Aquest tipus de felicitat

De Gospel Translations Catalan

Els ulls buits d´un Home del Psalm 1º

Quan vaig demanar l´accés al Seminari, tenia una idea ingènua de que voldria graduar-me ( després de 4 anys) adquirint un domini essencial de la Bíblia; per suposat, sabia que la llegiria tota la meva vida, fins i tot diàriament, però me semblava en aquell temps repassaria el que ja havia vist en comptes de pujar la muntanya.

En menys d´una setmana del meu 1r trimestre, la noció ingènua va fallar, va fer aigua i va ofegar-se, i, des del terra va emergir un nou desig, una comprensió feliç que mai més acabaria la obra, i que si la seguia llegint, veuria més any rere any i no abans: no només no podria dominar el llibre, en 4 anys, sinó ni en 40 o 400 per dominar-la, si Déu en concedia un segle. No, la meva època en el Seminari va ser una seria formació en com dominar el llibre gustosament, just per estar despert i escarmentat, animat i emocionat amb ella tota la meva vida.

L´iceberg de la meva ingenuïtat va xocar suaument i enfonsar-se va ser una de les experiències mes feliç que vaig topar: era un pastor que havia servit durant dècades i dedicat molts d´aquests anys a ensenyar els homes nadius, com jo, a estudiar, viure i mostrar la paraula divina; ara, una dècada després que vaig deixar el Seminari, crec firmament que res del que vaig aprendre era menys valuós que testimoniar, setmana rere setmana, un Tom Steller humil, alegre, amb els ulls oberts, obria la Bíblia amb nosaltres.

Aquest tipus de Felicitat

Durant el temps que estava al Seminari vaig memoritzar el Psalm 1:1–2, però la trobada del pastor Tom va aportar-me en particular 2 de les paraules a la meva vida tangible i plena: beneit i delit

“Beneit sigui l´home
que camina sense seguir el consell dels impius,
no està en el camí dels pecadors,
ni ocupa el seient dels burladors;
però el seu delit reposa en la llei del Senyor,
i en esta llei que ell medita dia i nit”.

Caminar a través de les Escriptures amb el pastor Tom, versicle rere versicle, fins i tot frase per frase era com tastar la mel per 1ª vegada. Quan el rei David deia que les normes del Senyor són “ dolces més que la mel caient del bresca”, sabem que la mel és dolça fins i tot si no l´hem tinguda. Però actualment tastar la mel per nosaltres mateixos se sembla al Psalm 19:10 que realment canta; això és el que passava quan vaig conèixer Tom Steller, savi dels Efesis: ell era (i segueix essent!) l´home beneit i el seu plaer en la paraula és quasi tangible; ell és el rei de la felicitat!!!

Qui sap quantes vegades en la seva vida havia repassat els Efesis? I no era la 1a vegada que ensenyava aquesta obra. Inclús va arribar a classe expectant, al fil del seient, com un infant de 5 anys amb un gelat; sortiu de la classe esperant llegir més la vostra Bíblia, perquè voleu veure més del que ell veia, sentir més del que ell sentia i viure i predicar com ho feia el pastor.

Aquesta mena d´humilitat

Passat el temps, endinsant-se en el capítol darrera altre capítol amb Tom, varen descobrir lentament el secret de la seva joia en la Bíblia, llegint humilment, fins i tot després de llegir aquests versicles durant anys, estudiant-los durant anys, ensenyant-los durant anys, va arribar a classe per aprendre- per veure el que no havia vist ( o corregint el que havia vist). No estava equivocat, tenia conviccions profundes, duradores, però les mantenia amb la profunditat i permanent humilitat.

Cap versicle era conegut, cap qüestió semblava amenaçadora, cap traducció alternativa o interpretació es descartava massa ràpidament. En els seus 50, va rebre més i més joia en la perspicàcia d´un jove. Li calia veure tot el que hi havia en aquests capítols i sense importar què veia i qui ho veia primer, com a pastor o professor, o com un dels estudiants de segon grau. Ell atresorava tot el que ell veia més que com calia veure´l.

En aquesta estranya llibertat per pregar, ell modelava el que J. Piper deia sobre la lectura de la Bíblia sobrenatural, commovedora:

“ Quan l´Esperit treballa en la lectura de les Escriptures, som humils i Crist exaltat. La nostra antiga preferència de la pròpia exaltació es substituïda per la exaltació de Crist apassionadament; aquesta nova passió és la clau que obre centenars de finestres vers les Escriptures per permetre la lluentor de la glòria divina (Lectura sobrenatural de la Bíblia, 248)”.

Això eren les classes d´en Tom, envaïdes per la llum: cada setmana, més finestres apareixien obertes amb una mirada de Déu recent i vívida. Perquè ell mai va assumir que ho havia vist tot, encara que en els seus capítols i versicles preferits, havia vist que és possible i més el dia següent.

L´home no beneit

Providencialment, vaig trobar un 2nd pastor durant la 1ª setmana del Seminari, un pastor retirat que feia autoserveis de menjar on jo treballava. Mentre era generós i amable, Tom i ell eren dramàticament diferents ( i cristians); arribant a conèixer-les, vaig aprendre que les seves i molt diverses diferències tenia la seva arrel en una línia subjacent.

Un dia en l´autoservei, després d´ acabar la plantilla llegint el nostre capítol diari de la Bíblia tots junts, vaig xerrar amb aquest pastor retirat sobre la lectura matinal. En un punt de la conversa, vaig demanar-li què li semblava la lectura de la Bíblia en aquest punt de la seva vida, imaginant que la jubilació podria aportar-li la lectura més lenta, meditada i gaudir de les Escriptures; mai oblidaré la seva resposta ( i on jo seia quan m´ho va comentar):

“ Oh, no llegeixo la Bíblia mai més, sabent que soc aquí- en l´autoservei- un parell de dies; ho havia fet molts dies abans; ara estic jubilat i em centro en altres coses”.

Vet aqui un home que havia dedicat la seva vida vocacional al sacerdoci cristià i la Bíblia l´havia envellit, no l´atreia ni era necessària: Déu mateix l´havia parlat amb tinta i paper i es preguntava si ell ja l´havia vist molt d´alguna manera.

Mentre el pastor Tom es despertava, dia rere dia, a les noves i buides finestres, aquell home baixava les persianes. Si els ulls brillants de Tom foren un far d´esperança i una recompensa per a un aspirant a pastor, els ulls d´aquell pastor eren un gran núvol d´advertiment.

A uns minuts de les muntanyes

El pastor jubilat s´incriminava ell mateix, exposat a una vergonyant i arrogant ignorància- i ell no era l´estrany que jo voldria que fos. Potser que no diem res en veu alta del que ell desitjava dir, però ens varen trair nosaltres mateixos cada vegada que passaven per alt aquest llibre. Satan reia al costat de les nostres finestres, distraient-nos, interrompent-nos, burlant-se de nosaltres. Les nostres llenties deformades feien l´oceà de les Escriptures, semblant com didals i els lleons com a gatets. Converteix gran muntanyes en turons.

Però, fins i tot en el seu millor moment criminal, Satan lluitava cap amunt. La lluentor i bellesa de la Bíblia llueix sota les cortines fosques; si ho fan prou lentament per veure que hi ha allà, amb el suport de l´Esperit, tenim minuts per la llum del sol i la grandesa, de la realitat i de la vitalitat, des de la esperança i la joia. La saviesa promet el regne de la Bíblia, llegint-la a aquells que esdevenen humils i afamegats:

Si us crido per veure´ns i alçar la seva veu per entendre
si cerqueu això com l´ argent o
cerqueu tresor ocults
coneixereu el temor dels Senyor
i trobareu el coneixement de Déu. (Proverbis 2:3–5)

Espero que tingueu un T. Steller en qualsevol lloc de la vostra vida, qualsevol que us llenci per la finestres obertes per la vostra lectura de la Bíblia, qualsevol que no s´aturi de mirar, de demanar i d´escoltar per a que us ajudi per sobre dels obstacles, per baix de les arrels, qualsevol que l´agradi mirar-vos més – i veure més a través vostre.

I espero que, com jo, arribi a aquest tipus de felicitat