Per els cristians que semblen avorrits els seus testimonis

De Gospel Translations Catalan

Transcripció de l´audio

Bé, alguns cristians es senten dramàticament allunyat d´una escandalosa vida de pecats i tenen un sorprenent testimoni d´ alliberació per a compartir. Molts altres cristians, particularment, els més joves, no fan una dramàtica història de conversió. I això els emporta a un canvi per al menys un cristià jove, una jove anomenada Raquel. Ella va escriure: Bon dia, Pastor John, i gràcies per aquesta qüestió!. He estat cristiana tota la meva vida que jo recordi, no soc perfecte, tinc un munt de problemes, mentre Déu treballa en mi. Però mai he caigut en l´alcohol, ni he conegut les drogues, ni he mantingut sexe pre- matrimonial Mantinc el meu cor tant com puc i prego sovint quan lluito contra les temptacions. És la primera vegada que li dic que necessito la gràcia divina, ara més que mai, com tothom.

“ Però a vegades em trobo en un cas FOMO- la por a quedar-se a fora. A vegades sento com el germà més gran en el paràbola del “ Fill pròdig”. Igual que quan veig la gent a la església per rebutjar el pecat de l´hedonisme i esdevenen cristians Soc feliç amb ells/es i gaudeixo amb ells/es. Però a la mateixa vegada, sento com que a ningú l´interessa que hagi rebutjat les drogues i el sexe, i la feblesa tota la meva vida, però a tothom l´interessa quan la gent que fa aquestes coses s´allunya de mi. I això no és el que cal pensar. A vegades expresso aquests sentiments, sense estar orgullós d´aquests pensaments i prego sovint a Déu per que marxin de la seva presència, però és dur. Qualsevol consell m´hauria ajudat. Gràcies !”

Aprecio la sinceritat de la Raquel i la seva pròpia recriminació de la temptació de sentir el ressentiment perquè la seva fidelitat a Crist no ha sigut reconeguda i fins i tot menyspreada pels darrers conversos d´una vida de pecats flagrants. I una de les raons que aprecio és que això ens mostra que la Raquel no s´inclou en la categoria dels fariseus Lluc 18:9–14:

Dos homes varen accedir al temple per pregar: un era fariseu i l´altre un cobrador d´impostos. El fariseu, pregada en peu: “ Senyor, gràcies perquè no soc com els altres: extorsionadors, injust, adúlter, ni com el cobrador d´impostos. Faig dejuni dos cops per setmana i dono els meus delmes de tot el que tinc. Però el cobrador d´impostos, estan en peu, no volia aixecar els seus ulls del cel, però es copejava el seu cor, dient: “ Senyor, tingueu misericòrdia de mi, perquè soc un pecador!. Us dic que aquest senyor va baixar de casa seva justificant-se més que no pas els altres.

Ara la Raquel és atenta a aquest perill, i no està orgullosa de les seves temptacions. Aquest és una bona senyal.

Contingut 1 Fills i esclaus 2 Qui era la 99? 3 On veien l nostre pecat 4 La Glòria de la Gràcia

Fills i esclaus

Ell menciona al seu germà gran en la paràbola del “ Fill pròdig”. Actualment és una comparació perillosa perquè ella no pertany a aquesta categoria del germà gran. Aquest germà gran estava molt enfadat a causa de la fastuositat de la celebració del seu pare davant l´arribada del fill més jove fins que havia arribat a malbaratar la fortuna paterna. Però el problema amb el fill gran, molt més profund, estava relacionat amb al pare que semblava més un esclau que fill. Va recordar al seu pare: “amb quanta duresa us he servit tots aquells anys”... Podeu escoltar-me...com a un esclau” però el pare va sacsejar el seu cap de manera desorientada i digué: Fill, estàs amb mi, i tot lo meu és teu!” (Lluc 15:31).

En altres paraules, el problema amb el germà gran no era merament que no estimés al seu germà petit d´una manera adequada, sinó que ni veia ni sentia la glòria que havia tingut en relació amb el seu pare ni la herència del seu pare, Per tant, Raquel no volia semblar-se al germà gran.

Qui era la 99?

Ara, permeteu-me fer un pas més amb aquesta paràbola, perquè sembla evident per aquesta situació. La Paràbola del “Fill pròdig” és la 3a de les tres que il·lustra la joia quan el pecador perdut esdevé rescatat per Jesús cap el cel. En la 1a paràbola, parla de l´home que va abandonar el seu ramat per rescatar la ovella perduda. I va dir: “ aquí hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es penedeixi que per 88 perdones justes que no ho necessiten.” (Lluc 15:7).

I hi ha una dona en la propera paràbola que tenia 10 monedes. Va perdre una i desesperadament la escombrar el terra de la casa, va buscar-la, va reunir els seus amics per celebrar-ho. I Jesús digué: “ Solament així, la joia davant els àngels de Déu sobre un pecador que es penedeixi” (Lluc 15:10).

Ara que us podria semblar la situació de la Raquel que es frustrant. La església organitza una festa per a un increïble convers a una vida de pecat flagrant.- per què? Bé, no va dir-nos Jesús en Lluc 15 que només que un sol pecador se´n penedeixi és per celebrar-ho més que els 99 creients, com la Raquel? No, no va dir això. Aquestes 3 paraules no son sobre la Església del cristians divins, creients o coneixedors de la gràcia, i que viuen amb la misericòrdia divina. Aquests no son els temes de les 3 paràboles.

Aquestes paràboles parlen del sopar on Jesús va fer-ho amb els cobradors d´impostos i els pecadors, envoltat de fariseus marcats per que Jesús els hi ofereix la seva fraternitat amb el perdó. El fill gran representa el fariseus, no un membre de la església fidel creient i humil. I quan Jesús al·ludeix a les 99 persones que no necessiten penedir-se, parla irònicament, perquè no hi existeix aquesta persona que no necessiti el penediment, especialment entre el fariseus.

On veien l nostre pecat

Vet aquí el que vull dir-vos, tan a la Raquel com els membres de la Església. És una falta greu donar la impressió que el cristians acaben per comprendre la profunditat de la depravació per part del que s´han salvat, i les glòries de la gràcia que ens ha salvat, centrant-se en la experiència recordada de la conversió i dels pecats d´abans.

Esdevé un greu error pensar que podem conèixer profundament la nostra depravació recordant els pecats anteriors, o que podem conèixer las gràcies, recordant que aquella nit en que ens van alliberar de l´adició a les drogues i dels abusos sexuals. Això és totalment ingenu per part dels pastors com de la gent que pensa així.

Ningú, ningú no pot conèixer la profunditat de les seves depravacions ni les glòries de la gràcia divina, centrant-se en recordar una experiència. No em preocupa quan horrible és l´estil de vida o quan dramàtica era una conversió, tals estimacions de la depravació i de la gràcia esdevindran superficials sense la revelació bíblica de quina depravació realment està en relació a Déu, o quina gràcia està en el cor de Déu. La realitat només s´aprèn mitjançant les paraules divines, no des de l´anàlisi dels nostres pecats És massa ingenu pels pastors o la gent pensar d´aquesta manera.

Escoltem a Pau:

“ Vas estar mort en els pecats iu les faltes que vares caminar, seguint la [edat] d´aquest mon, seguint el príncep de la forà de l´aire, l esperit que treballa ara en els fills de la desobediència. Almenys entre aquells que una vegada visqueren les passions de la nostra carn, portant els desigs del cos i de la ment, i eren els fills de la ira, com la resta de la humanitat (Efesis 2:1–3)

Estan ofuscats mentalment, alienats en la vida divina, a causa de la ignorància existent en ells, a causa de la seva duresa de cor.... Però Déu, essent ric en la misericòrdia, a causa del gran amor amb el que Ell ens estima, sobre tot, quan estem port en els nostres errors, fent nos viure junt amb Crist. Per la seva gràcia que ens ha salvat. (Efesis 4:18; 2:4–5)

Si no penetrem en aquesta mena de descripció sobre Crist de la nostra condició, abans i després de la gràcia, mai coneixerem la profunditat de les nostres depravacions o de la glòria divina.

La Glòria de la Gràcia

Quins mitjans per la Raquel i la seva Església, per tots els mitjans, permet haver celebracions de cada conversió per cada pecador endurit. Amen. I que hi hagi celebracions per un nen de 8 anys que genuïnament es penedeix i s´apropa a Jesús, com el seu Salvador i el seu Senyor, i al seu Tresor. I que hagi cada cristià es meravelli diàriament que estigui en pau amb Déu, nedant en un oceà de gràcia, i nosaltres sense posseir res per a nosaltres mateixos i tot a Déu.

Permeteu que la gent gran ensenyi a la gent, que any rere any, la gent trontolli més i més davant l´horror de que eren salvats des de el 8, els 18, o els 58. I d´aquesta manera, any rere any, saltin d´alegria amb la crescuda de la gràcia amb què viuen.