Els nostres infants necessiten conèixer la debilitat

De Gospel Translations Catalan

“ Si´s plau, vens amb mi? Necessito que estigui allà, vindran totes les mares”

Vaig demanar la meva filla venir amb mi voluntàriament al camp el dia dels pàrvuls, com podria negar aquella primera pregunta ? Però des què no podia sortir de casa sense ajuda, vaig negar-me un altre cop; ella va assentir amb el cap entenent què explicava i perquè -solia desanimar-se. Ella ignorava quan desitjava anar-hi com connectava amb la seva escola. Vaig sentir-me responsable i culpable que ella s´estava perdent.

Abans de tenir els nens, aquesta incapacitat va impactar-me,, podia escollir el que necessitava i ensenyar-me a mi mateixa aquelles activitats que era capaç de fer possiblement , però abans de tenir-los, afrontava molts canvis amb moltes responsabilitats variables i preguntes, records constants sobre el que no podia fer. Em sentia responsable pel que pogués faltar-los a causa de les limitacions.

En el decurs dels anys vaig conèixer altres pares que també ens sentien inadequats- limitacions financeres, falta d´educació, recursos limitats, un fill que no menja molt, les seves pròpies batalles emocionals, disfuncions familiars i una llarg llistat d´altres batalletes. Com jo, estaven convençuts que les seves incapacitats posarien els seus fills en desavantatges

Però Déu, amb la infinita saviesa, ens havia escollit per ser pares d´infants.

Contingut 1 La dependència pot ser una fortalesa 2 La feblesa em torna una mare millor 3 El què feia Déu a través de la feblesa 4 Les nostres esquerdes els ajudem a veure

La dependència pot ser una fortalesa

En la meva fragilitat, confiava més en Déu. Necessito més saviesa i més poder perquè no les tinc amb mi mateixa. I he descobert que des que “ la folia divina és més sàvia per els homes o a més feblesa divina, més fort per els homes” (1 Corintis 1:25), Tinc recursos inimaginables disponibles

Quan demano saviesa, Déu me la concedeix generosament: quan espero a Déu, Ell renova la fortalesa; quan estic cansat i angoixat, Ell em dona descans. Quan torno a Déu, Ell em concedeix el que necessito.

Mi dependència i les limitacions s´han tornat les meves fortaleses més gran perquè m´impulsen a pregar abans de respondre i actuar. Quan podria fer fàcilment eles demandes dels meus fills, lo busco la saviesa ni l´ajuda divina, només responc; no co0nsiderava altres alternatives ni possibles trampes admeto que tot està sota control.

Una vegada els israelites estaven decebuts pels veïns Gibeonites, que clamaven que haver arribar de molt lluny i, com a proves, presentaven sac esquinçats, provisions seques i roba usada; no varen “demanar consell al Senyor”, (Josué 9:14) perquè semblava molt obvi què fer; puc explicar els seus fets en veure aquelles reaccions impulsives, fetes sense pensar gaire. Decisions que després lamentava, però, quan els meus fills/es em demanaven coses que estaven més enllà de les meves capacitats, cali demanar a Déu la saviesa i l´ajuda. Justament com va fer Jeosafat en dir-li al Senyor: “ No som poderosos contra la gran aquesta gran orde que ens arriba; no se què fer, però els nostres ulls estan sobre vosaltres” (2 Cròniques 20:12).

La feblesa em torna una mare millor

En la meva feblesa, demanava a Déu per l´ajuda tangible i específica, veient les respostes concretes de les oracions. Quan més li demanava, més respostes divines. Quan més necessitava, més em donava. Quan més el buscava, més el trobava. Hauria oblidat moltes benediccions, si no estigués tan necessitada.

La meva malaltia física implicava augment de dolor i de feblesa, per tant, diàriament m´adreçava cap a Jesús cansat i carregat i Ell em concedia descans. Vaig deixar el meu desig de fer coses perfectament, de trobar les necessitats dels altres, de desgastar-me fins a l´esgotament. Una vegada havia estat la Marta, empenyent-me a servir, però la meva discapacitat va portar-me el paper de Maria (Lluc 10:38–42). Y va ser aleshores que vaig descobrir la riquesa de seure als peus de Jesús, confiant-li tot el que calia fer.

Déu utilitzava la meva feblesa per der.-me millor mare, i forjar el caràcter profund dels meus fills/es.

Quan afrontava qualsevol cosa que no podia fer, sovint em demanava si les meves filles serien millor en una família diferent, però Déu va confirmar-me que m´havia escollit per dirigir les seves fortaleses i febleses. Crist ens equipava i ens enfortia per cada cosa que els nostres fills necessitaven (Filipencs 4:13, 19), per tant no calia sentir-se inadequada.

El què feia Déu a través de la feblesa

Mentre em consumia el que no podia fer amb els meus fills, oblidava que Ell actuava sobre elles a causa de la meva feblesa; ara veig que son problemes creats i solucionats. Elles em mostren la gent i mantenen els seus compromisos.

Elles són compassives i tendres, notant que necessita la gent i mirant les capacitats de la gent; sempre com a nens/es petits, mai demanen els estranys: “ alguna cosa no va bé? Una vegada, quan a la professora de la meva filla gran li va caure els papers a classe, Katy immediatament va llençar-se des de la seva cadira per recollir-los, cap altre estudiant ho hauria fet; la professora ha explicat la situació i jo vaig adonar-me que Déu conformava les meves filles a través de la meva discapacitat de manera que mai havia notat.

La meva filla més jove va veure la benedicció de cridar Déu una nit plujosa quan la portava a jugar a Basket en la ciutat veïna. En el cúmul del tràfic, la meva cama va començar a molestar sense manera de sortir de la carretera; les llàgrimes em queien per les meves galtes- em sentia inadequada, espantada i aclaparada altra vegada.

Quan la Cristina va adonar-se del que passava, va dir.me en veu alta: “ Déu, si´s plau, feu que la cama de la nostra mare se senti forta i el tràfic menys complicat. Tornarem a pregar totes juntes a l´anada i a la tornada. Durant alguns minuts, varen aturar-nos veien els llums del fre vermells i les rampes de les cames varen alleujar-se, arribant a temps al partit. Tornant a casa, ella va comentar com Déu va respondre les nostres oracions.

Les nostres esquerdes els ajudem a veure

Les nostres febleses podrien influir en la fe dels nostres fills/es. Ells aprenen a confiar en Déu per les coses que no podem fer. Ens veuen pregar, veuen les nostres limitacions i quan seuen a les primeres files davant per veure com Déu ens ajuda. I quan observen a prop les nostres febleses i els vasos de terra elles veuen la força que pertany a Déu i no a nosaltres (2 Corintis 4:7). D´aquesta manera, les nostres esquerdes les ajuden a veure.

Els pares, a través de la feblesa, les porta ala glòria divina. Quan es relacionen amb Déu i la seva gràcia, llueix a través d eles nostres vides. La gràcia divina és suficient per a nosaltres, i el seu poder la fa perfecta en la feblesa (2 Corintis 12:9). Què més necessitem?