Cridats per patir i gaudir, per la felicitat i la esperança

De Gospel Translations Catalan

Romans 5:1–8

A més, justificat per la fe estant, trobem la pau amb Déu mitjançant el nostre Senyor Jesús Crist, a través del qual hem obtingut la nostra presentació de la Fe en la seva gràcia en la que ens trobem; exultem la esperança de la Glòria divina. I no només això, sinó en les nostres tribulacions, sabent que aquesta tribulació ens aporta perseverança; i la perseverança, el caràcter demostrat; i la esperança no ens decep, perquè el amor diví recau sobre els nostres cors a través de l´Esperit Sant que rebem. Mentre, estàvem abandonats, en el moment just que Crist moria pels incrèduls. Perquè no morirà gaire ningú per l´home just; potser a través d´un bon home algú s´atrevirà a morir. Però Déu demostra el seu propi amor vers nosaltres, mentre siguem pecadors, Déu va morir per nosaltres.

Espero ajudar-vos a preparar el patiment per a Crist en aquestes 4 setmanes. Crec que una de las raons que us prepararia és pel que diu la Bíblia que ens caldria nosaltres i els altres per com és la situació actual.

Contingut 1 Preparant – se per patir 2 El cost de la gran comissió 3 Què fer amb 2 Timoteu 3:12? 4 4 objectius bíblics per patir 5 3 efectes de les afliccions 6 Exultant en la esperança de glòria i en la tribulació

Preparant – se per patir

David Barrett, l´erudit missioner que va editar l´Enciclopèdia Cristiana Universal d´Oxford, publicava cada any l´ estat actualitzat del moviment cristià amb les projeccions de quines coses podrien ser com l´any 2000. En l´actualització d´aquest any va informar que l´any 1980 havia 270.000 cristians màrtirs. Aquest any possiblement siguin 308.000 i en l´any 2000 estimava que serien 500.000<b>Butlletí Internacional de les Missions</b>: vol. 16, no. 1, Gener 1992, p. 27.. Aquests són la gent que mor més o menys directament per ser cristians.

A Somàlia actualment hi ha un centenar de cristians que romanen intencionadament aïllats i moren de fam per les faccions rivals. La tensió entre la població cristiana i musulmana a Nigèria és perillosament explosiva. 3 milions de cristians a Xina i en molt altres països viuen en constant perill de segrest i empresonament. En la nostra pròpia terra la societat secular en general, especialment les elits intel·lectuals i líder mitjans, són especialment hostils a l´església evangèlica, i a la visió bíblica de la justícia i de la bondat on ens trobem. En la nostra pròpia terra, la societat secular en general seria impensable més temps que qualsevol jutge discutís que la provisió d´aigua o d´electricitat o les clavegueres de qualsevol edifici dels temples cristians afavorissin l´ establiment de la religió mitjançant recursos i les normes del govern.

Manifestant pacífics i a favor de la vida que reclamen simplement la propietat privada podrien ser assaltats violentament pels defensors de l´ avortament, como en Buffalo o N. York i no rebre el suport de la policia en comptes de responsabilitzar-los del crim.

El nom de Jesús és obertament rebutjat i blasfemat per famosos artistes d´una manera que en les properes dècades serien reprensibles als ulls dels públic però actualment s´aprova i s´accepta.

El cost de la gran comissió

L´equivalent a tot això és que ser cristià esdevé un cost molt alt en els propers anys. I acabada l´alta Comissió costarà moltes més de les nostres vides- tal com ha estat fins ara i com serà sempre. Fa 80 anys els Tertulians deien: “Nosaltres [els cristians] multipliqueu-vos sempre que esteu implicats; la sang dels cristians és fructífera " (Apologètics, 50). A 200 anys més tard St. Jeroni deia: “ L´església dels cristians es basa en la sement de la nostra pròpia sang; no dels altres; però suportant la indignació, no infringint-la. La persecució la fet créixer; i el martirologi l´ha coronat (Carta 82).

Parlem molt dels països veïns avui que s´han perdut pràcticament la perspectiva de les missions de Déu- tal qual vol dir ser fàcil i salvat. No hi ha països propers que assumeixen la persecució, l´empresonament i la mort como a resultat de predicar els Evangelis. I Jesús diu clarament que els resultats són semblant. “Us atribolaran i mataran i us odiaran totes les nacions en nom meu!” (Mateu 24:9). "Si us persegueixen, em persegueixen a mi!" (John 15:20).

Fins que recuperem la perspectiva divina en el patiment i l´extensió dels Evangelis, no gaudireu del triomf de la Gràcia que Ell planteja.

L´obediència en les missions i la justícia social han estat sempre costoses, i ho seran. A la aldea de Miango- Nigèria- i ha un hotel SIM i una petita església, anomenada Kirk. Darrera de la capella, un petit cementiri amb 56 tombes, 33 d´elles tenen els cossos dels fills de missioners. Les pedres diuen: “ Ethyl Arnold: Setembre 1r, 1928–Setembre 2nd, 1928." "Barbara J. Swanson: 1946–1952." "Eileen Louise Whitmoyer: Maig-6è-1952–Juliol-3r- 1955." Aquest va ser el cost de predicar els Evangelis entre moltes famílies en els darrers anys. Ch. White contava aquesta història sobre la visita de la tomba i acabava amb una frase tremendament dura. Deia: “ l´única manera d´ entendre el cementiri de Miango és recordar que Déu va enterrar el seu Fill en el camp de la missió "Charles White, &quot;<i>Petits sacrificis&quot;. El cristianisme actual</i>, vol. 36, no. 7, Juny 22, 1992, p. 33.

I quan ressuscità de la mort, va cridar l´església per seguir-lo en el mateix terreny perillós, anomenat: “ tot el món”. Volem seguir-lo?

Què fer amb 2 Timoteu 3:12?

Fa 2 anys a Ermelo- Holanda- el germà Andreu contava la història de romandre a Budapest- Hongria- amb una dotzena de pastors d´aquella ciutat que predicaven la Bíblia- Passejant amb un antic amic seu, un pastor de Romania, recentment alliberat de la presó. El germà Andreu s´havia aturat d´ensenyar i que era el moment d´escoltar-lo.

Després d´una pausa llarga, el pastor romanès va preguntar: “Andrés, hi ha pastors a Holanda? “No!”- replicà- “Per què no?” va demanar el pastor. El germà Andreu va dubtar un moment i digué: “penso que potser perquè no obtenim els avantatges de totes oportunitats que Déu ens concedeix!”.

Després va esdevenir la pregunta més difícil: “Què fer amb 2 Timoteu 3:12?” El germà Andreu va obrir la Bíblia i llegir en veu alta: “ Tots els que desitgen una vida divina en Jesús Crist seran perseguits”. I tancant la Bíblia lentament digué: “Germans, si ´s plau perdoneu-me! No fem res amb aquest versicle! Pres de pròleg d´Herbert Schlossberg, <i>Cridats per patir, cridats pel triomf</i>, (Portland: Multnomah Press, 1990), pp. 9–10.

Temo, penso, que estem familiaritzat amb el concepte de la santedat dintre d´una classe mitjana de moralitat o d´observar les lleis que 2 Timoteu 3:12 ens ha esdevingut inintel·ligibles. Penso que molt de nosaltres no estem preparat per patir els Evangelis. I per això hem dedicat 4 setmanes a tractar el que diu la Bíblia sobre això i què diu Déu avui.

4 objectius bíblics per patir

A cada missatge correspon un dels 4 objectius de patiment. I podem parlar sobre els objectius perquè són clarament els objectius divins que patim en nom de la justícia i dels Evangelis. Per exemple: "Permeteu aquells que pateixen segons la voluntat divina correcta i confieu les seves ànimes a la Fe del Creador”. (1 Pere 4:19; cf. 3:17; Hebreus 12:4–11).

Els 4 objectius del patiment que tinc al cap, són:

1. L´objectiu moral, perquè el patiment refina la nostra santedat i esperança (Romans 5:1–8),
2. l´objectiu de la intimitat, perquè en el patiment les nostres relacions amb Crist esdevenen profundes i dolces (Filipenses 3:7–14),
3. l´objectiu de la missió, perquè Déu ens crida a completar l´aflicció divina quan estenem el valor d´aquesta mitjançant la nostra realitat (Colossencs 1:24)
4. i l´objectiu de la Glòria perquè aquesta lleugera aflicció funciona com un pes etern de la Glòria (2 Corintis 4:16–18).

L´objectiu moral (espiritual) del patiment

Avui ens centrem en l´objectiu moral (espiritual) del patiment. Déu ens ordena patir per l´evangeli i a causa de la justícia perquè la moral i els efectes espirituals són amb nosaltres.

Exaltar la Glòria divina en la esperança.

Permeteu-me llegir-vos un llarg text sobre aquest punt: Romans 5:3–4. Després de mostrar-vos que estem justificats per la Fe i que tenim accés a Jesús a través de la Gràcia i que estem en Gràcia, diu en el 2nd versicle que els cristians “exultem en la esperança de la Glòria divina!”. La causa principal de la joia en la vida dels cristians és la forta expectació que veiem i compartim en la Glòria divina. La esperança en la Glòria divina és el cor del nostre goig.

Ara, si això és veritat, doncs Pau és precisament consistent en anar i dir en els versicles 3r-4rt que exultarem també les coses que fomenten la nostra esperança. Aquesta és la línia del nostre raonament: comencem amb la esperança de la Glòria divina al final del 2nd versicle i acabem per la esperança al final del 4rt versicle. El punt és: si exultem la esperança, exultarem el què ens manifestarà la esperança.

Què ens aporta esperança

Per tant els versicles 3r i 4rt descriuen què és això:“ I no només això [ no només exultem en la esperança de los nostres tribulacions, coneixent que les tribulacions ens aporten la perseverança; i que aquesta [ens manifesta] el caràcter [en el sentit d´estar aprovat] i el caràcter [manifesta] la esperança!”.

Per tant, la raó d´exultar-la en les tribulacions no és perquè sembli un dolor o misèria, incomoditat o problemes [no som masoquistes] sinó perquè les tribulacions produeixen alguna cosa com un fort sentit i més fort d´esperança que ens arriba mitjançant la experiència de la perseverança pacient i un sentit d´estar aprovats.

Déu té un objectiu en el patiment del seu poble

Per tant, la principal lliçó és que Déu té un objectiu en el patiment de la seva gent. I aquest és sovint diferent de l´objectiu de ministeri que estem treballant. L´objectiu podria ser evangelitzar les Ciutat bessones sense temples, els professionals suburbans o els musulmans turcs. L´objectiu diví seria produir més esperances en els sacerdots i en els missioners tancant -los a presó. Déu sempre fa més que això (com veurem les properes setmanes) però això seria prou.

En altres paraules, Déu podria no controlar la productivitat ni la eficiència del ministeri com ens caldria. Un cop i altre Paul va calcular la estranya tasca divina durant els seus empresonaments, les pallisses, naufragis o en els plans fracassats. Cóm pot Déu ser tan ineficaç per permetre que les seves missions estiguin bloquejades un cop i altre? La resposta és que Déu es compromet a augmentar la esperança i la santedat del seu poble en el procés de recuperar els esgarriats. I només Déu sap com equilibrar aquestes dues coses i passar de la millor manera possible.

3 efectes de les afliccions

Ara, permeteu observar més específicament els efectes de les afliccions. Hi ha 3 efectes mencionats en els versicles 3r- 4rt.

1. Perseverança

Primerament, les tribulacions ens aporten perseverança o resistència pacient. Pau no vol dir que sigui universalment veritat. Per molts, les tribulacions desencadenen odi i amargor, angoixa, ressentiment i murmuracions. Però no és aquest l´efecte en aquests que tenen l´Esperit de Crist. Per ells l´efecte és una resistència pacient, perque el fruit de l´Esperit és la paciència.

El punt aquí és que fins que les desgràcies no recauen a les nostres vides, especialment les desgràcies el nom de Déu i de la seva justícia, no experimentem la extensió i la profunditat de la nostra devoció vers Crist. Quan arriben temps difícils, no sabem ni provem realment si som cristians dels moments bons – tal com Jesús descriu en la seva paràbola dels terrenys a Marc 4:16–17.

I aquestes són les úniques llavors sobre terrenys rocosos que, quan sentim la paraula, la reben immediatament amb joia; no tenen arrels en si mateixes però ens mantenen un instant: després, quan apareixen les tribulacions o persecucions en comptes d´una paraula, immediatament fugen.

Així, Pau diu que l´únic efecte de la tribulació és que ens aporti la resistència pacient o perseverança de la gent de Déu, i així, podem veure la fidelitat de Déu en les seves vides i conèixer que veritablement és la seva.

2. El Caràcter provat

Aquest és el punt del 2nd efecte mencionat (versicle 4rt): I “ [aquesta] perseverança ens [manifesta] el caràcter comprovat: Literalment la paraula dokimen vol dir que “ la experiència de ser examinat i comprovat”. Podríem dir la “aprovació” o la “ tendència”.

No és difícil de captar. Si, quan ens arriben les esperances, la vostra perseverança en la devoció de Crist no reverteix sobre vosaltres, sortiu d´aquesta experiència amb un fort sentit d´ésser real, que estat demostrat, i de no ser hipòcrites. L´arbre de la veritat va ser torçat, sense rompre´s. La vostra fidelitat i lleialtat es varen depositar en la prova i la vàreu superar. Ara tenint un “ caràcter provat”. L´or de la vostra fe va cremar-se i es va refinar sense consumir-se.

Quan, mitjançant proves de foc, el teu camí s´estendrà
La meva gràcia, sempre suficient, serà prou subministrada,
La flama no ferirà, només dissenyo
la escòria per consumir-la i el meu or per refinar

Aquest és el 2nd efecte de l´aflicció: provar i refinar l´or de la nostra aliança amb Jesús. La perseverança ens aporta garanties de disponibilitat.

3. Esperança

El 3r efecte prové del sentit d´estar provat, comprovat i refinat. El 4b versicle: “ I provant el caràcter [manifest] d´esperança” Això ens torna al 2nd versicle: “exultem l´esperança de la glòria divina!”. La vida del cristià comença amb esperança en les promeses divines en els Evangelis, i augmenta més i més la esperança mitjançant la aflicció.

La fidelitat ens aporta més esperança perquè la nostra augmenta quan experimentem la realitat de la pròpia autenticitat mitjançant les proves. La gent que coneix millor a Déu són gent que pateix juntament amb Crist. La gent que són més infrangibles en la seva esperança són aquests que estant profundament provats. La gent que són més serioses, més fortes i ansioses d´esperança de glòria són aquells que han gaudit més del confort en la vida desproveïda de tribulacions.

Exultant en la esperança de glòria i en la tribulació

Per tant, la 1ª cosa que diem sobre el patiment i la aflicció en aquesta sèrie és que Déu té un objectiu en això. I l´objectiu és manifestar la resistència pacífica de la seva gent en el seu nom; i mitjançant això per revisar, comprovar i refinar la realitat de la fe i l´aliança amb Crist; i, mitjançant aquest sentit de fidelitat per estendre, aprofundir i intensificar la nostra esperança.

Tenim objectius sacerdotals com a església (deixebles urbans, pastor de petis grups, xarxes d´evangelització, defensa dels nos nascuts; mobilització de la joventut i dels nens); tenim una visió missionera d´enviar de 2.000 en 2.000; tenim un edifici per pagar i una borsa per fundar tot en Crist i el seu regne. No sé quant d´aquest Déu es aportarà passar en la seva sobirania. No sé. Però el que conec, en la nostra recerca obedient d´aquests objectius Déu té el propòsit per cada obstacle, frustració, dolor o aflicció, i aquest objectiu és tant important com els objectius mateixos – la vostra perseverança, el caràcter i la esperança en la glòria divina.

Qualsevol cosa que Déu pugui fer més a nivell de les nostres vides, el que està fent en el cor de les nostres vides. I així permeteu –nos amb Pau exultar la esperança de la glória divina i en les properes tribulacions.

---

<span class="fck_mw_references" _fck_mw_customtag="true" _fck_mw_tagname="references" />