Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «<p><span class="fck_mw_template">{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}</span>Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wi...».)
Línia 1: Línia 1:
-
<p><span class="fck_mw_template">{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}</span>Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: ”Una visió pràctica del Cristianisme” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.
+
<p><span class="fck_mw_template">{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}</span>Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.
-
</p><p>El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.</span>
+
El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.</span>  
-
</p><p>Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223.</span> James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid.</span> "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir? <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] </span> En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).
+
Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223.</span> James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid.</span> "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir?<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] </span> En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).
-
</p><p>Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres. <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">&quot;The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit.      &quot; [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.</span>
+
Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres.<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">&quot;The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit.      &quot; [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.</span>
-
</p><p>Va escriure la obra ”Una visió pràctica del Cristianisme“ on mostra que el “centre”<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] </span> dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:
+
</p><p>Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre”<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] </span> dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:
</p>
</p>
-
<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</span></blockquote>
+
<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</span></blockquote>
-
<p>Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid. p. 70.</span>
+
<p>Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> Ibid. p. 70.</span>
-
</p><p>Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats  de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint  "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.
+
</p><p>Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats  de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint  "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref"> Ibid. p. 81.</span>. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.
-
</p><p>Prendrem l´exemple de cóm la gent defineix el pecat. Quan considerem la naturalesa del pecat, Wilberforce deia” el gruix dels cristians a Anglaterra estimaven la culpa de un fet “ no per la seva proporció  en què, segons la Escriptura, [accions] són ofensives a Déu, sinó també a la societat" <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid. p. 147.</span> Ara, davant això ens sembla noble, càlid i pràctic. El pecat fereix la gent, per tant no pequeu.
+
</p><p><span class="fck_mw_references" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="references" />
-
</p><p>Seria adient aqueta definició per la societat? Però Wilberforce diu: ” les nocions superficials- diu Wildeforce- de la culpa i del pecat ens revelen una mancança de tota l´adoració de la Divina Majestat. Aquest principi [ d´adoració de la Divina Majestat] és justament el terme de les Escriptures. “El començament de la saviesa [Psalm 111:10]”<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid. p. 149.</span> I sense ella, res no estarà ben fet per l´home, espiritualment o políticament. A més, la supremacia de la glòria divina són totes les coses que nosaltres diem “ el nostre màxim governador” de tota la vida.<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid. p. 81.</span> El be de la societat mai s´ha de posar per davant. El be de la societat no l´ha de sobrepassar.  No és noble i falla el be de la societat. El be de la societat no ha d´esser el be primari.
+
-
</p><p>Un exemple pràctic de cóm treballa el nostre cervell podria ser una pràctica del enfrontament. Wilberforce odiava la pràctica de la confrontació – una pràctica que demandava un home honorable acceptar el repte del duel quan altre se sent insultat. Un amic íntim de Wilberforce i Primer Ministre, William Pitt, va mantenir un enfrontament contra George Tierney a 1798, i Wilberforce estava esgarrifat de veure cóm arriscava la seva vida d´aquesta manera i el de la nació<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Pollock, Wilberforce, p. 162.</span>. Va haver molta oposició davant aquestes irracionalitats. Però Wilberforce va escriure:
+
-
</p>
+
-
<blockquote>Sembla dur explicar en què consisteix essencialment la culpa; és una preferència deliberada del favor humà, abans d´aquest favor i aprovació de Déu “in articulo mortis “ [a punt de morir],  d´un instant durant la vida i la d´ una criatura estan en joc, i mentre nosaltres correm el risc de veure un veritable acte ofensiu"<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Wilberforce, Real Christianity, p. 115- 116. [El veritable cristianisme] </span> en presència del nostre executor”. </blockquote>
+
-
<p>En altres paraules, ofendre Déu té una consideració important, sense matar un home ni perillar la nació. Això és un punt important a Wilberforce. No era un polític pragmàtic. Més bé era un cristià radical centrat en Déu que un polític. Haurem de retrocedir sobre cóm va treballar la fe cristiana en la seva vida i entre els polítics, però per començar fem un repàs de la seva vida.   
+
-
</p><p><b>Els seus primers anys</b>
+
-
</p><p>Wilberforce va néixer el 24-agost-1759, a Hull ( Anglaterra). El seu pare va morir just abans del seu 9è aniversari. Va ser enviat a viure amb els seus tiets, William i Hannah, on va rebre les influències evangèliques. La seva mare pertanyia al nivell més alt de la església i volia convertir el seu fill en “Metodista". El va treure de l´internat de l`escola i portar-lo a una altre.<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Pollock, Wilberforce, p. 5.</span> Admirava Whitefield, Wesley i John Newton quan era nen. Però en aquesta nova escola, deia “no aprofitava res d´allà”. I així va passar al Col·legi de St. John a Cambridge. Era ric i podria independitzar-se dels seus pares i sobreviure pel seu treball. Va perdre l´interès per la religió bíblica i l´agradava moure´s entre l`elit social.
+
-
</p><p>Va fer amistat amb el seu contemporani William Pitt, qui justament en pocs anys, al 24 anys va arribar a ser Primer Ministre d´Anglaterra a 1783. En els primer anys va córrer per ocupar un lloc en la Cambra dels Comuns per la seva ciutat de Hull a 1780 als 21 anys. Va invertit £8,000 en l´elecció. Els seus diners i el seu increïble do per parlar varen triomfar sobre els opositors. Desprès d´això  Wilberforce mai va perdre una elecció fins al dia de la seva mort, just abans dels 74 anys. A 1784 va intentar l´elecció més influent de Yorkshire i ho va aconseguir. A les hores, va iniciar els 15 anys en la política anglesa. Va començar la vida nocturna com un infidel de la classe alta, amant de les festes. Era solter fins els 37 anys. En aquells moments va trobar la Bàrbara el 15-abril-1797. Va enamorar-se de seguida- Els següents 8 anys es varen comprometre i casar-se el 30-maig. Només 2 setmanes desprès de la mort de William als 36 anys. Durant els primers 8 anys de matrimoni varen arribar 4 fills i 2 filles. Podem retrocedir a la vida d´en William com a pare de família perquè això va influir en el seu caràcter i mantenir discussions polítiques diàries.
+
-
</p><p>He obviat el detall més important: la seva conversió en un profund cristià, de fe evangèlica. És una gran història de la providència divina, buscant una persona aparentment d´opcions oportunistes. Durant les llargues vacances del Parlament Wilberforce viatjava sovint amb els seus amics o la família. Durant l´hivern de  1784, quan els 25 anys, en un impuls, va invitar Isaac Milner, un amic de l´escola primària i tutor al Queens College, Cambridge, per anar amb ell, la seva mare i la germana a la Rivera Francesa. Per sorpresa va convertir-se en un cristià sense esdevenir cap estereotip que Wilberforce tenia dels evangelistes. Varen passar-se hores parlant sobre la fe cristiana.
+
-
</p><p>En altre moment semblant, Wilberforce veia, descansant a casa, on hi havia una còpia de “l´Aparició i progrés de la religió en el meu esperit” de Philip Doddridge (1745). Va comentar-la amb Millner i el va respondre que “ era una de les millors obres mai escrites, va suggerir emportar-se-la i llegir-la en tornar a  casa.<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid, p. 34.</span> Posteriorment Wilberforce va sentir-se fortament influenciat per aquesta obra sobre la pròpia conversió. En arribar a casa, al febrer de 1785, havia aconseguit " el sentiment intel·lectual del punt de vista humà bíblic, de Déu i de Crist” . Però no reclamaria el que més tard descrivia com un autèntic cristià. Tot era intel·lectual. El va remetre al seu pensament, sobre la seva vida política i social.
+
-
</p><p>Aquell estiu, Wilberforce i Millner varen viatjar i debatre llargament sobre el Nou Testament grec. Lentament la seva “assumpció” intel·lectual va esdevenir una profunda convicció." <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid, p. 37.</span> Una de les primeres manifestacions del que ell anomenava  “ el gran canvi” – la conversió- era el menyspreu que sentia per la riquesa i la luxúria en que vivia, sobretot en els seus viatges entre les sessions parlamentàries. Els resultats varen ser evidents des del començament de la seva vida cristiana, i semblava la seva darrera passió per canviar la pobresa i les seves conseqüències de la seva posició en mitjans de benedicció dels oprimits.   
+
-
</p><p>La simplicitat i la generositat eren signes de la seva vida. Va escriure molt desprès del seu matrimoni: ”Fet correctament, he de ser capaç de donar ¼ dels meus ingressos els pobres” <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Betty Steele Everett, Freedom Fighter: The Story of William Wilberforce. [Un lluitador lliure: La Història de Wilbeforce] (Fort Washington, PA: Christian Literature Crusade, 1994), p. 68.</span>. El seu fill informava que després de casar-se, havia donat ¼ dels seus ingressos, però un any més tard es va desprendre de  £ 3000 més dels que posseïa. Escrivia que “ els rics es consideraven ells mateixos, com acceptables, però, des de la feblesa de [la seva] naturalesa, com altament perillosos; i [els hem de valorar] sobretot no com instrument de luxe o esplendor, sinó com a mitjans d´honorar el seu Benefactor i menysprear les misèries de la humanitat <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Wilberforce, Real Christianity, p. 113.  [El veritable cristianisme] </span>. Aquesta era la manera de treballar el seu cervell: qualsevol tasca dels polítics està dirigida a alleugerir la pobresa i augmentar la felicitat.
+
-
</p><p>Cap l´octubre se lamentava sentir-se molt avergonyit “de la seva terrible ociositat”. Estava tan decebut de la vida anterior que va escriure amb aparent exageració: “Estava completament afligit. Estic segur que cap ésser humà pot patir més que jo durant mesos. Sembla que afectava la meva causa” <span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Pollock, Wilberforce, p. 37</span>. Estava turmentat pel nou significat del seu cristianisme sobre la seva vida pública. W. Pitt va intentar comentar-li sobre què era un evangèlic i argumentava que oferiria els seus talents d´aquest canvi tant per ell mateix com per la humanitat”<span class="fck_mw_ref" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="ref">Ibid, p. 38.</span>.
+
-
</p><p><br />
+
-
</p>
+
-
<hr />
+
-
<hr />
+
-
<p><span class="fck_mw_references" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="references" />
+
</p>
</p>

Revisió de 02:07, 28 feb 2020

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Christian Biography
Part of the series 2002 Bethlehem Conference for Pastors

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).


Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.

El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211. Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223. James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." Ibid. "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir? Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16). Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres."The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.

Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre” His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:

El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]

Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." Ibid. p. 70.

Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida Ibid. p. 81.. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.

<span class="fck_mw_references" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="references" />

Obtingut de «http://ca.gospeltranslations.org/wiki/Doctrines_Peculiar,_Moral_P%C3%BAblica,_i_Pol%C3%ADtica_del_Benestar»