No sou res

De Gospel Translations Catalan

5 maneres de perseguir la humilitat real

Recentment he tingut l´incomparable plaer de visitar el Gran Canó. Però visitar no és quasi la millor paraula. Crec. No el vaig visitar- és sorprenent, emociona, recuperes l´emoció davant d´ell i et trobes transformat i atrapat per ell. Se surt “encanonat” per les emocions contraposades de sentir-se i gran alhora. I com cristià, vaig revelar que el Creador d´aquesta meravella espera també ser el Salvador de la meva ànima.

Crec que l´Evangeli ple d´humilitat pot tenir efectes semblants. Ens fa sentir-nos petits i gran alhora. Però sempre que tinguem una comprensió pròpia de la humilitat, definida acuradament, delineada, demostrada i distingida- això és només si superem les confusions comunes sobre la humilitat.

Humilitat Confosa

He sentit a dir alguns cristians: “ No soc res. Només un cuc” o ”No vaig fer res, soc un got buit”. No crec que aquesta frase sigui un punt de vista sa sobre la humilitat. El Nou Testament ens crida a la santedat i els nens de Déu i ens porta d´aquesta manera a declarar justament, quan estimats, redimits i beneits som. La nostra nova identitat no coincideix amb el “ no soc res”.

És fàcil estar confós sobre la humilitat. Considerar com C.S. Lewis posa aquestes directrius en boca de Screwtape, el dimoni més antic encarregat de inventar una nova temptació:

“ El vostre pacient ha esdevingut humil; heu cridat la seva atenció d´aquest fet? Captiveu-lo en el moment que és realment pobre d´esperit i introduïu en la seva ment aquesta reflexió gratificant: Per Júpiter, soc humil “ i immediatament que l´orgull- l´orgull de la seva humilitat- apareixerà. Si ell es desperta al perill i tracta d´apaivagar aquesta nova forma d´orgull, esdevé orgullós del seu intent- i seguit, a través d´etapes diferents. Però no ho facis sovint perquè, per temor de despertar el sentit de l´humor i la proporció, en el cas que sigui, simplement ell es riurà de tu i s´anirà a descansar”. (The Screwtape Letters, 69)

La humilitat definida

Merriam-Webster defineix la humilitat com “ la llibertat de l´orgull i de la arrogància”. Però aquesta necessita una altra definició- una per l´orgull. I necessitem la autoritat de la Bíblia, no el diccionari per ajudar-nos una mica més.

Suggereixo la definició adaptada pels Romans 12:3: “ la humilitat no és pensar més en un mateix del que calgui, sinó amb un judici sobri, d´acord amb el que significa aquesta paraula per Déu. Així, desenvolupar la humilitat és una llarga aventura tal com creix el coneixement de la paraula divina o en la apreciació de la tasca divina a través de Crist.

Humiliat Delineada

Pensant clarament sobre la humilitat rau sobre la clàssica obra breu de d´A, Murray: "La bellesa de la joia”. Comença per aquesta opinió: “ Hi ha 3 grans motius que ens empenyen cap a la humilitat. Em torno com una criatura, som un pecador o con un sant” (10)

Primerament, cal ser humils pel fet de no ens hem creat nosaltres mateixos ni tenim res a comentar sobre el nostra naixement. Cóm és que no ens varen crear fa 1300 anys en una aldea obscura, afectada per la pobresa i la malaltia? Podem agafar aire en un moment donat? Quins talents provenen dels teus projectes i no dels de Déu? Considerem la opinió de Pau: “ Què tenim que no vàrem rebre?” (1 Corintis 4:7).

Segona: l´ humilitat correspon a la nostra caiguda. Som pecadors, transgressors i devots del falsos deus. Reflexionem sobre el relat de Pau del nostre resum del nostre currículum abans de la salvació: ” Varen ser bogos, desobedients, esclaus de diverses passions i plaers, passant els nostres dies en la maldat i l´enveja, odiats pels altres i odiant-nos mútuament” (Tito 3:3).

Tercera: la gràcia ens salva “ no deguts a les nostres tasques justes (Tito 3:5) “per tant ningú no pot presumir” (Efesis 2:9).

Demostrar la humilitat

El text central sobre la humilitat és el Filipenses 2:1–11, on Jesús és exposat com un perfecte exemple de humilitat. És fàcil veure-ho en el 5è versicle: ”Teniu entre vosaltres aquesta ment, la qual és vostra en Jesús Crist” i penseu: ” Cal ser humil com va ser Jesús”. Ell és per suposat el millor exemple.

Però podem seguir el seu exemple només perquè va ser el nostre sacrifici més gran. No passeu per sobre la 1a frase d´aquest capítol: “ Si teniu coratge per unir-vos a Crist....”. Si la vostra unió amb Crist us transforma en noves criatures que “ poden considerar els altres millor que vosaltres” i “miren només pels vostres propis interessos, sinó també pels del demés” (Filipencs 2:1–4 NIV).

La Humilitat distingida

L´Humiliat, com explica la Bíblia, cal distingir-la de les idees vagues a banda de les específiques del Evangelis. La humilitat no és sentir-se malament amb un mateix. No és comparar-se amb els altres. Ni simplement la absència de presumpció. (El que arriba als nostres cervells pot distingir-se de l a pròpia exaltació sempre que mantinguem les nostre boques tancades)

L´ humilitat explicada en els Evangelis ens mostra quan dolents som, i a la vegada, quan gran és la salvació divina. Castiga mentre ens envalenteix. Ens posa en el nostre lloc, el qual, sorprenentment, ens col·loca en el lloc del penediment i de la confiança. És un enteniment propi i complert de què som ara- creat, caiguts, redimits o beneits. Vivim les nostres vides en valentia humil, sabent que ens mereixem la ira en comptes de la gràcia. El judici en comptes de la justificació, la separació de Déu en comptes de la reu del seu Esperit.

Perseguir la humilitat

Noteu el que immediatament segueix els Filipencs 2:1–11. Versicle 12è que comença per: “a més” i segueix dient-nos: “ treballar la [nostra] salvació amb por i tremolor”. Tenim un paper a fer en aconseguir la humilitat. Considerem alguns suggeriments pràctics.

ORACIÓ FÍSICA

La posició dels nostres cossos podem marcar una diferència en les nostres vides d´oració. Agenollats mentre preguem, aixecant els braços durant la oració i amb les palmes de les mans obertes mentre agraïm pot intensificar les nostres benediccions rebudes a través de la oració. I pot ajudar-nos a augmentar la humilitat davant Déu. És dur ( però noi impossible) sentir la pròpia força agenollats.

CONFESSIÓ RIGUROSA

Us presentaré el cas de C.S. Lewis . Va escriure en El pes de la Glòria:

“ Trobo que quan penso demanar Déu que en perdoni, estic realment ( al menys que m´observi acuradament) demanant-li fer alguna cosa diferent. No que em perdoni, sinó que m´ excusi. Però hi ha la diferència en el món entre perdonar i excusar.”

Perdonar diu: “ Sí, he fet alguna cosa però accepto les vostres disculpes. No ho tornaré a fer i tot tornarà a ser exactament com abans”. I excusar-se és: Veig que no podíeu ajudar-me o no volia dir això; no us vaig ofendre realment”. Si no hi havia cap ofesa no calia perdonar. En aquest sentit perdonar i excusar s´ oposen”. (178–79)

L´ humilitat realitza una pràctica regular de demanar Déu, i els altres, perdó en comptes d´excuses.

PERIODES REGULARS de DEJUNI

Simplement posa: el dejunar ens debilita. És un bon estat per confiar enterament en les provisions divines de cada cosa. El dejuni pot presentar-se de moltes formes i varietats. Totes ens poden ajudar a augmentar l´ humilitat.

INTERCESSIÓ EXTERNA

Jesús va demanar-nos incloure “ el nostre pa de cada dia” ( la unitat més bàsica del manteniment físic) com que ens arribi el seu regne” ( l´espectre expansiu més gran de la Església) en les nostres oracions. Pregar en guia com la “ Operació mundial” (ambdós el llibre i l´aplicació) en el qual ens informa de com pregar els Evangelis avancin a cada país, ens ajudi a veure les nostres necessitats individuals en un gran llençol i forgi la humilitat.

CONVERSACIÓ CENTRADES EN ELS ALTRES

Molt diàlegs esdevenen monòlegs simultanis. Un conversador humiliat pels evangelis pot permetre´ns que l´intercanvi no sigui equilibrat- en direcció a altra persona. Pot demostrar-se fent preguntes per obtenir més respostes dels altres Filipencs 2: Humilitat de forma tangible i pràctica.

Inclinant-se baix, de peus estant alts

Algú pot dir que de peus estant en el Gran Canó podria no provocar-me “res”. Però aquesta no va ser la meva experiència. Segur. No vaig dubtar que les aproximades 200 milles quadrades amb 1.000 metres de profunditat van tapar el límit de 5 peus i 9 polsades. Si no sabés que el Creador de l´univers físic i del meu cos físic, m´hauria sentit com la pols

Però de peus estant davant aquella meravella- la creu on “ estem units amb Crist”...en el confort de l seu amor..... amb la comunió amb l´Esperit Sant... amb la tendresa i la compassió” (Filipencs 2:1 NIV) — es forja una humilitat en els Evangelis que ens inclina i es manté en peus.