La estratègia de George Mueller per mostrar-nos a Déu

De Gospel Translations Catalan

George Mueller fou un alemany natiu ( Prussià). Nascut a Kroppenstaedt el 27-Setembre-1805 i va viure tot el segle dinou. Va morir al 10-marc-1898 a l´edat de 92 anys. Va conèixer el despertar de 1859 del que va dir:” portar a la conversió centenars de milers”^[1]. Va seguir la obra de D. L. Moody ^[2], pregar per Ch. Spurgeons ^[3] i inspirar la fe missionera a Hudson Taylor.^[4]

Va passar la major part de la seva vida a Bristol i predicar en la mateixa església durant 66 anys- un tipus d´església baptista^[5] calvinista ^[6] independent, pre-mil·lenària ^[7] que celebrava setmanalment ^[8] a Déu i admetia la gent entre els seus membres sense batejar ^[9]. En aquest sentit no convencional, cal ser acurats. Era un dissident no només en la vida eclesiàstica sinó en altres temes de la seva vida. Però les seves excentricitats eren de bon cor i dirigides cap el bé dels altres. A. T. Pierson, que va escriure la biografia de Mueller autoritzada pel seu gendre, ^[10] va centrar-se en l´excentricitat de la generositat quan deia que G. Mueller va idear coses grans i liberals per la causa de Déu.^[11]

Al 1834 ( quan tenia els 28) havia fundat “l´Institut de Coneixements de les Escriptures” per a la llar i l´estranger”^[12] a causa de la seva decepció amb el post-mil·lenarisme, el liberalisme o les estratègies mundials (com els deutes ^[13]) sobre l´organització de les missions existents.^[14] Aquesta institució va desenvolupar 5 branques: 1) Ensenyament de la Bíblia a l´escola infantil i adulta; 2) La distribució de la Bíblia; 3) ajudar les missions; 4) el tractament i la distribució de llibres; 5) l´acolliment, robes i l´ensenyament de les Escriptures dels nens orfes ^[15].

El compliment de les 5 branques va ser important ^[16] i l´ única de la seva pròpia vida pel que va ser conegut en el món, i avui encara, va ser el ministre dels orfes. Va construir 5 grans orfenats i atendre 10.024 entre ells. Quan va començar a 1834 hi havia 3.600 orfes en tota Anglaterra i el doble de nens menors de 8 anys estaven a les presons ^[17]. Un del efectes meravellosos va ser “inspirar els altres la tasca d´en Mueller de començar el seu treball 50 anys més tard, al menys 100 d´aquestes orfenats varen funcionar només a Anglaterra”^[18]

Ell feia tot això mentre predicava tres cops per setmana, entre 1830-1898- al menys 10.000 vegades ^[19]- I quan arribava als 70 havia completat el somni de la seva vida pels propers 17 anys fins arribar els 87. Va viatjar a 42 països ^[20], predicar una mitjana d´una vegada al dia ^[21] adreçant-se cap els 3 milions de persones^[22]. Va predicar 9 vegades aquí, a Minneapolis al 1880 ( 9 anys després de la fundació de la Església Baptista a Betlem).

Des del final del seus viatges a 1892 ( ell tenia els 87) fins a seva mort al març de 1898 predicava en el seu temple i treballava per la seva institució ”Coneixement de l´Escriptura”. A l´edat del 92, no lluny de la data de la seva mort, va escriure: ”he sigut capaç de treballar fàcilment tots els dies i cada dia des de fa 70 anys” ^[23]. Va dirigir una assemblea d´oració en la seva església els vespres dels dimecres-9-març-1898-. Al dia següent li portaven un té per dejuni però ningú no contestava en trucar a la porta. Se´l va troba mort a prop del seu llit.^[24]

El funeral va celebrar-se el dilluns següent a Bristol, on havia treballat 66 anys: “Desenes de milers de persones en peus, en processó reverentment en el decurs del carrer; els homes abandonaren les seves tasques i oficines, les dones les seves cases elegants o humils cuines, tots per retre els seus respectes.”^[25] Centenars de nens varen reunir-se per servir l´orfenat nº 3: “Ells havien trobat un seu pare per segona vegada” ^[26]

Havia llegit la Bíblia des del principi fins al final al menys 200 vegades.^[27] Havia demanat milions de dòlars ( en moneda ^[28]) pels seus orfes però mai directament. Mai va gaudir d´un sou en el 68 anys de ministeri, però confiava en Déu per arribar els cors de la gent i rebre el que necessitava. Mai un préstec ni contraure deutes.^[29] Però mai ni ells ni els seus orfes varen passar gana. L´ excèntric pastor i els seus orfes no havien desaparegut.

Va casar-se dues vegades: amb Mary Groves als 25 anys i amb Susannah Sangar quan tenia 66 anys. Mary va donar-li 4 fills, 2 dels quals varen morir: el seu fill Elijah quan tenia 1 anys; la seva filla –Lydia- va casar-se amb Jame Wright que va ser el seu successor, president de la institució. Ella va morir al 1890 als 57 anys. 5 anys més tard, perdia la segona esposa, 3 anys abans de morir-se. Ell va sobreviure a la seva família i va quedar-se sol amb el seu Déu, la seva església i 2.000 nens. Havia estat casat amb la Mary 39 anys i amb Sussannah 23; va predicar un sermó en l´enterrament de Mary quan tenia els 64 anys ^[30] o el de Sussannah quan tenia els 90 anys ^[31]. El deia davant aquestes pèrdues i dolor que ens donen la clau de la vida.

Contingut 1 La mort de Mary i la clau de la seva vida. 2 El regal de la Fe vs. la Gràcia de la Fe 3 Cóm Mueller va aconseguir aquest posició? 4 Un punt d´ inflexió: Confiar en el poder diví de Déu 5 L´aroma del Calvinisme d´en Mueller: Satisfacció i la alegre auto- negació 6 Cóm poder trobar i mantenir la nostra felicitat en Déu? 7 Una Exhortació i petició de Mueller 8 Moments de la vida de G. Mueller 9 Una nota de les fons:

La mort de Mary i la clau de la seva vida.

Tenim els textos complets del missatge del funeral de Mary i tots els records plegats de la seva pèrdua. Sentir la força del que deia, saber que estimava a tothom profundament i gaudia de cadascú en el treball compartit.

Érem feliços? Realment ho érem. Cada any la nostra felicitat creixia més i més. Mai abans havia trobat la meva dona quan la vaig veure inesperadament a Bristol, sense estar encantats amb fer-ho. Mai vaig trobar-la en els orfenats sense estar content. Dia tres dia, quan ens trobaven a l´habitació dels orfenats, per rentar les mans abans de sopar i el té estaven contents de trobar-nos i ella també. Centenars de vegades, vaig dir-li- “Estimada, mai vaig veure, des que vàrem casar-nos, passar un dia sense joia!.”^[32]

Després va arribar el diagnòstic: “quan vaig sentir el que deia Mr. Pritchard... que la malaltia era la febre reumàtica, naturalment esperava el pitjor... El meu cor era a punt de trencar-se degut a la meva afectació!”^[33] L´únic que havia vist la resposta de Déu a 10.000 pregàries per ajudar els orfes, aquesta vegada no aconseguia saber què em deia. Què va fer?

20 minuts després de les quatre, el diumenge- 6-febrer-1870, va morir Mary “vaig agenollar-me i agrair a Déu la seva alliberació i que l´havia acollit, pregant per ajudar-nos!”^[34]. Va recordar més tard com va suportar aquelles hores. I aquí veiem les claus de la seva vida.

La darrera part de l´escriptura que vaig llegir-li de la meva preciosa vida era: ”El Senyor és el sol i una protecció, el Senyor ens donarà la gràcia i la glòria, no rebran coses bones qui no caminin correctament!.... Ara com que crec en el Senyor Jesús Crist, hem rebut la seva gràcia, la compartim tots i la seva gràcia també. Vaig dir-me per a mi, respecte a la darrera part: no rebran coses bones si no caminen rectament.! Sóc un pobre pecador però la sang de Crist m´ha salvat; no visc en pecat, marxo directament cap a Déu. Si realment és bo per a mi, la meva esposa estimada apareixerà; malalta com estava, Déu la retornarà novament. I si això no passa, és que no és bona cosa per a mi!. I el meu cor descansa. Estic satisfet amb Déu. I tot això sorgeix, com havia dit abans, de creure en la paraula divina, creient el que diu.^[35]

Vet aquí la clau de les conviccions indestructibles i experiències que són les claus d´aquesta vida destacable. “Sóc un pobre pecador sense valor”. “Salvat per la sang de Crist”. “No visc en pecat”. “Déu és poderós sobre la vida i la mort.”. “Això és bo per a mi i per a ella, ella tornarà novament!...i si això no passa, el meu cor descansa”. Estic satisfet en Déu!”. Tot això ens arriba agafant la paraula divina”. Aquest és el G. Mueller més íntim i la clau de la seva vida. La paraula de Déu, revelant el seu pecat, la seva saviesa, el poder de Déu, revelant la bondat de Déu, la promesa divina, despertant la seva fe i satisfent la seva ànima. “Estic satisfet amb Déu.”

El regal de la Fe vs. la Gràcia de la Fe

Doncs eren respostes les pregàries de Mary? Per entendre com Mueller responia aquesta qüestió hem de veure la manera que diferenciava entre el do extraordinari de la fe i la Gràcia normal de la Fe. Insistia constantment que no va fer aquest regal de la fe quan la gent el col·locava en un pedestal perquè pregava per les seves necessitats i las dels orfes i la recompensa arribaria notablement.

Penso que no, estimat lector, que tinc el do de la Fe, és a dir, el regal llegit en el 1r capítol dels Corintis 12:9 on es menciona “ el do de la curació”, “ la realització dels miracles”- “profecia” i que per això confio en Déu. És veritat que la Fe que em possibilita la seva pràctica, és tot plegat el do de Déu. És veritat que Ell ens ajuda i que Ell tot sol pot augmentar-la; és veritat que aquest moment després d´altre moment, jo depenc d´Ell i que si estigués sol per un moment, la meva Fe defalliria; i no és veritat que la meva Fe sigui un do de la Fe, comentada en la 1a del Corintis 12:9.^[36]

La raó de que Ell sigui tan ferm sobre això és que tota la vida- especialment en la manera d´ajudar els orfes per la Fe i la pregària sense demanar diners més que a Déu- estava conscientment planificat per animar els cristians que Déu realment confiava trobar les necessitats. Mai entendrem la passió de G. Mueller pel ministeri dels orfes si no considerem que aquest bé era secundari a aquest altre.

Les 3 causes més importants per establir un orfenat eren: 1) Déu pot ser lloat, m´hauria de proveir de mitjans; això de confiar en Ell no és en va; i que la Fe dels seus infants podria augmentar; 2) el salut espiritual de la paternitat i maternitat dels infants. 3) El benestar temporal.^[37]

I en això no hi ha error: l´ordre d´aquestes 3 coses és intencionat. Ell ho fa implícit una vegada i altre en la seva Narrativa. Els orfenats existeixen per mostrar que podeu confiar en Déu i animar a portar la seva paraula els fidels. Això és el sentit més profund de parlar de Mueller. Ell considerava que Déu li havia fet capaç de prendre la paraula de Déu i respondre-la. ^[38] I estava trist perquè molt fidels eren perseguits i estaven distrets en la seva ment i portaven la culpabilitat en les seves consciències, a canvi de no confiar en el Senyor!”. Aquesta gràcia de confiar en les promeses divines i el dolor de molts creients que no confiaven en les seves promeses varen modelar completament la vida d´en Mueller. Aquesta va ser la passió més gran: mostrar obertament que es podia confiar en Déu en els temes pràctics de la vida. Aquest va ser l´objectiu més gran per edificar els orfenats i ajudar-los demanant diners a Déu, i no a la gent.

Construir un orfenat em semblava lo millor per a mi. Necessitava fer alguna cosa que pogués ser demostrable sempre a l´ull natural. Ara, si jo, un pobre home simplement per pregar i creure, obtenia els mitjans per establir i dirigir un orfenat sense demanar-los a ningú: hauria alguna cosa, que Déu beneiria, seria un estris que ampliaria la fe dels infants en Déu, a més de ser un testimoni vers les consciències dels no convertits, de la realitat de les coses de Déu. Això doncs va ser la primera raó per establir-los... El primer i l´objecte primari de la tasca era (i ho és encara) que Déu sigui lloat pel fet que siguin proveïts els orfes sota el meu càrrec, amb tot el que necessitin, no només amb l´oració i la fe, sense que ningú no demani per mi ni pels treballadors, en aquest cas, que DÉU ES FIDEL I ENCARA SENT LA PREGÀRIA DELS OIENTS.^[39]

Aquesta era la passió principal que unificava l´objectiu del ministeri d´en Mueller: viure la vida i dirigir el ministeri que provi que Déu existeix, és digne de confiança, Déu respon els fidels. Va construir orfenats que ajudessin els cristians a confiar en Déu. Repetia això una i altre vegada.^[40]

Ara veiem perquè Ell és tan ferm que la seva fe no era un regal de la fe en 1ª Corintis 12:0 que només algunes persones gaudeixen, sinó que era la gràcia que tots els cristians caldrien tenir ^[41]. Ara estem preparats per veure aquesta diferència entre el do de la Fe i la Gràcia de la Fe. L´objectiu de la seva vida va dependre d´això. Si els Cristians diuen simplement: “Mueller està en una classe per si mateix. Tenia el do de la Fe” quan tots estaven llunys de la sospita i no és un producte ni una prova i la inspiració de com hem de viure. Vet aquí el que ell deia.

“La diferència entre el do i la gràcia de la fe em sembla així. D´acord amb el do de la fe sóc capaç de fer una cosa o creure que succeirà alguna cosa; el no fer-ho o no creure que no seria pecat; segons la “gràcia de la fe” sóc capaç de fer qualsevol cosa o creure que succeirà alguna cosa, respectant que tinc la paraula de Déu com a base per descansar, i, a més no fer-ho esdevindria pecat. Per exemple, necessitaria el regal de la fe, creure que una persona pecadora hauria de ser rescatada novament no hi ha cap probabilitat humana: per això no hi ha cap promesa per aquest efecte; es necessita la gràcia de la fe per creure que Déu em donarà les necessàries per viure, si primerament busco el Regne de Déu i la seva justícia: hi ha una promesa per aquest efecte. Mateu 6:33.^[42]

Mueller no tenia cap grau de formació bíblica per confirmar que Déu perdonaria la seva dona Mary. Ell admetia que poques vegades de la seva vida “rebria alguna cosa como el do de la fe (no la gràcia) per tant podria demanar-la incondicionalment i buscar una resposta!”^[43] però això no passaria en el estrany regal del cas de la Mary. I per això ell va pregar per la seva curació- particularment, si convindria per ells i per la Glòria de Déu. Però més profundament, va pregar per estar satisfet en Déu per qualsevol cosa que fes. I Déu va respondre que pregava per ajudar Mueller a creure en el Psalm 84:11. No és bo que Déu es negués. Déu nega coses dolentes per a ell, i ell està satisfet amb el poder diví. Tot això, va dir, prové de prendre la paraula de Déu i creure el que diu”.

Cóm Mueller va aconseguir aquest posició?

Retrocedint i permetent explicar-li la història- parts essencials que s´ometen de les biografies que he llegit.

El seu pare no era creient i George va créixer com a lladre i mentider, segons les seves paraules ^[44] La seva mare va morir quan comptava 14 anys i no recorda l´ impacte d´ aquesta pèrdua sobre ell, excepte que durant el seu enterro, ell recorria els carrers amb els seus amics “mig intoxicat.”^[45] Va segui vivint una vida buida i després als 16 anys va trobar-se a la presó per robatoris. El seu pare va pagar per lliurar-lo, va agredir-lo i va ser desterrat a viure en una altra ciutat (Schoenbeck). Mueller va aprofitar-se de les seves habilitats acadèmiques per guanyar diners fent classes de llatí, francès i matemàtiques. Al final el seu pare va enviar-lo a la Universitat de Halle per estudiar Teologia i preparar-se pel seu ministeri perquè li permetria una bona vida. Ni ell ni ningú no tenien aspiracions espirituals. Dels 900 estudiants de Teologia de Halle, Mueller va apreciar després que potser nou temien a Déu.^[46]

Després, una tarda de dissabte, a mitjans de novembre del 1825, quan Mueller en tenia 20 anys, va ser invitat a estudiar la Bíblia i, per la gràcia divina, va sentir el desig d´anar. “Allò va ser per a mi com si hagués trobat el que havia estant buscant tota la vida. I vaig sentir desig d´anar immediatament.”^[47] Vaig llegir la Bíblia, cantar, pregar i llegir un sermó imprès” ^[48]. Per sorpresa seva, Mueller va dir: “m´ha produït una impressió profunda tot plegat. Estava feliç; i si se m´hagués demanat el perquè no podria explicar-lo clarament. Sense la mínima dubte, que aquella tarda Déu va començar a treballar la Gràcia sobre mi... aquella tarda va haver-hi un punt d´inflexió."^[49]

Això és veritat. Però va haver un altra punt d´inflexió durant 4 anys més tard que les biografies no permeten al lector, però per Mueller va ser absolutament decisiva per donar forma a la manera de veure a Déu i la manera d´exercir el ministeri.

Un punt d´ inflexió: Confiar en el poder diví de Déu

Va arribar a Anglaterra amb l´esperança de predicar en la Societat Missionera de Londres. Ben aviat va trobar la seva Teologia i les conviccions del ministeri desviades de la L. M. S., fins que va arribar el trencament. En un instant, va aparèixer una trobada important.

Mueller va posar-se malalt ( Gràcies a Déu per la malaltia providencial) i l´estiu de 1829 va marxar a la ciutat de Teignmouth per recuperar-se. Allà existia una capella petita, anomenada Ebenezer, on va fer dos descobriments: el valor de la lectura, la meditació de la Paraula Divina ^[50] i la veritat de les doctrines de la Gràcia.^[51] Durant 10 dies Mueller va viure com un home anònim que va canviar-li la vida per sempre. “ mitjançant la instrumentalització d´aquell germà, Déu impartí una gran benedicció sobre mi, que esdevé un motiu d´agrair a Déu tota la eternitat.^[52]

Abans d´aquest període m´havia oposat a les doctrines de l´elecció, particularment de la Redempció final i la Gràcia perseverant; molt més que això, alguns dies després de la meva arribava a Teignmouth. Vaig considerar “elecció” una doctrina demoníaca...no coneixia res de l´elecció divina de la gent, i no creia que el Nen de Déu, un cop fet això, fou salvat per sempre... però ara he de veure aquestes veritats mitjançant la paraula de Déu.^[53]

Va ser emportat a admetre les doctrines de la Gràcia- un calvinista fort, inclinat a la missió, guanyador de l´ànima i estimat d´orfes tal com indicava William Carey, mort a 1834, i que va indicar a Charles Spurgeons, nascut a 1834.^[54] 50 anys després, al 1870, Mueller va parlar els joves fidels sobre l´ importància del que va passar a Teignmouth. Els hi va dir que les seves pregàries havien estat fructíferes per 4 anys- des de 1825-1829- a Alemanya, però que va marxar cap Anglaterra per aprendre les Doctrines de la Gràcia.

“En el decurs del temps, vaig venir a aquest país i Déu va ensenyar-me les doctrines de la Gràcia d´una manera com mai no havia vist. Al principi, les odiava: “ Si fos veritat no podria fer-ne res per la conversió dels pecadors, perquè tot dependria de Déu i del treball de l´Esperit Sant”. Però quan Déu va voler revelar-me aquestes veritats i el meu cor portat a aquest estat jo podria dir:” Estic content no només per ser un martell, un estris o una serra en les mans divines; però serà un honor ser escollit i utilitzat per la Glòria d´Ell; el Senyor va possibilitar-me veure el fruit; el Senyor va donar-me els fruits en abundància; i si els pecadors varen convertir-se pels meus mitjans li retré la Glòria des de la profunditat de la meva ànima; i si els pecadors es converteixen per esglaons, Déu m´ha utilitzat d´una manera o altre pel seu servei.” ^[55]

Aquest descobriment de tot el poder totalment diví va arribar a ser la base de la confiança de Mueller en Déu per respondre les demandes de diners en les seves pregàries. Ell va deixar el seu salari normal.^[56] Rebutjava demanar diners directament.^[57] Ell pregava i publicava noticies sobre la bondat divina i responia pregant.^[58] Els primers informes varen circular per tot el món i varen tenir un gran efecte sobre la motivació de la gent per començar el treballs dels orfes.^[59] Mueller sabia que Déu tenia mitjans. De fet l´agradava dir: ”Treball amb tots els seus poders; però no confio gens en la seva feina.”^[60] Però insistia que la seva esperança estava només en Déu, no en els seus esforços ni en publicar les noticies. Aquests mitjans no podrien explicar les respostes importants que rebia.

La fe d´en Mueller en què les peticions de diners haurien de ser correspostes es basaven en el poder de Déu. Quan afrontava una crisi per captar recursos i pagar un rebut, deia:” com arribaran els mitjans, no ho sé; però sé que Déu és tot poderós, que el cor de tothom està en les Seves mans, i que, si Ell vol influir en les persones, elles ens enviaran recursos.^[61] Aquesta és l´arrel de la seva confiança: Déu és poderós; el cor dels homes estan en mans seves^[62] i quan Ell escull influir en els seus cors, ells els hi donaran.

Ell va arribar a conèixer i estimar el poder absolut de Déu en el context de les Doctrines de la Gràcia, i a més, ho estimava sobre tota suprema bondat^[63]. Això li va donar la manera de mantenir la pau personal sota l´enteniment humà en mig de l´esforç humà i de la tragèdia ocasional: “Déu mai pesa sobre nosaltres”- deia-“en forma de càstig, més que el nostre estat d´ànima esdevé necessari; mentre Ells ens colpeja amb una mà ens ajuda amb l´altre.”^[64] Davant les circumstàncies doloroses, diu: “m´inclino, estic satisfet amb el desig del Pare diví, busco la submissió perfecta per la santa voluntat de lloar-lo, beso constantment la ma que m´afligeix.”^[65]

I quan era a punt de perdre una peça de la seva propietat necessària per el nou orfenat, deia:” Si Déu em treies aquesta peça de terra: ”seria només amb l´objectiu de donar-me una encara millor; el Pare nostre mai pren res dels seus fills, sense donar-los alguna cosa millor a canvi.”^[66] Això és el significat de la seva confiança en la suprema bondat divina. Aquesta és l´arrel de la fe d´en Mueller i del seu ministeri.

L´aroma del Calvinisme d´en Mueller: Satisfacció i la alegre auto- negació

Però el Calvinisme de Mueller feia una flaire diferent d´altres estereotips. Per a ell primerament la bondat suprema de Déu servit i desprès, la satisfacció del l´ànima. Darrera aquesta ànima satisfeta és lliure per sacrificar-se i viure una vida simple i sense risc, d´afecte i d´abnegació. Però tot és qüestió de que l´ànima estigui satisfeta primerament pel poder i misericòrdia divina. Mueller és més clar sobre això que cap altre que he llegit. No s´avergonyeix de semblar gaire bé infantil:

“Segons la meva idea, el punt més important d´aquest tema a atendre que: per sobre de tot veure que les vostres ànimes són felices en Déu. Altres coses que poden crear-vos la consciència, la tasca del Senyor podria reclamar urgentment la vostra atenció, però jo lliurement repeteixo, té molta importància buscar per sobre de tot que la vostra ànima obtingui la felicitat en Déu mateix!. Dia a dia busqueu que aquest sigui el tema més important de la vostra vida. Aquesta és la condició més ferma i important durant els 5 i els 35 darrers anys. Els primers 4 anys després de convertir-me vaig veure que no tenia molta importància, però recentment, després de molta experiència, comento especialment aquest punt de la meva fraternitat en Crist: el secret de tota la veritat efectiva és la joia en Déu, gaudint d´un coneixement experimental i comunió amb Déu mateix."^[67]

Què és doncs “aquesta cosa tan important”? Per què diàriament la felicitat de Déu: té “ tanta importància suprema? Una resposta que ell donava és la lloança a Déu. Després d´explicar-nos la malaltia d´una de les seves esposes, un cop perduda, deia:” He establert .... aquest cas completament, per mostrar la profunda importància d´estar satisfet pel desig diví, no només per glorificar-lo, però en el millor dels casos, al final, haver-nos donar el desig als nostres cors.”^[68] Això demostra que Déu està gloriosament satisfet.

Però hi ha altre resposta: dit que “la felicitat en Déu” és l´únic recurs durable de lloar-lo i d´auto-negació de Déu, de sacrifici i d´amor. Referint-se als canvis d´estil de vida i simplificació, deia: “Hem de començar correctament, i. e. Indicar el bon estat del cor; començar a l´interior en comptes de l´exterior; d´altre manera no durarà. Mirarem cap enrere, o en cas de trobant-nos en un estat pitjor que abans. Però, oh! Quina diferència si la joia de Déu ens porta a qualsevol petita auto-negació. Ho fem amb plaer.”^[69]

“La negació satisfeta” és la flaire del Calvinisme d´en Mueller. Cóm pot existir tal cosa? Ell contesta: “l´auto-negació no és l´empobriment com un ajornament: fem un sacrifici de la bondat present per un bé i un futur millor”^[70] A més, La felicitat en Déu és de “suprema importància” perquè és la clau de l´amor que sacrifica i s´arrisca. “ Sigui el que sigui...en la manera d´abandonar, o l´auto-negació, o la mort del món provindrà de la joia que tenim en Déu.”^[71]

Una vegada una dona benestant va visitar-lo per explicar una possible donació a l´Institut. Ell no li demanava diners. Però quan ella va marxar, ell va pregar a Déu per això. I ens mostra la manera com ell entén el treball del cor humà. Un cop ella va marxar, vaig demanar a Déu si Ell volia fer feliç aquesta estimada germana en Ell i adonar-se de la veritable riquesa i herència en Jesús i la realitat de la seva petició celestial, que ella limitava a l´amor de Crist, lliurar-li alegrement 500 [p.] als Seus peus.^[72]

Cóm poder trobar i mantenir la nostra felicitat en Déu?

Si la felicitat en Déu té “molta importància i és primordial” perquè és el naixement de l´amor sacrificat que honora Déu, la qüestió més important esdevé doncs cóm tenir-la i mantenir-la?

“Però de quina manera aconseguirem establir la felicitat en l´ànima? Cóm aprendrem la Glòria de Déu? Cóm obtindrem una satisfacció de l´ànima en proporció tan alta d´Ell si som capaços de permetre anar les coses d´aquest món comparativament tan vanes i inútils? Contesto: aquesta felicitat s´obté mitjançant l´estudi de les Sagrades Escriptures. Déu ens ho revela à través de Jesús Crist”.^[73]

La felicitat en Déu prové de veure Déu revelant-se mitjançant Jesús Crist a través de les Escriptures.“ En elles ... coneixem el caràcter diví. Els nostres ulls estan meravellosament oberts per conèixer cóm és l´amor de Déu! I la seva bondat, mercès, amor el Pare celestial és nostre, part del nostre temps i per la eternitat.”^[74] Conèixer a Déu és la clau de ser feliç en Déu.

“Quant més coneixem a Déu, més feliços serem....Esdevenim una mica més familiars amb Déu...comença la nostra veritable felicitat; i quan més familiaritzats amb Ell, més feliços serem veritablement. Què ens fera tan feliços en el Cel? El ple coneixem de Déu”.^[75]

A més el mitjà de lluitar per la joia de Déu és la immersió personal en les Escriptures on trobem a Déu més clarament. Als 71 anys, Mueller exposava així els joves fidels:

“ Ara en l´amor fraternal i afectiu caldria donar alguns punts als meus joves fidels de quina manera mantenim l´alegria espiritual. És absolutament necessari que la Felicitat en Déu continuï, que es llegeixin les Escriptures regularment. Aquests són mitjans divins per nodrir l´interior de l´home... Considereu-lo i sospeseu-ho.... Hem de llegir normalment mitjançant les Escriptures, i conseqüentment sense extreure un capítol d´ aquí o d´allà. Si ho fem.... quedem petits espirituals. Us dic això afectuosament. Els primers 4 anys després de la meva conversió, no vaig progressar perquè renegava de la Bíblia. Des què la llegeixo amb referències al meu cor i a la seva ànima, avenço. A les hores, la meva pau i joia continuen més i més. Ara he fet això 47 anys. L´he llegida 100 vegades i sempre la trobo nova en començar. La meva pau i joia augmenten més i més....”^[76]

Tenia 71 anys i volia llegir-la per 21 anys més. Però mai va canviar l´estratègia per satisfer a Déu. Quan tenia 71 escrivia igual que els 60: “he vist més clar que mai, que el tema més gratificant i primari que he d´atendre cada dia era mantenir la meva ànima feliç en Déu.”^[77] I els mitjans establerts els mateixos:

“He vist que la cosa més important que he de fer és dedicar-me a la lectura de la paraula de Déu i meditar-la... Quin és el nodriment de l´interior del home? Sense pregar, sinó la paraula divina; i ...no simplement llegir-la, així només passa per les nostres ments, com l´aigua que travessa un tub, però considerant el què llegim, reflexionant sobre això i demanant-ho pels nostres cors.^[78]

Què ens aporta ara la satisfacció de l´ànima de Mueller a la mort de la seva dona Mary. Recordeu què ens diu: “ El meu cor descansa; estic satisfet amb Déu. I tot aquest esforç, com he dit moltes vegades, prenent la seva paraula de Déu, creien el què diu.”^[79]

L´objectiu de la vida de George Mueller era lloar a Déu ajudant la gent a trobar-lo en la seves paraules.^[80] Per acabar saturant la seva ànima amb la paraula divina. En un moment, deia que llegir la Bíblia 5 o 10 vegades més que altres llibres .^[81] El seu objectiu era veure a Déu en Jesús Crist crucificat i aparèguent de la mort per poder mantenir la felicitat de la seva ànima en Déu. Però aquesta satisfacció tan profunda en Déu de G. Mueller era sentir-se lliure de les pors i misèries del món. I en aquesta llibertat de l´amor va escollir el mètode del ministeri i l´estil de vida que disposava la realitat, la fe i la bellesa en Déu. Fent servir les seves paraules, la seva vida va esdevenir “ una prova visible de la seva fe invariable en Déu.”^[82]

Va mantenir la seva vida amb les profundes conviccions que Déu és poderós sobre el cor humà i pot canviar quan ho desitgi responen les oracions; i que Déu és poderós sobre la vida i la mort; i és bo amb el seu poder sense conservar les bones coses d´aquells que no caminen correctament. Ell va compondre aquest himne al final de la malaltia de la seva dona:

“ La millor benedicció Ell ens proveirà,
Res dolent ens arribarà
Salvat per lloant-lo ens guiarà
Oh, quant ens estima^[83]

Una Exhortació i petició de Mueller

Em permetré tenir una paraula íntima de exhortació i plaer per nosaltres per unir-nos a Ell en el camí de la fe més radical i alegre:

“Estimats lectors cristians ¿Voleu seguir per aquest camí? No coneixeu el valor i la felicitat d´aquesta via vosaltres mateixos ... de mostrar les vostres càrregues, preocupacions i necessitats en Déu? Aquesta manera està oberta tant per a mi com per a vosaltres...Tothom està invitat i manar la veritat en Déu, confiar en Ell amb tots els cors, i depositar la seva càrrega en Déu, i a contactar amb Ell una jornada de dificultats. No ho fareu així estimats germans en Déu? Sempre que pugueu. Desitjo que pugeu tastar la dolçor d´aquest estat d´ànima, en què, envoltats de dificultats i necessitats, podeu estar en pau, perquè sabeu que Déu, el vostre Pare Celestial, us cuida”.[84]

Moments de la vida de G. Mueller

1805–1825.- Naixement fins ala conversió
1825–1835.- Conversió per accedir a la vida laboral
1835–1875.- La seva vida laboral més important
1875–1892.- La vida de “ viatges missioners”
1892–1898.- Final de la seva vida

Setembre 27, 1805	Nascut a Kroppenstaedt, a prop de Halberstadt, Prússia.
1819	Mort de la seva mare als 14 anys
1821	E Breu empresonament per robatori als 16
1827	Estudiant a la Universitat de Halle en Teologia
Novembre 1825	Estudis de la Bíblia que va canviar la seva vida cap a Crist
Agost 27, 1826	1r sermó
Agost-Setembre 1826	2 mesos en l´orfenat de A. H. Franke
Juny 13, 1828	Acceptat provisionalment a la Societat Religiosa de Londres
March 19, 1829	Arribada a Londres per estudiar amb L.M.S.
Agost 1829	Estància a Teignmouth on va aprendre les doctrines de la Gràcia
Janer, 1830	La seva connexió amb la L.M.S. es dissolt
1830-1832	Establiment com a predicador a la Capella d´ Ebenezer, a Teignmouth
1830	Baptisme per immersió
Octubre 7, 1830	Matrimoni amb Mary Groves
Octubre, 1830	Cessament de salari de l´Església i per la resta de la seva vida.
Agost 9, 1831	El primer nounat.
Maig, 1832	Sortida de Teignmouth per anar cap a Bristol per predicar
Juliol 6, 1832	Inici dels seus sermons a la Capella de Bethesda amb Henry Craik a Bristol
Setembre 17, 1832	Naixement de la seva filla Lydia
Febrer 20, 1834	Fundació de “l´Institut del Coneixement de les Escriptures “
Març 19, 1834	Neix el seu fill Elijah
Juny 26, 1835	Mort del seu fill Elijah
Novembre 28, 1836	Apertura del 1r orfenat
Juny 13, 1838	Segon naixement
Octubre 7, 1838	Mort el seu fill únic
Març 30, 1840	Mort del seu pare
Janer 22, 1866	Henry Craik mort
Febrer 6, 1870	Mort de la 1a esposa Mary
Novembre 16, 1871	James Wright (Successor temporal d´ en Mueller) es casa amb la filla d´en Mueller
Novembre 30, 1871	Mueller es casa amb Susannah Grace Sangar
1890	Mort la seva filla Lydia als 58 anys
Janer 13, 1895	Mort la seva 2a esposa. Als 90 anys dirigeix el funeral
March 10, 1898	(Dimarts ) Mor George Mueller, celebrant la assemblea la nit precedent
March 14, 1898	(Dilluns) Enterrament d´en Mueller just amb les seves esposes

Una nota de les fons:

No estic pendent de cap biografia complerta que situï Mueller en l´ entorn del seu context religiós i social amb acurada atenció documental als seus escrits. La de A. T. Pierson: “George Mueller de Bristol: La seva vida d´oració i Fe” (1889 reimpresa per Grand Rapids, Mich.: Kregel, 1999) va ser escrita per qui el coneixia i l´admirava: el gendre d´en Mueller, James Wright. Penso que els comentaris sobre la personalitat de Mueller és perceptiva, però en cap d´aquesta ni d´altres biografies més populars que estic al corrent el lector trobarà una descripció profunda i acurada de la doctrina d´en Mueller que dirigís la seva vida amb força. Tanmateix, cap estudi sobre Mueller necessitarà posar més esforç en la nova publicació de G. Mueller: “Una narració d´algunes relacions d´en Mueller sobre Déu; escrita per ell mateix. Lloant Jehová. Dirigides per G. Mueller, completa i íntegre” ( 2 Vols.) (Muskegon, Mich.: Dust and Ashes Publications, 2003). Notablement, aquests dos volums poden llegir-se o descarregar-se lliurement. S´han continuat publicant un breu accés a la vida i escrits sobre Mueller: “ G. Mueller: Autobiografia de G. Mueller, o un milió i mig en resposta a les oracions”, compilada per G. Fred Bergin (Denton, Tex.: Recursos de la Literatura Westminster, 2003).

1. ↑ George Mueller, “Una Descripció d´ algunes relacions de George Mueller amb Déu, escrita per ell mateix, lloant Jehovah”. Dirigida per George Mueller Completa i íntegre, 2 vols. (Muskegon, Mich.: Dust and Ashes, 2003), 1:646.
2. ↑ Ibid., 2:675. [A Narrative of Some of the Lord's Dealing with George Mueller, Written by Himself, Jehovah Magnified. Addresses by George Mueller Complete and Unabridged]
3. ↑ Arthur T. Pierson, “El George Mueller de Bristol i els seu testimoni escoltant de Déu” [George Mueller of Bristol and His Witness to A Prayer-Hearing God] (Grand Rapids, Mich.: Kregel, 1999), 248. Originalment publicada com “Memòries Autoritzades”[ Originally published as “Authorized Memoir"] (Old Tappan, N.J.: Fleming H. Revell, 1899).
4. ↑ Pierson, George Mueller, 354.
5. ↑ Mueller, Narrative [Descripció], 1:53.
6. ↑ Ibid., 1:39-40.
7. ↑ Ibid., 1:41.
8. ↑ Ibid., 1:191
9. ↑ Ibid., 1:140.
10. ↑ Pierson, George Mueller, 13.
11. ↑ Ibid., 264.
12. ↑ Mueller, Narració, 1:80.
13. ↑ “Estem em deute . Confessem el nostre pecat respectant això. Sincerament confesso a Déu que ha pecat contra Rom: xiii. 8. I si esteu perdonat no contragueu més deutes, sigui que sigui els resultats i si espereu a Déu, i realment confieu en Ell, els deutes actuals seran perdonats ràpidament. Esteu en deute? Sigui quin sigui el vostre futur serà perdonat en la força de Jesús, més que patir una gran frustració tot esperant l´ajuda de Déu, que no fa servir mitjans escrits, com els préstecs o prendre bens a crèdit per lliurar-los-en vostès mateixos. Aquesta forma necessita provar-se, però que una manera de gaudir sigui excel·lent. “Narrative d´en Mueller, 1: 251”.
14. ↑ Ibid., 1:80-81.
15. ↑ Ibid., 2:365-375.
16. ↑ En paraules pròpiament seves vet aquí com un resum dels seus assoliments fins el maig de 1898 “ Sobre 6.500 infants o més les persones que aprenen en diferents escoles, totalment ajudats per la Institució; més de 4.500 còpies de la Bíblia i al voltant de 4.600 Nous Testaments, i sobre 2.000 altres petites parts de les Sagrades Escriptures, en llengües diferents, circulaven per la formació de la Institució cap al 26-maig-1868; i al voltant de 31 milions de textos i llibres, igualment en llengües diferents. Hi havia, també, des dels inicis, missioners ajudats pels recursos de la Fundació de la Institució i els darrers anys varen gastar-se més de 76.137 p. des del principi del 26-maig-1868. També 2.412 orfenats sota la seva atenció, i es construïren 5 mansions a expenses de 110 p. per atendre 2.050 orfes. En relació als beneficis finals només la eternitat pot mantenir-los; fins i tot ja hem vist els fruits, tenim motius abundants per pregar i agrair”. Mueller: “ Descripció” 2:314
17. ↑ Pierson, George Mueller, 274.
18. ↑ Ibid.
19. ↑ Ibid., 305.
20. ↑ George Mueller, “Autobiografia de George Mueller, o 1 milió i mig en respondre a les oracions, compilades” per G. Fred Bergin [Autobiography of George Mueller, or A Million and a Half in Answer to Prayer, compiled by G. Fred Bergin] (Denton, Tex.: Recursos literaris Westminster, 2003), ix.
21. ↑ Pierson, George Mueller, 305.
22. ↑ Ibid., 257.
23. ↑ Ibid., 283.
24. ↑ Ibid., 285.
25. ↑ Ibid., 285-286.
26. ↑ Ibid., 286.
27. ↑ Ibid., 287. Segons els seu testimoni havia llegit la Bíblia 100 vegades als 71 anys. Mueller: “Narrative” [Descripció], 2:834.
28. ↑ Se estima que Mueller va recollir al voltant de 150 milions de dòlars en una jornada normal. Gràcies a Coty Pinckney per les referències i càlculs, fent servir l´obra de John J. McCusker, “Comparant el poder estalviador dels diners a la Gran Bretanya des de 1264 fins a qualsevol any, incloent l´actual” Hª dels Serveis Econòmics”, 2001 [Comparing the Purchasing Power of Money in Great Britain from 1264 to Any Other Year Including the Present”] (http://www.eh.net/hmit/ppowerbp/).
29. ↑ “Mirant cap enrere sobre els 31 anys, durant els quals la institució ha estat operativa, tenia, com es pot veure, que la Gràcia divina, manté els principis originals establerts, en el seu honor, al 5-març-1834. Per la 1a, durant tot el temps, he evitats els deutes; i mai es va acaba un període tan proper, que tenia els diners a l´abast. Grans com les meves proves de fe, mai he contret deutes; al meu entendre, si el temps de Déu fos ampliat, Ell voldria concedir-me els mitjans i que, un cop rebuts, esperar tranquil·lament el seu moment, sense actuar abans d´acabar el Seu moment. Mueller, Descripció, 2:291. Sobre el seu deute, veure també 1:25, 62, 83, 169, 172, 213, 251, 259, 316-317, 403.
30. ↑ Mueller, Narrative [Descripció], 2:389-401.
31. ↑ Pierson, George Mueller, 279.
32. ↑ Mueller, Descripció, 2:392-393.
33. ↑ Ibid., 2:398.
34. ↑ Ibid., 2:400.
35. ↑ Ibid., 2:745. En l´actual sermó del funeral Mueller va agafar un text del Psalm 119:68, “ Malgrat l´art és bo o fa el bé”.” Ell va començar així: “ El Senyor és bo i fa el bé” tot es farà d´acord amb el seu caràcter beneit. Res més que això, com Ell, pot provenir d´Ell. El que hem de fer, com Fill seu, és estar satisfets amb el que fa el Pare, a qui lloar. Després d´això la meva ànima no només aspirava sinó que ho va aconseguir per la Gràcia divina. Estic satisfet amb Déu”. Ibid., 2:398-399.
36. ↑ Ibid., 1:302.
37. ↑ Ibid., 1:103.
38. ↑ Ibid., 1:105.
39. ↑ Ibid. Afegits en Itàlica. Les lletres majúscules són seves.
40. ↑ Ibid., 1:131, 250, 285, 317, 443, 486, 548, 558, etc.
41. ↑ “Tots els fidels són cridats, simplement confiant en la força de la fe, per dipositar totes les càrregues sobre Ell, per confiar cada cosa a Ell, i no només fent tot com a tema d´oració, sinó esperant una resposta a les seves peticions que se li han demanat d´acord amb la seva voluntat i en nom de Jesús Crist. Ibid., 1:302.
42. ↑ Ibid., 1:65.
43. ↑ Ibid.
44. ↑ Ibid., 1:10.
45. ↑ Ibid.
46. ↑ Ibid., 1:16.
47. ↑ Ibid., 1:17.
48. ↑ Ibid., 1:16.
49. ↑ Ibid., 1:17.
50. ↑ “ Tal com volia el Senyor- agost 1829- d´ aportar-me realment les Escriptures, la meva vida i el camí esdevingueren molt diferent”, Ibid., 1:28-29.
51. ↑ “Entre el juliol de 1829 i gener de 1830, he vist les veritats lligades amb la segona arribada del Senyor Jesús; he considerat les Sagrades Escriptures com nostres normes, i el St. Esperit com a mestre; he considerat les precioses doctrines de la Gràcia divina, que m´han ensenyat durant 4 anys després de la meva conversió” Ibid., 2:720.
52. ↑ Ibid., 1:39.
53. ↑ Ibid., 1:46. “ Tal com vaig dir, l´amor de Déu en Crist ( m´he adonat) ha estat el mitjà de produir la felicitat a canvi d´evitar el pecat”.” Ibid., 1:40.
54. ↑ “ Estar disposat a no rebre la glòria de la pròpia conversió dels pecadors sinó a considerant-me merament com un instrument; i disposat estant a rebre el que diuen les Escriptures; vaig accedir a la Paraula llegint el Nou Testament des del principi en referències particulars a aquestes veritats. Per la meva sorpresa, trobava que els passatges que tracten de l´elecció i perseverança de la Gràcia apareixien més freqüents que els que parlaven aparentment en contra de les veritats; i els menys, poc després, quan els havia examinat i entès, varen servir-me per confirmar- en les doctrines prèviament esmentades. Quan va arribar la meva fe en aquestes doctrines, vaig mantenir, per la Glòria de Déu, que era seriosament feble, i de cap manera morts els desitjos carnals, la luxúria dels ulls, i l´orgull de la vida com hauria de ser, per la Gràcia divina, caminava a prop d´Ell durant aquest període. La meva vida no ha canviat gaire, i puc dir que he viscut més per Déu que abans. Ibid., 1:46. “ Doncs, dic, l´elecció de l´amor de Déu en Crist ( quan m´he adonat) ha esdevingut els mitjans de gaudir de la felicitat en comptes de caure en el pecat.” Ibid., 1:40.
55. ↑ Ibid., 1:752.
56. ↑ “ Respecte a la nostra primera arribada a Bristol, no vaig acceptar cap mena de salari normal.... i no varen actuar perquè ho considerava erroni que aquests que exercissin els ministeris sobre temes espirituals haguessin d´exercir sobre coses temporals; però 1r perquè no gaudim de la llibertat dels germans com una qüestió de restriccions sinó com a desig” Ibid., 1:275.
57. ↑ Els regals que m´han fet “sense que cap persona me demanés res”. El motiu de la meva abstenció davant les sol·licituds d´ajuda per a qualsevol és que la ma de Déu evidentment es podria veure sobre el tema, que els fidels haurien d´animar-se més i més a confiar en Ell i a més sobre els qui no coneixen res sobre Déu tindrien una prova recent de que pregar a Déu no és en va” Ibid., 1:132.
58. ↑ Mueller caminava sobre una línia molt estreta: per un costat, donar-li tots els crèdits per respondre les necessitats dels fidels, sense demanar l´ajuda directament. I per l´altre, ell necessitava donar a conèixer la obra de Déu per a que els cristians s´animessin a confiar en Déu en resposta a les oracions. Però en la seva publicació sobre la obra divina volia fer-nos saber quanta dependència de la gent respecte la generositat de Déu i motivant els mitjans humans per donar-los.
59. ↑ No vull dir que Déu no faci servir els informes com a instruments per procurant-nos mitjans. Són escrits per explicar la meva administració, però particularment, per a que, un cop impresos, pugui explicar-se la finalitat d´aquesta institució que es donar testimoni públic al món incrèdul, que aquests últims dies el Déu vivent continua viu encara. Escoltant les pregàries dels seus infants i ajudants els que confien en Ell; i perquè els creients generalment pugui beneficiar-se i animar-se especialment a confiar en Ell en qualsevol cosa necessària i s´aconsegueixi amb gran simplicitat amb Déu respecte a cada cosa vinculada a la seva posició particular i circumstancies; en poques paraules, que els infants de Déu arribin a practicar l´ús de les Sagrades Escriptures com la paraula del Déu vivent- Però mentre aquestes siguin les primeres raons per la publicació d´aquest informes, no dubtem que el Senyor els utilitzi una vegada i altre com a mètode per portar-nos persones que ens ajudin amb els seus mitjans.” Ibid., 1:662.
60. ↑ Ibid., 1:611. “ Aquest és un dels gran secrets respecte al servei a Déu; Treballar com si cada cosa depengués de les nostres diligències, i sense defallir dels nostres esforços, sinó en la benedicció de Déu que tot sol pot afavorir l´eficàcia dels nostres esforços” Ibid., 2:279.
61. ↑ Ibid., 1:594.
62. ↑ “No existeix cap país dels qui no hagi rebut donacions; la majoria sense demanar-les, sovint anònimament, i la major part dels casos enterament estrangeres, enviades per Déu en resposta a les nostres oracions per ajudar en aquesta tasca que ha començat i es desenvolupa només depenent del Déu viu en qui tots depositem els nostres cors. Ibid., 2:387. “El nostre Pare celestial té els cors dels homes disponibles i nosaltres li preguem, i Ell respon a les necessitats del seu treball sobre els cors del seus fidels. Ibid., 2:498. “No confiem en els Informes i esperem que ens aportin alguna cosa, però confiem en el Déu vivent qui té els nostres cors en les seves mans i a qui pertanyent l´or i la plata. Ibid., 2:8
63. ↑ “Recordeu també, que Déu gaudeix beneint-nos però generalment com a resultats d´oracions fervents i fidels.” Ibid., 2:279.
64. ↑ Ibid., 1:61.
65. ↑ Ibid., 2:401.
66. ↑ Ibid., 1:505.
67. ↑ Ibid., 2:730-731. “Veig més clar que mai que el tema principal i més gran que he d´atendre diàriament és la de mantenir la felicitat de la meva ànima en Déu. Lo primer que em preocupa no és servir a Déu o com lloar-lo, sinó com aconseguir que la meva ànima arribi a aquest estat feliç i com nodrir l´home interior. Ibid., 1:271.
68. ↑ Ibid., 2:406.
69. ↑ Ibid., 1:355.
70. ↑ Pierson, George Mueller, 374.
71. ↑ Mueller, Narració, 1:355.
72. ↑ Ibid., 1:326.
73. ↑ Ibid., 2:731.
74. ↑ Ibid., 2:732.
75. ↑ Ibid., 2:740.
76. ↑ Ibid., 2:834.
77. ↑ Ibid., 1:271.
78. ↑ Ibid., 1:272-273.
79. ↑ Ibid., 2:745.
80. ↑ “No he servit a un Senyor dur, i això és el que vull mostrar. Per parlar bé del Seu nom, que els meus companys de pelegrinatge, que hagin pogut llegir això, s´animin a confiar en Ell és el meu objectiu primordial dels meus escrits”.- Ibid., 1:63.
81. ↑ Ibid., 1:101.
82. ↑ Ibid., 1:105.
83. ↑ Ibid., 2:399.