El Fòrum del SBJT: Herois de la fe

De Gospel Translations Catalan

D. A. Carson: Quan varen demanar-me escriure sobre un heroi de la fe a escollir, vaig començar a pensar en alguns dels meus favorits personals: John Crisòstom, Augustí, John Hus, Joan Calví, William Perkins, George Whitefield, Andrew Murray M’Cheyne, Adoniram Judson, el Conte de Huntingdon, Charles Spurgeon i molts més. Després vaig pensar sobre alguns candidats amb aquesta etiqueta del segle 20, alguns encara vius, alguns més notables: D. Martyn Lloyd-Jones, John R. W. Stott i uns pocs més. A les hores vaig pensar en alguns líders cristians que havia conegut al voltant del món, alguns dels quals varen patir enormement, mestre altres havia exercit magníficament el seu ministeri, i alguns sota circumstàncies terriblement difícils. Després vaig pensar sobre els màrtirs cristians de Cambodja, entre el poble de Burma, els pastors d´Iran, que havien patit i mort a Indonèsia i el sud del Sudan, molt pocs dels quals podria enumerar. Per on començar?¿ Cóm podria escollir un, en qui mai m´havia fixat excepte una persona ( exceptuant Jesús) i un llibre ( excepte la Bíblia) o un moviment?

Finalment vaig decidir que com Deu canvia totes aquestes categories que els humans creien importants, voldria fer el mateix i us parlaré sobre Tomàs.

Sense dir-vos el seu darrer nom or on va servir, perquè molts que l´han llegit podrien esbrinar qui és. Certament Tom mai va creure´s esdevenir un heroi de la fe, mai. Va ser llargament un pastor baptista desconegut , treballant en un context intercultural molt difícil. En la meitat del segle vint, el Senyor el vaig imposar una tasca tan feixuga en aquest grup de persones ignorants que es va moure per aprendre la llengua. Durant el curs de 25 anys, va inaugurar 2 temples. Mai va escriure un llibre. Ni fa predicar en les conferències. Mai va viatjar com a representant dels Evangelis en els països del 3r Món. No va ser brillant a nivell conceptual, malgrat tenir una ment que feia atenció als detalls. Administrativament va ser infatigable.

Per altre costat. Ca da dia de la vida adulta pregava agenollat, al menys 45 minuts o més. Va ser un home irreprotxablement íntegre, i enmig d´un conflicte extraordinari va escollir el camí recta sense traces de malicia envers aquells que intentaven tallar-lo. La seva esposa i ells varen tenir 3 fills per mantenir-los i criar-los sota Deu. Molt pobres, intercedint per demanar en certs períodes de la seva vida els aliments i la roba sense res més. Després de 25 anys de ministeri, Tom va esdevenir fabricant de carpes, per mantenir la seva família i ell, compatible amb el seu ministeri entre el seu grup de gent escollit.

Quan tenia els 60, va ser testimoni del moviment dels Sant Esperit, però el lideratge estava en mans dels altres. Va alegrar-se de veure el creixement de la església, però interiorment es demanava si aquest creixement lent era degut a que ells no va ser suficient capaç del liderat espiritual i altres, més preparats havien aparegut en escena. En els primer anys del 70, la seva dona va començar a mostrar la demència associada a la malaltia de l´Alzheimer. Va cuidar-la 9 anys. Lliurat de la seva responsabilitat, va començar a pregar i a visitar-la, servint-la novament. Tom explicava sessions diàries per animar els pastors joves en la seva zona. Després de 3 anys, va contagiar-se l´ horrible refredat i va ingressar a l´hospital. Allà un metge jove va equivocar-se receptant una medicina errònia. Ton va morir als 81 anys.

En certa manera, el seu ministeri a ser tranquil. Va predicar nombrosos sermons, va aconsellar a la gent, preparava y servia la gent i escrivia cartes. Era enormement creient en les seves visites, al menys evangèliques. Escrupolós amb les errors, es dedica a l´estudi i malgrat no ser un orador dotat, els seus seguidors no sortien gaire be mai decebuts. Era tímid i la gent l´ avantatjava. En els primers anys del seu ministeri, entre la gent que rebia molt eren violents opositors i l´amenaçaven la vida i els bens. Va ser arrestat per la policia I Alguns dels millors baptistes més propers varen estar 8 anys a la presó, però durant aquest temps Tom va intentar fugir de les amenaces veien alguns dels seus fills copejats pels veïns animats a la violència per la religió local. La seva força i profunda fe mantenien aquesta fe. Quan una vegada va desesperar-se ell s´agenollava. Tossudesa, creient, integritat, amants dels pecadors perduts, tendre amb les esglésies naixents, pacífic, desitjant el millor per la gent-aquestes eren les virtuts que el van fer un heroi de la fe.

Tom representa altres herois de la fe. Va atendre els seus 3 fills fins al 5 anys, els estimava i llegia. Ells varen perseverar en la fe a Deu dins i tot quan malalts i afectats pel càncer terminal. Feien servir els retirs per ajudar els més desafavorits en un dels països més pobres i perillosos d´Àfrica. És estranys sentir una queixa dels seus llavis. Ells somreien fàcilment, reien fort i perdonaven realment, amaven generosament, i esperaven coses millors constantment. Els podeu trobar portant el final de la càrrega. Si s´equivocaven, es disculpaven intentant endreçar els assumpte. Molt d´ells varen rebre el benefici de la força. Els seus noms estan escrits entre un cercle limitat evitant les lloances de la gent, però molts d´ells són escrits en el cel. Se´ls descriu en les Escriptures: “ Són vencedors”, no per ser més savis o famosos que els altres, sinó perquè estan en la TV, no perquè superin els problemes que afligeixen els mortals, sinó per la persecució que varen suportar fins al final, ells mantenen la seva doctrina quan altres segueixen cegament les doctrines de Jezebel, els segueixen mantenint l´amor amb un peu en el cel. Ells són els vencedors, els herois de la fe. I Tom va ser un d´ells.

Tom Carson va ser el meu Pare. R.I.P.