Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

De Gospel Translations Catalan

Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.

El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211. Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223. James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." Ibid. "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir? Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16). Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres."The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.

Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre” His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:

El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]

Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." Ibid. p. 70.

Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida Ibid. p. 81.. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.

<span class="fck_mw_references" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="references" />