El Plaer de Déu en el seu poble

De Gospel Translations Catalan

Zephaniah 3:17

El Senyor, el vostre Déu, està entre nosaltres,
un lluitador que us dóna la victòria;
Ell us superarà alegrement
Estarà tranquil en el seu amor;
Estarà alegre sobre vosaltres cantant en veu alta.

Contingut 1 L´escenari del Llibre de Sofonies 2 Un avis sobre la ira divina 3 Una crida le penediment 4 Un advertiment a les nacions que us envolten. 5 La darrere acusació contra Jerusalem 6 Un canvi increïble 7 Una breu mirada cap els Efesis 3:4–6 8 La espectacular promesa de Sofonies 3:17 9 Què passaria si Déu cantés ? 10 Podeu preocupar-vos d´això?

L´escenari del Llibre de Sofonies

Segons Sofonies 1:1, "La paraula del Senyor arribarà a Sofonies, fill de Cusí . . . en els dies de Josies, fill d´Amón, Rei de Judà”. Josies ha començat a regnar en Judea durant 80 anys després que el Regne del Jerusalem Nord fos envaïda pels Assiris.

Durant aquests 80 anys el Regne de Judea-sud no ha aprés la lliçó del territori del nord i a sucumbir sota el pecat i la rebel·lió contra la llei divina.

En el 18è aniversari del Regne de Josies, Hilkiah, el sacerdot va trobar una còpia del Llibre de Lleis en el temple que havia esta ignorat durant dècades. Quan ho va llegir al rei, Josies el va trencar. Es va humilià ell mateix davant Déu, va llogar la roba i plorar ( 2 Reis 22:19).

Durant els propers 13 anys va dirigir una gran reforma a Judea, basant-se en la Llei divina. Va renovar l´acord entre Déu i el seu poble ( 2 Reis 23:3). Va agafar tots els gerros de Baal i d´Asheran fora del Temple per cremar-los en els camps de Kidrón (23:4). Va deposar els religiosos idòlatres (23:5). Va destruir les cases de prostitució masculines (23:7). Va treure els cavalls que el reis de Judea havien dedicat al Sol ( 23:11). I va restituir la Pasqua que havia estat ignorada des dels dies del jutges ( 23:22).

Aquests varen ser els dies de Sofonies, segons 1:1. Per tant, quan llegim aquesta petita obra, podem descriure com una part de la crida reformadora que Josies va perseguir. Sense dubte que el Profeta i el rei tots plegats per intentar portar el poble a Déu. Cóm pregava Sofonies? Quina mena de pregària inspirà Déu quan el seu poble es troba en la necessitat de renéixer i reformar?

Un avis sobre la ira divina

Tot el 1r capítol es un consell a Jerusalem o una predicció dels propers dies de la arribada de la ira divina. Versicles 2-4:

“ Anul·laré violentament tot de la superfície de la terra”- deia Déu. Esborraré l´home i els animals; els ocells de l´aire i els peixos del mar. Destruiré els malvats; i la Humanitat de la superfície de la terra- deia Déu. “ Estendré la ma contra Judea i tots els seus habitants de Jerusalem; i desplaçaré tot del seu lloc de Baal i el nom dels ministres idòlatres”.

Per què la ira divina tan violenta?

• Versicle 8è: els oficials i els fill del reis foren disfressats amb roba diferents exigint ser com la resta de nacions que no coneixien cap Déu.
• Versicle 9è: els servents omplien les cases els seus amos violentament i fraudulentament.
• Versicle 12è: els homes s´ engruixien sobre les mares- como si fossin els sediments depositats en el fons de vi ranci, dient en els seus cors: “ El Senyor no ho fa bé, ni ho farà mal; Déu ha cessat d´ésser una realitat pràctica en les seves vides.

Una crida le penediment

Doncs en aquest 2nd capítol, el primer advertiment es seguit d´una crida al penediment. L´esperat per, al menys, aquests que volen penedir-se. Versicles 1-3:

“ Veniu tots junts i romaneu junt, oh, avergonyida nació, abans d´ésser expulsada com la palla a la deriva per un corrent, abans que us sobrevingui la ira violenta del Senyor, o el dia de la ira divina. Busqueu al Senyor, tots vosaltres humils de la terra que seguiu les seves ordres; potser busqueu la seva justícia, la humilitat potser estareu protegit s el dia de la ira divina. Inclús si la humilitat de la terra no pot controlar la ira divina, podran protegir-se quan aquest dia arribi.

Un advertiment a les nacions que us envolten.

En la crida 2:4-15 Sofonies crida les desgràcies i advertiments no justament sobre Judea i Jerusalem, sinó també sobre les nacions veïnes del món.

• A l´oest estan es ciutats de Filistea, Gaza, Ashkelon, Ashdod, Ekron, i les tribus dels Cheretites (vv. 4–7).
• A l´est les terres de Moab i d´ Amon (versicles 8–11).
• Al sud els etíops (v. 12).
• I al nord la terrible Assíria (versicles 13–15).

El judici arriba en tothom. I el Versicle 10è resumeix millor les raons: " Aquest serà el millor destí per tornar a pregar perquè ells es burlaven i s´enorgullien contra el poble del Senyor: la causa més arrelada del judici de tot el món és l´orgull humà.

La darrere acusació contra Jerusalem

Però no fos que la gent de Jerusalem se n´ alegrés del judici de les nacions que adverteix Sofonies sobre ells i en el 3:1–8 dóna l´última acusació de Jerusalem. Versicles 1–2:

“ La destrucció d´ella és la rebel·lió i contaminació, l´opressiva ciutat!. No sen senten veus, no accepta les correccions. No confia en Déu, no s´apropa al Senyor”.

Un canvi increïble

Doncs, al final de la seva acusació, com molt sovint entre el profetes, arriba un canvi increïble. Al costat de la destrucció de la seva ira, Déu es recrea en el poder del seu amor. Sembla que, en comptes d´ una efusió d´ira, Déu va oferir 2 grans actes de gràcia, descrits en el 3:9–20.

1. La promesa d´un despertar global

“Ell provocarà un despertar global per a que el seu poble de totes les nacions tornin vers Ell” : Versicle 9:

“ Senyor , al mateix moment va canviar el discurs de la gent cap a un pur discurs, que tots ells puguin cridar el seu nom i servir-lo amb un sol acord”.

Ell es proposa ser el Senyor de tothom. Cóm pot ser això? Mirem el 8è versicle i el començament del 9è:

“ És la meva decisió reunir totes les nacions, plegar tots els regnes per derramar tota la meva indignació sobre elles, tot l´escalfor de la meva ira; el món es consumirà sota el foc de la meva gelosa ira. 9) Per aquell moment, donaré els pobles purificar els seus llavis era que tothom pugui cridar el meu nom, per servir-lo espatlla contra espatlla.

Cóm pot Déu derramar la seva indignació i consumir la terra amb la seva ira gelosa, i al mateix temps purificar les nacions per a que puguin cridar i, cridar-lo i servir-lo? Aquesta és una descripció del judici universal i que el món sencer torni cap a Déu.

Sofonies no va treballar aquests detalls per a nosaltres. Potser ell ens descriu el judici diví com una extensa sèries de catàstrofes durant un període de temps que acaba en un ambient de destrucció final de tots els incrèduls. I potser aquest temps tant llarg de judici, Déu també treballa entre les nacions de la terra per purificar un poble per Ell mateix mitjançant les pregàries dels evangelis per tenir totes les tribus, totes les nacions i les llengües ( Revelació 5:9)

No importa com Déu va intentar fer aquestes dues coses que podem afirmar el que el profeta ens afirma: ”Déu no rebutjarà un poble que crida el seu nom, servirà des de totes les nacions del món. I fins i tot ell mateix els canviarà i els donarà un cor i uns llavis per cridar-lo. Aquest és el primer acte de gràcia descrit en el 3:9-20, una despertar general del poble de totes les nacions per a que el cridin i el serveixen.

2. La Promesa de tornar i de purificacar-se.

L´altre acte de gràcia d´aquests versos és la tornada i purificació del seu poble, Israel. Ell va treure l´orgull i deixar un poble humil i sotmès, que confiï en el seu nom, versicles 11è-12è.

“Un dia no sereu avergonyits a causa dels actes pel quals vosaltres us rebel·leu contra mi; per això canviaré des d´entre vosaltres el vostre orgull alegre, i a curt termini, no sigueu altius en la sagrada muntanya. Doncs, posaré entre vosaltres un poble humil i sumis. Ells demanaran refugi en el nom del Senyor.

En altres paraules, no només Déu va crear un poble per a Ell mateix d´entre totes les nacions, sinó que va purgar i purificar el seu poble d´Israel (cf. Joan 11:52). Ell eliminarà l´orgull i mantindrà per a Ell mateix un poble humil i sumís.

Per tant, el judici i la ira anunciades en els 1r-2nd capítols no són les darreres paraules de la profecia de Sofonies. La darrera és la promesa de que el món sencer torni cap a Déu i una revifalla de la fe vertadera entre el poble d´Israel.

Una breu mirada cap els Efesis 3:4–6

Ara, abans d´ observar aquesta espectacular promesa del versicle 17è, permeteu observar un moment els Efesis 3:4–6. El motiu és que en l´Antic Testament la qüestió sobre cóm els conversos de totes les nacions i d´Israel s´expliquen mútuament no és una resposta clara. Cóm establir els gentils conversos cap el Déu d´Israel? Esdevenim com “ jonis” sobre aquest tema. Compartim la benedicció plena d´Israel?

Pau diu que això és un misteri, que vol dir que no estava clarament revelat al principi. Quina és la resposta en el Efesis 3:4–6?

En llegir això, podem percebre que la nostra mirada en el misteri de Crist, el qual no va ser explicat als fills dels homes d´altres generacions como ara s´ha revelat per l´Esperit Sant els sants apòstols, els profetes; d´aquesta manera, els gentils eren individus, membres del mateix cos i participant de la promesa de Jesús Crist mitjançant els Evangelis.

La resposta és que mitjançant els Evangelis nosaltres, els Gentils, hem vingut per creure a Jesús. I mitjançant Ell hem esdevingut membres del poble de Déu amb tots els drets: companyes, creients hereus dels Jueus en les promeses divines.

La espectacular promesa de Sofonies 3:17

Tornem ara a Sofonies. I quan llegim el 3:17, sabem que al·ludeix no només els jueus creients que són els hereus de la promesa mitjançant la Fe en Crist, sinó també la llavors d´Abraham.

El Senyor, el vostre Senyor, està entre nosaltres, un lluitador que dóna la victòria; Ell us complaurà amb alegria, Ell u renovarà en el seu amor [literalment: resteu en silenci en el seu amor] Ell us exaltarà amb cançons fortes.

Des d´aquest versicle, I he obtingut el missatge d´avui: "El plaer de Déu en el seu poble”. Déu no us fa el bé per alguna restricció o coerció. Ell és lliure!. I en la seva llibertat Ell exhala en l´alegria per fer el bé. Ell us alegrarà amb sorolloses cançons.

Què passaria si Déu cantés ?

Podeu imaginar-vos què passaria si escoltéssiu cantar a Déu? Recordeu que seria simplement una conversa que us portaria l´existència a l´univers. Què passaria si Déu aixequés la veu, no només per parlar sinó també per cantar! Potser es crearia un cel i una terra nova. Déu diu alguna cosa que té efecte en Isaïes 65:17–18,

Heus aquí, creo un nou cels i una terra nova . . he creat Jerusalem per gaudir i al seu poble, una joia.

Quan Déu va parlar el principi, varen crear-se els cels i la terra; potser al final, el nou cels i també la terra seran creades quan Déu se n´ alegri per sobre del seu poble amb veu alta.

Quan penso en la cançó de Déu, sento el soroll de les Cataractes del Niagara, barrejat entre el degoteig d´un torrent de muntanya molsa. Sento l´esclat del Mt. Stª Elena barrejat amb el gemec d´un gatet; Sento el poder dels huracans de la costa oriental i rarament l´audible caiguda d´una nit nevant sobre el bosc. I sento l´inimaginable soroll del sol 865.000 milles estret, 1.300.000 vegades més hran que la terra, i res més que el foc a 1.000.000 graus centígrads sobre la freda superfície de la corona. Però sento l´inimaginable soroll, barrejat amb el tendre, càlid xiuxiueig del saló durant una acollidora nit hivernal.

I quan sento aquestes cançons em quedo bocabadat, esglaonat, sense paraules que Ell canta sobre mi. Ell es complau sobre el be amb tots els cors i ànimes (cf. Jeremies 32:41)!

Podeu preocupar-vos d´això?

Podeu preocupar-vos d´això Que déu es complagui en vosaltres amb sorolloses cançons?

“ Sóc massa culpable?"

No, dieu, No puc perquè sóc massa culpable que es complagui en mi”.

Però no creieu el versicle 15è: El Senyor ha allunyat els judicis contra nosaltres!”

No podeu, doncs, sentir la preocupació que el Senyor se´n alegri per sobre de vosaltres cantant alegrement avui?

"Envoltat d´enemics"

No, em dieu, No puc perquè estic envoltat d´enemics i assetjat pels obstacles a cada costat”.

Però no creieu el versicle 17è: El Senyor és un lluitador que dóna la victòria” ni el versicle 19è: vet aquí, en aquest moment, tractaré amb els vostres opressors”; ni el 15è: “ has expulsats els teus enemics?”

No podeu, doncs, sentir la preocupació que el Senyor s´exulti per sobre de vosaltres amb sorolloses cançons?

"Déu és massa lluny de mi”

No, em dieu, “ Puc encara perquè Ell és gran Déu sant i el sento allunyat de mi”.

Però sense creure el versicle 15è: El Déu d´Israel, el Senyor està entre vosaltres” ni en el versicle 17è: “ El Senyor, el vostre Déu, és entre vosaltres? No està pas allunyat de vosaltres.

No podeu, doncs, sentir la preocupació que el Senyor se n´alegri per sobre de vosaltres amb sorolloses cançons?

"Sóc esclau de la vergonya”

I encara dieu: No, sóc esclau de la vergonya. He sigut interminablement avergonyit pels meus pares (cf. 2:8, 10). He estat burlat, amenaçat, manipulat, calumniat. Dintre d´aquest copoll de vergonya, cada cançó de Déu sona feble i lluny i indesxifrable”

Però novament, em pregunto: no ens caldrà creure en la promesa, al final del versicle 19è: Salvaré els febles i reuniré els marginats, canviaré la seva vergonya en lloances i ho renovaré tot sobre la terra?

No podeu, doncs, sentir la preocupació que el Senyor se n´alegri per sobre de vosaltres amb sorolloses cançons?

“Cóm pot la joia divina en el seu Nom propi aplicar-se a Mi?“

I ara em dieu: “ Almenys puc permetre marxar i sentir aquesta inenarrable preocupació que Déu se n´alegra sobre mi- amb cançons sorolloses tot plegat- Però hi ha un obstacle. Heu dit que Déu estima la seva Glòria pròpia per sobre de tot. Heu dit que Déu sent plaer en el seu nom propi. Cóm doncs, imaginar que tindria interès en mi? Cóm pot la joia que té Déu en el seu nom propi aplicar-se a mi?

Si aquest és el darrer obstacle, preparar-se per cantar! La resposta es troba clarament al Versicle 12è. Si sabeu que Déu es complau en el seu nom per sobre de tot, si voleu envoltar-vos en aquesta joia i formar part d´un plaer de Déu en si mateix, cap a on aneu? On trobareu refugi?

El Versicle 12è ens dóna la resposta: Déu diu: Em quedaré entre vosaltres, en el poble humil i baix. Ells buscaran refugi en el nom del Senyor. “ Aquí rau la connexió entre el delit diví en el seu nom i en vosaltres. Quan busqueu refugi en el seu nom, Ell s´ alegrarà sobre vosaltres amb sorolloses cançons.

Si busqueu la vostra pròpia glòria entre els homes, realment vosaltres trobareu la vostra recompensa sobre la terra. Si exulteu el vostre nom entre els homes, realment trobareu la recompensa en la terra. Si us dediqueu a la pròpia justícia, realment trobareu la recompensa en la terra.

Si sou humil i busqueu la glòria divina sobre totes les coses, i amagueu el vostre nom en nom de Déu, us cobriu de justícia del seu Fill, doncs el vostre Déu del cel que estima el seu nom per sobre de tot us recompensarà més enllà de les imaginables i alegres amb sorolloses cançons.

Poseu al costat totes les oracions i presumiu de vosaltres avui. Busqueu refugi en el nom de Déu. Arreplegueu totes les esperances en la justícia de Crist i no en la vostra. Romaneu alertes cap la preocupació que el Senyor, el Rei de reis, es complaurà sobre vosaltres amb plaer i s´alegrarà sobre vosaltres amb sorolloses cançons.

(Per ampliar estudis, mireu Micah 7:18; Psalm 35:27; 149:4; Jeremies 32:37–42; Deuteronomi 30:9; Isaïes 62:5; 65:19.)