Gràcies per el Treball Monòton

De Gospel Translations Catalan

M´agrada el treball creatiu i en el meu món que tradueix en plans estratègics, disseny de productes, noves innovacions i excitants iniciatives. Trobo el treball energitzant i intel·lectualment estimulant.

El treball monòton i no massa....

Desgraciadament per a mi no tots els treballs que faig són creatius; de fet, la majoria dels nostres treballs és repetitiu i monòton- intercalat amb oportunitats ocasionals per la creativitat. És cert que calen fer moltes tasques diàriament a casa i a la oficina.

Contingut 1 Glorificar Déu en les repeticions 2 “Fer-ho altra vegada!” 3 Des del Cel fins la nostra safata 4 Gràcies pel l´avorriment

Glorificar Déu en les repeticions

Les tasques domèstiques la llar al voltant de es fan només per desfer-les en qüestió de pocs dies: retirar la neu, tallar la gespa pot ser divertit, si no cal repetir-la novament, i novament, i novament: rentar la roba, els plats i netejar- totes provoquen una certa sensació de repetició per la tasca.

I no és gens fàcil en el món corporatiu. Redactar informes, assistir a les reunions, organitzar sistemes d´arxius- i moltes més tasques de la nostra oficina són monòtones. I vet aquí el canvi que afrontem: com abordar la monotonia de les nostres vides laborals amb vistes que és glorificar Déu i satisfer les nostres ànimes?

De totes maneres, sembla fàcil considerar el nostre treball com un reflex de la glòria divina com a Creador de la nostra creativitat. La creativitat és una reflexió del nostre Creador, però com glorificar Déu compromesos amb el treball repetitiu que sembla ser completament dedicat a la creativitat? Com glorificar Déu quan netegem els nostres correus o complimentem documents?

El món ens ofereix alguna ajuda aquí. Els tipus de feina que són repetitives i monòtones no estan ben considerades en la cultura que ens envolta. Abundem les recompenses per la “ classe creativa”, però no por “las repetitives”, però la discontinuïtat no reflecteix les prioritats de Déu.

“Fer-ho altra vegada!”

Recentment vaig tornar sobre les paraules de G. K. Chesterton’ en la obra de John Piper: Quan no desitjo Déu: Com lluitar per la alegria. Ens ofereix una pista sobre una manera diferent de pensar sobre la monotonia que afrontem en les nostres tasques diàries.

[Els infants] sempre diem: fes-ho altre cop” i l´adult ho repeteix fins a la mort. Pels adults no són massa pesades per caure en la monotonia, però per a Déu possiblement ho sigui; possiblement Déu ho torni a dir cada matí al sol: “ repeteix” i a la lluna per la nit: “ repeteix”; possiblement no sigui una necessitat automàtica el que fa que les margarites se semblin, ni les crea per separat, però mai es cansa de crear-les. Cal que sigui l´etern apetit infantil, per el que pequem, ens tornem vells i el nostre Pare romangui més jove que nosaltres.”

Una pausa i considerem què vol dir sobre el gran punt de vista de la repetició. Ell es glorifica en la repetició monòtona de l´univers que vivim: el sol puja en la mateixa direcció cada dia i cada tarda ho repeteix, per la joia divina. I el sol continuarà fent-ho repetidament cada dia com a reflex del govern fidel de Déu fins que un dia dirà: “atura´t!”

La lluna i els estels viatgen en una òrbita establerta per el ritme repetit de la elecció de Déu i Ell es delita en aquesta repetició. Això esta en una part no petita del Psalm 19:1–2 diu:

“El Cel declara la glòria divina,
i el Cel per sobre proclama la seva obra.
Dia darrera dia diu el discurs,
i nit darrera nit revela els coneixement”.

Déu és prou fort per exultar la monotonia.

Des del Cel fins la nostra safata

Dia darrera dia el Cel testifica el poder creatiu diví, la seva fe i saviesa. Inclús molt de nosaltres som cecs per el testimoni diari. Potser Chesterton tingui raó: la nostra incapacitat per trobar a Déu en la nostra tasca monòtona tanga menys a fer amb la naturalesa de la tasca i més amb els efectes del pecat en la nostra joia infantil.

Però què tenim que fer amb les nostra tasca diària ?

Desesperadament necessitem nous ulls i cors per els aspectes monòtons de la tasca diària: nous ulls per considerar el nostre treball a la llum del manament diví a Adam i Eva per “ omplir el món i dominar-la” (Gènesis 1:28). Martin Luther va considerar així; ell va descriure: “ quan la pastora extrau la llet de les vaques ( monotonia repetida) i l´home cava un camp (monotonia repetida)- proveu que són creients, és a dir, que ells conclouen que aquesta mena de vida complau a Déu i que va ser instituïda per Déu- que ells serveixen a Déu”

El mereix es repeteix a la oficina:

Som cridats a conformar el món en que vivim, a porta l´ordre. I en el món modern això pot semblar i sentir-se com organitzar els documents, arxivar els informes i netejar les nostres taules; quan portem aquestes tasques monòtones amb alegria, organitzem l´ordre en el món que roman desorganitzar pel pecat i reflectim la fe del nostre Pare. Som els agent divins atenent aquest món en que vivim.

Gràcies pel l´avorriment

Cal confiar en Déu per la glòria i la força necessària per fer bé aquesta tasca. Algunes tasques són simplement avorrides, i com a resultat són feines feixugues per afrontar cada dia. I per tant, necessitem força- voldria argumentar que necessitem més força per la tasca monòtona que pel el treball creatiu.

Però, vet aquí les bones noticies: “ la joia del Senyor és la nostra força” (Nehemies 8:10): “ Déu pot i ens concedirà la joia i la força per la tasca que Ell vol que fem, fins i tot les no creatives”.