No podem aferrar-nos a l´amargor i a Déu

De Gospel Translations Catalan

Perdó. Aquesta paraula pot fer-nos enfurismar-nos. Les ferides instintivament apareixen en la nostra ment, fent sentir el perdó impossible ( o al menys antinatural). El que ens sembla natural és recordar el mal que ens han fet els altres, assajant els seus errors i programant la venjança, si existeixen en la nostra imaginació.

Sé, he nodrit la meva ira com he endarrerit les maneres que la gent m´ha ferit: Un amic íntim que havia acabat uns llarga relació per un mal entès. Una dona que vaig mencionar durant anys que m´ha calumniat davant els altres. El meu marit que exasperadament m´ha abandonat per una altra. L´error del meu metge que descuidadament va acabar amb la vida del meu fill.

Recordo seure en el despatx de l´assessor, comentant la profunda traïció; quan el meu assessor va mencionar el perdó, esta furiosa. Em sentia com si em suggeria oferir aquella persona “ la targeta de la llibertat”, que era impensable després de patir tant. Només sentir la paraula va enfurismar-me. Cal perdonar-la? Especialment quan la persona no es compadeix

Però, quan el meu assessor, va exposar els principis bíblics de personar, no podia ignorar aquella paraula. Vaig adonar-me que no havia entès bé que era el perdó i que no era.

Contingut 1 Què és el perdó i que no és ? 2 Per on començar? 3 Per què perdonar és vital per gaudir 4 Perdonar, llibertat i Pau

Què és el perdó i que no és ?

Hi ha moltes definicions del perdó, però la més simple és renunciar correctament al dret a ferir els altres en resposta a la manera que ens han ferit. Perdonar vol dir rebutjar la traïció o mantenir l´amargor contra la gent que ens han ferir de diverses maneres. És un acte unilateral- no condicional al penediment de la persona o al desig de conèixer el que ha fet.

Perdonar no és dir que el pecat no és important. No és aprovar el que fan altres persones, minimitzant la ofensa o negant que no hem sigut justos. Perdonar és conèixer que altre persona ha pecat contra nosaltres i mai serà capaç de fer-ho correctament. L´apòstol Pau escriu: “Sigueu amables uns amb els altres, tendres de cor, perdonant els altres, com Déu en Crist ens ha perdonat” (Efesis 4:32). Si Déu en Crist ens ha perdonat, doncs, perdonar qualsevol no pot significar disminuir l´error que han comés. Déu mai podria acceptar ser just i el pecat.

Perdonar no sempre vol dir reconciliació o restauració. No exigeix recuperar la confiança o incitar la gent que ens ofèn tornar a una relació. Perdonar no és incondicional, però una reconciliació i restauració són condicional ( en els Evangelis i en les relacions humanes) sobre el penediment original del malfactor, la voluntat humil per acceptar les conseqüències del seus actes i un desig per ambdues bandes de treballar sobre aquesta relació.

Perdonar no vol dir que no sentiran les conseqüències del seus pecats. Quan els perdonem, deixem a Déu aquestes conseqüències que ens diu: “La venjança serà meva, jo la pagaré” (Romans 12:19). Això no vol dir renunciar a actes legals, si estan justificats, contra qui ens ha ferit. En certes circumstàncies és vital per la rehabilitació de l´ofensor o per protegir altres víctimes.

Perdonar és costós. En la Bíblia, implica vessar la sang (Hebreus 9:22). Sacrificis. Mort. Honestament, el 1r pas per perdonar és com morir. És com aferrar-me al meu dret de enfadar-me i sovint demanar-me que renunciï a això. Tot sembla injust, la meva car exigeix algun tipus de retribució.

La meva resistència mostra que necessito Déu per entendre el perdó i perdonar veritablement.

Per on començar?

Ha calgut dir: Senyor, no necessito perdonar ara, però podeu fer.me desitjar perdonar? Heu perdonat tots els meus pecats i sé que perdonar els altres és poc amb comparació (Mateu 18:21–35). Però no puc fer ho sense Vos, si us plau ajudeu-me

Sovint he repetit aquesta oració fins que Déeu ha canviat el meu cor. Quan ho ha fet, normalment m´ajuda a veure les ferides de les persones que m´han ofès- ferides que no justifico ni menyspreu o excuso la ofensa, si no que la meva actitud afluixa vers la persona.

Un cop m´he compromès a desitjar el perdó, començo el procés de perdonar anomenant el que ha passat i tota les conseqüències negatives dels actes de la persona i de les seves paraules. Ho incloc tot. Que he perdut, que és difícil, com me sento, vull saber què deixo anar abans de perdonar, per poder progressar, sabent que conec els costos.

Per la majoria d´ofenses, perdonar és una decisió inicial per permetre l´amargor igual que un llarg procés. Quan rep les ofenses al cervell i els records emergeixen, cal aturar intencionadament assetjar-los i demanar Déu ajuda per alliberar els meus pensaments i practicar el perdó.

Per què perdonar és vital per gaudir

Durant anys no m´adonava de la importància de perdonar i d´alguna manera assumia que era opcional, ara considero que és una ordre: “ Com el Senyor t´ha perdonat”: Colossencs 3:13 diu, “per tant us cal perdonar.”

Per tant, per perdonar sincerament aquells que ens ha ofès, ens cal rebre el perdó diví, coneixent la nostra necessitat abans que Ell, per ens anima a perdonar els altres. El perdó cristià és vertical , no horitzontal. A través de les Escriptures el nostre Senyor lliga el nostre perdó al perdó dels altres (Mateu 6:14–15). I com tots els seus manaments és pel nostre bé.

Perdonar els nostres ofensors ens dona llibertat. Evita que arreli l´amargor, l´amargor que ens contagia a nosaltres i a tothom que ens envolta (Efesis 4:31). Quan ens aferrem al ressentiment, sense saber-ho nosaltres, concedim poders als nostres malfactors que ens esclavitza de la ira; la presó que ens creat ens allunya del Senyor, perquè no podem aferrar-nos a l´amargor i a Déu.

Conseqüentment, perdonar els que ofenen ens allibera de mantenir l´amargor sobre nosaltres. Déu, que ens ha perdonat els nostres gran deutes, ens concedeix el poder de perdonar els altres. I és el seu poder, no el nostre. Aquest és el miracle del perdó cristià: quan perdonem, Crist fa alguna cosa més profunda en nosaltres i per nosaltres. Aquestes ofenses infligides pels altres firmament ens empenyen a Crist, la vinya i la seva vida flueix amb més força per a nosaltres. El procés allibera el poder diví en les nostres vides d´una manera incomparable, fer del perdó una dels passos que més canvia la nostra vida com mai.

Perdonar, llibertat i Pau

La alegria i la tristor coexisteixen, però la joia i l´amargor, no. L´amargor i la falta de perdó ens treuen de la vida la vitalitat, la pau i la joia recent de la presència divina.

Veiem el poder del perdó i de la gràcia en la vida de Josep (Gènesis 50:15–21) i Job (Job 42:7–10), que havien perdonat els ofensors. I veiem el control de no perdonar i la ràbia d´altres com Joash que va matar el sacerdot amb qui no estava d´acord (2 Cròniques 24:20–22), i també Jonàs que estava enfadat contra la compassió divina (Jonàs 4:1–3). Sent capaços de perdonar no només ens canviarà el present i també el nostre futur. Quan perdonem, comencem a caminar lliurament i alegrement.

Desconec on som en el nostre recorregut del perdó. Potser la ofensa per a vosaltres és encara recent i necessiteu temps per processar tot el que arribarà. Potser, heu mantingut l´amargor durant llarg temps, mentre Déu us demana alliberar-vos. Si això és així, us animo a pregar. A confiar en Déu. A perdonar els vostres ofensors i mai uns penedireu.

I després d´haver perdonat, després d´alliberar-vos de la presos de l´amargor, potser us sorprendrà la rapidesa que Déu comença a fluir en la vostra vida amb la joia i la pau perdudes