Cridats per patir i gaudir, per tractar l´objectiu de les afliccions de Crist

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Suffering
Topic Index
About this resource
English: Called to Suffer and Rejoice: To Finish the Aim of Christ's Afflictions

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Suffering
Part of the series Called to Suffer and Rejoice

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Colossencs 1:24-29

Vull centrar-me en el 24è versicle dels Colossencs 1:24–29 i omplir el que manca en les afliccions de Pau. Cóm podria faltar alguna cosa en les afliccions de Crist? Per què el seu patiment i la seva mort no són suficients per a nosaltres? Doncs, què vol dir en el 24è versicle i què implica?

Contingut

La Paraula de les nacions

Per veure adequadament el 24è versicle permeteu-me veure les connexions amb els altres. Comencem pel 29è i retrocedim resumint que ens diu Pau en aquest paràgraf:

29è Versicle: Pau ens diu que hi ha un objectiu pel qual treballar. I l´esforç i l´agonia d´aquesta tasca no són simplement la seva energia. És la força de Crist que podria treballar en Ell.

28è Versicle: descriu l´objectiu pel qual Pau treballa, diguem, presentar qualsevol que arribi «directament a Crist ». Però això no es fa proclamant a Crist, advertint qualsevol, i ensenyant a tothom. Aquesta és la tasca constant de Pau que Crist impulsa.

Els 26è- 27è versicles: defineixen més implícitament el que Pau proclama i mostra. Es diu “misteriós” en el 26è versicle, no perquè no s´entengui, sinó perquè ha estat amagat durant anys i no s´ha revelat als sants. Després, en els 27è versicle es descriu la riquesa de la glòria d´aquest misteri. “Crist està amb vosaltres [els gentils] l´esperança de la glòria. El que mai s´ ha revelat en el passat és que el Messies jueu- el Crist- voldria arribar fins les nacions i els pobles no jueus- que actualment viuen en elles per donar-li les promeses d´Abraham, l´esperança de la glòria en el Regne de Déu amb tots els sants.

Però el misteri s´ha revelat ara i Pau proclama Crist i el mostra on sigui que la morada del Messies i la esperança de la glòria divina pertanyent a tothom que confiï en Crist i realment esperi en la glòria de Déu. (Colossencs 1:4, 23).

En el 25è Versicle: simplement diu que aquesta proclamació de Crist és la satisfacció d´una responsabilitat que Déu ha concedit a Pau per estendre la paraula divina. És un servidor de la església i un responsable de Déu. El seu càrrec és portar la paraula divina a les nacions, oferir la esperança de la glòria, i cridar-los a la Fe.

I per tant, ell és un ministre de la església, reunint els escollits d´entre les nacions, i mostrant o advertint-los de poder tenir present a Crist.

En el 24è ens diu que el ministeri per estendre el misteri de Crist i la esperança de la seva glòria, advertint-los també i mostrant-los que això implica patiment. “Ara que me n´alegro dels meus patiments en nom seu i comparteixo el seu cos en la meva carn ( que és la Església) en omplir el que és falta en les afliccions de Crist!”

“Omplir el que hi manca?

Ara què vol dir que, quan Pau pateix per la seva església- estenent la esperança de la glòria a més i més gent, mostrant-los el misteri de Crist i el patiment fent això- que és “omplir les mancances en les afliccions de Crist”? Cóm pot fer-ho qualsevol persona que segurament estigui tan plena com podria de qualsevol patiment?

El Context suggereix el significat

Penso que el context que acabem d´observar en el suggeriment que els patiments de Pau omplen el de Crist sense afegir res a la seva tasca, sinó estenent-los a la gent per ser beneits. El que falta doncs en les afliccions de Crist no són deficiències en la seva tasca o mèrits tal com pensem que podrien ser insuficients per cobrir tots els pecats dels creients. El que manca és que l´infinit valor de les afliccions de Crist no siguin conegudes arreu del món. Encara roman un misteri – amagat- a tots els pobles. La intenció divina és que aquest misteri sigui revelat, estès als gentils. Per tant les afliccions els hi manca aquest sentit de no ser ni vistes ni escoltades per les nacions. Cal que siguin portades pels ministres de la paraula. I aquests ministres de la paraula omplin el que falta en les afliccions de Crist, estenent-les als altres.

Paraules similars en els Filipencs 2:30

Hi ha una confirmació d´això en l´ús similar de paraules semblants en el Filipencs 2:30. Era un home, anomenar Epafroditus en la església dels Filipencs. Quan l´església es reunia per ajudar a Pau (potser econòmicament, amb recursos o llibres) varen decidir enviar Pau a Roma a través d´ell. Durant el viatge amb aquestes recursos, Epafroditu va perdre la vida. En el 27è versicle, diu que va emmalaltir justament fins morir, però Déu el va salvar.

Després en el 29è versicle diu que la església de Filipencs honora Epafroditus quan tornava i li dóna la raó en el 23è versicle, les paraules del qual són semblant a les Colossencs 1:24: “ Perquè estava tan proper a la mort per la tasca de Crist, arriscant la seva vida per completar (omplir) el que era deficient ( mancança) al meu servei!”. Ara en la frase original “completar el que mancava” en el seu servei per a mi almenys sembla “omplir el que manca” en les afliccions de Crist en el Colossencs 1:24.

En quin sentit, doncs, era el servei dels Filipencs a Paul “mancant” i en quin sentit Epafroditus “omplia” les deficiències del seu servei? 100 anys més tard, el comentari, Marvin Vincent, crec que ho va aconseguir correctament.

El regal a Pau va ser el regal de l´església com a cos. Va ser una oferta del sacrifici per amor. El què faltava i el què l´ agradaria a Pau i a la seva església era la presentació de la església personalment. Això era impossible i Pau representa Epafroditus com a suplent d´aquesta mancança més afectuosa i el seu gelós ministeri (Epístola al Filipencs i a Filemón)

Cóm podem omplir el que manca de les afliccions en Crist

Penso que és exactament el que signifiquen aquestes paraules en el Colossencs 1:24 també. Crist ha preparat l´amor oferint el món patint i morint pels pecadors Això és ple i buit en tot excepte en una cosa- la presentació personal de Crist mateix a les nacions del món i a la gent treballadora. La resposta de Déu a aquesta mancança és cridar la gent de Crist (gent com Pau) per presentar les afliccions de Crist al món- portar-les des de Jerusalem fins al fi de la terra.

Fent això, “omplim les mancances de les afliccions de Crist”. Concloem que varen ser dissenyades per, diguem, una presentació personal al món que no coneix la seva tasca infinita.

Però destaqueu cóm Pau ens diu això en el seu 24è versicle: Ell diu que això està en el seu patiment i en el seu cos- que actualment és el seu cos que pateix- que ho fa per compartir l´ompliment de les afliccions de Crist. Per tant Pau veu una connexió molt estreta entre els patiments i les afliccions de Crist. El que vol dir- crec- que Déu intenta que les afliccions de Crist estigui presents en al món mitjançant el patiment de la seva gent. Déu realment vol dir pel cos de Crist, la església, sentir alguns dels seus patiments que va experimentar per tal que, quan oferim el Crist crucificat a la gent, el vegin en nosaltres. Anem a fer de les afliccions de Crist reals per la gent mitjançant les afliccions que sentim en oferir-li als altres a Ell i viure la vida d´amor que Ell va viure.

“Em complau en els patiments en nom seu ... omplint el que manca en les afliccions de Crist!”. Crist desitjaria una presentació personal dels seus patiments al món. I la manera d´aconseguir-ho és oferir-lo com un patidor de la gent a través del món, de la gent que, com a Ell, desitgen patir per la gent. Els seus patiments estan complerts en els nostres perquè el món vegi els seus, i aquests tinguin en els seus efectes. Es veu l´amor a Crist dels pecadors en el patiment afectiu de la seva gent pels pecadors.

Penso que el que veiem en el Colossencs 1:24 és que la vida de les paraules de Jesús en Marc: 8:35 “ Qualsevol que desitgi salvar la seva vida, caldrà que la perdi; i qualsevol que la perdi en nom meu i el dels Evangelis, la recuperarà!”. El camí de la salvació és el camí de perdre la vida pel Evangelis!”.

El punt és que portant l´Evangeli al món (mitjançant la oficina o l´oceà) normalment requereix sacrifici i patiment, la pèrdua de la vida o negar-se- la- a un mateix. Aquesta és la manera que Crist vol dir per a que els patiments es portin al món, mitjançant el patiment de la gent.

La joia de Pau en aquesta crida

I Pau diu que es complau amb això. El 24è versicle: “Ara ens complau en el meu patiment en nom vostre!”. El camí del Calvari no és un recorregut joiós. És dolorós, però profundament feliç. Quan escollim els plaers de la carn: del confort, i la seguretat per sobre dels sacrificis o patiments de les missions, de l´evangelització, el sacerdoci i l´amor, escollim altre cop la joia. Escollim les cisternes trencades que no poden mantenir l´aigua i que rebutgen els brolladors d´aigua, les quals mai fallen (Isaïes 58:11).

La gent feliç del món són gent que reconeix a Crist en ells, la esperança de la glòria, la satisfacció en els anhels més profunds i alliberant-los per estendre els patiments de Crist mitjançant el seu propi món.

En aquest text Déu ens crida per viure en nom dels Evangelis i aconseguir-ho mitjançant el patiment. Crist escull el patiment, no només a Ell. Ell l´escull com el camí per crear i perfeccionar la església. Ara ens crida per escollir el patiment. Això és portar la nostra creu i acompanyar- lo en el camí del Calvari, negar-nos a nosaltres mateixos i sacrificar-nos en nom de l´actual patiment al món i el ministeri vers la Església.

Acabo d´escoltar un camí memorable d´un pastor de Romania i la missió del líder J. Tson. El deia: “ La creu de Crist era per una propiciació; la nostra per una propagació”. Això vol dir que Crist va patir per complir la salvació; nosaltres patim per estendre la salvació. I el nostre desig per aquesta tasca tan dura pel bé dels altres és omplir les afliccions de Crist perquè s´estenen els altres i es fan visibles.


La Història de un missioner indígena Indi

Mentre estava treballant el llibre de les missions en maig, vaig tenir la oportunitat d´escoltar el discurs d´ Oswald Sanders. Aquest discurs va afectar molt el patiment. Tenia 89 anys encara treballava i viatjava arreu del món. Havia escrit una obra des del 70! Comento que només per exultar la dedicació de una vida dedicada als Evangelis sense pensar el cost de la seva pròpia indulgència des de el 65 fins a morir.

Contava la història d´un missioner indígena que havia recorregut a peu d´una aldea fins a l´altra explicant l´Evangeli a l´Índia. Les dificultats foren diverses.

Després d´un dia molt llarg de milles i decepció, va arribar a una aldea i intentar explicar l´ Evangeli però a ser rebutjat i expulsat de la ciutat. En arribar al límit de la aldea, es va estendre al terra per descansar sota un arbre i va caure molt cansat.

Quan es va despertar, la gent l´envoltava i tota la ciutat escoltava el seu discurs. El cap de l´aldea explicava que havia vingut per observar-lo mentre dormia. Quan el veieren els seus peus plens de butllofes, varen pensar que era un home sant i que ells s´havien comportat injustament amb ell. Es disculparen o volien sentir el seu missatge que tant havia patit per aportar-lo. Així l´evangelista va omplir les afliccions de Jesús amb aquests peus malalts.

La història d´un guerrer massai anomenat Josep

Un dels homes que va assistir a la Conferència Itinerant d´Evangelistes a Amsterdam va ajudat per la Associació de Billy Graham era un guerrer massai, anomenat Josep. Però la seva història li va permetre escoltar al Dr. Graham mateix. Aquesta història la explica Michael Card.1

Un dia Josep, que caminava per una d´aquelles carreteres calentes, seques d´Àfrica, va trobar-se amb algú que compartia els Evangelis de Jesús Crist amb ell. Ell va acceptar a Jesús com el seu Senyor i salvador. El poder de l´Esperit va començar a transformar la seva vida; va omplir-se de tal excitació o joia que la 1a cosa que colia era tronar a la seva pròpia aldea i compartir les mateixes bones noticies amb els altres membres d´aquella tribu.

Josep va començar a anar de porta en porta, explicant que havia trobat sobre la creu [els patiments] de Jesús i la salvació que l´oferia, esperant veure les seves cares il·luminar-se. Els aldeans no només no li feren cas, sinó que esdevingueren violents Els homes de l´aldea el varen capturar i agafar, posant-lo a l terra, mentre les dones li donaven cops de punys amb filferro de pues. El varen expulsar i abandonar fins a la mort tot sol en el bosc.

Josep va aconseguir desplaçar-se fins un pou d´aigua allí, després de passar uns dies més o menys conscient, va incorporar-se. Es demanava el perquè d´aquella recepció tan hostil, que havia rebut d aquella gent que coneixia de tota la vida. Va decidir que li calia deixar alguns detalls de la Història de Jesús o l´havia explicat incorrectament. Després d´assajar el missatge que havia rebut, va decidir tronar i compartir la seva fe una vegada més.

Josep va accedir al cercle de barraques per proclamar a Jesús: “Ell va morir per nosaltres, nosaltres podem trobar el perdó i conèixer a Déu viu”- explicava. Novament va ser copejat pels homes de l´aldea i per les dones fins a ferir-lo. Una altra vegada a ser estret de l´ aldea i abandonar fins la mort.

Haver sobreviscut al primer cop va ser realment remarcable. Viure uns minuts més, un miracle. Novament, uns dies després, Josep es va despertar en la selva, entre matolls i ferit, ca decidir tornar enrere.

Va tornar a aquella petita aldea al moment, i ell l´atacaren abans de tenir la oportunitat d´obrir la boca. Com que ells el varen abatre per 3a vegada i probablement la darrera, ell tornava a parlar de Jesús Crist, el Senyor. Abans de morir. La darrera cosa que va veure eren les dones que l´havien malferir, començaren a plorar.

Va despertar-se en el seu llit. Aquells que l´havien malferir greument estaven ara intentant salvar-li la vida i cuidant-lo. Tota la aldea havia tornat Crist.

Aquest és un exemple vívid del què vol dir Pau quan explica: “ Omplo el que falta en les afliccions de Crist, en nom del meu cos!”

Hi ha alguna cosa profundament que allibera i estabilitza saber que Crist ens crida per sacrificar-nos en nom dels Evangelis. Ens estabilitza perquè no ens rebutja, quan ve. I ens allibera per escollir quan l´amor ens crida la atenció.

I comencem a alliberar-nos de la increïble seducció de la prosperitat dels americans.

Una història de donació sacrificada d´Haití

Gaire bé és impossible pels americans acceptar els elogis de la vídua amb les recomanacions que “lluny de la pobresa va guanyar tota la seva vida que tenia” (Lluc 21:4). Ell actualment prega per ella. No l´acusa de irresponsable. Va pregar-li sacrificar-se per la causa divina. Per veure aquest esperit concret, caldria deixar Amèrica i anar-se´n a qualsevol lloc. Stanford Kelly ho il·lustra des d´Haití:2

La església celebrava un Festival d´Acció de Gràcies i cada cristià invitat portava un regal. Un sobre procedent d´un home haitià, anomenat Edmund tenia 13 dòlars en efectiu. Aquest quantitat equivalia a l´import de 3 mesos de treball allà. Kelly estava tan sorprès amb aquest quantitat com un diumenge en els EE. UU. podia arribar a 6.000 dòlars. Va buscar a Edmund sense trobar-lo.

Posteriorment el va trobar a l´ aldea i va demanar-li. Ell va pressionar-lo per un explicació i va trobar que l´Edmund havia venut el seu cavall per donar aquests 13 dòlars de regal a Déu en nom del Evangelis. Però perquè no va acudir al festival? Va dubtar i no volia respondre.

Finalment Edmund deia: “ no tinc una camisa per anar!”

El que hem vist aquestes setmanes és que Déu ens crida per reparar-nos pel patiment, no només pels efectes morals de purificació i refinament, i no només pel factor d´intimitat d´aprofundir amb Jesús i conèixer-lo millor, sinó perquè el que manca en les afliccions de Crist cal omplir-les per aquells que prenen aquests patiments pel món i mostren un sacrifici de Crist mitjançant el sacrificis amorosos de la seva gent.


1Michael Card, "Wounded in the House of Friends," Virtue, March/April, 1991, pp. 28–29, 69.

2Norm Lewis, Priority One: What God Wants (Orange, California: Promise Publishing, 1988), p. 120.