Temes per tots nosaltres

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies)
Línia 1: Línia 1:
-
{{info|Contending for Our All}}<br>
+
<p><span class="fck_mw_template"><span class="fck_mw_template"><span class="fck_mw_template">{{info|Contending for Our All}}</span></span></span><br />
-
 
+
</p><p><i>La vida i el Ministeri d´ Atanasius</i><br />
-
''La vida i el Ministeri d´ Atanasius''<br>  
+
2005.- La Conferència pels Pastors, a Betlem
-
2005.- La Conferència pels Pastors, a Betlem  
+
</p>
-
 
+
<p>Atanasius va néixer l´any 295 AC. a Egipte, i va esdevenir bisbe d´Alexandria el 8 de juny de any 320 amb 30 anys. El poble egipci va considerar-lo com el seu bisbe fins a la seva mort. El 2-maig-373 al 75 anys.<sup>1</sup> Us dic que ell “va ser considerat” pel poble egipci com el seu bisbe durant aquests anys perquè Atanasius va ser expulsat de l´Església i de les oficines cinc vegades pels poders de l´Imperi Romà. 17 anys dels seus 45 com a bisbe els va passar exiliat. Però la gent mai va reconèixer la validesa d´altres bisbes que el substituïren. Va ser sempre el bisbe de l´exili pel que fa als seus fidels.
-
Anàstasis va néixer l´any 295 AC. A Egipte, i va esdevenir bisbe d´Alexandria el 8 de juny de l any 320 amb 30 anys. El poble egipci va considerar-lo com el seu bisbe fins ala seva mort. El 2-maig-373 al 75 anys<sup>1</sup>. Us dic que ell “va ser considerat” pel poble egipci com el seu bisbe durant aquest anys perquè Anàstasis va ser expulsat de l´Església i de les oficines cinc vegades pels poders de l´Imperi Romà. 17 anys dels seus 45 com a bisbe els va passar exiliat. Però la gent mai va conèixer la validesa d´altres bisbes que el substituïren. Va ser sempre el bisbe de l´exili pel que fa al seus fidels.  
+
</p><p>Gregori de Naciancen (330-389) va pronunciar un sermó memorable a Constantinoble 7 anys després de la mort d´Athanasius descrivia l´afecte del poble egipci vers el seu bisbe. Al final del 3r exili, des de la seva terra, quan Athanasis retornava al 326, desprès de 6 anys fora, Gregori els deia:
-
 
+
</p>
-
Gregori de Naciancen (330-389)va pronunciar un sermó memorable a Constantinoble 7 anys després de la mort d´Anàstasi descrivia l´afecte del poble egipci pel seu bisbe. Al final del 3r exili, des de la seva terra, quan Anàstasis retornava al 326, desprès de 6 anys fora, Gregori els deia:
+
<blockquote>“Al mig de tal delit del poble de la ciutat i de tots els egipcis que corregueren junts des de qualsevol punt, fins els seus límits més allunyats del país, simplement per sentir la veu d´ Athanasius o veure amb els seus ulls.” <sup>2</sup>
-
 
+
</blockquote>
-
:“Al mig de tal delit de poble de la ciutat et de tots els egipcis que corregueren junts des de qualsevol punt, fins els seus límits més allunyats del país, simplement per sentir la veu d´ Anàstasis o veure amb els seus ulls.” <sup>2</sup>
+
<p>Des d´aquest punt de vista cap dels nomenaments dels estrangers pel càrrec a Alexandria durant 45 anys va esdevenir vàlida, excepte una, Athanasius. La devoció per aquesta mena d´home, era Athanasius. Gregori el recordava així:
-
 
+
</p>
-
Des d´aquest punt de vista cap dels nomenaments dels estrangers pel càrrec a Alexandria durant 45 anys va esdevenir vàlida, excepte una, Anàstasis. La devoció per aquesta mena d´home, era Atanasius. Gregori el recordava així:  
+
<blockquote>Un elogi pel seu dejuni o pregàries... un altre, pel malestar i zel per les seves vigílies o psalmòdies, altre per la seva protecció els més necessitats, un altre pel seu coratge davant els poderosos, o la seva condescendència davant els pobres...[ Var ser] el seu venerable consol, dels seus alumnes, instructor dels seus joves, dels pobres en recursos, l´administrador de la riquesa dels rics. Inclòs les vídues voldran....pregar al seu protector, sempre el pare dels seus òrfenes, el benefactor dels pobres, dels artistes desconeguts, agermanar l´amor fratern, el metge dels malalts.” <sup>3</sup>
-
 
+
</blockquote>
-
:Un elogi pel seu dejuni o pregàries... un altre, el malestar i zel per les seves vigílies o psalmòdies, altre per la seva protecció els més necessitats, un altre per la seva impotència davant els poderosos, o la seva condescendència davant els pobres...[ Var ser] el desafortunat consol seu, dels seus alumnes, dels seus joves, del seu instructor, dels pobres en recursos, l´administrador de la riquesa dels rics. Inclòs les vídues voldran....pregar al seu protector, sempre el pare dels seus òrfenes, el benefactor dels pobres, dels artistes desconeguts, agermanar l´amor fratern, el metge dels malalts.” <sup>3</sup>
+
<p>Una de les coses que fa aquest tipus d´elogi dels creient contemporanis és que, à diferència de molts sants antics, Athanasius no es recordat pel seus miracles. Archibald Robertson, que va editar els treballs d´ Atanasius de “Nícies i els Pares del Post- Nícies” deia: ”Estava envoltat per un ambient de sinceritat. No es recorda cap tipus de miracles d´ell”. La fama de santedat d´ Athanasius  pertany a la seva vida i al seu caràcter, sense cap reputació del seu poder miraculós <sup>4</sup>”. Després continuava amb el seu elogi d´ Anàstasis:
-
 
+
</p>
-
Una de les coses que fa aquest tipus d´elogi des del creient contemporanis és que, à diferència de molts sants antics, no es recorda Atanasius pel seus miracles. Archibald Robertson, que va editar els treballs d´ Atanasius de “Nicena i els Pares del Post- Nicenes” deia: ”Estava envoltat per una ambient de veritat. Cap miracle de cap tipus es recordar d´ells”. La fama de santedat d´ Anàstasis pertany a la seva vida i al seu caràcter, sense cap reputació del seu poder miraculós.”<sup>4</sup> Després continuava amb el seu elogi d´ Anàstasis:
+
<blockquote>“Durant tots els minuts de coneixements de la seva vida existeix una manca total d´interès propi. La Gloria de Déu i el benestar de Església va absorbir tot el seu temps. ...Els emperadors el varen reconèixer una força política de primer ordre...però en cap ocasió va caure en la temptació de servir-se del braç de la lluita. Potser inconscient del seu poder...la seva humilitat més real que mai, essent clarament desafiant.... Força, sacrifici propi, propòsit ferm, versatilitat i enginy, plena simpatia, tots harmonitzats pel respecte profund i la disciplina d´un amant únic de Crist .<sup>5</sup>
-
 
+
</blockquote>
-
:“En tots els minuts de coneixements de la seva vida existeix una falta total de l´ interès propi. La Gloria de Deu i el benestar de l Església va absorbir tot el seu temps. ...Els emperador el reconeixien una força política de primer ordre...però en cap ocasió va caure en la temptació de servir-se del braç de batallador. Potser inconscient del seu poder...la seva humilitat es més real que mai, essent clarament desafiada.... Força, sacrifici propi, propòsit ferma, versatilitat i enginy, plena simpatia, tots harmonitzats pel respecte profund y la disciplina d´un amant únic de Crist.<sup>5</sup>
+
<h4>Athanasius—El Pare de l´Ortodòxia—Contra el Món</h4>
-
 
+
<p>Aquest únic amant de Jesús Crist va demostrar-se en si mateix durant una llarga batalla per explicar i defensar la divinitat de Crist i adorar-lo como a Senyor i Déu. Atanasius és ben conegut per això. Havien moments que semblava que el món sencer havia abandonat l´ortodòxia. Per això va aparèixer la frase <i>“Athanasius contra Mundum” (contra el món)</i>. Va mantenir-se ferm en l´aclaparadora lluita per la ortodòxia i només al final de la seva vida va poder albirar el triomf.
-
====Atanasius—El Pare de l´Ortodòxia—Contra el Món====
+
</p><p>En cert sentit és anacrònic usar la paraula “ortodòxia” d´aquesta manera- per dir que el món abandonà l´ortodòxia. Va produir-se “l´abandonament”? Bé, la veritat bíblica existeix sempre allà per abandonar-la. Però l´”ortodòxia” generalment al·ludeix a un punt de vista històric, oficial u universal de la veritat en les Escriptures. Què hi ha allà per abandonar?. La resposta sorgeix d´una altra denominació donada a Atanasius, com “ El Pare de l´ ortodòxia”.<sup>6</sup> La frase sembla dir-nos que l´ortodòxia ve provocada per Athanasius. I en cert sentit, és vertadera en relació a la Trinitat. Les relacions entre el Pare, el Fill i l´Esperit Sant no reben una declaració formal en cap concili representatiu abans del temps d´ Atanasius.
-
 
+
</p><p>R. P. C. Hanson va escriure: ”no existia fins aquells moments cap doctrina ortodoxa abans [sobre la Trinitat] per si havia existit, la controvèrsia difícilment podia haver superat 60 anys abans de resoldre´s.<sup>7</sup> El 60 anys que tenia al cap  era el període entre els Concilis de Nícies (325) i el de Constantinoble (381).<sup>8</sup> El Concili de Nícies establia les línies de debat i l´establiment de la divinitat de Crist, i el Concili de Constantinoble confirmà i reafirmà el Credo de Nícies. Els 60 anys següents va haver la batalla per mantenir la formula de Nícies i esdevenir “ortodoxa”.
-
Aquest únic amor per Jesús Crist va expressar-se en si mateix durant la batalla permanent per explicar i defensar la divinitat de Crist i adorar-lo como a Senyor i Deu. Atanasius es ben conegut per això. Havien moments que el món sencer havia abandonat l´ortodòxia. Per això va aparèixer la frase “ ''Atanasius contra el món''” (''contra el món''). Va mantenir-se ferm en l´aclaparadora lluita per la ortodòxia i només al final de la seva vida va poder albirar el triomf.  
+
</p><p>Aquesta va ser la batalla d´ Athanasius durant 45 anys. Va romandre tota la seva vida. Però l´ortodòxia va aparèixer a l´ horitzó tot just a la seva mort al 373. I sota Déu aquesta aparició pertanyia a la força, la consistència, la feina i els escrits d´ Athanasius. Cap persona va apropar-se a la seva influència en la causa de la veritat bíblica durant aquest període.<sup>9</sup>
-
 
+
</p><p>La guerra va acabar-se al 319. Un diaca d´Alexandria, anomenat Arius, nascut a 256 a Líbia, va presentar una carta al bisbe Alexandre, argumentant que si el Fill de Déu era realment el seu fill, ell havia de tenir un principi. Havia d´haver un temps, més llunyà en què Ell no existia. Tot el que coneixem d´ Arius és d´ altres. Tot el que ens queda de la ploma d´ Arius són 3 cartes, un fragment d´una quarta i trossos d´ una cançó, la Thalia”.<sup>10</sup> De fet, ell va resultar ser un personatge menor en la sostinguda controvèrsia. Va morir l´any 336.<sup>11</sup>
-
En un sentit és anacrònic usar la paraula “ortodòxia” d´aquesta maner- per dir que el món abandonà l´ortodòxia. Va produir-se “l´abandonament”? Bé, la veritat bíblica està sempre allà per deixar-la. Però l´”ortodòxia” generalment al·ludeix a un punt de vista històric, oficial u universal de la veritat en les Escriptures Què hi ha allà per deixar?. La resposta suggereix un altra denominació donada a Atanasius, com “ El Pare de l´ ortodòxia.<sup>6</sup> La frase sembla dir-nos que l´ortodòxia ve a causa d´ Atanasius, I en cert sentit, és vertadera en relació a la Trinitat. Les relacions entre el Pare i el Fill i el Sant Esperit no reben una declaració formal en cap concili representatiu abans del temps d´ Atanasius.  
+
</p><p>Athanasius tindria els 20 any quan la controvèrsia va aparèixer- 40 més jove que Arius ( una lliçó de com els joves poden esdevenir més creients bíblics que els vells). Athanasius estava al servei d´Alexandre, bisbe d´Alexandria. Poca cosa es coneix de la seva joventut. Gregori de Naciancen celebra el fet que Athanasius tenia una formació sobre tot en la educació bíblica, no filosòfica.     
-
 
+
</p><p>Va ser educat, des del principi, en els costums religioses i practiques, desprès d´un breu estudi de Literatura i Filosofia, per això no estava prou preparat en aquestes matèries, o ignorava els temes que ell havia decidit menysprear. El seu esperit generós i neguitós no podia ocupar-se de vel·leïtats, com a atletes mals entrenats, que lluiten contra l´aire a canvi de vèncer els seus antagonistes i perdre el premi. Meditant sobre cada llibre de l´Antic i Nou Testaments, amb una profunditat com mai ningú abans, va enriquir-se en la contemplació i en l´esplendor de la vida.<sup>12</sup>         
-
R. P. C. Hanson va escriure: ”no existia fins aquells moment cap doctrina ortodoxa abans [sobre la Trinitat] per si l´havia hagut, la controvèrsia difícilment podia haver durat 60 anys abans de resoldre´ s.<sup>7</sup> El 60 anys que ell tenia present era el període entre els Concilis de Nicea (325) i el de Constantinoble (381).<sup>8</sup> El Concili de Nicea establia les línies de debat i l´establiment de la divinitat de Crist, i el Concili de Constantinoble confirmà i reafirmà el Credo de Nicea. Els 60 anys següents va haver la batalla per mantenir la formula de Nicea i esdevenir “ortodoxa”.  
+
</p><p>Aquest va ser el servei que va retre durant 45 anys: un cop bíblic constant contra la fortalesa de l´heretgia arriana. Robert Letham confirmà l´observació de Gregori: “ La contribució d´Athanasius a la Teologia de la Trinitat difícilment pot ser menyspreada....Ell va menysprear la especulació filosòfica i tornar a les bases bíbliques o teològiques”.<sup>13</sup>     
-
 
+
</p><p>AI 321 un Sínode celebrat a Alexandria, on Arius va ser derrotat i la seva opinió declarada heretge. Amb 23 anys, Athanasius va explicar aquesta deposició a Alexandre. Aquest va ser el seu paper des d´ara durant 52 anys- escrits per declarar la glòria de l´encarnació del Fill de Déu. La deposició d´ Arius va desencadenar 60 anys de conflictes entre els religiosos i l´imperi- conflicte amplament polític.
-
Aquesta va ser la batalla d´ Atanasius durant 45 anys. Va romandre tota la seva vida. Però l´ortodòxia va superar l´ horitzó tot just a la seva mort al 373. I sota Deu aquest horitzó pertanyia a la força i la consistència, la tasca i els escrits d´ Atanasius. Cap persona s´ aproximà a la seva influència en la causa de la veritat bíblica durant la seva vida.<sup>9</sup>
+
</p><p>Eusebi de Nicomèdia (l´actual Izmit a Turquia) va agafar la Teologia d´ Arius i esdevenir “ el començament i el centre de la causa arriana ”.<sup>14</sup> Durant els 40 anys següents la part oriental de l´Imperi esdevenia arriana. És veritat que en comptes del Gran Concili de Nícies concloure la completa deïtat de Crist. Centenars de bisbes signaren això i desprès varen canviar el llenguatge per dir que el text d´ Arius encaixaven perfectament amb Nícies.      
-
 
+
</p>
-
La guerra a acabar-se al 319. Un diaca d´Alexandria, anomenat Arius, nascut al 256 a Líbia, va presentar una carta al bisbe Alexandre, argumentant que si el Fill de Deu era realment el fill, ell havia de tenir un principi. Havia d´haver un temps, més enllà, que Ell no va existir. Tot el que coneixem d´ Arius és d´ altres. Tot el que queda de la ploma d´ Arius són 3 cartes, un fragment de la quarta i la lletra de una cançó, la Thalia.<sup>10</sup> De fet, ell va resultar ser un personatge menor en la controvèrsia mantinguda. Va mori l´any 336.<sup>11</sup>
+
<h4>El Concili de Nícies (325)</h4>
-
 
+
<p>L´emperador Constantí havia vist el signe de la creu durant una decisiva batalla de 13 anys abans i va convertir-se al cristianisme. Va implicar-se profundament en els efectes de la controvèrsia arriana en el seu regne. Els bisbes gaudien d´una tremenda influència i quan se sentien incòmodes ( van acabar amb aquest problema) va fer més fràgil l´ unitat i l´harmonia del regne. El conseller cristià de Constantí, Josius, va intentar intervenir en aquest conflicte arrià a Alexandria, sense aconseguir-ho. Per això al 325 Constantí va convocar el Concili a Nícies, en el Bòsfor des de Constantinoble (actualment Estambul). Varen trobar-se 318 bisbes tots plegats, més que mai, seguint la tradició,<sup>15</sup> assistint també Athanasius i l´Arius, cap dels dos eren bisbes. Ell va establir l´ordre del Concili i reforçar les decisions amb sancions civils.
-
Atanasius tindria els 20 any quan la controvèrsia va aparèixer- 40 més jove que Arius ( una lliçó de c om els jovent pot esdevenir més creients bíblics que els vells). Atanasius estava al servei d´Alexandre, el bisbe d´Alexandria. Poca cosa es connex de la seva joventut. Gregori de Naciancen celebra el fet que Atanasius va se format sobre tot en la educació bíblica, no filosòfica.     
+
</p><p>El Concili va durar des de maig fins a l´agost i va acabar establint l´ortodòxia que avui s´ha definit como a cristiana. El que avui denominem “Credo de Nícies” és la llengua realment alterada del Concili de Constantinoble del 381. Però el treball decisiu es va fer al 325. L´anatema al final d´aquest Credo  demostra més clarament quina era la questió. El “ Credo de Nícies” va ser escrit en grec, però ara està en anglès:
-
 
+
</p>
-
Va ser educat, des del principi, en els costums religioses i practiques, desprès d´un breu estudi de la literatura i Filosofia, per això no estava poc classificat en aquestes matèries, o ignorava es temes que ells havia decidit menysprear. El seu esperit generós i neguitós no podia ocupar-se de vel·leïtats, com a atletes mals entrenats, que lluiten contra l´aire a canvi de vèncer els seus antagonistes i perdre el premi. Meditant sobre cada llibre de l´Antic i Nous Testaments, amb una profunditat com mai ningú abans, va enriquir-se en la contemplació i en l´esplendor de la vida.<sup>12</sup>         
+
<blockquote>“ Creiem en un Déu, el Pare tot poderós. Creador de totes les coses, visibles e invisibles. I el Senyor Jesús Crist, el Fill de Déu, engendrat pel Pare, l´únic Creador, que és l´essència del Pare (<i>ek tës ousias tou patros</i>), Déu de déus (<i>theon ek theou,</i>), Llum de Llums (<i>kai phõs ek phõtos</i>), Déu vertader de Déu vertader (<i>theon alëthinon ek thou alëthinou</i>), creat, no engendrat (<i>gennëthenta ou poinëthenta</i>), essent una mateixa substància amb el Pare (<i>homoousion tõ patri</i>) a través del qual varen crear-se el cel i l´infern, pels homes i la nostra salvació, va descendir per encarnar-se en l´home; va sofrir i el 3r dia ressuscità, ascendent al cel; des d´aquest moment ve a jutjar la vida i la mort.”
-
 
+
</blockquote>
-
Aquest va ser el servei que va retre durant 45 anys: un cop bíblic constant contra la fortalesa de l´heretgia Arriana. Robert Letham confirmà l´observació de Gregori: “ La contribució d´Atanasius a la Teologia de la Trinitat difícilment pot ser menyspreada....Ell va menysprear la especulació filosòfica i tornar a les bases bíbliques o teològiques” <sup>13</sup>     
+
<blockquote>I la sagrada Divinitat.
-
 
+
</blockquote>
-
AI 321 un Sínode celebrat a Alexandria, i l´ Arius va ser derrotat i la seva opinió declarada heretgia. Amb 23 anys, Atanasius va informar a Alexandre. Aquest va ser el seu paper des d´ara durant 52 anys- escrits per declarar la glòria de l´encarnació del Fill de Deu. La deposició d´Arius va desencadenar durant 60 anys de conflictes entre l´Església i la política imperial.  
+
<blockquote>I tots els qui diuen: “havia un temps que Ell no existia; i no era abans de crear-lo, i va ser creat del no res, o de cap altre substància o cosa (<i>ë ex heteras hupostaseõs ë ousias</i>), el Fill de Déu va ser creat, variable o alterat; ells seran condemnats per l ´Església Catòlica Apostòlica.
-
 
+
</blockquote>
-
Eusebi de Nicomèdia ( l´actual Izmit a Turquia) va emprendre la Teologia d´Arius i començà “ el principi i el centre de la causa arriana.”<sup>14</sup> Durant els 40 anys següents la part oriental de l´Imperi esdevenia arriana. És veritat que en comptes del Gran Concili de Nicea acabà amb la completa deïtat de Crist. Centenars de bisbes afirmaren això i desprès varen canviar el llenguatge per mantenir que el text d´ Arius encaixaven perfectament amb Nicea.            
+
<p>La frase clau, <i>homoousion tõ patri</i> (una essència amb el Pare) va afegir-se desprès, davant l´ insistència de l´emperador. Va aclarir la qüestió. El Fill de Déu no havia estat creat, perquè no era merescudament un ser <i>semblant</i> al Pare (<i>homoiusion tõ patri</i>), sinó que era un ésser vertader del Pare (<i>homoousion tõ patri</i>). No va arribar a la seva existència com un ésser semblant, sinó un ésser eternament diví.
-
====El Concili de Nicea (325)====
+
</p><p>Sorprenentment només 2 bisbes varen signar el credo, algú, com Roberston, deia:” amb total duplicitat ”<sup>16</sup>: Secundus i Theonas, a més d´Arius, varen ser exiliats. Eusebius va aprovar el que ell denominava “reserva mental” i durant els 4 anys va persuadir l´Emperador que Arius havia mantingut el Credo de Nícies substancialment – el que esdevenia purament política.<sup>17</sup>
-
 
+
</p><p>Quan el mentor d´Atanasius, Alexandre, Bisbe d´ Alexandria, va morir, 17- abril del 328- tres anys abans del Concili de Nícies, la causa d´Egipte i de l´ortodòxia va recaure sobre Atanasius. Va esdevenir bisbe el 8-juny d´aquell any. Aquesta seu va ser la segona de la cristiandat després de Roma. Tenia jurisdicció sobre tots els bisbes d´Egipte i de Líbia. Sota Athanasius, l´arrianisme va decaure  completament a Egipte. I des d´allà, Athanasius controlava el seu poder en la  batalla de la deïtat de Crist.
-
L´emperador Constantí havia vist el signe de a creu durant la decisiva batalla de 13 anys abans i va convertir-se al Cristianisme. Va implicar-se profundament en els efectes de la controvèrsia arriana en el seu regne. Els bisbes tenia una influència tremenda i quan se sentien en contra ( van acabar amb aquest problema) va aconseguir l´ unitat i l´harmonia del regne molt fràgil. El conseller cristià de Constantí, Hosius, va intentar intervenir en aquest conflicte arrià a Alexandria, sense aconseguir-ho. Per això al 325 Constantí va convocar el Concili a Nicea, en el Bòsfor des de Constantinoble ( actualment Estambul). Varen trobar-se 318 bisbes tots plegats, més que mai, seguint la tradició, <sup>15</sup> com l´ Atanasius o l´Arius, cap dels dos eren bisbes. Ell va establi l´ordre del Concili i penalitzar les decisions amb sancions civils.      
+
</p>
-
 
+
<h4>Athanasius, els monjos del desert, i Antoni.</h4>
-
El Concili va durar des de maig fins a l´agost i va acabar establint l´ortodòxia que avui ha definit como a cristiana fins avui. El que avui denominem “Credo de Nicenes” és la llengua realment alterada del Concili de Constantinoble del 381. Però el treball decisiu es va fer al 325. L´anatema al final d´aquest concili demostra més clarament quin era el problema. El “ Credo de Nicea” va ser escrit en grec, però ara està en anglès:
+
<p>Hem obviat un passatge crucial i decisiu en el seu paper com a col·laborador d´Alexandre. Van visitar Tebas, un espai desèrtic de l´ Alt Egipte amb Alexandre, tots plegats, on varen posar-se en contacte amb els primers monjos del desert, els ascetes que vivien del celibat, de l´aïllament, disciplina, pregàries, senzillament, i al servei de la pobresa. Athanasius e esdevenir afectat per aquest visita i la santedat d´aquelles vides”.<sup>18</sup>
-
 
+
</p><p>Va existir un vincle inusual entre el bisbat de la ciutat i els monjos del desert per la resta de la seva vida. Els van retenir i ells els admirava i beneïa. Robinson deia: ”Ells tractava...com iguals o superiors, pregant per corregir-lo i canviant qualsevol cosa en els seus escrits”.<sup>19</sup> Les relacions esdevingueren un tema de vida i mort quan Athanasius va ser expulsat forçosament d´aquesta seu degut a l´emperador, allà hi havia un grup conegut que confiava en la seva protecció. “ Els solitaris del desert, un home confiava en Athanasius durant els anys del seu judici”.<sup>20</sup>
-
:“ Creiem en un Deu, el Pare. Que va crear totes les coses, visibles e invisibles. I el Senyor Jesús Crits, el Fill de Deu, engendrat pel Pare, l´únic Creador, que és l´essència del Pare (''ek tës ousias tou patros''), Deu de Deus (''theon ek theou''), Llum de Llums (''kai phõs ek phõtos''), Deu vertader de Deu vertader (''theon alëthinon ek thou alëthinou''), creat, no fet (''gennëthenta ou poinëthenta''), essent de una substància amb el Pare (''homoousion tõ patri'') a través del qual varen crear-se el cel i l´infern, pels homes i la nostra salvació, va baixar per encarnar-se en l´home; va sofrir i el 3r dia ressuscità, ascendent al cel; des d´aquest moment ve a jutjar la vida i la mort.”
+
</p><p>Un dels que li cridaven l´atenció, l´afecte i admiració a l´Atanasius era l´Antoni. Nascut a 251. Als 20 anys va vendre els seus bens i va traslladar-se al desert per viure pobrament. Al 35 va viure absolutament sol, i ningú no sabia si era viu o mort. Al 55 va tornar i dirigir els monjos i a qualsevol que volgués viure per pregar i aconsellar-lo en el desert fins a la seva mort als 105. Athanasius va escriure la seva biografia. L´ideal per Athanasius era la combinació de la solitud i la compassió pels pobres basant-se la sòlida ortodòxia.
-
 
+
</p><p>L´Antoni tenia una aparença estranya en Alexandria, del qual hem sentit que, nominalment, el remor que els monjos del desert donaven suport a l´arrianisme. Ell va denunciar l´Arrianisme “com la pitjor heretgia, i solemnement tret de kla ciutat, protegit pel bisbe Atanasius personalment”.<sup>21</sup> L´ortodòxia, rigorosament ascètica, per la puresa o la compassió de la pobresa- aquestes eren les virtuts que Athanasius admirava d´Antoni i els seus monjos. I creia que les seves vides esdevindrien l´ argument tant fort en la cristologia ortodoxa dels seus llibres com ho eren.              
-
:I la sagrada Divinitat.  
+
</p>
-
 
+
<blockquote>Actualment, aquests arguments nostres no es limiten només a les seves paraules, sinó que en realitat tenen un testimoni d´aquesta veritat. 2. “ Per a qui vulgui, pugui pujar i mantenir la prova de la virtut entre les verges de Crist i els joves que practiquen el sagrat celibat, i la garantia de l´ immortalitat és tan gran, a banda dels seus martiris”.<sup>22</sup>
-
:I tots els qui diuen: “ havia un temps que Ell no existia; i no era abans de crear-lo, i va ser creat de la nada, o d´altre substància o cosa (''ë ex heteras hupostaseõs ë ousias''), el Fill de Deu va ser creat, variable o alterat; ells són condemnat per l ´Església Catòlica i Apostòlica.  
+
</blockquote>
-
 
+
<p>La biografia d´Antoni, descrita per Athanasius, es important per altre motiu. Va ser traduïda del llatí al grec, i troba els seus camins en mans de Poncianus, un amic de St. Agustí, alguns anys més tard del 380. Poncianus va relatar a St. Agustí la vida d´ Antoni. I al mateix temps que ell parlava, St. Agustí deia: “<i>va patir un violen sentit de la timidesa</i>”. Això va arrossegar Agustí a la batalla final en el jardí de Milà i la seva eventual conversió”. L´objectiu d´ Athanasius en escriure la biografia de l´Antoni va guanyar un gran triomf: Agustí esdevindria el teòleg més gran de l´Església pels proper 1.000 anys.<sup>23</sup>
-
La frase clau, ''homoousion tõ patri'' ( un ser amb el Pare) va afegir-se desprès davant l´ insistència de l´emperador. Va aclarir l qüestió. El Fill de Deu no havia estat creat, per què no tenia merescudament un ser semblant al Pare (''homoiusion tõ patri''), sinó que era el ser vertader del Pare (''homoousion tõ patri''). No va arribar la seva existència como un ésser similar, sinó un ser eternament diví.  
+
</p>
-
 
+
<h4>Athanasius implicat en la Controvèrsia</h4>
-
Sorprenentment només 2 bisbes varen signar el credo, algú, com el Roberston, deia:” amb total duplicitat.”<sup>16</sup> Secundus i Theonas, a més d´Arius, varen ser exilats. Eusebius va cridar el que ell deia “ reserva menta” i durant els 4 anys va persuadir l´Emperador que Arius havia mantingut el Credo de Nicea substancialment – el que esdevenia purament politica.<sup>17</sup>
+
<p>Desprès de 2 anys d´abandonar la seu del bisbat d´Alexandria, Athanasius va veure´s implicat en la controvèrsia. Most dels bisbes que havien signat el “Credo de Nícies” no volia considerar gent herètica als dissidents. Ells volien desfer-se d´ Athanasius i la seva passió per la causa. Athanasiu va ser acusat de cobrar impostos il·legals, que era massa jove per ordenar-los que utilitzava la màgia, que subvencionava els traïdors, i més... A Constantí no l´ agradava la seva duresa i va convocar-lo a Roma, al 331. Els fets varen donar-li la raó, però la formula de Nícies sobre la deïtat de Crist anava creixent entre la minoria.  
-
 
+
</p><p><b>El 1r exili d´ Athanasius (336-338)</b>
-
Quan el mentor d´Atanasius, Alexandre, Bisbe d´ Alexandria, va morir, 17- abril del 328- tres anys abans del Concili de Nicea, la causa d´Egipte i de l´ortodòxia va recaure sobre Atanasius. A esdevenir bisbe el 8-juny d´aquell any. Aquesta obra va ser la segona de la cristiandat després de Roma. Tenia jurisdicció sobre tots els bisbes d´Egipte i de Líbia. Sota Atanasius, l´arrianisme va morir completament a Egipte. I des d´allà, Atanasius controlava la influència en aquesta batalla de la deïtat de Crist.
+
</p><p>Finalment els enemics resolgueren investigar. Portaren Arsenius, el bisbe d´Hypsele (el Nil del Sud-Est egipci) per desaparèixer abans de començar el rumors de que Athanasius havia organitzar el seu assassinat i tallat una de les dues mans per la màgia. Constantí va ser informat i demanat per a que la prova fos a Tiro. Mentrestant uns del verdaders diaques d´ Athanasius havia portat Arsenius fins al monestir, amagant-lo i portant-lo captiu secretament a Tiro.   
-
 
+
</p><p>En el judici, els acusadors varen crear una mà màgica per confirmar l´acusació. Athanasius estava preparat: ” Conegueu Arsenius personalment - va demanar-” – digué- “Sí!” va ser la ràpida resposta en moltes direccions. Així Arsenius va sobreviure i extret envoltat en un mantell. Quedaren sorpresos i explicaren com havia perdut la mà. Athanasius va obrir el mantell i va mostrar que una mà era encara allà. Va haver un moment de suspens, portat per Atanasius. Tot seguit es va exposar una segona mà i es va demanar l´acusació que indiqués quan havien tallat la tercera.<sup>24</sup>     
-
====Atanasius, el monjo del desert, i l´Antoni.====
+
</p><p>Tan clar com sembla, Athanasius va ser condemnat en aquest Concili i fugí en un vaixell amb 4 bisbes cap a Constantinoble. L´acusació va apartar la d´ Arsenius i creà una altra amb testimonis falsos: que Athanasius havia intentat morir de fam i evitar l´arribada del vaixell amb blat des d´Alexandria. Constantí ordenà la detenció a Trèveri ( Trier, avui a Luxemburg). Athanasius acabà el seu exili el 8 de febrer del 326.  
-
 
+
</p><p>Constantí moria l´any següent i l´imperi es va dividir entre els 3 fills: Constantí   ( va quedar-se l´est) Constant (va quedar-se Itàlia i Il·líria) y Constantí II ( la Gàl·lica i Àfrica). Un dels primer actes de Constantí va ser tornar Athanasius a la seu d´Alexandria ( 23-novembre- 327).
-
Hem obviat un passatge crucial i decisiu en el seu paper com a col·laborador d´Alexandre. Van visitar amb Alexandre, tots plegats, Tebas, l´espai desèrtic de l´ Alt Egipte on varen posar-se en contacte amb els primers monjos del desert, els ascetes que vivien del celibat, aïllament, disciplina, pregàries, senzillament, i al servei de la pobresa. Atanasius e esdevenir afectat per aquest visita i la santedat d´aquelles vides.<sup>18</sup>
+
</p><p><b>El 2nd exili d´ Atanasius (339-346)</b>
-
 
+
</p><p>Dos anys més tard, Eusebius, el dirigent dels arrians, havia persuadit Constantí per desfer-se d´ Athanasius. Va agafar els poders eclesiàstics en les seves mans- nominà Gregori com a bisbe d ´Alexandria-, va donar poder seculars en mans del governador i va forçar el control de les esglésies i districtes. Athanasius va se obligat a deixar la ciutat per evitar la sang.
-
Per la resta de la seva vida va existir un vincle inusual entre el bisbe d ela ciutat i els monjos del desert. El va retenir i ells admirava i beneïa. Robinson deia:” Ells tractava...com iguals o superiors, pregant-los corregir i canviar qualsevol cosa en els seus escrits.<sup>19</sup> Les relacions esdevingueren un tema vital quan Atanasius varen abandonar forçosament la seva seu degut a l´emperador, allà hi havia un grup conegut que confiava en la seva protecció. “ Els solitaris del desert, un home que creia en l´ Atanasius durant els anys de la seves proves”.<sup>20</sup>
+
</p><p>Aquest va ser el començament del 2nd exili- el més llarg allunyat de la seva seu- Deixà el 16 d´ abril- 339 i no va tornar fins el 21-octubre del 346, sobre 7 anys en l´exili. Els altres dos germans de Constantí van donar suport Athanasius i convocaren el Concili de Sàrdica ( actualment Sofia, a Bulgària) que va reclamar-lo l´agost del 343. Però va trigar 3 anys, fins que els elements polítics varen permetre el seu retorn. Constant amenaçà Constantí amb una guerra si no restituïa Athanasius. I durant aquest període, l´Arrianisme va decaure en favor del Cristianisme i de la mort del bisbe Gregori- el seu substitut-. Athanasius va tornar amb els seus fidels desprès de 7 anys allunyat (al 346 ).
-
 
+
</p><p>Durant aquests anys de pau, Alexandria i els seus districtes que l´envoltaven semblaven haver revifat alguns canvis, amb una forta corrent ascètica;
-
Un dels que li cridaven l´atenció, l´afecte i admiració a l´Atanasius era l´Antoni. Nascur al 251. Als 20 anys va vendre els seus bens i va traslladar-se al desert per viure pobrament. Al 35 va viure absolutament sol, i ningú no sabia si era viu o mort. Al 55 va tornar i dirigir els monjos i a qualsevol que volgués viure per pregar i aconsellar-lo en el desert fins la seva mort, al 105. Atanasiu va escriure la seva biografia. L´ideal d´Atanasius era la combinació de la solitud i la compassió pels pobres basades en la sòlida ortodòxia.  
+
</p>
-
 
+
<blockquote><i>Athanasius va escriure ( en l´ Hª de l´Arrianisme): quina quantitat de dones solteres, que abans estaven disposades al matrimoni ara romanien verges cap a Crist...i quants homes joves, imitant l´ exemple d´altres, havien acceptat la vida monàstica! ...quantes vídues i òrfenes, mortes de fams i nues, gràcies al zel del poble, varen menjar i vestir-se.</i> En una paraula, cóm havia crescut la virtut que es podria considerar  cada família i cada casa com la Casa de Crist per raons de la bondat dels seus habitants i oracions fetes a Déu. En els temples hi havia una profunda i meravellosa pau mentre el bisbe escrivia per tots els districtes i rebien d´ Athanasius les habituals cartes de pau.<sup>25</sup>
-
L´Antoni tenia una aparença estranya en Alexandria, del qual hem sentit que, nominalment, el remor que els monjos del desert estava del costat arrià. Ell va denunciar l´Arrianisme “com la pitjor heretgia, i solemnement treta de la ciutat pel bisbe Atanasius personalment.<sup>21</sup> L´ortodòxia, rigorosament ascètica, per la puresa o la compassió de a pobresa- aquestes eren les virtuts que l´ Atanasius admirava de l´Antoni i els seus monjos. I creia que les seves vides esdevindrien l´ argument tant fort en la cristologia ortodoxa dels seus llibres ho eren.                  
+
</blockquote>
-
:Actualment, aquests arguments nostres no es limiten només a les seves paraules, sinó que en realitat tenen un testimoni d´aquesta veritat. 2. “ Per a qui vulgui, pugui pujar i mantenir la prova de la virtut de la virginitat de Crist i els joves que practiquen el sagrat celibat, i la garantia de l´ immortalitat en la part del seus martiris.<sup>22</sup>
+
<p><b>El 3r exili Athanasius (356-362)</b>
-
 
+
</p><p>El 18- gener-350, Constant va ser assassinat. Constantí, lliure per afirmar el seu poder i contrari a Athanasius i els teòlegs de Nicena a favor. El poble d´Alexandria va suportar un assalt militar pel secretari de l´Emperador, Diògenes al 335, però l´any següent Constantí va enviar a Sirianus, el seu comandament militar.
-
La biografia de l´Antoni, descrita per Atanasius, es important per altre motiu. Va ser traduïda del llatí al grec, i troba els seus camins en les mans de Ponciano, un amic de St. Agustí, alguns anys més tard del 380. Poncianus va relatar a St. Agusti la vida d´ Antoni. I al mateix temps que ell parlava, St. Agustí deia: “''va patir un violen sentit de la timidesa''”·  Això va arrossegar Agustí a la batalla final en el jardí de Milà i la seva eventual conversió”. L´objectiu d´ Atanasius en escriure la biografia de l´Antoni va guanyar el darrer triomf: Agustí esdevindria el teòleg més gran de l´Església pels proper 1.000 anys.<sup>23</sup>
+
</p>
-
 
+
<blockquote>El dijous a la nit, 8-febrer (356) Athanasius presidia un servei amb molt assistents per preparar la Comunió pel matí següent...a l´Església de Theonás- la més gran de la ciutat. De cop i volta, el temple va ser envoltat i les portes trencades, i justament abans de la mitja nit, Sirianus va accedir amb molts soldats”.. Athanasius, amb molta calma, va agafar la seva cadira del tron ( a un costat de l´ àbsides) i va ordenar el seu diaca començar el psalm 136è; els assistents van respondre cada versicle “per a que la seva misericòrdia perduri per sempre!”. Mentrestant els soldats varen envair el presbiteri i, malgrat les súpliques, el bisbe va rebutjat fugir escapant-se abans que els congregats estiguessin segurs. Ell va ordenat els fidels desfilar i només en els darrers moments la multitud de monjos i de clergats varen arrossegat l´arquebisbe per treure´l enmig de la grans confusió, en condicions molt dolentes....però agraint els seus fidels poder escapar del seu poble millor que tot sol!       ( pag. 264). Des d´aquest moment, Athanasius va desaparèixer públicament “durant 6 anys i 14 dies” .<sup>26</sup>
-
====Atanasius implicat en la Controversia====
+
</blockquote>
-
 
+
<p>A curt termini ell havia estalviat sofriments els seus. Però pel juny l´hostilitat contra els fidels d´ Athanasius va augmentar més violentament que mai abans.
-
Desprès de 2 anys de deixar la seu del bisbat d´Alexandria, Atanasius va veurés implicar en la controvèrsia. Molst dels bisbes que havien signat el “Credo de Nicea” no volia considerar la gent els herètic al s dissidents. Ells volien desfer-se de l´Atanasius  i la seva passió per la causa. Atanasiu a ser acusat de cobrar impostos il·legals, que era massa jove per ordenar-los que utilisava la màgia, que subvencionava els traïdors, i més... A Constantí no l´ agradava la sea duresa i va convocar-lo a Roma, al 331. Els fets varen donar-li la raó, però la formula niceana de la deïtat de Crist anava decreixent.
+
</p>
-
 
+
<blockquote>“ A les primeres hores del dijous 13 (356) desprès d´un ritus ( que havia començar a mitja nit), justament quan tota la congregació, excepte les dones, havien sortit, el temple de Theonàs va ser destruït i la violència perpetrada quedava molt enrere de la de Sirianus. Les dones foren assassinades, el temple enfonsat i envaït per la pitjor de les orgies de l´ateisme, cases i les tombes per tota la ciutat tetes saquejades i els seus suburbis “amb la pretensió de cercar Athanasius”.<sup>27</sup>
-
'''El 1r exili d´ Atanasius (336-338)'''
+
</blockquote>
-
 
+
<p>L´autoritat secular va imposar un nou bisbe a la gent. Que va ser desastrós. El bisbe George instigà violentament la persecució a qualsevol seguidor d´ Athanasius que no donés suport a la causa de l´arrianisme. Va haver molts morts i altres expulsat. A finals de desembre del 361, la paciència de la població es va exhaurir i George linxat.
-
Finalment els enemics resolgueren l´intriga. Tragueren a Arsenius, el bisbe d´Hypsele ( el Nil del Sud-Est) per desaparèixer abans de començar el rumors de que Atanasius havia organitzar el seu assassinat i tallat una de les dues mans per la màgia. Constantí a ser informat i demanat per a que la prova fos a Tiro. Mentrestant uns del verdaders diaques d´Atanasius havia portat l´Arseni fins al monestir, amagant-lo i portant-lo captiu secretament a Tiro.   
+
</p><p>Tal va esdevenir el desastre entre les forces eclesiàstiques i les seglars en aquells dies. Però entre els moments més foscos d´ Atanasius i la causa de l´ortodòxia arribaria la llum. El 3r exili va ser el més fructífer. Protegit per un exèrcit de monjos fidels del desert ,ningú no va poder trobar-lo i el va escriure les seves millors obres. “La Hª de l´Arrianisme”, els “4 Tractats”, “Contra els Arrians”, les “4 Cartes dogmàtiques a Serapion”, o “Sobre els Concilis d´ Arianus o Selèucida”.    
-
 
+
</p><p>La darrera obra va ser en resposta dels dos Concilis convocats per Constantí al 359 per acabar amb el conflicte entre els arrians i els seus seguidors de Nícies. 400 bisbes, reunits a Arinium (Itàlia), i 160 a Selèucida ( Àsia Menor). El propòsit va ser unificar les creences del Cristianisme. El primer pas era un compromís, a vegades anomenat “ semi-Arrians” el que vol dir: “El Fill és com el Pare” però sense explicar cóm. Així s´estalviava el problema. Per Athanasius això va ser completament inacceptable”. La naturalesa de Crist era tan important per enfosquir-lo amb un llenguatge tant poc concís.  
-
En el judici, els acusadors varen crear una mà màgica per confirmar l´acusació. Atanasius estava preparat: ” Conegueu Arsenius personalment - va demanar-?” – digué- “Sí!” va ser la ràpida resposta en moltes direccions. Així Arsenius va sobreviure i extret envoltat en un mantell. Quedaren sorpresos i explicaren com havia perdut la mà. Atanasius va obrir el mantell i va mostrar que una mà era encara allà. Va haver un moment de suspens, portat per Atanasius. Tot seguit es va exposar una segona mà i es va demanar l´acusació que indiqués quan havien tallat la tercera. <sup>24</sup>     
+
</p><p>Una de les típiques ironies de la Providència divina que el triomf sobre l´Arrianisme succeiria en el ministeri d´una vida fugitiva i de l´escriptura a poca distància de la seva mort. D´aqueta manera descriu l´Archibal Roberston el triomf del 3r exili:
-
+
</p>
-
Tan clar com sembla, Atanasius va ser condemnat en aquest Concili i fugí en un vaixell amb 4 bisbes cap a Constantinoble. L´acusació va apartar la d´ Arsenius i creà una altra amb testimonis falsos: que Atanasius havia intentat morir de fam i evitar l´arribada del vaixell amb blat des d´Alexandria. Constantí ordenà la detenció a Trèveri ( Trier, avui és Luxemburg). Atanasius acabà el seu exili el 8 de febrer del 326.    
+
<blockquote>“ El 3r exili d´Athanasius marca el màxim de la seva experiència. El seu començament és el triomf, la seva conclusió el final de l´Arrianisme. És veritat que desprès de morir Constantí ( 3-novembre-361) la batalla anava variant la fortuna durant 20 anys, la major part sobre el regnat de l´ardent emperador arrià Valens (364-378). Però al 362, la darrera manca de coherència de l´arrià va manifestar-se sobre la resta, el problema de lluitar podria posposar-se per les circumstàncies sense dubtes. La ruptura del poder arrià va ser deguda a la manca de realitat; tan bon punt tenia les mans lliures, tot va trencar-se. Però l´ull atent d´ Athanasius seguia cada etapa del procés des del seu amagatall, i esdeveniment era gran degut a la seva forta personalitat i la seva ploma forta, coneixent a qui aclaparar i amb qui conciliar-se, on colpejar i on perdre´s. Aquest període de forta abstenció en la vida d´ Athanasius d´ assumptes en aquells moments va ser remoguda espiritualment i l´ activitat literàriaVa escriure més de la meitat de les seves obres més llargues. Deixi´m destacar un cop per sempre, quan sorprenentment exercia el poder un fugitiu errant basant-se en la fe d´Egipte cap el seu pastor. Ciutats i pobles, desert i monestirs, les tombes continuaven esdevenint saquejades pels inquisidor imperials, tots buscant Athanasius; però al final, tot en va. Cap vegada varen sentir cap sospita. La feina de la dècada dorada ( el període de la revifada donava el seus fruits).<sup>28</sup>
-
 
+
</blockquote>
-
Constantí moria l´any següent i l´imperi es va dividir entre els 3 fills: Constantí ( va quedar-se l´est) Constant (va quedar-se Itàlia i Il·líria) y Constantí II ( la Gàl·lica i Àfrica). Un dels primer actes de Constantí a ser tornar Atanasius a la seu d´Alexandria ( 23-novembre- 327).
+
<p>Athanasius retornà a Alexandria el 21-febrer-362 irònicament. L´emperador pagà i molt obert, Julia, va canviat tots els advertiments de Constantí. Aquest favor durà 8 mesos. Durant aquests mesos, Athanasius convocà el Sínode a Alexandria i va consolidar i reconciliar els avenços aconseguits en els 6 últims anys amb els escrits. Va tenir un fort impacte en el desenvolupament del consens de l´Església a favor de l´ortodòxia de Nícies. Jeroni diu que aquest Sínode” va arrabassar el món de les urpes del dimoni”.<sup>29</sup> I Roberston el denominava: “ la corona de la carrera d´ Athanasius”<sup>30</sup> El punt més important que va obtenir l´ortodòxia del 362 va permetre la reunificació del Cristianisme oriental per lluitar contra la política arriana sota l´emperador Valens, que regnà entre 364-378.    
-
 
+
</p><p><b>El 4rt exili d´ Atanasius (362-364)</b>
-
'''El 2nd Exili d´ Atanasius (339-346)'''
+
</p><p>Però l´octubre del 362, Athanasius va deixar la seva seu per la ira de l´emperador en percebre que Athanasius rebutjava prou els déus pagans prenent el seu Cristianisme prou seriosament. Novament 15 mesos entre els monjos del desert. La Història conta que era lliure de retornar mitjançant la profecia d´un monjo a qui Julià donava per mort en la Batalla de Persia. Va ser veritat i Athanasius recuperà el seu Ministeri el 14-febrer-364.     
-
 
+
</p><p><b>El 5è Exili d´Atanasius (365-366)</b>
-
Dos anys més tard, Eusebius. El dirigents dels arrians, havia persuadit Constantí desfer-se d´ Atanasius. L´havia concedit poders eclesiàstics- declarà Gregori, bisbe d ´Alexandria- i posar el seu poder secular en mans del governador i va forçar les dependències de les esglésies i districtes. Atanasius va se obligat a deixar la ciutat per evitar la sang.    
+
</p><p>Un any més tard, l´emperador Valens va ordenar l´expulsió de tots els bisbes sota Julian per les autoritats civils. El 5- octubre- 365, el Prefecte romà va irrompre en el temple buscant els habitatges del clergat, però el vell Athanasius de 67 anys va ser advertit i escapar una vegada més— el 5è exili!. Va ser breu a causa de la revolta perillosa liderada per Procopius que es va sotmetre a Valens sense temps per permetre que el descontentament popular arribés fins Alexandria. Athanasius va tornar el 1r-febrer-366.
-
 
+
</p><p><b>Els darrers anys en la vida d´ Athanasius</b>
-
Aquest va ser el començament del 2nd exili- el més llarg lluny de la seva seu- Deixà el 16 d´ abril- 339 i no va tornar fins el 21-octubre del 346, sobre 7 anys en l´exili. Els altres dos germans de Constantí va donar suport Atanasius i convocà el Concili de Sàrdica ( actualment Sofia, a Bulgària) que va reclamar-lo l´agost del 343. Però va trigar 3 anys, fins que els element polítics li varen permetre el seu retorn. Constant amenaçà Constantí amb una guerra si no restituïa Atanasius. I durant aquest període, l´Arrianisme va decaure en favor del Cristianisme i el bisbe Gregori- el seu substitut- havia mort. Atanasius va tornar amb el seu fidels desprès de 7 anys allunyat (el 346 ).
+
</p><p>Va passat els seus últims dies de la seva vida actuant com a pastor i supervisant els pastors. Va mantenir una correspondència extensa i animar i donar suport a la causa ortodoxa al voltat de l´imperi. Va morir el 2-maig-373.
-
 
+
</p>
-
Durant aquests anys de pau, Alexandria i els seus districtes que l´envoltaven semblaven haver experimentat alguns canvis, amb una forta corrent ascètica;  
+
<h4>Lliçons de la Vida d´ Athanasius i el seu Ministeri</h4>
-
 
+
<p>Torno ara a les lliçons que podríem aprendre de la seva vida i ministeri tan importants
-
:''Atanasius va escriure ( Hª de l´Arrianisme): quina quantitat de dones solteres, que abans estaven disposades al matrimoni ara romanien verges cap a Crist...i quants homes joves, imitant l´ exemple d´altres, havien acceptat la vida monàstica! ...quantes vídues i òrfenes, mortes de fams i nues, gràcies al zel del poble, varen menjar i vestir-se.'' En una paraula, quan havia crescut la virtut que s´hauria pensat en cada família i en cada casa com la Casa de Crist per raons de la bondat dels seus habitants i oracions fetes a Deu. En els temples hi havia una profunda i pau meravellosa mentre el bisbe escrivia per tots els districtes i rebien d´ Atanasius les cartes habituals de pau. <sup>25</sup>
+
</p><p><b>1. Defensar i explicar la doctrina és favor de l´ Evangeli de la Glòria de Crist y la nostra alegria eterna.</b>
-
 
+
</p><p>Quan Athanasius va sortir cap el seu 3r exili, va escriure una carta oberta, anomenada” Al bisbe d´Egipte”. Al·ludeix els màrtirs de la deïtat de Crist que varen morir. Desprès deia: “ a banda d´aquesta desgràcia per tots nosaltres ...permetin fer-ho també acuradament i la intenció de protegir tot el que hem rebut!<sup>31</sup>..... La controvèrsia arriana no era per combatre el poder eclesiàstic ni pel triomf teològic!....Va ser una crisis religiosa que implicava la realitat de la revelació i redempció“!<sup>32</sup> “ Ell va dir essencialment: “Lluitem per tots nosaltres”
-
'''El 3r Exili Atanasius (356-362)'''
+
</p><p>Tot estava en joc. Oh, quan agraït hem d´estar a Athanasius que veia això, tan clarament. L´encarnació té a veure amb l´Evangeli. Amb la salvació. Amb qualsevol cosa on hagi esperança o vida. Athanasius va ajudar a modelar el Credo, que va admetre i va dedicar tota la seva vida a defensar i explicar” deia clarament:
-
 
+
</p>
-
El 18- gener-350, Const va ser assassinat. Constantí, lliure per afirmar el seu poder i contrari a Atanasius i els teòlegs de Nicena a favor. El poble d´Alexandria va assaltar  la ciutat pel secretari de l´Emperador, Diògenes al 335, però l´any següent Constantí va enviar a Sirianus, el seu comandament militar.  
+
<p><blockquote>“ Creiem...en el Senyor Jesús Crist, el Fill de Déu, creat del Pare...un Déu, veritablement Déu...essent substancial al Pare.....home, per nosaltres i per la vostra salvació, va descendir i encarnar-se, tornant-se home; va sofrir i ressuscitar al 3r dia”....
-
 
+
</blockquote>
-
:El 18-febrer (356) Atanasius presidia un servei amb molt assistents per preparar la Comunió pel matí següent...a l´Església de Theonás.... la més gran de la ciutat....De cop i volta, el temple va ser envoltat i les portes trencades, i justament abans de la mitja nit, Sirianus va accedir amb molts soldats”.. Atanasius, amb molta calma, va agafar la seva cadira del tron ( a un costat de l´ àbsides) i va ordenar el seu diàca començar pel psalm 136è; els assistents van respondre cada versicle “ per a que la seva misericòrdia perduri per sempre!”. Mentrestant els soldats varen envair el presbiteri i, malgrat les súpliques, el bisbe va rebutjat fugir escapar abans que els congregats estiguessin segurs. Ell va ordenat els fidels desfilar i només en els darrers moments la multitud de monjos i de clergats varen arrossegat l´arquebisbe per treure´l enmig de grans aldarulls, en condicions dolentes....però agraint el seu fidels poder escapar segurs abans que per si mateix! ( pag. 264). Des d´aquest moment, Atanasius va desaparèixer durant 6 anys i 14 dies.<sup>26</sup>
+
</p>
-
 
+
<p>En altres paraules, la deïtat de l´encarnació del Fill de Déu és essencial perquè l´Evangeli de la nostra Salvació esdevé essencial. No n´hauria salvació si Jesús Crist no fos Déu. Aquesta és la veritat que Athanasius defensava sobre tot en termes de restaurar l´ imatge de Déu en home prenent la naturalesa humana juntament amb la naturalesa divina. Però Athanasius no emfatitzava això per excloure la mort de Crist i el sacrifici. Pot sentir-ho en el passatge de   “ Sobre la Encarnació de la Paraula:        
-
Ell havia estalviat sofriments els seus a curt termini. Però pel juny l´hostilitat contra els fidels d´ Atanasius va ser augmentar més violentament que mai abans.  
+
</p>
-
 
+
<blockquote>“ Per la Paraula, percebent que cap altra manera la corrupció dels homes es feta sota la mort com a condició necessària, mentre que és impossible que la Paraula mori, essent immortal, i el Fill del Pare; al final Ell va prendre un cos capaç de morir, que compartia amb la Paraula que està per damunt, que podia morir per tots, i degut a la Paraula que va arribar a habitar, esdevé incorruptible; i a partir d´aquell moment, la corrupció pogués quedar-se entre totes per la Gràcia de la Resurrecció. Llavors, morint el cos, que Ell havia pres per si mateix, com a ofrena i sacrifici, lliure de culpa, pujar directament. Va rebutjar la mort de tots ells, oferint un equivalen. À causa d´estar per sobre de tot, la Paraula de Déu va oferir naturalment el seu cos com a temple i instrument físic per satisfer la vida de tothom amb la seva mort. I a més, el Fill incorruptible de Déu, estat unit a tots, degut a una naturalesa semblant, cobert naturalment de tots sense corrupció, per la promesa de la Resurrecció.”<sup>33</sup>               
-
:“ A les primeres hores del dimarts-13 (356) desprès d´un ritus ( que havia començar a mitja nit), justament quan tota la congregació, excepte les dones, havien sortit, el temple de Theonas va ser destruït i la violència perpetrada que- dava molt enrere que la de Sirianus. Les dones foren assassinades, el temple enfonsat i envaït per la pitjor de les orgies de l´ateisme, cases i fins i tot els saquejos de les tombes per tota la ciutat i els seus suburbis “ per tal de segrestar Atanasius”. <sup>27</sup>
+
</blockquote>
-
 
+
<p>Atanasius va veure un gran proporció de coses. Són doctrines bíbliques  equivocades que cal la pena descartar i viure per elles. Aquestes són les nostres bases per viure. Elles són al centre de la nostra tasca. La naturalesa divina i humana de Crist en una persona esdevé una d´aquestes doctrines.
-
L´autoritat secular va imposar u nou bisbe a la gent. Que va ser un desastre. El bisbe George instigà violentament la persecució a qualsevol seguidor d´ Atanasius que no donés suport a la causa de l´arrianisme. Va haver molts morts i altres expulsat. A finals de desembre del 361, la paciència de la població es va acabar i George linxat.
+
</p><p><b>2. La força alegre és la vocació d´un pastor fidel</b>
-
 
+
</p><p>Athanasius va veure assassins intrusos en el seu temple. Va mantenir-se ferm davant els emperadors que podien matar-lo tan fàcilment com exiliar-lo. Va arriscar la ràbia dels parents i d´altres clergues, preparant conscientment els joves per donar-ho tot per Crist, inclòs el martiri. Va gaudir del fruit del seu ministeri, dient: “ si els joves es controlen, resistir la temptació, perseverar en el treball, són pacients davant els insults, quan són robats ho esclareixen: i tan meravellós com això, ells desafien la mort i són màrtirs de Crist"<sup>34</sup> – màrtirs no són els que els maten, sinó que desitgen aquesta mort.
-
Tal va esdevenir el desastre entre les forces eclesiàstiques i les seglars en aquells dies. Però en el moment més fosc d´ Atanasius i la causa de l´ortodòxia arribaria la llum. El 3r exili va ser el més fructífer. Protegit per un exèrcit de monjos fidels del desert ningú no va poder trobar-lo i el va escriure les seves millors obres. “La Hª de l´Arrianisme”, els “4 Tractats”, “Contra els Arrians”, les “4 Cartes dogmàtiques a Serapion”, o “Sobre els Concilis d´ Arianus o Selèucida” .    
+
</p><p>Athanasius <i>“Contra el Món”</i> podria inspirar cada pastor mantenir el seu terreny merescudament i amb coratge, on hi hagués una veritat bíblica en joc. Però esteu segur que esteu sempre alegres davant els adversaris. Si mereix lluitar per qualsevol cosa, és millor alegrar-se. L´ alegria és essencial en aquesta lluita, però res no s´hi val si no és per augmentar la vostra alegria per Déu. Cal que el nostre poble ho vegi.
-
 
+
</p><p>Cal barrejar la forca en el conflicte amb l´alegria en Déu. Això és el que l agradava a At´hanasius d´Antoni i el que ell cercava. Aquesta és una de les estratègies de la seva lluita contra els seus adversaris.
-
La darrera obra va ser en resposta dels dos Concilis convocats per Constantí al 359 per acabar amb e conflicte entre els arrians i els seus seguidors de Nicea. 400 bisbes, reunits a Arinium (Itàlia) i 160 a Selèucida ( Àsia Menor). El propòsit va ser unificar les creences del Cristianisme. El primer pas era un compromís, a vegades anomenat “ semi-Arrians” el que vol dir: “El Fill és com el Pare” però sense explicar cóm. Així s´estalviava el problema. Per Atanasius això va ser completament inacceptable”. La naturalesa de Crist era tan important per enfosquir-lo amb un llenguatge tant fosc.    
+
</p>
-
 
+
<blockquote>“ Sigueu coratjosos i gaudiu sempre..... Permeteu considerar i ampliar el cor mentre Déu sigui amb nosaltres, els nostres enemics no poden fer-nos mal.... Però si ells ens veuen fruint en el Senyor, observant la felicitat del futur, pensant en Déu, posant totes les coses en les Seves mans.... ells estaran desconcertats i retrocediran."<sup>35</sup>   
-
Una de les típiques ironies de la Providència divina que el triomf sobre l´Arrianisme hauria passat sobre el ministeri d´una vida fugitiva i de l´escriptura a poca distància de la seva mort. D´aqueta manera descriu Archibal Roberston el triomf del 3r exili:  
+
</blockquote>
-
 
+
<p>Així, germans, si en qualsevol moment, us trobeu sols contra el món, que Déu-os encoratgi i defenseu-vos dels adversaris.
-
:“ El 3r exili d´Atanasius marca el màxim de la seva experiència. El seu començament és el triomf, la seva conclusió el final de l´Arrianisme. És veritat que desprès de morir Constantí ( 3-novembre-361) la batalla de la sort contava amb variables durant 20 anys, la major part sobre el regnat de l´ardent emperador Arrià [ Valens] (364-378). Però al 362, la darrera manca de coherència d´en Arrià va ser manifesta sobre la resta, el problema de lluitar podria posposar-se per les circumstàncies sense posar-se en dubte. La ruptura del poder d´ Arrià  va ser deguda a la manca de realitat; tan bon punt tenia les mans lliures, tot va trencar- se. Però l´ull atent d´ Atanasius seguia cada etapa del procés des del seu amagatall, i l esdeveniment era gran degut a la seva forta personalitat i el seu escrits, coneixent a qui aclaparar i amb qui conciliar-se, on colpejar i on perdre´s. Aquest període de forta abstenció en la vida d´ Atanasius d´ assumptes en aquells moments va ser remoguda espiritualment i l´ activitat literària Va escriure més de la meitat de.... dels seus treballs existents. Deixi´m destacar que un cop per sempre, quan sorprenentment exercia el poder un fugitiu errant basant-se en la fe d´Egipte cap el seu pastor. Ciutats i pobles, desert i monestirs, les tombes continuaven esdevenir saquejades pels inquisidor imperials, tots buscant Atanasius; però al final, tot en va. Cap vegada varen sentir res de sospitós. La feina de la dècada dorada ( el període del renaixement donava el seus fruits).<sup>28</sup>
+
</p><p><b>3. L´amor a Crist inclou estimar les seves vertaderes propostes sobre Crist.</b>    
-
 
+
</p><p>El que està clar d´ Atanasius és que les seves proposicions sobre Crist portaven a les conviccions que podríeu acabar en el cel o a l´infern. Hi havia proposicions com aquesta: Hi havia un temps que no existia el Fill de Déu“ i “ No existia abans de la seva creació” i “ el Fill de Déu va crear-se”. Aquestes proposicions eren estrictament condemnables. Si s´estenien i es creien podrien afectar les ànimes dels creients. I encara més, Athanasius va dedicar totes les seves forces a formular proposicions d´ acord amb la realitat per portar les ànimes cap a la fe, al culte i al cel.
-
Atanasius retornà a Alexandia el 21-febrer-362 irònicament. L´emperador pagà i molt obert, Julia, va canviat tots els advertiments de Constantí. Aquest favor durà 8 mesos. Durant aquests mesos, Atanasius convocà el Sínode a Alexandria i va consolidar i reconciliar els avenços aconseguits en els 6 últims anys amb els escrits. Va tenir un fort impacte en el desenvolupament del consens de l´Església a favor de l´ortodòxia de Nicea. Jeroni diu que aquest Sínode” va arrabassar el món de les urpes del dimoni.<sup>29</sup> I Roberston el denominava: “ el màxim de la carrera d´Atanasius.”<sup>30</sup> El punt més important que va obtenir l´ortodòxia del 362 va permetre la reunificació del Cristianisme oriental per lluitar contra la política arriana sota l´emperador Valens, que regnà entre 364-378.      
+
</p><p>Crec que Athanasius hauria abominat, amb llàgrimes, la convocatòries contemporànies per “ exagerar” el que hem sentit entre els anomenats “reformistes” i “l´ Església emergent”, els “joves evangelistes”, “post-fonamentalistes”, “ post-fondacionalistes” o “post-evangelistes” 36. Crec que ell volia dir: ”El nostres joves d´ Alexandria moren per la veritat de les proposicions sobre Crist. I per qui moren els seus joves? Si la resposta és: ”moren per Crist, no per les proposicions sobre Crist”. Crec que ell volia dir: “ Això és el que diu Arrius. “Per quin Crist vostès moririen?”
-
 
+
</p><p>Athanasius esdevindria trist per les frases com: ”És el Crist que ens uneix, és la doctrina que ens separa!”. Frases com aquesta:” Ens agradaria demanar-vos: “ En qui confieu, més que en què creieu? 37. Ell s´entristiria perquè això es utilitzat molt tàcticament pels bisbes arrians per cobrir els Concilis que emboiren el significat de la paraula “Crist”. Aquest que parlen així: “ Crist uneix, les doctrines divideixen” han simplement substituït les proposicions per una paraula. Pensen que han fet una cosa molt profunda i recent, quan de fet han repetit alguna cosa molt antiga, rància i dolenta.
-
'''El 4rt Exili d´ Atanasius (362-364)'''
+
</p><p>Això porta a la lliçó següent . . .
-
 
+
</p><p><b>4. Cal defensar la veritat del llenguatge bíblic amb la força de les paraules no bíbliques</b>
-
Però l´octubre del 362, Atanasius va deixar la seva seu per la ira de l´emperador en percebre que Atanasius rebutjava els deus pagans prenent el seu Cristianisme prou seriosament. Novament 15 mesos entre els monjos del desert. La Història conta que era lliure de retornar que a través de la profecia d´un monjo a qui Julian donava per mort en la Batalla de Persia. Va ser veritat i Atanasius recuperà el seu Ministeri el 14-febrer-364.     
+
</p><p>L´experiència d´ Athanasius va ser greument reveladora per alguna cosa que he arribat a veure amb el temps, especialment en les tradicions baptistes liberals i pietistes, que el missatge&nbsp;:”La Bíblia és l´únic que creiem” es utilitzat normalment com a clau per amagar el fet que el llenguatge bíblic serveix per afirmar la falsedat. Això és el que Athanasius va trobar insidiós en el Concili de Nícies. Els arrians afirmen sentències bíbliques. Escolteu la descripció d´aquest procediment:  
-
 
+
</p>
-
'''El 5è Exili d´Atanasius (365-366)'''
+
<blockquote>“ Els Alexandrins .... contrasten els arrians amb les frases bíbliques escrites les quals semblen no deixar dubtes sobre la deïtat del Fill de Déu. Però varen trobar aquesta sorpresa en la perfecta aquiescència. Només a mesura que es presentava cada prova, es va observar que la persona sospitosa xiuxiuejava, gesticulava i aportava una altra, evidentment donant a entendre, evidentment, que cadascun podria ser acceptat amb seguretat, ja que admetia evasió. Si es va demanar el seu consentiment a la fórmula "com el Pare en totes les coses", es donava amb la reserva que l'home com a tal és "la imatge i la glòria de Déu: “Com en el Pare, en totes les coses, es va donar amb la reserva que el home, com a tal, és la imatge i glòria de Déu”. El “poder de Déu“ va inspirar la explicació de que l´amfitrió parlava sobre dunamis kuriou i que a dins i tot l´ oruga i l llagosta es diuen” poder de Déu”. L´ eternitat del seu Fill s´explicava pel text:” Nosaltres que vivim sempre estem! (2 Corintis 4:11)!”. Els pares es varen desconcertats, i la prova del homoosion, amb la que la minoria estava preparada des del primer moment, és va veure obligada (p. 172) per la majoria, a causa de l´evasió dels arrians.<sup>38</sup>
-
 
+
</blockquote>
-
Un any i més tard, l´emperador Valens va ordenar que tots els bisbes sota Julian fossin expulsat per les autoritats civils. A 5- octubre- 365, el Prefecte romà va irrompre en el temple buscant els habitatges del clergat, però al 65 anys Atanasius va ser advertit i escapar una vegada més—el 5è exili!. Va ser breu a causa de la revolta perillosa liderada per Procopius que es va sotmetre a Valens sense temps per permetre que el descontentament popular arribés fins Alexandria. Atanasius va tornar el 1r d-febrer-366.  
+
<p>R. P. C. Hanson explicà el procés així: Els Teòlegs de l´Església Cristiana eren conduits poc a poc a una realització que les qüestions més profundes que afronta el Cristianisme no poden respondre´s amb llenguatge purament bíblic perquè ” les qüestions són sobre el significat del llenguatge bíblic en si mateix”.<sup>39</sup> Els arrians opositors al llenguatge bíblic es sentien forçats amb ell. Intentaren apoderar-se del llenguatge bíblic i afirmar ser el poble realment bíblic- els pietistes, la Bíblia, els creients- perquè necessitaven quedar-se només amb el llenguatge bíblic- i a partir d´ aquí obviar els seus significats bíblics”.
-
 
+
</p><p>Però Athanasius va veure l´estratègia del “ post-modernisme”, “del post- conservadurisme” i “el post-proposicional”, salvant-nos no només de les paraules de la Bíblia, sinó també de la vertadera Bíblia. Podria Déu concedir-nos el discerniment d´ Athanasius actualment. Estan en joc moltes coses.<sup>40</sup>
-
'''Els darrers anys en la vida d´ Atanasius'''
+
</p><p><b>5. Una profunda diferència mantinguda entre el Cristians no vol dir que la diferència sigui insignificant o que cal convèncer alguns de la veritat i cercar l´ acord.</b>
-
 
+
</p><p>Què hauríem dit a Athanasius: ”Athanasius, la gent no esta d´acord en la qüestió des de fa 300 anys i mai s´ha pres una posició oficial en l´Església per separar els ortodoxes a un costat i a l´altre per heretges? Per tant qui penseu qui sou? La meitat dels bisbes del món no estan d´acord amb vostè, malgrat llegir tots la mateixa Bíblia que vostès. Prou de batalletes i admeteu que existeixen punts diferents.
-
Va passat els seus últims dies de la seva vida actuant com a pastor i supervisant els pastors. Va mantenir una correspondència extensa i animar i donar suport a la causa ortodoxa al voltat de l´impero. Va morir en 2-maig-373.
+
</p><p>Hauríem d´agrair Athanasius que no hagués pensat d´aquest forma. No tenia el temps per determinar el nombre de cristians que s´oposaven a classificar aquestes doctrines d´importants i quines s´haurien d´ensenyar o estendre per fer-les normals en l´Església.
-
 
+
</p><p>I per això, nosaltres hauríem de concloure que l´absència d´acord en l´Església vol dir estancament doctrinal. Déu pot estar content en beneir l´ unitat en les àrees doctrinals que encara no estan resoltes en l´Església cristiana. Per exemple, en el problema entre homes i dones, el la Justificació per la Fe, en cóm es resolt la Mort de Crist i salva les ànimes, el Poder de la Gràcia divina per convertir les ànimes. No crec que nosaltres poguéssim assumir que ha passat molt de temps i els opositors hagin estar molts, sempre iguals. Qui saps, que la Gràcies divina, que els errors sobre aquests temes puguin quedar-se tant marginats avui com els arrians dels Testimonis de Jehovà?
-
====Lliçons de la Vida d´ Atanasius i el seu Ministeri====
+
</p><p><b>6. No intenteu predicar categories del pensament fàcilment intel·ligibles per les properes generacions. Creeu categories bíbliques de pensament no existents.</b>
-
 
+
</p><p>Altra manera d´explicar això és utilitzar la terminologia d´Andrew Walls: “ No acolliu el principi cristià indígena a expenses del principi del pelegrí”.<sup>41</sup> Aquest principi indígena diu:” M´he convertit en totes les coses per tothom per tal de  salvar-ne algunes (1 Cor. 9:22). El principi del pelegrinatge és:” No et conformis amb el món, però canvia, renova el teu pensament” (Rom. 12:2).
-
Torno ara a les lliçons que podríem aprendre de la seva vida i ministeri tan importants
+
</p><p>Algunes de les veritats més importants i meravelloses de les Escriptures són intuïdes per la ment humana fallida. Aquestes no hi caben fàcilment en el cap. L´ortodòxia entén que la Trinitat és una d´elles. I si el Principi Indígena ha triomfat en el segle 4rt, tots esdevindrem arrians. És més fàcil per la ment humana acceptar que el Fill de Déu, com els altres, una vegada no existia i després, sí, que Ell sempre ha estat Déu com el Pare, però que només existeix un Déu. Però la Bíblia no permet que calguin aquestes missatges en categories que ens porten error, ments limitades. Això ens força a crear de noves per contenir els misteris de l´Evangeli.
-
 
+
</p><p>A. Roberston ens indica que, amb la conversió de Constantí i l´Edicte de Milà (313), van donar status legal al Cristianisme: “ l´inevitable fluxe de pagans en l´Església, ara que l´Imperi ha esdevingut Cristià, ens porta multituds perquè l´ arrianisme és més un credo més intel·ligible que el de Nícies”.<sup>42</sup> I si voleu que creixi una Església, la temptació és oferir al poble categories que entenen i gaudeixen. Però un cop l´Església s´ha desenvolupat, pensa tant que en el món la diferència no és decisiva. L´Evangeli radical i bíblic és complicat i la Glòria de Déu s´enfosqueix.
-
'''1. Defensar i explicar la doctrina a favor de l´ Evangeli de la Glòria de Crist y la nostra alegria eterna.'''
+
</p><p>Gaire bé, el Principi indígena d´acomodació i de contextualització, Athanasius ens prega tenir un profund compromís vers el principi del pelegrí de comparació i transformació i de bloqueig mental, l´alteració mental, la reclassificació de la manera que la gent pensa la realitat.  
-
 
+
</p><p>I no hem de tractar aquests dos principis com seqüencials. Ells comencen i continuen tots plegats. No hem d´assumir que les primeres veritats i bàsiques del Cristianisme s´adapten a la ment dels infidels. No podem assumir que aquestes primeres veritats poden contextualitzar-se en categories de pensament presents en la ment dels éssers humans del segle XXI, i que més endavant, després de convertir-se al Cristianisme, podem començar a alterar la manera que la veritat avança.     
-
Quan Atanasius va sortir cap el seu 3r exili, va escriure una carta oberta, anomenada” Al bisbe d´Egipte”. Al·ludeix els màrtirs que varen morir màrtirs del la deïtat de Crist. Desprès deia: “ a banda d´aquesta desgràcia per tots nosaltres...permetin fer-ho també acuradament i la intenció de protegir tot el que hem rebut! <sup>31</sup>..... La controvèrsia arriana no era per combatre el poder eclesiàstic ni pel triomf teològic!....Va ser una crisis religiosa que implicava la realitat de la revelació i redempció“! <sup>32</sup> “ Ell va dir essència: Lluitem per tots nosaltres”
+
</p><p>Aquest no és el cas. Des del començament, parlem del Déu-centre, de les veritats que exalten el Cristianisme, que destrueixen les categories humanes errònies. No podem quedar-nos al marge. Hem de fer tot el possible i ajudar a la gent, per la Gràcia de Déu, a veure que els hi passa ( la destrucció de les categories) com la millor noticia del món.
-
 
+
</p><p>Des del principi, la manera més sabia possible, hem de treballar per crear categories com aquesta: Déu dirigeix el món de la felicitat, del sofriment i del pecat, des del rodatge dels daus fins a la caiguda d´un ocell, i el maneig d´una agulla en la mà del seu Fill; tot i que vulgui el pecat i sofrir, Ell no ho fa perquè és perfectament sant. O una altre categoria com aquesta: “ Déu controla tots els passos de les persones, dels bons i dels dolents, tot el temps i en tot moment, i tots són responsables davant seu, assumint totes les conseqüències de la seva ira si no creuen en Crist”. O aquesta categoria: “tot moren en les seves faltes i pecats, sense ser moralment capaços d´arribar a Crist a causa de la seva rebel·lió, tanmateix responsables d´arribar i ser justament castigats si no ho fan”. O “Jesús Crist és una persona amb dues naturaleses: la divina i la humana, que manté el món per la paraula del seu poder mentre estava en el ventre matern”. O “el pecat, comés per una persona finita, i en els confins del temps limitat tindrà un llarg càstig si és un pecat contra el poder infinit de Déu”. O “la mort d´un Déu-home, Jesús Crist, va mostrar-se així i glorificar la justícia divina, que Déu no és injust per declarar persones justes o impies, simplement per creure en Crist.
-
Tot estava en joc. Oh, quan agraït hem d´estar a Atanasius que veia això, tan clarament. L´encarnació té a veure amb l´Evangeli. Amb la salvació. Amb qualsevol cosa on hagi esperança o vida. ´Atanasius va ajudar a modelar el Credo, que va admetre i va dedicar tota la seva vida a defensar i explicar” deia clarament:
+
</p><p>Aquests tipus de qüestions, categories que trenquen les veritats exigeixen els nostres millors pensaments i tasques creatives. Hem de proposar-nos parlar de elles de tal manera que el poder de Déu i de l´Esperit, fer un lloc per elles en la ment d´aquests oients. No hem de predicar només les categories realment presents en la ment dels oients equivocats, o que traïcionen l´Evangeli i amaguen la Glòria de Déu.
-
 
+
</p><p><b>7. Finalment, no hem de suposar que els llibres antics, amb coses sorprenents, estiguin necessàriament equivocats, ja que de fet contenen algunes coses interessants que mai hem somiat.<sup>43</sup>  </b>
-
:“ Creiem...en el Senyor Jesus Crist, el Fill de Deu, creat del Pare...un Deu, veritablement Deu...essent substancial al Pare.....home, per nosaltres i per la ostra salvació, va descendir i encarnar-se, tornant-se home; va sofrir i ressuscitar al 3r dia....  
+
</p><p>Per exemple, Athanasius diu coses sorprenents sobre la deïficació humana que mai hem sentit. És degut a que algú de nosaltres està equivocat? O és que el llenguatge i les categories de pensament que ell feia servir esdevenen tan diferents de nosaltres que hem de ficar-nos a dintre del seu caps abans de jutjar la veritat que ell ha explicat? O hauríem de descobrir alguna cosa més gran amb l´esforç de veure què varen veure?
-
 
+
</p><p>Per exemple, ell deia: “[ el Fill] va esdevenir home que podria haver ser Déu (<i>theopoiëthõmen</i>).”44 O Ell no era home, però va esdevenir Déu; Ell era Déu i desprès va ser home, per creure´l45 . La qüestió aquí es si la paraula “ fer-se home” o “ deïficar-se” (<i>theopoieõ</i>) significa alguna cosa no bíblica, o si significa el que 2 Peter 1:4 significa quan diu: “ que nosaltres podem participar de la naturalesa divina” (<i>hina genësthe theias koinõnoi phuseõs</i>)? Athanasius ho explica així:
-
En altres paraules, la deïtat de l´encarnació del Fill de Deu es essencial perquè l´Evangeli de la nostra Salvació esdevé essencial. No n´hauria salvació si Jesús Crist no fos Deu. Aquesta és la veritat que Atanasius defensava sobre tot en termes de restaurar l´ imatge de Deu en home prenent la naturalesa humana juntament amb la naturalesa divina. Però Atanasius no emfatitzava això per excloure la mort de Crist i el sacrifici. Pot sentir-ho en el passatge de “ Sobre la Encarnació de la Paraula:        
+
</p>
-
 
+
<blockquote>“ Joan a les hores va escriure.... “Ara sabem que nosaltres habitem en Ell i Ell en nosaltres, doncs Ell ha enviat el St. Esperit, que és estrany i distant de Déu i amb la participació de l´ Esperit, estem lligats a la divinitat; per això és que el nostre ésser no sigui en el Pare, si no l´Esperit que existeix en nosaltres” .... què és doncs la nostra similitud i equitat amb el Fill?--- el Fill està en el Pare en certa manera, i nosaltres esdevenim en Ell  d´una altra, però sense ser mai com Ell, ni la seva Paraula com nosaltres”.<sup>46</sup>
-
:“ Per la Paraula, percebent que la corrupció humana està sotmesa a la mort com a condició necessària, mentre que és impossible que la Paraula mori, essent immortal, i el Fill del Pare; al final Ell va prendre un cos capaç de morir, que compartia amb la Paraula que està per damunt, que podia morir per tots, i degut a la Paraula que va arribar a habitar, esdevé incorruptible; i a partir d´aquell moment, la corrupció pogués quedar-se entre totes, per la Gràcia de la Resurrecció. Llavors, morint el cos, Ell havia pres per si mateix, com a ofrena i sacrifici, lliure de culpa, pujar directament. Va rebutjar la mort de tots ells, oferint un equivalen. À causa d´estar sobre tot, la Paraula de Deu va oferir el seu cos com a instrument físic per satisfer el deute de tothom amb la seva mort. I a més, el Fill de Deu, conjuntament amb tot, degut a la seva naturalesa, defensant- se de la corrupció amb la promesa de la Resurrecció.” <sup>33</sup>               
+
</blockquote>
-
+
<p>El que nosaltres tenim en compte és que Athanasius insisteix en una realitat, que en les Escriptures actualment es diu, “glorificació” però fent servir la terminologia de 2 Peter 1:4 i els Romans 8:29. “ A aquells que van predir que s´anticipaven estaven predestinats a conformar-se amb l´ imatge del seu Fill, per a que Ell fos el primogènit dels seus germans”. Ell insisteix en el destí i la glòria de ser un germà de la segona persona de la Trinitat i “compartir la seva naturalesa”.<sup>47</sup>
-
Atanasius va veure un gran proporció de coses. Hi ha doctrines a la Bíblia equivocades per aprofundir i veure per elles. Aquesta es la nostra bases per viure. Elles són al centre de la nostra tasca. La naturalesa divina i humana de Crist en una persona esdevé una de les seves doctrines.  
+
</p><p>I Athanasius suggereix - per a mi- una de les qüestions més importants de totes: Quin és l´últim objectiu de la Creació- l´ últim propòsit de Déu en la Creació i la Redempció? Ser o veure´l&nbsp;?. És el nostre ésser com a Crist o veiem la seva Glòria? Com diu els Romans 8:29 ( “predestinat a conformar-nos amb l´ imatge del seu Fill?) relata Joan en 17:24. ( “El Pare, tal com desitjo, qui m´ha donat a mi, pot estar amb mi on sigui, per veure la meva Glòria”)? . És aquesta beatífica visió del Fill de Déu l´objectiu de la creació humana? O sembla la glòria la meta de la Creació?
-
 
+
</p><p>Athanasius m´ha ajudat a aprofundir i inquietar-me. M´inclino per insistir en una meta més que com un ésser. La raó és que me sembla fixar-me en veure la glòria de Crist està en el centre, posant l´accent en que ser com a Crist me posa en el centre. Però Athanasius no em permet fugir dels textos bíblics. El seu llenguatge de la deïficació m´obliga a pensar més profundament i adorar-lo més.
-
'''2. La força alegre és la vocació d´un pastor fidel'''
+
</p><p>El meu enteniment present aniria per aquí: la darrera finalitat de la creació és ni ser ni veure, sinó fruir i mostrar. Mostrar en i sobre la “ Glòria de Déu” davant de Jesús Crist (2 Cor. 4:6). I aquesta mostra arriba a la fruïció, des què glorifiquem més que gaudim, en els actes de la Resurrecció del cos que flueix d´aquest plaer en la nova terra i en l´època nova que ens arribaran. Aquest plaer de la Glòria de Déu serà interna i externa. Serà física i espiritual. Gaudirem de la Glòria de Déu exaltant la alegria de Crist en els nostres cors i pels fets exaltats de Crist en la resurrecció dels nostres cos”.
-
 
+
</p><p>Cóm doncs poder parlar de la nostra existència futura veient que no som objectiu final? Cóm podem parlar de compartir la naturalesa de Déu i acceptar al seu Fill? La manera que vaig sevir de la nostra existència futura és aquesta: “ Mitjançant l´esperit de Déu que està entre nosaltres, el nostre destí finals no és la nostra pròpia admiració ni exaltació, sinó ser capaços de gaudir de la Glòria de Déu Pare pel seu Fill (John 17:26),<sup>48</sup> i se capaços de fer-lo visible l´exaltació de Déu que prové d´aquest delit.
-
Atanasius va veure intrusos assassins en el seu temple. Va aguantar-los abans que els emperadors poguessin matar-lo tan fàcilment com exiliar-lo. Va arriscar la ràbia dels parents i d´altres clergues, preparant conscientment els joves per donar-ho tot per Crist, inclòs el martiri. Va gaudir del fruit del seu ministeri, dient: “ si els joves es controlen, resisteixen la temptació, perseveren en el treball, són pacients davant els insults, quan són robats ho esclareixen: i tan meravellós com això, ells desafien la mort i són màrtirs de Crist"<sup>34</sup> – màrtirs no són els que els maten, sinó que desitgen aquesta mort.    
+
</p><p>I en aquest sentit una onada de la revelació de la seva Glòria divina dels Sants és establir un moviment que vagi en augment tota la Eternitat. Com cadascú de nosaltres veu la Glòria de Crist amb el delit del seu Pare, mitjançant l´Esperit, veurem el flux d´ accions d´amor i creativitat en la nova terra. D´aquesta manera veurem la Glòria divina en cadascuna de les nostres vides d´una forma diferent. Noves dimensions de la riquesa de la Glòria divina en Crist lluirà cada dia nous delits i nous fets. I així augmentarà l´onada de la revelació de la riquesa de la Glòria divina que actuarà sempre i per sempre.
-
 
+
</p><p>I nosaltres descobrirem que aquesta manera és factible només pel seu Fill de Déu infinit que va prendre la naturalesa humana i nosaltres, per aquesta naturalesa, podem estar units a Ell i mostrar més i més la seva Glòria.
-
Atanasius “''Contra el Món''” podria inspirar cada pastor per mantenir la seva terra merescudament i amb coratge, on hi hagi una veritat bíblica en joc. Però per estar segur que vostès sempre rebutjant els seus adversaris. Si qualsevol esdevé erroni en aquesta lluita, és pitjor gaudir-ne. L´ alegria és essencial en aquesta lluita, però res no s´hi val si no és per augmentar la vostra alegria per Deu. El nostre poble pot veure això, la forca en el conflicte ha de barrejar-se amb l´alegria en Deu.  
+
</p><p>Trobarem en la nostra experiència eterna que la seva bellesa va encarnar-se en la forma humana per a que creixi la forma humana que revertirà en la seva bellesa.
-
 
+
</p><p>Estic agraït a Déu que no m´ha fet rebutjar la seva “deïficació” Athanasius. He aquí que “gràcies a la magnitud de les nostres ments mai la podran comprendre 49 .Gràcies, Athanasius!. I gràcies a vos, Pare. I gràcies a vos Sant Esperit. En el nom de Jesús, Amen.
-
Això és el que li agradava a Atanasius d´Antoni i el que ell cercava. Aquesta és una de les estratègies de la seva lluita contra els seus adversaris.
+
</p>
-
 
+
<h4>Notes finals </h4>
-
:“ Sigueu coratjosos i gaudir sempre..... Considerem i ampliem el cor mentre Deu sigui amb nosaltres els nostres enemics no poden fer-nos mal,,,, Però si ells ens veuen fruint, observant la ceguesa del futur, pensant en Deu, considerant totes les coses en les Seves mans.... ells estaran incòmodes i tornaran el cap."<sup>35</sup>   
+
<p><sup>1</sup> Timothy D. Barnes, Athanasius i Constantí: Teologia i Política en l´ imperi Constantinià (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1993), 19.
-
 
+
</p><p><sup>2</sup> Gregori de Naciancè, Oració 21: Sobre Athanasius d´ Alexandria, a Gregory Naziancens, Selecció d´oracions, Sermons, Cartes; Temes Dogmàtics, a “els Pares de Nícia i següents], vol. 7, 2n Sèries, ed. P. Shaff and H. Wace (repr.: Grand Rapids, Mich.: Eerdmans, 1955), 277, ¶27.
-
Així, germans, si en qualsevol moment, us trobeu sols contra el món, quedeu-vos coratjosos i defensar-vos dels adversaris.
+
</p><p><sup>3</sup> Gregori de Naciancèn, Oració 21, 272 ¶10.
-
 
+
</p><p><sup>4</sup> Athanasius: “<i>Selecció de publicacions i cartes</i>”, a NPNF, vol. 4, ed. Philip Schaff and Henry Wace (Peabody, Mass.: Hendrickson, 1999; orig. 1892), lxvii.
-
'''3. L´amor a Crist inclou estimar les seves vertaderes propostes sobre Crist.'''    
+
</p><p><sup>5</sup> Ibid.
-
 
+
</p><p><sup>6</sup> <i>NPNF</i> 4:lviii.
-
El que està clar d´ Atanasius és que les seves proposicions sobre Crist portaven a les conviccions que podríeu acabar en el cel o a l´infern. Hi havia proposicions com aquesta: Hi havia un temps que no existia el Fill de Deu“ i “ No existia abans de la seva creació” i “ el Fill de Deu a crear-se”. Aquestes proposicions eren perilloses. Si s´estenien i es creien podrien afectar les ànimes dels creients. I encara més, Atanasius va dedicar totes les seves forces a formular proposicions d´ acord amb la realitat per portar les ànimes cap a la fe, al culte i al cel.  
+
</p><p><sup>7</sup> R.P.C. Hanson, “A la Recerca de la Doctrina <i>Cristiana de Déu: La Controvèrsia arriana”.</i> (Edinburgh: T. &amp; T. Clark, 1988), xviii-xix.
-
 
+
</p><p><sup>8</sup> Veure el capítol sobre “El Concili de Constantinoble” a Robert Letham: “La Sagrada <i>Trinitat: en l´Escriptura, Història, Teologia, i publicacions</i> (Phillipsburg, N.J.: P&amp;R, 2004), 167-183.
-
Crec que Atanasius voldria abominat, amb llàgrimes, la convocatòries contemporànies per “ des-proposicions” que hem sentit entre els anomenats “reformistes” i “l´ Església emergent”, “joves evangelistes”, “post-fonamentalistes”, “ post-fundacionalistes” o “post-evangelistes” <sup>36</sup>. Crec que ell volia dir: ”El nostres joves d´ Alexandria moren per la veritat de les proposicions sobre Crist. I per qui moren els seus joves? I se la resposta és”: moren per Crist, no per les proposicions sobre Crist”. Crec que ell volia dir: “ Això és el que diu Arrius. “Per quin Crist vostès moririen?”  
+
</p><p><sup>9</sup> ““La fórmula de Nícies trobada a Athanasius com a pensament predisposat a accedir a l´esperit, a fer servir els recursos més rics de la formació bíblica i teològica en defensar-les, de profunda espiritualitat i força, del sacrifici personal però amb gran entusiasme i tàctic; les seves <i>victòries orientals degudes a Déu per deixar-lo sol.</i>” NPNF 4:lxix.
-
 
+
</p><p><sup>10</sup> Letham, La Sagrada Trinitat, 109.
-
Atanasius esdevindria trist per les frases com: ”És el Crist que ens uneix, és la doctrina que ens separa!”. Frases com aquesta:” Ens agradaria demanar-vos: “ En qui confieu, més que en què creieu?<sup>37</sup>. Ell s´entristiria perquè això es utilitzat molt tàcticament pels bisbes arrians per cobrir els Concilis que emboiren el significat de la paraula “ Crist”. Aquest que parlen així: “ Crist uneix, les doctrines divideixen” han simplement substituït les preposicions per una paraula. Pensen que han fet una cosa molt profunda i recent, quan de fet han repetit alguna cosa mol antiga, rància i dolenta.  
+
</p><p><sup>11</sup> Archibald Robertson en explica la mort d´ Arius així: “Des de Jerusalem, Arius va anar a Alexandria, però sense èxit per obtenir la admissió de la Comunió de l´Església allà. Segons va arribar a la capital en els moments del Concili [de Tiro]. Els Eusebians decidiren que allà mai el podrien expulsar. Arius va aparèixer davant l´ Emperador per satisfer-lo i jurar que l´ortodòxia, i va fixar-se la data de la recepció de la comunió. La història d´aquest desastre degut a la edat del bisbe Alexander [bisbe de Constantinoble] és ben coneguda. El va escoltar l´oració d´ Arius i del mateix que podria haver permès abans d´aquesta alteració. En aquest moment Arius va morir (AD. 336) el dia abans d´aquesta recepció. Els seus amics varen adjudicar la seva mort a la màgia, els d ´Alexandre ho adjudicaven al Judici de Déu, el públic en general ho adjudicaven a una efecte emocional amb un cor vell. Athanasius, tot considerant aquesta darrera opinió, comentava l´incident amb precaució i sobrietat. <i>(pp. 233, 565). NPNF 4:xli.</i>
-
 
+
</p><p><sup>12</sup> Gregori de Naciancè, Oració 21, 270-271 ¶6.
-
Això porta a la lliçó següent . . .
+
</p><p><sup>13</sup> Letham, La Stmª Trinitat, 145.
-
 
+
</p><p><sup>14</sup> <i>NPNF</i> 4:xvi.
-
'''4. La veritat del llenguatge bíblic ha de ser defensat amb força amb paraules no bíbliques '''
+
</p><p><sup>15</sup> Archibald Robertson estimava que els 250 bisbes i atribuïa el nombre a 318 per la importància simbòlica que tenia: “Segons Athanasius qui al final de la seva vida (<i>ad Afr.</i> 2) acceptà aquest nombre de 318 (Gen. xiv. 14; el nº grec T combina la Creu amb [t] els inicis del Sagrat Nom que al final de la segona generació ( la 1º va ser en les Actes coptes del Concili d´ Alexandria, després en les Cartes de Liberius als bisbes d´Àsia en el 365), en la base més aviat simbòlica que històrica. <i>NPNF</i> 4:xvii n. 1.
-
 
+
</p><p><sup>16</sup> <i>NPNF</i> 4:xx.
-
L´experiència d´ Atanasius va ser greument reveladora per alguna cosa que he arribar a veure amb el temps, especialment en les tradicions baptistes liberals i pietistes, que el missatge:” La Bíblia és l´únic que creiem” es utilitzat normalment com a clau per amagar el fet que el llenguatge bíblic serveix per afirmar la falsedat. Això és el que Atanasius va trobar d insidiós en el Concili de Nicea. Els arrians afirmen sentències bíbliques. Escolteu la descripció d´aquest procediment:  
+
</p><p><sup>17</sup> Ibid., xx. “En el 329 trobem a Eusebius una vegada més fent suport a Constantí, delegant les seves funcions episcopals, persuadint a Constantí que Arius i ell mantenien substancialment el Credo de Nícies.”
-
 
+
</p><p><sup>18</sup> F. A. Forbes, <i>Sant Athanasius</i> (repr., Rockford, Ill.: Llibres i Publicacions, 1989; orig., 1919), 8.
-
:“ Els Alexandrins .... confronten els Arrians amb les frases bíbliques escrites les qual semblen no deixar dubtes sobre la deïtat del Fill de Deu. Però per aquesta sorpresa varen trobar la vertadera aquiescència . Només quan cada prova va ser proposada, es va observar que la part sospitosa inspirava i aportava una altra, evidentment amagant que cadascuna podia acceptar-se, des que evasió és admesa. Si es van demanar el seus consentiments per la fórmula: “ Com en el Pare, en totes les coses, es va donar amb la reserva que el home, com a tal, és la imatge i glòria de Deu”. El “poder de Deu“ va inspirar la explicació de que l´amfitrió parlava sobre dunamis kuriou i que dins i tot l´ oruga i l llagosta es diuen” poder de Deu”. L´ eternitat del Fill s´explicava així:” Nosaltres que la vida és sempre! (2 Corintis 4:11)!”. El pares estaven desconcertats, i la prova del homoosion, amb que la minoria estava preparada pel primer, és va veure obligada (p. 172) per la majoria, a causa de l´evasió dels arrians.<sup>38</sup>
+
</p><p><sup>19</sup> <i>NPNF</i> 4:lxvii.
-
 
+
</p><p><sup>20</sup> Forbes, <i>Sant Athanasius</i>, 36.
-
R. P. C. Hanson explicà et procés així: Els Teòlegs de l´Església Cristiana eren conduits poc a poc a la realització que les qüestions més profundes que afronta el Cristianisme no poden respondre´s amb llenguatge purament bíblic perquè ” les qüestions són sobre les significat del llenguatge bíblic en si mateix” <sup>39</sup> . Els arrians opositors al llenguatge bíblic es sentien forçats amb ell. Intentaren apoderar-se del llenguatge bíblic i afirmar ser el poble realment bíblic- els pietistes, la Bíblia, el creients- perquè necessitaven quedar-se només amb el llenguatge bíblic- i a partir d´ aquí obviar els seus significats bíblics”.
+
</p><p><sup>21</sup> <i>NPNF</i> 4:xlii. (July 27, 338).
-
 
+
</p><p><sup>22</sup> Ibid., 62.
-
Però Atanasius va veure l´estratègia del “ post.-modernisme”, “del post- conservadurisme” i “el post-proposicional” , salvant-nos no només de les paraules de la Bíblia, sinó també de la vertadera Bíblia. Podria Deu concedir-nos el discerniment d´ Atanasius actualment. Estan en joc moltes coses. <sup>40</sup>
+
</p><p><sup>23</sup> David Wright, “ La vida que canvià la vida d´ Antony,’” en La Hª del <i>Cristianisme</i>, vol. XVIII, no. 4 (1999): 17.
-
 
+
</p><p><sup>24</sup> <i>NPNF</i> 4:xl.
-
'''5. Una profunda diferència mantinguda entre el Cristians no vol dir que la diferència sigui insignificant o que hem de convèncer alguns cap a la veritat i cercar l´ acord.'''
+
</p><p><sup>25</sup> Ibid., 278.
-
 
+
</p><p><sup>26</sup> Ibid., l.
-
Què hauriem dit a Atanasius:”Atanasius, la gent no esta d´acord en la qüestió de fa 300 anys i mai s´ha pres una posició oficial en l´Església per separar els ortodoxes en un costat i l´altre per heretges? Per tant qui penseu qui són? La meitat del bisbes del món no estan d´acord amb vostè, malgrat llegir tot la mateixa Bíblia que vostès. Prou de batalletes i que existeixin punts diferents.  
+
</p><p><sup>27</sup> Ibid., lii.
-
 
+
</p><p><sup>28</sup> Ibid., li.
-
Hauríem d´agrair Atanasius que no hagués pensat d´aquest forma. No tenia el temps per determinar el nombre de Cristians que s´oposaven a classificar aquestes doctrines d´importants i quines s´haurien d´ensenyar o estendre-les per fer-les normatives per l´Església.  
+
</p><p><sup>29</sup> Ibid., lviii.
-
 
+
</p><p><sup>30</sup> Ibid.
-
I per això, nosaltres hauríem de concloure que l´absència d´acord en l´Església vol dir estancament doctrinal. Deu pot estar content en beneir l´ unitat en les àrees doctrinals que encara no resoltes en l´Església cristiana. Per exemple en el problema dels Homes i Dones, el la Justificació per la Fe, en cóm es resolt la Mort de Crist i salva les ànimes, el Poder de la Gràcia divina per convertir les ànimes. No crec que nosaltres poguéssim assumir que ha passat mot de temps i els opositors hagin estar molts, sempre igual. Qui saps, que la Gràcies divina, que els errors sobre aquests temes puguin quedar-se tant marginats com els Arrians o el Testimonis de Jehovà avui?
+
</p><p><sup>31</sup> Ibid., 234.
-
 
+
</p><p><sup>32</sup> Ibid., lxvii.
-
'''6. No intenteu predicar categories del pensament fàcilment intel·ligibles per les properes generacions. Creeu categories bíbliques de pensament que no hi siguin presents. '''
+
</p><p><sup>33</sup> <i>NPNF</i> 4:40-41. Archibald Robertson observava: “Athanasius fracassà, tal com hem mencionat abans, la supremacia de la Creu com a objectiu de l´arribada de Saviours, sense posar de fet el lloc principal en el seu sistema de pensaments tal com ho fa en els seus instints”. (lxix). És una afirmació dèbil. Però en la següent de R. Letham s´oposa al que va escriure Athanasius: “ Per Athanasius és fonamental la Encarnació. Com a resultat la Creu l´ha perdut [ R.P.C.] Hanson lliga la teoria de la salvació a la sagrada transfusió de sang que gaire bé elimina la doctrina del sacrifici. A Athanasius li manquen raons de com Crist hauria mort. Per a ell, la culpa es deguda a la debilitat més que al pecat” . Letham, La Stmª <i>Trinitat</i>, 133. Consideri, per exemple, els passatges següents:<br /><br />
-
 
+
“Per l´home, essent Ell d´aquesta manera, va ser més ràpid que la Paraula estigués unida a l´home, que en contra del home, que la maledicció no podia defensar-se. Aquest és el motiu per què ells fan la sol·licitud en nom de la humanitat en el Psalm 76è:Dóna el judici a Déu, Oh, Déu (Ps. lxxii. I): demanant que el judici de la mort que es va penjar fos lliurat al Fill, i que Ell, morint per nosaltres, abolir-la per nosaltres en Ell mateix. Això és el que vol dir- deia de si mateix en el psalm 87è: “ aquesta càrrega pesa sobre mi” (Ps. lxxxviii. 7). Aquesta indignació recau sobre nosaltres, tal com Ell va dient el Psalm 103: “ Senyor això és una venjança sobre mi”. (Ps. cxxxviii. 8, LXX.)”. NPNF 4:88.<br /><br />
-
Altra manera d´explicar això es utilitzar la terminologia d´Andrew Walls: “ No acolliu el principi Cristià indígena a costa del principi del pelegrí” <sup>41</sup>. Aquest principi indígena diu:” Ha portat totes les coses, a tothom però he pogut salvar algunes, de totes maneres (1 Cor. 9:22). El principi del pelegrinatge és:” No et conformis amb el mon, però canvia, transformant el teu pensament” (Rom. 12:2).
+
Però des què això és necessari també, que tots hauríem de pagar novament; per, tal com ja havia dit, tots hem de morir, per una causa especial, per suposat. Ell va descendir entre nosaltres: “ Va venir entre nosaltres: en aquest intent, després de provar la seva Divinitat de les Seves obres, ens va oferir el seu sacrifici per a tots, cedint el seu Temple a per morir en comptes de tots, per fer els homes renunciïn i se sentin lliures del seus vicis, i a més de mostrar-se més poderosos que la mort, deixant el seu propi cos incorruptible, como a fruits de la Resurrecció de tots ( afegits en itàlica)<i> NPNF</i> 4:47. Nota: Atanasius estava neguitós per fer de la mort per nostres Déutes “ una causa especial” de la Encarnació”. Però va retornar ràpidament als seus punts de vista, anomenat “ restaurar l´ imatge de Déu”
-
 
+
</p><p><sup>34</sup> <i>NPNF</i> 4:65.
-
Algunes de les veritats més importants i meravelloses de la Escriptura són intuïdes per la ment humana fallida. Aquestes no hi caben fàcilment en el cap. L´ortodòxia entén que la Trinitat es una d´elles. I si el Principi Indígena ha triomfat en el segle 4rt, tots esdevindrem arrians. És més fàcil per la ment humana acceptar que el Fill de Deu, com els altres, una vegada no existia i després, sí, que Ell sempre ha estat Deu com el Pare, però que només existeix un Deu. Però la Bíblia no permetrè que aquestes missatges calguin en categories que ens porten error, ments limitades. Això ens for ça a crear de noves per contenir els misteris de l´Evangeli.  
+
</p><p><sup>35</sup> Ibid., 207.
-
 
+
</p><p><sup>36</sup> Vegi la interacció important amb aquests moviments a Millard J. Erickson, Paul Kjoss Helseth, Justin Taylor, eds., <i>Reclamant el Centre: Comparant l´acomodació evangèlica en els temps postmoderns</i> (Wheaton, Ill.: Crossway Books, 2004).
-
A.Roberston ens indica que, amb la conversió de Constantí i l´Edicte de Milà (313) va donar status legal al Cristianisme: “ l´inevitable flux de paganes en l´Església, ara que l´Imperi ha esdevingut Cristià, ens porta multituds perquè l´ Arrianisme és més credo que el Credo de Nicea.<sup>42</sup> I si voleu que creixi en una Església la temptació és oferir al poble categories que entenen i gaudeixen. Però un cop l´Església s´ha desenvolupat, pensa tant que en el món la diferència no es decisiva. L´Evangeli radical i bíblic és complica i la Glòria de Deu s´esvaeix.  
+
</p><p><sup>37</sup> Aquestes frases provenen d´E. Stanley Jones, <i>El Crist de la Ruta d´Índies</i> (New York: Abingdon, 1925), 155-157. Cito aquest llibre antic perquè alguns es fan servir entusiasmats actualment per enfortir una visió que envolta la importància de la doctrina.
-
 
+
</p><p><sup>38</sup> <i>NPNF</i> 4:xix.
-
Gaire bé, el Principi indígena d´acolliment i de contextualització, Atanasius ens prega tenir un profund compromís vers el principi del pelegrí de comparació i transformació i l´ incomprensió mental, la seva alteració i reclassificació de la manera que la gent pensa sobre la realitat.  
+
</p><p><sup>39</sup> Hanson, “ Reserca de la Doctrina Cristiana”, xxi.
-
 
+
</p><p><sup>40</sup> Una altra manera d´ Athanasius i dels bisbes de Nícies per defensar la veritat va ser incloure les negacions i les afirmacions. En ambdós casos es deien “ anatemes”. El punt és aquest: Quan els professors equivocats cerquen una via per a que les seves opinions siguin acceptades en la corrent habitual, estan neguitosos per acceptar les afirmacions donant-les un sentit diferent. O a vegades, les afirmacions són extenses i generals, sense aclarir quines queden excloses per falses. Però si algunes excloïes, amb noms explícits, que esdevé inacceptable, la persona equivocada no pot fàcilment justificar la negació. Per exemple: un ateu pot afirmar el principi: “ Creiem en la omnisciència de Déu”. Però tindrà dificultats per negar: “ Neguem que Déu ignora les coses que succeiran”.
-
I no hem de tractar aquests dos principis com seqüencials. Ells comencen i continuen tots legats. No hem d´assumir que les primeres veritats i bàsiques del Cristianisme s´adapten a la ment dels infidels. No podem assumir que aquestes primeres veritats poden contextualitzar-se en categories de pensament presents en la ment dels éssers humans del segle XXI, i que més endavant, després de convertir-se al Cristianisme, podem començar a alterar la manera que avancen en la veritat.     
+
</p><p><sup>41</sup> Andrew Walls: “Moviment Missioner en la Hª Cristiana” (Mary Knoll, N.Y.: Orbis, 2001), 7-9.
-
 
+
</p><p><sup>42</sup> <i>NPNF</i> 4:xxxv.
-
Aquest no és el cas. Des del començament, parlem del Deu-centre, de les veritats que exalten rl Cristianisme que destrueixen les categories humanes errònies. No podem quedar-nos al marge. Hem de fer tot el possible i ajudar a la gent, per la Gràcia de Deu, a veure que els hi passa ( la destrucció de les categories) com la millor noticia del món.
+
</p><p><sup>43</sup> C. S. Lewis va escriure una introducció en la obra d´Athanasius” La Encarnació de la Paraula”. En ella ens ensenya que el valor dels llibres antics que no tenen punts dèbils, sinó que els tenen diferents que nosaltres, i són importants per mostrant-nos-les.
-
 
+
</p>
-
Des del principi, la manera més sabia possible, hem de treballar per crear categories com aquesta: Deu dirigeix el món de la felicitat, del sofriment i del pecat, fins el rodatge dels daus fins a la caiguda d´un ocell, i el maneig d´un clau en la mà del seu Fill, tot i que vulgui el pecat i sofrir, Ell no ho fa perquè és perfectament Sant. O una altre categoria com aquesta: “ Deu controla tots els passos de les persones, dels bons i dels dolents, tots els temps i en tots els moments, i tots són responsables davant seu, assumint totes les conseqüències de la seva ira si no creuen en Crist. O aquesta categoria: tot moren en les seves faltes i pecats, sense ser moralment capaços d´arribar a Crist a causa de la seva rebel·lió, tanmateix responsables d´arribar i ser justament castigats si no ho fan. O Jesús Crist és una persona amb dues naturaleses: la divina i la humana, que manté el món per la paraula del seu poder mentre estava en el ventre matern. O el pecat, comés per una persona finita, i en els confins del temps limitat està reservat per un llarg càstig si és un pecat contra el poder infinit de Deu. O la mort d´un home-Deu, Jesús -Crist, va mostrar-se així i glorificar la justícia divina, que Deu no és injust per declara persones justes o impies, simplement per creure en Crist.
+
<blockquote>És una bona norma, desprès de llegir un llibre, mai permetent-nos un altre llibre nou fins llegir un altre antic entre ells. Si això esdevé exagerat per vostès, vostès han de llegir un dels vells entre 3 de nous.
-
 
+
</blockquote>
-
Aquests tipus de qüestions, categories que trenquen les veritats demanen el nostre millor pensament i tasques creatives. Hem de proposar-nos parlar de elles de tal manera que el poder de Deu i del Esperit, fer un lloc per elles en la ment d´aquells oients. No hem de predicar només les categories realment presents en la ment dels oients equivocats, o que traïcionen l´Evangeli i amaguin la Glòria de Deu.  
+
<blockquote>Cada edat tenim un nou punt de vista. És especialment bo veure certes veritats i especialment vinculats a certs errors. Tots nosaltres, tanmateix, necessitem llibres que corregeixin els errors del nou període. Això vol dir “llibres antics”. ...hem d´estar segurs que la característica ceguesa del segle XX- la ceguesa sobre que ens exigirà el futur. “ Però com podem haver pensat en això? Mentides que mai ens hem plantejat i implica alguna cosa sobre l´increïble acord entre Hitler i el Ptte. Roosevelt o sobre Mr. H. G. Wells i Karl Barth. Cap de nosaltres podem escapar d´aquesta ceguesa, però aquestes certament augmentaran això, i, debilitades les nostres forces en contra d´això, si llegim només llibres antics..... dos caps són millors que un, no perquè cadascun sigui infal·lible, si no que els no pugui equivocar-se en la mateixa direcció.
-
 
+
</blockquote>
-
'''7. Finalment, no hem de suposar que els llibres antics, amb coses sorprenents, estiguin necessàriament equivocats, ja que de fet contenen alguna cosa interessant que mai hem pensat. <sup>43</sup>  '''
+
<p>C. S. Lewis, “En llegir els llibres antics,” in C. S. Lewis, Col·lecció fàcil i altres obres breus (London: Harper Collins, 2000), 439. Aquest assaig està penjat a nombroses pàgines d´Internet.
-
 
+
</p><p><sup>44</sup> <i>NPNF</i> 4:65.
-
Per exemple, Atanasius diu que les coses sorprenents sobre la deïficació humana que mai hem sentit. És degut a que algú de nosaltres està equivocat? O és que el llenguatge i les categories de pensament que ell feia servir esdevenen tan diferents de nosaltres que hem de ficar-nos a dintre dels seus caps abans de jutjar la veritat que ells han explica? O hauríem de descobrir alguna cosa més gran amb l´esforç de veure què varen veure?
+
</p><p><sup>45</sup> Ibid., 329.
-
 
+
</p><p><sup>46</sup> Ibid., 406-407.
-
Per exemple, ell deia: “[ el Fill] va esdevenir home que podria haver ser Deu (''theopoiëthõmen'').”<sup>44</sup> O Ell no era home, però va esdevenir Deu,; Ell era Deu i desprès va ser home, per creure´l.<sup>45</sup> La qüestió aquí es si la paraula “ fer-se home” o “ deïficar-se” (''theopoieõ'')significa alguna cosa no bíblica, o si significa el que Peter significa quan diu: “ que nosaltres participem de la naturalesa divina” (''hina genësthe theias koinõnoi phuseõs'')? Atanasius ho explica així:  
+
</p><p><sup>47</sup> “Glorificació (en la terminologia occidental), o deïficació (segons la oriental), es aportada per fruir fins al final tota la eternitat , i aquest és l´objectiu final de la salvació, etc.... Segons l´Església oriental, l´objectiu de la salvació s´ha de fer com Déu. Aquets són els efectes de l´Esperit Sant sobre nosaltres. Això implica no rebutjar la diferència entre Creador-criatura, sinó que es centra en la unió i comunió rebuda de Déu, en la que participem de la seva naturalesa divina. (2º Peter 1:3).” Letham, La Stmª Trinitat, 474, 498.
-
 
+
</p><p><sup>48</sup> John 17:26 <i>“ Els faig saber els vostres noms i m´agradaria continuar, perquè l´amor amb que em vau estimar està en ells i jo en ells”.</i>
-
:“ Joan e les hores va escriure.... Aquí sabem que nosaltres habitem en Ell i Ell en nosaltres, doncs Ell ha enviat el St. Esperit, que es estrany i distant de Deu i amb la seva participació del Esperit, estem lligats a la divinitat; per això que els nostre ésser no sigui en el Pare, si no l´Esperit que existeix en nosaltres.  .... què és doncs la nostra similitud i equitat amb el Fill?--- el Fill està en el Pare en certa manera, i nosaltres esdevenim en ell en una altra, però sense ser mai com Ell, ni la seva Paraula com nosaltres.<sup>46</sup>
+
</p><p><sup>49</sup> John Calvin, citat a Letham, <i>La Stmª Trinitat</i>, 472.
-
 
+
</p>
-
El que nosaltres hem de tenir en compte és que Atanasius es pressionat una realitat, en les Escriptures que actualment die, “glorificació” però fent servir la terminologia de 2 Peter 1:4 i els Romans 8:29. “ A aquells que van anticipar-se que també estaven predestinats a conformar-se amb l´ imatge del seu Fill, per a que Ell fos el primogènit entre els seus germans”. Ell està pressionat el destí i la glòria de ser un germà de la segona persona de la Trinitat i “compartir la seva naturalesa!”<sup>47</sup>
+
-
 
+
-
I Atanasius provoca- per ami- una de les qüestions més importants de totes: Què és l´últim de la Creació- l´ últim propòsit de Deu en la Creació i la Redempció? Està sent o veient? És el nostre ésser com Crist o estem veien la seva Glòria? Com diu els Romans 8:29 ( “predestinat a conformar-nos amb l´ imatge del seu Fill?) relata Joan en 17:24. ( “El Pare, tal com desitjo, qui m´ha donat a mi, pot estar amb mi on sigui, per veure la meva Glòria”)? És aquesta beatífica visió del Fill de Deu l´objectiu de la creació humana? O es semblant a la glòria la meta de la Creació?
+
-
 
+
-
Atanasius m´ha ajudat a aprofundir i inquietar-me. M´inclino per considerar-lo com una meta més que com un ésser. La raó és que me sembla fixar-me en veure la glòria de Crist que és el centre, posant l´accent en que ser com Crist me posa en el centre. Però Atanasius no em permet fugir dels textos bíblics. El seu llenguatge de la deïficació m´obliga a pensar més profundament i adorar-lo més.  
+
-
 
+
-
El meu enteniment present aniria per aquí: la darrera finalitat de la creació és ni ser ni veure, però fruir i mostrar. Mostrar en i sobre la “ Glòria de Deu” davant de Jesús Crist (2 Cor. 4:6). I aquesta mostra arriba en la fruïció, des què glorifiquem més que gaudim, en els actes de la Resurrecció del cos que flueix d´aquest plaer en la terra nova i en l´època noves que ens arribaran. Aquest plaer de la Glòria de Deu serà interna i externa. Serà física i espiritual. Gaudirem de la Glòria de Deu exaltant la alegria de Crist en els nostres cors i pels fets exaltat de Crist en la resurrecció dels nostres cos”.  
+
-
 
+
-
Cóm doncs poder parlar de la nostra existència futura veient que no som l objectiu final? Cóm podem parlar de compartir la naturalesa de Deu i acceptar al seu Fill? La manera que vaig sevir de la nostra existència futura és aquesta: “ Mitjançant l´esperit de Deu que està entre nosaltres , el nostre destí finals no és la nostra pròpia admiració ni exaltació, sinó ser capaços de gaudir de la Glòria de Deu Pare pel seu Fill (John 17:26),<sup>48</sup> i se capaços de fer-lo visible l´exaltació de Deu que prové d´aquest delit.  
+
-
 
+
-
I en aquest sentit una onada de la revelació de la seva Glòria divina dels sants és establir un moviment que vingui a augmentar durant tota la Eternitat. Com cadascú de nosaltres veu la Glòria de Crist amb el delit del seu Pare, mitjançant l´Esperit, veurem el flux d´ accions d´amor i creativitat en la nova terra- D´aquesta manera veurem la Glòria divina en cadascuna de les nostres vides d´una forma diferent. Noves dimensions de la riquesa de la Glòria divina en Crist lluirà cada dia dies nous delits i nous fets. I així augmentarà l´onada de la revelació de la riquesa de la Glòria divina que actuarà sempre i per sempre.  
+
-
 
+
-
I nosaltres descobrirem que aquesta manera és factible només pel seu Fill de Deu infinit que va prendre la naturalesa humana i nosaltres, per aquesta naturalesa, podem estar units a Ell i mostrar més i més de la seva Glòria. Trobarem en la nostra experiència eterna que la seva bellesa va encarnar-se en la forma humana per a que creixi la forma humana que revertirà en la seva bellesa.  
+
-
 
+
-
Estic agraït a Deu que no m´ha fet rebutjar la seva “ deïficació” Atanasius. He aquí que “gràcies a la magnitud de les nostres ments mai la podran comprendre.<sup>49</sup> Gràcies, Atanasius!. I gràcies a vos, Pare. I gràcies a vos Sant Esperit. En el nom de Jesús, Ame.
+
-
 
+
-
====Anotacions finals [Endnotes]====
+
-
 
+
-
<sup>1</sup> Timothy D. Barnes, Atanasius i Constantí: Teologia i Política en l´ imperi Constantinià (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1993), 19.
+
-
 
+
-
<sup>2</sup> Gregori de Naciancè, Oració 21: Sobre Atanasius d´ Alexandria, a Gregory Nazianzus, Selecció d´oracions, Sermons, Cartes; Temes Dogmàtics, a “els Pares de Nicena i després [hereafter NPNF], vol. 7, 2nes Sèries, ed. P. Shaff and H. Wace (repr.: Grand Rapids, Mich.: Eerdmans, 1955), 277, ¶27.
+
-
 
+
-
<sup>3</sup> Gregori de Naciancè, Oració 21, 272 ¶10.
+
-
 
+
-
<sup>4</sup> Atanasius: “''Selecció de publicacions i cartes''”, a NPNF, vol. 4, ed. Philip Schaff and Henry Wace (Peabody, Mass.: Hendrickson, 1999; orig. 1892), lxvii.
+
-
 
+
-
<sup>5</sup> Ibid.
+
-
 
+
-
<sup>6</sup> ''NPNF'' 4:lviii.
+
-
 
+
-
<sup>7</sup> R.P.C. Hanson, A la Recerca de la Doctrina ''Cristiana de Deu: La Controvèrsia arriana''” (Edinburgh: T. & T. Clark, 1988), xviii-xix.
+
-
 
+
-
<sup>8</sup> Veure el capítol sobre “El Concili de Constantinoble” a Robert Letham, “ La Sagrada ''Trinitat: en l´Escriptura, Història, Teologia, i publicacions'' (Phillipsburg, N.J.: P&R, 2004), 167-183.
+
-
 
+
-
<sup>9</sup> “La fórmula de Nicenas trobada a Atanasius com a pensament predisposat a accedir a l´esperit, a fer servir els recursos més rics de la formació bíblica i teològica en defensar-les, de profunda espiritualitat i força, del sacrifici personal però amb gran entusiasme i tàctic; les seves ''victòries orientals degudes a Deu  per deixar-lo sol.''” NPNF 4:lxix.
+
-
 
+
-
<sup>10</sup> Letham, La Sagrada Trinitat, 109.
+
-
 
+
-
<sup>11</sup> Archibald Robertson en explica la mort d´ Arius així: “Des de Jerusalem Arius va anar a Alexandria, però sense èxit per obtenir la admissió de la Comunió de l´Església allà. Segons va arribar a la capital en els moment del Concili [de Tiro]. Els Eusebians decidiren que allà mai el podrien expulsar. Arius va aparèixer davant l´ Emperador per satisfer-lo i jurar que l´ortodòxia, i va fixar-se la data de la recepció de la comunió. La història d´aquest desastre degut a la edat del bisbe Alexander [bisbe de Constantinoble] e ben coneguda. El va escoltar l´oració d´ Arius i del mateix que podria haver permès abans d´aquesta alteració. En aquest moment Arius va morir (AD. 336) el dia abans d´aquesta recepció. Els seus amics varen adjudicar la seva mort a la màgia, els d ´Alexandre ho adjudicaven al Judici de Deu, el públic en general ho adjudicaven a una efecte emocional amb un cor vell. Atanasius, tot considerant aquesta darrera opinió, comentava l´incident amb precaució i sobrietat. ''(pp. 233, 565). NPNF 4:xli''.
+
-
 
+
-
<sup>12</sup> Gregori de Naciancè, Oració 21, 270-271 ¶6.
+
-
 
+
-
<sup>13</sup> Letham, La Stmª Trinitat, 145.
+
-
 
+
-
<sup>14</sup> ''NPNF'' 4:xvi.
+
-
 
+
-
<sup>15</sup> Archibald Robertson estimava que els 250 bisbes i atribuïa el nombre a 318 per la importància simbòlica que tenia: “Segons Atanasius, que al final de la seva vida (''ad Afr. 2'') acceptà aquest nombre de 318 (Gen. xiv. 14; el nº grec T combina la Creu amb [''t''] els inicis del Sagrat Nom que al final de la segona generació ( la 1º va ser en les Actes coptes del Concili d´ Alexandria, després en les Cartes de Liberius als bisbes d´Àsia en el 365), en la base més aviat simbòlica que històrica. ''NPNF'' 4:xvii n. 1.
+
-
 
+
-
<sup>16</sup> ''NPNF'' 4:xx.
+
-
 
+
-
<sup>17</sup> Ibid., xx. “En el 329 trobem a Eusebius un a vegada més fent suport a Constantí, delegant les seves funcions episcopals, persuadint a Constantí que Arius i ell mantenien substancialment el Credo de Nicea.”
+
-
 
+
-
<sup>18</sup> F. A. Forbes, ''San Atanasius'' (repr., Rockford, Ill.: Llibres i Publicacions, 1989; orig., 1919), 8.
+
-
 
+
-
<sup>19</sup> ''NPNF'' 4:lxvii.
+
-
 
+
-
<sup>20</sup> Forbes, ''San Atanasius'', 36.
+
-
 
+
-
<sup>21</sup> ''NPNF'' 4:xlii. (July 27, 338).
+
-
 
+
-
<sup>22</sup> Ibid., 62.
+
-
 
+
-
<sup>23</sup> David Wright, “ La vida que canvià la vida d´ Antony,’” en La Hª del ''Cristianisme'', vol. XVIII, no. 4 (1999): 17.
+
-
 
+
-
<sup>24</sup> ''NPNF'' 4:xl.
+
-
 
+
-
<sup>25</sup> Ibid., 278.
+
-
 
+
-
<sup>26</sup> Ibid., l.
+
-
 
+
-
<sup>27</sup> Ibid., lii.
+
-
 
+
-
<sup>28</sup> Ibid., li.
+
-
 
+
-
<sup>29</sup> Ibid., lviii.
+
-
 
+
-
<sup>30</sup> Ibid.
+
-
 
+
-
<sup>31</sup> Ibid., 234.
+
-
 
+
-
<sup>32</sup> Ibid., lxvii.
+
-
 
+
-
<sup>33</sup> ''NPNF'' 4:40-41. Archibald Robertson observava, “Atanasius fracassà, tal com hem mencionat abans, la supremacia de la Creu com a objectiu de l´arribada de Saviours, sense donar de fet el lloc principal en el seu sistema de pensaments tal com ho fa en els seus instints”. (lxix). És una afirmació dèbil. Però en la següent de R. Letham s´oposa al que va escriure Atanasius: “ Per Atanasius és fonamental la Encarnació. Com a resultat la Creui l´ha perdut [ R.P.C.] Hanson lliga la teoria de la salvació a la sagrada transfusió de sang que gaire bé elimina la doctrina del sacrifici. A Atanasius li manquen raons e com Crist hauria mort. Per a ell, l culpa es deguda a la debilitat més que al pecat” Letham, La Stmª ''Trinitat'', 133. Consideri, per exemple, els passatges següents:<br>
+
-
''“Per l´home, essent Ell, va ser més ràpid d´aquesta manera que la Paraula estigués unida a l´home, que en contra del home, que la maledicció no podia defensar-se. Aquest és el motiu per què ells fan la sol·licitud feta en nom de la humanitat en el psalm 76è: Dóna el judici a Deu, Oh Deu (Ps. lxxii. I): demanant que el judici de la mort que es va penjar fos lliurat al Fill, i que Ell, morint per nosaltres, abolir-la per nosaltres en Ell mateix. Això és el que vol dir- deia de si mateix en el psalm 87è: “ aquesta càrrega pesa sobre mi” (Ps. lxxxviii. 7). Aquesta indignació recau sobre nosaltres, tal com Ell va dient el Psalm 103: “ Senyor això és una venjança sobre mi”. (Ps. cxxxviii. 8, LXX.)”. NPNF 4:88.''<br>
+
-
''Però des què això és necessari també, que tots hauríem de pagar novament; per, tal com ja havia dit, tots hem de morir, per una causa especial, per suposat. Ell va descendir entre nosaltres: “ Va venir entre nosaltres: en aquest intent, després de provar la seva Divinitat de les Seves obres, ens va oferir el seu sacrifici per a tots, cedint el seu Temple a per morir en comptes de tots, per fer els homes renunciïn i se sentin lliures del seus vicis, i a més de mostrar-se més poderosos que la mort, deixant el seu propi cos incorruptible, como a fruits de la Resurrecció de tots ( afegits en itàlica)'' NPNF 4:47. Nota: Atanasius estava neguitós per fer de la mort per nostres deutes “ una causa especial” de la Encarnació”. Però va retornar ràpidament als seus punts de vista, anomenat “ restaurar l´ imatge de Deu”
+
-
 
+
-
<sup>34</sup> ''NPNF'' 4:65.
+
-
 
+
-
<sup>35</sup> Ibid., 207.
+
-
 
+
-
<sup>36</sup> Vegi la interacció important amb aquests moviments a Millard J. Erickson, Paul Kjoss Helseth, Justin Taylor, eds., ''Reclamant el Centre: Comparant l´acollida eangèlica en els temps postmoderns'' (Wheaton, Ill.: Crossway Books, 2004).
+
-
 
+
-
<sup>37</sup> Aquestes frases provenen d´E. Stanley Jones, ''El Crist de la Ruta d´Índies'' (New York: Abingdon, 1925), 155-157. Cito aquest llibre antic per què alguns es fan servir entusiasmat actualment per enfortir una visió que envolta la importància de la doctrina  
+
-
 
+
-
<sup>38</sup> ''NPNF'' 4:xix.
+
-
 
+
-
<sup>39</sup> Hanson, “ Reserca de la Doctrina Cristiana”, xxi.
+
-
 
+
-
<sup>40</sup> Una altra manera d´Atanasius i dels bisbes de Nicea per defensar la veritat va ser incloure les negacions i les afirmacions. En ambdós casos es deien “ anatemes”. El punt és aquest: Quan els professors equivocats cerquen una via per a que les seves opinions siguin acceptats en la corrent habitual, estan neguitosos per acceptar les afirmacions donant-les un sentit diferent. O a vegades, les afirmacions són extenses i generals, sense aclarir quines queden excloses per falsedat. Però si algunes excloïes, amb noms explícits, que esdevé inacceptable, la persona equivocada no pot fàcilment justificar la negació. Per exemple: un ateu pot afirmar el principi: “ Creiem en la omnisciència de Deu”. Però tindrà dificultats per negar “ Neguem que Deu ignora les coses que succeiran”.  
+
-
 
+
-
<sup>41</sup> Andrew Walls, Moviment Missioner en la Hª Cristiana (Mary Knoll, N.Y.: Orbis, 2001), 7-9.
+
-
 
+
-
<sup>42</sup> ''NPNF'' 4:xxxv.
+
-
 
+
-
<sup>43</sup> C. S. Lewis va escriure una introducció en la obra d´Atanasius” La Encarnació de la Palabra”. En ella ens ensenya que el valor dels llibres antics que ells no tenen punts dèbils, sinó que els tenen diferents que nosaltres, i són importants per mostrant-nos-les.
+
-
 
+
-
:És una bona norma, desprès de llegir un llibre, mai permetent-nos un altre llibre nou fins llegir un altre antic entre ells. Si això esdevé exagerat per vostès, vostès han de llegir un de vell entre 3 de nous.  
+
-
 
+
-
:Cada edat tenim un nou punt de vista. És especialment bo veure certes veritats i especialment vinculats a certs errors. Tots nosaltres, tanmateix, necessitem llibres que correguessin els errors del nou període. Això vol dir “llibres antics”. ...hem d´estar segurs que la característica ceguesa del segle XX- la ceguesa sobre que ens exigirà el futur. “ Però com podem haver pensat en això? mentides que mai ens hem plantejat i implica alguna cosa sobre l´increïble acord entre Hitler i el Pte. Roosevelt o sobre Mr. H. G. Wells i Karl Barth. Cap de nosaltres podem escapar d´aquesta ceguesa, però aquestes certament augmentaran això, i, debilitades les nostres forces en contra d´això, si llegim només llibres antics..... dos caps són millors qu´ ú, no perquè cadascun sigui infal·lible, si no que elles no pugui equivocar-se en la mateixa direcció.
+
-
 
+
-
C. S. Lewis, “En llegir els llibres antics,” in C. S. Lewis, Col·lecció fàcil i altres obres breus (London: Harper Collins, 2000), 439. Aquest assaig està penjat a nombroses pàgines d´Internet.
+
-
 
+
-
<sup>44</sup> ''NPNF'' 4:65.
+
-
 
+
-
<sup>45</sup> Ibid., 329.
+
-
 
+
-
<sup>46</sup> Ibid., 406-407.  
+
-
 
+
-
<sup>47</sup> “Glorificació (en la terminologia occidental), o deïficació (segons la oriental), es aportada per fruir fins al final u dura tota la eternitat , i aquest és l´objectiu final de la salvació, etc.... Segons l´Església oriental, l´objectiu de la salvació s´ha de fer com Deu. Aquets són els efectes de l´Esperit Sant sobre nosaltres. Això implica no rebutjar la diferència entre Creador-criatura, sinó que es centra en la unió i comunió rebuda de Deu, en la que participem de la seva naturalesa divina. (2º Peter 1:3).” Letham, La Stmª Trinitat, 474, 498.
+
-
 
+
-
<sup>48</sup> John 17:26 “ ''Els faig saber els vostres noms, I m´agradaria continuar, perquè l´amor amb que em vau estimar està en ells i jo en ells”. ''
+
-
 
+
-
<sup>49</sup> John Calvin, citat a Letham, ''La Stmª Trinitat,'' 472.
+

Revisió de 18:45, 23 oct 2020

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: Contending for Our All

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Christian Biography
Part of the series 2005 Bethlehem Conference for Pastors

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



La vida i el Ministeri d´ Atanasius

2005.- La Conferència pels Pastors, a Betlem

Atanasius va néixer l´any 295 AC. a Egipte, i va esdevenir bisbe d´Alexandria el 8 de juny de l´ any 320 amb 30 anys. El poble egipci va considerar-lo com el seu bisbe fins a la seva mort. El 2-maig-373 al 75 anys.1 Us dic que ell “va ser considerat” pel poble egipci com el seu bisbe durant aquests anys perquè Atanasius va ser expulsat de l´Església i de les oficines cinc vegades pels poders de l´Imperi Romà. 17 anys dels seus 45 com a bisbe els va passar exiliat. Però la gent mai va reconèixer la validesa d´altres bisbes que el substituïren. Va ser sempre el bisbe de l´exili pel que fa als seus fidels.

Gregori de Naciancen (330-389) va pronunciar un sermó memorable a Constantinoble 7 anys després de la mort d´Athanasius descrivia l´afecte del poble egipci vers el seu bisbe. Al final del 3r exili, des de la seva terra, quan Athanasis retornava al 326, desprès de 6 anys fora, Gregori els deia:

“Al mig de tal delit del poble de la ciutat i de tots els egipcis que corregueren junts des de qualsevol punt, fins els seus límits més allunyats del país, simplement per sentir la veu d´ Athanasius o veure amb els seus ulls.” 2

Des d´aquest punt de vista cap dels nomenaments dels estrangers pel càrrec a Alexandria durant 45 anys va esdevenir vàlida, excepte una, Athanasius. La devoció per aquesta mena d´home, era Athanasius. Gregori el recordava així:

Un elogi pel seu dejuni o pregàries... un altre, pel malestar i zel per les seves vigílies o psalmòdies, altre per la seva protecció els més necessitats, un altre pel seu coratge davant els poderosos, o la seva condescendència davant els pobres...[ Var ser] el seu venerable consol, dels seus alumnes, instructor dels seus joves, dels pobres en recursos, l´administrador de la riquesa dels rics. Inclòs les vídues voldran....pregar al seu protector, sempre el pare dels seus òrfenes, el benefactor dels pobres, dels artistes desconeguts, agermanar l´amor fratern, el metge dels malalts.” 3

Una de les coses que fa aquest tipus d´elogi dels creient contemporanis és que, à diferència de molts sants antics, Athanasius no es recordat pel seus miracles. Archibald Robertson, que va editar els treballs d´ Atanasius de “Nícies i els Pares del Post- Nícies” deia: ”Estava envoltat per un ambient de sinceritat. No es recorda cap tipus de miracles d´ell”. La fama de santedat d´ Athanasius pertany a la seva vida i al seu caràcter, sense cap reputació del seu poder miraculós 4”. Després continuava amb el seu elogi d´ Anàstasis:

“Durant tots els minuts de coneixements de la seva vida existeix una manca total d´interès propi. La Gloria de Déu i el benestar de l´ Església va absorbir tot el seu temps. ...Els emperadors el varen reconèixer una força política de primer ordre...però en cap ocasió va caure en la temptació de servir-se del braç de la lluita. Potser inconscient del seu poder...la seva humilitat més real que mai, essent clarament desafiant.... Força, sacrifici propi, propòsit ferm, versatilitat i enginy, plena simpatia, tots harmonitzats pel respecte profund i la disciplina d´un amant únic de Crist ”.5

Contingut

Athanasius—El Pare de l´Ortodòxia—Contra el Món

Aquest únic amant de Jesús Crist va demostrar-se en si mateix durant una llarga batalla per explicar i defensar la divinitat de Crist i adorar-lo como a Senyor i Déu. Atanasius és ben conegut per això. Havien moments que semblava que el món sencer havia abandonat l´ortodòxia. Per això va aparèixer la frase “Athanasius contra Mundum” (contra el món). Va mantenir-se ferm en l´aclaparadora lluita per la ortodòxia i només al final de la seva vida va poder albirar el triomf.

En cert sentit és anacrònic usar la paraula “ortodòxia” d´aquesta manera- per dir que el món abandonà l´ortodòxia. Va produir-se “l´abandonament”? Bé, la veritat bíblica existeix sempre allà per abandonar-la. Però l´”ortodòxia” generalment al·ludeix a un punt de vista històric, oficial u universal de la veritat en les Escriptures. Què hi ha allà per abandonar?. La resposta sorgeix d´una altra denominació donada a Atanasius, com “ El Pare de l´ ortodòxia”.6 La frase sembla dir-nos que l´ortodòxia ve provocada per Athanasius. I en cert sentit, és vertadera en relació a la Trinitat. Les relacions entre el Pare, el Fill i l´Esperit Sant no reben una declaració formal en cap concili representatiu abans del temps d´ Atanasius.

R. P. C. Hanson va escriure: ”no existia fins aquells moments cap doctrina ortodoxa abans [sobre la Trinitat] per si havia existit, la controvèrsia difícilment podia haver superat 60 anys abans de resoldre´s.7 El 60 anys que tenia al cap era el període entre els Concilis de Nícies (325) i el de Constantinoble (381).8 El Concili de Nícies establia les línies de debat i l´establiment de la divinitat de Crist, i el Concili de Constantinoble confirmà i reafirmà el Credo de Nícies. Els 60 anys següents va haver la batalla per mantenir la formula de Nícies i esdevenir “ortodoxa”.

Aquesta va ser la batalla d´ Athanasius durant 45 anys. Va romandre tota la seva vida. Però l´ortodòxia va aparèixer a l´ horitzó tot just a la seva mort al 373. I sota Déu aquesta aparició pertanyia a la força, la consistència, la feina i els escrits d´ Athanasius. Cap persona va apropar-se a la seva influència en la causa de la veritat bíblica durant aquest període.9

La guerra va acabar-se al 319. Un diaca d´Alexandria, anomenat Arius, nascut a 256 a Líbia, va presentar una carta al bisbe Alexandre, argumentant que si el Fill de Déu era realment el seu fill, ell havia de tenir un principi. Havia d´haver un temps, més llunyà en què Ell no existia. Tot el que coneixem d´ Arius és d´ altres. Tot el que ens queda de la ploma d´ Arius són 3 cartes, un fragment d´una quarta i trossos d´ una cançó, la Thalia”.10 De fet, ell va resultar ser un personatge menor en la sostinguda controvèrsia. Va morir l´any 336.11

Athanasius tindria els 20 any quan la controvèrsia va aparèixer- 40 més jove que Arius ( una lliçó de com els joves poden esdevenir més creients bíblics que els vells). Athanasius estava al servei d´Alexandre, bisbe d´Alexandria. Poca cosa es coneix de la seva joventut. Gregori de Naciancen celebra el fet que Athanasius tenia una formació sobre tot en la educació bíblica, no filosòfica.

Va ser educat, des del principi, en els costums religioses i practiques, desprès d´un breu estudi de Literatura i Filosofia, per això no estava prou preparat en aquestes matèries, o ignorava els temes que ell havia decidit menysprear. El seu esperit generós i neguitós no podia ocupar-se de vel·leïtats, com a atletes mals entrenats, que lluiten contra l´aire a canvi de vèncer els seus antagonistes i perdre el premi. Meditant sobre cada llibre de l´Antic i Nou Testaments, amb una profunditat com mai ningú abans, va enriquir-se en la contemplació i en l´esplendor de la vida.12

Aquest va ser el servei que va retre durant 45 anys: un cop bíblic constant contra la fortalesa de l´heretgia arriana. Robert Letham confirmà l´observació de Gregori: “ La contribució d´Athanasius a la Teologia de la Trinitat difícilment pot ser menyspreada....Ell va menysprear la especulació filosòfica i tornar a les bases bíbliques o teològiques”.13

AI 321 un Sínode celebrat a Alexandria, on Arius va ser derrotat i la seva opinió declarada heretge. Amb 23 anys, Athanasius va explicar aquesta deposició a Alexandre. Aquest va ser el seu paper des d´ara durant 52 anys- escrits per declarar la glòria de l´encarnació del Fill de Déu. La deposició d´ Arius va desencadenar 60 anys de conflictes entre els religiosos i l´imperi- conflicte amplament polític.

Eusebi de Nicomèdia (l´actual Izmit a Turquia) va agafar la Teologia d´ Arius i esdevenir “ el començament i el centre de la causa arriana ”.14 Durant els 40 anys següents la part oriental de l´Imperi esdevenia arriana. És veritat que en comptes del Gran Concili de Nícies concloure la completa deïtat de Crist. Centenars de bisbes signaren això i desprès varen canviar el llenguatge per dir que el text d´ Arius encaixaven perfectament amb Nícies.

El Concili de Nícies (325)

L´emperador Constantí havia vist el signe de la creu durant una decisiva batalla de 13 anys abans i va convertir-se al cristianisme. Va implicar-se profundament en els efectes de la controvèrsia arriana en el seu regne. Els bisbes gaudien d´una tremenda influència i quan se sentien incòmodes ( van acabar amb aquest problema) va fer més fràgil l´ unitat i l´harmonia del regne. El conseller cristià de Constantí, Josius, va intentar intervenir en aquest conflicte arrià a Alexandria, sense aconseguir-ho. Per això al 325 Constantí va convocar el Concili a Nícies, en el Bòsfor des de Constantinoble (actualment Estambul). Varen trobar-se 318 bisbes tots plegats, més que mai, seguint la tradició,15 assistint també Athanasius i l´Arius, cap dels dos eren bisbes. Ell va establir l´ordre del Concili i reforçar les decisions amb sancions civils.

El Concili va durar des de maig fins a l´agost i va acabar establint l´ortodòxia que avui s´ha definit como a cristiana. El que avui denominem “Credo de Nícies” és la llengua realment alterada del Concili de Constantinoble del 381. Però el treball decisiu es va fer al 325. L´anatema al final d´aquest Credo demostra més clarament quina era la questió. El “ Credo de Nícies” va ser escrit en grec, però ara està en anglès:

“ Creiem en un Déu, el Pare tot poderós. Creador de totes les coses, visibles e invisibles. I el Senyor Jesús Crist, el Fill de Déu, engendrat pel Pare, l´únic Creador, que és l´essència del Pare (ek tës ousias tou patros), Déu de déus (theon ek theou,), Llum de Llums (kai phõs ek phõtos), Déu vertader de Déu vertader (theon alëthinon ek thou alëthinou), creat, no engendrat (gennëthenta ou poinëthenta), essent d´ una mateixa substància amb el Pare (homoousion tõ patri) a través del qual varen crear-se el cel i l´infern, pels homes i la nostra salvació, va descendir per encarnar-se en l´home; va sofrir i el 3r dia ressuscità, ascendent al cel; des d´aquest moment ve a jutjar la vida i la mort.”
I la sagrada Divinitat.
I tots els qui diuen: “havia un temps que Ell no existia; i no era abans de crear-lo, i va ser creat del no res, o de cap altre substància o cosa (ë ex heteras hupostaseõs ë ousias), el Fill de Déu va ser creat, variable o alterat; ells seran condemnats per l ´Església Catòlica Apostòlica.

La frase clau, homoousion tõ patri (una essència amb el Pare) va afegir-se desprès, davant l´ insistència de l´emperador. Va aclarir la qüestió. El Fill de Déu no havia estat creat, perquè no era merescudament un ser semblant al Pare (homoiusion tõ patri), sinó que era un ésser vertader del Pare (homoousion tõ patri). No va arribar a la seva existència com un ésser semblant, sinó un ésser eternament diví.

Sorprenentment només 2 bisbes varen signar el credo, algú, com Roberston, deia:” amb total duplicitat ”16: Secundus i Theonas, a més d´Arius, varen ser exiliats. Eusebius va aprovar el que ell denominava “reserva mental” i durant els 4 anys va persuadir l´Emperador que Arius havia mantingut el Credo de Nícies substancialment – el que esdevenia purament política.17

Quan el mentor d´Atanasius, Alexandre, Bisbe d´ Alexandria, va morir, 17- abril del 328- tres anys abans del Concili de Nícies, la causa d´Egipte i de l´ortodòxia va recaure sobre Atanasius. Va esdevenir bisbe el 8-juny d´aquell any. Aquesta seu va ser la segona de la cristiandat després de Roma. Tenia jurisdicció sobre tots els bisbes d´Egipte i de Líbia. Sota Athanasius, l´arrianisme va decaure completament a Egipte. I des d´allà, Athanasius controlava el seu poder en la batalla de la deïtat de Crist.

Athanasius, els monjos del desert, i Antoni.

Hem obviat un passatge crucial i decisiu en el seu paper com a col·laborador d´Alexandre. Van visitar Tebas, un espai desèrtic de l´ Alt Egipte amb Alexandre, tots plegats, on varen posar-se en contacte amb els primers monjos del desert, els ascetes que vivien del celibat, de l´aïllament, disciplina, pregàries, senzillament, i al servei de la pobresa. Athanasius e esdevenir afectat per aquest visita i la santedat d´aquelles vides”.18

Va existir un vincle inusual entre el bisbat de la ciutat i els monjos del desert per la resta de la seva vida. Els van retenir i ells els admirava i beneïa. Robinson deia: ”Ells tractava...com iguals o superiors, pregant per corregir-lo i canviant qualsevol cosa en els seus escrits”.19 Les relacions esdevingueren un tema de vida i mort quan Athanasius va ser expulsat forçosament d´aquesta seu degut a l´emperador, allà hi havia un grup conegut que confiava en la seva protecció. “ Els solitaris del desert, un home confiava en Athanasius durant els anys del seu judici”.20

Un dels que li cridaven l´atenció, l´afecte i admiració a l´Atanasius era l´Antoni. Nascut a 251. Als 20 anys va vendre els seus bens i va traslladar-se al desert per viure pobrament. Al 35 va viure absolutament sol, i ningú no sabia si era viu o mort. Al 55 va tornar i dirigir els monjos i a qualsevol que volgués viure per pregar i aconsellar-lo en el desert fins a la seva mort als 105. Athanasius va escriure la seva biografia. L´ideal per Athanasius era la combinació de la solitud i la compassió pels pobres basant-se la sòlida ortodòxia.

L´Antoni tenia una aparença estranya en Alexandria, del qual hem sentit que, nominalment, el remor que els monjos del desert donaven suport a l´arrianisme. Ell va denunciar l´Arrianisme “com la pitjor heretgia, i solemnement tret de kla ciutat, protegit pel bisbe Atanasius personalment”.21 L´ortodòxia, rigorosament ascètica, per la puresa o la compassió de la pobresa- aquestes eren les virtuts que Athanasius admirava d´Antoni i els seus monjos. I creia que les seves vides esdevindrien l´ argument tant fort en la cristologia ortodoxa dels seus llibres com ho eren.

Actualment, aquests arguments nostres no es limiten només a les seves paraules, sinó que en realitat tenen un testimoni d´aquesta veritat. 2. “ Per a qui vulgui, pugui pujar i mantenir la prova de la virtut entre les verges de Crist i els joves que practiquen el sagrat celibat, i la garantia de l´ immortalitat és tan gran, a banda dels seus martiris”.22

La biografia d´Antoni, descrita per Athanasius, es important per altre motiu. Va ser traduïda del llatí al grec, i troba els seus camins en mans de Poncianus, un amic de St. Agustí, alguns anys més tard del 380. Poncianus va relatar a St. Agustí la vida d´ Antoni. I al mateix temps que ell parlava, St. Agustí deia: “va patir un violen sentit de la timidesa”. Això va arrossegar Agustí a la batalla final en el jardí de Milà i la seva eventual conversió”. L´objectiu d´ Athanasius en escriure la biografia de l´Antoni va guanyar un gran triomf: Agustí esdevindria el teòleg més gran de l´Església pels proper 1.000 anys.23

Athanasius implicat en la Controvèrsia

Desprès de 2 anys d´abandonar la seu del bisbat d´Alexandria, Athanasius va veure´s implicat en la controvèrsia. Most dels bisbes que havien signat el “Credo de Nícies” no volia considerar gent herètica als dissidents. Ells volien desfer-se d´ Athanasius i la seva passió per la causa. Athanasiu va ser acusat de cobrar impostos il·legals, que era massa jove per ordenar-los que utilitzava la màgia, que subvencionava els traïdors, i més... A Constantí no l´ agradava la seva duresa i va convocar-lo a Roma, al 331. Els fets varen donar-li la raó, però la formula de Nícies sobre la deïtat de Crist anava creixent entre la minoria.

El 1r exili d´ Athanasius (336-338)

Finalment els enemics resolgueren investigar. Portaren Arsenius, el bisbe d´Hypsele (el Nil del Sud-Est egipci) per desaparèixer abans de començar el rumors de que Athanasius havia organitzar el seu assassinat i tallat una de les dues mans per la màgia. Constantí va ser informat i demanat per a que la prova fos a Tiro. Mentrestant uns del verdaders diaques d´ Athanasius havia portat Arsenius fins al monestir, amagant-lo i portant-lo captiu secretament a Tiro.

En el judici, els acusadors varen crear una mà màgica per confirmar l´acusació. Athanasius estava preparat: ” Conegueu Arsenius personalment - va demanar-” – digué- “Sí!” va ser la ràpida resposta en moltes direccions. Així Arsenius va sobreviure i extret envoltat en un mantell. Quedaren sorpresos i explicaren com havia perdut la mà. Athanasius va obrir el mantell i va mostrar que una mà era encara allà. Va haver un moment de suspens, portat per Atanasius. Tot seguit es va exposar una segona mà i es va demanar l´acusació que indiqués quan havien tallat la tercera.24

Tan clar com sembla, Athanasius va ser condemnat en aquest Concili i fugí en un vaixell amb 4 bisbes cap a Constantinoble. L´acusació va apartar la d´ Arsenius i creà una altra amb testimonis falsos: que Athanasius havia intentat morir de fam i evitar l´arribada del vaixell amb blat des d´Alexandria. Constantí ordenà la detenció a Trèveri ( Trier, avui a Luxemburg). Athanasius acabà el seu exili el 8 de febrer del 326.

Constantí moria l´any següent i l´imperi es va dividir entre els 3 fills: Constantí ( va quedar-se l´est) Constant (va quedar-se Itàlia i Il·líria) y Constantí II ( la Gàl·lica i Àfrica). Un dels primer actes de Constantí va ser tornar Athanasius a la seu d´Alexandria ( 23-novembre- 327).

El 2nd exili d´ Atanasius (339-346)

Dos anys més tard, Eusebius, el dirigent dels arrians, havia persuadit Constantí per desfer-se d´ Athanasius. Va agafar els poders eclesiàstics en les seves mans- nominà Gregori com a bisbe d ´Alexandria-, va donar poder seculars en mans del governador i va forçar el control de les esglésies i districtes. Athanasius va se obligat a deixar la ciutat per evitar la sang.

Aquest va ser el començament del 2nd exili- el més llarg allunyat de la seva seu- Deixà el 16 d´ abril- 339 i no va tornar fins el 21-octubre del 346, sobre 7 anys en l´exili. Els altres dos germans de Constantí van donar suport Athanasius i convocaren el Concili de Sàrdica ( actualment Sofia, a Bulgària) que va reclamar-lo l´agost del 343. Però va trigar 3 anys, fins que els elements polítics varen permetre el seu retorn. Constant amenaçà Constantí amb una guerra si no restituïa Athanasius. I durant aquest període, l´Arrianisme va decaure en favor del Cristianisme i de la mort del bisbe Gregori- el seu substitut-. Athanasius va tornar amb els seus fidels desprès de 7 anys allunyat (al 346 ).

Durant aquests anys de pau, Alexandria i els seus districtes que l´envoltaven semblaven haver revifat alguns canvis, amb una forta corrent ascètica;

Athanasius va escriure ( en l´ Hª de l´Arrianisme): quina quantitat de dones solteres, que abans estaven disposades al matrimoni ara romanien verges cap a Crist...i quants homes joves, imitant l´ exemple d´altres, havien acceptat la vida monàstica! ...quantes vídues i òrfenes, mortes de fams i nues, gràcies al zel del poble, varen menjar i vestir-se. En una paraula, cóm havia crescut la virtut que es podria considerar cada família i cada casa com la Casa de Crist per raons de la bondat dels seus habitants i oracions fetes a Déu. En els temples hi havia una profunda i meravellosa pau mentre el bisbe escrivia per tots els districtes i rebien d´ Athanasius les habituals cartes de pau.25

El 3r exili d´ Athanasius (356-362)

El 18- gener-350, Constant va ser assassinat. Constantí, lliure per afirmar el seu poder i contrari a Athanasius i els teòlegs de Nicena a favor. El poble d´Alexandria va suportar un assalt militar pel secretari de l´Emperador, Diògenes al 335, però l´any següent Constantí va enviar a Sirianus, el seu comandament militar.

El dijous a la nit, 8-febrer (356) Athanasius presidia un servei amb molt assistents per preparar la Comunió pel matí següent...a l´Església de Theonás- la més gran de la ciutat. De cop i volta, el temple va ser envoltat i les portes trencades, i justament abans de la mitja nit, Sirianus va accedir amb molts soldats”.. Athanasius, amb molta calma, va agafar la seva cadira del tron ( a un costat de l´ àbsides) i va ordenar el seu diaca començar el psalm 136è; els assistents van respondre cada versicle “per a que la seva misericòrdia perduri per sempre!”. Mentrestant els soldats varen envair el presbiteri i, malgrat les súpliques, el bisbe va rebutjat fugir escapant-se abans que els congregats estiguessin segurs. Ell va ordenat els fidels desfilar i només en els darrers moments la multitud de monjos i de clergats varen arrossegat l´arquebisbe per treure´l enmig de la grans confusió, en condicions molt dolentes....però agraint els seus fidels poder escapar del seu poble millor que tot sol! ( pag. 264). Des d´aquest moment, Athanasius va desaparèixer públicament “durant 6 anys i 14 dies” .26

A curt termini ell havia estalviat sofriments els seus. Però pel juny l´hostilitat contra els fidels d´ Athanasius va augmentar més violentament que mai abans.

“ A les primeres hores del dijous 13 (356) desprès d´un ritus ( que havia començar a mitja nit), justament quan tota la congregació, excepte les dones, havien sortit, el temple de Theonàs va ser destruït i la violència perpetrada quedava molt enrere de la de Sirianus. Les dones foren assassinades, el temple enfonsat i envaït per la pitjor de les orgies de l´ateisme, cases i les tombes per tota la ciutat tetes saquejades i els seus suburbis “amb la pretensió de cercar Athanasius”.27

L´autoritat secular va imposar un nou bisbe a la gent. Que va ser desastrós. El bisbe George instigà violentament la persecució a qualsevol seguidor d´ Athanasius que no donés suport a la causa de l´arrianisme. Va haver molts morts i altres expulsat. A finals de desembre del 361, la paciència de la població es va exhaurir i George linxat.

Tal va esdevenir el desastre entre les forces eclesiàstiques i les seglars en aquells dies. Però entre els moments més foscos d´ Atanasius i la causa de l´ortodòxia arribaria la llum. El 3r exili va ser el més fructífer. Protegit per un exèrcit de monjos fidels del desert ,ningú no va poder trobar-lo i el va escriure les seves millors obres. “La Hª de l´Arrianisme”, els “4 Tractats”, “Contra els Arrians”, les “4 Cartes dogmàtiques a Serapion”, o “Sobre els Concilis d´ Arianus o Selèucida”.

La darrera obra va ser en resposta dels dos Concilis convocats per Constantí al 359 per acabar amb el conflicte entre els arrians i els seus seguidors de Nícies. 400 bisbes, reunits a Arinium (Itàlia), i 160 a Selèucida ( Àsia Menor). El propòsit va ser unificar les creences del Cristianisme. El primer pas era un compromís, a vegades anomenat “ semi-Arrians” el que vol dir: “El Fill és com el Pare” però sense explicar cóm. Així s´estalviava el problema. Per Athanasius això va ser completament inacceptable”. La naturalesa de Crist era tan important per enfosquir-lo amb un llenguatge tant poc concís.

Una de les típiques ironies de la Providència divina que el triomf sobre l´Arrianisme succeiria en el ministeri d´una vida fugitiva i de l´escriptura a poca distància de la seva mort. D´aqueta manera descriu l´Archibal Roberston el triomf del 3r exili:

“ El 3r exili d´Athanasius marca el màxim de la seva experiència. El seu començament és el triomf, la seva conclusió el final de l´Arrianisme. És veritat que desprès de morir Constantí ( 3-novembre-361) la batalla anava variant la fortuna durant 20 anys, la major part sobre el regnat de l´ardent emperador arrià Valens (364-378). Però al 362, la darrera manca de coherència de l´arrià va manifestar-se sobre la resta, el problema de lluitar podria posposar-se per les circumstàncies sense dubtes. La ruptura del poder arrià va ser deguda a la manca de realitat; tan bon punt tenia les mans lliures, tot va trencar-se. Però l´ull atent d´ Athanasius seguia cada etapa del procés des del seu amagatall, i l´ esdeveniment era gran degut a la seva forta personalitat i la seva ploma forta, coneixent a qui aclaparar i amb qui conciliar-se, on colpejar i on perdre´s. Aquest període de forta abstenció en la vida d´ Athanasius d´ assumptes en aquells moments va ser remoguda espiritualment i l´ activitat literària. Va escriure més de la meitat de les seves obres més llargues. Deixi´m destacar un cop per sempre, quan sorprenentment exercia el poder un fugitiu errant basant-se en la fe d´Egipte cap el seu pastor. Ciutats i pobles, desert i monestirs, les tombes continuaven esdevenint saquejades pels inquisidor imperials, tots buscant Athanasius; però al final, tot en va. Cap vegada varen sentir cap sospita. La feina de la dècada dorada ( el període de la revifada donava el seus fruits).28

Athanasius retornà a Alexandria el 21-febrer-362 irònicament. L´emperador pagà i molt obert, Julia, va canviat tots els advertiments de Constantí. Aquest favor durà 8 mesos. Durant aquests mesos, Athanasius convocà el Sínode a Alexandria i va consolidar i reconciliar els avenços aconseguits en els 6 últims anys amb els escrits. Va tenir un fort impacte en el desenvolupament del consens de l´Església a favor de l´ortodòxia de Nícies. Jeroni diu que aquest Sínode” va arrabassar el món de les urpes del dimoni”.29 I Roberston el denominava: “ la corona de la carrera d´ Athanasius”30 El punt més important que va obtenir l´ortodòxia del 362 va permetre la reunificació del Cristianisme oriental per lluitar contra la política arriana sota l´emperador Valens, que regnà entre 364-378.

El 4rt exili d´ Atanasius (362-364)

Però l´octubre del 362, Athanasius va deixar la seva seu per la ira de l´emperador en percebre que Athanasius rebutjava prou els déus pagans prenent el seu Cristianisme prou seriosament. Novament 15 mesos entre els monjos del desert. La Història conta que era lliure de retornar mitjançant la profecia d´un monjo a qui Julià donava per mort en la Batalla de Persia. Va ser veritat i Athanasius recuperà el seu Ministeri el 14-febrer-364.

El 5è Exili d´Atanasius (365-366)

Un any més tard, l´emperador Valens va ordenar l´expulsió de tots els bisbes sota Julian per les autoritats civils. El 5- octubre- 365, el Prefecte romà va irrompre en el temple buscant els habitatges del clergat, però el vell Athanasius de 67 anys va ser advertit i escapar una vegada més— el 5è exili!. Va ser breu a causa de la revolta perillosa liderada per Procopius que es va sotmetre a Valens sense temps per permetre que el descontentament popular arribés fins Alexandria. Athanasius va tornar el 1r-febrer-366.

Els darrers anys en la vida d´ Athanasius

Va passat els seus últims dies de la seva vida actuant com a pastor i supervisant els pastors. Va mantenir una correspondència extensa i animar i donar suport a la causa ortodoxa al voltat de l´imperi. Va morir el 2-maig-373.

Lliçons de la Vida d´ Athanasius i el seu Ministeri

Torno ara a les lliçons que podríem aprendre de la seva vida i ministeri tan importants

1. Defensar i explicar la doctrina és favor de l´ Evangeli de la Glòria de Crist y la nostra alegria eterna.

Quan Athanasius va sortir cap el seu 3r exili, va escriure una carta oberta, anomenada” Al bisbe d´Egipte”. Al·ludeix els màrtirs de la deïtat de Crist que varen morir. Desprès deia: “ a banda d´aquesta desgràcia per tots nosaltres ...permetin fer-ho també acuradament i la intenció de protegir tot el que hem rebut!31..... La controvèrsia arriana no era per combatre el poder eclesiàstic ni pel triomf teològic!....Va ser una crisis religiosa que implicava la realitat de la revelació i redempció“!32 “ Ell va dir essencialment: “Lluitem per tots nosaltres”

Tot estava en joc. Oh, quan agraït hem d´estar a Athanasius que veia això, tan clarament. L´encarnació té a veure amb l´Evangeli. Amb la salvació. Amb qualsevol cosa on hagi esperança o vida. Athanasius va ajudar a modelar el Credo, que va admetre i va dedicar tota la seva vida a defensar i explicar” deia clarament:

“ Creiem...en el Senyor Jesús Crist, el Fill de Déu, creat del Pare...un Déu, veritablement Déu...essent substancial al Pare.....home, per nosaltres i per la vostra salvació, va descendir i encarnar-se, tornant-se home; va sofrir i ressuscitar al 3r dia”....

En altres paraules, la deïtat de l´encarnació del Fill de Déu és essencial perquè l´Evangeli de la nostra Salvació esdevé essencial. No n´hauria salvació si Jesús Crist no fos Déu. Aquesta és la veritat que Athanasius defensava sobre tot en termes de restaurar l´ imatge de Déu en home prenent la naturalesa humana juntament amb la naturalesa divina. Però Athanasius no emfatitzava això per excloure la mort de Crist i el sacrifici. Pot sentir-ho en el passatge de “ Sobre la Encarnació de la Paraula:

“ Per la Paraula, percebent que cap altra manera la corrupció dels homes es feta sota la mort com a condició necessària, mentre que és impossible que la Paraula mori, essent immortal, i el Fill del Pare; al final Ell va prendre un cos capaç de morir, que compartia amb la Paraula que està per damunt, que podia morir per tots, i degut a la Paraula que va arribar a habitar, esdevé incorruptible; i a partir d´aquell moment, la corrupció pogués quedar-se entre totes per la Gràcia de la Resurrecció. Llavors, morint el cos, que Ell havia pres per si mateix, com a ofrena i sacrifici, lliure de culpa, pujar directament. Va rebutjar la mort de tots ells, oferint un equivalen. À causa d´estar per sobre de tot, la Paraula de Déu va oferir naturalment el seu cos com a temple i instrument físic per satisfer la vida de tothom amb la seva mort. I a més, el Fill incorruptible de Déu, estat unit a tots, degut a una naturalesa semblant, cobert naturalment de tots sense corrupció, per la promesa de la Resurrecció.”33

Atanasius va veure un gran proporció de coses. Són doctrines bíbliques equivocades que cal la pena descartar i viure per elles. Aquestes són les nostres bases per viure. Elles són al centre de la nostra tasca. La naturalesa divina i humana de Crist en una persona esdevé una d´aquestes doctrines.

2. La força alegre és la vocació d´un pastor fidel

Athanasius va veure assassins intrusos en el seu temple. Va mantenir-se ferm davant els emperadors que podien matar-lo tan fàcilment com exiliar-lo. Va arriscar la ràbia dels parents i d´altres clergues, preparant conscientment els joves per donar-ho tot per Crist, inclòs el martiri. Va gaudir del fruit del seu ministeri, dient: “ si els joves es controlen, resistir la temptació, perseverar en el treball, són pacients davant els insults, quan són robats ho esclareixen: i tan meravellós com això, ells desafien la mort i són màrtirs de Crist"34 – màrtirs no són els que els maten, sinó que desitgen aquesta mort.

Athanasius “Contra el Món” podria inspirar cada pastor mantenir el seu terreny merescudament i amb coratge, on hi hagués una veritat bíblica en joc. Però esteu segur que esteu sempre alegres davant els adversaris. Si mereix lluitar per qualsevol cosa, és millor alegrar-se. L´ alegria és essencial en aquesta lluita, però res no s´hi val si no és per augmentar la vostra alegria per Déu. Cal que el nostre poble ho vegi.

Cal barrejar la forca en el conflicte amb l´alegria en Déu. Això és el que l agradava a At´hanasius d´Antoni i el que ell cercava. Aquesta és una de les estratègies de la seva lluita contra els seus adversaris.

“ Sigueu coratjosos i gaudiu sempre..... Permeteu considerar i ampliar el cor mentre Déu sigui amb nosaltres, els nostres enemics no poden fer-nos mal.... Però si ells ens veuen fruint en el Senyor, observant la felicitat del futur, pensant en Déu, posant totes les coses en les Seves mans.... ells estaran desconcertats i retrocediran."35

Així, germans, si en qualsevol moment, us trobeu sols contra el món, que Déu-os encoratgi i defenseu-vos dels adversaris.

3. L´amor a Crist inclou estimar les seves vertaderes propostes sobre Crist.

El que està clar d´ Atanasius és que les seves proposicions sobre Crist portaven a les conviccions que podríeu acabar en el cel o a l´infern. Hi havia proposicions com aquesta: Hi havia un temps que no existia el Fill de Déu“ i “ No existia abans de la seva creació” i “ el Fill de Déu va crear-se”. Aquestes proposicions eren estrictament condemnables. Si s´estenien i es creien podrien afectar les ànimes dels creients. I encara més, Athanasius va dedicar totes les seves forces a formular proposicions d´ acord amb la realitat per portar les ànimes cap a la fe, al culte i al cel.

Crec que Athanasius hauria abominat, amb llàgrimes, la convocatòries contemporànies per “ exagerar” el que hem sentit entre els anomenats “reformistes” i “l´ Església emergent”, els “joves evangelistes”, “post-fonamentalistes”, “ post-fondacionalistes” o “post-evangelistes” 36. Crec que ell volia dir: ”El nostres joves d´ Alexandria moren per la veritat de les proposicions sobre Crist. I per qui moren els seus joves? Si la resposta és: ”moren per Crist, no per les proposicions sobre Crist”. Crec que ell volia dir: “ Això és el que diu Arrius. “Per quin Crist vostès moririen?”

Athanasius esdevindria trist per les frases com: ”És el Crist que ens uneix, és la doctrina que ens separa!”. Frases com aquesta:” Ens agradaria demanar-vos: “ En qui confieu, més que en què creieu? 37. Ell s´entristiria perquè això es utilitzat molt tàcticament pels bisbes arrians per cobrir els Concilis que emboiren el significat de la paraula “Crist”. Aquest que parlen així: “ Crist uneix, les doctrines divideixen” han simplement substituït les proposicions per una paraula. Pensen que han fet una cosa molt profunda i recent, quan de fet han repetit alguna cosa molt antiga, rància i dolenta.

Això porta a la lliçó següent . . .

4. Cal defensar la veritat del llenguatge bíblic amb la força de les paraules no bíbliques

L´experiència d´ Athanasius va ser greument reveladora per alguna cosa que he arribat a veure amb el temps, especialment en les tradicions baptistes liberals i pietistes, que el missatge :”La Bíblia és l´únic que creiem” es utilitzat normalment com a clau per amagar el fet que el llenguatge bíblic serveix per afirmar la falsedat. Això és el que Athanasius va trobar insidiós en el Concili de Nícies. Els arrians afirmen sentències bíbliques. Escolteu la descripció d´aquest procediment:

“ Els Alexandrins .... contrasten els arrians amb les frases bíbliques escrites les quals semblen no deixar dubtes sobre la deïtat del Fill de Déu. Però varen trobar aquesta sorpresa en la perfecta aquiescència. Només a mesura que es presentava cada prova, es va observar que la persona sospitosa xiuxiuejava, gesticulava i aportava una altra, evidentment donant a entendre, evidentment, que cadascun podria ser acceptat amb seguretat, ja que admetia evasió. Si es va demanar el seu consentiment a la fórmula "com el Pare en totes les coses", es donava amb la reserva que l'home com a tal és "la imatge i la glòria de Déu: “Com en el Pare, en totes les coses, es va donar amb la reserva que el home, com a tal, és la imatge i glòria de Déu”. El “poder de Déu“ va inspirar la explicació de que l´amfitrió parlava sobre dunamis kuriou i que a dins i tot l´ oruga i l llagosta es diuen” poder de Déu”. L´ eternitat del seu Fill s´explicava pel text:” Nosaltres que vivim sempre estem! (2 Corintis 4:11)!”. Els pares es varen desconcertats, i la prova del homoosion, amb la que la minoria estava preparada des del primer moment, és va veure obligada (p. 172) per la majoria, a causa de l´evasió dels arrians.38

R. P. C. Hanson explicà el procés així: Els Teòlegs de l´Església Cristiana eren conduits poc a poc a una realització que les qüestions més profundes que afronta el Cristianisme no poden respondre´s amb llenguatge purament bíblic perquè ” les qüestions són sobre el significat del llenguatge bíblic en si mateix”.39 Els arrians opositors al llenguatge bíblic es sentien forçats amb ell. Intentaren apoderar-se del llenguatge bíblic i afirmar ser el poble realment bíblic- els pietistes, la Bíblia, els creients- perquè necessitaven quedar-se només amb el llenguatge bíblic- i a partir d´ aquí obviar els seus significats bíblics”.

Però Athanasius va veure l´estratègia del “ post-modernisme”, “del post- conservadurisme” i “el post-proposicional”, salvant-nos no només de les paraules de la Bíblia, sinó també de la vertadera Bíblia. Podria Déu concedir-nos el discerniment d´ Athanasius actualment. Estan en joc moltes coses.40

5. Una profunda diferència mantinguda entre el Cristians no vol dir que la diferència sigui insignificant o que cal convèncer alguns de la veritat i cercar l´ acord.

Què hauríem dit a Athanasius: ”Athanasius, la gent no esta d´acord en la qüestió des de fa 300 anys i mai s´ha pres una posició oficial en l´Església per separar els ortodoxes a un costat i a l´altre per heretges? Per tant qui penseu qui sou? La meitat dels bisbes del món no estan d´acord amb vostè, malgrat llegir tots la mateixa Bíblia que vostès. Prou de batalletes i admeteu que existeixen punts diferents.

Hauríem d´agrair Athanasius que no hagués pensat d´aquest forma. No tenia el temps per determinar el nombre de cristians que s´oposaven a classificar aquestes doctrines d´importants i quines s´haurien d´ensenyar o estendre per fer-les normals en l´Església.

I per això, nosaltres hauríem de concloure que l´absència d´acord en l´Església vol dir estancament doctrinal. Déu pot estar content en beneir l´ unitat en les àrees doctrinals que encara no estan resoltes en l´Església cristiana. Per exemple, en el problema entre homes i dones, el la Justificació per la Fe, en cóm es resolt la Mort de Crist i salva les ànimes, el Poder de la Gràcia divina per convertir les ànimes. No crec que nosaltres poguéssim assumir que ha passat molt de temps i els opositors hagin estar molts, sempre iguals. Qui saps, que la Gràcies divina, que els errors sobre aquests temes puguin quedar-se tant marginats avui com els arrians dels Testimonis de Jehovà?

6. No intenteu predicar categories del pensament fàcilment intel·ligibles per les properes generacions. Creeu categories bíbliques de pensament no existents.

Altra manera d´explicar això és utilitzar la terminologia d´Andrew Walls: “ No acolliu el principi cristià indígena a expenses del principi del pelegrí”.41 Aquest principi indígena diu:” M´he convertit en totes les coses per tothom per tal de salvar-ne algunes (1 Cor. 9:22). El principi del pelegrinatge és:” No et conformis amb el món, però canvia, renova el teu pensament” (Rom. 12:2).

Algunes de les veritats més importants i meravelloses de les Escriptures són intuïdes per la ment humana fallida. Aquestes no hi caben fàcilment en el cap. L´ortodòxia entén que la Trinitat és una d´elles. I si el Principi Indígena ha triomfat en el segle 4rt, tots esdevindrem arrians. És més fàcil per la ment humana acceptar que el Fill de Déu, com els altres, una vegada no existia i després, sí, que Ell sempre ha estat Déu com el Pare, però que només existeix un Déu. Però la Bíblia no permet que calguin aquestes missatges en categories que ens porten error, ments limitades. Això ens força a crear de noves per contenir els misteris de l´Evangeli.

A. Roberston ens indica que, amb la conversió de Constantí i l´Edicte de Milà (313), van donar status legal al Cristianisme: “ l´inevitable fluxe de pagans en l´Església, ara que l´Imperi ha esdevingut Cristià, ens porta multituds perquè l´ arrianisme és més un credo més intel·ligible que el de Nícies”.42 I si voleu que creixi una Església, la temptació és oferir al poble categories que entenen i gaudeixen. Però un cop l´Església s´ha desenvolupat, pensa tant que en el món la diferència no és decisiva. L´Evangeli radical i bíblic és complicat i la Glòria de Déu s´enfosqueix.

Gaire bé, el Principi indígena d´acomodació i de contextualització, Athanasius ens prega tenir un profund compromís vers el principi del pelegrí de comparació i transformació i de bloqueig mental, l´alteració mental, la reclassificació de la manera que la gent pensa la realitat.

I no hem de tractar aquests dos principis com seqüencials. Ells comencen i continuen tots plegats. No hem d´assumir que les primeres veritats i bàsiques del Cristianisme s´adapten a la ment dels infidels. No podem assumir que aquestes primeres veritats poden contextualitzar-se en categories de pensament presents en la ment dels éssers humans del segle XXI, i que més endavant, després de convertir-se al Cristianisme, podem començar a alterar la manera que la veritat avança.

Aquest no és el cas. Des del començament, parlem del Déu-centre, de les veritats que exalten el Cristianisme, que destrueixen les categories humanes errònies. No podem quedar-nos al marge. Hem de fer tot el possible i ajudar a la gent, per la Gràcia de Déu, a veure que els hi passa ( la destrucció de les categories) com la millor noticia del món.

Des del principi, la manera més sabia possible, hem de treballar per crear categories com aquesta: Déu dirigeix el món de la felicitat, del sofriment i del pecat, des del rodatge dels daus fins a la caiguda d´un ocell, i el maneig d´una agulla en la mà del seu Fill; tot i que vulgui el pecat i sofrir, Ell no ho fa perquè és perfectament sant. O una altre categoria com aquesta: “ Déu controla tots els passos de les persones, dels bons i dels dolents, tot el temps i en tot moment, i tots són responsables davant seu, assumint totes les conseqüències de la seva ira si no creuen en Crist”. O aquesta categoria: “tot moren en les seves faltes i pecats, sense ser moralment capaços d´arribar a Crist a causa de la seva rebel·lió, tanmateix responsables d´arribar i ser justament castigats si no ho fan”. O “Jesús Crist és una persona amb dues naturaleses: la divina i la humana, que manté el món per la paraula del seu poder mentre estava en el ventre matern”. O “el pecat, comés per una persona finita, i en els confins del temps limitat tindrà un llarg càstig si és un pecat contra el poder infinit de Déu”. O “la mort d´un Déu-home, Jesús Crist, va mostrar-se així i glorificar la justícia divina, que Déu no és injust per declarar persones justes o impies, simplement per creure en Crist.

Aquests tipus de qüestions, categories que trenquen les veritats exigeixen els nostres millors pensaments i tasques creatives. Hem de proposar-nos parlar de elles de tal manera que el poder de Déu i de l´Esperit, fer un lloc per elles en la ment d´aquests oients. No hem de predicar només les categories realment presents en la ment dels oients equivocats, o que traïcionen l´Evangeli i amaguen la Glòria de Déu.

7. Finalment, no hem de suposar que els llibres antics, amb coses sorprenents, estiguin necessàriament equivocats, ja que de fet contenen algunes coses interessants que mai hem somiat.43

Per exemple, Athanasius diu coses sorprenents sobre la deïficació humana que mai hem sentit. És degut a que algú de nosaltres està equivocat? O és que el llenguatge i les categories de pensament que ell feia servir esdevenen tan diferents de nosaltres que hem de ficar-nos a dintre del seu caps abans de jutjar la veritat que ell ha explicat? O hauríem de descobrir alguna cosa més gran amb l´esforç de veure què varen veure?

Per exemple, ell deia: “[ el Fill] va esdevenir home que podria haver ser Déu (theopoiëthõmen).”44 O Ell no era home, però va esdevenir Déu; Ell era Déu i desprès va ser home, per creure´l45 . La qüestió aquí es si la paraula “ fer-se home” o “ deïficar-se” (theopoieõ) significa alguna cosa no bíblica, o si significa el que 2 Peter 1:4 significa quan diu: “ que nosaltres podem participar de la naturalesa divina” (hina genësthe theias koinõnoi phuseõs)? Athanasius ho explica així:

“ Joan a les hores va escriure.... “Ara sabem que nosaltres habitem en Ell i Ell en nosaltres, doncs Ell ha enviat el St. Esperit, que és estrany i distant de Déu i amb la participació de l´ Esperit, estem lligats a la divinitat; per això és que el nostre ésser no sigui en el Pare, si no l´Esperit que existeix en nosaltres” .... què és doncs la nostra similitud i equitat amb el Fill?--- el Fill està en el Pare en certa manera, i nosaltres esdevenim en Ell d´una altra, però sense ser mai com Ell, ni la seva Paraula com nosaltres”.46

El que nosaltres tenim en compte és que Athanasius insisteix en una realitat, que en les Escriptures actualment es diu, “glorificació” però fent servir la terminologia de 2 Peter 1:4 i els Romans 8:29. “ A aquells que van predir que s´anticipaven estaven predestinats a conformar-se amb l´ imatge del seu Fill, per a que Ell fos el primogènit dels seus germans”. Ell insisteix en el destí i la glòria de ser un germà de la segona persona de la Trinitat i “compartir la seva naturalesa”.47

I Athanasius suggereix - per a mi- una de les qüestions més importants de totes: Quin és l´últim objectiu de la Creació- l´ últim propòsit de Déu en la Creació i la Redempció? Ser o veure´l ?. És el nostre ésser com a Crist o veiem la seva Glòria? Com diu els Romans 8:29 ( “predestinat a conformar-nos amb l´ imatge del seu Fill?) relata Joan en 17:24. ( “El Pare, tal com desitjo, qui m´ha donat a mi, pot estar amb mi on sigui, per veure la meva Glòria”)? . És aquesta beatífica visió del Fill de Déu l´objectiu de la creació humana? O sembla la glòria la meta de la Creació?

Athanasius m´ha ajudat a aprofundir i inquietar-me. M´inclino per insistir en una meta més que com un ésser. La raó és que me sembla fixar-me en veure la glòria de Crist està en el centre, posant l´accent en que ser com a Crist me posa en el centre. Però Athanasius no em permet fugir dels textos bíblics. El seu llenguatge de la deïficació m´obliga a pensar més profundament i adorar-lo més.

El meu enteniment present aniria per aquí: la darrera finalitat de la creació és ni ser ni veure, sinó fruir i mostrar. Mostrar en i sobre la “ Glòria de Déu” davant de Jesús Crist (2 Cor. 4:6). I aquesta mostra arriba a la fruïció, des què glorifiquem més que gaudim, en els actes de la Resurrecció del cos que flueix d´aquest plaer en la nova terra i en l´època nova que ens arribaran. Aquest plaer de la Glòria de Déu serà interna i externa. Serà física i espiritual. Gaudirem de la Glòria de Déu exaltant la alegria de Crist en els nostres cors i pels fets exaltats de Crist en la resurrecció dels nostres cos”.

Cóm doncs poder parlar de la nostra existència futura veient que no som l´ objectiu final? Cóm podem parlar de compartir la naturalesa de Déu i acceptar al seu Fill? La manera que vaig sevir de la nostra existència futura és aquesta: “ Mitjançant l´esperit de Déu que està entre nosaltres, el nostre destí finals no és la nostra pròpia admiració ni exaltació, sinó ser capaços de gaudir de la Glòria de Déu Pare pel seu Fill (John 17:26),48 i se capaços de fer-lo visible l´exaltació de Déu que prové d´aquest delit.

I en aquest sentit una onada de la revelació de la seva Glòria divina dels Sants és establir un moviment que vagi en augment tota la Eternitat. Com cadascú de nosaltres veu la Glòria de Crist amb el delit del seu Pare, mitjançant l´Esperit, veurem el flux d´ accions d´amor i creativitat en la nova terra. D´aquesta manera veurem la Glòria divina en cadascuna de les nostres vides d´una forma diferent. Noves dimensions de la riquesa de la Glòria divina en Crist lluirà cada dia nous delits i nous fets. I així augmentarà l´onada de la revelació de la riquesa de la Glòria divina que actuarà sempre i per sempre.

I nosaltres descobrirem que aquesta manera és factible només pel seu Fill de Déu infinit que va prendre la naturalesa humana i nosaltres, per aquesta naturalesa, podem estar units a Ell i mostrar més i més la seva Glòria.

Trobarem en la nostra experiència eterna que la seva bellesa va encarnar-se en la forma humana per a que creixi la forma humana que revertirà en la seva bellesa.

Estic agraït a Déu que no m´ha fet rebutjar la seva “deïficació” d´ Athanasius. He aquí que “gràcies a la magnitud de les nostres ments mai la podran comprendre 49 .Gràcies, Athanasius!. I gràcies a vos, Pare. I gràcies a vos Sant Esperit. En el nom de Jesús, Amen.

Notes finals

1 Timothy D. Barnes, Athanasius i Constantí: Teologia i Política en l´ imperi Constantinià (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1993), 19.

2 Gregori de Naciancè, Oració 21: Sobre Athanasius d´ Alexandria, a Gregory Naziancens, Selecció d´oracions, Sermons, Cartes; Temes Dogmàtics, a “els Pares de Nícia i següents], vol. 7, 2n Sèries, ed. P. Shaff and H. Wace (repr.: Grand Rapids, Mich.: Eerdmans, 1955), 277, ¶27.

3 Gregori de Naciancèn, Oració 21, 272 ¶10.

4 Athanasius: “Selecció de publicacions i cartes”, a NPNF, vol. 4, ed. Philip Schaff and Henry Wace (Peabody, Mass.: Hendrickson, 1999; orig. 1892), lxvii.

5 Ibid.

6 NPNF 4:lviii.

7 R.P.C. Hanson, “A la Recerca de la Doctrina Cristiana de Déu: La Controvèrsia arriana”. (Edinburgh: T. & T. Clark, 1988), xviii-xix.

8 Veure el capítol sobre “El Concili de Constantinoble” a Robert Letham: “La Sagrada Trinitat: en l´Escriptura, Història, Teologia, i publicacions (Phillipsburg, N.J.: P&R, 2004), 167-183.

9 ““La fórmula de Nícies trobada a Athanasius com a pensament predisposat a accedir a l´esperit, a fer servir els recursos més rics de la formació bíblica i teològica en defensar-les, de profunda espiritualitat i força, del sacrifici personal però amb gran entusiasme i tàctic; les seves victòries orientals degudes a Déu per deixar-lo sol.” NPNF 4:lxix.

10 Letham, La Sagrada Trinitat, 109.

11 Archibald Robertson en explica la mort d´ Arius així: “Des de Jerusalem, Arius va anar a Alexandria, però sense èxit per obtenir la admissió de la Comunió de l´Església allà. Segons va arribar a la capital en els moments del Concili [de Tiro]. Els Eusebians decidiren que allà mai el podrien expulsar. Arius va aparèixer davant l´ Emperador per satisfer-lo i jurar que l´ortodòxia, i va fixar-se la data de la recepció de la comunió. La història d´aquest desastre degut a la edat del bisbe Alexander [bisbe de Constantinoble] és ben coneguda. El va escoltar l´oració d´ Arius i del mateix que podria haver permès abans d´aquesta alteració. En aquest moment Arius va morir (AD. 336) el dia abans d´aquesta recepció. Els seus amics varen adjudicar la seva mort a la màgia, els d ´Alexandre ho adjudicaven al Judici de Déu, el públic en general ho adjudicaven a una efecte emocional amb un cor vell. Athanasius, tot considerant aquesta darrera opinió, comentava l´incident amb precaució i sobrietat. (pp. 233, 565). NPNF 4:xli.

12 Gregori de Naciancè, Oració 21, 270-271 ¶6.

13 Letham, La Stmª Trinitat, 145.

14 NPNF 4:xvi.

15 Archibald Robertson estimava que els 250 bisbes i atribuïa el nombre a 318 per la importància simbòlica que tenia: “Segons Athanasius qui al final de la seva vida (ad Afr. 2) acceptà aquest nombre de 318 (Gen. xiv. 14; el nº grec T combina la Creu amb [t] els inicis del Sagrat Nom que al final de la segona generació ( la 1º va ser en les Actes coptes del Concili d´ Alexandria, després en les Cartes de Liberius als bisbes d´Àsia en el 365), en la base més aviat simbòlica que històrica. NPNF 4:xvii n. 1.

16 NPNF 4:xx.

17 Ibid., xx. “En el 329 trobem a Eusebius una vegada més fent suport a Constantí, delegant les seves funcions episcopals, persuadint a Constantí que Arius i ell mantenien substancialment el Credo de Nícies.”

18 F. A. Forbes, Sant Athanasius (repr., Rockford, Ill.: Llibres i Publicacions, 1989; orig., 1919), 8.

19 NPNF 4:lxvii.

20 Forbes, Sant Athanasius, 36.

21 NPNF 4:xlii. (July 27, 338).

22 Ibid., 62.

23 David Wright, “ La vida que canvià la vida d´ Antony,’” en La Hª del Cristianisme, vol. XVIII, no. 4 (1999): 17.

24 NPNF 4:xl.

25 Ibid., 278.

26 Ibid., l.

27 Ibid., lii.

28 Ibid., li.

29 Ibid., lviii.

30 Ibid.

31 Ibid., 234.

32 Ibid., lxvii.

33 NPNF 4:40-41. Archibald Robertson observava: “Athanasius fracassà, tal com hem mencionat abans, la supremacia de la Creu com a objectiu de l´arribada de Saviours, sense posar de fet el lloc principal en el seu sistema de pensaments tal com ho fa en els seus instints”. (lxix). És una afirmació dèbil. Però en la següent de R. Letham s´oposa al que va escriure Athanasius: “ Per Athanasius és fonamental la Encarnació. Com a resultat la Creu l´ha perdut [ R.P.C.] Hanson lliga la teoria de la salvació a la sagrada transfusió de sang que gaire bé elimina la doctrina del sacrifici. A Athanasius li manquen raons de com Crist hauria mort. Per a ell, la culpa es deguda a la debilitat més que al pecat” . Letham, La Stmª Trinitat, 133. Consideri, per exemple, els passatges següents:

“Per l´home, essent Ell d´aquesta manera, va ser més ràpid que la Paraula estigués unida a l´home, que en contra del home, que la maledicció no podia defensar-se. Aquest és el motiu per què ells fan la sol·licitud en nom de la humanitat en el Psalm 76è:” Dóna el judici a Déu, Oh, Déu (Ps. lxxii. I): demanant que el judici de la mort que es va penjar fos lliurat al Fill, i que Ell, morint per nosaltres, abolir-la per nosaltres en Ell mateix. Això és el que vol dir- deia de si mateix en el psalm 87è: “ aquesta càrrega pesa sobre mi” (Ps. lxxxviii. 7). Aquesta indignació recau sobre nosaltres, tal com Ell va dient el Psalm 103: “ Senyor això és una venjança sobre mi”. (Ps. cxxxviii. 8, LXX.)”. NPNF 4:88.

Però des què això és necessari també, que tots hauríem de pagar novament; per, tal com ja havia dit, tots hem de morir, per una causa especial, per suposat. Ell va descendir entre nosaltres: “ Va venir entre nosaltres: en aquest intent, després de provar la seva Divinitat de les Seves obres, ens va oferir el seu sacrifici per a tots, cedint el seu Temple a per morir en comptes de tots, per fer els homes renunciïn i se sentin lliures del seus vicis, i a més de mostrar-se més poderosos que la mort, deixant el seu propi cos incorruptible, como a fruits de la Resurrecció de tots ( afegits en itàlica) NPNF 4:47. Nota: Atanasius estava neguitós per fer de la mort per nostres Déutes “ una causa especial” de la Encarnació”. Però va retornar ràpidament als seus punts de vista, anomenat “ restaurar l´ imatge de Déu”

34 NPNF 4:65.

35 Ibid., 207.

36 Vegi la interacció important amb aquests moviments a Millard J. Erickson, Paul Kjoss Helseth, Justin Taylor, eds., Reclamant el Centre: Comparant l´acomodació evangèlica en els temps postmoderns (Wheaton, Ill.: Crossway Books, 2004).

37 Aquestes frases provenen d´E. Stanley Jones, El Crist de la Ruta d´Índies (New York: Abingdon, 1925), 155-157. Cito aquest llibre antic perquè alguns es fan servir entusiasmats actualment per enfortir una visió que envolta la importància de la doctrina.

38 NPNF 4:xix.

39 Hanson, “ Reserca de la Doctrina Cristiana”, xxi.

40 Una altra manera d´ Athanasius i dels bisbes de Nícies per defensar la veritat va ser incloure les negacions i les afirmacions. En ambdós casos es deien “ anatemes”. El punt és aquest: Quan els professors equivocats cerquen una via per a que les seves opinions siguin acceptades en la corrent habitual, estan neguitosos per acceptar les afirmacions donant-les un sentit diferent. O a vegades, les afirmacions són extenses i generals, sense aclarir quines queden excloses per falses. Però si algunes excloïes, amb noms explícits, que esdevé inacceptable, la persona equivocada no pot fàcilment justificar la negació. Per exemple: un ateu pot afirmar el principi: “ Creiem en la omnisciència de Déu”. Però tindrà dificultats per negar: “ Neguem que Déu ignora les coses que succeiran”.

41 Andrew Walls: “Moviment Missioner en la Hª Cristiana” (Mary Knoll, N.Y.: Orbis, 2001), 7-9.

42 NPNF 4:xxxv.

43 C. S. Lewis va escriure una introducció en la obra d´Athanasius” La Encarnació de la Paraula”. En ella ens ensenya que el valor dels llibres antics que no tenen punts dèbils, sinó que els tenen diferents que nosaltres, i són importants per mostrant-nos-les.

És una bona norma, desprès de llegir un llibre, mai permetent-nos un altre llibre nou fins llegir un altre antic entre ells. Si això esdevé exagerat per vostès, vostès han de llegir un dels vells entre 3 de nous.
Cada edat tenim un nou punt de vista. És especialment bo veure certes veritats i especialment vinculats a certs errors. Tots nosaltres, tanmateix, necessitem llibres que corregeixin els errors del nou període. Això vol dir “llibres antics”. ...hem d´estar segurs que la característica ceguesa del segle XX- la ceguesa sobre que ens exigirà el futur. “ Però com podem haver pensat en això? Mentides que mai ens hem plantejat i implica alguna cosa sobre l´increïble acord entre Hitler i el Ptte. Roosevelt o sobre Mr. H. G. Wells i Karl Barth. Cap de nosaltres podem escapar d´aquesta ceguesa, però aquestes certament augmentaran això, i, debilitades les nostres forces en contra d´això, si llegim només llibres antics..... dos caps són millors que un, no perquè cadascun sigui infal·lible, si no que els no pugui equivocar-se en la mateixa direcció.

C. S. Lewis, “En llegir els llibres antics,” in C. S. Lewis, Col·lecció fàcil i altres obres breus (London: Harper Collins, 2000), 439. Aquest assaig està penjat a nombroses pàgines d´Internet.

44 NPNF 4:65.

45 Ibid., 329.

46 Ibid., 406-407.

47 “Glorificació (en la terminologia occidental), o deïficació (segons la oriental), es aportada per fruir fins al final tota la eternitat , i aquest és l´objectiu final de la salvació, etc.... Segons l´Església oriental, l´objectiu de la salvació s´ha de fer com Déu. Aquets són els efectes de l´Esperit Sant sobre nosaltres. Això implica no rebutjar la diferència entre Creador-criatura, sinó que es centra en la unió i comunió rebuda de Déu, en la que participem de la seva naturalesa divina. (2º Peter 1:3).” Letham, La Stmª Trinitat, 474, 498.

48 John 17:26 “ Els faig saber els vostres noms i m´agradaria continuar, perquè l´amor amb que em vau estimar està en ells i jo en ells”.

49 John Calvin, citat a Letham, La Stmª Trinitat, 472.