Està bé ser optimistes

De Gospel Translations Catalan

La nostra Església comença cada diumenge reunint-nos amb una estranya paraula de benvinguda: als estressats, als pessimistes i als dèbils. Adorar no és només pels animats i els optimistes, sinó també pels abatuts i els amoïnats: No esteu oblidats diem en efecte: I creien que adorar pot ser un significat important vers una curació definitiva.

Tanmateix, quan la pandèmia ha fet estralls a sobre i a sobre, el nombre de nosaltres ens sentíem febles, abatuts i amoïnats ha disminuït i els animats i optimistes han començat a esdevenir excepcionals- especialment en una societat tant cínica. Ens fa falta una paraula de benvinguda per ells també?

“ I si esteu generalment alegres aquest matí, us rebem també, inusual com sou. No necessiteu fingir abatiment per cantar tots junts amb aquests pobres, abatuts grup de fidels. Jesús rep aquests que estan molt alegres i nosaltres també ho fem- Està bé tenir esperances- de fet, aquesta és la nostra oració. Estem reunits aquí per tenir la nostra esperança renovada i forta en Crist”

Cal esperar secularització que produeix cinisme. Tal incrèdul, tan sofisticat com pugui aparèixer, no pot eventualment generar un estret escepticisme, criticisme, desànim i queixes. Els cristians, tanmateix, tenen una vocació contracultural: esperança. En Crist tenim esperança en nosaltres perquè la tenim en Ell- “Jesús Crist, la nostra esperança” (1 Timoteu 1:1).

Contingut 1 Patir amb esperança 2 Quina mena d´esperança és i com actua 3 La Esperança beneïda i energitzant 4 Déu mai menteix 5 L´home d´esperança

Patir amb esperança

Res de tot això significa que els cristians pretenguin tenir només esperança Tots nosaltres sabem que la vida és complexa a aquesta edat. Plorem per les nostres vides i per aquests que ploren. I fins i tot els oferim el que tenim en Crist. ( i el que necessitem desesperadament): una esperança real- En la Esperança tenim en Jesús – una esperança sòlida, estable i energitzant- som capaços d´afrontar-nos al, pecat real, al dolor i el desànim i el mal profund del nostre món i en nosaltres.

Patim fins, però no “com ho fan els altres que no la tenen” (1 Tessalonicencs 4:13). No lamentar-se, ni criticar-nos, ràbia com el desesperat. Si Crist pot donar-nos esperança fins i tot contemplant la tomba d´un ser estimat, segurament que Ell pot donar-nos-la sense importar què irrompi en les nostres vides o mirades.

De moment, sempre que patim, ens aferrem a la esperança. El patiment sempre és esperançador.

Quina mena d´esperança és i com actua

Per els cristians, la esperança no és un desig minso: normalment fem servir aquesta paraula molt més casualment que el Nou Testament. La esperança és càlida demà: Esperem que guany el nostre equip; esperem que la pandèmia acabi aviat. A cada conversa diària pronunciem esperança pels estrets desitjos sobre el incert i indesitjable futur.

No així pels apòstols i la primera Església. La seva esperança no era feble, fugaç o incerta, més aviat ells parlaven de una ben fundada fe amb una futura orientació. La seva esperança, arrelada en la fe, era “ coneixement de la veritat”, mirant endavant (Tito 1:1–2). I el que és més remarcable, i potser regularment sobre mirada, és quan poderosa, catalítica, transformativa tal vertadera esperança intentarà ser-ho

I no és accidental que les 2 cartes del Nou Testament que estiguin manifestament relacionades amb el foment de les bones accions- la 1 de Pere i de Tito- estan també explícitament alimentades pel poder de la esperança. No simplement fe, sinó també la esperança en particular

Una vegada i altra, 1 Pere truca la campana per fer el bé (2:12, 14, 15, 20; 3:6, 10, 11, 13, 16, 17; 4:19), nascut de la esperança (1:3, 13, 21; 3:5, 15). La esperança en Déu ens porta a fer el bé en el món (1 Pere 3:5–6). Els incrèduls observen els bons cristians fer i demanar perquè?. “La esperança està en vosaltres” (1 Pere 3:13–17). Us he parat a considerar com la vida dels demés beneficia com resultats de les vostres esperances? O a la inversa, què bé no apareix la esperança en el món quan corre i sorgeix el cinisme?

La Esperança beneïda i energitzant

I també Titis. La dita és sorprenent. No sigueu “incapaços de fer bones obres”(Titus 1:16), sinó més aviat “ sigueu un model de les bones obres” (2:7), “gelosos per les bones obres” (2:14), “preparats per les bones obres” (3:1), dedicant-vos a fer-les (3:8, 14) — la qual cosa no vol dir mostrar la pròpia justícia, sinó millor “ ajudar en casos de necessitat urgent, no infructuoses” (3:14). En altres paraules, actes tangibles motivats per l´amor. Existeix un fort èmfasi en Titus en fer el bé.

I fins i tot, tant immediatament com la primera sentència de la carta, Pau explica la pietat nascuda “ en la Esperança de la vida eterna” (Titus 1:1–2). Lo primer és la fe i aquesta fe dona peu a “ la pietat, en la esperança d´una vida eterna”. En altres paraules, la esperança és un lligam important entre la fe en Crist i fer el bé als altres. Fe en la persona de Crist i el treball que produeix la esperança en la vida eterna que allibera el poble de Déu de les barreres i els lligams de la seva edat actual per estimar i fer el bé als demés. I aquesta esperança és una esperança beneïda (Titus 2:13). La esperança en la vinguda de Crist i la felicitat que ens aportar, ens dona joia ara sempre en el present, prou joia per alliberar-nos de cercar la nostra, d´estimar els altres i cercar per trobar les seves necessitats.

La estructura de pensament de Pau és similar en els Colossencs 1:4–5: “hem sentit de la vostra fe en Jesús Crist i en el amor que teniu per tots els sants, perquè la esperança rau en el Cel.” La gent de fe fa el bé els altres ( estimar) degut a la esperança. La fe en Crist nodreix la esperança en certes promeses futures que va alliberar el poble de Déu dels primers temors, vagància, i complicacions, per somiar sobre el bé i fer-ho fent-ho pels altres.

Déu mai menteix

Per què és aquesta la esperança cristiana — i no la esperança en general- té un efecte tan catalític en i a través de les nostres vides? Pau espon que en les línies obertes de Titus. Quan ell menciona “ la esperança en la vida eterna”, afegeix “ la qual Déu, que mai menteix, va prometre abans de començar les eres” (Titus 1:2). Perquè diria això allí? Per suposat que Déu mai menteix i perquè ho diu ara?

Perquè les no mentides, certes promeses de Déu, sobre el futur, tenen cada cosa per fer amb la nostra esperança. La nostra esperança, la qual catalitza la fe en Crist en actes d´amor per bé dels altres, és basa en les paraules de Déu “qui mai menteix”. El veritable Déu és absolutament. I l anostra esperança, en Crist, és tab bona com la seva paraula. La nostra esperança no és el que desitgem o somiem; la nostra esperança és el que Déu ens ha promès – i mai menteix.

L´home d´esperança

Aquesta dinàmica- la fe productora de esperança que inspira l´amor arriscat o el sacrifici dels altres- també ens mostra una vegada i altra en els Hebreus i particularment en Crist mateix. Com era això que consumava l´home de fe, Déu mateix en carn humana, el fundador i perfecte de la nostra fe, va fer el bé més gran que mai s´ha fet? Què el va empènyer, contra els obstacles més grans, anar a la creu? En una paraula, la esperança

Jesús, “per la joia establerta abans d´Ell suportés la creu” (Hebreus 12:2). Per la fe, Ell observava les promeses divines i veia la recompensa. Això no és un pensament savi sobre el futur, sinó els ulls de la fe que miren al futur i s´adonen, tasten que això que succeeix és tan segur com les promeses divines. La fe nodreix la esperança. I la esperança produïa la gran tasca de l´amor que mai ha conegut el món.

En Crist, no permeteu-vos la creixent desesperança al vostre entorn afecti la vostra esperança. I en Ell, no ens disculpem per tenir una esperança real i esdevenir optimistes; no cedim a la pressió de rebaixar-nos i esdevenir tan cínics com el nostre entorn. Més aviat, agafem les paraules de Déu, que mai menteix i que ens ha promès una esperança sorprenent en Crist, una que ens allibera, amb joia per fer el bé.