Pot el càncer esdevenir un servidor de Déu?

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Què vaig observar e la meva dona l´any passat ? 2 El cor trencat i agraït 3 Per què Déu permet això? 4 La Misericòrdia supera les dificultats 5 Les raons allunyades de la nostres línies de vista 6 Veureu el que Ella veia?

Què vaig observar e la meva dona l´any passat ?

Pel març la meva estimada, Nanci, va perdre la 4a batalla amb un càncer de colon. Tots els 54 anys vaig saber que Nanci estimava a Jesús. Però des del meu seient davanter, vaig observar una meravellosa i súper-natural- canvi en això durant 4 anys.

A 2019, Nanci va escriure a un amic i companys malalt de càncer,

“ El càncer va ser dur. Tanmateix, el meu temps amb l´Antic dels Dies ( un dels noms favorits de Déu) ha estat èpic. Ell va trobar-me en els camins que sempre vaig pensar que era impossible. L´havia sentit. El seu poder, misericòrdia, i l´amor intens de manera tangible. Ara confio en Ell fins aquest nivell que mai vaig pensar que podria”

Veia la Nanci meditat sobre les Escriptures diàriament, llegir gran llibres i la premsa- escriure versicles, fortes cites de Spurgeon i molts altres i reflexions personals. Un mati inoblidable, després de meditar el Psalm 119:91, “Totes les coses son els vostres servents” – va compartir-me sobre el que acabava d´escriure:

“ El meu càncer serveix a Déu- Ell el va utilitzar de maneres que m´ha revelat a mi i de moltes altres que he entès. Puc descansar sabent que el meu càncer està controlat pel poder diví que es bo i cal que sigui bo”

El cor trencat i agraït

9 mesos més tard, a la pregunta de Nanci sobre una noticia breu, les nostres filles i les famílies ens varen reunir per escoltar les seves darreres paraules d´amor desbordat per nosaltres i d´una confiança inalterable en el poder diví.

Quan un dels nostres nets seia al seu costat, escoltant la seva batalla per parlar i llegint les paraules intenses en la premsa, va dir: “ Àvia, si confio ara en Déu, sé que puc fer-ho en qualsevol cosa que succeirà,” i l´altre net li contestà. “ Mai oblidaré el que ens vares dir avui”

Exactament una setmana després vaig agafar la seva mà i vaig observar que era el darrer alè en aquest món maleït.

Cada dia durant aquest 4 anys, he estat testimoni de santificar Déu i fer -la feliç: “ Gaudim del vostre patiment, sabent que aquest patiment us endureix, i que aquest enduriment ell us fa forta produeixi el seu caràcter i que aquest caràcter aporti esperança... perquè l´amor diví perquè l´hem rebut en els nostres cors a través de l´Esperit Sant” (Romans 5:3–5).

Nanci i jo – i miler de vegades – pregaven diàriament per la seva curació. La resposta divina final era rescatar-la del patiment i portar-la davant la seva presència que es lo millor de tot” (Filipencs 1:23). A través de la seva aflicció, Ell va acumular un gran pes d´eterna felicitat de la glòria que supera a tothom (2 Corintis 4:17). Ella pregava a Jesús per això, i jo feia el mateix, i l´enyor immensament.

Per què Déu permet això?

Quan el nostre pastor va penjar aquestes paraules d ela Nani: “ El meu càncer és un servidor de Déu”, algú li va respondre:” QUE?” Déu no fa concedeix el càncer a la gent”. Jesús porta les nostres malalties i dolors a la creu”

A aquest lector no esta sol intentant distanciar-se de Déu en el patiment. Però dient que el patiment únicament prové de Satan i la seva fallida, no de Déu, el deslliguem del nostre patiment i els seus objectius més profunds. Déu és poderós. Mai no permet o utilitza el dimoni arbitràriament; tot el que fa és producte de la seva saviesa u finalment el serveix per la seva divinitat i amor.

Joni Eareckson Tada sovint comparteix la seva amistat amb St. Estes: “ Déu permet el que odia fer qui l´estima”. Permetent Déu alguna cosa és més fort del que pugui sonar. Després de tot, qualsevol cosa permesa actualment succeeix; el que no permet no passa.

En el darrer capítol de Job, Déu revela que la seva família i amic “ mostrar les seves compassions i el confortà per tot el mal que el Senyor l´havia aportat a ell” (Job 42:11). L´autor ens diu des del començament que els problemes de Job precedien de les idees i accions de Satan. Fins i tot les paraules inspirades indiquen que els esforços de Satan eren, indirectament per la seva forta permissió. Déu fa lo propi. Molt troben inquietant aquesta veritat, però entesa adientment, caldria que fos reconfortant. El què caldria ser profundament molest és la noció que deu està passiu mentre Satan, el malfactor, les malalties i els accidents arruïnen les vides dels nostres estimats fills.

Charles Spurgeon va patir molt les depressions, la gota, el reumatisme i una inflamació renal . Fins i tot deia: “ Ha estat una experiència horrible i dura per a mi pensant que ha patit una aflicció que Déu no m´ha enviat.... i que les meves proves mai han estat mesurades per Ell, ni enviades a mi pel seu pes ni quantitat”.

La Misericòrdia supera les dificultats

Nanci i jo varen sentir moltes ullades divines del poder diví durant anys abans de diagnosticar el càncer. Veiem que la meva dependència de la insulina 35 anys enrere era un pla diví que augmentava la meva dependència d´Ell. I vaig veure també, fa 30 anys, que la demanda d´una Clínica de $8.2 milions per un cas d´avortament m´exigia a moure´m pel el ministeri en un temple que estimava i in vaig arribar fins no podia imaginar.

Les mans divines no em lligàvem a la meva propensió a la diabetis 1 (com a resultat d´una maledicció) o per la venjança de matar nens ( resultat del pecat humà i d´estratègies demoníaques). No feia simplement “ el millor en situacions dolentes). Ell agafava situacions dolentes i les utilitzava per la seva glòria i suprema bondat . La seva gràcia poderosa per superar les nostres dificultats.

Si això no fos veritat, a ningú afrontant malalties terminals no caldria creure que senten mala sort i que Déu no és ningú ni poderós ni estimat, tal com es predica. Els pares que han perdut un fill/a voldrien creure que la mort va ser un accident insignificant, i no voldria que passés si el fill/a hagués estat en aquell lloc i en aquell moment, o si qualsevol home s´hagués tornat borratxo o centenars de circumstàncies haguessin estat diferents.

Si els només i els què poden controlar les nostres vides i portar-nos a la bogeria. En canvi, acceptant els objectius divins- tot i esdevenir invisibles en el dolor i esdeveniments tràgics- afirmen la grandesa divina. Això no és fatalisme. És confiar en el caràcter i en les promeses del nostra fe en Déu savi.

El meu amic David O’Brien va dir-me, amb un canvi de veu expressiva que Déu feia servir la paràlisi cerebral per augmentar la dependència de Crist. Era millor? Vivia convençut que els seus 81 anys de patiment no era un accident còsmic ni una victòria satànica, sinó la forta misericòrdia de la mà divina del Déu tot poderós.

Les raons allunyades de la nostres línies de vista

Per la gràcia divina, Nanci fixava la seva atenció en els seus atributs. Només 8 mesos després del seu viatge contra el càncer, escrivia: “

“ Honestament no canviaria aquesta experiència del càncer per tornar on era. Aquests darrers mesos Déu m´ha utilitzat per empènyer-me a una comprensió més profunda i experimentar el seu poder, saviesa, intens amor, misericòrdia, gràcia, fe, permanència, fiabilitat i omnipotència”

El Psalm 119:71 diu així: “És bo per a mi poder aprendre els seus status: “ Si la meva aflicció fos adient pel psalmista, llavors mantindria aquest patiment hauria significat mantenir el bé . L´univers és primer lloc i més sobre els seus objectius, plans i glòria divina. Déu sembla tenir plans i objectius eterns i coneix l´últim bé de maneres desconegudes per a nosaltres.

El nostre Déu poderós mou milions de detalls en les nostres vides. Ell pot tenir una raó poderosa o milers de més petites per portar-nos una persona o èxit, o fallida o malaltia o accident a les nostres vides. Les seves raons sovint cauen lluny dels nostres ulls. Si Déu fa servir el càncer o un accident de cotxe, per confortar-nos ver a Ell, llavors en comptes d´implicar les forces humanes, demoníacs o naturals, serà glorificat.

“Oh gran i poderós Déu, el nom del qual és el Senyor dels exèrcits, gran en els consells i poderós en els fets” (Jeremies 32:18–19). Déu és al treball darrera les escenes, i un dia entendrem els nostres objectius ocults dels patiments.

Veureu el que Ella veia?

Sense dubte, vaig veure tan clarament quan apareixien les meves llàgrimes, que el càncer servia els objectius divins en la vida de la Nanci. Vaig dir en el seu funeral: “ la cosa més sospitosa sobre els seus anys de càncer era la seva meravellosa visió de la grandesa divina, el qual nodria de les Escriptures i de les obres grans. Quant més contemplava l´amor diví, la seva gràcia i el seu poder, més augmentava la seva confiança en Ell “

Així ho vaig dir a la nostra reunió familiar, els amics i els membres de la Església- molts d´ells davant les seves proves doloroses- que sentia el que Déu em deia: “ Aquesta gran, meravellosa i transformadora visió de Déu és per prendre-la vosaltres. I perquè passar la vida intentant-lo?”