La benedicció d´una llar desordenada

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Per què els infants valoren el caos 2 Els infants ens necessitem per lluitar 3 1. La paternitat sembla banal? 4 2. La paternitat sembla inútil? 5 3. La Paternitat sembla desagraïda ? 6 Beneït sigui aquest Home

Per què els infants valoren el caos

Criar els infants, tal com saben els seus pares, pot esdevenir una petita prova de domesticar d´un ramat d´esquirols- un petit vaixell sense motor durant un huracà poc violent. Són prou petits i bonic per semblar majorment inofensius, però això és el que ells volen que penseu.

Recordo un dia dels nostres primers anys que criava esquirols. Aquella tarda vaig anar a despertar un dels meus fills de la seva migdiada; abans de tocar la porta, apercebia problemes en aquest costat. Allò no era l´olor habitual, sinó alguna cosa més sinistra. Vaig obrir la porta per descobrir que un bolquet utilitzat s´havia convertit en una paleta de pintor: no havia cap superfície lliure, molt orgullosa d´aquella obra, l´autor va aixecar-se des del seu bressol pintat, em va somriure com si oferís la possibilitat de comprar la seva obra mestra.

Després de banyar-lo ( amb 78 mocadors de clorox) varen asseure a sopar i pregar en família. L´artista estava afamegat, tal com recordo; varen posar els nens a dormir, varen pregar altre cop contra qualsevol obra creativa i anàrem a dormir. Un par d´hores més tard, un infant ens va despertar, mullat de pipi al llit per primera vegada després de molt mesos. Compteu això plens d´alegria, pares, quan trobeu humitats de diferents tipus; després d´un bany( i menys tovalloletes de Clorox) el nen tot net tornar al llit. Serien una mica més tard de la matinada.

Vaig tornar al llit, tancar els ulls i començar a pensar en un botó de repetició preventiva. Segons més tard, el pintor tornava a cridar, vaig respirar profundament, i treure els peus del llit. Quan vaig apropar-me, pressentia problemes, però eren el mateixos. El meu fill, com fa rarament, havia sopat massa i, ràpidament, va patir una indigestió. Altre vegada les tovalloletes de Clorox.

Com fa la meva dona, Faye, vaig tornar al llit entre les dues i les tres de la matinada, sabent que calia aixecar-se i alimentar la mainada en un parell d´hores, no podíem ajudar-la, sinó riure; amb els ulls esmorteïts i cansat, ens varen mirar mútuament, somriure i acordar: necessitem buscar un altre?

Els infants ens necessitem per lluitar

Cada pare té una història semblant: criar infants és previsiblement dur en diferents sentits; mai sabem quan dur semblarà demà, o la propera setmana, o en 5 anys, però estem raonablement segurs que no serà fàcil.

Això és òbviament intencionat per part divina. Ell sap que el que necessiten els nostres fills no necessiten pares que eduquin fàcilment, sinó pares que diàriament confiïn en Ell. Els fills necessiten pares de fang, normalment cansats, pecadors, confessors, penedits, demandants de perdó, forts i que ajudin mentre confien i gaudeixin de Déu. Necessitem veure com suportem la duresa amb esperances en Ell.

Satan, tanmateix, controla tots els aspectes dolorosos de la paternitat. Ha estudiat la vulnerabilitat i esperances per atacar en els moments més febles. Ell fa que tit sembli trivial, sense recompenses, i per tant, fútil. Quan ens arribin les seves temptacions (i vindran), és important sentir altres veus que ressonin més altes que les nostres oïdes frustrades i cansades.

“ Vet aquí, els infants són hereus del nostre Senyor,
el fruit dels nostres embarassos com a recompensa.
Com les fletxes en mans d´un soldat,
són els nens de la nostra joventut”. (Psalm 127:3–4)

1. La paternitat sembla banal?

Aquesta pot ser la gran mentida sobre els infants de la nostra societat actual: hi ha moltes més coses grans, productives, importants que podem fer que criar infants. La paternitat és massa petita per vosaltres.

La paternitat és petita de moltes maneres diàries, però enorme en el sentit que ens interessa. “ Vet aquí, els infants són una herència del Senyor”- un regal, una herència, un llegat. Cal fer atenció al que Déu anomena hereus perquè Ell un per a Ell mateix: “ Beneïda sigui la nació el Senyor de la qual és Déu , el poble escollit com el seu hereu!” (Psalm 33:12). Som els seus hereus- una raça escollida, un sacerdoci real, una nació sencera, tot un poble per la seva possessió” (1 Pere 2:9). I els infants – biològics, adoptats o espirituals – els nostres hereus.

Quan sigui que Déu ens doni un infant, Ell confia amb una herència preciosa i eterna- una nova vida sense fi i que , segons la voluntat divina es desenvoluparà per canviar i formar el món de moltes maneres ( fins i tot tenint els fills propis). El seu impacte sobre la eternitat superarà qualsevol tasca que el món ofereixi com a significativa i conseqüent.

2. La paternitat sembla inútil?

Potser que la paternitat no sembli petita en absolut; potser sembli gran i pesada i a vegades desmoralitzant; encara no està entrenat per l´orina; no voldrà asseure´s, llença el menjar per terra cada vegada, s´enrabia cada vegada que la seva mare diu no; no volen jugar junts durant 3 minuts sense lluitar: qualsevol cosa que faci marca la diferència? Faig més mal que bé? Són tots els esforços una fracàs colossal?

Els infants fan la vida com una cursa de sacs pel bosc espès; això és el que veiem i sentim (i de vegades olora), però què diu Déu? “ Els infants són com la fletxa en els mans del soldat en la nostre joventut. Des del terra del Cel, veiem que els infants no són distraccions de la guerra o un pes en els nostres turmells, són eixos esmolats que esperen ser alliberats per sempre. Davant Déu els infants són les armes més efectives per les batalles més importants, és paer això que, quan Déu va crear el món, i va posar l´home i la dona a treballar no va comentar trobar una tasca o inventeu un negoci, sinó “ Creixeu i ompliu el món”(Gènesis 1:28).

Omplir el món de què? Amb les fletxes de la fe, la saviesa i l´alegria; res esdevé més espiritualment eficaç o significatiu que tenir infants o preparar-los bé per la eternitat.

3. La Paternitat sembla desagraïda ?

La paternitat pot sentir-se , a vegades, com una creu sense recompensa, el nostre pecat diu: “ Què trauré a més de la feina, del sacrifici i de la roba bruta? Què cal fer per mostrar tot el que hem rebut? El Senyor ens diu: “ Vet aquí- mireu- “ els infants són una herència del Senyor, el fruit d´un embaràs, una recompensa”- un premi, un honor i una recompensa; els infants són una recompensa per tenir criatures.

Enyorem la recompensa en criar infants quan comencem a buscar la recompensa on sigui que els infants; necessitem eficiència. Compliments, salaris, reconeixement, i, a canvi, Déu ens concedeix esperits eterns per cuidar i administrar: Ell no ens recompensa segons els desitjos dels nostres cors terrenals, fracassats, equivocats i inquiets; ens recompensa d´acord amb la realitat: mentre milions construeixen fervorosament torres que s´ensorraran i cauran en una generació, els savis reben i fomenten esperits que viuran eternament.

Quan la vostra professió arriba al final, canviaríeu un munt d´èxits o de fama per qualssevol d´aquests esperits? La recompensa sembla petita quan us ofegueu i canvieu bolquets, però, com els nostres infants, no sembla breu.

Beneït sigui aquest Home

Com he escrit, estem esperant trobar altra fletxa en un tema de dies, la tercera en al nostra carcassa. Em dona un colze quan toco la panxa de la Faye (assumeixo que és un afecte incipient i permanent); Tal com hem pregat per a ell, que serà important i amb una alegria cada cop més i més gran, que naixerà en la Post Amèrica. La seva vida serà alguna cosa per a recordar per llarg temps i un terrible regim de mort. Potser avortar esdevindrà impensable en la seva vida.

No sabem quantes vides salvarem a través de la decisió de Dobbs, però podem alegrar-nos que l´avortament serà molt més difícil per a molts. Tenir un infant sembla com un amanera de lluitar per celebrar-lo; malgrat la nostra societat ha cridat durant dècades, és profundament feliç tenir un infant:

“Beneït sigui l´home
que omple la seva carcassa amb ells!
No serà per avergonyir-se
quan parli amb els seus enemics en la porta”. (Psalm 127:5)

Aquesta felicitat no és lleugera ni fràgil com la felicitat mundial; els fills endolcien la vida del pare i el seu treball, però segur que també el preparen per viure, treballar i estimar; ells concedeixen més alegria i resiliència permanents; aquells que s´oposen poen molestar-lo tan fàcilment o aprofitar-lo més. Satán mateix tremolen davant els nostres fills i filles; i després de tot, justament quan de bé pot aportar un infant.

Per tant, quan les hores de som són poques i el nombre de bolquets i Clorox gran, recordeu què ens diu Déu sobre la paternitat Apreneu a estimar i alegrar els vostres infants com Ell ens estima i se´n alegra en vosaltres.