Poden els cristians casar-se amb els no creients?

De Gospel Translations Catalan

De tots els cristians que comencen a citar-se amb un no creient, quant d´ells planegen fer-ho?

Sospito que pocs cristians estableixen intencionadament la cita (molt menys els casats) amb un no creient. La qüestió realment no és controvertida en teoria. Voldria qualsevol que estima Jesús genuïnament preferir algú que no ho sigui? No, però quan ens arriba aquesta pregunta, no ho és en absolut, però amb el temps ell o ella es demanen citar-se amb “ no creient”, el no creient porta un nom, una història, sovint una cara atractiva i bon sentit de l´humor.

Quan planegem un matrimoni, per suposat que volem casar-nos amb un creient: volem llegir la Bíblia junts, anar junts a la església, i servir-la junts, però per una varietat de raons, els creients sovint lluiten per trobar l´home o la dona adequades. Una, la gent es casa tard, la qual cosa vol dir que cal buscar durament o esperar llarg temps. Combinant això amb l´aplicació i webs que multiplica la competència centenars de vegades i la gent és cada vegada més exigent i triga més temps en assentar el cap. Alguns cristians també han patit experiències dolentes casant-se amb cristians.

Considerant això, no és sorprenent que alguns cristians mantinguin la idea de casar-se fora de la Església. Hi ha molt que ho escollen i podeu tenir diverses coses en comú. De fet. en primer lloc pot semblar tenir més coses en comú amb els no cristians online o a classe que amb els fadrins que trobes cada diumenge.

Però això no és el que necessites, oi? Aquest no és el Pla A, o B o fins i tot el C; esteu aquí perquè esteu llunys del bon plans. Escric per animar-vos a seguir endavant, sense conformar-te amb un de dolent.

Contingut 1 Només en el Senyor 2 Què caldria dir el Matrimoni? 3 Estem desigualment lligats? 4 El matrimoni pot costar moltes coses 5 El matrimoni sense Déu

Només en el Senyor

Quan arriba la data dels nos creients, de seguida apareix immediatament en la ment el versicle 2 Corintis 6:14: “ No unir-vos igual amb el jou amb els no creients”. És certament rellevant a la nostra qüestió ( i tornarem a ella en poc minuts) però el versicle no al·ludeix exclusivament sobre el matrimoni; no, probablement passem per alt la resposta més clara: 1 Corintis 7:39:

“ Una esposa és deu al seu marit tota la seva vida, però si el marit mor, ella és lliure de casar-se amb qui vulgui, només en el Senyor”

Aquest versicle pot semblar fosc en principi, però no és per l´apòstol Pau: després d´adreçar-se en diverses circumstàncies en les qual els seguidors de Jesús podrien casar-se ( o no), ell aterra en un grup més petit, però preciós,: les dones vídues. Caldria ser curós per assumir, tan mateix, que el que diu el versicle 39 només al·ludeix a les vídues ( com si les solteres fossin lliures per casar-se fora del Senyor. No, si un cristià decideix casar-se, ell o ella, són lliures de casar-se amb qui desitgin, però només en el Senyor.

Aquesta frase ficada al final del consell de Pau vers els creients solters s´escriu en lletres majúscules en les cartes. Al començament d´aquesta carta, ell escriu: “ La Església de Déu que està en Corint, a aquells que se santificaren en Crist Jesús” (1 Corintis 1:2). I l´acaba amb la mateixa nota destacada. “ El meu amor és a tots vosaltres en Crist Jesús. Amén (1 Corintis 16:24). En la 2a carta seva a la mateixa Església, ell escriu: “ Si q2ualsevol està amb Crist, és una nova creació; els antics han mort, doncs, lo bo ha arribat.” (2 Corintis 5:17).

Més de 20 vegades només en els Corintis, ell utilitza la frase:” en el Senyor” o “ en Crist”; aquesta frase, per l´apòstol, no era un tòpic espiritual sobre el seu consell sobre el matrimoni; és per a tot el món. En el seu cap, fem el que fem- especialment els nostres compromisos i crides- en el Senyor. Per a un cristià, no hi cap altre lloc on estar i molt menys per casar-se.

Què caldria dir el Matrimoni?

La frase “en el Senyor” estava plena de significats en altre sentit. Primer, un cristià cal que faci el que faci en Crist- molt més en el matrimoni? Però el 2n, casar-se és només dissenyat per revelar què vol dir viure en Crist. Aquest amor, el de tots els humans, estava confirmat després de l´ amor entre Ell i la Església.

“Un home abandonarà el seu pare i la seva mare per seguir la seva esposa, i tots dos seran una sola carn” Aquest misteri és profund i ho dic respecte a Crist i a la Església (Efesis 5:31–32)

Molts matrimonis del món menteixen sobre Crist i la Església. El marits no es sacrifiquen per les seves esposes (Efesis5:25). Ell no llegeixen les paraules divins per si mateixos, molts menys renten els seus matrimoni en ells (versicle 26). No busquen la santedat o s´animen en ella (versicle 27). No es deliten en ella com Jesús ho feia en nosaltres (versicle 33). I moltes dones no es sotmetent els sues marits que Déu els ha concedit (versicle 22). No respecten les seves nois ni els ofereixen suport a les seves demandes (versicle 33). I així els matrimonis calumnien les històries que estan destinats a contar El seu amor deforma i fa malbé l´obra divina.

Quan Pau diu: “ casar-se en el Senyor” esta dient: “ Digueu la veritat sobre Crist i la seva Església”; explica el sentit del matrimoni: Casar-se d´un manera que llenci llum sobre Deú i la seva glòria, sobre el pecat i la gràcia, sobre la creu i la tomba, sobre el Cel i l´Infern- més que enfosquir-los, com fan molts.

Estem desigualment lligats?

Ara permeteu-me a ( una mica estrany) un text que sovint m´arriba al cap lo primer quan comento sobre casar-se o no amb no creients:

“ No estem desigualment casats amb no creients. Quina relació mantenen la justícia amb la iniquitat? O quina relació té la llum amb la foscor? Què acorden Crist amb el Dimoni? Quina porció comparteix un cristià amb un no creient? Quin acord té el Temple de Déu amb els ídols? Perquè nosaltres som el temple on viu Deu? (2 Corintis 6:14–16)”.

Dic “ estrany” perquè aquests versicles no diuen res explícit sobre el festeig o el matrimoni. Un jou era un lloc dur sobre 2 animals que empunyaven el mateix carro. Si els animals eren parella ( és a dir, un bou i un ase, Deuteronomi 22:10), l´un serà portat per l´altre; doncs, això és com un ànima, diu Pau. Ell aconsella l´Església sobre els perills de les aliances i de les amistats; en aquest cas, aquestes aliances perilloses apareixien en el si de l´Església contra el missatge i el ministeri. És aquest un bon versicle per desanimar qualsevol del matrimoni amb un creient, però potser no de la manera que esperem

Per tant, per què estem aquí per comentar el matrimoni? Perquè el jou no és tan pesat o no influeix- per bé o per mal- que el matrimoni

El matrimoni pot costar moltes coses

La persona que es casi us influirà més que cap altra relació humana. Si el vostre marit segueix a Jesús, no sereu capaç d´evitar la ressaca del seu amor. Si ella segueix a Jesús, viureu en el foc creuat dels seu pecat imperdonable. Podeu sobreviure amb una esposa no creient, però només a través del foc. El matrimoni sota Déu esdevindria una guerra llarga i destructora.

I, com ens aconsella Déu, podríeu perdre la vostra ànima mentre lluiteu en aquesta guerra. És clar en el 2 Corintis 6: “ Estar lligats amb una mena de cor equivocat us pot costar el vostre. Cal ser acurat amb que us lligueu en la Església, diu Pau. Quant molt més en la habitació, en el pressupost o en la agenda, en la criança o el patiment, en les diverses exigències del dia a dia? El matrimoni equivocat pot realment arruïnar-vos. I a malgrat, Pau diu un versicles posteriors: “ netegeu-vos vosaltres mateixos de cada contaminació del cos i de l´ànima, portant la santedat en el tenor de Déu” (2 Corintis 7:1).

I quan llegiu un versicle com aquest ( en context) us adoneu que podríeu proposar una pregunta errònia sobre el casament. En comptes de demanar si es pot casar-se amb un no creient, podeu començar a demanar-vos com porta la santedat a un objectiu tan complicat com el matrimoni? Què m´ajudarà a fer la meva cursa bé? Qui me portarà al temor de Déu per amar? Podria prosperar la santedat en una relació com aquesta?

El matrimoni sense Déu

En algú grau, la gent que es cita i casa amb no creients no té imaginació. No és difícil imaginar que citar-se amb no creient ( en una cafeteria, rodant amb bicicletes, bon menú fora o pel·lícules junt) comprometre´s amb un no creient (buscant un menú, planejant un bon sopar, buscant casa, un lot de regals), celebrar un enllaç amb un no creient ( vestir-se, buscar amics i família, menjar bé, possible ballar), inclou gaudir del viatge de noces amb un no creient ( en un a cafeteria, rodant amb bicicletes, bon menú fora, i arribar a tenir sexe també).

Imagineu, per un moment, la vida malgrat tot. La vida matrimonial real, amb les pujades i baixades, els començament i les aturades, les alegries i penalitats és inusualment difícil per un solter/a concebre´l, però cal intentar-ho.

Imagineu que 7 anys esdeveniu malalt i acabeu en un hospital. El pitjor dels escenaris ara esdevenen reals. La vostra esposa accedeix a la vostra habitació del hospital, agafa la cadira per apropar-la i us agafeu les mans per pregar tots junts; us assegueu, mireu i us preocupeu. Eventualment ell diu: “tot va bé”

Imagineu- vos trobar a Déu un matí amb les vostres paraules, sobrepassat per la seva majestuositat i misericòrdia- ploreu i després compartiu que amb la vostra dona i la seva cara es queda blanca; sou amable i feliç, però sense veure o sentir què veieu o sentiu. Ell mai compartiran aquesta mena de temps amb vosaltres

Imagineu arribar a una baralla ambla vostra dona: “ No és no m´agrada el que dius, però no vull estar amb tu mai més”- i vosaltres no teniu els Evangelis entre vosaltres. Ell no creu que Déu estigui juntament amb vosaltres. No creu que faci promeses davant Déu. Ella no creu que això tingui conseqüències més enllà de la vida.

Imagineu intentar ensenyar els vostres fills sobre Jesús- llegint la Bíblia amb ells, pregant amb ells, cantant amb ells- i sempre s´asseu en l´altra habitació. Només acudeix a la església per Nadal o Pasqua. Imagineu el que veuen els vostres fills, dia darrera dia, que papa no creu el que mamà intenta dir-los. Imagineu quina desorientació podria ser.

Vet aquí uns pocs escenaris on la fe en Déu canvia tot en el matrimoni- on “ en el Senyor” realment és important. Sospito que els cristians sincers mantenen la idea de que el matrimoni amb un no creient, perquè encara no poden imaginar com pot arribar a ser ; pel creients, un matrimoni sense Déu pot ser una vida sense llum, una navegació sense vent, un amor sense veritable amor.