El meu càncer- La resposta lliurament contestada

De Gospel Translations Catalan

Contingut 1 Com Déu va curar la nostra filla petita 2 ‘Ella no podia respirar’ 3 Pregar i esperar 4 Admirable Providència 5 Una Oncòleg Experta 6 Experta en Transplantament Medul·lar 7 Expert en VOD 8 Ell suporta totes les respiracions

Com Déu va curar la nostra filla petita

La mort és el nostre enemic mortal- l´enemic que Jesús va destruir (Hebreus 2:14–15), i que un dia destruirà completament (Revelació21:4). Ell ens va revelar la seva força omnipotent sobre la mort lliurant el seu poble de la mort (Marc 5:41–42; Lluc 7:11–17; Joan 11:33–34). Mitjançant la pròpia resurrecció ens va revelar que estava per sobre dels cels i de la terra (Mateu 28:16). Ha arribat el dia D sobre la mort per tots els creients (2 Timoteu 1:10), i el proper Dia – V està garantit (1 Corintis 15:25–26).

Cóm cal pregar a Déu per curar els nostres éssers estimats? Per un costat, fins l´arribada de Jesús, la mort és una realitat irrefutable per a nosaltres (Hebreus 9:27). Per tant, pregar per la curació no sempre és el desig diví. En el cas de la mort de la nostra àvia, per exemple, estem en la línia de Déu no per superar la malaltia sinó per pregar i acabar bé. (Filipencs 1:23), confiant que el Salvador haurà conquerit la mort sobre ella, tot i que ella mai no ho notarà ni per un segon (Joan 8:51).

Per l´altra costat, perquè Jesús ha robat a la mort el seu poder de robar-nos la vida, d´emportar-se l´ ira divina dels nostres pecats (2 Corintis 5:21), a vegades en cal pregar per a que Ell extregui els nostres éssers de les urpes de la mort. Podem demanar miracles, demanant-li lliurar-nos del dolor que prové de les morts aparentment recents (Filipencs 2:27), fins i tot confiat en Ell esperant les respostes, qualssevol que siguin.

‘Ella no podia respirar’

En un article recent, vaig compartir com Déu va humiliar-me i en va ensenyar-me a confiar a través de la batalla de la meva filla quan tenia 8 anys. Malgrat les nostres oracions a Déu per salvar la seva vida, ella s´apropava cada vegada més a les portes de la mort. En aquells moments, una nova “ promesa” de tractament que varen autoritzar ens va extraure la esperança perquè li podia provocar un efecte secundari sobre el seu fetge, nomenat VOD

La pitjor part era com ella intentava respirar. Això va ser el final cap a la mort, no era allò– no l´era possible respirar més la vida (Gènesis 2:7; 3:19)? La nostre metgessa ens explicava que si ella seguia lluitant li posarien un ventilador. La varen sedar i lligar per evitar que se´l pogués extraure. Fer aquest pas volia dir que ni la meva esposa ni jo podrien parlar amb ella.

Això és el que va arribar-nos. Eren cap a les 2 de la matinada quan el pediatra de la UCI va despertar-me: “ Cal posar-li el ventilador a la vostra filla ara mateix. No pot respirar i el seu nivell de CO2 supera la urgència. Qualsevol hauria rebutjat aquell moment, però havia arribat. Desesperat, va cridar la meva dona per venir urgentment a l´hospital perquè seria el darrer moment que podria parlar amb la seva filla, però ella no va agafar el telèfon. La nostra filla es moria i la persona que més estimava no podia ser allà per acomiadar-se. Estava desfet.

Pregar i esperar

En aquell moment, com la veu d´un àngel, la infermera va murmurar-me: “ Pare, si no esteu còmode, ells no poden fer això” i després, la nostre doctora va tornar amb el ventilador, vaig dir-li que jo esperaria i pregaria. La veu de la metgessa va canviar. La seu veu va congelar -me. Va dir-me que si no intubava la nostra filla, podria patir una aturada cardíaca. La doctora m´ aconsellava repetidament, però cada cop jo li deia firmament que necessitava pregar i esperar. No soc doctora, com una norma, rebia les seves recomanacions. Però en aquest moment però no podia extraure´m la sensació que Déu volia que pregués i esperés.

Eventualment, tots varen abandonar la habitació i ens agenollaven: “ Déu, vos vàreu dir que si necessitessin un peix, no ens donaríeu una serp. Si nosaltres necessitessin l´aire, no ens donaríeu una pedra. Senyor us demano donar-me la vida de la nostra vida”. Us ho vaig demanar a nit. Cada hora que prego els nivells de CO2 de la meva filla han millorat dràsticament i la seva respiració millora. Pel matí, va apropar-se la nostra doctora i va dictar l´ordre de extraure-la la ventilació i en les properes setmanes, ella podria tornar a casa fins una 2a sessió de quimioteràpia

La nostra filla, que havia estat a les portes de la mort només uns dies, tornava a casa sense un càncer detectable en el seu cos. Déu i només Déu ho havia fet.

Admirable Providència

La nostra filla estava curada del càncer, però encara estava lluny del perill. Perquè la primera sessió de quimioteràpia casi la mata, l´especialista en medul·la òssia volia que no rebés les 2 següents i anar directament al tractament del transplantament de medul·la òssia. El nostre oncòleg no estava d´acord i ens va dir que la tasca del transplantament esdevindria la millor quan els nivells de càncer s´haguessin reduït en les sessions finals de la quimioteràpia.

Com que ells no es posaven d´acord, ens varen deixar decidir a nosaltres, donant-nos un cap de setmana per decidir què fer: si 2 sessions més de quimio o anar directament al transplantament. Així que la meva esposa i jo varen decidir una nit per pregar i buscar la saviesa d´una multitud de consellers. Varen convocar els amics metges, malgrat no els havien vist 20 anys enrere. I com Déu va respondre les nostres pregàries providencialment semblava més sorprenentment que Ell fes el miracle de reforçar la respiració de la nostra filla.

Una Oncòleg Experta

Varen cridar la Judy, amb qui solia assistir amb mi a l´estudi de la Bíblia. Vaig sentir que treballava en una guarderia oncològica a l´Hospital Infantil de Los Angeles. Ella ens va dir que la mateixa doctora oncològica estava en el seu hospital, però havia escrit un protocol experimental nacional que incloïa la nostra filla, que acabava de passar davant meu i que la revisaria! Ambdues doctores varen acordar que, sota aquelles circumstàncies, calia anar directament al transplantament i esquivar les dues sessions de quimioteràpia.

Experta en Transplantament Medul·lar

Després la meva esposa, que havia estat 2 anys en una institució mèdica, va convocar una companya de classe, Larry, que li va suggerir que arribarien al departament de l´Unitat de Transplantament. Quan vaig accedir a la seva pàgina web, em va reconèixer com la col·lega de la Escola Superior- LaVette- i jo vaig reconèixer algunes d´elles, Ted Moore, amb qui vaig assistir a l´estudi de la Bíblia. Varen trucar a la llista i ella ens va respondre. Va dir-nos que ella mai agafava el telèfon, però en aquest moment passava per davant quan el va sentir. Que el Dr. Moore estava reunit, però que el cridaria tan bon punt estigués lliure. Durant una hora, vaig respondre el telèfon. “ Hola, Boby, Soc Ted.” L´estudiant de l´UCLA que coneixia des de feia 16 anys havia esdevingut el Dr. T. Moore, un famós expert en transplantaments medul·lars. Amb total confiança , va aconsellar-nos anar directament al transplantament.

Expert en VOD

Finalment, varen contacta amb el Dr. J. Vierling, un especialista en el fetge. Nosaltres l´havien conegut anys enrere, quan la seva cosina li va demanar la meva dona cantar en el funeral del fill d´aquest metge. La nostra preocupació era si, amb antecedents de VOD, corríem el risc de sotmetre la nostra filla a un transplantament, esdevindria massa dur per la nostra filla, a causa de que aquests transplantaments provoquin una VOD. Com que Déu ho voldria, el Dr. Vierling era un expert en VOD i ens va aconsellar que podríem procedir al transplantament amb garanties.

Mitjançant aquesta invisible providència, Déu ens havia respost. I nosaltres ho varen autoritzar en la Ciutat de la Esperança fa 18 anys. 18 anys més tard, ella és un miracle diví, alliberada del càncer.

Ell suporta totes les respiracions

Sé que aquesta història de la nostra filla n´és una entre moltes que han acabat de forma diferent. Varen conèixer la mateixa prova amb altres 4 famílies: 3 nens de la edat de la nostra filla i 1 adult, amb els mateix tipus de càncer. Varen pregar per cadascú d´ells, però cap d´ells varen sobreviure. Déu no respon a cada oració. Per tant, com podria fer-nos pregar quan necessiten un miracle?

Primerament, fornits de la confiança que Déu ordena poderosament les nostres oracions per aconseguir els nostres objectius, nosaltres preguem un miracle com va fer l´Elijah (Jaume 5:17–18). Honestament, abans que Déu curés la nostra filla, podríem haver pregat per la curació dels altres, però no esperaven cap miracle. Per això, Déu ens convoca a pregar, creient que no hi a res difícil per a Ell, incloent el nostre amor pels nostres parents.

En aquest mateix moment, tanmateix, preguem amb un tipus de fe que no descansa en Déu, dient-nos afirmativament les nostres oracions (2 Corintis 12:8–9). Però per la seva misericòrdia, podem acceptar la seva resposta quan és un no com va fer David (2 Samuel 12:16–23), i ens podem sotmetre a la seva voluntat i treballar per entendre la seva resposta, com va fer Job (Job 1:21; 42:1–3).

Els cristians també accepten la realitat que, fins l´arribada de Jesús, tots els estimats moriran i les nostres vides esdevenen com un vapor sota la llum de la eternitat, da igual si és als 10 o 100 anys. Per tant, la nostra 1a oració és que Déu voldria preparar els cors dels nostre familiars per veure Jesús i que Ell concediria els nostres parents incrèduls el penediment o la fe vers Jesús. Las nostres primeres pregàries per la nostra filla van ser per la salvació de la seva ànima.

Un amic molt savi em recordava, quan passaven la nostra prova, que Déu mantenia el llapis amb el qual s´escrivia la nostra història. Tot el que Déu escriu és bo: al final, considerarem la seva història com a bona i en el present, creiem que és pel nostre benefici. Doncs sí, preguem per un miracle i confiem que Déu mantingui els nostres propers alés i els darrers.