Agraïments per les vides dels Sants Imperfectes

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 20:19, 5 ago 2019; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: Thanksgiving for the Lives of Flawed Saints

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Christian Biography
Part of the series Taste & See

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Déu ens ordena gaudir de la seva glòria, altament emmirallats en el ministeri dels seus servents imperfectes. Ell intenta considerar les seves vides i mirar a través de les seves imperfeccions la seva fe i mantenir la bellesa del seu Déu. “ Recordeu els líders, aquests a qui dieu la paraula de Déu; considereu els resultats de la seva vida i imiteu la seva fe!” (Hebreus 13:7 RSV).

Aquest Déu que modela els cors de tots els homes ((Psalm 33:15) vol dir mostrar la veritat de les seves vides i el seu treball. Des de Febus fins a St. Francesc, el pla diví- sempre dit del Faraó pagà- es manté ferm per tots:” Us he criat amb l´objectiu de mostrar-vos el meu poder sobre vosaltres, per a que proclameu el meu nom per tota la terra (Romans 9:17 RSV). Des de David- el rei- fins a D. Brainerd, el missioner extraordinari i espècie incompleta de divinitat i saviesa han treballat amablement l´adoració de la gràcia en els cors des sants reminiscents “. Això romandrà escrit per les futures generacions per a que un poble encara no creat pugui pregar a Déu!” (Psalm 102:18 NASB).

La Història del món es un terreny ple de pedres trencades, que consagra altars dissenyats per treballar en els cors d´aquells que dediqui el seu temps a llegir i recordar-los. “ Us recordaré els actes de Déu; segurament recordaré els meravelles més antigues. Meditaré sobre tota la vostra Obra i l´instant dels déus. El vostre Camí- oh, Déu, es sagrat; que déu sigui tan gran com el Vostre Déu?” (Psalm 77:11-13 NASB).

L´objectiu de la providència en la història de món és la tasca de la gent de Déu. Desenes d´històries de la Gràcia i de la Veritat volen recordar-se pel refinament de la fe i del manteniment de la esperança i de la orientació de l´amor. “ Qualsevol idea escrita en els primers dies han estat per la nostra formació, que fermesa i pel foment de les escriptures que podem esperar!” (Romans 15:4 RSV). Aquells que hagin alimentat la seva esperança en la Història de la Gràcia viuran les seves vides per la Glòria de Déu.

La vida dels herois cristians imperfectes estan inspirades per dues raons: perquè eren imperfectes ( com nosaltres) i perquè foren grans ( diferents de nosaltres). La seves imperfecció ens dóna l´esperança que potser Déu pugui fer servir . La seva grandesa ens inspira aventurar-se més enllà del normal.

Com es fa perquè una persona normal trenqui la vida anterior per fer actes destacats? Això esdevé per la inspiració de l´home o de la dona que admiren

Teniu cap herois? Heu llegit sobre les vides d´ homes i dones que varen trencar moles i fugir del perill de la normalitat? Perquè no prendre una resolució ara per l´any 2000? Que pugueu llegir una biografia. Teniu 6 setmanes per planificar-ho i escollir el llibre. Ho podeu incloure en el vostre llistat de Nadal i ho comenceu a pensar. Si ho planifiqueu, possiblement succeirà. I so no ho feu així, res no passarà.

Estic llegint a John G. Paton: El missioner de Noves Híbrides. Ha merescut la pena totes les hores invertides en un paràgraf. Quan va decidir apropar-se fins ales tribus més ferotges de les Illes del Mar del Sud a 1856, un home cristià li demanà” Sereu devorat pel Caníbals!”. I Paton li respongué:

“ Les vostres perspectives és ser ràpidament enterrat en el cementiri, i allà ser devorats pels cucs; us confesso que si puc viure i morir servint i adorant a Déu Jesús, no hi ha cap diferència per a mi ser devorats pels cucs o pels Caníbals; i el Gran Dia la resurrecció dels cos serà la mateixa, tal com va ser la Resurrecció del Redemptor” (p. 56)

El tipus d´abandonament de la causa de Crist m´inflama els ossos. Gràcies, Senyor, per les vides de sants imperfectes i carregats de fe!

Pastor John