És Possible enfadar-se sense pecar?

De Gospel Translations Catalan

The following is an edited transcript of the audio.

Les Escriptures ens exhorten: “ Estar enfadats sense pecar”, és possible això? I sobre quins temes podem enfadar-nos?

No només ho diuen les Escriptures, sinó també: “ Anar lents per enfadar-se, perquè la irritació humana no funciona amb la justícia divina”. I la Bíblia ens diu: “Descarteu la irritació i el mal”. I a més afegeix que Jesús- en el moment d´estar a la Sinagoga, inclinat per curar a algú en dissabte- va dir-los que els mirava enfadat, trist en els seus cors endurits.

Ara, pot ser clau quan s´està enfadat sense pecar. Perquè Jesús no pecava. Mai no ho va fer. La Bíblia diu clarament: “ Estava sense pecats” en el Hebreus 4, per exemple.

Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat.Els observava enfadat, trist el que no era pecat. D´aquesta manera em sembla que potser, si estaven enfadats, el perquè d´enfadaar-se és aquest pecat.

No ens caldria enfadar-nos amb el pedal del cotxe que no funciona. Jonathan Edwards ho resol no enfadant-se amb objectes inanimats, perquè darrerament caldria enfadar-se contra Déu que està incontrolat en els objectes inanimats i no tenen cap voluntat de cometre cap immoralitat amb el que l´irrita.

Així, cal enfadar-se contra el pecat, però aquesta irritació hauria de barrejar-se amb els dolors dels pecadors.

Assumeixo que la raó de Jesús per sentir-se trist era perquè sentia: “ Aquest és el meu poble!”. Aquests són els parents jueus que coneixien l´Antic Testament i no a Déu!. Tampoc la gràcia! No entenien que necessitaven sacrificis: necessito la misericòrdia. No tenien la Bíblia. Anaven cap a l´infern. I es queixaven de curar a algú!”. Trencaven el seu cor i s´irritava.

El que veig que irrita a qualsevol del carrer o sigui qui sigui o no, em trenca. Els hi faig mal i els enyoro? Vull salvar-los? O vull canviar-los? Puc ser misericordiós amb ells?.

I sento que no cal estimar la irritació: “ No us aneu al llit irritats- ens diu la Bíblia. No us l´emporteu. Feu el possible per evitar-la.

I la manera de descartar-la és qualsevol, si la persona és cristiana, agraïu a Déu que va morir per aquest motiu. “Si la persona no és cristiana”, diu en els Romans 12: “La venjança és meva, la repararé- ens diu el Senyor”... “si el vostre enemic te fam, doneu-l´hi qualsevol cosa per menjar; si té set, doneu-l´hi qualsevol cosa per beure”; jo retiro la venjança d´aquesta manera, tot dient: “ No necessito jutjar a ningú. Déu s´encarregarà d´això”.

Per tant, cada nit que aneu a lleure, poseu la irritació sobre la creu allà o la poseu a l´infern, dient: “ no ho suporto: No vaig a tornar-me una persona amargada, lletja, o enfadada. Vull que la gent se salvi. No vull que em considerin un mesquí/na o venjatiu/va”.