Heu ficat més alegria en el meu cor

De Gospel Translations Catalan

Alguns dels versicles que canvien més la vida en la Bíblia són aquests que sobreviuen anys després de la 1a lectura. Els llegim i passem sobre ells, els llegim i passem i els tornem a llegir i de sobta la realitat es trenca i els seus significats exploten en la nostra imaginació. Em pregunto si alguns versicles com aquests acudeixen al vostre pensament.

Fa temps, una línia del Psalm 4rt va saltar-se la boira de la familiaritat i cridar la meva atenció. Al principi, va emocionar-me, despertar-me dels pous espirituals que m´havien ensopegat i passejar-me ( mirant enrere) una vegada i altra. Aleshores, vaig humiliar-me, comparant la meva feblesa i volubilitat del meu cor. I finalment, vaig enfortir-me, despertant el meu desig i ambició per Crist, i construint la meva força en Ell. El rei David deia:

“ Heu ficat més alegria en el meu cor que la que tenien ells quan el vi i el gra abundaven. (Psalm 4:7)

Contingut 1 Sorprès per la joia 2 Obstinació per no res 3 Quant de temps, Oh Senyor ? 4 Fins i tot havent-ho perdut tot

Sorprès per la joia

Aquest versicle va relliscar del meu control durant anys. Penso, perquè em ressonava com una mostra en les meves orelles immadures i ingènues. – com una frase prou bonica de Pinterest, però sense tocar-les per les realitat més dures de la vida real. Llegiria versicles com aquests, sentiria una vaga inspiració en el moment, i després passa i se´n oblida uns minuts més tard. La vaguetat va esfumar-se, tanmateix, quan finalment vaig mirar per la finestra, ens va aparèixer aquest versicle.

David no ens deia: “ M´heu donat més joia” o inclòs, M´heu donat molta més alegria que de la que gaudeixen aquests en el món, en els seus menjars més refinats o plens de plaers”. No, ell va dir-nos: “ Heu ficat més joia en el meu cor que els que han rebut abundantment el seu gra i vi”. Si hi havia una paraula que va captivar-me, era més. I David mesurava la seva joia en Déu en contra dels plaers terrenals- les experiències més cares en els llocs més exòtics, amb la gent més famosa- ell trobava insuficient l´oferta del món. Preferia el que trobava a través de la fe per sobre de qualsevol altra cosa que pogués veure, fer o comprar.

Penseu d´aquesta manera en la fe en Déu ? Quan ho feu sobre Jesús, penseu en termes de joia, de delit, de plaer complert? Actualment l´heu après subtilment o explícitament, per enfrontar-ho a la vostra felicitat? Per a mi, aquest descobriment en aquell moment consistia en no allunyar-me de la joia per seguir a Jesús. De fet, podria trobar la felicitat més enriquidora i la més intensa en Ell.

Obstinació per no res

Quant més sentíreu un versicle com aquest, més fort pot esdevenir. La promesa d´experimentar una joia com la de David pot donar pas a una inquietant realització de no experimentar-lo. Puc dir realment com ell: “ Senyor, m´heu donat més alegria que el món ha tingut en les alegries més grans? “ Soc feliç en Jesús com ells ho són en el menjar, els amics i les atencions, en les vacaces o en les possessions? Sabeu que podem dir el que deia David i coneixem prou be fins i tot els nostres cors com per demanar-nos si podem.

Sento lentament que el meu cor pot sentir la joia de Déu. El pecat mai prefereix a Déu per sobre del gra o del vi, de la TV o de si mateix. I a més, el pecat viu amb mi. Com deia J. Piper de nosaltres, els humans i dels nostres pecats: tenir una preferència profunda, infrangible, convincent per altres coses en comptes de Déu ( Què és el pecat?) Aquest pecat no és només una tendència persistent a cometre errors, sinó un anhel obstinat per allò equivocat. Per tant, llegir la Bíblia de tant en quant pot semblar pesada. Pregar pot ser antic. La companyia pot sentir-se forçada. La joia en Déu pot sentir-se distant o teòrica.

Per ser clars, apreciar el gra o el vi no és pecat. Els psalmistes celebren i adoren Déu per ambdúes coses ( veure el Psalm 65:9; 104:19). La nostra joia en el gra i el vi o qualsevol altre regal diví vol dir encendre la nostra joia en Ell, sense competències amb Ell (Jaume 1:17). Preferir el gra o el vi o qualsevol altre cosa és pecat. I segons 1 John 1:8, tots nosaltres tenim preferències equivocades. Desitgem joies menors i més fines sobre totes les que tenim a Crist

Quant de temps, Oh Senyor ?

Fins i tot superant la nostra resistència interior a aquesta joia, les realitats vitals més dures esdevenen obstacles per la joia. El Llibre dels Psalms, després de tot, no és un conjunt de joia. Ens dona una vida de culte res còmoda ni predicible, sinó plena de dificultats i demandes, de vegades fins a agonitzar.

“ Sigueu misericordiós amb mi, oh Senyor. Estic llanguint, guareix-me, oh Senyor, perquè els meus ossos estan en perill. També la meva ànima. (Psalm 6:2–3)

Quan de temps, Senyor? Podeu oblidar-me per sempre? Quan de temps us amagareu de mi? Quan de temps cal prendre els vostres consells en la meva ànima i el meu cor està afligit tot el dia? (Psalm 13:1–2).

Les cordes de la mort m´envoltaven; em van assaltar els torrents de la destrucció; les cordes del dimoni van enredar-me, i els llaços de la mort en van enfrontar”. (Psalm 18:4–5)

Un cop i altre, els moments brillants de joia indiquen series i sèrie de dificultats. La vida de David, en particular, va ser terriblement dolorosa. Desprès de ser escollir el proper rei, va ser caçat per Saül. Desprès de cometre adulteri i matar el marit d´aquella dona, va perdre el seu fill. Més tard, una altre fill- Ammón- va morir a mans del seu germà- Absalom- i va fugir. I quan va tornar el fill eventualment alienat, va trair el seu pare i li va treure el seu regne.

La agonia experimentada de David ( alguna a causa del seu propi pecat, i altres pecats en contra d´ell) que constitueixen les paraules del Psalm 4:7: “ fins i tot més dolça i més convincent. El seu mal no treu el que significa la seva joia, però ho demostra, revelant que aquesta joia és anormalment resistent

Fins i tot havent-ho perdut tot

Quan David escriu: “ Heu ficat més joia en el meu cor que la que senten quan abunden el gra i el vi” no escriu per la comoditat d´un palau en temps de pau; escriu des del seu amagatall, mentre Absalom l´ha tret el regne. Els Psalms 3r-4rt són els versicles matinals i vespertins d´un home traït. Va patir David en el decurs de la seva vida, però va fer qualsevol cosa com la picadura a l´esquena del seu propi fill?

I fins i tot sense ser el més miserable, mentre observava l´obra de la seva vida, el seu fill que una vegada va nodrir-ho, va agafar-lo, i jugava amb el saqueig: “No, heu ficat més joia en el meu cor- fins ara- que la que senten els que posseeixen gra i vi abundantment”. Fins i tot quan el meu fill em demana menjar i vi i la meva riquesa, gaire be perdut el que més estimo, fins i tot mentre temo per la meva vida, Senyor, m´heu fet alegre en Vos, més alegre que els pecadors en el moments més feliços. Cap quantitat de foscor o pèrdues podrien treure la joia i profunditat de la meva joia en Déu.

Aquesta joia no és pels moment més lleugers, còmodes o alegres de la vida cristiana, sinó que és més dura a les trinxeres, les valls o les tempestes. Què va fer Déu per un rei ferit i desesperat enmig de la traïció, ara ens promet fer-ho per nosaltres davant el que ens porta o enfronten. I quin regal més gran i pràctic ens podria fer que dir-nos, en qualsevol circumstàncies, per desoladora o dolorosa que fos, no només mantenir la vida, sinó també fer-nos feliços?