La paradoxa de Crist en un mon polaritzat

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:44, 27 jul 2022; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By Steven Lee
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: The Paradox of Christ for a Polarized World

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By Steven Lee About Sanctification & Growth

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Vivim temps de polarització i de fragmentació. En molts llocs, els lligams que històricament han mantingut la nostra societat unida, ara no existeixen.

La nostra pròpia societat ha anat generant una forta i creixent desconfiança en tot allò que hi ha sota el sol. No creiem massa en els nostres líders ni governants oficials. Ni tenint excessiva confiança en les nostres autoritats mèdiques ni de salut. Tenim dubtes sobre les agendes e intencions de les grans institucions. Les nostres sospites sobre els nous mitjans de comunicacions han arribat a alts nivells. Els nivells educatius a gaire bé tots els nivells ens han decebut. I la Església no queda immune al nostre cinisme. Fins i tot ens hem apropar ala núvia de Crist amb recel i incertesa.

Totes aquestes pors s´han exacerbat, per suposat, per Internet i degut a 24/7 nous cicles. Le xarxes socials, en particular, augmenten aquesta decepció i ens compensen les nostres indignacions. Com a resultat, molt de nosaltres esdevenim menys feliços, menys confiats, i més irritats que mai. La divisió i les angoixes ens arriben com l´oxigen. Amb temps, sento senyals d´esperança podrien erosionar-se lentament com un castell de sorra davant una marea alta.

Contingut

Perillosa Polaritat entre els assistents

Com he dit abans, la Església no resta immune a aquesta polarització. A las congregacions els calen controlar lats nivells de conflictes, de controvèrsies o contenciosos. El dolor de les divisions entre els assistents és descoratjadora. Vet on estem ara, la sang comprada de Déu, unida a Crist, però dividida per molts altres motius. Aquest estat de la qüestió fa que molt de nosaltres estem discutint si cantem cançons actuals o els colors de la catifa posarem en el santuari.

Com a pastor de la Església, una església on m´agrada ser pastor, estaria encant de no comentar el COVID, ni les vacunes, distàncies socials, o la eficàcia sobre les mascaretes novament. Mentre tenia el privilegi de predicar el nostre poble a través d´una pandèmia agreujada per l´agitació social i política, que esdevenia greu també. Cal afegir la “ crisis de salut global” ,les protestes i manifestacions massives, “ i “la amenaça de guerra nuclear” al llistat de “ coses que mai vaig aprendre al Seminari”.

És bo recordar que aquesta polarització de la Església no es una novetat. De fet, el problemes es tan antic com la mateixa Església. Al voltant del Fets 6è, els jueus grecs es queixaven de que la seva saviesa fos rebutjada (Fets 6:1). Pau adverteix a l´altre Església per les seves divisions, discussions de gelosia i de lluites. (1 Corintis 1:10–11; 3:4). Troben superiors les seves al·legacions de Pau, Apol·los o Pere, oblidant que Crist es tot per sobre de tots.

Un cop i altre sobre la història de la Església i de las Escriptures, quan es reuneix el poble pecador, ells pecaven uns contra els altres i al final tornen els uns contra els altres.

Les contradiccions de Crist

L´escriptor dels Hebreus ens diu que llencem els nostres pecats que s´aferra tant íntimament, i a canvi, considera Jesús “ el fundador o perfeccionar la nostra fe (Hebreus 12:1–2). Buscant a Jesús – i les seves qualitats contradictòries- trobem ajuda per navegar en la nostra època polaritzada.

Jesús no hi encaixa en cap de les nostres categories o tribus. Ell està a favor de la justícia, de la misericòrdia, o de la vida, Jesús es amable i humil de cor, i que tornarà a fer la guerra contra els seus enemics. És l´home més mans que mai ha passat per la terra, que derrotarà les nacions rebels i amenaçarà l´ ira divina. (Revelació 19:11–15). Ell ens salvarà fins a l´extrem amb una gràcia i misericòrdia incomparable, i governarà amb ma de ferro.

Jonathan Edwards (1703–1758) ens dissenya un Jesús únic i amb qualitats contradictòries en un sermó famós: “ La Excel·lència de Crist”: Jesús és a la vegada lleó i ovella, posseeix les qualitats del lleó: ferocitat, força, majestuositat adequadament terrorífica. Està ple de poder, de glòria i de domini. Una ovella és gairebé oposada: amable, vulnerable i animal de presa. Cóm pot ser que Jesús sigui tot? Com és el jutge de la creació i un amic dels pecadors? Cóm és un ministre i a la vegada sacrifici expiatori? Cóm és fort i amable a la vegada, digne i humil, infinitament sant i misericordiós vers els seus enemics?

Aquesta és la meravellosa contradicció de Jesús. Ell manté unes excel·lències oposades en una Déu-home

Les seves Excel·lències ens desfan

Típicament, ens envoltem a les maneres més semblants a Jesús; ens alineen amb aquestes excel·lències més naturals a la nostra naturalesa i esquemes. Qui sigui, tanmateix, es adverteix que no té només una dimensió o un costat. Els exemples de Jesús i els seus ensenyaments, ambdues maneres, ens adverteixen i animen a cadascú de nosaltres a semblar-nos més a Crist del que estem.

Per exemple, els creients poder ser ràpids per la revelar en la compassió de Crist: per exemple, “ Apropeu-vos a mi, a tots que treballen i esteu carregats perquè us faré descansar” (Mateu 11:28). Volen ressonar profundament amb les plors de Jesús davant la tomba de Llàtzer (Joan 11:35). Entre tant, els vertaders creients gelosos podrien admirar les seus mals als fariseus. Ells podrien ressonar més amb les reprovacions de Jesús a Pere: “ Posat a darrere de mi, Satanàs!” (Mateu 16:23).

Aquests d´entre nosaltres que estem naturalment inclinats a la compassió i a la simpatia necessitem aprendre d´aquesta convicció. Necessitem estar atent a minimitzar el consell diví per no ferir els sentiment de qualsevol ni criticar-los greument. Volem retratar sense vergonya i adientment la veritat de Crist- tota ella- fins i tot quan ens reconfortem i fem a algú. I potser podríem trigar en condemnar a aquells que lluitem per la veritat a la plaça pública que no ho fan com voldríem. Els Evangelis necessàriament ofenen a alguns i mantindran la defensa de la veritat en un mon oposat a la veritat que necessitarà coratge i valentia i potser apareixeran baralles davants els nostres ulls.

El mateix és veritat per aquells que parlen sobre la veritat més lliurament. Alguns de nosaltres estem dotats per dir coses dures, però necessitem fer-ho amb amor. Si podem parlar amb les llengües humanes i angelicals, però sense amor, som con gongs sorollosos i timbals (1 Corintis 13:1). Pregarem per una compassió i simpaties més grans, essent ràpids per escoltar i plorar amb els qui ploren. El Proverbi ens recorda: una tova resposta esdevé ira, però una paraula dura també ho provoca.” (Proverbis 15:1). Les nostres paraules i els cors darrera aquestes paraules, reflecteixen les prioritats de Crist? Volem esdevenir una mena de contradicció que atresorem i seguim a Jesús.

Quan l´ estudiem, observeu cap a on us inclineu i us allunyeu, i després deliberadament us inclineu cap a les diverses excel·lències de Crist. Busqueu coratge en el seu exemple. On sigueu propensos a desviar-vos, treballeu per realinear-vos vosaltres mateixos més i més cap a l´Estel Nord.

Realment vertaderes Excel·lències

Excel·lència és una paraula passada de moda, que vol dir amb un valor extrem d´algú o cosa. A la reialesa ens adrecem com “ la vostra Excel·lència”. Però per a Jesús no és un títol, sinó una descripció acurada i vertadera de tot el que és Ell. És excel·lent en l´amor i la gràcia, la compassió i la justícia, com a líder i com a rei.

A falta de glòria, estem en el procés. Som limitats, Son pecadors a la imatge de Crist (Romans 8:29). Els nostres instints es perfeccionen per la paraula de Crist i el poder de l´Esperit. I imitant-lo, el nostre Salvador gloriós- el lleó i l´ovella- no es falta res. En cada circumstància, el nostre Salvador contradictori diu la paraula perfecta. Mai li falta compassió i mai es retreu davant d´una reprimenda. No té punts febles, ni debilitats, ni deficiències. Tot Ell és gloriós en les diverses excel·lències.

Per tant, intenteu to pensar, sentir, parlar i fer com Crist voldria en aquest mon polaritzat i deliteu vosaltres en la rebuda diària de la glòria i de la divinitat.