La meva filla petita

De Gospel Translations Catalan

La mirada d´un pare en el cor de Déu

Pocs esdeveniments han canviat tant com tenir la meva vida. Varen començar per bessons i la nostra 1a filla va arribar 4 anys més tard, amb estranys i meravellosos efectes en el cor d´un pare- i potser amb més importància perquè no l´esperaven.

Quan Déu va crear 2 sexes, va posar 4 diferents tipus de relacions de pares: pare-fill, mare-filla, mare-fil, pare-filla ( però complementàries) i que els ois i les noies són diferents, sempre els troben diferents, sovint subtils, sempre amb aspectes poderosos per l´amor compartit en aquestes 4 tipus de relacions.

Prou rarament, Jesús les honora totes 4 en el seu destacat ministeri

• L´amor d´un pare al seu fill (Mark 9:14–29; Mateu 17:14–20; Lluc 9:37–43): Un pare aporta el seu fill qui “ té un esperit que el fa mut. I quan sigui la seva quantitat, el llença cap avall, fa escuma i remoles les dents, tornant-se rígid”. Els deixebles intenten l´exorcisme amb les seves, sense èxit. Llavors, Jesús cedeix, trau el dimoni i el fill torna al pare.
• L´amor del pare pel seu fill (Lluc 7:11–17): Un jove mor: “ el fill únic d´una mare i ella torna vídua”: Jesús veu les seves llàgrimes i sent compassió per ella. Ell s´apropa el seu cos sense vida i diu: “ Jove, et dic que ressuscitis”; l´home s aixeca i parlar dient: “ Jesús, doneu-lo a la seva mare”.
• L´amor d´una mare per la seva filla (Marc 7:24–30; Mateu 15:21–28): Una mare gentil (Siro-fenici ) suplica Jesús extreure el dimoni del cos de la seva filla. Quan Jesús diu: permeteu que els infants (jueus) siguin nodrits avants que els gossos ( gentils)”ella respon amb bonica audàcia humil; “ Sí, Senyor, sempre i quan els gossos es mengin les engrunes dels infants”; 1a frase- Jesús ens diu- “ segui el vostre camí; el dimoni ha sortit de la vostra filla

L´amor del pare per la seva filla

Quan un oficial de la sinagoga va apropar-se a Jesús (Marc 5:21–24) i va caure agenollat per demanar-li ajuda, dient: “ la meva filla petita”... (Marc 5:23). Justament no va dir la filla, sinó la “meca filla petita” en termes d´atenció i cura particular, una mirada dintre el cor del pare per la seva filla- que no el mateix que el cor del pare del fill.

Hi ha un tipus d´amor i afecció especials existent entre un bon pare i la seva filla, no importa la seva edat, si és de 3, 12 o 30. Tornaríem bojos per mesurar l´amor d´un pare per seu fill contra l´amor de la seva filla, però som ingenus per veure la diferència.

Un pare estima el seu fill om algú que, respecte la seva masculinitat, és com jo. Déu m´ha confiat la criança de del seu fill que sembla en l´aprenentatge de l´auto sacrifici i una iniciativa humil, per cultivar el cor per portar, proveït per, protegir les dones i els infants. I un bon pare estima una filla com no se sembla. Déu m´ha confiat la criança d´aquest fill, per ser la persona més important sobre la terra per la meva dona i per a mi. Mo només necessito un model de la masculinitat de l´auto- sacrifici de la masculinitat per ella, però necessito que aprengui que es rebre i ser cuidat per un home digne i semblant a l´home cristià.

‘La noia petita”

És complicat dibuixar les línies emocionals massa per lluir, però ha diferències típiques entre l´atenció materna i la paterna. Pau fa una ullada en la 1a Carta als Tessalònics: Sigueu gentils entre vosaltres com una mare que nodreix els seus propis fill” (1 Thessalònicns 2:7). I en la seva ma complementària, “ com un pare amb els seus fills, som exhortats unes en els altres i us anima i us encarrega d´una manera vàlida de Déu” (1 Thessalònics 2:11–12). I aquestes orientacions generals d´amabilitat i ànim tenen diferents expressions entre els fills i les filles. Els homes anomenen i les dones tenen cura o nodreixen; els homes construeixen ( Dies 1-3) i les dones completen (Dies 4-6)

Jesús reculls els termes afectuosos de Jairo per la seva filla i, quan Jesús arriba a la seva casa- després de ja morta- l´agafa per les mans dient: “ Nena petita, et dic que t´aixequis” (Marc 5:41). No justament noia, sinó “ petita filla”- és una expressió de compassió i de santa condescendència; sabem que tenia 12 anys, és a dir, que ja no era tan “petita” avui i menys en els primer segle que ren 12 anys propers al matrimoni. “ La meva filla petita” i “ la nena petita” són expressions de tendresa, d´afecte, i de protecció del cor patern.

=Qui doncs és Ell?

Quan Jesús ressuscità la jove de la mort, la proveïa d´una visió sorprenent de qui era Ell. Va permetre només a Pere, Jaume i Joan acompanyar-lo per ressuscitar la jova perquè, com en la seva Transfiguració (Marc 9:2–9), és una ullada sorprenent sobre qui és Jesús, no només una gran mestre sinó Déu mateix.

Potser actualment no estarem sorpresos de la resurrecció de la filla de Jairo per Jesús, sinó que abans hem escoltat aquesta història, al final de la qual sabem com es va desenvolupar finalment la seva història – la resurrecció final de la mort. Necessitem alguns esforços per posar-nos nosaltres mateixos en la història original i sentir la força d´aquell moment. Marc reuneix el llenguatge per descriure quan sorpresos estan els pares de la filla i els seus deixebles. Literalment “ ells estaven contents amb alegria” (Marc 5:42). Ells sabien que Ell podria sanar-la i també recuperar algú de la mort? Aquest és un joc sorprenent del seu poder i de la seva identitat.

Ressuscitant la filla de Jairo, Jesús ens mostra, a banda del temps, que el seu Pare tenia el poder sobre l´enemic, amenaçat de mort com si fos simplement un somni: “Dolça, és el moment d´aixecar-te”.

Les dones grans i les joves

Però Marc 5:21–43 no és justament sobre la petita; hi ha una dona gran- una altra filla

En el camí de la resurrecció de la filla de Jairo, quan la multitud pressionava Jesús, una dona amb una malaltia crònica va tocar la seva túnica per darrera. Jesús notava que “ aquest poder havia sortit d´Ell” (Marc 5:30), i la dona “ sentia en el seu cos que havia superat la malaltia” (Marc 5:29). Jesús va aturar-se i donant una volta per demanar qui l´havia tocat. Alterat i impacient, els deixebles demanares: “ Vegeu la multitud pressionant- me i encara no he dit: “ Qui m´ha tocat”? (Marc 5:31). A més, la filla de Jairo jeia en el seu llit!.

Una dona va sobresortir i lluny de reprovar-la, Jesús va mostrar el cor paternal de la seva filla: “ Filla, la vostra fe us ha fet be, aneu en pau i tracteu la vostra malaltia” (Marc 5:34). Ell volia que no era una superstició que havia tractat, sinó a seva fe. I Ell va cridar la seva Filla; justament com que Jairo mostrava l´única tendresa i compassió del cor paternal de la seva filla, ara Jesús ens mostrava el seu cor- El cor diví- per una de les seves filles.

Marc no volia que oblidéssim aquesta connexió i va col·locar les seves filles una al costat de l´altra en els versicles 34–35. En el versicle 34, Jesús crida a la dona: “ Filla”; en el versicle 35, un missatge de la casa de Jairo per informar-li: “ La vostra filla ha mort”

Estimar com una filla

No són justament els 12 anys que pateixen en conèixer l´amor i el delit del seu pare; fins i tot quan creixen, les dones necessiten la atenció paternal divina Les dones grans i les joves necessiten animar-se per aquesta doble història- el tractament de la dona gran després d´anys de patiment i la seva recuperació d´una jova de les urpes de la mort.

Germanes en Crist, Jesús te cura de vosaltres: us diu: “ Filla”. Cap importància quan fracassa el seu pare; cap problema en com sou ferit ni maltractat. La seva situació –per molta vergonya o no del mateix propietari- no us desqualifica de la seva preocupació. El observa la vostra compassió, amb amo especial, que un bon pare té per la seva filla i diu: “ Confieu, que us faré bé; tractaré la vostra malaltia anomenada pecat. Us salvaré de l´enemic final, anomenada mort; us donaré la meva ma, la mort mateixa no podrà afectar-vos, i un dia us aixecareu, des del somni, sense llàgrimes, ni tristesa, ni mals per les primeres coses han acabat (Revelació 21:4).

No són nomes les dones que necessitem conèixer l´amor mateix de Déu com a filles.

Tots els que estan amb Crist rebem no només l´amor del Pare com fills estimats, sinó les seves estimades filles. El tipus peculiar de la condescendència, profunda compassió, delit personal i ferocitat per protegir que un bon pare sent per la seva filla és el que Déu us fa a tots receptors del nostre Pare celestial.

En el cor de Jairo per la seva filla i de Jesús per a ell, podem fer una ullada a l´amor paternal pel seu poble, a més d´altres aspectes diferents del seu amor. Ens mira amb compassió, delit i una afecció protectora com un pare sent per la seva filla petita. És bo per les dones i els homes els agradi conèixer-se, estimar-se per Déu com n pare ho fa pel seu fill o els pares estimen les seves filles.