Deixeu de banda el pes de la ingratitud

De Gospel Translations Catalan

“ Pare Celestial, si us plau, deixeu-nos conèixer la vostra voluntat. Vull saber que voleu que faci....”

Aquest es el meu desig per a vosaltres: “Donar es gràcies en qualssevol circumstàncies, perquè aquesta és la voluntat divina en Crist Jesús per a vosaltres (1 Thessalònics 5:18).

“Gràcies, Senyor, per recordar-nos – ho. Cal ser més agraïts- tornant a la pregunta, no estic segur del que voleu de mi sobre....

“Vull donar-vos les gràcies en qualsevol.....”

Sé, Senyor, sé; és important i puc veure quan ho he rebutjat això, però la ingratitud és una mena de necessitat constant, veritat? Vull dir que cadascú necessita ser més agraït, d´acord? Seriosament, això és urgent i no cal aclarir-ho; necessito la vostra direcció, què voleu què faci?

Soc seriós i específic: Vull que vosaltres “ doneu les gràcies en qualssevol circumstàncies” i ara mateix, en aquesta circumstància

[Exasperació sense paraules]

Fins que aprengueu a donar les gràcies en qualssevol circumstàncies” molt de la meva voluntat serà desvetllada; he sigut orientat i proveït de gràcies que podeu observar ara a causa de la vostra ingratitud. Sigueu fidels per obeir la meva voluntat i jo ho seré per guiar-vos (Psalm 32:8) i us proveiré (Filipenses 4:19

Recordeu-vos de donar les gràcies

El cost espiritual d´esser desagraït és més alt del que podem pensar. Ser desagraït no és simplement l´absència de verbalitzar “ gràcies”. És un símptoma d´avorriment i de pobresa espirituals, perquè s dona per fet sense apreciar la gràcia de mostrar-nos-les

Els pares saben que els hi sembla: els infant, havent nascut pecadors en si mateixos, donen per fet naturalment la suor, la sang, els diners que inverteixen sobre ells. Per tant, els pares els hi recorden sovint donar les gràcies.

“Recordeu la vostra mare per fer-vos el sopar.”
“Agraïu els vostres avis pel regal rebut.”
“ Heu acabat la graduació, gràcies per les vostres targetes, vale?”

Per què ho fan així els pares? La majoris, no és simplement per fer-los fer una cortesia social. El que volen es que els seus fills/es vegin la gràcia i l´agraeixin; ells saben que fent-ho així és que, veient la gràcia i agraint-la, és un signe d´una persona sana espiritualment, i, per suposat, que ho volen I ells instintivament saben que alguna cosa no va be, alguna insana sobre la persona que no expressa la gratitud pel favor rebut.

Déu ens recorda dir “ gràcies “

En pares com aquests, veiem la imatge del bon cor de Déu envers nosaltres. Ells ens anima i ordena agrair-li perquè estima sentir “paraules màgiques” o veure-les actuar com una simple cortesia divina; Ells està darrera d´aquesta salut espiritual i prosperitat; no ens necessita malalts i pobres. Ens diu que ser desagraït és un signe d´infidelitat (Romans 1:21). Però l´ agraïment és un signe de fe, evidència que nosaltres realment veiem la gràcia i sentim els seus efectes. Això és el que vol per a nosaltres

I és per això que Déu sovint ens ordena i exhorts mitjançant els escriptors bíblics donar les gràcies. Pensem en els Psalm; aquesta mena de frases llueixen per sobre de la resta:

• “ Donem les gràcies al Senyor “ (Psalm 7:17; 9:1; 30:12, i moltes més coses ).
• “Donem les gràcies al Senyor” (Psalm 105:1; 106:1; 107:1; 118:1 i molt més).
• “Accediu per les portes amb agraïments” (Psalm 100:4).
• “Segurament que la justícia donarà les gràcies en el seu nom” (Psalm 140:13).

I penso sobre com Pau dona referències de les gràcies a Déu a través de les cartes:

• “Dono sempre les gràcies a Déu per vosaltres” (1 Corintis 1:4).
• “No paro d´agrair a Déu per vosaltres” (Efesis 1:16).
• “Agraeixo a Déu tots els meus records de vosaltres” (Filipencs 1:3).
• “Cal sempre agrair a Déu” (2 Tessalònics 1:3).
• I per suposat, donar les gràcies a Déu en qualssevol circumstàncies (1 Tessalònics 5:18).

Aquestes no són manaments o exhortacions d´una vaga deïtat, són prescripcions d´amor d´un gran metge; són els records del nostre estimat Pare. Justament com un pare ajuda els seus infants a conrear els agraïments a través de freqüents records, Déu sovint vol els seus recordatoris per agrair-li l´ajuda de sentir la joia profundament sana i profunda de veure la gràcia i sentir-.nos agraïts

I com tots les seves benediccions de Déu, Ell ha fet del nostres agraïments alguna coca per donar-li la glòria i a nosaltres la alegria. Ell aconsegueix la glòria d´ésser un donador de gràcies i nosaltres d´esser un receptors i sentiments de gratitud

Deixeu a banda el pes de la ingratitud

En vista d´altres coses en les nostres vides que semblen prioritats urgents, cal pensar que [ donar] gràcies en qualssevol circumstàncies” arriba molt alt. Tenim temptacions de pensar que la ingratitud és una mena de luxúria en el cotxe de la fe cristiana- és una bonica característica, però cal conduir atentament sense ella: és un gran error. La ingratitud no és una opció luxuriosa, sinó que forma part del motor del cotxe i el cotxe no funciona bé sense ella.

A més, tot plegat és possible que la resposta divina als fidels per guiar-los i la provisió pugui ser actualment “ donar les gràcies en qualssevol moments”, no pot ser la nostre necessitat més gran, sinó la nostra necessitat real més gran ara per ara. I si és així, la resposta divina potser frustrant sigui una gran misericòrdia curativa per a nosaltres.

La ingratitud és un pes espiritual gens sà que lentament frena la nostra carrera de fe més del que pensem (Hebreus 12:1). Déu té més gràcies per guiar-nos i proveir-nos per a nosaltres que descobrirem si deixem a banda i correm amb la joia agraïda.

Cóm fer això? Simplement començant per obeir a Déu, un manament saludable: “ donar les gràcies en qualssevol circumstàncies” (1 Tessalònics 5:18).