Per què no tenim bons amics ?

De Gospel Translations Catalan

Quants amics íntims teniu a la vostra vida actualment? Agafeu un minut i conteu-los. En teniu més o menys que fa 10 anys?

Un estudi recent confirma que podria ser sospitós: molt més de nosaltres tenim pocs amics que varen tenir. A 1990, just un 99% dels que varen respondre deien no tenir amics íntims. 30 anys enrere, el número s´ha quadruplicat per 12%. A 1990, una tercera part declaraven tenir 10 o més amics íntims. Aquesta quantitat ha baixat al 10%. Aproximadament el 90% no pot indicar un nom d´amic amb els dits de la mà. Aquest no és només l´únic estudi per extraure la conclusió: “ malgrat la corrent de noves maneres de connectar-se i comunicar-se amb els altres, estem més sols.

I aquesta solitud afecta la vida humana: “ 2 millor que ú, perquè ells tenen una bona recompensa pel seu esforç, però si això falla, un aixecarà el seu amic, però ay d´aquest que caigui i no tingui ningú que l´aixequi!” (Eclesiastès 4:9–10). Si tractem de viure i treballar sols, ens desequilibrarem i caurem sols. I quan caiguem sols, no tenim el coratge, ni la correcció i l´ajuda per recuperar-nos i superar els errors, tristor i proves.

Res a veure amb els anys, ni quant ocupats ens sentim, ni les opcions que tenim, ni quant ens costa. Només necessitem bons amics- vosaltres també.

Per tant, quant de vosaltres teniu tant pocs amics?

Contingut 1 3 Obstacles que superar 2 1. Cadència: Viure amb pau amb l´amistat. 3 2. Presència: Trobar temps i espais per compartir. 4 3. Permanència: Redescobrir el valor d´estar. 5 4. Essència: Afrontar la profunditat de les converses.

3 Obstacles que superar

Mai ha sigut fàcil fer nous amics ni connectar amb els anteriors, per tant què altera o pertorba aquestes relacions? . D. Hunter, autor de “Fer amics” posa els seus dits sobre 3 grans obstacles que cal afrontar avui:

Els 3 aspectes de la cultura moderna crea úniques barreres per aprofundir les relacions: els negocis, la tecnologia i la mobilitat... aquestes barreres úniques podem variar alhora d´una manera solitària per a nosaltres. Elles ens envolten com una corda i mantenen els amics vertaders lluny de l´abast. Podem superar una i dos d´aquests nusos, però continua dient: una corda amb 3 nusos no es trenca fàcilment (30).

Què conservem dels amics importants? El negoci, perquè omplim els nostres esquemes tan plens que l´amistat ens sembla un luxe que no podem mantenir. La Tecnologia, perquè mentre ella ens permet molts moments de “connexió”, els nusos que ens ofereixen ens porten a simular que estem més connectats del que estem ( i les deixem amb gana de més). La Mobilitat, perquè és dur construir una amistat real, duradora entre gent que sovint es mou i s´allunya.

Hi ha 3 obstacles emergents per a que l´amistat realment ressoni amb la meva experiència durant els 30 anys per explicar adientment alguns dels canvis que calen per aconseguir una vertadera amistat en el segle XXI. Així doncs, com caldria els seguidors de Jesús superar aquests obstacles i aconseguir bons amics?

1. Cadència: Viure amb pau amb l´amistat.

Quan estaven molt ocupats pels amics? A un nivell cultural, esdevé difícil rastrejar tants de factors ( treballar des de casa, correus instantanis, vida en les xarxes, esbarjo, explosions d´activitats juvenils i més...). A nivell personal, arriben alteracions des de qualsevol lloc entre la graduació del col·legues i els canvis de bolquets als nostres fills. Les demandes adultes de treball i la família s´infla ràpidament i es desborden els marges que tenien. El temps amb els amics que en solia costar poc, ara sembla massa car.

Més que assumir que l´amistat és simplement una víctima, el que cal assumir és que l´amistat era vital per aquestes vocacions superiors? Per que ho és: “ Animeu-vos mútuament cada dia, tant como podeu el que se´n diu” avui”. Que cap de vosaltres s´endureixi pel pes del pecat” (Hebreus 3:13). Per suposat, si esteu casats, la vostra dona és una veu valuosa, però ell o ella no són les úniques. Si casat o solter, necessitem els altres de fora de cas per cantar( o cridar) realment en els nostres cors i en les llars. En altres paraules: necessitem els amics.

I sentir l´amistat amb éssers humans, necessitem viure en una pau que sigui humana ( la qual irònicament, pugui posar-nos cada vegada més desfasats de la societat). En comptes de desplaçar-nos constantment uns pels altres, ens cal rebaixar-nos per veure, sentir i centrar-nos en la persona que tenim davant nostre ? Què passa si practiquem l´hospitalitat, no només en la cuina o en l´habitació, sinó en els moments d´atenció?

Quines vides tan diferents si estiguessin marcats per alguna cosa com la unió de l´Església antiga:

Tots els que creuen sestar units i compartir coses en comú... I dia tres dia, anant a l´església tots junts, partint el pa en les seves cases. Ells varen rebre els seus aliments amb alegria i cors generosos, pregant a Déu i fent favor al seu poble. (Fets 2:44–47)

Les seves vides serien meravellosament plenes, però no de tasques, de correus, d´aplicacions que dominen els nostres dies. No, les nostres vides serien plenes de gent- mútuament. La vida és baixa en nombroses maneres, i molt més productius per ser lents: “ I el Senyor va afegir dia darrere dia el seu nombre a aquests que es salvarien” (Fets 2:47).

2. Presència: Trobar temps i espais per compartir.

La tecnologia no és necessàriament un enemic de l´amistat. Pot ser una benedicció sense precedents si la fem servir sàviament. Imagineu-vos quant haurien donat les generacions prèvies si haguessin pogut parlar en temps real, fins i tot una vegada amb el seu amor llunyà ( molt menys actualment veure´ls per una pantalla). Els problemes apareixen quan ens basen massa en la tecnologia- quan esdevé un substitut per, més que un suplement, de la presència física. Cada ésser humà necessita menjar, aigua, sostre, i un temps regular amb altres ésser humans.

L´apòstol Pau feia servir les tecnologia disponible en els seus dies per comunicar-se amb els germans i les germanes en la fe, però sabia que l´escriptura no canviaria l´efecte visual. “ Tant com us veig, que podria distribuir alguns presents espirituals per enfortir-vos- això és que ens caldria a nosaltres mútuament animar-nos per la fe uns els altres, vosaltres i jo”(Romans 1:11–12). Sabia que havia detalls que no podrien aportar no la tinta ni el paper. Era una mena d´animació reservada als que viuen en habitacions o taules de menjar. Sabia que succeiria alguna cosa crítica i intangible quan 2 o més es reuneixen en nom de Jesús en els mateixos espais.

Això no vol dir que els amics boicotegin la tecnologia. Vol dir que coneixem la feblesa i les limitacions de la tecnologia( fins i tot la millor) i estimar altres relacionades. Un lloc adient seria auditar ràpidament els teus amic més propers i demanar-los quin percentatge d´interaccions són físiques o digitals. Els resultats variaran per la gent amb personalitats diferents en diferents circumstàncies, i estadis de la vida, però a cada nivell, cal que les circumstàncies i el temperament siguin consistents, és a dir, presents. Cal lluitar per trobar el temps normal per tenir davant al menys els bons amics.

3. Permanència: Redescobrir el valor d´estar.

Darrerament, potser el major obstacle entre els tres: mobilitat. Mai ha estat fàcil agafar i moure´s, la qual cosa vol dir que és molt més difícil, més dur, trobar i conservar l´amistat a llarg termini. Penseu només per uns minuts quants dels vostres amics han patit en els 2 últims anys algun canvi important de la seva vida acompanyat de moviments. Són la generació de l´adeu.

La profunditat de l´amistat que les nostres ànimes necessiten no passaran d´un dia per l´ altre. Aquests jardins de veritat necessita d´anys, potser dècades, de pacient atenció i tendresa. Pet tant, com fer i mantenir els amics en dies de comiat? La 1a cosa a dir pot ser forta d´escoltar per molts de vostès: redescobrir el valor de la permanència.

Quanta gent coneixeu en els vostres cercles que han oblidat un a feina ben pagada i satisfactòria en una ciutat més atractiva en nom d´amics i la comunitat cristianes? Construïu una mena d´amistat que tingui relacions i fructifiqui exigits per aquesta mena de sacrificis que no estiguin disposats a fer. En la Església primitiva i durant la majoria de la seva història es donava aquesta mena de permanència. Costava fer maletes i marxar; actualment la permanència esdevé una disciplina i una virtut. Podríem preguntar-nos, quants de vosaltres us heu desarrelat i marxat ara serà per adonar-se de la seva pèrdua i desitjar haver escollit una Església i uns amics per sobre de la conveniència i de les oportunitats de treball?

Algunes amistats, com sigui, sobreviuran al moviments i a les zones horàries, mitjançant una seriositat i persistència, però poques prosperaran. Pocs dels meus amics actuals varen ser amic de la rutes ( compartir un bany o una cuina) però ara som amics de diferents estats; ja no som tan íntims com a abans, però intentem estar en contacte. L apòstol Pau, era un creient de llarga distància, malgrat sempre semblava fer una passada. Va escriure per aquells que el coneixien bé, l´estimaven molt i encara no poguessin marxar ni veure´s mai més:

• “Déu és el meu testimoni, com us desitjo a tots vosaltres amb l´estimació de Jesús Crist” (Filipencs 1:8).
• “[Timoteu] us ha portat bones noticies de fe i amor i informa que sempre es recorda de nosaltres amablement tot i no veure´l com desitgem veure´ns” (1 Tessalònics 3:6).
• “Quan recordo les vostres llàgrimes, tant com veure´ns, estic ple d´alegria” (2 Timoteu 1:4).

Els amic de llarga distància són possibles i poder ser precisos, però ells són com caminar amunt, exigint un esforç extra a cada pas ( com escriure 28 capítols a l´església de Corint). Ells poden ser només els nostres amics més íntims. Creient de totes maneres, els nostres amics llunyans hi són, necessitem amics de ruta. I Amb optimisme, esperem que alguns d´ells romanguin en el camí

4. Essència: Afrontar la profunditat de les converses.

El negoci, la tecnologia i la mobilitat – aquests son 3 inconvenients reals per desenvolupar l´amistat. Cal estar atents a ells i planificar per aclarir-los. Quan lluitava contra ells, malgrat no poder ajudar a veure més enllà, una que no té cap sentit modern és la trivialitat.

Quantes amistats possibles- reals, importants, duradores amistats- han mort en els esforços dels esports, del shows, o en les capçaleres de les noticies? Quantes converses començaren i acabaren sobre el paper superficial de la vida? Quantes vegades hem abandonat a Déu? El gra repte de l´amistat actualment pot no estar en els nostres esquemes, mòbils, o conduint un camió, però quan fàcil és desplaçar-se per les pacífiques profunditats d´una amistat real.

La premsa ha agreujat certament aquest model, però aquesta temptació no és nova. Satanàs sempre ha estat seduint-nos en la profunditat de la superfície i distraient-nos de la profunditat de l´amistat.. Per tant, quants ens endinsem més? Mitjançant la força, l´exaltació de Crist intencionadament: “ permeteu-nos considerar- considerar-ho realment- arrossegar-nos uns als altres cap a l´amor, sense evitar trobar-nos tots junts, com si fos l´hàbit d´algú, però encoratjant-se mútuament, com podeu observar el dia del dibuix” (Hebreus 10:24–25).

Si feu aquesta mena de reflexió, aquesta mena de compromís, aquesta mena d´encoratjament i de correcció, aquesta mena d´amor, apareixerà la amistat vertadera i durarà. Però necessitem prou forç per estar allà i invertir més de les nostres converses cap a un profund final.

Així, si us trobeu vosaltres mateixos entre la majoria de gent sense prou amics, aneu lentament per trobar alguns, invertir temps regularment per a ser en el mateix espai, lluiteu fort per mantenir-vos junts més temps, i després pressioneu amb força lo trivial per esdevenir més important i espiritual. Perseguiu i conserveu aquesta mena d´amics que remenen el vostre cor i la vostra vida per conèixer millor i gaudir de Jesús Crist.