Cóm puc pregar per les misèries dels meus pecats?

De Gospel Translations Catalan

Transcripció de l´àudio

Benvingut a la radiodifusió . Hem fet aquesta radiodifusió durant almenys una dècada. I sobre aquests 10 anys hi han hagut alguns moments de pastoral commovedors. Recordo un precisament de fa temps. El miro. Vaig tornar en un APJ 131. Era un de vell. Allí, el Pastor Joan parlava de versos bíblics per memoritzar, i un era particularment útil per servir els altres. El text d´un era el Psalm 130:3: “Si vos, oh Senyor, us caldria marcar les iniquitats, Oh, Senyor, qui ho podria suportar? Allà el pastor Joan testificava: “ Quantes vegades m´he agenollat, posat les meves mans sobre algú que ha caigut sobre algun pecat comès i han pregat sobre aquest test:” Senyor, si Vos marqueu iniquitats, qui els podria suportar?” Aquest és una descripció commovedora d´una paraula dita pastoralment.

Aquesta imatge i aquest test me venen a la ment quan penso en el clip del sermó actual perquè hi ha una pregunta sobre com apropar-se a Déu en enmig del nostre trencament, particularment en aquest trencament que sentim sobre els nostres propis pecats. Aquesta veritable qüestió té una resposta forta en Nehemíes 9–10. La gent de Déu pateix angoixa. I aquesta angoixa ve provocada pels seus propis pecats. I ells ho saben això. I ells saben com rebutjar l´angoixa en si mateixa. Doncs com cal apropar-se a Déu ara. Vet aquí com ho explica el pastor Joan, mirant a Nehemies 9.

Començant per Nehemiah 9:6–37, els Levites pregaven. Ells pregaven fins el final del versicle 37, i cridaven: “ Per a Vos, oh Senyor”. La paraula Vos al·ludint a Déu apareix 30 cegades en aquets versicles. Que feien? Què deien? Cóm es relacionaven amb Déu amb gran angoixa? És això el que volem conèixer. Què feien doncs?

Sota Déu- hi ha angoixa

Abans de preguntar més, deixeu-me especificar més sobre l´angoixa, perquè us clarificarà la vostra situació. Hi ha alguns ala dreta ara qui potser debaten ells mateixos, o amb mi: “ El que esteu a punt de dir no és per demanar-me perquè no enteneu com he arribat aquí”.” Permeteu- me veure si això és veritat o no.

Tornem al versicle 37. Ells no tenen angoixa. Estan angoixats a causa del seu pecat. I també perquè Déu els hi ha portat. Mirem el versicle 37 per veure que:” [ la terra] un terreny ric- el qual suposem ser hereus com una promesa- “ aneu al rei que has posat per sobre de nosaltres”... “ amos esclaus”. Us poseu per sobre de nosaltres, Senyor.... a causa del nostres pecats“ (Nehemiah 9:37). En altres paraules: la gran angoixa que patiu, mereixem estar a dins. I no només ser a dins , sinó el el judici enviat per tu.

Per tant, ja ho hem aclarit. Algú de vosaltres té la temptació de dir: “ La resta de vosaltres aquí, podeu invocar Déu en la vostra angoixa, però no a mi, perquè vaig pecar a dins de l´embolic on em trobo. Déu m´ha posat aquí com una disciplina o un càstig. Per tant, la resta de vosaltres podeu seguir el vostre camí, seguint aquest predicador i aprenent a invocar Déu en la vostra angoixa perquè ve a sobre vostre. I no va venir a sobre meu. Jo el vaig portar”; aquesta és la situació.

Si esteu en aquesta categoria, no us arrisqueu a parlar-ne així. No parleu de Déu així. No dieu Déu. “Aquest test no s´adreça a la meva necessitat perquè vaig pecar el meu camí en un embolic, em trobo a dins i el vaig portar”. Això no és important. Aquest és el punt més important. Aquesta gent que està angoixada, mereix estar-hi perquè Déu els hi ha posat. Ningú no pot escapar de les bones noticies d´aquest test. No teniu el dret de dir que Déu pot donar-vos boines noticies.

Oh, quanta gent que he tractat durant anys han intenta dir a Déu que tenen bones noticies. I jo estic incòmode amb ells perquè han menyspreat la creu, sagnat, reclamar la misericòrdia i exaltar-se ells mateixos en la seva auto-compassió. No les tindré ni en la habitació ni en la càmera del consell. No dieu que Déu no pot donar-vos bones noticies, perquè heu pecat en el vostre camí de les misèries i Déu mateix us ha posat aquesta disciplina. Aquesta és realment la seva situació. Estem a dins tots plegats i volem conèixer desesperadament. Cóm apropar-nos a Déu? Cóm parlar amb Déu en aquesta situació? Això és el que estan fent i que necessitem aprendre el millor que puc com ho fan ells.

Buscant Històries d´esperança

Per tant, que fan? és sorprenent el que ells fan. Ells l´invocaven tota la història de l´Antic Testament. És el més llarg- o potser la paraula correcte és que aquesta que és la més completa – relatant l´Antic Testament en l´Antic Testament. J. Hamilton diu en el seu nou comentari: “ Aquest és el relat més complet en un breu espai de l´Antic Testament”. I és un pastor, per tant li diuen a Déu el que Ell va fer durant centenars d´anys- molt més que 100. Aquest és un camí destacable per apropar-se a Déu en la merescuda angoixa, ordenada per Déu.

Així, a Nehemiah 9:6–31 relaten la historia del l´A. Testament. Perquè feien això? Vet aquí el perquè. Déu no existeix, per tant podem gaudir de la Bíblia. Existeixen les històries bíbliques per tant podem gaudir-ne Déu. I ells desesperadament desesperats necessiten conèixer si el nostre Déu és el rei de Déu en qui tenen algunes possibilitats de gaudir en la nostra gran angoixa- ben merescuda i donada per Déu. Hi ha alguna esperança de que un Déu celestial ens doni esperances de gaudir d´això? Això és el que cal conèixer.

I els saben on trobar la resposta. En la Història, perquè és per a què serveixen: per revelar Déu. Ells ho necessiten desesperadament. Quina mena de Déu volem? És massa per a nosaltres? O és el rei de Déu que potser podria ser alguna esperança en una angoixa merescuda i imposada per Déu? Per això ell relaten les històries sobre Déu.

Déu gran i únic.

En Nehemies 9:6–15, los levites celebraven el poder diví, la justícia i el pacte de la salvació divines. El versicle 6è diu: “ Sou el Senyor” (Nehemies 9:6). Ja sabeu a què al·ludeixo: a Jahvé; aquest és el seu nom personal, semblant a “ sou Jaume” només sou Jaume- sou Jahvé “ i ja sabeu d´on ve aquest nom. “ Déu va dir a Moisés: soc qui soc” – i afegí: “ Digueu això al poble d´Israel” , “Soc qui us ha enviat a mi” (Èxode 3:14). I el nom de Jahvé es basa en “ Soc qui soc”, la qual cosa vol dir que cada vegada veieu al S-E-N-Y-O-R, és el que Déu ens està dient: “ Soc Déu, sense competidors, sense dependre de res ni de ningú. No tinc ni principi ni final. Relacionat amb mi, perquè és la realitat: “Aquest és Déu”

“ No pacteu amb Déu, és absolutament realitat; estem definits, ell és el definidor: “ Així va començar “ Sou Jahvé: aquest és el millor lloc per començar; sou Déu absolutament, no hi ha cap pacte per seguir. No pactaré amb Déu. Ell és absolutament real; estem definits, Ell és el definidor; sou dependents, Ell és absolutament independent; els nostres éssers neixen en altres éssers, el seu Ésser sempre ha estat com inconcebible i gloriós que és. Nosaltres comencem aquí, aquest és un lloc de reverencia, humilitat i baixesa. Comenceu per relacionar-vos amb Déu en les vostres angoixes, dient: “ Sou Jahvé, l´únic, més grani absolut Déu”.

A meitat del versicle 6è diu: “ He creat el Cel, el cel dels cels, amb tot el que té, la terra amb tot el que posseeix, els mar i tot el seu contingut; preserveu-ho tot, i l´exercit del cel que us adora” (Nehemiah 9:6). Heu creat tot, manteniu tot. A més, “l´exercit- com una traducció d´exèrcit- [ l´exèrcit] del cel que us adora” (Nehemies 9:6). Us exaltem: “ S´exalta el vostre nom gloriós.... per sobre de totes les benediccions i pregàries” (Nehemies 9:5).

És aquí que comenceu, oi? En relació amb Déu, eleveu-lo. Recordeu ara, que sou el poble totalment culpable, sota l´angoixa que Déu us dona, val? Aixequeu el vostre esperit de la vostra culpa, aixequeu el vostre esperit de la vostra angoixa i feu-lo sota la poderosa mà divina, dient: “ Sou Déu”. És un bon lloc per començar