El Fòrum del SBJT: Les dimensions de la vida i del pensament de Schaeffer

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By D.A. Carson
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: The SBJT Forum: Dimensions of Schaeffer’s Life and Thought

© The Gospel Coalition

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By D.A. Carson About Christian Biography
Part of the series The Southern Baptist Journal of Theology

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Nota de l´editor: Els lectors han de fer atenció al formal del fòrum. A D. A. Carson, Chad Owen Brand, C. Ben Mitchell, Russell D. Moore, and Gregory A. Thornbury se´ls ha demanat qüestions específiques que han respost per escrit. Aquests escriptors no les han respostes un a l´altre. L´objectiu de premsa pel Fòrum es proveir els punts de vista importants sobre temes d´interès sense llargs d´aquestes persones molt compromeses. Es presenten aquestes respostes en un ordre que fa que el fòrum tingui una única presentació tan com sigui possible.

SBJT: Perdurarà el legat de Schaeffer? Haurá de perdurar ?

D. A. Carson: Aquests són qüestions extremadament difícils. Abans d´oferir una resposta superficial a la qüestió, cal fer 3 puntualitzacions importants.

La 1a.- Serà fàcil respondre la pregunta sobre si el llegat perdurarà o no si estipulem la seva durada. Algunes persones llegeixen a Agustí, fa més d´un mil·lenni d´anys i mig després d´haver-les escrit i Calvin, 5 segles després d´escriure-les. Dubto que el tipus de contribució feta per Francis Schaeffer tingui tant de poder. Deixi`m limitar els nostres horitzons a un segle o dos. Assolint que no ha tornat des d´abans, ¿perdurarà el llegat de Schaeffer tant de temps?

Segon.- A causa de les diferents estimacions de què és un llegat, podria especificar la meva “ opinió” que el tema o la raó del meus judicis serà obscura. El llegat de Schaeffer està vinculat al terreny del l” apologètica”. Mentre sostenim una forta ortodòxia, va intentar entendre i abordar una cultura occidental, especialment en els elements més intel·lectuals “capdavanters” d´aquesta cultura.

3r.- La pronosticació sobre el futur no és res més que les extrapolacions de les tendències futures. Però aquestes tendències poden canviar ràpidament, provocar reaccions i girar cap a noves adreces. No és impossible que la majoria de l´evangelisme de l´oest, enganyat per les característiques més subjectives de l´epistemologia postmoderna, es desviarà cap a les nocions ,és comunes i subjectives de la veritat, i consideri Schaeffer como una manera més pintoresca i antiga. Alternativament, en el seu merescut Deu pugui aparèixer com una forta reacció a aquests característiques, i en aquest cas, torni en si mateix. Això respon a ambdues preguntes.

(1) Tant com admiro el treball de Schaeffer, el seu centre significa que sigui llegit tan com es llegeixen els comentaris, per exemple, de les millors teologies o les obres fonamentals de la Teologia Cristiana, o les obres religioses. Això no és un motiu per menysprear Schaeffer’. Més aviat és reconèixer que el seu punt central de la seva contribució és primerament el terreny dels apologistes. Això, per suposat, és el perquè el llegat no perdurarà més de mig mil·lenni: els apologistes no tenen una vida molt llarga, precisament pels canvis culturals.

(2) Per altra banda, Schaeffer va ser un dels primer en entendre la corrent cultural de l´oest cap a una mena de nihilisme epistemològic. Malgrat que va morir abans de postmodernisme de plet dret va agafar una forta adhesió a les veus dominants de la premsa i dels centres intel·lectuals, Schaeffer va entendre la direcció en què el pensament occidental pressionava. A més, va entendre que els Cristians podien exposar simultàniament les seves futilitats i oferir altres alternatives de veure el món, alternatives definides en les Escriptures, pels punts d´inflexió de l´ història redemptora, pel Deu mateix que se´n ha revelat. Mentre l´epistemologia moderna fomenti diverses formes de marcs absurds de referència “Fugir de la Raó” serà rellevant; mentre les veus de la cultura predominant insisteixen que el ”coneixement” humà s´ hagi de desconnectar de la Ment omniscient es llegiran: “Ell és aquí” i “ No és el silenci” amb profit.

(3) Més important, l´estudi de F. Schaeffer’ sobre aquestes qüestions es potser més important que les respostes donades. Aquest estudi ha de perdurar llarg temps; si ho farà o no, no ho puc respondre. Aquest estudi es caracteritzava per la combinació més estranya: per un costat, la forta ortodòxia que no va esfondrar-se en el seu afany de mantenir tot el consell de Deu, i per l´ altre un compromís extraordinari “escoltar” la cultura.

El seu escoltar que s´ estén no només en la lectura de les seves obres i sobre tot en l´estudi reflexiu de les seves característiques de l´art i la literatura, però sobre tot, el més important la conversa interminable. Ell escoltava la gent i es comprometia quan calia. Una generació sencera de joves, espremuts entre els exemples evangèlics i el malestar cultural, varen aprendre d´ell que pensaven i aprenien com els Evangelis poden transformar cada món- no menys important, les seves.

Alguns dels seus probables hereus i successors simplement repetien les seves respostes. Això era útil, per suposat, però no útil respecte al que feia: el provocava respostes fresques, lluny de la seva ortodòxia forta cristiana, precisament perquè seguia escoltant i pensant a través del que escoltava o llegia. I el seu honor més gran del seu llegat si no només l´hem escoltat atentament les respostes donades, sinó escoltant també atentament les veus dominants dels nostres dies i aprendre les respostes fidels

Breument, Schaeffer va modelar el que Paul va entendre bé. L´apòstol podia predicar, per un costat, els jueus i als prosèlit gentils o els temorosos de Deu en les Sinagogues de Pisidian Anitoch (Actes 13), i després, per l´altre, els ignorants bíblic d´Atenes (Actes 17:16-34),precisament perquè entenien els dos grups i coneixia com donar forma la seva proclamació de la seves necessitats.

Retrospectivament, algunes de la frescor de l´idioma de Schaeffer, la frescor que no era una part petita del seu impacte que feia sobre nosaltres 30 anys i més, semblen realment artificials i molestes. En altres paraules, les al·locucions actuals i formulacions no semblen perdurables- deien les obres més prosaiques de J. Stott. Però jo predicava seriosament que el model de com ell va contractar els homes i les dones, sense por ni compromís, sinó amb respecte i audàcia, amb una orella per escoltar i una veu fidelment creient, que es repetirà una vegada i altra durant generacions.

(4) Existeix un altre sentit en el que la seva obra perdurarà, per suposat, i que els Cristians reflexius no oblidaran. Jesús insistia en què un got d´aigua freda sigui rebut en el seu nom serà gratificat. Molt més encara una sèrie de llibres i cintes que varen ensenyar a una generació d´ homes i dones com integrar la fe bíblica en les seves vides, per ser capaços de respondre a una cultura que es desborda a la vora del nihilisme epistemològic. En els temps futurs hi hauran potser millers d´homes i dones que apareixeran per cridar-lo i demanar ajudar per fugir dels embolics intel·lectuals i morals.

Això es refutable pel alguns crítics, que han pogut ocasionalment han demostrat una investigació tècnica més fina que la de Schaeffe, però poc a la seva gràcia i menys la seva habilitat apassionada per comunicar l´Evangeli a la generació que demana pa i no les pedres indigestes de la mera competència tècnica eliminades de la Gràcia de Deu en els Evangelis. Puc presentar-vos la maduresa dels líders cristians que comencen el seu pelegrinatge cristià sota l´ influència de les obres de Schaeffer. No puc trobar gent que s´hagi transformat més per algun estrany assaig crític que condescendent per les obres de Schaeffer, a causa de les seves generalitzacions i els seus judicis històric o artístics ocasionalment discutibles. Canviar les vides són part del seu llegat. I 50 mil milions d´anys des d´ara serà el més important