La victòria que dura

De Gospel Translations Catalan

Per on començar contra la luxúria

El cor accelerat, els ulls llagrimosos, l´abrupte desinterès pel món sencer. L´apetit carnívor, l´impuls passatger, la fam desesperada, la cremada interior (1 Corintis 7:9). La boca seca, les parpelles que es mouen, les mans tremoloses; les forces amagades, el xiuxiueig inquietant, el desig ineludible, la suau esclavitud, el tambor que copeja la música silenciosa; la lluita a mort, una guerra civil; l´ insospitat silenci d´una inevitable derrota; l´obscur desig per la vostra caiguda. La luxúria.

En aquest món, ple de temptacions sexuals, qui el pot recorre sense caure? Qui ho necessita?, l´enemic, tan estimat i animat per les seves víctimes, manté una lloc en les vostres afeccions que, quan ens Déu crida per superar les nostres passions, molt l´ignoren aquesta amenaça o es mofen.

La luxúria sexual, si bé es desperta en les seves consciències, sovint és el tigre que ens desitja, sense matar-nos. Quan comentem sobre la castedat- una paraula antiga que tastava el pa ranci i fent olor del perfum de la nostra tieta- vaig tenir homes decents segons els nivells mundans que obrien les seves boques i respiraven amb dificultats “ Com pot qualsevol viure sense sexe?”: l´aire, el menjar, i la gratificació sexual- són fonamentals per viure.

Poseu la luxúria a l´altar

Caldria respirar els homes a les exigències divines? W. Gurnall posa les vivament les expectatives celestials:

“ L´anima, pren la luxúria, només la luxúria que és el fill del teu amor més estimat, d´Isaac, el pecat que ha provocat més joia i rialles, des del qual s´ha promès un retorn més gran de plaer o profit; com si sempre mires per veure la cara [divina] amb consol, estirant i oferint les seves mans: abocant la seva sang davant meu, col·locant el ganivet del sacrifici de la mortificació al cor mateix, i així, lliurement, alegrement perquè no és un sacrifici ofert amb un rostre abatut- i tot això ara, abans de tenir una abraçada més” ( El cristià amb una armadura complerta, 13 )

Gurnall commenta:

“Realment és un capítol dur, el cos i la sang no poden mantenir això, dient: “ la nostra luxúria no residirà en l´altar tan pacientment, com Isaac o com “ l´anell portat a la mort, que era mut” però rugirà o cridarà; fins i tot saquejant i rendint el cor amb els seus horribles crits “

La nostra luxúria crida quan està ferida, rugeix, es saqueja, angoixa i dona senyals horribles, però Déu ens crida per matar-la amb que ells, joiosament, lliurament, ara- abans de fer una altra abraçada. Però com ? Crida la veu cansada de molts

Ajuda pels pecadors sexuals

Potser vosaltres ( homes i dones) l´heu intenta, una i moltes vegades.

Us heu tallat les mans i tancat els ulls que us tempten (Mateu 5:29–30), però ells reneixen com els caps d´Hidra; triomfeu matant allò que està vosaltres (Colossencs 3:5), però només una estona; sabeu que aquest pecat us amenaça el resultat final, lluitant contra la vostra ànima (1 Pere 2:11). Sabeu que complaure´s en pecar contra el vostre propi cor (1 Corintis 6:18), soscava la vostra professió (1 Corintis 6:8–9), i contradiu el desig explícit diví de la vostra vida (1 Thessalònincs 4:3–5), però la bogeria retorna, deixant-vos remordiments i avergonyits.

Malgrat no prendre els Romans 7 per descriure un cristià com posseït per l´Esperit, les seves frases angoixants sota la llei certament que capta l´experiència d´assetjar el pecat sexual.

“ No comprenc els meus propis actes: no fer el que vull, però fer coses que odio ... trobo això una llei que, quan crec fer-les correctament, els dimonis s´apropen.... ... tant desgraciat que soc! Qui em lliurarà d´aquest cos de la mort?” (Romans 7:15, 21, 24)

Si vosaltres, com jo, heu saltat des de Lilypad a Lilypad en els aiguamolls del pecat sexual, optimistament puc col·laborar amb èmfasi que podria fer totes les diferències: no centrant-me massa en la puresa sexual, però per què?

Màxim bé en la puresa

Amb uns ulls del pacte, les paraules de l´ordinador, la dura comptabilitat, sense besar-se abans del matrimoni, controls diaris, cancel·lant les trucades d´internet, sense viure tot sol- he sentit ( i utilitzat) molt dolços com per no preveure el cos, però per qualssevol mitjans dissenyeu un pla. Però en aquest article cerco viatjar els corrents més amunt. Podria el per què, juntament amb Job, fer un pacte amb els ulls per no veure una dona luxosament (Job 31:1)? O per què amb el psalmista, conservar la paraula divina en els nostres cors i no pecar mai més contra Ell (Psalm 119:11)? Evitar la confessió dels pecats contra el grup d´homes? Estalviar vosaltres mateixos una consciència pecadora? Evita els inferns?

Aquestes motivacions vertaderes, però per una victòria duradora necessitem una gran pistola. Anomenada: per adonar-se de la gran puresa sexual: Déu mateix.

Veure a Déu

Deia Jesús: “Beneits siguin els pur de cor de manera que us salvareu vosaltres mateixos de la vergonya del grup responsable? ”No, Ell començava així el seu sermó:“ Beneits siguin els pur de cor perquè ells veuran a Déu” (Mateu 5:8). UN moment més tard Ell va arribar per tallar les mans i advertint-los de l´infern.

Veure a Déu. Què heu vist de Déu, après de Déu, i estimar-lo posteriorment? Això recorda preguntes de devoció

Destaqueu com acaba aquest historia:

“Després o hi haurà res dolent, si no el tro diví i l´anyell, i els seus servent treballant per a Ell; ell veuran el seu rostre, i el seu nom es veurà per tot arreu”. (Revelació 22:3–4)

Després de tot la brutícia s´ extingeix, un tro serà davant vostre, i els ulls purs tindran els seus desitjos: el miraran

“Pare,” pregava Jesús davant la seva mort: “ desitjo que tothom, al qui m´heu entregat, estigui amb mi, on sigui per veure la meva glòria que m´heu concedit perquè us estimo, just abans de la fundació del món (Joan 17:24). La luxúria és justament l´anti-oració.

Mirant el mar

“ Si voleu construir un vaixell”- deia A. de Saint-Exupery una vegada: “ no animeu la gent a recollir fusta ni els assigneu tasques i treballs, sinó més aviat ensenyeu-los a mirar l´interminable immensitat del mar”

Les Escriptures ens diuen certament tallar llenya i seguir els manament, però només ens mostra la interminable immensitat del mar: el nostre Déu.

L´abstinència, l´auto-control, la castedat, la puresa dels ulls i del cor- pel seu propi bé- són una recompensa massa petita. L´adequat final del vaixell no és admirar vaixells quiets en la terra seca. Cap feina no disciplina pel seu propi bé. Déu vol dir per a ells navegar, i Ell per nosaltres sentir l´aire del mar en els nostres rostres, mirar les capçaleres de tota la vida i la bellesa en si mateixa, per veure la posada del sol mai vista abans,- i adonar-se encara més que la bellesa és per contemplar-la.

Cristians: Déu ens ofereix alguna cosa més gran: veure la seva Glòria. Tan segur com que la luxúria distorsiona el món, la puresa la relaciona; quan la luxúria enfosqueix la bellesa i amaga el rostre diví durant la nit; la puresa neteja les nostre visions i il·lumina el rostre de Crist per a mirar-lo. Els nostres ulls no poden servir a 2 senyors

El veieu cobert del seu esplendor, lluent com el sol, per què el vostre desig sigui pur?