L´amor: La tasca de l´hedonisme cristià

De Gospel Translations Catalan

Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Christian Hedonism
Topic Index
About this resource
English: Love: The Labor of Christian Hedonism

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Christian Hedonism
Part of the series Desiring God

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).


La benevolència desinteressada vers Déu és una blasfèmia. Si camineu cap a Déu obedientment, oferint la recompensa de la vostra amistat en comptes de la set després d´ agrair la seva amistat, per tant exaltar Déu com a benefactor i minimitzar-lo com a necessitat – això és blasfèmia. L´ única manera d´ honorar i glorificar tot el poder de Déu és apropar-se pel plaer de conèixer ´l i rebre el seu amor. Aquest va ser el darrer punt més important de la darrera setmana i poder anomenar-lo directament l´hedonisme cristià vertical. L´eix vertical de la vida entre Déu i l´ home per aconseguir plaer no és admissible, sinó obligatori : “Deliteu-vos en el Senyor”. L´objectiu final de l´home és glorificar Déu, gaudint d´Ell mateix eternament.

Però què és l´hedonisme cristià horitzontal ? Què passa amb les relacions entre altres persones? És ideal aquesta benevolència desinteressada entre els homes? O és l´objectiu del plaer un motiu obligatori a nivell horitzontal? La resposta a l´hedonisme cristià és que l´objectiu del plaer sigui un motiu essencial en cada bona obra, o dient- ho d´altra forma: si abandoneu el darrer plaer complert no podeu estimar la gent ni el plaer de Déu. M´agradaria intentar mostrar-vos perquè crec això mitjançant les Escriptures, i després lidiar amb alguns passatges complicats, i concloure en el desafiament de gaudir d´ una llarga història de l´ Hedonisme cristià en la seva tasca d´amor a l´església i al món.

L´Amor dels Macedonis

Primerament feu una ullada al Corintis 2-8. Quina mena d´acció interior i exterior Pau l´anomena “ amor”?

Volem que conegui la fraternitat entre la Gràcia divina que es mostrava en els temples de Macedònia, en una dura prova d´ aflicció, de la abundància de joia o l´extrema pobresa seves que havia superat generosament la riquesa per la seva part ....això no és una ordre, sinó demostrar la serietat dels altres que vostè estima és original(8:1, 2, 8)

Pau ens posa els Macedonis com un exemple d´amor seriós si els Corintis l´imitessin.. Ara què és amor segons els versicles 1-2? Primerament, prové de la acció de la Gràcia divina: “Necessitem conèixer l´acció de la Gràcia mostrat en els temples macedonis. Segon: Aquesta experiència de Déu va omplir de joia als Macedonis (v. 2nd). Destaquem que la joia no es devia a que Déu els havia fet matemàticament rics. De fet, eren “extremadament pobres” ( v. 2) Així, la seva joia no estava en les coses, sinó en Déu. Tercer: la seva joia superava la generositat abundantment quan Pau va agafar una col·lecta pel sants pobres de Jerusalem. Què és doncs l´amor que Pau veia allà? Que l´amor és un desbordament d´alegria en Déu, que descobreix les necessitats dels altres. Noteu el v. 4: “Demanaven (a Pau) insistentment l´oportunitat per participar del consol de Déu més proper als sants: “No hem de pensar que, quan ells oferiren generosament la seva relació amb Déu, els obligava a oposar-se als seus desigs principals. Quan els nens demanen passar més temps a la muntanya russa (Podem, papà?... podem, oi?) no es degut a que són portats per un ideal moral contrari als seus desigs. Quan els Macedonis – afectats per la pobresa- demanaren a Pau el privilegi de donar diners a una fundació de beneficència, podem deduir que ho volien fer. Per estar segur, renunciaven a qualsevol menjar o roba excepte els diners que haguessin rebut, però aquesta auto- renuncia no és pel be d´alguna acció estèril, sense alegria, de deute. Ens donen el plaer de menjar extra per la joia de compartir la Gràcia divina amb altres. Aquesta gent estan tan plenes de joia que no és cap enuig –malgrat la pobresa- sinó una benedicció. Estan descobrint la tasca de l´hedonisme cristià: l´ AMOR! L´amor supera la joia de Déu que vol dir trobar les necessitats dels altres.

L´amor és més que actuar

He sentit, molt sovint, ( de José Fletcher “La situació dels Ètics”- conferenciant de la Capella del Col·legi de Betlem) que l´ amor no és el que sentiu; és com actueu. És una super -simplificació dràstica! ( i té les seves arrels en una teologia que creu en les possibilitats de la ètica sense nous naixements espirituals). Per què Pau diu en l´1 del Corintis 13-:3 “ desprendre´s de tot el que tinc si lliuro el meu cos al foc però sense amor, què guanyo? Perquè l´amor original sempre és més que l´acció. Pau no dóna suport als Macedonis com exemples d´amor perquè fossin generosos. Ho fa perquè la seva generositat mantenia la joia, superant de goig en la Gràcia divina. L´acció voluntària que no provingui de la nostra joia en Déu no és amor. L´única cosa que l´apòstol anomena amor és la tasca de l´hedonisme cristià- dit: l´ acció voluntària de les persones que han trobat la seva satisfacció en Déu i que ara cerquen compartint-la amb els altres.

Per això, podeu veure, espero, perquè vaig dir que l´objectiu del plaer és un motiu essencial per cada obra bona, i si abandoneu aquest objectiu del últim plaer complert, no podeu estimar la gent ni satisfer a Déu.

Déu ama els generosos

Permeteu-me veure si això es confirma en altres passatges. Pau continua la seva demanda de fons a 2 Corintis 9. Els hi dóna una instrucció general en el v. 7è:

Cadascú ha de fer el que li diu la seva ment, sense rebutjar sota cap impuls. Perquè Déu estima els generosos.

Penso que significa que Déu no està satisfet quan la gent actua voluntàriament, per no ho fa amb gust. Quan la gent no troba plaer en els seus actes de servei, Déu no el troba en ells. Es delita en els generosos, en els servents alegres. Per això vaig dir que si abandonem l´objectiu del plaer no podem satisfer a Déu. Que està satisfet amb els generosos. Si som indiferents a fer obres bones no fem el que agrada a Déu. I el que l´agrada és ser generosos. Per tant, és essencial que siguem hedonistes cristians a nivell horitzontal. En les nostres relacions amb qualsevol i sempre buscant la joia de donar

Déu estima els pastor alegres

Considerem 1 Pere 5 quan indica els més grans de cóm desenvolupar el seu ministeri pastoral sobre el ramat de Déu. Pere reclama al ministeri pastoral el mateix principi que Pau va aplicar al sistema financer en 2 Corintis 8-9. V 2nd

“Fes-te´n responsable del ramat de Déu, no sota limitacions sinó de bon grat, no per obtenir guanys vergonyosos, sinó amb entusiasme”.

El que pot resumir-se: Déu estima el pastor generós. L´ordre de Déu no és no fer la

nostra tasca sinó que trobem en ella. Si no aconseguim aquest ministeri perquè espereu

trobar una gran joia en ell, no seguiu l´ ordre diví. P. Brooks, un pastor episcopalià de Boston de

fa 100 anys i autor de “Una petita Ciutat a Betlem” escrivia sobre la missió pastoral:

“ Penso novament que és essencial per l´èxit del predicador que gaudeixi fent la seva feina, Això vol dir en el seu desenvolupament si no també en les seves idees. Cap home els detalls de les tasques odiï pot fer-les be constantment, malgrat estigui ple del seu esperit. Pot reaccionar audaçment i superar els disgustos, però no pot treballar anys i anys, ni dia darrera dia. Per tant, no ho considereu això merescudament un plaer legítim, contar-ho és un element essencial del seu poder si podeu sentir un simple delit respecte al que cal fer com a ministre, en la passió d´escriure, de parlar, d´estar davant la gent i moure´s, en contacte amb els joves. Quant més gaudiu, millor fareu les tasques”.

En el sentit ministerial en el temple o en el món de la manera que complagui Déu, hem de creure i buscar la paraula de Jesús que Pau fa servir en “ Actes 20:35” per inspirar altres grups de gent gran:

“ Recordeu les paraules del Senyor Jesús, cóm diu: “ És millor donar que rebre”. Quan Pau diu:” Recordeu aquesta promesa! Hem de dir que és un gran valor com incentiu conscient pel nostre ministeri. Vol dir que el valor moral de la nostra generositat no és arruïnar-nos quan ho cerquem amb hedonisme. No és una errada desitjar i cercar la felicitat que Jesús ens va prometre, dient-nos:” És millor donar que rebre!”

No us conformeu amb plaers menors

L´obstacle per amar els altres és el mateix que fer-ho amb Déu. L´ obstacle d´obeir la 1a ordre (vertical) és el mateix que ens manté obeint l´ordre següent (horitzontal). L´obstacle no és que estem intentant complaure´ns a nosaltres mateixos, sinó que ho estiguem fent massa fàcilment. No creiem en Déu quan ens diu que hi ha més benediccions, joia, més plaers plens, duradors en una vida dedicada a ajudar els altres que en un vida dedicada al confort material. I per tant el mateix anhel de satisfacció, (d´acord amb Jesús) cal que sigui de portar-nos a simplificar la vida i treballar per l´amor en comptes de trencar els pous de prosperitat americana i la comoditat El missatge que necessita arribar-nos des de la Torre d´ IDS i des del Centre de la Ciutat vers els buscador de plaers americans és: “ Americans, no romangueu prou propers a l´hedonisme!

“No acumuleu els vostres tresors propis sobre la terra, on hi han pols i arnes, on els lladres entren i roben sinó fer-lo en el cel on cap d´aquets hi accedeixen. (Mateu 6:19, 20)

No us quedeu satisfets amb els petits rendiments de plaer de 5,25% consumits per les arnes de la inflació ni el rovell de la mort. Invertiu en els valors de primera línia, en l´alt rendiment, meravellosament garantits en el cel”. Una vida dedicada al confort material i les emocions es com llençar monedes a un forat de ratolins. Però la vida simplificada per amor produeix insuperables i infinits dividends de joia. Escolteu la Paraula de Déu”.

Veneu totes les possessions, feu caritat (i a més) proveir-vos d´objectes que no envelleixin, amb

tresors en el cel que no us fallin (Luca 12:33).

Germans i germanes el missatge que tinc pel món és els Evangelis! És una bona noticia” Deixeu els pous dels plaers temporals i insatisfactoris. Apropeu-vos a Crist la presencia del qual és plena de joia i palers eterns. Afegiu-vos a la tasca de l´hedonisme cristià. El Senyor ha parlat: “és millor amar que viure luxuriosament “

El missatge hedonista del Hebreus

Tornem als Hebreus 10:32–34. Necessito que vegeu com la joia abundant en els tresors celestials produeix amor entre el primers cristians quan eren severament perseguits:

“Recordeu els primers dies quan, abans de delitar-vos, vàreu patir una greu batalla amb sofriments, a vegades públicament exposats als abusos i afliccions, a vegades compatits amb aquests més amenaçats. Si teniu compassiu pels presoners i accepteu amb joia el saqueig de les vostres pertinences, des què coneixia vostès mateixos gaudir d´una posició millor i permanent”.

Aquests cristians estaven motivats per la presó del ministre de la mateixa manera que els Macedonis (del 2nd Corintis 8:1–8) ho estaven per la pobresa. La seva joia en Déu superava l´amor als altres. Miraven les seves pròpies vides, dient " L´amor constant de Déu és millor que la vida (Salm 63:3). Miraven totes les seves possessions, dient Tenim un lloc al cel que és millor i que durarà més que qualsevol cosa." En aquells moments ens miraven uns al altres, dient:

Deixeu els guanys i coses afins,
Aquesta vida mortal també;
El cos que ells podem matar,
La veritat divina pot romandre encara,
El seu regne és etern.

I amb la joia ells renunciaren al que tenien per seguir a Crist en la presó per visitar els seus germans o germanes (Lucas 14:33). L´amor és aquesta joia abundant en Déu que troba les necessitats dels altres.

Doncs, per arribar al punt, l´autor dels Hebreus donà a Moisès com exemple de l´hedonisme cristià a 11:24–26. Anoteu quan semblant la motivació esdevé pels primers cristians el 10è capítol, i pels macedonis el 2 Corintis 8.

Per la fe, Moisés, quan era gran, rebutjar se considerat el fill de la filla del Faraó, escollint més els maltractaments amb el poble de Déu que gaudir dels plaers passatgers del pecat. Considerava abusiu patir per Crist la gran riquesa que els tresors d´Egipte, esperant una recompensa.

L´autor d´aquesta obra és destacadament consistent en l´hedonisme cristià. A 10:34 ell diu que els desigs dels cristians per una possessió millor i última va desbordar-se en un amor alegre que va costar-li la seva possessió. A 11:6 ell diu que no pot agradar Déu excepte que arribeu a Ell per la recompensa de la seva amistat. In 11:16 Ell prega al patriarca perquè “desitgen un país millor”. Per tant, Déu no es quedà aturat de ser considerat el seu Déu, pels qui ha preparat una ciutat. I a 11:24–26 Moisés és un heroi perquè el seu amor pels cel va desbordar-se en una joia tal que va comptar amb els plaers de la brutícia però va mantenir-se fidel al seu poble en l´amor. I després en el 12:2 l´escriptor ens donava l´exemple més gran de tot:

Mireu a Crist, el pioner i perfecte per la nostra fe, que per la joia establerta davant d´ell va suportar la creu”. La tasca més gran d´amor mai esdevinguda era possible per que Jesús perseguia la joia imaginable més gran: anomenada, la joia de ser exaltat per la mà dreta de Déu en la assemblea d´un poble redimit”

Què hi ha sobre l´auto negació?

Ara l´exemple de Jesús do nant uan gran oportunitat respecte als textos aparentment contradictoris, sovint aportats en resposta a l´hedonisme cristià. Per exemple: al 1r Corintis 13:5 diu: “ L´amor no busca lo propi”. I 1 Corintis 10:24 diu: “ permeteu s que ningú no cerqui lo propi si no el d´altres (interpretació literal) i els Romans 15:1–3 diu:

“ Nosaltres que som fort hem de suportar els defectes dels dèbils i no complaure´ns. Permeteu a cadascú de nosaltres complagui els seus veïns per reconstruir-se. Crist no es complau en si mateix, però tal com està escrit:” els retrets que us farem, cauen sobre mi”

Aquests passatges contradiuen l´hedonisme cristià? No ho crec així. Quan Pau ens diu: “ L´amor no cerca la propi” segurament no vol dir que l´amor no trobi plaer en els actes de serveis (Veure els Romans 12:8.) Segurament que això no vol dir que predicar les bones noticies sobre Déu pugui ser un acte d´amor. I continua dient:” L´amo espera totes les coses” (1r Corintis 13:7). Però què és l´esperança sinó l´expectativa de que alguna cosa bona succeirà? Si concedim a Pau el benefici del dubte en comptes d´assumir que es contradiu ell mateix, el significat propi de tots aquets textos problemes és que cal als cristians no buscar els seus beneficis, els plaers limitats, que no s´han de complaure els mateixos amb les comoditats materials a costa de l´amor. Hem d´unir-nos a Jesús en la creu del sofriment, la vergonya i la simplicitat. Però sense mala gana o rebuigs. No, hem de unir-nos al Senyor en el camí de l´amor perquè és la joia preestablerta a nosaltres. Perquè Déu estima els generosos; perquè Déu estima els pastors ansiosos, perquè és millor donar que rebre; perquè patint amb Crist és la riquesa més gran que els plaers superflus d´Egipte; perquè si perdem les nostres vides pel seu bé, les guanyarem per sempre”.

Sí, existeix una doctrina bíblica sobre l´auto negació. Hem de negar la sorra i construir sobre la roca; hem de rebutjar les lloances humanes, i així podrem gaudir de l´ aprovació de Déu; hem de rebutjar nosaltres mateixos els tresors engolits per les arnes per guanyar la riquesa eterna; hem de rebutjar la seguretat humana per ser salvats per la seguretat divina; hem de rebutjat la golafreria i les borratxeres per ser invitats a la taula més llarga de l´univers; hem de rebutjar l´auto- suficiència per poder dir “ El Senyor és el nostre pastor, no necessiten res”. Mai, MAI facis que Déu et demani rebutjar un valor més gran per un de menor: Això és el pecat. Tot el contrari, sempre, SEMPRE Déu ens demana lliurar-nos del plaer menys importants, fugaços i insatisfactoris per obtenir un de primera classe, etern i satisfactori pels plaers. Després d´aquesta summa vertical cap a l´hedonisme cristià en el treball, arriba la convocatòria horitzontal de l´hedonisme cristià en l´amor. I l´ ordre és important per l´amor és la joia abundant en Déu que troba les necessitats dels altres,

" Si podem estimar algú, serem feliços"

Molts sants a través dels segles havia descobert que l´objectiu del plaer és un motiu essencial per les bones obres i que si l´abandonem no podrem estimar la gent o complaure Déu. G. Muller de rístol escrivia: “ Veig més clarament que mai que el meu primer i més gran tema que he d´atendre aquets duies era mantenir la meva ànima en Déu” (Autobiografia p. 52). I la Glòria de Déu supera en aquesta vida d´amor els orfenats d´Anglaterra.

El fill de Hudson Taylor es recordava a Ell dient els darrers anys “Mai he fet un sacrifici”, i el seu fill afegia: "Quan deia que era cert, les compensacions eren reals i duraven fins que Ell arribava a veure que donar és rebre inevitablement quan un tracta sincerament amb Déu”. (Hudson Taylor.- El secret espiritual Secret, p. 30). I sobre aquesta joia del cor en Déu va aixecar-se una Església de milions de xinesos actualment

J. Edwards la predicació del qual va provocar el primer despertar a l´Amèrica de 1740 decidí en els seus anys escolar, “ Dedicar-se a obtenir per mi mateix la major felicitat possible en el món, amb tot el poder,

la força, la vehemència, la violència, sóc capaç de, o puc dedicar-e a exercir, de qualsevol manera possible de pensar (Obres, vol. 1, p. xxi).

I a 1980 vaig escoltar un jove pastor lligat a la Església Baptista de Sió fent una conferència a la Casa- Hospital on havia acudit a trobar al Senyor con un nen de la ciutat. Ara, després de graduar-se en el Seminari de Califòrnia, a tornar a treballar a Minneapolis. I l´única frase que recordo era aquesta: “ Si puc estimar a qualsevol, seré feliç”. És aquesta una bona conclusió en paraules de Jesús: “ És millor donar que rebre”. Permeteu -me aconseguir-ho a Betlem amb tot el nostre cor.