El vostre patiment us és útil

De Gospel Translations Catalan

Transcripció de l´ Àudio

Quan toca patir el dolor, ningú no queda immune. Pitjor, el dolor molt sovint sembla inútil, i de fet, el dolor en les nostres vides no ho és en absolut. Doncs, què produeix el patiment? Què fa en les nostres vides?

John Piper va adreçar aquesta opinió en el sermó del 2013: “ La glòria divina en el senyal de l´Eternitat”. Així s´adreça als Corintis 4:16–18, i llegeixo:” No perdem el nostre cor”. Tot i que el nostre jo exterior es deteriora, el nostre jo interior es renova dia darrera dia”. Per a aquesta lleugera aflicció momentània ens prepara un pes etern de la glòria sota qualsevol comparació, no tal com observem les coses visibles, sinó les coses invisibles. Les coses visibles són transitòries, però las invisibles són eternes”.

Vet aquí a John Piper.

Coneixement Intel·lectual

L´altre dia estava xerrant amb una dona sobre una qüestió amb la qual lluitava segurament. I li deia: “Com sap, Déu dissenya el vostre cor per experimentar la dolçor de la seguretat en què centreu el vostre cap” i ella em mirava com: “ on està això en la Bíblia? Jo vaig pensar: “ Tot això és la Bíblia- un conjunt de “ per tants” i de “perquès”. Estic parlant sobre la pau i la joia, la força i el poder i els motius pels quals Déu s´ha revelat amb les seves paraules i va actuar lluny de la història.

I Pau realment va experimentar això: no perdre el seu cor a causa de les veritats, realitats que l´apareixien en el seu cap dia darrera dia per renovar-se. Ara, què passa sobre el “ per a què” al principi de la 2 Corintis 4:17? Anem a bategar en el versicle 16è fins a la mort, si no ens movem. Però, per a mi, hi ha molta vida en això. No s´acaba fàcilment. M´encanta insistir en els versicles fins que s´acaben (és la manera més incòmoda de dir-ho, veritat?)

No perdeu el cor

Versicle 16è: “No perdeu el cor “. Ens renovem diàriament. Però, perquè “ aquesta aflicció momentàniament lleugera és adient per el pes etern de la glòria sota qualsevol comparació, per la qual no vegem visibles, sinó les coses invisible. Les coses visibles son transitòries, però les invisibles són eternes”.

Versicle 17è és el debat principal, l´important “perquè” és el tema més important: aquesta aflicció momentàniament lleugera és adient per el pes etern de la glòria”. Tot el versicle 18è diu així: “Mireu-lo, no podeu veure´l, però mireu-lo. Si mireu totes les febleses humanes que us arriben amb les seves pistoles o les febleses de la seva naturalesa us arriben amb els seus tsunamis, aconseguireu perdre el cor. Deixeu de mirar-ho, mireu lo invisible.

De què invisibles esteu parlant? I com mireu alguna cosa invisible? Això és una contradicció: no es pot mirar a qualsevol cosa que no es pot veure. El dieu invisible. Deixeu de dir-me que ho miri Què vol dir això, Pau?

I penso que això és prou clar el que significa. El més elemental per a nosaltres no perdre el cor és alguna cosa invisible. I com aconseguiré això en un minut.

Veure lo invisible.

Cóm mirar lo invisible per no perdre el cor i per tant renovar-se cada dia? I el versicle 17è és la cosa invisible més important. No perdrem el cor perquè aquesta aflicció momentània ens prepara per el pes etern de la glòria. Mireu-la, va dir, Mireu-la. Què vegeu quan mireu el versicle 17è? El vegeu dient-la la seva aflicció- duradora eternament- momentàniament.

Tinc 67, i la gent suposa que em jubilo, correcte? Pau va patir fins que l´espasa va tallar el coll. No havia cap edat per pescar o golf. Si Pau anés a jubilar-se, seria després de jubilar-se. I si no hagés fet això, no tenia res més. Va dir: “ Si no existís la resurrecció després de la mort, seria un boig. Aixòo és el que es diu en e1s Corintis 15:19.

La seva llarga vida lluitant i fracassant i moltes nits sense dormir i en agonia per l´església, l´anomenava momentani (versicle 17)? Ho va considerar lleuger i momentani. Això és una bogeria. 60 anys, 50, no estic segur de la seva edat en orir- molt de temps. 20, 30 anys i empresonament i persecucions sense descans i ell l´anomenava momentani, i lleuger.

Renovació Eterna

També vegeu, veritat, que el contrast entre el momentani en el versicle 17è és etern. I el contrast entre lleuger és pesat. És realment. Anoteu aquests paral.lelismes. La seva lleugera, momentània aflicció “ és per a [ell] preparar-se la eternitat”- això correspon a momentani- “el pes”- que correspon a lleuger “de la glòria”. Doncs ell va veure la promesa més enllà de la tomba, va veure la glòria, i la glòria divina que hauria volgut veure i la glòria divina que li donava i va fer de la llarga vida de patiment “momentani” i que el pes del patiment semblés lleuger.

“Veniu amb me, tots aquells que treballeu i esteu molt carregats, i descansareu. Preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que soc gentil i humil de cor i descansareu per les vostres ànimes. El meu jou és fàcil i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11:28–30).

Em preneu el pel. Aneu a morir per Jesús, i a això li dieu lleuger? Sí, per què? Perquè sembla invisible. Què la Glòria. La glòria de la tomba que més enllà de la breu vida de patiment, us semblarà momentània i lleugera.

Això és allò invisible que cal arribar a mirar.

El patiment amb un objectiu

Una cosa més que es revelada pels patiments de la gent i molt apreciat per a mi. Aquesta paraula del versicle 17è “ preparar-se”. No és només tota la vostra aflicció momentània, sinó tota la aflicció lleugera en comparació amb la eternitat i la glòria de allà, sinó que tot això és totalment significatiu. Ara, aquesta afirmació tan controvertida a causa de la quantitat de patiment inútil que hi ha en aquest món.

Cada vegada que passa alguna cosa horrible in interlocutor us dirà: “ sense importància”. I això és lo que sembla. On sigui: Ara tenim internet, no tenim cap excusa per no cridar cada dia. “Ploreu amb els qui ploren”. (Romans 12:15).

Aquest text ens diu: “La nostra lleugera i momentània aflicció ens prepara pel pes etern”. No diu “ seguiu-me” pel pes de la glòria eterna. Això seria suficient. Està prou bé; això no és el que diu. La paraula grega significa produir, preparar, provocar que ho porti.

M´ aventuraré a això: cada mil segons del vostre dolor de la naturalesa fallida o del home caigut, cada mil segons de les vostres misèries, en el camí de la obediència, es produeix una glòria particular que aconseguireu.

A cada segon

A cada afirmació controvertida i que ma la crec, si qualsevol diu que és un patiment sense sentit, esdevindré tranquil, perquè probablement esta fent molt de mal justament ara.

Vaig a esperar i veure quin és el moment adient. Tornarà cap enrere per dir: “ No tenia importància”. No em preocupa si era càncer o crítiques. Tampoc si era calumnia o malaltia. No tenia importància, perquè el versicle 17è diu: “ La meva lleugera, momentània, llarga i total aflicció té efecte. Fa efecte. No és inútil.

Per suposat que bo podeu veure què està fent.

Això é la cosa més important invisible en el versicle 18è: se suposa que ho mireu el que resta invisible? Se suposa que mireu la promesa divina del versicle 17è que diu: “ El dolor està fent alguna cosa per vosaltres. No ho podeu veure, ni sentir. Tot el que vegeu amb els vostres ulls de la fe, creieu-lo perquè així ho diu el text or perdreu el vostre cor.