Què passa quan arriba lo pitjor ?

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Com Déu calma un cor poruc 2 Sorpresos per les noticies dolentes 3 Punt de ruptura 4 La nostra pròpia creació del món 5 La nostra realitat fixa 6 La paraula divina invariable 7 L´afinitat en el patiment

Com Déu calma un cor poruc

Les noticies dolentes ens envolten. Si rastregem les vostres xarxes socials, aneu a les noticies o si marxem sobre la línia de control del magatzem, observareu les noticies dolentes: les guerres o les amenaces de guerres. L´assassinat, la injustícia, el dol. En circumstàncies normals. Les dolentes noticies ens envolten. Ara, en mig d´una pandèmia, les noticies dolentes envolten el nostre amic.

Ens hem acostumat a aquesta mena de noticies dolentes en la nostra societat connectada. La seva distància ens ajuda a acceptar-ho una mica millor. Caldria estar tristos a primera vista o escoltar-les, però ens movem per sobre amb el dit gros. El volum de noticies dolentes ens adorm de l´horror de les notícies dolentes.

Una altra mena de noticies es dura d´acceptar, per exemple: les noticies dolentes es personal, inesperat, podem ser devastadores per la vida. La visita rutinària al metge ens envia a l´hospital. Una esposa torna a casa i no troba el seu marit, en portant-se l´amor i les seves pertinences amb ell. Una trucada de telèfon ens comunica la mort del pare, d´un amic o parent. I a la vegada, un treball segur s´esvaeix en el bell mig de la economia agitada. En altre moment, el món esdevé confús i ple de terror. La vida canvia amb la presència de les noticies dolentes.

Sorpresos per les noticies dolentes

He tingut la meva part de les notícies dolentes en la vida adulta. He estat en una habitació d´ ultra_ sons quan les tecnologies no poden trobar un atac de cor. Hem portat l´infant a l´hospital, només per descobrir que actualment necessita una operació, una teràpia prolongada o la admissió hospitalària. Hem sentit els metges explicar la fragilitat de la nostra vida. He rebut correus desalentadors i rebutjat les cartes. Vet aquí perquè aquest versicles es una jaculatòria aquests 2 anys:

“ No té por de les noticies dolentes;
el seu cor es ferm, confieu en el Senyor”. (Psalm 112:7)

Però fins i tot aquestes lliurades inesperadament, hi ha una per la qual no estava preparada: “ tenia càncer”. Vaig invertir la millor part de les darreres dècades intentant trobar els termes amb els qual semblava un final de cicle de noticies dolentes. Aquesta va ser la que va deixar-me dubitatiu, aferrant-me a la fe davant un futur que semblava incert.

Era capaç de controlar una situació dura quan estava preparat mentalment per a ella, però sorprès davant les noticies dolentes, no trobava l´equilibri. M´enfrontava a nombroses circumstàncies realment porugues, sobre tot entre els mes creients de tots nosaltres. Potser tenia prou: una vida amenaçada pel diagnòstic mèdic, una necessitat urgent de la cirurgia, malaltia tres malaltia, múltiples falses alarmes. Déu seguia forçant-me a respondre davant les noticies dolentes amb el cor

Punt de ruptura

Un moment particular l´any passat va ser el punt de ruptura. Varen tenir una sorpresa amb una del nostres xicots que va acabar en una emergència hospitalària. No podia ni imaginar-me que sortiria de l´hospital sense operació.. Estava preparat per lo pitjor, perquè molt sovint semblava estar en el pitjor escenari. Després de mesos de visites hospitalàries, operacions, proves sorpreses i pagaments als metges, estava convençut que, una altra vegada, la nostra família tornaria a l´hospital.

Però no estaven....

No puc parar de recordar aquell moment en el meu cap. Vull aquesta mena de confiança que el Psalmista té en el seu Psalm 112- no temeu les dolentes noticies, sinó que vaig posar-me en mans del Senyor. Poc a poc, Déu treballava a dintre meu. Amb cada visita hospitalària, quan estava ansiós aguantant el meu alè durant la visita mèdica, m´esforçava a creure això altre cop.

Quan Déu em concedia una altra oportunitat de viure aquest versicle, però no sortia del despatx del metge amb noticies dolentes. Accedia a un diagnòstic de càncer i a una probable operació. Durant aquests dies i setmanes esperant el resultat final o recuperació de la cirurgia, Déu treballava aquest psalm en el meu cor altra vegada: “ No pot confiar. Poden arribar noticies dolentes, però el pot confiar”. Mentre podia creure lo pitjor, podia veure ara que en aquests patiments persistents, Déu estava treballant algunes coses mes profundes a dintre meu que no podia entendre si mai no havia estat sorprès pel patiment.

Déu es fiable. Fins i tot en les noticies dolentes. Aquesta es la part més dura del Psalm- ens força a viure la incertesa. Però ho fa des del punt de vista de la confiança.

La nostra pròpia creació del món

El Psalmista explica la seva experiència. Veu el bon fruit que produeix la confiança en Déu sobre una persona. Prospera en la terra (Psalm 112:2–3). I a causa d´aquesta confiança en el Senyor, la seva vida es beneïda directament en tot al seu voltant (Psalm 112:9–10). El Psalmista pot fer una declaració audaç semblant a la del Psalmista112:7 per que ha vist que fa la vida de confiança en una persona. I vol que nosaltres també tinguem aquesta vida.

He invertit molt de temps creant escenaris en el meu cap, fins i tot quan rep les notícies dolentes, ja estic preparat. Però el que ens diu el Psalmista es totalment diferent de estar preparats.

Qualsevol pot tenir una confiança arrelada en un entorn controlat ( o imaginar que ho està). Es només quan arriba un imprevist que us adoneu que actualment confiem en un món fet propi en comptes de Déu es poderós sobre tot. Quan fabrico escenaris en el meu cap, soc incapaç de viure una fructífera vida del que parla el Psalmista: una vida confiada en el Déu que ens porta cap a una vida de benedicció al nostre entorn.

La nostra realitat fixa

Per aconseguir aquest punt no vol dir pretendre lo pitjor. Es només quan confiem en una realitat fixa i inamovible quan reben noticies dolentes.

Sabem que el món esta en un lloc perillós. Sabem que la vida de un món fallit significa el pitjor malson que pot arribar en qualsevol moment. L´ antídot de la por a lo pitjor no es ignorar aquesta realitat. Que no suportarem quan sentim la trucada telefònica o el diagnòstic. El cor del psalmista esta arrelat en Déu, que es invariable. Per tant, arribi quan sigui, el confiarà.

Les noticies dolentes arriben, però no tenim por perquè es Déu, no perquè el puguem controlar. El psalmista es capaç de recordar ferma causa de alguna cosa exterior a ell mateix. Poden arribar noticies dolentes, però estan arrelades en Déu. La seva confiança queda en Déu, per tant quan arribi les tempestes de les noticies dolentes al seu voltant, ell estarà sa i estalvi.

La paraula divina invariable

Què hi ha sobre el Senyor que ajuda el psalmista a confiar en Ell quan pensa en les notícies dolentes? Al principi del Psalm, ell ens diu que la via de benedicció es la que es delita en els manament divins (Psalm 112:1). Aquest es el missatge trobat en el Llibre de Psalms. El Psalm comença així:

Beneit sigui l´home
Que no marxa sobre el consell del incrèdul
Sense estar en el camí dels pecadors,
Sense seure sobre els blasfems;
Però el seu delit esta en la llei del Senyor. (Psalm 1:1–2)

El psalmista no glosa la realitat de la vida en un món trencat. Ells sovint confronten la seva vida present. A vegades fan això en una corrent de qüestions sobre Déu. A vegades amb una decisiva confiança. A vegades ells es barregen, perquè la vida pot ser una barreja de confiança i dol. Però la base important que els manté actiu cap al delit de la paraula divina.

Ells mediten sobre això. Ho saben. Es manté en això. I com a resultat, no temen les notícies dolentes No s´ofeguen quan arriben les plagues. I ells esperen en Déu, sabent que un dia l´honoraran, fins i tot si no estan en aquest moment. (Psalm 42:5, 11; 43:5).

L´afinitat en el patiment

Desitjo poder dir que he tornat a un racó de la meva por en les noticies dolentes. Estic millor però el meu cor sembla aturar-se quan accedeixo en el despatx del metge. Potser passarà. Sembla que el càncer actua així sobre una persona. El món es un mal lloc fins i tot si confieu en Déu per romandre crèdul en qualsevol tempesta, no m´agraden les noticies dolentes. No estic segur de estimar-lo

Però el Psalmista pot ajudar-nos a saber que no estem sols. No som el primer que ha rebut un mal diagnòstic o un benefici incert. Ni soc el primer en estar en el túnel del patiment, demanant-me com Déu treballarà sobre tot això. Estem lligat a un gran núvol de testimonis que ell troben suficientment per mantenir-los a tots. Aquesta es la nostra àncora quan el patiment ens afecta.

Quan temem el benefici del diagnòstic, recordem que Déu es bo per tot (Psalm 145:9). Quan les pors no ens abandonen, retornem al Psalm 46:1: “Déu es . . . una ajuda molt bona en n la dificultat.” Quan no ho sembla així podrem marxar davant el Senyor en la terra on vivim (Psalm 27:13), recordarem com comença els Psalms: “El Senyor coneix el camí de la justícia (Psalm 1:6). La manera es conèixer a Déu, i la manera de conèixer a Déu es conèixer aquesta paraula

Les dolentes noticies ens envolten. Ens arriben. I amb elles arriben un conjunt de pors. Però com ens recorda el Psalm 2 hi ha un Rei controlant totes les coses. Ell els allibera de les pors i ens concedeix les paraules per afrontar les lluites Les noticies dolentes poden afectar-nos però mai ens destruiran.