Els vostres primer anys de matrimoni

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 3 lliçons per les parelles joves 2 1. Permeteu a Déu definir “Normal” 3 2. Ser a un pas de l´Esperit 4 3. Compartir la vostra nova vida amb els altres

3 lliçons per les parelles joves

Érem un encaix natural de moltes maneres. Voldria estimar el meu marit i també a Jesús, estudiava les seves paraules, l´adoració estimada mitjançant la cançó, desitjar molt fills, romandre hospitalari, avaluar la meva llar i el lloc alegre de la meva dona. Teníem una herència escandinava i comprenien les diferències entre escandinaus i noruecs. Tots dos varen avaluar la dura tasca- oberts a tasques arriscades.

Com a parella, amb tot el futur per davant, esdevenia dur per a mi imaginar quants cops ens caldrien afrontar tant bon punt comencéssim a caminar junts. Però és només a causa de subestimar quant és de real i de tossut el pecat interior. Pensava en els cops externs de la marxa esdevindrien obstacles- circumstancies com les econòmiques o de salut, de treball- quan realment era la nostra pròpia carn que presentava els problemes més grans.

Reflexionant sobre els primers anys i la família, vaig recomanar 3 principis per resoldre els cops i engreixar les rodes de la joia en Crist del nostre matrimoni i família

1. Permeteu a Déu definir “Normal”

Tots nosaltres tenim els mateixos antecedents, fins i tot quan 2 persones comparteixen la mateixa herència, com el marit i jo, tenim diferents criatures. Vaig créixer entre 25 cosins, vaig esdevenir tieta amb 14 i sense poder recordar un moment sense criatures a voltant de casa nostra. ( malgrat ser el més jove de la família). El meu marit en tenia 4 cosins i rarament vaig trobar un infant o bebè a poca distància abans de casar-me.

Això va fer-me idees diferents del que sentia com a “ normal” o ho semblava. Vaig créixer en una ciutat burgesa envoltada de comunitats rurals. La meva mare va créixer en una granja, i el meu marit en un suburbi del 1r cercle de la metròpolis més gran; el seu pare en una gran ciutat. Teníem diferent concepció del que era “afora” ; per a ell significava distracció i jocs- senderisme, bicicleta o canoa; per a mi, volia dir treball - per tallar la gespa o cremar les piles de deixalles o nodrir els animals.

Les nostres primeres “ normes” podien enriquir el nostre matrimoni i proveir de oportunitats per prendre qualsevol tasca antiga o renovar altres. I altres podrien amenaçar la lleialtat dels nostres cors. Si fos normal en la nostra infantesa arribar a darrer nivell de matrimoni, haurien perduts les nostres fidelitats  ; Necessitem seguir l´única guia autoritària i inequívoca de la vida i del matrimoni que tenim:

“ Totes les Escriptures estan inspirades per Déu i són profitoses per ensenyar-les, per corregir i per intentar la bé per a que l´ home de Déu estigui complet i equipat per cada bona obra”. (2 Timoteu 3:16–17)

Incloent-hi cada bona obra en els primers anys difícils de matrimoni:

En el matrimoni, Déu fa alguna cosa nova; la unió de dos en un, és a dir, una família. I quan el marit o la esposa permeten que la paraula divina esdevingui normal, la dona afectuosa es posa per sota del lideratge del seus marit, com reflecteixen les Escriptures directament a la Església de Crist (Efesis 5:22–25). La seva família origina pot ajudar a aquest procés o amagar-lo, en qualsevol cas, es re-prioritzen les esperances: pel marit significa mira a Crist com a normal per amar i portar la seva dona, adoptant les pràctiques de la primera família només en la mesura que estan d´acord amb Crist.

Quan era jove, la meva mare en donava les prirs advertiments a l´hora d´escollir marit: “ La paraula divina cal ser la seva autoritat”; aquesta és la clau pels homes i les seves esposes, i encantada us la passo. Si la paraula divina és la norma, la autoritat- no pas la cultura ni les opinions dels vostres amics o les tradicions de la família, ni Netflix ni les xarxes socials- tindreu una bona base on tenir suport, passi el que passi.

2. Ser a un pas de l´Esperit

Pau diu els Gàlates: “ Si viviu en l´Esperit, permeteu també manteniu-nos a un pas de l´Esperit. Permeteu-nos no tornar-nos vanitosos, provocant- vos entre vosaltres, envejar-vos entre vosaltres” (Gàlates 5:25–26). No podria semblar per la gent que s´estimen i han compromès la seva vida “pel bé o pel mal” caure en la vanitat, en l´enveja, en la provocació entre ells- és suficient per el matrimoni

Les mentides del món ens han portat a creure que els homes i les dones són a bandes diferents en la vida. L´equip femení defensa les dones i el masculí els homes ( amb una mica d´ironia) cal defensar les dones ( malgrat algunes siguin rebels a això). Això vol dir que, al menys per aquests d´entre nosaltres que hem crescut als EE. UU o a l´Oest, s´espera que les dones competeixin amb els homes. La primera edat, a les dones se´ls ensenya que la seva posició depèn de si es lluiten contra els nois. Aquesta manera de pensar contamina els nois i les noies.

I mentre aquesta actitud pot estar adormida durant les cites o el festeig, això els apareixerà si no ho tracten. En un marit, pot semblar expectatives irreals per la seva dona- tractant-la com una altre home sense considerar les diferències d´ell. Per exemple, pot esperar guanys com els seus o passar per alt la vulnerabilitat dels embarassos o la criança dels infants. En ella, això pot semblar treure la barra de mesurar i fer un seguiment de totes les maneres que aconsegueix un tracte indigne, comparat amb ell. Per exemple, pot els menjar de feina, fora de casa, mentre ella ho fa amb els nens a casa i ressentir-se perquè la criança dels infants recau només en ella,

Aquestes són algunes de les actitud mantingudes en el matrimoni. Quan ens casem, l´Esperit diví fa alguna cosa divertida: ens fa formar part d´un nou equip. Soc beneïda per unir-me a l´equip dels Dodds- no al de les dones o al d´homes o al meu. Quan succeeix alguna cosa meravellosa al marit, la esposa gaudeix com si l´hi passa a ella, perquè és així. Quan succeeix alguna dificultat a la esposa, el marit la nodreix i la defensa, com si l´hagués succeït a el, perquè és així.

Cóm conservar l´Esperit en el matrimoni?

Pregant i confessant sovint els nostres pecats, i mantenint les coses en l´Esperit, sobre tot centrat els nostres pensaments en Crist- la seva vida, les seves paraules, en les seves maneres (1 Joan 1:9; Romans 8:5). Marxen en el seu Esperit quan quan acordem la manera de dissenyar el nostre matrimoni: “ l´home abandonarà el seu pare i la seva mare per estar al costat de la seva mare i ambdós s´uniran en una sola carn”. Tot i ser 2 però en una so9la carn. I tot el que Déu ha unit, no el separi l´home” (Mateu 19:5–6).

3. Compartir la vostra nova vida amb els altres

El meu marit i jo varen casar-nos en juni del 2022. A l´octubre, varen apuntar-nos a una classe en l´església local. I a la vegada varen obrir la nostra casa ( a dalt de l´escala d´un dúplex) per rebre un grup de solters i de parelles. Tenia 21 anys i acabava l´escola. Podria semblar una mica prematur per a nosaltres unir-nos a l´església, eren massa nous, o admetre petits grups majoritàriament d´estrangera, però la església ho necessitava i nosaltres la volíem ajudar. Si no haguessin fet ni admetre els petits grups primerament com a manera d´establir un matrimoni més fort, i mirant enrere, semblaria una manera de configurar els nostres patrons i prioritats de la nostra vida.

Moltes famílies joves pensen que l´hospitalitat apareixerà en el temps correcte- quan tinguin més lloc o els infants ja no siguin tan petits, ni les finances menys estretes o gaudeixin d´una habitació més neta. Mai ho he vist així. La gent hospitalària que conec són hospitalaris amb molt i amb poc, entre nens i mal vestits, o en una cuina bruta o neta.

Compartir les vostres habitatges amb els altres- fent dinar per a ells, allargant els embotits a canvi, permetent-los accedir els lavabos, ordenar després del desordre, invitant-los als vostres pensaments mitjançant les converses o escoltant-vos- es xocant la intimitat den un món on la presència esdevé estrany. Pau diu a l´Església de Tessalònica que ” essent ansiosament afectiu de vosaltres, estem disposat a compartir no només els Evangelis de Déu sinó nosaltres mateixos, perquè ens fet molt afectius” (1 Tessalònics 2:8). Quan invitem a qualsevol a la nostra casa, ens donem “ part de nosaltres”

Quan un marit o esposa o els seus infants ofereixen la seva llar i “ells mateixos “ a la resta mitjançant la hospitalitat, els invitats no ens roben el temps o els recursos, sinó que guanyen mitjançant donant. L´hospitalitat formes una identitat familiar que no és mirar-se el melic, sinó centrar-se en l´amor diví de maneres pràctiques amb els altres. Puc pensar en algú més petit que formarà i establirà una família cristiana per ser alegre i forta en Déu durant dècades més que per esdevenir i practicar compartir les seves vides amb els altres. No permeteu que el vostre llar, el vostre matrimoni o famílies esdevinguin només privades.

“Benvingut sia uns els altres com Crist us ha rebut, per la glòria divina” (Romans 15:7). Un home o una dona que han fet de les paraules divines les seves normes i que es mantenen a un pas de l´Esperit compartiran molt amb els altres. Obriu les portes i rebeu els altres a tastar la bondat divina de les vostres taules.