El Plaer de Déu en tot el que Ell fa

De Gospel Translations Catalan

Related resources

More By John Piper
Author Index
More About The Sovereignty of God
Topic Index

About this resource

English: The Pleasure of God in All That He Does

© Desiring God

Share this

Tweet

Our Mission

This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).

How You Can Help

If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

1

By John Piper About The Sovereignty of God
Part of the series The Pleasures of God

Translation by Caterina Aguilo

You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).

Psalm 135:6

Qualsevol cosa que faci el Senyor es complau en tot el que fa, tant en la terra com en el cel, en els mars o en les profunditats

2 supòsits destaquen aquest sèrie

Aquestes 2 assumpcions rauen en la creació d´aquesta nova sèrie de missatges sobre els palers de Déu

1.-Un supòsit sobre la dignitat de l´ànima

El primera supòsit és que “la dignitat i l´excel·lència de l´ ànima (Henry Scougal). Si l´apliquem a Déu, doncs una manera de mantenir la dignitat i l´excel·lència divina és meditar sobre el que Ell estima.

Una altra manera d´expressar-ho és dir que la mesura de la dignitat divina és determinar en què Ell es delita. O una tercera manera podria ser que l´excel·lència divina més gran està enregistrada per els seus gaudiments. El que li dóna plaer és la bellesa i el seu caràcter meravellós.

2. Un supòsit sobre en què ens transformem

Un 2nd supòsit és que, quan fixem l´atenció dels nostres cervells sobre la dignitat i excel·lència divina, és que, quan meditem sobre la seva glòria, canvien pas a pas a la seva semblança.

“ I tots nosaltres desvelem el rostre, mantenint la glòria del Senyor, canviem a la seva semblança d´un grau de glòria a l´altre”. (2 Corintis 3:18)

Per tant, el meu objectiu en aquestes 12 setmanes és fixar directament la vostra atenció en els plaers divins, revelat en les Escriptures; i amb la esperança de trobar en els alguna de les infinites mesures de la dignitat de Déu i la seva excel·lència; i observant aquesta glòria podria esdevenir d´un moment a l´altre la seva excel·lència; per tant, tant a la feina com al treball, a l´escola veureu les bones tasques que lo donen glòria al nostre Pare en el Cel.

Retrateu els seus plaers en l´oració. Manteniu la seva glòria escoltant-lo. Apropeu-vos amb la meditació. Mostreu la seva dignitat al món. Potser Déu serà generós en beneir el ministre de la seva Paraula durant aquestes setmanes.

Déu ha estat exageradament feliç.

La passada setmana ens varen centrar en el plaer que Déu Pare posa en el seu Fill. La lliçó més important d´ aprendre d´aquesta veritat que és: “ Déu és i sempre ha estat exageradament feliç. Mai ha estat sol. Sempre gaudint sobretot de la satisfacció de la glòria del seu Fill. Podríem dir que el Fill de Déu ha estat el terreny de les excel·lències o l´exemple de les perfeccions divines. I també tota la eternitat Déu ha mantingut el magnífic terreny del resplendor radiant en el seu Fill amb satisfacció desbordada.

Déu no està obligat a res fora de si mateix

Una 2na lliçó apresa d´aquesta veritat és que Déu no està obligat a res fora de si mateix per fer o no qualsevol cosa que vulgui. Si Déu fos infeliç, o deficient en certa manera, estaria obligat en certa manera des de fora per compensar les seves deficiències i finalment ser feliç.

Aquesta és la nostra manera de ser. Arribem al món sense conèixer res i perdent anys i anys en assistir a classe o aprendre a l´escola a base de cops. Els pares i mestres ens diuen cóm aprendre el que no es agrada fer perquè ho necessitem per superar algunes deficiències en nosaltres mateixos- augmentar els coneixements, reforçar el cos o refinar els nostres modals.

Però Déu no és així. Ha estat complet i desbordat per totes les satisfaccions tota la eternitat. No necessita educació. Res no podem oferir- l´hi que no vingui d´Ell. Ni ningú no pot subornar-lo ni coaccionar-lo de cap manera. No podeu omplir una muntanya amb cubells d´aigua de la vall. Així doncs, Déu no pot fer res a contracor ni sota cap suborn exterior com si Ell fos encaixat o atrapat en una situació invisible ni planificada.

Tot el contrari, perquè Ell està complet i exageradament feliç i superat per la satisfacció de la compartició de la Trinitat, tot el Ell fa és lliure i sense coaccions. Les seves accions són desbordades per la joia. Això és el que vol dir- nos quan les Escriptures diuen que Déu fa alguna cosa amb el “gran plaer” de la seva voluntat. Això vol dir que res fora del propi plaer de Déu- el plaer que posa en el que Ell és, res més que el plaer- ha restringit les seves opcions i actes. Déu fa el que li plau.

Això ens porta al centre del missatge d´avui-“El plaer de Déu en tot el que Ell fa”- i al text del Psalm 135.

Aquest Psalm comença per reunir-nos per pregar: Pregueu al Senyor. Reciteu el nom del Senyor”. Després, començant per 3r versicle, els psalmistes ens dinen els motius que cal sentir per pregar en els nostres cors cap a Déu. Ens diu, per exemple:” Pregueu al Senyor, perquè Ell és bo”. El llistat de motius per pregar arriba fins al 6è versicle, i en aquest vull centrar-me avui:

“Qualsevol cosa que faci el Senyor li complau,
en el Cel i en la terra,
en el mar i totes les profunditats”.

El Psalm 115:3 ens diu la mateixa cosa:

El nostre Déu està en el Cel
Fa el que li plau

Aquest vers ens mostra que qualsevol acte diví, el fa de la manera que li complau. Deu no està limitat a fer una cosa que no l´agradi. Mai no es queda arraconat on l´únic recurs sigui fer algun acte indesitjable. Fa el qui l´agrada. I a més, en slagún sentit, troba el plaer en totes les que fa.

Isaïes les mateixes paraules dels Hebreus ( com a nom) que Isaïes 46:10 on el Senyor ens diu:

“ El meu consell romandrà,
I el compliré amb plaer”

En la base d´aquests textos i en molts d´altres caldria postrar-nos davant de Déu i pregar la seva poderosa llibertat – que en algun sentit al menys Ell sempre actua amb llibertat, segons el seu “ bon plaer”, ajustant-se als seus propis delits. Mai esdevé la víctima de las circumstàncies. Mai es forçat a fer alguna cosa en qualsevol situació que no gaudeixi.

Realment Déu troba plaer en tot el que fa?

Aquesta és una gloriosa descripció de Déu de la seva poderós llibertat- fer el que li complau i complir tots els plaers. Però seria una descripció difosa o distorsionada, si ens aturem aquí. Per accedir aquest focus i configurar-la, cal fer.se aquesta pregunta: “ Cóm pot Déu dir en Ezequiel 18:23 i en el 32 que Ell no troba plaer enla mort de qualsevol pecador, si en el fet que faci troba plaers en qualsevol casa”?

La pregunta rau en Ezequiel 18

En Ezequiel 18:30 Déu aconsella la Casa d´Israel no jutjar, Oh, en la Casa d´Israel, cadascú a la seva manera, diu el Senyor: “El els urgeix a penedir-se: “ Penediu-vos i supereu totes les transgressions” I al final del versicle 33, Ell diu: “ perquè us morireu, oh, Casa d Israel? Com que no hi ha plaer en la mort de ningú, el Senyor ens diu: “doncs, torneu i viviu”

Això sembla una descripció molt diferent que la que trobem en el Psalm 135, on Déu fa el que li plau. Aquí Ell sembla estar arraconat. Sembla ser forçat a jutjar-los quan realment no ho necessita. Sembla fer alguna cosa que no li plau,. Complirà tots els seus palers o no? És realment lliure de fer qualsevol cosa segons els seus plaers? O la seva poderosa llibertat està limitada? Pot fer el que li complagui fisn a cert punt, que li preocupa en fer-les només si li dol?

No podem limitar la llibertat divina a la naturalesa

Caldria resoldre aquesta qüestió tornant al Psalm 135, dient que Déu fa el que li plau en el món natural però no en l´ entorn personal: Després de tot, així s´expressa en el 7è vers.

“Ell és qui provoca que els núvols apareguin sobre la terra, els llamps per la pluja i porta el vent des dels seus orígens”

Però aquests esforços per limitar la llibertat divina a l´entorn natural no funcionarà per dues raons:

1.-Una és que Déu controla el vent i el fa bufar on vol i quan li plau- la qual cosa és certa ( recordeu a Jesús: “ La Pau hi serà) – doncs Déu és el responsable de la destrucció de milers de vides a causa dels huracans, tornados, monsons o tifons que Déu aporta des de les seus orígens durant segles.

Doncs quan el Psalm 135 ens diu que el Senyor fa el qui li complau, incloent prendre la vida personal al mar mitjançant el vent que Ell controla personalment.

2.- Però el text no ens permet romandre en un silenci indiferent com aquest. El Psalmista incideix sobre els versos 8-11 on diu que la llibertat poderosa de Déu va mostrar-se en l´Èxode lluny d´Egipte:

8) Va ser Ell qui va assassinar el primer nadó d´Egipte, ambdós: humà i animal

10) que va ferir moltes nacions i matar molts reis .....

Aquesta és la 2na raó per la qual no podem limitar la llibertat divina al terreny animal en aquest Psalm. Quan el psalmista diu en el 6è vers que: “ Déu faci el que faci” no al·ludeix a la implicació d´aquestes tragèdies que pertanyen al vent; només es refereixen a la implicació en la destrucció de les rebel·lions egipcis, les nacions, i els reis. Aquest és el ventall del que Déus f quan fa el que li plau.

Doncs en Ezequiel diu que: “ Déu no es complau en la mort del poble irreverent, i en el Psalm 135 diu que: “Déu fa el que li plau, incloent el poble irredempt. I el mateix verb hebreu s´utilitza en el Psalm 135:6 ( “Ell es complau”) i Ezequiel 18:32 ( “Ell era el plaer”)

El problema s´agreuja

Abans suggereixo una solució al problema, permeteu-me fer-ho pitjor

Molts cristians actualment tenen l´idea no és un obstacle per arraconar-lo en fer les coses que innecessàries. Fàcilment puc imaginar-me una resposta al que hem vist seria dir que hem creat una situació artificial perquè aquest Psalm 135 no diu que Déu es delités en destruir al poble egipci.

Potser algú diria que: “ fent el que i complau” del Psalm 135:6 és justament un número de discursos sense arrossegar el sentit del plaer o del delit. I per tant ella dirien que Déu només es dol quan Déu ha d jutjar els pecador impenitents, i no té cap sentit que faci el que li complau fer.

En resposta això, repetiria altre vegada que la paraula utilitzada en el Psalm 135:6 per a Déu és “ un plaer” en Ezequiel 18:32 pot no ser “plaer”. Ara adreçaria la atenció al Deuteronomi 28:36 on Moisès adverteix d´un judici proper sobre l´Israel impenitent. Però en aquest moment alguna cosa destacadament diferent d´Ezequiel 18:32:

“ I com el Senyor es delita en fer-vos el be i multiplicar-vos, doncs el Senyor es delitarà en portar-vos la ruïna i destruir-vos (Cf. Proverbis 1:24–26; Revelació 18:20; Ezequiel 5:13.)

Aquí sembla haver oblidar alguna cosa...i en cert sentit Ell fa ( aquest és el missatge del Psalm 35:6-11 i del Deuteronomi 28:26)

Una Solució a la qüestió

Us he recomanat una solució abans i ara us donaré una altre: dir que la mort i la misèria de l´impenitent està a dintre o afora no el delita. Déu no és un sàdic. Ni maliciós o sanguinari. Al contrari, quan es jutja un rebel, un dolent, un incrèdul, el que li agrada a Déu és la reivindicació de la veritat i la santedat del propi honor i glòria.

Quan Moisés adverteix Israel que el Senyor els enviarà castics i la ruïna a tots i la destrucció si no se´n penedeixen, vol dir que qui es rebel·la contra el Senyor i es mouen més enllà del penediment no seran capaços d´haver fet miserable al Totpoderós. Quasi al contrari. Moisés diu que, quan siguin jutjats, no podran donar una oportunitat a Déu d´alegrar-se com a demostració de la justícia i del seu poder i de la seva infinitat dignitat de la seva glòria.

Sigueu admirador de Déu

Permeteu-me que un consell aquest matí. Déu no es burlat. Tampoc es arraconat ni atrapat ni coaccionat. De camí al Calvari, tenia legions al seu voltant. “ Ningú no em traurà la vida; ho deixo al meu parer” al meu plaer, per la joia que he poso davant meu. En aquest punt de la història de l´univers on Déu semblava atrapat, era responsable precisament de fer el que li complaïa – morint per justificar l´ impiu com vostès o jo.

Permeteu me admirar i preguntar-me aquest matí: “ El nostre Déu està en el cel; qualsevol acte que faci es complau”. Amén.

A Déu tot poderós i Pare: preguem per vostès i per la felicitat duradora en companyia de la Trinitat. Com que gaudiu d´ una glòria infinitament exuberant; satisfeta amb el panorama de les vostres perfeccions reflectides en el vostre Fill. I us preguem perquè sou lliure i poderós en la pròpia auto-suficiència o l´anhel en el vostre cor. Us preguem per a que el vostre pla i consell sigui controlat no només per la vostra voluntat si no pel gran plaer.