Quan de temps durarà això?

De Gospel Translations Catalan

Fa un parell d´anys, vaig compartir la meva experiència d´una llarga tempesta espiritual, una crisi de fe. Vaig tenir el privilegi de correspondre amb un nombrós sants que també l´ha havien patit

Una experiència normal és que, després d´un esclat de la tempesta, triga un temps a recuperar-se l´equilibri espiritual. Un amic va escriure´m recentment per demanar-me especialment “ quan de temps “estaré normalitzat” per sentir com sempre: vaig pensar que caldria compartir la resposta amb ell en cas que alguns es plantegessin la mateixa qüestió: “ Quan de temps, Senyor” (Ps. 90:13)

“ Gràcies per actualitzar-me. Sí, ho recordo bé. Voldria dir quer vaig trigar temps des què vaig patir l´experiència fins que vaig aconseguir sentir l´equilibri espiritual “ normal”. Canviant la metàfora, si la crisi inicial va ser un terratrèmol massiu, després vaig sentir el cop durant temps. Alguna cosa era diferent.

La meva experiència és que Déu m´aporta la llibertat d´ aquestes coses gradualment. El seu objectiu era enfortir la fe i el caràcter. Una diferència analògica: similar a l´entrenament fort i llarg. És l´adversitat de la batalla que edifica la comprensió espiritual, el múscul i la fortalesa. I això triga molt temps i és més dolorós i difícil que un pot imaginar-se al principi.

La darrera analogia: recordeu a Frodo, el Senyor dels Anells? Es apunyalat amb el ganivet de Mordor, el rei espectre de Weathertop, i el mata, però, gràcies al regal diví de Elrond, s´elimina el verí demoníac. Tanmateix, tota la resta de la seva vida, Frodo9, sent el dolor en la cicatriu. Però arribi a recordar

Sembla la mateixa ferida que heu sentit. Sento ocasionalment el dolor en la cicatriu, però s´ha convertit en un recordatori de la gràcia i de depositar l´esperança en Déu i les seves promeses. És una recordatori del meu camí per la fe i no per la vista.

Pregaré per tu, el Senyor no us abandonarà sinó que us ajudarà a anar més enllà. Seguiu a Jesús que va suportar Getsemaní, la proba, la flagel·lació, la creu i finalment la mort.

Però això és només degut a una joia inexplicable i a una glòria plena per aquells que ho fan.

“ No ha suportat cap temptació que no sigui normal als homes. Déu és fe i nos us temptarà per sobre de les vostres capacitats, sinó que amb elles us mostrarà el camí de fugida, que podreu suportar” (1 Cor. 10:13).

Què la gràcia sigui amb tot vosaltres que lluiteu ara!