El plaer de Déu en el seu Fill

De Gospel Translations Catalan

Mateu 17:5

Aquest és el meu Fill estimat, el qual em complau.

Introducció

Aquest mati comencem una nova sèrie de missatges que us faré arribar, la voluntat del Senyor, el Diumenge de Pasqua, abril 19. M´agradaria començar explicant-vos cóm és el procés de desenvolupament d´ aquesta sèrie.

Observar és canviar

Quan un comprèn que podria passar en l´acte de predicació, ho agafo d´alguns textos bíblics, especialment el 2 Corintis 3:18:

“ I tots nosaltres, a cara descoberta, mantenint la Glòria divina, passarem fins una semblança d´un grau de glòria a un altre; aquest prové del Senyor que és l´Esperit”.

Crec que aquest text ens ensenya que una manera de reflectir progressivament una semblança de Crit és mostrar la seva glòria: “I tots nosaltres, a cara descoberta, mantenint la Glòria divina, es reflecteix en una semblança”. La manera de tornar al Senyor és fixar la nostra mirada en la seva glòria i posar-lo davant

Barbotegem la música que escoltem. Parlem amb l´accent de veïnat. Retrem cortesies als nostres parents. I naturalment tendim a imitar la gent que més admirem. El mateix passa amb Déu. Si fixem la nostra atenció en Ell i la seva glòria en la nostra mirada, passarem d´un grau de glòria a l´altre fins a la semblança. Si els adolescents tendeixen a fixar els seus cabells com els cantants que admiren, els cristians tendiran a fixar els seus caràcters com Déu els admira. Veien cóm aquesta transacció espiritual no és només creure: veure és canviar.

Predicar com un retrat de la Glòria divina.

La lliçó que aprenem per predicar és que predicar en gran mesura ha de ser el retrat de la Glòria divina, perquè un objectiu de predicar és convertir la gent en una semblança de Déu. Penso que això qualla amb l´opinió de Pau perquè en els 4 últims versicles, 2 Corintis 4:4, descriu el contingut de la predicació com: “ la Llum de l´Evangeli de la Glòria de Crist. Que se sembla a Déu”. I els 2 darrers versos del 6è versicle assenyala una petita diferència com: “ la Llum del coneixement de la glòria divina es reflecteix en el rostre de Crist”.

Per tant, segons Pau, predicar vol dir un mitjà per transmetre la llum als cors obscurs dels homes i dones.

En el versicle 4r la llum es diu: “ la Llum de l´Evangeli” i en el 6è la llum es diu: “ la llum del coneixement”

En el 4rt versicle, l´Evangeli és l´Evangeli de la Glòria de Crist i en el 6è “ el coneixement és el coneixement de la glòria divina. Per tant, ambdós versicles, la llum que accedeix als cors és la llum de la glòria- la glòria de Crist i la de Déu.

Però aquestes glòries no són 2 diferents. En el 4rt versicle, Pau diu que aquesta és la glòria de Crist, que se sembla a Déu. En el 6è ell diu que la glòria divina es reflecteix en el rostre de Crist. Per tant, la llum apareguda de la predicació és una llum de glòria, i podem parlar d´aquesta glòria com la glòria de Crist que és l´ imatge de Déu o que la glòria de Déu es reflecteix perfectament en Crist.

Predicar és el retrat o l´obra, o una exhibició de la glòria divina cap els cors dels homes u dones ( és a dir 4:4-6), per tant, mantenint aquesta glòria ells poden canviar a la semblança del Senyor des d´un grau de glòria a un altre (això vol dir 3:18).

Es conegut per ser veritat des de l´experiència

Això no és artificial ni una simple construcció intel·lectual. Això és precisament el que conec des de la pròpia experiència ( com molt de vosaltres!): veient a Déu com és realment és provar una vegada i altra que és la força més poderosa i contundent en motivar la meva santedat i joia en Ell.

Tan vostès com jo sabem des de l´experiència que l´arrel rau en l´ànima humana està entre 2 glòries- la glòria del món i la dels breus plaers que podem oferir-nos, versus la glòria de Déu i de tots els plaers eterns que pot oferir-nos. Aquestes 2 glòries comprèn l´aliança, l´admiració, i el delit dels nostres cors. I el paper de la predicació és practicar, reflectir, exhibir la glòria divina de tal manera que l´excel·lència superior i la dignitat llueixin en els vostres cors per passar d´un grau a l´altre.

El repte del predicador

Això vol dir, com a predicador, que sempre afronto aquesta qüestió; cóm ser el millor retrat de la glòria divina per a que el major nombre de gent ho vegi i canviï per això? Em demano a mi mateix aquesta qüestió en el retir de fa 2 setmanes, i una nova pregunta arriba al meu cervell.

Estava llegint una part de Henry Scougal: La Vida de Déu en l`ànima humana. Ell feia aquest profund comentari : la dignitat i l´excel·lència de la ànima és mesura per l´objecte de l´amor (p. 62). Això em semblava vertader. I vaig rebre la idea de que si és vertader un home, tal com Scougal volia dir, segurament que ho es també per Déu: “ La dignitat i l´excel·lència de l´ànima divina és mesura per l´objecte del seu amor”

Per tant, vaig buscar durant dies en el Escriptures tots aquest llocs que ens diu que Deu estima, gaudeix i es delita en ells, desfruita i es complau en elles. El resultat és un la per predicar 13 missatges intitulats: “Els plaers de Déu”.

Doncs és la meva oració i espero que seran les vostres, que, observant els objectes del plaers de Déu, veureu l´excel·lència i la dignitat del seu esperit; que, observant els objectes del plaers de Déu, veureu la seva glòria; que, observant la seva glòria canviareu d´un grau a l´altre fins a una semblança; i que, observant aquests canvis en una semblança, contrastareu aquesta ciutat i arribareu a la gent del món, amb un testimoniatge vívid fins a un gran i irresistible atractiu del Savi. El Senyor podria complaure´s enviar-vos a un gran ressorgiment d´amor, de santedat i força com veiem en Ell i predicarem sincerament en 13 setmanes.

Exposició

Per demostrar la dignitat de l´esperit diví en els objectes de l´amor cal començar pel principi. La primera cosa més fonamental que podem parlar sobre els plaers divins és el que té en el seu Fill. Intentaré explicar això en 5 afirmacions.

1. Déu es complau en el seu Fill.

En Mateu 17, Jesús porta a Pere, Jaume i Joan fins a una muntanya ben alta. Quan eren tots sols alguna cosa astoradora va esdevenir. Tot al voltant de Déu va donar a Jesús una semblança gloriosa. Versicle 2nd: “ El seu rostre va lluir com el sol, i la roba brillant com la llum”. Després , en el versicle 5è un núvol clar els cobrí i Déu els parlà des de un núvol. “ Aquest és el meu Fill ben estimat, em qui em complau: escolteu-l´hi.

Primerament, Déu va lliurar els deixebles una breu mirada de la glòria celestial vertadera de Jesús; això és el que compte 2 Pere 1:17-[ Crist] va rebre l´honor i la glòria del Déu Pare. “ Després desvetllant el seu cor al seu Fill, dient 2 coses: “ Estimo aquest Fill (“Aquest és el meu ben estimat Fill” i “Em complau en El (amb qui em complau”).

Els hi va dir una i varies vegades: en el baptisme de Jesús, quan l´Esperit Sant baixà i consagra Jesús amb el seu ministeri, significant l´amor del Pare i suport - “Aquest és el ben estimat Fill, el qual em complau”.

I en l´Evangeli de Joan, Jesús explica diverses vegades sobre l´amor del Pare pel Ell: per exemple, Joan 3:35: “ El Pare estima el seu Fill i li dóna totes les coses a les mans”. Joan 5;20: “ El Pare estima el Fill i el mostra tot el que fa”. Veure també Mateu 12:18 on Mateu cita Isaïes 42:1 respecte a Jesús: “ Observeu, el meu servidor qui he escollit, el ben estimat amb el qual el meu esperit es complau”. La paraula hebrea “ ben estimat” és ratsah, que vol dir:" delitar-se en.....")

Per tant, la nostra primera frase és que Déu Pare estima el seu Fill sense cap tipus de sacrifici, però amb l´amor del delit i plaer. L´ estima bé el seu Fill. El seu esperit es delita en Ell! Quan el mira, gaudeix i admira, felicita i premia, gaudint del que veu.

2. El Fill de Déu gaudeix de tota la divinitat.

Aquesta veritat us previndrà de cometre un error sobre la primera. Estareu d´acord amb la afirmació que Déu es complau en el seu Fill, però cometent l´error que el seu Fill sigui simplement un home extraordinàriament diví per a que el Pare l´adopti perquè es delita molt en Ell.

Però els Colossencs 2:9 ens dóna un punt de vista diferent sobre les coses: “ En Ell la deïtat divina té relació corporal”. El Fill de Déu no és un home escollit. Ell gaudeix de la deïtat total

Els Colossencs 1:19 doncs ens relaciona això amb els plaers de Déu. O podríem dir ( amb el NIV)que: “Déu es complaïa que posseeixi tota la seva deïtat en Ell. En altres paraules: “ Fer tot així era plaer diví . Déu no busca en el món un home que pugui qualificar-lo per aquest delit i després adoptar-lo com al seu Fill. Déu pren la iniciativa de concedir tota la seva plenitud en un home en l´acte de la encarnació. O podríem dir que Ell pren la iniciativa de revestir la seva pròpia deïtat de naturalesa humana. I els Colossencs 1:19 ens diu que: “ es complaïa en això!. Aquest eren el seu delit i plaer.

Hauríem d´inclinar-nos a dir que Déu no va trobar un fill que el complagués en Ell, sinó que fa fer del seu Fill un plaer. Però que, també, podria ser un error perquè la seva plenitud de deïtat, es relaciona amb el cos (Colossencs 2:9) en Jesús, que existeix ja en una forma personal des què va adquirir naturalesa humana en Jesús. Això ens emprenya cap endavant i insisteix en la 3a afirmació.

3. El Fill en qui Déu es delita és l´eterna imatge i reflexió de Déu i és a més Déu mateix

Vet aquí en els Colossencs 1:15 Pau ens diu:

“ Ell és la imatge d´un Déu invisible, el primer nascut de tota la creació [ això és: l´ únic que posseeix l´ estatus de Fill diví sobre tota la creació, tal com es demostra en les propera frase] pel qui es crearen la resta de coses tant en el cel com sobre la terra”.

El Fill és la imatge del Pare. Què vull dir? Abans dèiem que tindrem en compte altres designacions semblants.

En els Hebreus 1:3: en diu sobre el Fill:

“Ell reflecteix la glòria divina i porta el segell de la seva naturalesa, mantenint l´univers mitjançant la paraula de poder”.

En els Filipencs 2:6 Paul diu :

“ Malgrat Ell tenia la forma divina, no hi existeix cap igualtat amb Déu que calgui prendre, si no que es va buidar a si mateix, prenent la forma d´un servidor.

No caldria sorprendre´s quan l´apòstol Joan 1:1 ens diu:

“ Al principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”.

Per tant és un gran error dir que el Fill en qui Déu es complau fos fet o creat en la encarnació o en qualsevol moment: “Al principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”. Des què Déu existeix, ha existit la Paraula de Déu, el Fill de Déu que va prendre naturalesa humana en Jesús Crist”

Ara podem prendre una idea millor del que significa la Bíblia quan el designa com la imatge o la reflexió o el segello la forma divina que és semblant a Déu.

Des de la eternitat l´única realitat que sempre ha existit és Déu. Això és un gran misteri, perquè és molt feixuc per nosaltres creure que Déu no té principi, que sempre ha existit sense que res ni ningú el fa estar allà- una realitat justament absoluta que cadascú de nosaltres no ha de comptar si ens agrada o no.

La Bíblia ens ensenya que el Déu etern ha gaudit sempre:

• d´una perfecta imatge de si mateix
• una perfecta reflexió de la seva essència
• un perfecte segell o impressió de la seva naturalesa
• una perfecta forma o expressió de la seva glòria.

Estem sempre al costat d´aquesta inefabilitat, però potser ens atrevirem a repetir molt: Déu sempre ha estat Déu, sempre conscient de si mateix, la imatge que s´ha fet de si mateix és tan perfecta, complerta i plena per ésser una reproducció viva i personal (engendrat). I aquesta imatge viva, personal, reflexió o forma divina és Déu, dit Déu el seu Fill. I a més, el Fill de Déu és co-etern amb el Déu-Pare i igual essència i glòria.

4. El plaer de Déu en el seu Fill és complaure´s en si mateix

Des què el Fill és la imatge de Déu i la reflexió de Déu, el seu segell, la forma, igual a Déu i sobretot És Déu, per tant el delit de Déu en el seu Fill és el delit en si mateix. Per tant, la joia original, primera, profunda, fundacional i més profunda de Déu és la joia que Ell posseeix en les pròpies perfeccions quan Ell les veu reflectides en el seu Fill. Déu estima el seu Fill en qui es delita i pren plaer perquè el seu Fill és Déu mateix.

En un principi això sembla vanitat, amb la sensació vanitosa, de contundència i egoisme sobre això, perquè això és el que significa si qualsevol de nosaltres trobés la nostra primera i joia profunda mirant-nos en un mirall. Caldria ser vanitós, contundent, egoista i presumits.

Però per què? Perquè varen creat per alguna cosa infinitament millor, noble, gran i profunda que l´auto-contemplació. Què? La contemplació i la joia de Déu!. Res menys que això seria idolatria. Déu és el més gloriós de tots els éssers. No estimar-lo i delitar-se en Ell és un gran insult vers la seva dignitat.

Però el mateix és la veritat divina. Cóm podria Déu insultar el que és infinitament meravellós i gloriós? Cóm podria Déu cometre idolatria? Només hi ha una resposta: Deu pot ser estimat, i delit en la seva pròpia bellesa i perfecció per sobre de totes les coses. Per a nosaltres fer això davant el mirall és la essència de la vanitat; per a Déu fer-ho davant el seu Fill és la essència de la justícia.

No és la essència de la justícia moure´s pel delit perfecte en el que és perfectament gloriós? I el contrari de la justícia quan nosaltres establim l ´afecció més gran en les coses petites i sense dignitat?

I si la justícia divina és el zel infinit, la joia i el plaer que Ell estableix en la pròpia dignitat i glòria. I si Ell estigués en cada acte contrari a la passió eterna per les pròpies perfeccions, el seria just, i idòlatra.

Vet aquí l´obstacle més important per la nostra salvació: cóm a Déu li cal establir la justícia sobre les seves afeccions o sobre els pecadors com nosaltres? Però vet aquí també el veritable fonament de la nostra salvació és precisament la infinita consideració que el Pare te per el seu Fill que ho fa possible per a mi, un dèbil pecador, per ser estimat i acceptat en el seu Fill perquè en la seva mort Ell va restaurar tots es insults, injuries comeses contra la glòria del Pare a través del meu pecat.

Si observen això una vegada o diverses més en les properes setmanes – cóm l´infinit plaer en les seves pròpies perfeccions és la font de la nostra redempció, esperança i joia duradora. Avui estem justament al principi.

Concloc amb la 5a afirmació i aplicació final. Si Scougal té raó- que la dignitat i la excel·lència del seu esperit és la mesura per l´objecte (i afegiria insistentment) d´amor- aleshores

5. Déu és l´ésser més excel·lent i digne de tots.

Per què ? Perquè Ell ha estimat el seu Fill, la seva imatge de la pròpia glòria, amb perfecta energia infinita des de tota la eternitat. Quant gloriosa i feliç ha sigut el Pare, el seu Fill i Esperit d´amor apareguin entre ells de tota la eternitat!.

Deixem-nos admirar per aquest Déu! I permeteu-nos allunyar-nos de tots els ressentiments fugitius, plaers carnals i bonics objectius de la vida, per uniu-vos a la joia que Déu té en la seva imatge de les seves perfeccions, anomenades, Fill. Permeteu-me pregar:

“Infinit, etern, i la justícia divina, confessem que sovint ens hem menyspreat i exaltem-nos nosaltres mateixos al centre de les vostres afeccions on només pertanyeu a la persona del vostre Fill. Penediu-vos de la vostra presumpció, i estimeu-vos de la vostra vida eterna, de la felicitat auto-suficient en la comunitat de la Trinitat. I la nostra oració, en paraules del vostre Fill ( Joan 17:26), és l´amor amb el qual vosaltres l´estimeu pot estar en nosaltres, que podríem pertànyer a la Comunitat de la joia i que l´oceà de l´amor sigui sempre i quedi per sempre. Amén”