Cada matrimoni necessita una missió

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 3 passos per els Marits 2 La dona i l´ajudant 3 Missió de la Parella 4 SOMIAR 5 ATREURE 6 ACTUAR

3 passos per els Marits

Les nostres típiques imatges romàntiques representen un matrimoni per amor d´una parella una davant altre, amb els ulls tancats, mirant-se mútuament. És per una bona raó

Les primeres paraules d´Adán a Eva foren una serenata. En la cançó de Salomó, tot el món serveix com un taló de fons de la bellesa de l´amat, i un dia, el nostre Senyor Jesús “ es presentarà a la seva Església a i mateix en tot el seu esplendor“ (Efesis 5:27), una novia completament adornada i profundament adorada” C. S. Lewis escriu: “ els amants estan normalment un davant de l´altre, absorbits mútuament” (Els 4 amors, 61).

I fons i tot, com saben moltes parelles, el matrimoni exigeix més d´una abrasada. Per exemple, la mirada interior, si permet excloure alguna cosa més, pot tornar-se malaltissa; la cançó salomònica desentonarà ràpidament, des del començament, Déu construeix el matrimoni amb un altra mirada, una altra cançó.

Quan sentim al Senyor Déu dir: “No és bo que l´home estigui sol” cal assumir que la manca de relacions no és aconsellable, un forat emocional en el cor d´Adán, sense dubte Adan sent aquet forat, aquesta mancança, però es properes paraules divines tornen els nostres ulls sorprenent cap a la necessitat vocacional d´Adan. “ El faré un ajudant adient per a ell“ (Gènesis 2:18). Déu va donar a Adan una missió exterior (Gènesis 2:15–17), i Adan necessitava ajud. No només necessitava una carca davant d´ell, sinó una espatlla

Els matrimonis actuals encara necessiten una missió i això vol dir que actualment necessiten una missió

La dona i l´ajudant

La descripció dinàmica del matrimoni, aquesta postura interior i exterior, troben una expressió bonica en els dos títols d´Eva en el Gènesis 2: Ella és, per un costat, dona: quan Adan es desperta del somni profund i troba la seva costella repetida, exclama un vers:

Aquesta és un dels meus ossos
Carn de la meva carn
Es dirà Dona
Perquè ha estat creada de l´home (Gènesis 2:23)

Per tant, així imaginem un matrimoni com la simple unió pràctica de tasques fetes en com, Déu ens mostra el primer marit cantant les meravelles de la seva dona, aquí, en peu davant d´ell és una dona- la seva pròpia humanitat reflectida a través del prisma de la diversitat trina; ella respon els anhels del seu cor, i ell a les d´elles.

I també, Eva, per l´altre costat, és l´ajudant. Quan entren a l´Edèn, ella troba un home amb la missió de treballar i mantenir el jardí sota l´autoritat del seu Creador (Gènesis 2:15–17). I després, tots junts, ella i el seu home reben la comissió de “ fer fructífera la vostra unió, de multiplicar-se i omplir la terra i dominar-la!”(Gènesis 1:28). Per el bon disseny diví, la missió del jardí no només necessitava d´1, sinó de 2, no només un home sinó també una dona. Adan necessitava una co-regent compatible, una reina que l´ajudés en el seu regne, una ajudant pel seu gran honor. Junts, en una glòria complementària, fertilitzarien el món i caminen com a companys de govern. El seu romanç intern com el tronc d´un gran arbre, s´aixequen les branques i conserven els fruits de la seva missió interna.

Missió de la Parella

Els homes actualment, per descomptat, no reben una missió específica de Déu com va fer Adan. Tanmateix, el patró original de Déu de crear l´home, donant-l´hi una missió i després concedint-li una dona, com a ajudant i com a dona, ens diu molt sobre els darrers dissenys del matrimoni.

Actualment Adan no tindria un jardí per treballar i mantenir, però tenim els nostres propis espais per la missió: les llars per controlar, els infants pels pares, les esglésies per estimar i portar, els llocs de feina i els veïnat per arribar a Crist. Cadascú és un camp per esborrar i no conrear, per llaurar i sembrar, per prendre el control (Gènesis 1:28) i fer deixebles (Mateu 28:18–20). I qualsevol home honrat mirant per sobre d´aquests camps, acordarà amb Déu la frase antiga: “ No és bo que l´home estigui sol”.

Alguns homes, com l´apòstol Pau, seguiran el seu objectiu sense matrimoni, amb l´ajuda dels amics i de persones que treballen més que una esposa. La majoria seguiran les normes de la creació, i amb les seves esposes miraran lluny- a cadascú i a més, al final de la terra, esperaran ser cridats per Crist.

Massa sovint, em temo, actuo com si l´objectiu del matrimoni fos simplement matrimoni- simplement una llar feliç, i no només un món feliç, fossin la meta de la nostra unió divina. Visc com un arc a casa, oblidant la sensació de la fletxa, i la presa del vol cap a fora.

Com, doncs, poden els homes com jo recobrir, en Crist el disseny perdut del Gènesi 2? Com poden els marits i les seves esposes atresorar les sones i, com a precioses ajudants, juntes construir alguna cosa mes enllà de nosaltres mateixos? Trobo ajuda dins un marc: somiar, atreure i actuar

SOMIAR

El lideratge d´Adan va començar per la visió del que podria ser: un jardí treballat i conservat, un terreny poblar i sotmès (Gènesis 1:28; 2:15–17). El lideratge d´un marit, sovint començar per somiar. Mira per sobre de la llar, dels infants, del temple, del veïnatge, imaginant el que podria semblar sot el complet control de Crist- i el que ell i l´esposa caldria fer amb això. Com caldria educar millor els infants? Com podria l´hospitalitat veïnal esdevenir més contant? Com caldria la família unir l´Església més sovint per una oració conjunta més freqüent?

A diferència del gandul, qui “ no llaurarà el camp a la tardor” i per tant, buscarà la collita sense trobar res” (Proverbis 20:4), preveurà pensaments pel futur abans que arribin- anticipant les necessitats, discernint les oportunitats, notificant els trets possibles, i aprenent a plantar i llaurar més fàcilment a la tardor. I com les fases de la família canvien – neixen nous infants, creixen els que hi existeixen, i, com passen els anys a través de la primavera, l´estiu, la tardor i l´hivern- continua somiant, desenvolupant la visió recent dels diversos entorns familiars.

Qualsevol esposa pietosa, per suposat, somiarà també. Sentirà una sagrada insatisfacció i imaginarà millors formes de la família per omplir les seves demandes. Un marit pietós acceptarà aquests somnis. Com a cap de família, tanmateix, sentirà una responsabilitat especial de tirar endavant la família, més que esperar que la seva esposa se n´encarregui. I també, ell somia- i quan somia, treballa per atraure-la

ATREURE

Si la seva responsabilitat d´atreure contraresta la passivitat en un home, la crida a atreure- soscava qualsevol tendència que pugui tenir cap a dominar el lideratge. I amb Adan i Eva, Déu intenta l´objectiu dea parella per ser d´ells i no només d´Ell. Així, amb paciència i tendresa, amb saviesa i humilitat, un home atreu la seva dona cap a dins i cap a fora.

En la seva atracció cap a dins, portarà la seva dona a somiar – reunint les seves impressions, demanant resposta, escoltant el consell. Coneix els seus somnis sovint més incomplerts i immadurs sense una perspectiva complementària: Sap, també, que els seus somnis podrien superar els propis amb un bon judici. Com el Proverbi 31, la dona: “obre la boca amb saviesa” (Proverbis 31:26) — i no se sent segura d´escoltar això.

Atraient la seva dona cap en fora, ell imagina com el seu objectiu tots plegant podrien aprofitar les seves habilitats. Podria atreure les seves forces més que disminuir-les, alliberar les seves capacitats en comptes d´amagar-les, veure-les emergir i florir més que marcir-se? O, com escriu Herman Bavinck cóm ell podria ajudar-la, assistint-lo” en el sentit més ple i ampli, físicament i espiritualment, amb la seva saviesa i amor, amb el cap i el cor” (La família cristiana, 6)?

ACTUAR

Finalment, somiant amb la seva família i atraient la seva dona, el marit fa- ell actua- fent els primers passos fins el límit del jardí no conreat. Pràcticament, com J. Piper va dir, buscar ser qui digui “ endavant” més sovint que “ permeteu unir els infants amb les devocions familiars”. “ Permeteu planificar una festa pels nostres veïns del bloc”, “permeteu sortir 2 de nosaltres”, “ Permeteu anar aviat per servir l´Església a quest diumenge”

Alguns de nosaltres trobar somiar i atreure més fàcil que fer actualment. Adan sembla tenir: tot i conèixer la seva missió i atreure Eva amb ell, va fallar en actuar davant la seva oposició (Gènesis 3:6). Actuar suposa una càrrega per un home en les hores incòmodes, lluitant contra la seva peresa l´ús egoista del temps, demanant força després d´un dia feixuc, i que s´aixequi i trepitgi més quan prefereixi seure. Necessito ajuda demanant que la direcció de la família no és la visió puntual, ni una inspiració momentània, si no dia a dia, una manera de somiar en moments difícils.

Pot una esposa prendre iniciatives en mètodes similars? Si, ella pot - i a vegades cal. Justament perquè el seu marit li diu: “anem” no significa que no ho faci mai. Però el que és un regal, i una reflexió de Crist, quan l´home actua com el primer motor la major part del temps.

L´objectiu del matrimoni crida a tots els homes. I a més, i a més el crida per a que doni tot el seu cor a Déu, i accepti tota la seva vida a Crist, i lliura tota la seva voluntat a l´Esperit Sant. Un home tant complert abraçarà la seva dona com a dona: el joc perfecte, la seva flor de la vall, la seva casa sobre la terra, la millor cançó del seu cor. I també l´accepta com a ajudant: el seu amor en l´objectiu, la seva companya inevitable, la seva regna ambla corona i el ceptre. I així l´estimarà, i la portarà.