John Newton: Les fortes arrels de la sensibilitat habitual

De Gospel Translations Catalan

Introducció

John Newton va néixer el 24 de Juliol de 1725, a Londres; d´una mare molt religiosa i d´un pare descregut, només temorós del mar. La seva mare va morir quan ell tenia només 6 anys. Fet sobre tot a si mateix, Newton va esdevenir un mariner corromput- un miserable descastat a la Costa d´Àfrica occidental durant 2 anys; un comerciant d´esclaus, capità de vaixell, fins que un atac epilèptic va acabar amb aquest càrrec. Va exercir de “ topògraf de marees” à Liverpool, molt ben pagat; un bon pastor de 2 Congregacions a Onley y a Londres durant 43 anys; un devot marit de la Maria de 40 fins a la seva mort a 1790; amic personal de William Wilberforce, Charles Simeon, Henry Martyn, William Carey, John Wesley, George Whitefield; i, finalment, l´ autor de l´ himne més famós en llengua anglesa, “ Gràcia sublima!.¹ va morir el 21 de desembre de 1807 en la edad de 82.

Per què estic interessat en aquest home? Perquè un dels meus grans desitjos es demostrar els Pastor cristians ser tan forts com perdurables com arbres de sequoies, i tan tendres i fragants com un camp de trèvols, en “ defensa incansable” de la veritat (Filipenses 1:7), i implacablement humils, pacients i misericordiosos amb la gent. Des que vaig arribar a Betlem al 1980 aquesta visió del sacerdoci va sorprendre´m perquè, tant bon punt aquí, vaig llegir Mateu i Marc i vaig apartar el meu Nou Testament grec la “a” (d´arrel) i la “te” (per sensibilitat) al costat de totes las paraules de Jesús i els actes que encaixessin en una categoria u altre. Quina barreja va ser! Ningú mai havia parlat com aquest home.

Sembla que varen caure del cavall a un costat o l´altre en aquest assumpte d´ésser durs i tendres – desvinculats de la veritat quan hem de tenir el cor d´un lleó, o lluitar amb coratge quan hagéssim de plorar. Conec el risc de prendre´l com a tòpic i a John Newton, en un entorn com aquest, on alguns de nosaltres necessitem una bona ( sensibilitat!) potada en els pantalons per esdevenir més coratjosos i altres de nosaltres confondre el coratge que William Cowper denominava” un zel furiós i abusiu! ² Oh, què estranys són els Pastor que parlen amb un cor tendre tenint una línia teològica d´acer.

Somio amb aquests tipus de pastors. Algun dia m´agradaria ser així. Un Pastor amb la veritat a la mà amb humilitat. La seva veritat teològica dels quals coincideixi amb la seva manifesta constricció. Els nivells intel·lectuals dels quals coincideixin amb la seva humilitat més profunda. Sí, també al inrevés!. Uns Pastor les càlides relacions dels quals coincideixin amb el seu rigor d´ estudi, la seva misericòrdia del qual s´inclinés vers l´ atenció del discerniment bíblic, el seu sentit de l´humor del qual superi la seriositat de la seva vocació.

Somio amb els grans defensors de la veritat doctrinal que siguin coneguts per el delit que tenen per Deu i la joia de Deu que l´apropin al poble de Deu- que entrés en la controvèrsia, si fos necessari, no per l´amor a les seves idees i arguments, sinó per amor a Crits i a la seva Església.

Vet aquí la descripció en l´Acta 15ª. Coneixeu alguna vegada aquesta agradable unitat de coses aquí que tendeixen a trencar-nos? Apareix una falsa doctrina a Antioquia: alguna comença per mostrar-nos: ” Sense la circumcisió .... no podeu salvar-vos (v. 1º)”. Pau i Bernabé valoren el que Lucas anomena “ no una petita dissensió ni debat ( sta,sewj kai. zhth,sewj ouvk ovli, ghj, v. 2). Per això l´Església decideix enviar-los fins a Jerusalem per resoldre aquest tema. I sorprenentment, el vers 3r diu:” d´aquesta manera per un gran debat, estaven descrivint “la conversió detallada dels Gentils i aportant la seva alegria a tots els germans” (v. 3r).

Aquest és el meu punt de vista: uns grans discutidors en el seu camí de la vida i la mort, ens mostra la polèmica doctrinal, tan emocionant per la misericòrdia i pel poder de Deu en l´Evangeli, que lliuren la alegria per on ells van. Quant hi ha actualment que ens diuen que la controvèrsia mata només la joia i arruïna l´Església; i quants d´altres hi ha que, en el seu camí cap a la controvèrsia, no senten aquesta alegria ni la estenen en la meravella de Crist i la seva salvació. Un dels nostres propòsits d´aquesta Conferència, des de 1988, ha sigut la de repetir-vos una vegada i altre: “ Esdevé possible i necessari ésser tan fort i ruc per la veritat com la sequoia i tan tendre i fragant per Crist com un camp de trèvols.

Doncs ara, amb l´ajuda de J. Newton, necessito repetir això una vegada més. Sense equivocar-me: els nostre herois tenen peus d´argila. No hi ha Pastors perfectes. Newton ens avisa:

“ En la meva imaginació, a vegades content puc [crear] un ministeri perfecte. agafo la eloqüència del coneixement de... el zel de...i la mansuetud, la sensibilitat i la pietat pastorals de: I llavors, les aplego totes en un home. Em dic a mi mateix: “Això podria ser un sacerdot perfecte” . Ara hi ha un, si ell ho decideix així, podria fer-ho actualment, però mai ho va fer. Ha ho ha considerat fer-ho, i d´aquesta manera repartir els seus regals a cada home, individualment, com ho voldrà ³. </dd>

Així ni ells ni cap de nosaltres mai serem com caldria ser. Però, oh, caldria seguir molt més com el Gran Pastor. Newton tenia els seus punt forts i necessito mostrar-vos-les. A la vegada els seus punts forts varen ser els febles, però això esdevindrà molt instructiu. Un dels temes: “les fortes arrels de la sensibilitat habitual de J. Newton”. La seva fortalesa va ser: ” explicar la veritat en l´amor”. Com em sentiu, sentiu el que necessiteu no per necessitats del Pastor a traves de les ciutats. A quin costat del cavall heu caigut?

Començo per un petit resum de la seva vida perquè Newton, la seva vida fou un clar testimoni de la misericòrdia de Deu que sempre veia. Al final de la seva vida inclús, ell admirava que fos salvat i cridat per estendre l´ Evangeli de la Gràcia. En la seva darrera voluntat i testament llegim:

” Porto la meva ànima cap a Deu i Salvador, que merescudament em va salvar i preservar, quan era apòstata, blasfem infidel i em va lliurar de l´estat miserable de la Costa d´Àfrica on m´ofegava la meva obstinada flaquesa; va voler admetre´m (encara més indignament) per explicar la Gloria de l´Evangeli”⁴ </dd>

Aquesta és una de les arrels més profundes de la seva sensibilitat. Ell podria no haver superat la preocupació de la pròpia salvació per una gràcia pura i triomfant.

La Vida de Newton

La mare de Newton va ser una devota congregacioniste i va ensenyar el seu fill únic, John, el Catecisme de Westminster i els Himnes de Isaac Watts. Va morir en 1732 quan el John només tenia 6 anys i la segona esposa del seu pare no tenia interessos espirituals. Newton va escriure en la seva “ Narrativa” que no va assistir a l´escola més que els dos anys següents (dels 8-10 anys) intern en una escola de Strantford. Per tant va aprendre per si mateix i ho recordarà tota la seva vida. Mai va rebre una educació teològica acadèmica.

A la edat del 17 va començar a navegar amb el seu pare, fent 6 viatges per la Mediterrània fins els 18. Va escriure sobre les seves relacions: ” Estic convençut que m´estimava, però no volia que jo ho sabés. Estava amb ell en un estat de por i de bondat. La seva severitat ...va trencar-me i va excedir la meva ànima.”⁵

Quan tenia els 17 va trobar la Mary Catlett. I va enamorar-se d´ella. Ella tenia 13. Durant els propers 7 anys següents de viatges i misèria, somiava amb ella. “ en cap de les escenes de misèria i malicia experimentava posteriorment vaig desplaçar-la dels meus pensaments ni una hora durant els 7 anys següents, tots plegats” ⁶. Varen casar-se als 24 i va durar 40 anys, fins la seva mort al 1790. El seu amor per a ella va ser extraordinari abans i després del matrimoni. 3 anys després de la seva mort, ell va publicar una col·lecció de cartes escrites en el seus 3 viatges a l´Àfrica després del casament.

Va ser obligat a fer el servei militar en la mar en contra de la seva voluntat, quan tenia els 18 i ho va fer amargament en l´Harwich com a mariner. El seu amic i biògraf- Richard Cecil- deia:” Els col·legues coneguts fins aquell moment varen arruïnar els seus principis ⁷ . Ell va descriure: “Sóc capaç de qualsevol cosa. No tinc por de Deu davant els meus ulls, no ( ni tal com el recordo) la mínima sensibilitat de consciència.... El meu amor per (Maria) és l´única moderació que em queda!”⁸ . Durant una de les seves visites a la llar, abandonà el vaixell i fou arrestat “confinat 2 dies en la garita de guàrdia.... durant uns dies .... nu públicament i assotat, degradat del seu ofici!” ⁹....

Quan tenia els 20 va desembarcar en algunes illes petites, just al sud-est de Sierra Lleona, Àfrica Occidental, i potser durant 1 any i mig va viure com un esclau virtual en circumstàncies d´indigència. La dona del seu capità el menyspreava i tractava cruelment. Va escriure que si els esclaus africans volguessin robar-li les seves racions tan minses¹⁰, Mes tard, en la seva vida meravellat per la forma aparentment accidental com un vaixell va arribar a aquella illa després de veure el fum i que justament ell esperava que fos el conegut del seu pare per intentar lliurar-lo de les seves obligacions. [11]. Era el febrer de 1714. Ell no arribava als 21 i Deu el va trobar.

El vaixell feia negocis en el mar durant 1 any. Era a les hores el 21 de març de 1748, i de tornada a Anglaterra en l´Atlàntic Nord, Deu va actuar per rescatar-lo d´ “ el blasfem africà” ¹² . Un d´aquests dies, anys més tard, a 1805, quan Newton en tenia els 80, va escriure en el seu Diari: ”21-març-1805. Sóc incapaç d´escriure. He d´observar la tornada d´aquest dia amb humilitat- Pregar i Resar!”¹³. Va considerar aquest dia com sagrat i preciós durant més de mig segle.

Va despertar-se una nit durant una turmenta quan començava a entrar l´aigua en la seva cambra. Quan sortia cap a la oficina del capità, va aturar-lo portant un ganivet. Aquell home que el va substituir va ser immediatament llençat a l´aigua ¹⁴. Va ser destinat a les màquines i va sentir dir-li: “ si no fos per això, Deu va apiadar-se de nosaltres!” ¹⁵. Era la primera vegada que va expressar la necessitat d´agraïments en anys.

Ell treballava a les màquines des de les 3 de la matinada fins al migdia, dormia una hora, i després agafava el timó i controlava el vaixell fins a la mitjanit. En el timó tenia temps per pensar sobre la seva vida anterior i la seva situació espiritual. A la caiguda del sol de la propera tarda semblava com si encara pogués esdevenir l´esperança. “ Pensava i veia la mà de Deu actuar en favor meu. Començava a pregar: no podia pronunciar l´oració de la fe, no podia apropar-me i reconciliar-me amb Deu, dient-l´hi Pare...els forts principis d´infidelitat es removien profundament.... la qüestió més important ara era com aconseguir la fe!”¹⁶.

Ell va descubrir la Biblia i Lucas li va ajudar (11:13) el qual promet l´Esperit Sant quan enraonava. He pensat: “Si aquest Llibre es cert, la promesa d´aquest passatge ha de ser certa igualment. Tinc necessitat d´aquest Esperit, per qual tot està escrit per entendre´l adientment. Es va comprometre per mostrar aquest Esperit a tots els qui ho demanen. He de pregar per això; i si és el de Deu, Ell ho farà bé en nom propi!” ¹⁷. Va passar la resta del seu viatge en una profundament seriós, llegint les Escriptures i pregant. El 8 d´abril arribaren a Irlanda i el dia següent una turmenta tan violenta en el mar que podrien haver naufragat. Newton descriu el que Deu havia fet en aquelles dues setmanes:

“Tant bon punt va respondre´m abans d´arribar a Irlanda, vaig tenir l´evidència més satisfactòria de la veritat de l´Evangeli en el propi cervell, considerat en si mateix, i la exactitud desitjable per respondre les meves necessitats!.... Tenia necessitat del Senyor Salvador i així ho vaig trobar descrit en el Nou Testament... Fins aquí el Senyor havia fet una cosa meravellosa: havia estat un infidel; vaig renunciar a la primera perversió, y havia obtingut algunes nocions correctament; estava predisposat seriosament i sincerament, tocat per una sensació immerescuda de la misericòrdia rebuda, en salvar-me de molts perills. Sentia remordiments de la meva vida anterior i la proposta d´un canvi immediat. Em sentia lliure d´insultar, que semblava molt arrelat en mi, com una segona naturalesa. Això, tot aparentment, era un home nou!” ¹⁸ </dd>

Havia un canvi remarcable, però, des de la meva maduresa, Newton no ho considerava una conversió total.

Tenia moltes deficiències en molts aspectes. En alguns nivells afectat per un sentit del pecat, però atenia els meus petits dimonis interiors. No tenia aprehensió de... la vida oculta del cristià, que consisteix en la unió amb Deu a través de Jesús Crist; una dependència constant d´Ell... Coneixia la Gràcia del Senyor per perdonar la vida anterior, però depenia sobre tot de la meva resolució de ser millor en el futur... No em considerava un creient en mi mateix ( en el sentit ple de la paraula) fins un llarg temps posterior!”¹⁹ . </dd>

Els sis anys següents, ell deia no haver estat “ un amic cristià o un ministre fidel per advertir-me!” ²⁰. Va esdevenir capità del comerç d´esclaus i va tornar a navegar fins el desembre de 1749. En el anys de la seva maduresa sentia enormes remordiments per la participació en aquest negoci i va unir-se a William Wilberforce en oposar-se a això. 30 anys desprès de deixar la mar va escriure un assaig “ Pensaments sobre el Comerç d´Esclaus” que finalitzava amb una referència de “ el comerç més insidiós, més cruel, més opressiu, més destructiu com el Comerç d´Esclau africans!” ²¹

El primer de febrer va casar-se amb la Mary. El seu pare va morir mentre nadava en la Badia de Hudson. Va continuar amb tres llargs viatge més després d´aquest matrimoni i deixà la Mary sola cada vegada de 10 a 13 mesos. Després, al novembre de 1754, va patir un atac epilèptic abandonant completament la navegació.

Durant els anys, entre la seva vida marinera i el seu apostolat a Olney, va treballar com a “Controlador de Marees” a Liverpool, essent un sacerdoci laic molt actiu. Interactuava amb els Evangèlics, des dels Anglicans i l´ala independent dels Il·luminats. Va ser captat especialment per George Whitefield i “sempre se´l va anomenar pel sobrenom “Petit Whitefield” per la seva assistència als Evangelistes!” ²². Va dedicar-se a un programa rigorós d´estudi propi i aplicat al Grec, Hebreu i Sirià. Ell deia:” Tinc certes esperances que potser, tard o d´hora, [Crist] em cridarà per servir-lo. És una esperança encara llunyana que decidirà estudiant les Escriptures originals”²³.

En el decurs d´aquestes ell llegia “ els millors escriptors de la Divinitat “en llatí, anglès i francès” (el va aprendre durant els seus viatges) però va dedicar-se especialment a les Escriptures ²⁴. La conseqüència teològica del seu estudi, amb la seva experiència personal de la Gràcia, tot plegat a la que va afegir-se Bruce Hindmarsh: “durant els anys que Newton va completar la formació teològica podria haver pocs canvis importants en les seves creences essencials. Va ser un calvinista en 5 punts” ²⁵. Però el seu esperit calvinista va ser suau y tendre, que és un de les seves preocupacions d´aquest missatge.

Al 1764 a acceptar la crida pastoral de l´Església d´Anglaterra, en la Parròquia de Olney, on va estar 16 anys. Al 54 anys va acceptar traslladar-se a la de Sta. Maria de Woolnoth a Londres, on va començar els seus 27 anys com a Ministre, al 8-desembre-1779. El darrer any que va estar al púlpit de Sta Maria de Woolnoth era l´octubre, 1860, amb 80 anys d´edat. Perdia la vista i l´oïda i el seu amic R. Cecil va suggerir cessar la predicació al 80 anys, Newton li va respondre: “ Què?... pot aturar-se l´antic blasfem africà de parlar mentre pugui?”²⁶

John i Mary no varen tenir descendència per si mateixos i adoptaren els dos nebodes. Quan la Mary moria l7 anys abans que el Newton, ell vivia amb una de elles i va ser ben atès, com una filla. Va morir el 21-desembre-1807, a l´edat de 82. Un mes abans de morir expressava la seva fe:

“ Morir és una gran cosa, quan la carn i el cor fallen, tenir un Deu per eixamplar el cor i la nostra mesura per sempre. Conec a qui jo he cregut i que és capaç de mantenir el que he comès en contra d´aquest gran dia. D´avui endavant hi ha una corona de justícia que el Senyor, el Jutge més rigorós, me la lliurarà aquell dia!”²⁷. </dd>

La manera millor d´aprendre sobre aquesta pastoral és canviar ara la narrativa de la seva vida pel tema del seu missatge, anomenat:” Les profundes arrels de l´habitual sensibilitat de Newton”: aquesta sensibilitat i les seves arrels semblen el notable ministeri pastoral per 40 anys.

La sensibilitat habitual de Newton

La frase de “l´habitual sensibilitat” és la frase de Newton per descriure la manera de viure d´un creient. En una carta a un amic, ell descriu la vida d´un creient: “Ell creu i sent les pròpies debilitats i indignitats i viu pendent de la Gràcia i del perdó del Senyor. Això li concedeix una sensibilitat habitual i un esperit dolç” ²⁸. Està clar que algunes arrels de la sensibilitat es troben en aquesta frase. Però mirem-les primerament i més íntimament i observarem algunes manifestacions de “l´habitual sensibilitat d´aquest home!”

Serà útil els comentaris sobre aquesta persona i les seves mostres. Això és, a qui és sensible; i de quina manera li va arribar?

3.1.- Les Persones que varen rebre la seva tendresa.

En Richard Cecil deia: “el Sr. Newton no podria viure més amant” ²⁹. L´amor a la gent va ser la signatura de la seva vida. Era la veritat dels grups de gent o de les persones. Estimava els esgarriats i el seu propi ramat de persones redimides.

Qualsevol que... hagi tastat l´amor de Crist, i l´ hagi conegut ser capaç per experiència pròpia, la necessitat i el valor de la redempció. Ja, el va limitar el seu amor a les criatures. Les estimava a primera vista; i si la Providència divina li dispensava l´Evangeli, i cuidava les seves ànimes, Ell sentirà les emocions més càlides de la tendresa i de l´amistat, mentre prega per la merescuda tendresa de Deu, inclús mentre els adverteix des seus terrors.³⁰. </dd>

Aquesta frase, “a primera vista” destacada en aquesta cita. La primera reflexió del Newton era estimar la gent perduda. Quan ell s´adreçava als infidels, els deia així:”

Un bon coneixedor de les vostres ànimes, que si coneix les coses o no, son realitats importants....oh, escolteu la veu de l´advertiment! Fugiu de la ira que ve. Pregueu per obrir els ulls del vostre cervell i així veureu el vostre perill, i content de seguir la Llum de la Paraula ³¹ </dd>

Una nota evident de la sensibilitat cristiana és l´amor pels nens: “Deixeu que els petits se m´apropin sense obstacles” (Marc: 10:14) és el missatge de la sensibilitat que Jesús emportava. Quan el Newton arribà a Olney, una de les primeres coses a fer va ser trobar-se amb els petits els dimarts a la tarda. Els convocava i els donava ordres i els hi parlava amb la Bíblia. I en un moment donat els hi deia:” Suposeu que tinc 200 per atendre”³². I el que destaca més vers els seus parroquians era trobar-se obert a tots els nens, no només els qui pertanyien al seu temple.

Josias Bull explicava:” El jovent tenia un lloc especialment en el seu cor afectuós... Mr. Jay...explica que una vegada hi havia un mariner amb el seu pare- el Sr. Newton. Va agafar aquest nen entre les seves cames per dir-li que havia anar moltes vegades al mar, i va cantar part de l´himne naval!” ³³

Durant 43 anys els dos ramats gaudiren d´una tendresa especial en el seu cor. R. Cecil deia que els sermons del Newton sovint no estaven gens preparades, descuidats, “ o gracioses” en dir-les. Però sempre deia:” Vaig rebre ... tant d´afecte d´aquesta gent, i zel dels seus interessos, que el defecte de les seves formes tenien poca relació amb els seus constants oients” ³⁴ Una vegada es queixava en una carta de negocis: ”Difícilment tinc una hora lliure per interrompre: Les cartes s´han de respondre´s, els visitants rebuts, els negocis atesos. Tinc un bon ramat d´ovelles i béns per atendre, amb les seves ànimes malaltes o afligides, però estimades per Deu; a les hores, no poden rebutjar cap.”³⁵

La sensibilitat del Newton afectava tant les persones com els grups. El moment més destacat d´això va ser, per suposat, William Cowper, el poeta malalt mental i escriptor d´himnes que va viure a Olney durant els 12 del 16 anys de Newton allà. Newton va acollir Cowper a casa seva per 5 mesos durant una estada o els 14 mesos d´una altra quan estava depressiu i li era difícil actuar sol. De fet, R. Cecil ha dit sobre l´època del Newton: “ La seva casa era un asil pels afligits i pels desconcertats”³⁶. Newton opinava sobre l´estada del Cowper: “Durant els 12 anys gaire bé estaven separats 7 hores, per dormir i a casa: el primers sis vaig passar-me admirant-lo i animant-lo diàriament a seguir; els segons sis anys em passejava amb ell pensatius en la vall fosca de la mort” ³⁷

Quan la mort del germà del Cowper a 1779, Newton va decidir col·laborar ajudant-lo en composar els himnes del temple. Aquests varen ser coneguts pel “ Els Himnes d´Olney”. Però aviat Cowper era emocionalment incapaç de portar a terme la seva part. Newton va insistir per escriure un himne per setmana sense el Cowper fins arribar als 300. A W. Cowper se l´atribueixen 67 ³⁸. La darrera composició de Cowper en els himnes d´Olney era ”Deu es mou d´una manera misteriosa” que va titular” La Llum brilla en l´Obscuritat”. El dia següent, al gener de 1773, va caure en una profunda depressió sense sentir els predicaments del Newton mai més. Newton va fer el sermó del seu funeral 7 anys més tard on explicava què va passar i quina era la seva resposta.

“Ell bevia te amb mi per la tarda. La propera matinada una violenta turmenta va esclatar. .... Tenia el costum de visitar-lo sovint però sense cap argument podia prevaldre amb ell, per venir a visitar-me . Solia aixecar el seu dit cap el temple i deia: “ Coneix el consol que vaig tenir allà i com vaig veure la Glòria de Deu en la seva Casa, i fins que no vaig anar fins allà, no vaig anar enlloc!”. Aquesta va esdevenir una de les seves tribulacions. Va patir molt allà durant 37 anys, però l´eternitat no és gaire llarga per corregir-se. Tot això va suportar en la seva vida quan ho comparem amb la resta dels Fills de Deu. ³⁹ </dd>

Què més es podrien fer amb una persona deprimida, que difícilment pot sortir de casa seva? W. Jay afegeix a la resposta de Newton: “Ell tenia la disposició més tendre i observava prudentment els efectes físics de la depressió i la desesperança dels seus amics, pels quals va pregar però sense discussions ni enraonaments sobre això” ⁴⁰.

Un altre exemple de la seva sensibilitat vers una persona és el cas d´un missioner, Henry Martyn. El jove Martyn estava desanimat per les critiques rebudes en les “ seves formes insípides i inanimades des del púlpit“. Va apropar-ser a Newton que va encoratjar cada vegada els desànims de Martyn donant-li esperances. Martyn va explicar en el seu Diari ( 25-abril-1805) que quan Newton sentia comentar les seves crítiques rebudes:

“Li havia dit que havia sentit parlar d´un jardiner intel·ligent que podria conrear les sement quan la carn es treia de la brasa i començava a preparar un ensalada mestres s´enllestia, però que Deu no sembrava les alzines de la mateixa manera”. Parlant així potser no hauria viscut per veure els fruits; va respondre: “ Jo necessitat ull d´ocells per veure´l així, que hauria esdevingut millor. Quan vaig parlar del contrari amb qui s´ hauria de reunir, ell va dir que, suposo que el dimoni no m´estimaria per allò que vaig fer. El vell home va pregar desprès senzillament. ⁴¹ </dd>

Si ens quedés temps per poder afegir una altre paciència i tendresa destacable vers Thomas Scott, que va ser un sacerdot liberal “quasi socianista” en la parròquia veïna. Scott feia mofes sobre les conviccions evangèliques del Newton. Però al final la línia de l´esperança i la amabilitat del Newton va trencar la resistència. Scott comentava més tard: “ Sota les circumstàncies decebedores, vaig tenir l´oportunitat de contactar-lo; el seu discurs em reconfortava i va consolar-me, el meu cor, estan lliure de les seves càrregues per aquests mitjans, esdevingué susceptible del seu afecte” ⁴². Scott va canviat personalment i teològicament i va escriure l´obra “ La Força de la Veritat” i sacerdot a Olney quan Newton va marxar.

Al costat de les persones beneficiades pel Newton i de la seva tendresa, us ajudarà a examinar el què podrien descriure com algunes mostres de la sensibilitat.

3.2. Mostres de la sensibilitat de Newton

Una manera de descriure la sensibilitat de Newton és dir que va ser pacient i receptiu. Ell captava el seu equilibri en dir: “Apol·lo va trobar dues persones innocents en el temple: cap d´elles van fugir perquè ell fos legal, ni per ser eloqüent.” ⁴³ En altres paraules, Newton no es deixava portar pels defectes de les persones ni va deixar-se impressionar pels seus regals. Era pacient i receptiu. Ell veia sota la superfície que repel·lia i el que l´atreia. Una vegada va escriure al seu amic.” Atenció, amic meu, en equivocar-te en fer els regals per exercir la Gràcia” ⁴⁴. Ser generós amb la gent no vol dir ser ingenu.

La manera que conec més clara per il·lustrar les arrel més profundes de la sensibilitat de Newton és la forma que controlava la veritat doctrinal i moral que estimava profundament. Aquí podem veure les veritables arrels de la tendresa (la veritat) en treballar el fruit de la sensibilitat ( l´amor). Paciència i percepció el guiaven entre l´intel·lectualisme doctrinal d´un costat i la indiferència i descuit de l´altre.

Respecte a la paciència de Newton, deia:

“ He passat 30 anys formant els meus punt de vista, i en aquest temps, algunes de les muntanyes han caigut i algunes vals han emergit; però, quan irracional esdevé en mi esperar que tot això tingui lloc en una altra persona; y que això succeeixi en un o dos anys.” ⁴⁵ </dd>

Sentia passió per propagar la veritat, inclús, durant aquest temps, l´opinió Reformada de Deu tal com l´havia vist. Va dir no creure en la polèmica sobre aquest punt: “ He vist la inutilitat de la controvèrsia en el cas de Job i el seus amics: Si Deu no s´hagués interposat, ells haurien viscut els seus dies en continua discussió” ⁴⁶ . Va treballar per oblidar-la i substituir-la per les proves positives de la veritat bíblica. “El meu mètode principal és derrotar-la ara, establint la veritat. Un dels objectius per cobrir un bosc amb tares; ara, si puc omplir-lo, ho faré amb blat, destruiré els seus intents” ⁴⁷. Ell sabia que en rebre les veritats més importants necessitava la llum sobrenatural. Des d´aquí va insistir que aquest estudio seria pacient i sense obstacles.

Va ser amic de la pau; i profundament convençut estant que ningú no pot entendre les grans veritats ni les doctrines de l´Evangeli més que si Deu les ensenya. No tinc desitjos d´obstaculitzar el meus principis per sobre dels altres, de forma controvertida; ni tampoc penso amagar-la” ⁴⁸. </dd>

Newton tenia molt clara i segura la Teologia calvinista. L´agradava la visió de Deu en la veritat bíblia calvinista. En el prefaci del seu himne va escriure; “ Les opinions que he rebut de les doctrines de la Gràcia són essencials per la meva pau; no puc viure còmodament un dia ni una hora sense elles. I així crec... en elles per estar proper a la santedat i tenir una influència directa en el manteniment d´una conversa productiva de l´Evangeli...i per tant no he de tenir vergonya d´elles”. ⁴⁹. Però ell creia que “ la causa de la veritat en si mateixa podria ser desacreditada per un gest indegut. Afegint: ” L´Escriptura, la qual... ens ensenyes que hem de dir és igualment explícita quan l´Esperit i el temperament amb que hem de parlar. Des que he conegut tots els misteris i la llengua angelical que les declara. Podria esperar per poca acceptació o utilitat, al menys si parlant “amb amor”. ⁵⁰

De tota la gent que està compromesa amb la controvèrsia, nosaltres, que ens diem “Calvinistes” estem expressament més vinculats als nostres principis per exercir-la amb moderació i gentilesa... La màxima escrita que:” La ira de l´home no produeix la justícia de Deu” es verifica per l´observació diària. Si el nostre zel és agre per expressions d´ira, invenció i menyspreu, podríem pensar que estem servint a la causa de la veritat, quan realment la desacreditem” ⁵¹ </dd>

Va saber que un dels texts mes “calvinistes” del Nou Testament apel·lava la sensibilitat i la paciència amb els contraris, ja que la obra definitiva eren les divines”:

“Si un servidor de Deu no ha de discutir amb ningú, sinó amablement amb cadascú, un professor apte, tolerant, corregint els contraris amablement. Potser Deu concedirà els penedits i els qui vinguin a conèixer la veritat; podran escapar de les urpes del diable, desprès de ser captivats per Ell i realitzar els seus desitjos”.( 2 Timoteu: 2;24 rsv) </dd>

Així, pel bé del penediment i el coneixement de la veritat, les mostres de tendresa de Newton en els assumptes doctrinals van ser abandonar la controvèrsia.

El poder de Deu en treure la gent de l´error o de la incredulitat també es centrava en la pregària com a fet fonamental d´una demostració de la tendresa de Newton. En una carta sobre la controvèrsia, escrivia a un amic:

“ Vers els oponents desitjaria que, abans d´escriure contra ell, i durant tot el temps que esteu preparant la resposta, us recomano pregar a Deu sincerament pels ensenyaments i les benediccions de Deu. Aquesta pràctica tindrà una tendència directa per reconciliar el vostre cor amb el seu amor i pietat; i amb aquesta disposició tindrà una gran influència sobre cada pàgina que escriviu..... [Si sou un creient] en breus moments us trobareu al cel. Ell us estimarà més que l´amic més proper que visqui en la terra ara mateix. Anticipeu aquest període en el seus pensaments ... [si no esteu convertit] Ell és l´objecte més proper de la vostra compassió que vostra ira. Ala! “ Ell no coneix ara què farà”. Però coneixeu qui us fa discrepar “⁵². </dd>

Newton va cuidar més l´ influència de la veritat sobre la gent pel seu bé que guanyar debats. W. Jay ens explica com Newton descrivia el lloc del seu calvinisme. Un dia estava prenent el te amb Newton. Newton va dir:” Sóc més calvinista que res; però l´utilitzo en els meus escrits i en les meves pregàries com el sucre!”- agafar una cullera i ficant-lo a dintre de la tassa, removent-lo” i afegir: “no la dono sola i tota; la barrejo i dilueixo!”⁵³ En altres paraules, el seu calvinisme li permetia escriure, ensenyar i fer coses dolces. A poca gent l´agrada menjar el sucre, però els hi agrada el seu efecte quant està en la deguda proporció.

Així Newton no utilitzà el 5 punts ”per si mateixos”, sinó que els barrejava amb la seva ensenyança. Aquest control va ser la part més important de com es desenvolupaven les seves mostres de sensibilitat en tractar les diferències doctrinals de la gent. Bruce Hindmarsch destacà: ” No es sorprenent que escrigués les principals biografies de personatges, discursos, cartes i himnes- sense tractats ni tractes polèmics, i molt menys com un “cos de la teologia!” ⁵⁴

Va trencar Newton l´equilibri correcte entre la paciència, la tendresa, la mostra no controvertida del sacerdoci i la vigilància seriosa contra l´error ferotge? Pot-ser en contra d´acusar Newton més que en particular, ens agradaria comentar sobre les possibles debilitats del seu estudi. Per exemple William Plummer ha dubtat:

“ El pietós i amable John Newton va adoptar una regla per no atacar l´error, ni l´advertir-lo a la gent en contra d´ això. Ell deia:” el millor mètode per defensar l´heretgia és establir la veritat. Un proposa omplir un bosc de tares; ara, si el puc omplir primerament amb blat, derrotaré les temptatives“. Segurament que la veritat hauria d´exposar-se abundosament. Però això no és suficient. El cervell humà no és com un bosc. Hauríem d´aprendre molta veritat sense perseguir la bogeria. L´efecte de la pràctica del Sr. Newton no va acabar bé. Gaire bé mort, molta gent es va allunyar. Paul diu:” Prediqueu la paraula; bé sigui en un moment, bé fora; reprovar-la, revocar-la, exhortar-la amb el patiment i la doctrina “ (2 Timoteu, 4:2). Els enemics de la veritat, els més subtils, els més agres i nombrosos esdevenen els més valents, ferotges i decidits si han d´esdevenir els seus amics!. La vida de la veritat és més important que la vida de cap home o de les teories. ⁵⁵ </dd>

Bruce Hindmarsh tenia dubtes a altre nivell: “ Mentre no sigui una desgràcia que Newton fos més aviat un pastor que un teòleg, aquesta és una de les acusacions més greus del Renaixement Evangèlic anglès que es produeix en pocs teòlegs d´ aquell nivell” ⁵⁶. En altres paraules, si el nostre zel per la pau, la conciliació i el sentiment afectiu vers Deu, i per la gent produeix un ambient en què no floreixen ni el pensament més rigorós ni la teologia, podem fer malbé la causa de Crist en les futures generacions mentre fent que la causa esdevingui més agradable ara.

No estic segur si Newton és el culpable d´aquestes històries, sempre que la preocupació general sigui legítima. És veritat que John Wesley li va escriure: “Vostè apareix com designat per la Providència divina per curar unes ferides, la reconciliació d´homes honrats però prejudicials, i l´ unitat dels fills de Deu (treball feliç) ⁵⁷. Però també és veritat que les relacions amb Wesley va trencar-se al 1762 a causa d ela controvèrsia, no per sobre de les eleccions o de la perseverança, si no pel perfeccionisme ⁵⁸.

És també veritat que Cecil va criticar al seu heroi:” no només va consolar.... amb prou discriminació. El seu talent- deia- no mentia en el discerniments del esperits ⁵⁹. Però també és veritat que Newton va estar ferm en el seu compromís de la santedat i la fidelitat doctrinal i va ser utilitzat per Deu per portar a Th. Scott des del “ socianisme” cap a la Reforma Cristiana més sòlida.

Els Pastors simplement no poden dedicar més temps en celebrar la Teologia intel·lectual més seriosa. Han de veure la seva utilitat i necessitat d´animar el seu propi lloc. Però no podem ignorar que tenien ramats sobretot per canviar l´amor i els cors. Defensar la veritat és una part important d´això, però no és la part principal. La part més important del seu ministeri és mantenir la veritat, la permeabilitat dels ministres amb la grandesa i suavitat de la veritat per la transformació de la vida de la nostra gent.

Altre aspecte de la mostra de tendresa de Newton crida l´atenció. És el llenguatge utilitzat per fer la veritat i la curació. Newton tenia vista, un cor i una llengua de poeta espiritual i afegia al seu discurs un poder penetrant que molts predicador reformistes necessitaven desesperadament. Va escriure les seves cançons i els poemes per la gent i per ocasions especials. A canvi d´una abstracció en els predicaments, havia una paraula concreta o il·lustrada. A canvi de generalitzar, havia un ocell o una flor, o una poma o un vell home dolent.

Tenia un ull per veure tot com la llum divina del ministre cap el poble. Per exemple, en el seu Diari del 30-juliol- 1776, Newton descriu la seva observació de l´eclipsi de lluna.

“ Aquesta nit h vist l´eclipsi de lluna. Quan gran, oh, Deu, són aquestes obres! Amb aquesta puntualitat els cos celestials segueixen el seu curs. ...ho penso, Senyor meu, el vostre eclipsi. L´horrible obscuritat que a desbordar la vostra ment en dir: “Per què m´has abandonat?”. Ah, el pecat va ser la causa- els meus pecats- encara no odio els pecats ni em molesta com hauria de fer-ho” ⁶⁰ </dd>

Oh, com nosaltres els predicadors necessiten d´un ull com els seus. Veient a Deu i les seves maneres en qualsevol lloc de la naturalesa, en la vida i fent de les nostres comunicacions plenes de concrecions de la vida diària. El llenguatge de Newton era ple d´ aquest tipus de coses. Molt de nosaltres tendim a gravitar vers les abstraccions. Nosaltres diem:” Els homes tendeixen a escollir els plaers menors i rebutgen els grans!“. Però Newton deia:” els homes d´aquest món són fills. Oferiu a un nen una poma i un xec , ell sense dubtar escollirà la poma!” ⁶¹. Nosaltres diem: “ els homes estan bojos per tenir coses materials quan ells són els hereus de la riquesa eterna, i Newton respongué:

“ Suposo que un home vol anar a N. York per prendre possessió d´un gran estat, i el seu carruatge podria trencar-se un km. abans d´arribar a la ciutat, la qual cosa l´obliga a caminar la resta; quin boig pensaríem, si nosaltres el veiem picant les mans i deixant anar la resta de km. “El meu carruatge s´ha trencat!.... El meu carruatge s´ha trencat!” ⁶² </dd>

No és precisament un tema d´ estil. Si no de vida i de vitalitat. És un signe de que el pensament del vostre poble està sa i un mitjà de mantenir la seva salut... La ment malalta només tracta les abstraccions i no pot moure´s per prodigis concrets, externs. I vostès mai seran persones sensibles vers la gent si són incapaços de comunicar el pes dels conceptes i de les teories poc saludables més que la rigidesa del món en què ells viuen. Aquest tipus de comunicació fou part i una parcel·la de la seva saviesa, humilitat i la sensibilitat convincent.

I si hi ha un lloc important per l´humor en aquesta mostra de sensibilitat- però sense la frivolitat concebuda de molts “comunicadors” actuals que coneixen cóm treballar l´audiència- però l´experiència terrenal de cóm és el món real en el seu horror i humor. Hauria hagut més rialles reals si n´haguessin més llàgrimes. “ Un dia, durant un esternut va espolsar-me una mosca i immediatament va dir:” Ara que aquesta mosca manté un diari, ell escriurà que avui ha hagut un terratrèmol!. En altre moment, quan varen demanar-li cóm dormia, de seguida va respondre”: som com un bistec de vedella- un cop rostit, ja l´he fet!” ⁶³. Que signifiquen aquestes manifestacions en una ment sana desperta cap al món i lliure de la servitud i les especulacions moroses o la introspecció . Aquest tipus de salut mental és fonamental per la sensibilitat d´un sacerdoci per ser tendre, ministre savi a nivell de tota l´experiència humana.

Les arrels de la tendresa habitual

Us mencionaria només 3 que podrien esdevenir un avançament

El Realisme de Newton sobre els Límits d´aquest Vida

Poques coses tendiran a fer-vos més tendres que estar present en el sofriment i la mort. “ El meu curs de estudi”, Newton en deia:” igual que un cirurgià, l´obligació del que és passejar per l´hospital” ⁶⁴ . El seu concepte bíblic de la misèria que va veure era que alguna cosa, n moltes, podrien canviar-se en la seva vida. Volia donar la seva vida el més real i pau possible per molt temps i la eternitat. Però no ho feria dur i cínic à causa de les misèries, com la malaltia mental de Cowper ⁶⁵. He de caminar pel món com un científic cap al Bedlam ( un asilo famós mal sa): el pacient fa renou, molesta amb impertinències, i es fica en el seu tema; sense fer-ho tan bé com pot, i queda així!” ⁶⁶. Dit d´altra manera, la seva paciència tendre i persistència en atendre la gent que s´apropava, en part, des d´un punt de vista més realista de què esperava d´aquest món.

Tal com veiem al començament, no existeixen els ministres perfectes ni per la gent. Però això no ha de desanimar-nos, sinó fer-nos més pacients mentre esperem el dia que totes les coses seran noves. Newton donava una expressió bella, concreta a aquesta creença quan veia la matinada per la finestra. “La llum ens arriba ara: què bella ens sembla! Sigui benvinguda l´arribada del sol que s´apropa !. Aquest pensament feia la matinada més agradable, era el presagi de una llum brillant; d´altra manera, si no esperem un dia més sinó un minut, haurem de queixar-nos de l´obscuritat més que alegrar-nos de les primeres belleses del matí. Doncs, la Vida de la Gràcia es la llum de la immortalitat: bellesa sota l´expressió, si comparen la nit i la fina obscuritat que ens cobreix: ja tèrbola, indistinta, in satisfeta en comparació amb la Glòria que ens serà revelada!” ⁶⁷ </dd>

Aquest realisme sobre el que podem esperar d´aquest món caigut es una arrel important de la seva sensibilitat habitual en la vida de John Newton

Tota la humilitat i gratitud permanent de Newton per haver-se salvat

Això retorna a ser més que una font de la seva sensibilitat. Fins al dia de la seva mort no va parar de ser sorprenent que, com deia a la edat del 72: “ un miserable no només hauria de salvar-se i ser perdonat, però reservar l´honor de predicar l´Evangeli, el qual ha blasfemat i renunciat...això és meravellós!. Quant més m´ha exaltat, més he de baixar jo mateix!” ⁶⁸. En el seu epitafi va escriure:

JOHN NEWTON,

Sacerdot,
Una vegada infidel i Lliberti,
Un servent d´esclau a l´Àfrica, Era,
per la Gràcia de Deu i Salvador
JESÚS CRIST,
Preservat, recuperat, perdonat,
I dedicat a predicar la Fe
Va treballar molt de temps per destruir,
A pro de 16 anys al Bosc d´Olney;
I [28] anys en aquest temple.

Quan va escriure la seva “ Narrativa” al principi de 1760, deia: Sé que des de llavors he trobat un blasfem tan atrevit!” ⁶⁹ . Aquest himne que coneixem com “ La Gràcia sublima” va ser escrit per acompanyar un sermó de l´Any Nou basat en !a Crònica 17:16 “ El Deu David va arribar i seure davant de Deu “ i afegí: “Oh, Senyor Deu, aquesta és la meva casa a on m´heu portat des de lluny!” ⁷⁰

Gràcia sublima increïble! Què dolça sembla

Va salvar un com jo
I una vegada perdut, però trobat,
Era cec però ja veig.

L´efecte d´aquesta admiració és sensibilitat cap el demés. “[aquest nàufrag ha estat salvat per la Gràcia] creu i sent la seva debilitat i indignitat, i viu gràcies a la Gràcia a l´amor de Deu. Això va donar-li una sensibilitat habitual i Esperit amable. Humilitat sota una sensació de més perdó cap el mateix, trobava més fàcil perdonar els altres!” ⁷¹

Ho va descriure així:

“ Una companya de viatgers cau dintre d´un pou: un d´ells treu un passatger per salvar-lo. Ara no pot estat enfadat amb la resta dels altres ni amb els altres que no són fora. Ell no va retirar-se, a canvi de reprotxar-los, hauria de sentir compassió... Un home, verdaderament il·luminat, sense menysprear els altres, aleshores Barthimeus, davant els seus ulls oberts, agafaria un bastó per assotar cada home cec. ⁷² </dd>

Amb alegria, humilitat i agraïment com un nàufrag rescatat era probablement l´arrel més destacada de la sensibilitat habitual de Newton amb la gent.

La pacífica confiança en la amorosa Providència constant de Newton en Deu

Per mantenir l´amor i la tendresa que pensen més necessàries exigir a l´altre persona que en les pròpies comoditats, hauria de posseir una esperança incessant que la tristesa de la vostra vida funcioni vers el vostre bé etern. Tanmateix si vostè l´oferirà, es tornarà una oïda sorda, dient:” Deixi´ns menjar i beure per estar alegres, que demà estarem morts!”. Newton trobava aquesta pau i confiança en tot el poder de Deu sobre el bé i el dimoni. Ell descrivia la pròpia experiència com la d´un creient:

“ La seva fe el mantenia sota les proves, garantint-lo que cada excusa està sota el control de Deu; aquests castics eren una mostra del seu amor; que la sessió, la mesura i la continuïtat dels seus sofriments, indicaven la Infinita Saviesa i designava treballar per el seu bé etern; i els hi mantindrà la gràcia i la fortalesa, segon el seu dia. ⁷³ </dd>

Això el mantenia protegit contra la ira, l´amargor i el ressentiment quan era aclaparat pe la pressió i el desànim. Esdevé tan pràctic com unes interrupcions pastorals . “ Quan sentia un cop a la porta del meu estudi, sentia un missatge de Deu.. Era com una lliçó de regle: potser ua lliçó de paciència, però des que era el seu missatge, esdevenia interessant!” ⁷⁴. Ell sabia que cada temptació eren enviades pel poder sobirà de Deu i que no eren perilloses per l ànima. Aprovava el comentaria de Samuel Rutherford's que: no hi ha temptació que estar sense elles!” ⁷⁵

I aquesta fe en la providència divina per ajudar a treure profit de les coses agressives de la vida i que també substitueixen les coses agradables de la vida que podrien decebre´l són les millors i superen els plaers superior que té en Deu. Si el món triomfa d´aquesta manera, perdrem la nostra alegria en Crist i la Gràcia que esdevindrà al final de tota la tendresa divina. Així és l´arrel important de la tendresa habitual quan deia:” Per la fe [el creien] triomfa sobre les somriures i seduccions [ mundans]; ell veu que tot el que hi ha en el món concorda amb agrair els desitjos de la carn o de la vista, que no només han d´evitar-se com a pecaminosos, sinó també com incompatibles amb els seus plaers!”. ⁷⁶

L´habitual sensibilitat del Newton, s´arrela en el realisme sobri dels límits de la redempció en aquest món on “ esperem ansiosament la redempció dels nostres cossos ( Romans 8:23) la constant humilitat o la gratitud per haver estat un blasfem de l´Evangeli i ara esdevenir un predicador d´Ell; i la ineludible confiança que la Providència de Deu es fera una experiència que es tornarà pel seu bé per no dedicar la seva vida a murmurar: “ el meu carruatge s´ha trencat, el meu carruatge s´ha trencat” però canto: “ La Gràcia m´ha salvat i em portarà cap a Casa!”.

---

^1. Al costat de l´aparició dels himnes religiosos, “ La Gràcia sublima” va ser adaptat a la intensitat dels intèrprets, des de la música del país als cantants de l´Evangeli...July Collins cantava en la Capella de St. Pau en la Universitat de Columbia, i comentava com va superar l´alcoholisme amb aquesta cançó. Jessye Norman va enviar “ La Gràcia sublima” travessant els focus de l´escenari de Manhattan Center. Mentre que Johnny Cash, a Nashville, va visitar una presó i comentava l´impacte d´aquest himne en els presoners. El cantant de música popular Jean Ritchie compartia una extensa reunió amb la seva família nombrosa a Kentuchy on tothom es divertia. “ La Gràcia sublima” va ser inclosa entre els Cors de Nois a Harlem, que els varen interpretar en les seves actuacions a N. York i al Japó”. (http://www.wlu.ca/mtr/MediaCollection/A/v1396.htm [Accessed 1-26-2001]).

^2.Richard Cecil, “ Memòries del Reverend John Newton, en “ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1 (Edinburgh: “ La bandera de la Vertadera Veritat”, 1985), p. 123.

^3.Richard Cecil, “Memòries del Reverend John Newton”, p. 107.

^4.Ibid., p. 90.

^5.Ibid., p. 2.

^6.Ibid., p. 6.

^7.Ibid., p. 9.

^8.Ibid., p. 12.

^9.Ibid., p.10.

^10.Ibid., p. 16.

^11.Ibid., p. 78.

^12.Veure més endavant, nota 26.

^13.D. Bruce Hindmarsh, “John Newton i la Tradició Evangelista anglesa” ( Companyia de Publicacions Eerdman, 2001), p. 13.

^14.Richard Cecil, Memòries del Rev. John Newton, p. 25.

^15.Ibid., p. 26.

^16.Ibid., p. 28.

^17.Ibid.

^18.Ibid., p. 32.

^19.Ibid., pp. 32-33.

^20.Ibid., p. 33.

^21.John Newton, " Pensament en el comerç d´esclaus a l´Àfrica " en “ Obres del Rev. John Newto”n, Vol. 6è (Edinburgh: “ La Bandera de la Vertadera Veritat, 1985), p. 123

^22.D. Bruce Hindmarsh, " Sóc una mena d´Home mediador": L´Evangelisme políticament correcte de John Newton," en “ La Gràcia sublima”: Evangelicalisme a Austràlia, Bretanya, Canadà, i als EE. UU.”, ed. per George Rawlyk and Mark Noll (Grand Rapids: Baker Book House, 1993), p. 32.

^23.Richard Cecil, “ Les Memòries del Rev. John Newton”, p. 50. Posteriorment en el seu sacerdoci, Newton aconsellava a un jove sacerdot: " Les Escriptures originals us curaran els danys i seran ricament reparades" (Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1r., p. 143). Les preocupacions dels primers anys d´estudi d les llengües, ell deia, " No ha de pensar el que heu aconseguit sinó animar-se a una habilitat sempre importants en qualssevol d´elles. . . en Hebreu, puc llegir els Llibres Històrics i els Salms amb una certa facilitat, però les part profètiques i més difícils, m´obligava a refer el lèxic, etc... Tanmateix, era capaç a, amb certa ajuda a l´abast, jutjava els significats d´algun passatge que tenia l´oportunitat de consultar" (Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, pp. 49-50).

^24.Ibid., p. 50.

^25.D. Bruce Hindmarsh, "' Sóc una mena d´home mig”, p. 42.

^26.Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, p. 88.

^27.Ibid., p. 89.

^28.“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1r, p. 170.

^29.Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, p. 95.

^30.“ Les Obres del Rev. John Newton, Vol. 5, p. 132, èmfasi afegit.

^31.Richard Cecil, “ La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse (Fearn, Ross-shire, Gran Bretanya: Publicacions de Focus Cristià, 2000). p. 351. “ Ell tenia principal preocupació pels mariners i lamentava el seu desconeixement de les publicacions evangelistes i cristianes. Ell va escriure un prefaci per un llibre religiós dissenyat especialment pels mariners”. Veure Richard Cecil, “ La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, pp. 76-77, 347-348.

^32.Richard Cecil, “ La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, p. 143.

^33.Josiah Bull, "Però ara hi veig”: a “La Vida de John Newton”, (Edinburgh: La bandera de la veritable veritat”, 1998, original 1868), pp. 336-367.

^34.Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, p. 92.

^35.Richard Cecil, “ La vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, p. 139, afegint un emfasis.

^36.Richard Cecil, “Les Memòries del Rev. John Newton”, p. 95.

^37.Richard Cecil, “La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, p. 125.

^38.Ibid.

^39.Richard Cecil, “ La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, pp. 129-130.

^40. Ibid., p. 282.

^41. Ibid., p. 184.

^42.Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, p. 67.

^43.Richard Cecil, “ Memòries del Rev. John Newton”, p. 101.

^44.“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1r, p. 164.

^45.Richard Cecil, “ Memòries del Rev. John Newton”, p. 101.

^46.Ibid., p. 106. En una carta a un amic l´aconsellava que “ si no mirem constantment a Deu, la polèmica obstaculitzarà la unió amb Deu”. Lo que està establert en defensa de la causa de Dei, si no l´estem observant constantment per mantenir-nos, pot esdevenir la nostra causa i despertar les alteracions que són incompatibles amb la vertadera pau de la ment i això obstaculitzarà la comunió amb Deu” (“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1r, pp. 273.74)

^47.Richard Cecil: “Memòries del Reverend John Newton” p. 100

^48.Richard Cecil: ” Memòries del Rev. John Newton”, p. 100.

^49.“Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 3r, p. 303.

^50.Ibid.

^51.“ Les Obres del Rev. John Newton, Vol. 5è, p. 131. Newton agafà els Efesius 4:15 ("parlant la veritat en l´amor”) va ser el seu text inaugural quan venia a Sta Maria (“Les Obres del Rev. John Newton, Vol. 5, pp. 126-136). R. Cecil descriu com aquest tex va esdevenir fora del sacerdoci de Newton “ el seu zel en propagar la veritat.... no era més destacat, que la tendresa de l´esperit igual que la forma de mantenir-la i lliurar-la . Se´l trobava constantment comentant la caritat en l´amor; i instruint la docilitat els contraris, si Deu ens donés el penediment de conèixer la veritat. Hi havia una gentilesa, un candor, una tolerància en ell, que no l´he vista a un nivell igual entre els germans” (Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton, p. 122).

^52.“ Les Obres del Rev. John Newton, Vol. 1r, p. 271.

^53.Ibid., p. 269.

^54.D. Bruce Hindmarsh, "Sóc una mena d´home mediador,'" p. 52.

^55.Ibid.

^56.William S. Plummer, “ El cristià que fa afegir falses doctrines i falsos professors”: Com conèixer-les i tractar-los (Harrisonburg, VA: Sprinkle Publications, 1997), p. 22.

^57.D. Bruce Hindmarsh, "' Sóc un home mediador“, p. 53.

^58.Ibid., p. 31.

^59.Ibid., p. 43. a Liverpool, 51 “ Els Metodistes demanaven una santificació immediata i completa: “ Mentre Newton va ser capaç de superar les seves diferències amb Wesley sobre la Predestinació, l´extensió de la redempció i la perseverança final, no era capaç d´acceptar el comportament dels seguidors de Wesley arran del ressorgiment del perfeccionisme. Aquest clam per la perfecció, també limitat sobre la conversa de la Gràcia, semblava en molt de casos més entusiasmat, més auto-rigorós que confiava totalment en els mèrits de la redempció de Crist. Newton va treballar una fórmula que mantindria la solidaritat evangèlica amb els Armeniens dient: “ quan un home ne està d´acord amb el meva elecció, si em donen l´evidència que han estat cridat per Deu, aquest és el meu germà”.[ Les obres del Rev. John Newton, Vol. 6è, p. 199]. Podria reprotxar la força del perfeccionisme. El comportament del seus seguidors varen augmentar l´espectre del Pelagianisme que estava lluny de la seva comprensió de la Teologia Evangèlica, que emfatitzava en la agència humana de la salvació!”.

^60.Cecil escriu: " Mai he vist tant de moviment, quan un amic es dedica a corregir els seus error sobre això. La seva credulitat semblava augmentar quan la consciència de la seva integritat; i quan des d´aquesta afecció parental que va fomentar entre el seus amics, reals o falsos. Una vegada vaig conèixer un, des de la seva mort, a qui al·ludia mentre vivia: “ Són un home incòmode amb la seva feblesa; tenia una gran integritat i penso anar al cel, mentre alguns d´ells que el coneixien pensaven que l´home ha d´anar primerament cap la picota!”. R. Cecil “ Les Obres del Rev. J. Newton”, p. 94-95)

^61.Richard Cecil, “ La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, p. 134.

^62.Richard Cecil, “ Les Memòries del Rev. John Newton”, p. 107.

^63.Richard Cecil, “ Les Memòries del Rev. John Newton”, p. 108.

^64.Josiah Bull, "Però ara ja hi veig”: “La vida de John Newton, p. 370.

^65.El significat de “ gnomon” a 1803, segons el Diccionari abreujat d´Oxford, inclou “ nas”. Aquesta és probablement la referència de Newton: “Il·lustracions sorprenents, feliços canvis de pensament, expressions contundents i els discurs sovint enriquits del Sr. Newton. Es mostra en altre moment l´humor de Newton en una carta a T. Scott que a ser Vicari a Olney quan Newton a marxar. Newton li va dir:” Al meu parer us veig assegut en el meu racó de l´estudi. Us adverteixo una cosa” Aquesta habitació ( no començeu) solia està encantada. No pur si alguna vegada vaig veure o escoltar qualsevol cosa amb els meus sentits, però estic segur que hi havia esperit demoníacs allà i propers a mi- un esperit de bogeria, d´indolència, de incredulitat i molts d´altres- per suposat els seus noms són legió. Però per a que dir-vos que eren al meu despatx quan em seguien a Londres, i encara m´empaiten aquí inclús? (Richard Cecil,” La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, p. 145).

^66.Richard Cecil, “ Memòries del Rev. John Newton”, editades per Marylynn Rousse, p. 100.

^67.Veure més endavant, nota 40. Un altre cas de de`ressió endògena ( tal com és defineix) juntament amb la de Cowper va ser la de Hannah Wilberforce. Newton va escriure-la una carta al juliol de 1764 “ Les coses que abaten la seva estabilitat i celeritat de la nostra professió cristiana gaire be no son impediment que els pecats i no ens serien imputades per ell que coneix el nostre límit i ens recorda que no som que pols. Així, tenir una memòria infinita, ser subjecte de desordres, d´esperits irregulars o baixos són mancances endògenes que no es poden compartir, tot i ser pesats i opressius, i a vegades inútils per carregar-nos ambles culpes. Pot observar-se el mateix dels suggeriments indescriptibles i ferotges de Satan, molesten per algunes persones, però que l´arribaran des del principi, i no aquells que son molestats i aterrats per que estan obligats a sentir-los. (Richard Cecil, “ La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, p. 126).

^68.Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, editades per Marylynn Rousse, p. 103.

^69.“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1, p. 319. “ Un altre exemple del límits en aquesta edat que ens fa pacients amb els errors de la gent és les temptacions enviades per Deu. Ell demana:” Perquè Deu permet algunes persones patir els assalts dels poders de l´obscuritat” ( “Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1, 226). " Des que el Senyor limita la ràbia del Dimoni perquè no pogués passar, i el limitava en el temps i en el lloc, gaudeix descobrint la malicia en certs graus; no per gratificar al Dimoni, però per humiliar-lo i provar-los; mostrar què h ha en els seus cors, per fer-los realment sensibles a la seva dependència, immediata i absoluta, sobre ell [veure p. 42], si animar-los si es tracta d´una oració o observació ( p. 227). Va a suggerir-nos que altra manera de temptació és “ la manifestació del seu poder, de la seva saviesa, i de la gràcia, per suportar l´ànima sota aquestes pressions quan són evidentment allunyades de les pròpies forces per mantenir-se.” ( pa. 228). Li dóna com imatge: “ l´experiment respongué a molts i bons objectius: Job va ser humiliat, inclús aprovat: els seus amics instruïts; el Dimoni a ser desaprovat i decebut; la saviesa i gràcia del Senyor en les seves dispenses fosques cap al poble, era gloriosament il·lustratiu (p. 228). Si el Senyor tingués nois que no fossin temptats espiritualment, estic segur que estarien pobrament classificats per dirigir-los una paraula en aquests moments que estan cansats!” (p. 231)

^70.Richard Cecil, “Memòries del Rev. John Newton”, p. 86.

^71.Ibid., p. 22.

^72.Richard Cecil, “La Vida de John Newton”, editada per Marylynn Rousse, pp. 365-368.

^73.“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1, p. 170.

^74.Richard Cecil, “Memòries del John Newton”, p. 105.

^75.“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1, p. 169.

^76.Richard Cecil, “ Memòries del Rev. John Newton”, p. 76.

^77.“ Les Obres del Rev. John Newton”, Vol. 1, p. 259.

^78.Ibid., pp. 171-172.