El Senyor m´ho va donar i m´ho va treure

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Lliçons sobre el patiment de Job 2 Maleirà Job a Déu pel seu patiment? 3 Déu és la recompensa 4 El Cel ens mira 5 Bon objectiu en el patiment. 6 Cóm rebreu el patiment?

Lliçons sobre el patiment de Job

La meva 4rt desgràcia m´atribolava. No m´ho podia creure. Vaig enterrar el meu fill pocs anys abans i no estava preparada per una nova pèrdua. I finalment vaig començar a oposar-me a la mort de Pau, però la meva desgràcia va deixar-me descontrolada i insegura del que podia confiar.

Mesos abans havien planejat viatjar per retirar-nos a la Cova a Asheville, Carolina Nord, però vaig patir la desgràcia 2 dies abans de la Conferència. Inútil dir que no volia anar. I afegim a això que el retir tractava del llibre de Job- i patia molt més que Job. Però vaig assistir de totes maneres, i quan J. Piper va comença a ensenyar-nos els 2 primers capítols, la meva mirada va començar a canviar. Durant aquells 2 dies concentrada en Job, Déu va reorientar la meva vida.

Al final d´aquell cap de setmana, vaig veure quant la meva fe havia estat gravada vers la benedicció divina. Jo havia valorat a Déu no per el que era sinó pel que m´havia donat. Com Déu m´havia tret les coses que conservava, l´havia estret d´Ell, demanant-me perquè Ell havia permès aquelles pèrdues. Però a mida que estudiava l´obra de Job, vaig adonar-me que Déu valia per el meu culte, tot i les meves pèrdues. .

Maleirà Job a Déu pel seu patiment?

El llibre comença dient-nos sobre Job, un home ric i just que temia Déu i rebutjava el mal. Quan el dimoni va entrar en la casa de Déu, el Senyor va destacar la virtut de Job. I el dimoni responia així:

“ Temia Job a Déu per res? No us poseu una barrera al seu voltant ni la seva casa ni a tot el que posseeix? Vosaltres heu beneit la tasca de les seves mans i les seves propietats han augmentat en la terra. Però estireu les vostres mans i toqueu tot el que el té i el us maleirà a la cara” (Job 1:9–11)

Satan proclama que Job estima Déu no per el que Ell és, sinó per tot el que Déu l´havia donat. El Senyor és confident de la fe de Job, per tant permet que Satan li toqui qualsevol cosa que tingui, mentre no lo faci mal.

I quan la desgràcia ve, en una inundació. Els missatgers sobtadament estaven atents per dir-li a Job sobre les calamitats, una darrera l´altra. Tot el que Job posseïa va ser destruït. Les seves propietats. Els seus esclaus, El seu ramat. Fins i tot els seus fills en un dia fatídic, ho va perdre tot. Job va esdevenir un dels home més ric de l´Est fins un dels més pobres.

Sobtadament, Job va respondre no amb ràbia o abandonant-lo, sinó humilment i fe quan beneïa Déu (Job 1:21). La magnificència resposta de Job va retallar la premissa inicial de Satan, però el dimoni va concedir-li una derrota, aquell temps Job mantenia la lleialtat ben estreta amb el seu benestar físic. Per tant, Déu va donar-li al dimoni el permís per turmentar el cos de Job sempre que salvés la seva vida. Ràpidament, el cos de Job va cobrir-se de llagues, fins i tot rebutjar parlar amb el dimoni en contra de Déu (Job 2:9–10).

Déu és la recompensa

Aquests capítols inicial de Job m´havien ensenyat moltes veritats importants, veritats que continuaven influint en la meva vida. 1r, quan nosaltres creiem i confiem en Déu en una prova, declarem que Déu val més que res del que ens ha donat.

Déu, no les nostres beneeix en la terra, és l´últim objecte del nostre delit. Job va continuar confiant en Déu després de cada destrucció, declarant que: “ El Senyor m´ho ha donat i m´ho ha tret!”; beneit sigui el seu nom” (Job 1:21). Mentre aquest resposta parla molt més altament de Déu, Déu val més que les nostres pregàries en temps de pèrdues, de dolor, de escassetat que en temps d´abundància i prosperitat.

Aquesta 1a veritat em va desfer. Veia com de directa era la teologia funcional- si creia en Déu i l´obeïa, esperava que em donés tot el que necessitava. Si romania fidel a través d´aquesta gran prova, Ell no em permetria patir més. En el meu cervell, la recompensa per seguir a Jesús era prospera, fructífera, una vida plena de benediccions i lliure de problemes. Però com observava en Job, Déu en si mateix és la recompensa. Quan el deixem a causa del patiment, dubtem del seu amor i atencions, ens posem al costat del dimoni- el valor diví va lligat al material beneit que ens dóna. I això és una assalt immens al valor diví.

El Cel ens mira

Segon, Job ens va ensenyar la meva reacció davant els temes del dolor. El llibre ens porta al tro diví, on veiem els àngels i els dimonis, el món invisible, observen què passa a la terra. Ells observen les nostres reaccions. Quan responen a les proves i pèrdues amb credulitat i pregàries, estem demostrant el valor diví en els regnes celestials.

Déu pretén que “mitjançant la Església la amplia saviesa de Déu es doni a conèixer als governants i les autoritats en el lloc celestial” (Efesis 3:10). Aquests governants i autoritats celestials aprenen sobre Déu i la seva saviesa, d´una part, observant-nos. Malgrat ens puguem sentir que estem patint en la obscuritat, mai estem sols. Aquests ésser celestial veuen les nostres lluites, per tant les apostes són més grans del que pensem, i la nostra vocació més gran del que podem imaginar.

Malgrat la nostre fe en les proves, mostrem un món invisible on Déu mateix és més apreciat que cap cosa que ens donat o tret.

Bon objectiu en el patiment.

Malgrat no podem saber perquè patim, si sabem que sempre existeix una raó. Cada cosa d ela nostra vida ens arriba de les mans divines. Satan no ens toca sense el permís diví. I sabem que, en Crist, Déu que coneix les nostres tristeses i posa les nostres llàgrimes en una ampolla està sempre al nostre costat (Salm 56:8; Romans 8:31). Malgrat Déu mai va dir a Job al raó del seu patiment, Job sabia que hi existia una raó. Job sabia que podia confiar en Déu.

Sabem que el patiment de Job era en part perquè Déu confiava en ell. Déu sabia que la fe de Job podria ser com l´or (Job 23:10), refinat pel foc (1 Pere 1:7), i que Déu seria glorificat a través d´això. Per tant el nostre patiment podria ser confiat en nosaltres per demostrar la glòria divina.

El patiment és un gran revelador del que valem donava a Job, al què ens aferrem. El valor diví no està en un do malgrat que fossin molts. El valor diví està lligat al que Ell val- i sovint en llençar els dons que trobem en Ell molt clarament. Job sabia que Déu, davant les seves calamitats, però en el seu patiment va veure a Déu d´una manera nova i més profundament I això el va canviar.

Cóm rebreu el patiment?

Després d´escoltar aquest missatge e Job aquest cap de setmana, estic més convençuda que necessito confiar en Déu a qui no puc veure. Necessito posar la glòria divina per sobre de la meva. Necessito pregar Déu, malgrat el meu patiment i dolor, destacar la seva obra i declarar que és molt més preuat que qualsevol cosa que pugui donar-me.

Les veritats que vaig aprendre sobre Déu a través de Job m´han portat a una paternitat individual, a una separació innecessària i al divorci i a un deteriorament meva de la salut que podria haver acabat en una quadriplegia. Sense aquestes veritats, m´hauria tornat introvertit, deixant-me portar pel dubte i la desesperació. Amb elles, he tornat a Déu amb gratitud pel seu interminable amor i la seva presència, fins i tot quan m´arriba el pitjor.

Cóm reaccionarem davant el dolor ? Cóm veurem que és un signe diví d´abandonament? Abandonareu a Déu i us allunyareu, convençuts que no existeix o que nos ens cuida? O el beneireu fins i tot un gat dolor i confiareu que té un objectiu, potser centenars, pel vostre dolor, fisn i tot sense veure cap d´ells?

Una veritat com aquesta aprofundeix el vostre amor per Déu i us lliga amb cordes que ningú no res poden lliurar.