Estimant a Jesús més que la vida

De Gospel Translations Catalan

Permeteu-me pensar sobre les reaccions entre el nostre amor a Déu i a Jesús. Tot dos son manaments fundacionals ( o exigències) en els Evangelis. Tots nosaltres sabem la resposta de Jesús a aquesta qüestió: “ Quin és el principal i més important manament? Estimareu a Déu, el vostre Senyor, amb tot el cor i amb tota l´ànima i pensament. Aquest és el 1r manament més important” (Mateu 22:37–38). Altre Evangeli ens diu: “ i amb força”. Per tant, estimar Déu amb tot el cor que teniu és la 1a exigència de Jesús.

I després, en Mateu 10:37: “ Qualsevol que estimi el seu pare o mare més que a mi no té importància per a mi” i segueix: “ Qualsevol que estimi el seu fill o filla més que a mi no té importància per a mi” (Mateu 10:37). Per tant, ara teniu 2 poderosos, profund manaments de transformar la vida: Estimar Déu pare amb tot el cor, ànima, cervell i força. I estimar Jesús més que l´amor al vostres infants, més que els vostres pares, segurament més qua a qualsevol cosa.

Que en penseu de aquests amors? Hi han 4 preguntes:

1. Quines son les relacions entre ells?
2. Quina és la naturalesa d´aquest amor?
3. D´on ve? Com aconseguireu que sigui d´aquesta manera?
4. La seva importància?

Permeteu comentar-vos-les en aquest moment?

Contingut 1 Estimeu a Déu o a Jesús? 2 Què és l´amor? 3 Ni molt menys que un sentiment 4 L´amor només ve de l´amor 5 Perquè és important això?

Estimeu a Déu o a Jesús?

Quina és la relació entre estimar Déu i a Jesús? Per què és un gran repte? Bé, una raó és perquè està en primer lloc degut a la rellevància en l´evangelització massivament musulmana. Aposto que ho vàreu pensar que aniria per aquí. Un gran exemple que afrontem un cop i altre en una situació multicultural és l´arribada de moltes religions totes alhora: “ No tenim tots el mateix Déu? Aneu a través de Jesús: jo vaig a través d´un altre profeta.

Jesús mirava fixament els ulls dels fariseus, al líders dels jueus, els deia: “ Si Déu fos el vostre Pare, m´estimaríeu” (Joan 8:42). Continua dient al poble més religiós, adreçat a Déu, saturats de l´Antic Testament en el món: “ No el coneixeu?”. Ell no és el vostre Pare. De fet, va tant lluny que arriba a dir que són del seu pare el dimoni. Això és al·lucinant. Quin és el paper de tornassol per saber si qualsevol persona és un fidel de Déu? La resposta: Estimen a Jesús? Ells l´abracen per ser qui és? No, simplement com un professor humà, ni un profeta entre altres profetes, sinó perquè es un vertader Fill de Déu.

Què passa en Joan 5:42–43? Jesús a tots els mateixos líders: “ Sé que no teniu l´amor a Déu en vosaltres. Vinc en nom del meu Pare i m´heu rebut”. Vegeu l´ implicació?. No teniu l´amor de Déu a dintre vostre. Cóm puc saber-ho? No m´heu rebut. Per tant, soc aquí per tractar amb un/a musulmà/a que diu: “ Adoro el Déu vertader tal com vosaltres feu amb el Déu vertader. Jesús diria: “ No coneixeu el Déu vertader si no rebeu el Fill de Déu”.

Per tant, quines són les relacions entre l´amor de Déu i el de Jesús? No podeu gaudir de l´un sense l´altre. Estimar Jesús és la prova de si estimeu a Déu. I estimar Déu és la prova de si estimeu vertaderament a Jesús.

Què és l´amor?

Segon, quina és la naturalesa d´aquest amor? És amor el que Jesús ens diu principalment- per tant estimeu a Jesús si feu el que Ell ens mana o és profund i cal fer-ho amb el cor i els sentiments? Ell ens diu: “ si estimeu el pare o la mare més a que amí, no sou dignes de mi; si estimeu el fil o la filla més que a mi, no sou dignes de mi. “ Això vol dir que penseu que Ell pensa sobre l´amor a Jesús com l´amor als infants.

Bé, estimeu els vostres fills fent el que els volen, oi? Ells són el vostre tresor. Moriríeu per a ells. Són molt apreciats. No els vendríeu per bilions i bilions de dòlars. Són els vostre tresor. Bé, si Jesús no fos el millor tresor, un gran tresor, no aprecieu a Jesús.

Vaig tenir un mestre d´escola que em feia llegir un llibre anomenat Situacions ètiques. L´argument es va fer ( i cada estudiant semblava estar tan impressionat per a ell): L´amor no pot ser una emoció ni un sentiment, perquè és un manament, i no podeu controlar les emocions. Llegint-t´ho 2o anys després, no em sona adient.

No és correcte i la raó de no ser-ho és que la 1a premissa és falsa: Per suposat, Jesús controla les emocions. La Bíblia està plena de manaments de les emocions. Tindria por. Cal ser agraït. Compassiu. Seriós. Esperançat. Tot això són emocions. I per suposat, Déu té el dret de controlar les emocions. El fet que siguem tant corruptes i mortals que no podem controlar- les no és problema de Déu. És el nostre problema. És la nostra corrupció.

Ni molt menys que un sentiment

No és l´amor a Jesús més que fer? Joan 14:15 ens diu: “ Si m´estimeu, observareu els meus manaments” i molta gent diu: “ És veritat. Si m´estimeu, observareu els meus manaments. Amar és obeir. No és un sentiment d´una cosa particular de Jesús, és simplement fer el que Ell vol.

Jo diria: no és simplement el que Ell ens diu; es diu: Si m´estimeu” doncs, cal fer altra cosa, observar els manaments. Estimar Jesús és profund, fonamental, transformatiu, perquè l´ atresoreu per sobre de totes les coses. I a més, perquè a causa d´aquest amor, que atresora a Ell, feu el que Ell us mana.

Per tant, quina és la natura d´aquest amor? Si, per suposat, jo inclouria l´obediència, però no és menys que transformar-se per l´amor a Ell – atresorar, admirar” Ho considero tot com una pèrdua per l´excel·lent valor de conèixer a Jesús Crist, el meu Senyor” (Filipencs 3:8).

L´amor només ve de l´amor

D´on ve aquest amor? Recordeu aquella història del fariseu que va demanar a Jesús venir a sopar en Lluc 7è? No va rentar els peus de Jesús. No el va petonejar. Només va mostrar el seu amor per Jesús. De sobta “ hi havia una dona del carrer”, una prostituta agenollada als peus de Jesús. Li queien les llàgrimes sobre el peu brut i agafant els seus cabells, els hi eixugava. Increïblement provocatiu. El fariseu s´acostà dient: “ Sou un profeta, us agradaria saber quina mena de dona és aquesta? Doncs, és una pecadora (Lluc 7:39).

Jesús va explicar una història al fariseu. Un home tenia 2 deutors: un sobre $5,000, l´altre sobre $5. Els va perdonar a tots dos. Qui l´estimava més? El fariseu va respondre: “el 1r, suposo, aquell que li devia més” (Lluc 7:43). Jesús deia: “l´heu jutjat correctament (Lluc 7:43). Ell deia: “ en entrar no m´heu petonejat ni rentat els peus, però des què he entrat, ella me´ls ha rentat, eixugat amb els seus cabells – perquè se li ha perdonat molt.

Per tant, d´on ve l´amor? Ve de la sorpresa d´ésser estimat per Déu, d´acord? Aquest amor prové d´esser aclaparat per la persona de Jesús, morint per nosaltres i ressuscitat després, sense cap mèrit per part nostra. Quan això us atrapi, comprendreu i tastareu que és atresorar Jesús, delitar-se en Ell i estar satisfet en Jesús.

Perquè és important això?

Quina importància té? Jesús deia: “ Si no m´estimeu més que els vostres pares, no sou digne de mi. Si no m´estimeu més que els vostres fills/es, no sou dignes de mi”. Què vol dir no ser dignes? que si no estimeu a Jesús, no el tindreu. Pau ens diu: “ Qui no estima el Senyor, que sigui maleït (1 Corintis 16:22).

Cristians: el que Jesús ens demana, no són decisions profundes ni fonamentals del la seva voluntat. Això ens arriba després. El Cristianisme més profund i fonamental és un nou naixement- una profunda transformació del que atresorem, del que estimem. I si l´amor més profund i ple no és per a Jesús, no som dignes d´ Ell. I no sent-lo el rebutgem. Això vol dir adient, com a redimits, persona perdonada per estar en la seva presència. Quan Ell és el tresor més suprem, pertanyeu a Ell.