Els ulls humans afamagats

De Gospel Translations Catalan

Per què patir per veure la Glòria

Els ulls de l´ home van ser creats per la glòria: El seu esperit té fam per veure alguna cosa més valuosa. Aquest món és una guerra d´ espectacles.

L´ home és una criatura observadora, una admiradora natural, una afalagadora natural, és per això que mira els estels, trepa fins el cim de les muntanyes, explora les fonts del món, viatja a terres llunyanes i desconegudes- ells anhelen veure. Això explica perquè paga grans sumes de diners per participar en els grans estadis esportius, romandre hores davant les pantalles, retre homenatge a les flames de l´ horitzó i canta amb Adam en la figura nua de l´ Eva- estava fet per veure les meravelles.

Els ulls humans han tingut una fam des del començament. Considerant la caiguda de Eva: " Quan la dona va veure que l´ arbre era el millor per menjar i un delits per els ulls... va prendre el fruit i el va menjar" (Gènesi 3:6). Els ulls encantats, el pecat comés. La mostra es manté amb ella i els fills d´ Adan. Quan l´ home intercanvia la glòria divina, així ho fa per imatges (Romans 1:23) — per el que intriga els ulls, vista alguna cosa, la gloria intercanviada.

Voraços, doncs, són els ull humans, com l´ estómac, tenen fam; com la gola, senten set; com els peus, caminen, cercant alguna cosa- res- que valgui, però en el món de les imatges, encara no han trobat el que cercaven. Una meravella és substituïda per una altra, i per una altra: “La destrucció i la mort” mai estan satisfets i mai els ulls humans ho estaran” (Proverbis 27:20).

Però, oh, quan sovint la humanitat concep la felicitat a l´ inrevés; pensem en poder, en ser algú cèlebre i venerat- aquest omple el calis daurat amb la felicitat duradora, però l´ home no és un gos per viure amb les potes sobre el cap, tot el contrari: l´ home és una criatura que veu per la finestra la pluja, buscant alguna cosa que el captivi: lo primer vist no és per veure; la primera cosa admirables, no és per admirar, per fixar els ulls més enllà dels horitzons de la terra- això és la felicitat tan petita sempre cercada.

Darrera la Glòria

Les Escriptures confirmen que alguns ulls varen mirar cap amunt i varen trobar el veritable objecte del desig:

Alguns varen trepar les muntanyes per exclamar al Cel: " Si us plau, mostreu-me la glòria!" (Èxode 33:18). Aquests esperits, envoltats pel perill i la violència, escrivien: " una cosa que havia demanat al Senyor, que buscaré per veure la bellesa del Senyor ” (Psalm 27:4). Aquests ulls cap a l´ est i demanat veure què alleujaria la seva raó d´ ésser- en aquest món i en el proper: " Com per a mi, contemplaré el teu rostre en justícia - cantava David. " Quan em desperti, estaré satisfet amb la vostra semblança” (Psalm 17:15).

“Mostreu-me la vostra glòria!". Satisfeu-me amb la vostra bellesa! mostreu-me el vostre rostre- fins i tot sota la terra- i estarà be amb mi".

Però els sants de l´ Antic Testament, en el millor dels casos, veient de la glòria divina per darrera: Déu va dir a Moisés: " No pots veure el meu rostre, no serà visible per l´ home i viurà" (Èxode 33:20). L´ única glòria que pot satisfer l´ anhel humà és la glòria que el mataria per contemplar-lo, per tant Moisés va ficar-se en el forat, veient la esquena i escoltant el seu nom, però sense veure el rostre diví.

Davant la Glòria

I aquesta història no s´havia acabat. La glòria que Moisés no veiés el rostre del Senyor, la seva bellesa massa fatal pel ulls caiguts, va nàixer per Nadal. Meravella de les meravelles:

En una petita ciutat, anomenada Betlem, va arribar Déu que ningú no l´ havia vist: l´ únic Déu que seia eternament a la dreta del Pare- es va donar a conèixer- (Joan 1:18). Crist — “la imatge del Déu invisible", la llum enlluernadora de la glòria divina", la impressió exacta de la seva naturalesa, " el vertader rostre diví va esdevenir carn i va quedar-se entre nosaltres (Colossencs 1:15; Hebreus 1:3; 2 Corintis 4:4–6). “I nosaltres varen veure la seva glòria"- va escriure l´apòstol admirat: la glòria de l´ únic Fill del Pare, ple de gràcia i de la veritat" (Joan 1:14).

Ara, tota la Glòria cau sobre nosaltres, com a Moisés va baixar de la muntanya d´ Israel, entre velat. La seva gloria durant la encarnació i la humiliació va ser contemplada no tant pels ulls si no per la fe. Va ser meravellós pels àngels que les 3 vegades sant en el tro, posseïdor de les riqueses i de la glòria, créixer en el món del homes, com una planta jova i com una arrel que surt del terra sec; sense forma ni poder que ens caldria mirar, sense bellesa que ens caldria desitjar” (Isaïes 53:2). El Rei va cobrir la seva majestat a la carn humana, discernir el seu esplendor, amagar el seu nom, i tractar els pobres, els malalts i els condemnats.

Però els ulls de la fe venen per veure més que un jueu humà: "Beneits els vostres ulls, Simon Barjonás!" va exclamar Jesús després de que Pere l´ identifiqués com a Crist: " això no s´ha revelat per la carn ni per la sang, sinó pel meu Pare que està en el Cel” (Mateu 16:17).

Fins i tot el seus deixebles el miraven lentament. Felip va demanar a Jesús: " Mostreu-nos el Pare, i serà prou per a nosaltres". " Ja he està molt amb vosaltres"- Jesús va replicar: " y vosaltres encara no em coneixeu, Felip?” (Joan 14:8–9). Al moment, amb prou pes per trencar la esquena del món, va pronunciar: "Qualssevol que m´ hagi vist, haurà vist el Pare". Quan Felip va escoltar les paraules i vist les obres i va contemplar la Persona nascuda a Betlem, hauria vist la cara d´ algú que habita amb una llum llunyana, a qui ningú mai ha vist ni pot veure” (1 Timoteu 6:16).

Veient el Cel en persona

La vista de Jesús en tota la seva gloria pot satisfer els ulls de qualsevol humà. Escoltar les paraules de Jesús en la creu. Ell aposta per demanar els seus deixebles haver-los rebut la joia de la corona del Cel, què vol dir això?

" Pare, desitjo que ell també, a qui m´heu entregat, podrien estar amb mi on jo sigui, per veure la meva gloria que m´ heu donat, perquè us estimava abans de la creació del món”. (Joan 17:24)

Jesús volia que el seu poble gaudís de veure la seva ànima, creada per veure: la glòria divina, lluint en la seva glòria eternament. Ell desitja això- tant que els claus de les mans i dels peus, l`anima no l´impedirà d´obtenir-lo. Vet aquí la darrera cosa que cal veure: està aquí la glòria sota l´ hipèrbole- deia T. Watson.

Vet aquí perquè els éssers redimits tenen ulls: per veure el Salvador, a Jesús Crist en la seva glòria descoberta. Vet aquí perquè tenen boques: per cantar una oració interminable. En la seva presència, la fe flueix en els rostres, la intensitat de les quals cobreixen el sol: “ La ciutat no necessita ni el sol ni la lluna que llueixi sobre ella, perquè la glòria divina l´hi dona el llum, és una bombeta, és l´Anell” (Revelació 21:23).

Veure que us fa feliços

El dolor dels ulls humans els envia a molts llocs: els ulls humans recorren la bellesa del món, incessantment, només aquí, contemplant a Jesús- ara per la fe, aviat per la vista- busquem la beatífica visió, la llum que fa feliç eternament. Cap a on mirareu, aquest Nadal, per satisfer l´ànima?.

“Beneits siguin els purs de cor, perquè ells veuran a Déu” (Mateu 5:8) — podeu imaginar alguna cosa millor? En el proper capítol, llegim” Ells veuran el seu rostre” (Revelació 22:4) — existeix un feliç per sempre? Aquesta no és l´única alegria que ens dona el cel, sinó la millor. El seu rostre reial que no s´amaga, és la consumació del cel, tant per l´àngel caigut com per l´home redimit.

“Els vostres ulls mantindran el rei en la seva bellesa” (Isaïes 33:17). No el veurem tal com a Betlem ni pels carrers de Jerusalem, sinó que veurem la seva bellesa real (1 Joan 3:2). Hi ha una gran diferència, comenta Jeremies Burroughs, entre veure el Rei en un moment qualsevol, a veure´l quan està amb les seves vestidures, amb la corona sobre el seu cap, i el seu ceptre a les mans, assegut en el seu tro, amb els seus nobles amb tota la seva glòria” (La elecció de Moisés amb els ulls fixes en el Cel, 537).

I aquesta vista de la seva transfiguració no ens satisfà simplement, sinó que transforma:” Estimats, som les criatures de Déu i el que serem no ha aparegut encara, però sabem que Ell apareixerà quan nosaltres serem com Ell, perquè el veurem tal com és” (1 Joan 3:2). Burroughs de nou: “Un home deforme pot veure un objecte bonic i la vista no el fera com l´objecte bonic; però la vista de Déu és l´ànima bella, tal com Déu és gloriós” (581–82).

Veient-lo tal com és, ens unirem als serafins meravellats, cridant diví! I valuós fins que tractarem d´esclatar de felicitat; el Rostre de la glòria està disponible per a nosaltres, no l´esquena; una ullada eterna a la seva bellesa, no una mirada passatgera. Ara ens podem mirar vagament en un mirall, però davant el seu rostre. Ara ho sabem parcialment; després ho sabrem completament, tal com ens han vist totalment (1 Corintis 13:12).