Doneu-me més de Déu

De Gospel Translations Catalan

Per què la intimitat espiritual pot sentir-se elusiva

En el fons del cor de cada deixeble vertader de Jesús hi ha un profund desig de més de Déu. Però què és el que desitgem més? Podrien descriure cadascun dels nostres desitjos de manera diferent sobre com aquest profund refracta en la nostra biologia, història i les influències teològiques. En cert grau, cap de nosaltres té paraules per això. Però en conjunt, el que desitgem és conèixer realment a Déu- conèixer´ l de manera tant íntima que només ho sap l´amor.

I tenim aquest desig perquè, a través de la insondable gràcia divina envers nosaltres en Crist (Efesis 2:8–9), Ell ens ha conegut, ha estimat primer i (1 Corintis 8:3; 1 Joan 4:19). Aquest és el seu gran desig, un que Ell expressa en la gran profecia de Jeremies (avaluat totalment en Hebreus 8):

“ Aquest és l´acord que farem amb la Casa d´Israel passats aquests dies”, declara el Senyor: “posaré la meva llei entre ells i escriuré en els seus cors. I serè el seu Déu i tots ells seran el meu poble. I en poc temps, cadascú ensenyarà el seu veí i a cada germà”, dient: “ Conec el Senyor i ells em coneixen a mi, des del primer fins l´últim” declara el Senyor. “Oblidaré la seva iniquitat i no recordaré mai més els seus pecats”. (Jeremies 31:33–34)”

En el centre d´aquest nou acord està el gran desig diví de que “ tothom el conegui”

Conegut pel seu amor

Per discernir els coneixements que Déu desitja no cal necessari conèixer l´hebreu ( or el grec). Aquest és el coneixement de la relació íntima, de la profunda amistat- el tipus de coneixement que només estima el coneixement- El vertader coneixement és estimar Déu.

El paper de l´amor en el coneixement íntim d´algú és profund. D´un costat, no podem estimar algú desconegut. Per tant, el coneixement precedeix l´amor. Però, d´altra costat, la profunditat de l´amor. de la amistat íntima és el mitjà per començar el coneixement profund del més íntim, perquè els amics íntims confien més i així es revela recíprocament. Així, existeix un coneixement íntim accessible només a través de l´amor profund que prové i produeix cada vegada més una confiança profunda.

Veient una il·lustració d´aquesta dinàmica al final de l´obra de Joan 6, quan, com a resultat d´escoltar a Jesús, diu coses ofensives: “ molts dels seus [ grup extens] deixebles varen tornar enrere i l´ acompanyaren” (Joan 6:66). Però els 12 no l´abandonaren, Per què ? perquè, tal com ho expliquen les paraules de Pere, perquè ells “ varen venir a conèixer ´l “ que era “ El sant de Déu” (Joan 6:69).

Per als 11 d´ells, aquest coneixement no era simplement intel·lectual; havien arribat a estimar-lo o confiar en Ell, fins i tot quan Ell els confonia. I perquè ells confiaven en Ell, Jesús els va desvetllar els “ secrets del seu regne” i no als altres (Lluc 8:10). Conèixer realment a Jesús és realment estimar-lo, el mitjà del qual era conèixer més a Jesús. Això és el que aconsegueix Jesús quan finalment els hi diu:

“ Qui accepti els meus manaments i els observi, m´estima. I qui m´estima, serà estimat pel meu Pare, i jo l´estimaré a ell i jo mateix em manifestaré a ell”. (Joan 14:21)

El camí és simple

Anoteu la simplicitat d´aquestes paraules: “ Jesús mateix es manifestarà a qui l´estimi”. I dues frases següents, ens diu: “ Qualsevol que m´estimi, observarà les meves paraules i el meu Pare l´estimarà i ens aproparem i construirem la nostre llar amb Ell” (Joan 14:23). Si estimem a Jesús, el Pare i el Fill, tots plegats, ens manifestaran ells mateixos a través de l´Esperit de la veritat” que habita en nosaltres (Joan 14:17).

Aquestes són les promeses més grans i precioses (2 Pere 1:4). El camí per conèixer la intimitat del Déu, de sentir la comunió relativa a la promesa en el nou acord no és complicada. Jesús ens crida per conservar els seus manaments o la seva paraula, que és essencialment el que significa quan parla: “ Creieu en Déu i també en Mi “ (Joan 14:1). Jesús no ens dona un llistat de rituals, de rigor ascètic, d´exigències detallades de la pregària, llargues peregrinacions, pràctiques meditatives o instruccions per crear entorns especialment ascètics per sentir la comunió amb Ell i amb el Pare mitjançant l´Esperit. El camí és simple: “ Creieu en mi”.

El camí és llarg

El camí pot ser simple d´entendre, però tal com afegeix Jesús: “ El camí que porta a la vida és difícil” (Mateu 7:14). La complexitat o la dificultat per a nosaltres no prové del mateix camí, sinó del dimoni que tenim davant: el dimoni intern de la nostra incredulitat o “ fe minsa” (Mateu 17:20), combinada amb els efectes del pecat permanent dintre dels nostres membres (Romans 7:21–23), i el dimoni extern que existeix en el món i que “ uneix la força de l´únic dimoni” (1 Joan 5:19). Aprenent a superar els obstacles que ens presenta la carn afectada pel pecat i el dimoni del món és realment difícil” (1 John 2:16).

Però el camí per aprofundir més el coneixement i confiar en Déu és per la perseverança de la fidelitat a través de grans dificultats i a través de rebre la gràcia divina del perdó quan pequem (1 Joan 1:9). Però Déu utilitza aquestes dificultats com a oportunitats per manifestar-nos la extensió d´Ell mateix. A través de les tribulacions, sentim que Jesús ha vingut al món (Joan 16:33), que la nostra gràcia és prou per les nostres febleses (2 Corintis 12:9), i que Ell “ és capaç de concedir-nos les gràcies, de manera que tenint el poder sobre totes les coses en tot moment, obtenint-la en cada obra bona” (2 Corintis 9:8). Acabem de conèixer més sobre Ell.

A través d´aquest camí tan difícil que porta a la vida, nosaltres ens adonarem repetidament de la realitat que Déu és vertader per a Ell “ que és fidel a la seva paraula activa i vívida” (Hebreus 4:12). I descobrirem que la realitat que hem descobert no és simplement un conjunt de proposicions, sinó la seva persona: “Jesús que viu en la Paraula” (John 1:1). De fet, descobrirem quin és el camí per apropar-se a Ell, a la vida (John 14:6). I que quan s´apropa al nostre objectiu més pràctic de Déu, descobrirem que el Senyor mateix es revela a nosaltres més sovint i més profundament “ mitjançant la paraula divina” (1 Samuel 3:21).

Per a aquells que necessitem més

És possible que aquesta paraula ens provoqui desànim, com si el secret per intimar amb Déu fos “ llegir més la Bíblia”, perquè tot el que desitges és per alguna cosa més. Necessiteu ser a prop de Déu i trobar-lo més personalment del que sembla que sentiu quan llegiu la Bíblia, sentireu pronunciar les paraules divines, les ensenyareu i les debatreu. Si el desànim pot ser el resultat d´una o de totes aquestes possibilitats, tot plegat.

Primer, és possible que la vostra exposició a la paraula divina hagi superat la vostra obediència. Un familiar i un acurat conjunt de la paraula divina és tan bo com la teva creença que determina el vostre comportament en això. Jesús ho diu als lectors més freqüents de la Bíblia un dia: “ Cerqueu les Escriptures perquè penso que en elles trobareu la vida eterna; i són aquells que donaran testimoni de mi, però us negueu a apropar-vos a mi per tenir vida” (Joan 5:39–40). Jesús es revela Ell mateix íntimament només a aquests que observen la seva paraula. Val la pena examinar la pregària.

2nd: és possible fins i tot que tingueu una mala concepció del que sembla la intimitat amb Déu. Us han aparegut les expectatives basades en una mena de fantasia, no com falses expectatives que poden fer creure en un amor romàntic o una profunda amistat humana. Recordeu que els nostres matrimonis i amics més íntims esdevenen després de poques experiències intenses, que destaquen molts moments extraordinaris, que creen la confiança i l´amor profund.

3r: és possible que penseu que la paraula del Senyor és una pobre substitució de la manifestació presencial de la seva persona. I, en aquest sentit, per suposat, és veritat, però penseu sobre el que fa la vostra intimitat, evidentment present entre els amics més importants. Per últim, les paraules, mitjançant les quals us transmeteu mútuament una confiança, amb les promeses que manteniu fidelment, tot plegat, gaudiu d´una intimitat creada. Doncs, és amb Déu.

Ara el coneixem parcialment

Però és possible també que el vostre anhel d´Ell sigui el més inconsolable, l´anhel que senten els veritables deixebles de Jesús. Heu vingut per conèixer a Jesús, estimar-lo i confiar, però sou profundament conscients i a vegades afectats perquè les meravelloses revelacions divines us han produït com un esquitx d´alegria de l´oceà on nedareu un dia (Psalm 16:11). Esteu advertit que “ ara només us mireu tèrbolament en un mirall” que Ell s´ ha revelat només en part, però més endavant serà completament, “fins i tot aquells que ja ho haguéssiu fet” (1 Corintis 13:12). Existeix una part de vosaltres mateixos cansats de les relacions amb Jesús i del festeig, fins consumar el matrimoni.

Per molts de nosaltres, el nostre descontentament amb el nivell normal d´intimitat amb Déu prové d´una barreja de tot el que hem exposat prèviament: lentitud en obeir, confusió en el que ens porta a aquesta intimitat desitjada i un desig d´intimitat que es farà només quan ens trobarem cara a cara amb l´Estimat. Tots aquests motius per una gran esperança, ja que totes apunten al fet que realment hi ha més. Hi ha més per conèixer a Déu, més per estimar de Déu, i molts camins que poden aprofundir la nostra confiança i intimitat amb Ell a través d´observar fidelment la seva paraula.

Sigui quina sigui la causa d´aquest anhel, l´Esperit ens remou un anhel que prové de Déu. Perquè és el seu gran anhel, el veritable centre del nou acord és que tots nosaltres el coneguem. I qualsevol dia, potser més aviat del que pensem, Déu ens portarà a terme la seva meravellosa i gran promesa:

“ Properament cadascú ensenyarà el seu veí i al seu germà, dient-los: “conec al Senyor “, per tots aquests que ens coneixen, des del primer fins al més gran d´ells”. (Jeremies 31:34)

Durant aquest temps: “Permeteu-vos conèixer´ l; permeteu-nos conèixer el Senyor” (Osees 6:3).