Els moments de menjar són bons moments

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 20:22, 4 gen 2023; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Abigail Dodds
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: Meal Times Are God Times

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Abigail Dodds About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Contingut

Cultivant la fraternitat a taula

“Menjar fora és el meu llenguatge d´amor”- això és el que li deia al meu marit els primers anys del nostre matrimoni. Era principiant en el ritmes de preparar diàriament els àpats i trobar la responsabilitat una mica aclaparadora i, al mateix temps, descoratjadora.

El meu refrany més comú era: “ el menjar és més bo quan els fa un altre”. El meus llegendaris errors en cuinar per la nostra família- tal com com les meves galetes meravelloses que el meu marit acaba de escopir en la taula de menjar- me mantenia inquieta per trobar receptes noves. Qui coneix que un excedent de soda podria convertir les boniques galetes en no comestibles?

Però la manca d´habilitats per cuinar no varen fer que la necessitats de subsistència desaparegueren; varen augmentar quan varen afegir-se els infants. Amb cada criatura, trobàvem una nova panxa per omplir, una nova persona per créixer i un paladar de gustos peculiars per omplir i satisfer. Preparar els menjars no era precisament un entreteniment que pogués agafar-me si em sentís així; era una necessitat que podria haver rebutjar o fer malament o ser creient per beneir els altres.

Molt per meu plaer, practicar realment el perfeccionava- o al menys en el meu cas, molta millora. Després d´anys fent menús avorrits, alguns plats fantàstics i fracassos ocasionals , vaig començar a enyorar els nostres sopars. Planificar-los, preparar-los, cuinar-los, posar la taula i servir-los era una extensió del meu amor pel poble que Déu em concedia.

Vaig provar noves àrees, la meva súper-creativitat a l´hora de sopa no s´impulsava per l´auto-expressió- això vol dir mostrar el meu talent o tasca dura. S´impulsava per la expressió de l´amor- vol dir beneir i fer la nostra taula alegre i memorable.

Servir àpats que perduren

Els menjars que preparo per la nostra família no sobren. Es consumeix, es menja, i a vegades queden descartades si romanen molt de temps en el refrigerador. Jesús parlava els seus deixebles sobre un “menjar” que perdura per la vida eterna, el qual el Fill de l´Home us donarà” (Joan 6:27).

Jo no puc evitar menjar diàriament. No sobreviurem sense els. Però Jesús ens diu que hi ha un àpat que és molt més important que és el que dipositat a taula. És un aliment perdurable, que sempre durarà. Quin és aquest? És el Fill de Déu: “ El pa de Deú és el que vindrà del cel i donarà la vida al món” (Joan 6:33).

Hi ha un ingredient pels sopars familiars que és realment essencial. És el Senyor Jesús Crist. Quan l´Esperit de Jesús és present a la nostra taula, un menjar del més bàsic, sense guarnició, com l´arròs, o el més menyspreable culturalment, com el McDonald, esdevé una oportunitat per agrair a Déu: “ Tot el creat per Déu és bo i no cal rebutjar cap si es rep amb agraïment, perquè és sant per la paraula divina i la pregària” (1 Timoteu 4:4–5).

Portem el nostre Jesús a la taula obrint la seva paraula junts, so simplement debatem els esdeveniments del dia sota la llum de la seva paraula, o cantant el psalm o l´himne de les veritats en la seva paraula. Justament quan mengem físicament cada dia per sobreviure, mengem la paraula divina en fraternitat amb els altres, doncs, el nostre menjar de la paraula divina és també un àpat familiar- l´àpat compartit d´una amistat eterna.

Els segells comestibles de la fraternitat

Hi existeix alguna cosa més profunda en compartir la taula dels aliments físicament amb altres, perquè això representa una fraternitat profunda. Pau adverteix els Corintis que no poden menjar amb un home cristià que persisteixi en pecar (1 Corintis 5:11–13). Menjar físicament tots junts com a cristians és senyal de la nostra fraternitat amb els altres

Això vol dir que cada sopar és una oportunitat de admetre els infants ( igual que els veïns, amics, o estrangers) en la fraternitat amb Crist que existeix entre el pare i la mare. És una oportunitat d´oferir aliments físics que ens nodreixen i deliten, com nosaltres mantenim l´àpat etern de Crist que perdura per sempre.

Si això us sembla un objectiu pintoresc, com la versió cristiana d´una pintura de Norman Rockwell permeteu-me defraudar-me d´aquest ideal. Els àpats familiar estan plens de gent real. I aquesta gent real vessa, crida i pot ser exigent. Però recordar, practica perfecciona – i si no ho és- una gran millora. Les meves habilitats per cuinar no millora sense moltes pràctiques i errors i dies de feina.

Els àpats familiars no esdevindran joioses ocasions de fraternitat si tots nosaltres seiem en una bonica taula a les 5:30. La fraternitat és una feina. Requereix pràctica i paciència. Vol dir mantenir breus comptes- penediments dels pecats febles, demanar perdó, agrair el perdó, seguir en una mala actitud, evitant la vagància o rebuig com a pares quan els seus fills necessiten disciplina amorosa. Compartiu l´àpat físicament i l´àpat de la paraula divina tots junts al voltant d´una taula és valent, repetitiu i una eterna recompensa per una bona obra.

Preparar àpats com Déu

Una cosa era correcte en els primers anys d´aprenentatge a cuinar. Els àpats són millors quan els cuinen altres, almenys quan aquesta persona sap cuinar. És per això que els infants els hi agrada els àpats de la seva mare. És també per això que agraden més preparats per un xef hàbil en un restaurant és deliciós. I és per això que l´àpat preparat per Déu per a nosaltres- només el seu Fill, el pa de la vida és el millor de tots.

El menjar que Déu ens prepara, el fa sense la nostra ajuda. No ens invita a una colla. No ens porta res més que la fam i la necessitat d´Ell. Anem a aquesta taula plens de fe i d´esperança i expectació ansiosa. Ens invita a aquesta taula i ens ofereix la fraternitat d´Ell mateix i del seu poble. Ell és el proveïdor; Ell fa els àpats perdurables, Ell és el nodridor de la nostra ànima i del cos eternament. Tenim el privilegi d´esser com Ell quan es reunim tota la nostra família al voltant de la taula per compartir la tasca de les nostres mans i le provisions i fraternitat de Crist.