Per els cristians que semblen avorrits els seus testimonis

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 21:09, 8 jul 2022

Transcripció de l´àudio

Bé, alguns cristians se senten dramàticament allunyats d´una escandalosa vida de pecats i tenen un sorprenent testimoni d´ alliberació per compartir. Molts d´altres cristians, particularment, els més joves, no fan dramàtica la seva història de conversió. I això els emporta a canviar a un cristià jove, una jove anomenada Raquel. Ella va escriure: “Bon dia, Pastor John, i gràcies per aquesta qüestió!. He estat cristiana tota la meva vida que jo recordi, no soc perfecte, tinc un munt de problemes, mentre Déu treballa en mi. Però mai he caigut en l´alcohol, ni he conegut les drogues, ni he mantingut sexe pre-matrimonial Mantinc el meu cor tant com puc i prego sovint quan lluito contra les temptacions. És la primera vegada que li dic que necessito la gràcia divina, ara més que mai, com tothom.

Però a vegades em sembla un cas de FOMO- la por a quedar-se a fora. A vegades sento com el fill més gran en la paràbola del “ Fill pròdig”. Igual que quan veig la gent a la església rebutjant el pecat de l´hedonisme i esdevenen cristians. Soc feliç per a ells/es i gaudeixo amb ells/es. Però al mateix moment,” Oh, sento com que a ningú el preocupa que hagi rebutjat les drogues i el sexe i la feblesa durant tota la meva vida, només els interessa quan la gent que fa aquestes coses s´allunya. I no caldria amargar-se ni estar ressentit. Però a vegades m´arrien aquests sentiments. No estic orgullosa d´aquests pensaments i prego sovint a Déu per gaudir de seva presència, però és dur. Qualsevol consell m´ ajudaria. Gràcies !”

Aprecio la sinceritat de la Raquel i la auto-recriminació davant la temptació de que la seva fidelitat a Crist no sigui reconeguda i fins i tot menyspreada pels darrers conversos d´una vida de pecats flagrants. I una de les raons que aprecio és que això ens mostra que la Raquel no s´inclou en la categoria dels fariseus Lluc 18:9–14:

Dos homes varen accedir al temple per pregar: un era fariseu i l´altre un cobrador d´impostos. El fariseu pregava en peu: “ Senyor, gràcies perquè no soc com els altres: extorsionador, injust, adúlter, ni com el cobrador d´impostos. Faig dejuni dos cops per setmana i dono els meus delmes de tot el que tinc”. Però el cobrador d´impostos, estan en peu, no volia aixecar els seus ulls al cel, però es copejava el seu cor, tot dient: “ Senyor, tingueu misericòrdia de mi, perquè soc un pecador!. Us dic que aquest senyor va baixar de casa seva justificant-se més que no pas els altres”.

Ara la Raquel està atenta a aquest perill i no està orgullosa de les seves temptacions. Aquesta és una bona senyal.

Fills i esclaus

Ell menciona al seu germà gran en la paràbola del “ Fill pròdig”. Actualment és una comparació perillosa perquè ella no pertany a la mateixa categoria del germà gran. Aquest germà gran estava molt enfadat a causa de la fastuositat de la celebració del seu pare davant l´arribada del fill més jove després de malbaratar la fortuna paterna. Però el problema amb el fill gran, molt més profund, estava relacionat amb el pare que semblava més un esclau que el seu fill. Va recordar al seu pare: “amb quanta duresa us he servit tots aquells anys”... Podeu escoltar-me...com a un esclau” però el pare, sacsejant el seu cap desconcertadament, li digué: “ Fill, estàs amb mi, i tot lo meu és teu!” (Lluc 15:31).

En altres paraules, el problema amb el germà gran no era merament que no estimés al seu germà petit d´una manera adequada, sinó que ni veia ni sentia la glòria que havia tingut respecte amb el seu pare ni a la seva herència. Per tant, Raquel no volia semblar-se al germà gran.

Qui era la 99?

Ara, permeteu-me fer un pas més amb aquesta paràbola, perquè sembla adient en aquesta situació. La Paràbola del “Fill pròdig” és la 3a de les tres que il·lustra la joia quan el pecador perdut es rescatat per Jesús cap el cel. En la 1a paràbola, es parla de l´home que va abandonar el seu ramat per rescatar la ovella perduda. I va dir: “ aquí hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador penedit que per 88 persones justes que no ho necessiten.” (Lluc 15:7).

En la propera paràbola hi ha una dona amb 10 monedes. Va perdre una i desesperadament va escombrar el terra de la casa, va buscar-la i va reunir els seus amics per celebrar-ho. I Jesús digué: “ Només així, hi ha la joia davant els àngels de Déu sobre un pecador que es penedeixi” (Lluc 15:10).

Ara la situació de la Raquel us podria semblar frustrant. La església organitza una festa per a un increïble convers d´ una vida de pecat flagrant.- per què? Bé, va dir-nos Jesús en Lluc 15 que només que un sol pecador se´n penedeixi és per celebrar-ho més que els 99 creients, com la Raquel? No, no va dir això. Aquestes 3 paraules no son sobre la Església del cristians divins, creients o coneixedors de la gràcia, i que viuen amb la misericòrdia divina. Aquests no son els temes de les 3 paràboles.

Aquestes paràboles parlen del sopar on Jesús va fer-ho amb els cobradors d´impostos i els pecadors, envoltat de fariseus enfurismats perquè Jesús els hi ofereix la seva fraternal comunió amb el perdó. El fill gran representa el fariseu, no un membre de la església fidel creient i humil. I quan Jesús al·ludeix a les 99 persones que no necessiten penedir-se, parla irònicament, perquè no hi existeix aquesta persona que no necessiti penedir-se, especialment entre el fariseus.

On veien el nostre pecat

Vet aquí el que vull dir-vos, tan a la Raquel com els membres de la Església. És una falta greu donar la impressió que el cristians acaben de comprendre la profunditat de la depravació per part del que s´han salvat, i les glòries de la gràcia dels que s´han salvat, recordant la memorable experiència de la conversió i dels pecats comesos abans.

Esdevé un greu error pensar que podem conèixer profundament la nostra depravació recordant els pecats anteriors, o que podem conèixer las gràcies, recordant aquella nit en que ens sentíem alliberats de l´adició a les drogues i dels abusos sexuals. Això és totalment ingenu per part dels pastors com de la gent que pensa així.

Ningú, ningú no pot conèixer la profunditat de les seves depravacions ni les glòries de la gràcia divina, centrant-se en una experiència memorable. No em preocupa quant horrible era l´estil de vida o quant dramàtica era una conversió, tals estimacions de la depravació i de la gràcia esdevindran superficials sense la revelació bíblica de quina depravació realment està relacionada amb Déu, o quina gràcia està en el cor de Déu. S´aprèn la realitat només a través de les paraules divines, no des de l´anàlisi dels nostres pecats. És massa ingenu pensar d´aquesta manera pels pastors o la gent. Escoltem a Pau:

“ Vas estar mort en els pecats i en les faltes que vares cometre, segons la [edat] d´aquest mon, seguint el príncep de la força de l´aire, de l´ esperit que treballa ara en els fills de la desobediència. Almenys entre aquells que una vegada visqueren les passions de la nostra carn, portant els desigs del cos i de la ment, i eren els fills de la ira, com la resta de la humanitat. (Efesis 2:1–3)

La seva ment està enfosquida, alienats en la vida divina, a causa de la ignorància existent en ells, a causa de la seva duresa de cor.... Però Déu, essent ric en la misericòrdia, a causa del gran amor que ens estima, sobre tot, quan estem mort pels nostres errors, fent nos viure juntament amb Crist. Per la seva gràcia que ens ha salvat. (Efesis 4:18; 2:4–5)

Si no penetrem en aquesta mena de descripció de la nostra condició donada per Crist, abans i després de la gràcia, mai coneixerem la profunditat de les nostres depravacions o de la glòria divina.

La Glòria de la Gràcia

Quins mitjans per la Raquel i la seva Església, per tots els mitjans, permeten les celebracions de cada conversió per cada pecador endurit. Amen. I que hi hagi celebracions per un nen de 8 anys que genuïnament es penedeixi i s´apropi a Jesús, com el seu Salvador i Senyor i seu Tresor. I que hagi cristians meravellats diàriament que estiguin en pau amb Déu, nedant en un oceà de gràcia, i nosaltres sense posseir res per a nosaltres mateixos i tot per a Déu.

Permeteu que la gent gran ensenyi a la gent, que any rere any, la gent trontolli més i més davant l´horror de ser salvats des dels 8, els 18, o els 58. I d´aquesta manera, any rere any, saltin d´alegria amb la comprensió de la gràcia amb què viuen.