Gospel Translations Catalan - Contribucions de l'usuari [ca]

La maternitat al final de mi

Kathyyee — Mon, 04 Oct 2021 00:12:54 GMT

Kathyyee:

{{info|Mothering at the End of Me}}Vaig entrar en la maternitat amb certa expectació. Pensava que seria més feliç del que sóc i pensava que la maternitat esdevindria més natural i fàcil. M´agrada ser-ho, però podria dir que Déu va utilitzar la maternitat per canviar-me- i a vegades que el canvi va ser dolent . A vegades arribava al final de mi.

Quan vaig tenir el primer fill, me carregava de moltes coses, em creia la mentida que ho havia de fer tot i ser tot ( i tota la estona). No volia demanar ajuda en el meu orgull i culpa, no ho necessitava. Déu utilitza els reptes de la maternitat per exposar-me a la meva auto-suficiència en la maternitat. Quant més infants tenia, més difícils eren els comportament que mostraven, tenia temps durs per evitar la meva màscara de forta. Això va ser part del desig diví per a mi (i per altres mares)

Part de dir-nos mares és lligar la nostra dependència amb Déu- per acceptar i admetre les nostres febleses i inclinar-nos les nostres limitacions amb el seu suport. Les nostres febleses són on Crist troba la gràcia, el poder i la força. Trobem la vertadera força, com diu l´apòstol Pau, quan om febles (2 Corintis 12:10). L´única esperança d´una mare és ser amb el Salvador que serà suficient quan no la tindrem prou.

'''Mares febles i necessitades'''

Quan el Fill de Déu va arribar a la terra, no només ens va mostrar que era Déu sinó el significat de ser humà.

<blockquote>[ Ell] es a buidar a si mateix, per agafar la forma d´un servidor, néixer semblant les homes. I amb aquesta forma humana, el va humiliar a si mateix per esdevenir obedient fins a la mort, i una mort crucificat. (Filipencs 2:7–8)</blockquote>

Va agafar les limitacions humanes, fins i tot la necessitar de descansar ( Marc 4:38; 6:31–32), mentre es dedicava també al bé dels altres fins al punt de fatigar-se. Estava esgotat perquè era totalment humà. Necessitava el Pare, i així no cal estranyar-se que nosaltres també.

“ Molt d´hora pels matins encara era fosc, s´aixecava per anar a llocs desolats per pregar” (Mark 1:35).

Ésser humà és ser totalment depenent. Ser humà vol dir ser dèbil. Ser mare és esdevenir feble i un esser necessitat que requereix la força interior d´una mateixa.

'''Totes les que esteu cansades'''

Algunes de les nostres cansaments i febleses poden arrelar-se en l´orgull. Pensem que som con déus en els camins que només estan reservats per a Déu. I a més, moltes de les càrregues que suportem com a mares no cal suportar-les- aquelles que la llei divina no ens les ha posades, sinó les lleis humanes de la societat i les càrregues d´algunes expectatives de la Església. Jesús ens invita a rebutjar-les i aprendre la humilitat de la dependència d´Ell:

<blockquote>“Apropeu-vos a mi, tots els que treballeu i teniu càrregues, i us donaré el descans. Agafeu la vostra càrrega i apreneu de mi i jo, amablement i humil de cor, i trobareu el repòs per les vostres ànimes” (Mateu 11:28–29). </blockquote>

Tornem a desig original de Déu per a nosaltres com a mares que admetem i acceptem les nostres febleses- que necessiten algú de fora de nosaltres mateixos. Quan recordem que Ell és el nostre creador, i nosaltres les criatures, trobarem el descans en Ell sempre i quan els nostres dies estiguin plens.

'''Cóm exercir la dependència'''

Pregar és una manera pràctica de expressar la humil dependència de Déu. A vegades he rebutjat el suport de l´Esperit Sant quan estic decaigut i feble o esgotat de la paternitat. Però no apropar-se a Déu ens debilita encara més, perquè Déu significa refredar i enfortir-nos en pregar.

<blockquote>No esteu neguitosos de res, però cada cosa per la pregària i súplica d´acció de gràcies ens permet donar a conèixer les vostres peticions a Déu. I la pau divina, que sobrepassa l´enteniment, guardarà els vostres cors i ments en Jesús Crist. (Filipencs 4:6–7)</blockquote>

Podem trobar la pau i el descans desitjades com a mares quan le presentem les demandes i necessitats davant d´Ell.

També expressem la nostra dependència en Déu mitjançant el repòs físic: caminant per recarregar, fent una migdiada, deixar tasques incomplertes, dormint moltes hores, practicant-les, seguir un hobby, reunir-nos en un club de lectura o estudi de la Bíblia

Quan traiem temps per altres aspectes del descans en les nostres vides ( físic, espiritual, mental o emocional) diem: “he fet tot el que he pogut; ara deixem la resta a Déu”.

Les nostres necessitats de repòs ens recordar que mantenir les nostres llars no depèn només de nosaltres. Podem confiar-les a Déu, en comptes d´intentar mantenir el control fins al punt de cremar-se. Consistentment o intencionadament enganxar-se a activitats tranquil·les és un acte de confiança.

'''Trobar- li al final de nosaltres'''

Déu té un objectiu sobre nosaltres, per acabar en el final de nosaltres mateixes. Si sempre ens sentim fortes i unides, no sentirem la necessita de Jesús. Com diu un himne antic: Us necessitem a cada hora!”. La maternitat pot fer-nos sentir necessitades a cada moment. Déu normalment ens aporta un lloc per descarregar les nostres càrregues davant seu o aprendre a assumir la dependència que el Senyor desitja de nosaltres.

Així, doncs, és normal enfadar-se contra les nostres debilitats, permeteu-vos presumir d´elles. Descansar sobre les nostres limitacions. Déu sap que totes les parts de la maternitat estan controlades. No cal aprendre, ser fortes super-mares, sinó humils coneixedores de les nostres necessitats en Ell. Començarem per trobar la pau i el repòs quan tonguem un descans humil en la força de l´Esperit, per ajudar-nos, en comptes de pensar que tot depèn del que podem fer com a mares.

La maternitat al final de mi

Kathyyee — Mon, 04 Oct 2021 00:11:50 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Assume the Best of Others}}Vaig entrar en la maternitat amb certa expectació. Pensava que seria més feliç del que sóc i pensava que la maternitat esdevindria m...».

{{info|Assume the Best of Others}}Vaig entrar en la maternitat amb certa expectació. Pensava que seria més feliç del que sóc i pensava que la maternitat esdevindria més natural i fàcil. M´agrada ser-ho, però podria dir que Déu va utilitzar la maternitat per canviar-me- i a vegades que el canvi va ser dolent . A vegades arribava al final de mi.

Quan vaig tenir el primer fill, me carregava de moltes coses, em creia la mentida que ho havia de fer tot i ser tot ( i tota la estona). No volia demanar ajuda en el meu orgull i culpa, no ho necessitava. Déu utilitza els reptes de la maternitat per exposar-me a la meva auto-suficiència en la maternitat. Quant més infants tenia, més difícils eren els comportament que mostraven, tenia temps durs per evitar la meva màscara de forta. Això va ser part del desig diví per a mi (i per altres mares)

Part de dir-nos mares és lligar la nostra dependència amb Déu- per acceptar i admetre les nostres febleses i inclinar-nos les nostres limitacions amb el seu suport. Les nostres febleses són on Crist troba la gràcia, el poder i la força. Trobem la vertadera força, com diu l´apòstol Pau, quan om febles (2 Corintis 12:10). L´única esperança d´una mare és ser amb el Salvador que serà suficient quan no la tindrem prou.

'''Mares febles i necessitades'''

Quan el Fill de Déu va arribar a la terra, no només ens va mostrar que era Déu sinó el significat de ser humà.

<blockquote>[ Ell] es a buidar a si mateix, per agafar la forma d´un servidor, néixer semblant les homes. I amb aquesta forma humana, el va humiliar a si mateix per esdevenir obedient fins a la mort, i una mort crucificat. (Filipencs 2:7–8)</blockquote>

Va agafar les limitacions humanes, fins i tot la necessitar de descansar ( Marc 4:38; 6:31–32), mentre es dedicava també al bé dels altres fins al punt de fatigar-se. Estava esgotat perquè era totalment humà. Necessitava el Pare, i així no cal estranyar-se que nosaltres també.

“ Molt d´hora pels matins encara era fosc, s´aixecava per anar a llocs desolats per pregar” (Mark 1:35).

Ésser humà és ser totalment depenent. Ser humà vol dir ser dèbil. Ser mare és esdevenir feble i un esser necessitat que requereix la força interior d´una mateixa.

'''Totes les que esteu cansades'''

Algunes de les nostres cansaments i febleses poden arrelar-se en l´orgull. Pensem que som con déus en els camins que només estan reservats per a Déu. I a més, moltes de les càrregues que suportem com a mares no cal suportar-les- aquelles que la llei divina no ens les ha posades, sinó les lleis humanes de la societat i les càrregues d´algunes expectatives de la Església. Jesús ens invita a rebutjar-les i aprendre la humilitat de la dependència d´Ell:

<blockquote>“Apropeu-vos a mi, tots els que treballeu i teniu càrregues, i us donaré el descans. Agafeu la vostra càrrega i apreneu de mi i jo, amablement i humil de cor, i trobareu el repòs per les vostres ànimes” (Mateu 11:28–29). </blockquote>

Tornem a desig original de Déu per a nosaltres com a mares que admetem i acceptem les nostres febleses- que necessiten algú de fora de nosaltres mateixos. Quan recordem que Ell és el nostre creador, i nosaltres les criatures, trobarem el descans en Ell sempre i quan els nostres dies estiguin plens.

'''Cóm exercir la dependència'''

Pregar és una manera pràctica de expressar la humil dependència de Déu. A vegades he rebutjat el suport de l´Esperit Sant quan estic decaigut i feble o esgotat de la paternitat. Però no apropar-se a Déu ens debilita encara més, perquè Déu significa refredar i enfortir-nos en pregar.

<blockquote>No esteu neguitosos de res, però cada cosa per la pregària i súplica d´acció de gràcies ens permet donar a conèixer les vostres peticions a Déu. I la pau divina, que sobrepassa l´enteniment, guardarà els vostres cors i ments en Jesús Crist. (Filipencs 4:6–7)</blockquote>

Podem trobar la pau i el descans desitjades com a mares quan le presentem les demandes i necessitats davant d´Ell.

També expressem la nostra dependència en Déu mitjançant el repòs físic: caminant per recarregar, fent una migdiada, deixar tasques incomplertes, dormint moltes hores, practicant-les, seguir un hobby, reunir-nos en un club de lectura o estudi de la Bíblia

Quan traiem temps per altres aspectes del descans en les nostres vides ( físic, espiritual, mental o emocional) diem: “he fet tot el que he pogut; ara deixem la resta a Déu”.

Les nostres necessitats de repòs ens recordar que mantenir les nostres llars no depèn només de nosaltres. Podem confiar-les a Déu, en comptes d´intentar mantenir el control fins al punt de cremar-se. Consistentment o intencionadament enganxar-se a activitats tranquil·les és un acte de confiança.

'''Trobar- li al final de nosaltres'''

Déu té un objectiu sobre nosaltres, per acabar en el final de nosaltres mateixes. Si sempre ens sentim fortes i unides, no sentirem la necessita de Jesús. Com diu un himne antic: Us necessitem a cada hora!”. La maternitat pot fer-nos sentir necessitades a cada moment. Déu normalment ens aporta un lloc per descarregar les nostres càrregues davant seu o aprendre a assumir la dependència que el Senyor desitja de nosaltres.

Així, doncs, és normal enfadar-se contra les nostres debilitats, permeteu-vos presumir d´elles. Descansar sobre les nostres limitacions. Déu sap que totes les parts de la maternitat estan controlades. No cal aprendre, ser fortes super-mares, sinó humils coneixedores de les nostres necessitats en Ell. Començarem per trobar la pau i el repòs quan tonguem un descans humil en la força de l´Esperit, per ajudar-nos, en comptes de pensar que tot depèn del que podem fer com a mares.

Assumeix el millor dels altres

Kathyyee — Sun, 03 Oct 2021 23:58:23 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Assume the Best of Others}}'''L´amor resistent en moments de desconfiances''' No veia el pecat fins que el vaig veure el seu efecte que tenia sobre la meva espos...».

{{info|Assume the Best of Others}}'''L´amor resistent en moments de desconfiances'''

No veia el pecat fins que el vaig veure el seu efecte que tenia sobre la meva esposa. Una vegada vivaç, infantil, radiant, va començar a fer broms menys impulsivament, a riure´s menys espontàniament. Creixi tranquil·la, menys enèrgicament, era menys ella mateixa. La meva bonica Lily queia davant meu.

Com caldria qualsevol marit, necessitava ajudar-la. Què havia provocat aquest canvi? Em demanava un dia. I ràpidament vaig esbrinar la font que no esperava: ''jo''. El meu cinisme generalitzat vers la gent – com les males herbes entre la gespa- no es quedava només en mi. El meu recel es feia seu.

Cinisme i recel, el conec de primera mà, penetra en els nostres cervell i ens fa traïdors a nosaltres mateixos/es, fent mal les nostres famílies i els temples. Els nostres recels poden fer-nos colpejar els més estimats. Ells/elles contenen una profecia: com més sospitem, més raons trobem per recelar; com més desconfiem, més desconfiances trobem per provocar. Qualsevol cruixit sobre el terra esdevé un lladre.

Pensant el pitjor dels nostres o dels veïns és injust i sovint increïble, i passa normalment inadvertit. I si Déu ens ha perdonat els nostres pecats (inimaginablement) – i en Crist han estat- doncs, som lliures d´establir les sospites més subtils, els nostres desconfiances pels defectes i assumir el millor dels altres.

'''Estimar en els moment de sospites'''

Com homes i dones caigudes, el pecat ens inclinen naturalment a la temptació de dir en l´esperit del Rei Lear: “ sóc un home més pecador contra els pecats”. Sense ser ensinistrats, fàcilment veiem els nostres problemes” fora de nosaltres”, en els altres. Els seus pecats en contra meva, no els meus pecats contra un Déu que més em molesten. I quan és aquest el nostre centre, ràpidament contestem i escoltem lentament, ràpidament en cancel·lar-ho i lentament de suportar, ràpidament en sospitar i lent d´oblidar.

Doncs, posa aquest esperit contra l´esperit e l´amor, l´esperit de Crist, l´esperit dels cristians:

<blockquote>« L´amor és pacient i amable; no enveja no presumeix; no és arrogant ni mal-educat. No insisteix en les seves pròpies normes; no és irritable ni ressentit; no es complau en les desgràcies, sí en la veritat. L´amor manté totes les coses, creu totes les coses, les espera, els dóna suport”. (1 Corintis 13:4–7)</blockquote>

L´esperit del moment assumeix el pitjor dels comentaria confús del veí. L´esperit d´un cristià assumeix raonablement el millor dels seus veïns, interpretant-lo tal com cal.

L´esperit de la carn és equivocat pels membres d´una Església o els xafardeigs o comentaris passius-agressius en línia. L´esperit d´un cristià enregistra l´espurna en els seu ulls (Mateu 7:3–5) — conscient que és un “pecador més que pecar en contra”- limita caritativament allò que percep clarament, i després d´ apropar-se a la persona i debatre amb ella directament com un germà. (Mateu 18:15).

En comptes d´envejar l´ influència de qualsevol o la seva riquesa, en contra d´ésser arrogant o mal-educat, en compte de la insistència visible del seu marit en seguir els seu camí o les esposes estar irritades o ressentides, l´amor cristià l´anima i proveeix per ser diferent- en família, en el temple, en el món. Quan el recel destrueix el somriure i l´amistat, caldria que el poble de Déu llueixi entre el nostre món cínic- donant suport a totes les coses, esperant-les i creient-les (1 Corintis 13:7).

La comunitat de l´amor, de la gràcia, de la tolerància es desenvolupa lentament, però segura. Imperfectament, amb avenços o retrocés en el decurs del camí, però actualment i augmentant. Aquesta és la herència divina, la gent que viu i esdevé testimoni per observar i encongir el món: “ Per això, la gent coneixerà que sous els meus deixebles perquè us estimeu uns al altres” (Joan 13:35).

'''Lliures per assumir el millor'''

Doncs, què hi veieu? Què veuen les famílies sotmeses a les normes de l´amor i perdó de Crist, la premsa nodreix sorprenentment la llibertat des dels judicis ràpids, comunitats imperfectes plenes d´esperances i amabilitat, temples que s´ofereixen suport els uns als altres, que ràpidament concedeixen el benefici del dubte vers els seus membres pels quals Crist va morir? O els veuen més la mateixa divisió, desconfiança i desunió?

“ Seria millor estar decebuts un centenar de vegades?”- declarava Ch. Spurgeons els seus alumnes “ que viure una vida plena de recels? (Conferències als meus estudiants, 327). Això us sembla vertader? Millor oblidar l´ofensa possible en el seu correu, els insults possibles en les seves accions, els menys possibles en aquest tex o tuïts. Més sovint que no és millor, és possible destacar el possible racisme, el possible sexisme, la insensibilitat possible, la rudesa o el pecat- sempre que pogués existir. On aparegui el pecat, les coses poden canviar, però la sospita pot enfrontar-nos als possibles pecats amb la mateixa convicció i la seva gravetat que els altres.

Hem estat nodrits per Crist per esperar el millor, per assumir les intencions dels altres, i mantenir el secret dels pecats dels altres vers el nostre Creador. Aquest és l´amor que converteix una multitud de pecadors, actuals o imaginables; aquesta és la glòria d´una persona que supera els enfrontaments: “ El bon sentit fa que la ràbia arribi lentament i que superi una ofensa” (Proverbis 19:11).

'''Infants de dia'''

Com a cristians, hem estat comprats per un preu; no és gran, és el nostre; vivim per Crist. Spurgeon assenyala això els seus estudiants com el seu antídot:

<blockquote>“ Germans, fugiu d´aquest vici [ del recel habitual] reconeixent l´amor d´un mateix: Jutjar això es un tema breu el que pensen o diuen de vosaltres i només s´interessen pel tractament que fa a Déu” (328)</blockquote>

Com siguem tractats, com siguem animats, entesos, vistos, coneguts no és un tema de vida cristiana. Tal com es considera- no és important- no és generalitzat. Com es parli de nosaltres pel darrera, com es tractin en els racons obscurs de la nostra ment, si ens agrada o no, o el que realment pretenen és una tema massa debatut per consumir un nadó.

Mentre els que són importants, i auto-empresonats- les flors esmorteeixen al seu costats, Crist vivifica les liles i ens mostra la esperança de totes les coses, especialment les dels altres creients. Estimar a Déu en tot i especialment els nostres veïns com a nosaltres mateixos ens dóna llum i beneeix les nostres relacions, nodreix el cos i refresca els nostres esperits, i obeeix i glorifica el nom de Crist.

Desconfiem dels altres. Quan s´ha viscut prou “ per passar el nostre temps en la malícia i enveja, odiat els altres i uns els altres” (Titus 3:3).

Crist ens empeny a sortir de l´ombra de la sospita, a viure sota la llum del sol com els nen d´abans, suportant totes les coses, creient-les, esperant-les i mantenint-les (1 Corintis 13:7). Aquest és l´ambient des d´alt- l´aire que ens mantindrà sans i units en aquests moments contaminats i sospitosos.

Quan s´acabi la meva tetraplegia

Kathyyee — Sun, 03 Oct 2021 23:44:13 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|When My Quadriplegia Ends}}'''El que em fa esperar el cel''' Durant el matí de la meva boda, els meus ajudants varen posar-me sobre un sofà de l´església per ...».

{{info|When My Quadriplegia Ends}}'''El que em fa esperar el cel'''

Durant el matí de la meva boda, els meus ajudants varen posar-me sobre un sofà de l´església per vestir-me de núvia. Així ells varen aixecar i canviar el meu cos paralitzat i que, qual intentant posar-m´ho, vaig tornar a la cadira de rodes, protestava. Davant el mirall, semblava un suro en una desfilada.

Just quan enfilava el passadís, el meu boquet es va caure de la falda. Llavors vaig veure una marca de greix molt a prop. La meva cadira estava desplegada, però no deixava d´esser un article gros i groller amb cintes i rodaments de boles. No semblava la núvia perfecta.

Després vaig fer un cop d´ull al Kent davant. S´acaronava el coll, buscant-me. La meva cara va tornar vermella i el meu cor bategava. DE cop i volta, la cadira de rodes i el meu vestit tacat es varen esvair. Havia vist el meu estimat i l´aparença no importava. Estava impacient per arribar al seu costat. Podia no sentir-me estimada, però la cara d´amor de Kent ho va rentar tot. Semblava una núvia pura i perfecte. Això és tot el que veia i havia canviat en mi.

'''Una cop d´ull en Ell.'''

Podria haver aparegut el nostre primer cop d´ ull del nostre Salvador just en aquell moment. Justament quan un mira Jesús apareix totalment transformat. (1 Joan 3:2). I això cridava a dintre meu: “ Vine, Senyor Jesús”. Estic lluny de ser lliure de pecat. I per què no? Ell va entregar-se per mi”. Ell llueix en si mateix en la església, sense taques ni arrugues no res semblant, que Ella podria esdevenir santa i sense defectes” (Efesis 5:27).

Ella em va donar una bona sortida. Perquè, tot i que el meu patiment sovint se sent aclaparador - sobre tot quan em veia en el mirall- era una eina en mans divines per fer-me santa. Les meves afliccions segueixen purgant els pecats i l´ egoisme del meu cor, fent-me pensar que sóc la núvia perfecta. El cel és la meva cambra sagrada on es presentarà Jesús impecable ni retrets. El meu patiment ajuda.

Alguns no s´ho poden creure. Ells pensen que vull que Jesús torni per això salto de la meva cadira i camino altre cop. Malgrat això era cert aquella vegada, desenes de vegades recolzant el meu patiment en Jesús va empènyer al cel més profund. Un cos glorificat esdevindrà bonic, però necessito un cor pur. Vull ser santa.

I així, com qualsevol núvia esperant a estar preparada, ho estic confiant que: “ qualsevol persona amb esperances en Ell es purifica en si mateix i es pur” (1 Joan 3:3). Cóm puc aferrar-me els mateixos pecats que Ell va destruir en la creu? Per què em permetria que la serp s´enrotllés en el meu cor quan Jesús va donar-ho tot per aixafar el seu cap?.

El meu Salvador és el millor entre milers o el seu amor el més dolç que el vi, per això intento viure auto- controlada i recta, i una [vida] santa en aquests moments, tot esperant la esperança beneïda, l´aparició de la glòria de nostre Senyor i Salvador Jesús Crist, que va donar-se .... per purificar-se Ell mateix un poble per la seva possessió que està zelós de les obres bones” (Tito 2:12–14).

'''Cor de Sospirs'''

No sóc l´únic que pateix per retorn de Crist. Joan, en la seva Revelació 22:17, ens diu que “ que l´Esperit i la núvia diuen:” Veniu”, “ Puc veure per què”. I la garantia de la nostra herència” (Efesis 1:14), l´esperit es queixa quan els seguidors del seu Senyor avergonyeixen el seu nom, distorsionant la seva doctrina i els fracassos morals. Inclús quan el món es burla o es burla quan

<blockquote>Preocupacions despectives, 
Els homes ho veuen opressiu, 
Pels cismes en trossos, 
Per les heretgies angoixants. </blockquote>

I mentre la núvia demana ser pura, també ho fa a la terra. Pensar l´horror i l´holocaust que el pecat va aportar al mon. He compartit el dolor de l´Esperit quan veig els infants discapacitats en el països pobres que es venen com esclaus o mutilats per esdevenir pidolaires. O quan s´abusa de la gent gran. O l´avortament infantil per alteracions genòmiques. Crido per que ens arribi l´Esperit de Jesús i “ rescatar-nos de la feblesa i de la necessitat; lliurar-nos de les mans dels dolents” (Psalm 82:4).

El nostre planeta ferit i trencat i totes les coses en ells; tota la creació, des de els animals afamegats en els boscos; tot i l´univers sencer és al deus peus, esperant que Crist faci tot el que calgui per la revelació de la glòria divina als seus fills i filles (Romans 8:19). Oh, Vine aviat, Senyor Jesús!

Sí, estic neguitós esperant el meu Salvador torni aviat, però en soc molt conscient que “ el Senyor no trigarà en complir les seves promeses, com que alguns compten la lentitud, però esperen pacientment.... sense desitjat que res perillés, si no arribar al penediment” (2 Pere 3:9). Si en les meves afliccions hem tastat la glòria divina, cóm podem no compartir la mateixa divinitat amb els veïns? El meu nuvi ho voldria que, i estic neguitosa pel seu retorn, si fos així, donant més bones noticies com fos possible.

'''Aquest gran moment'''

Si tenim la sort de viure en els moments de la tornada de Crist, sentiríem cóm respon a la nostra crida. Aviat- potser més el que pensem-“ El Senyor descendirà dels cels amb un crit d´ordre, amb la veu d´un arcàngel, amb els sons de les trompetes de Déu” (1 Tessalònics 4:16). Arriba la núvia!

Intentem sentir en el cor el perquè anhelem el retor de Jesús: serà al final dels temps. El regne de Crist estarà complert. Reivindicat el seu nom immaculat. El pecat, la mort, el dimoni i les seves hordes- tothom- jutjat i destruït . La Glòria de Jesús omplirà l´univers quan sigui coronat Rei de Reis. El cel i el infern es restituiran

I finalment les nostres cares enrogiran i els nostres cors bategaran, per, en un moment, ser glorificats (1 Corintis 15:51–52). Finalment copsarem que tot el pla de la redempció era el camí segur del Pare pel seu Fill com un meravellós regal: la seva núvia immaculada, el seu llegat i joia.

'''La Gràcia que ens torna a casa'''

Doncs, cridem:” Veniu, Senyor Jesús!”. Per pertànyer a Ell emprarem tota la eternitat demanant la glòria de la seva gràcia La Gràcia que ens rescata del pecat i suporta la nostra feblesa. Gràcia que ens va portar a casa salvats (Efesis 1:6).

Ara, descriviu una grans multituds de redimits, bategats d´alegria i plens de la seva llum. Envoltats d´hostes angèlics, podrem fer una gran processió dels salvats accedint per la porta perlada; una cavalcada infinita des de les amples fronteres de la terra i des de les costes allunyades dels oceans en una alegra parada; incomptables generacions, aixecant una diadema davant Déu.

Cridarem “ Al·leluia!” Pel Senyor, el nostre Déu, rei de tots el regnes. Permet-nos complaure´ns i exultar-te o donar-li Glòria, pel matrimoni amb l´Anyell, i la núvia està preparada” (Revelació 19:6–7).

M´estic preparant. ''Així, Maranatha, Senyor Jesús!'' Vine aviat a portar-nos la vostra núvia mitjançant els vostres llindars, fent que totes les coses- nosaltres també- ''noves''.

El plaer de Déu en el seu Fill

Kathyyee — Wed, 13 Jan 2021 00:44:08 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|The Pleasure of God in His Son}} <blockquote>Mateu 17:5</blockquote> <blockquote>Aquest és el meu Fill estimat, el qual em complau.</blockquote...».

{{info|The Pleasure of God in His Son}}

<blockquote>Mateu 17:5</blockquote>

<blockquote>Aquest és el meu Fill estimat, el qual em complau.</blockquote>

Introducció

Aquest mati comencem una nova sèrie de missatges que us faré arribar, la voluntat del Senyor, el Diumenge de Pasqua, abril 19. M´agradaria començar explicant-vos cóm és el procés de desenvolupament d´ aquesta sèrie. 

Observar és canviar 

Quan un comprèn que podria passar en l´acte de predicació, ho agafo d´alguns textos bíblics, especialment el 2 Corintis 3:18:

<blockquote>“ I tots nosaltres, a cara descoberta, mantenint la Glòria divina, passarem fins una semblança d´un grau de glòria a un altre; aquest prové del Senyor que és l´Esperit”.</blockquote>

Crec que aquest text ens ensenya que una manera de reflectir progressivament una semblança de Crit és mostrar la seva glòria: “I tots nosaltres, a cara descoberta, mantenint la Glòria divina, es reflecteix en una semblança”. La manera de tornar al Senyor és fixar la nostra mirada en la seva glòria i posar-lo davant

Barbotegem la música que escoltem. Parlem amb l´accent de veïnat. Retrem cortesies als nostres parents. I naturalment tendim a imitar la gent que més admirem. El mateix passa amb Déu. Si fixem la nostra atenció en Ell i la seva glòria en la nostra mirada, passarem d´un grau de glòria a l´altre fins a la semblança. Si els adolescents tendeixen a fixar els seus cabells com els cantants que admiren, els cristians tendiran a fixar els seus caràcters com Déu els admira. Veien cóm aquesta transacció espiritual no és només creure: veure és canviar.

Predicar com un retrat de la Glòria divina.

La lliçó que aprenem per predicar és que predicar en gran mesura ha de ser el retrat de la Glòria divina, perquè un objectiu de predicar és convertir la gent en una semblança de Déu. Penso que això qualla amb l´opinió de Pau perquè en els 4 últims versicles, 2 Corintis 4:4, descriu el contingut de la predicació com: “ la Llum de l´Evangeli de la Glòria de Crist. Que se sembla a Déu”. I els 2 darrers versos del 6è versicle assenyala una petita diferència com: “ la Llum del coneixement de la glòria divina es reflecteix en el rostre de Crist”.

Per tant, segons Pau, predicar vol dir un mitjà per transmetre la llum als cors obscurs dels homes i dones.

En el versicle 4r la llum es diu: “ la Llum de l´Evangeli” i en el 6è la llum es diu: “ la llum del coneixement”

En el 4rt versicle, l´Evangeli és l´Evangeli de la Glòria de Crist i en el 6è “ el coneixement és el coneixement de la glòria divina. Per tant, ambdós versicles, la llum que accedeix als cors és la llum de la glòria- la glòria de Crist i la de Déu.

Però aquestes glòries no són 2 diferents. En el 4rt versicle, Pau diu que aquesta és la glòria de Crist, que se sembla a Déu. En el 6è ell diu que la glòria divina es reflecteix en el rostre de Crist. Per tant, la llum apareguda de la predicació és una llum de glòria, i podem parlar d´aquesta glòria com la glòria de Crist que és l´ imatge de Déu o que la glòria de Déu es reflecteix perfectament en Crist.

Predicar és el retrat o l´obra, o una exhibició de la glòria divina cap els cors dels homes u dones ( és a dir 4:4-6), per tant, mantenint aquesta glòria ells poden canviar a la semblança del Senyor des d´un grau de glòria a un altre (això vol dir 3:18).

Es conegut per ser veritat des de l´experiència

Això no és artificial ni una simple construcció intel·lectual. Això és precisament el que conec des de la pròpia experiència ( com molt de vosaltres!): veient a Déu com és realment és provar una vegada i altra que és la força més poderosa i contundent en motivar la meva santedat i joia en Ell.

Tan vostès com jo sabem des de l´experiència que l´arrel rau en l´ànima humana està entre 2 glòries- la glòria del món i la dels breus plaers que podem oferir-nos, versus la glòria de Déu i de tots els plaers eterns que pot oferir-nos. Aquestes 2 glòries comprèn l´aliança, l´admiració, i el delit dels nostres cors. I el paper de la predicació és practicar, reflectir, exhibir la glòria divina de tal manera que l´excel·lència superior i la dignitat llueixin en els vostres cors per passar d´un grau a l´altre. 

El repte del predicador

Això vol dir, com a predicador, que sempre afronto aquesta qüestió; cóm ser el millor retrat de la glòria divina per a que el major nombre de gent ho vegi i canviï per això? Em demano a mi mateix aquesta qüestió en el retir de fa 2 setmanes, i una nova pregunta arriba al meu cervell.

Estava llegint una part de Henry Scougal: La Vida de Déu en l`ànima humana. Ell feia aquest profund comentari : la dignitat i l´excel·lència de la ànima és mesura per l´objecte de l´amor (p. 62). Això em semblava vertader. I vaig rebre la idea de que si és vertader un home, tal com Scougal volia dir, segurament que ho es també per Déu: “ La dignitat i l´excel·lència de l´ànima divina és mesura per l´objecte del seu amor”

Per tant, vaig buscar durant dies en el Escriptures tots aquest llocs que ens diu que Deu estima, gaudeix i es delita en ells, desfruita i es complau en elles. El resultat és un la per predicar 13 missatges intitulats: “Els plaers de Déu”.

Doncs és la meva oració i espero que seran les vostres, que, observant els objectes del plaers de Déu, veureu l´excel·lència i la dignitat del seu esperit; que, observant els objectes del plaers de Déu, veureu la seva glòria; que, observant la seva glòria canviareu d´un grau a l´altre fins a una semblança; i que, observant aquests canvis en una semblança, contrastareu aquesta ciutat i arribareu a la gent del món, amb un testimoniatge vívid fins a un gran i irresistible atractiu del Savi. El Senyor podria complaure´s enviar-vos a un gran ressorgiment d´amor, de santedat i força com veiem en Ell i predicarem sincerament en 13 setmanes. 

Exposició

Per demostrar la dignitat de l´esperit diví en els objectes de l´amor cal començar pel principi. La primera cosa més fonamental que podem parlar sobre els plaers divins és el que té en el seu Fill. Intentaré explicar això en 5 afirmacions.

1. Déu es complau en el seu Fill.

En Mateu 17, Jesús porta a Pere, Jaume i Joan fins a una muntanya ben alta. Quan eren tots sols alguna cosa astoradora va esdevenir. Tot al voltant de Déu va donar a Jesús una semblança gloriosa. Versicle 2nd: “ El seu rostre va lluir com el sol, i la roba brillant com la llum”. Després , en el versicle 5è un núvol clar els cobrí i Déu els parlà des de un núvol. “ Aquest és el meu Fill ben estimat, em qui em complau: escolteu-l´hi.

Primerament, Déu va lliurar els deixebles una breu mirada de la glòria celestial vertadera de Jesús; això és el que compte 2 Pere 1:17-[ Crist] va rebre l´honor i la glòria del Déu Pare. “ Després desvetllant el seu cor al seu Fill, dient 2 coses: “ Estimo aquest Fill (“Aquest és el meu ben estimat Fill” i “Em complau en El (amb qui em complau”).

Els hi va dir una i varies vegades: en el baptisme de Jesús, quan l´Esperit Sant baixà i consagra Jesús amb el seu ministeri, significant l´amor del Pare i suport - “Aquest és el ben estimat Fill, el qual em complau”.

I en l´Evangeli de Joan, Jesús explica diverses vegades sobre l´amor del Pare pel Ell: per exemple, Joan 3:35: “ El Pare estima el seu Fill i li dóna totes les coses a les mans”. Joan 5;20: “ El Pare estima el Fill i el mostra tot el que fa”. Veure també Mateu 12:18 on Mateu cita Isaïes 42:1 respecte a Jesús: “ Observeu, el meu servidor qui he escollit, el ben estimat amb el qual el meu esperit es complau”. La paraula hebrea “ ben estimat” és ratsah, que vol dir:" delitar-se en.....")

Per tant, la nostra primera frase és que Déu Pare estima el seu Fill sense cap tipus de sacrifici, però amb l´amor del delit i plaer. L´ estima bé el seu Fill. El seu esperit es delita en Ell! Quan el mira, gaudeix i admira, felicita i premia, gaudint del que veu. 

2. El Fill de Déu gaudeix de tota la divinitat.

Aquesta veritat us previndrà de cometre un error sobre la primera. Estareu d´acord amb la afirmació que Déu es complau en el seu Fill, però cometent l´error que el seu Fill sigui simplement un home extraordinàriament diví per a que el Pare l´adopti perquè es delita molt en Ell. 

Però els Colossencs 2:9 ens dóna un punt de vista diferent sobre les coses: “ En Ell la deïtat divina té relació corporal”. El Fill de Déu no és un home escollit. Ell gaudeix de la deïtat total

Els Colossencs 1:19 doncs ens relaciona això amb els plaers de Déu. O podríem dir ( amb el NIV)que: “Déu es complaïa que posseeixi tota la seva deïtat en Ell. En altres paraules: “ Fer tot així era plaer diví . Déu no busca en el món un home que pugui qualificar-lo per aquest delit i després adoptar-lo com al seu Fill. Déu pren la iniciativa de concedir tota la seva plenitud en un home en l´acte de la encarnació. O podríem dir que Ell pren la iniciativa de revestir la seva pròpia deïtat de naturalesa humana. I els Colossencs 1:19 ens diu que: “ es complaïa en això!. Aquest eren el seu delit i plaer.

Hauríem d´inclinar-nos a dir que Déu no va trobar un fill que el complagués en Ell, sinó que fa fer del seu Fill un plaer. Però que, també, podria ser un error perquè la seva plenitud de deïtat, es relaciona amb el cos (Colossencs 2:9) en Jesús, que existeix ja en una forma personal des què va adquirir naturalesa humana en Jesús. Això ens emprenya cap endavant i insisteix en la 3a afirmació.

3. El Fill en qui Déu es delita és l´eterna imatge i reflexió de Déu i és a més Déu mateix

Vet aquí en els Colossencs 1:15 Pau ens diu: 

<blockquote>“ Ell és la imatge d´un Déu invisible, el primer nascut de tota la creació [ això és: l´ únic que posseeix l´ estatus de Fill diví sobre tota la creació, tal com es demostra en les propera frase] pel qui es crearen la resta de coses tant en el cel com sobre la terra”. </blockquote>

El Fill és la imatge del Pare. Què vull dir? Abans dèiem que tindrem en compte altres designacions semblants.

En els Hebreus 1:3: en diu sobre el Fill:

<blockquote>“Ell reflecteix la glòria divina i porta el segell de la seva naturalesa, mantenint l´univers mitjançant la paraula de poder”. </blockquote>

En els Filipencs 2:6 '''Paul says''':

<blockquote>“ Malgrat Ell tenia la forma divina, no hi existeix cap igualtat amb Déu que calgui prendre, si no que es va buidar a si mateix, prenent la forma d´un servidor. </blockquote>

No caldria sorprendre´s quan l´apòstol Joan 1:1 ens diu:

<blockquote>“ Al principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”.</blockquote>

Per tant és un gran error dir que el Fill en qui Déu es complau fos fet o creat en la encarnació o en qualsevol moment: “Al principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”. Des què Déu existeix, ha existit la Paraula de Déu, el Fill de Déu que va prendre naturalesa humana en Jesús Crist”

Ara podem prendre una idea millor del que significa la Bíblia quan el designa com la imatge o la reflexió o el segello la forma divina que és semblant a Déu.

Des de la eternitat l´única realitat que sempre ha existit és Déu. Això és un gran misteri, perquè és molt feixuc per nosaltres creure que Déu no té principi, que sempre ha existit sense que res ni ningú el fa estar allà- una realitat justament absoluta que cadascú de nosaltres no ha de comptar si ens agrada o no. 

La Bíblia ens ensenya que el Déu etern ha gaudit sempre:

*d´una perfecta imatge de si mateix
*una perfecta reflexió de la seva essència
*un perfecte segell o impressió de la seva naturalesa
*una perfecta forma o expressió de la seva glòria.

Estem sempre al costat d´aquesta inefabilitat, però potser ens atrevirem a repetir molt: Déu sempre ha estat Déu, sempre conscient de si mateix, la imatge que s´ha fet de si mateix és tan perfecta, complerta i plena per ésser una reproducció viva i personal (engendrat). I aquesta imatge viva, personal, reflexió o forma divina és Déu, dit Déu el seu Fill. I a més, el Fill de Déu és co-etern amb el Déu-Pare i igual essència i glòria.

4. El plaer de Déu en el seu Fill és complaure´s en si mateix

Des què el Fill és la imatge de Déu i la reflexió de Déu, el seu segell, la forma, igual a Déu i sobretot És Déu, per tant el delit de Déu en el seu Fill és el delit en si mateix. Per tant, la joia original, primera, profunda, fundacional i més profunda de Déu és la joia que Ell posseeix en les pròpies perfeccions quan Ell les veu reflectides en el seu Fill. Déu estima el seu Fill en qui es delita i pren plaer perquè el seu Fill és Déu mateix.

En un principi això sembla vanitat, amb la sensació vanitosa, de contundència i egoisme sobre això, perquè això és el que significa si qualsevol de nosaltres trobés la nostra primera i joia profunda mirant-nos en un mirall. Caldria ser vanitós, contundent, egoista i presumits.

Però per què? Perquè varen creat per alguna cosa infinitament millor, noble, gran i profunda que l´auto-contemplació. Què? La contemplació i la joia de Déu!. Res menys que això seria idolatria. Déu és el més gloriós de tots els éssers. No estimar-lo i delitar-se en Ell és un gran insult vers la seva dignitat.

Però el mateix és la veritat divina. Cóm podria Déu insultar el que és infinitament meravellós i gloriós? Cóm podria Déu cometre idolatria? Només hi ha una resposta: Deu pot ser estimat, i delit en la seva pròpia bellesa i perfecció per sobre de totes les coses. Per a nosaltres fer això davant el mirall és la essència de la vanitat; per a Déu fer-ho davant el seu Fill és la essència de la justícia.

No és la essència de la justícia moure´s pel delit perfecte en el que és perfectament gloriós? I el contrari de la justícia quan nosaltres establim l ´afecció més gran en les coses petites i sense dignitat? 

I si la justícia divina és el zel infinit, la joia i el plaer que Ell estableix en la pròpia dignitat i glòria. I si Ell estigués en cada acte contrari a la passió eterna per les pròpies perfeccions, el seria just, i idòlatra. 

Vet aquí l´obstacle més important per la nostra salvació: cóm a Déu li cal establir la justícia sobre les seves afeccions o sobre els pecadors com nosaltres? Però vet aquí també el veritable fonament de la nostra salvació és precisament la infinita consideració que el Pare te per el seu Fill que ho fa possible per a mi, un dèbil pecador, per ser estimat i acceptat en el seu Fill perquè en la seva mort Ell va restaurar tots es insults, injuries comeses contra la glòria del Pare a través del meu pecat.

Si observen això una vegada o diverses més en les properes setmanes – cóm l´infinit plaer en les seves pròpies perfeccions és la font de la nostra redempció, esperança i joia duradora. Avui estem justament al principi.

Concloc amb la 5a afirmació i aplicació final. Si Scougal té raó- que la dignitat i la excel·lència del seu esperit és la mesura per l´objecte (i afegiria insistentment) d´amor- aleshores 

5. Déu és l´ésser més excel·lent i digne de tots.

Per què ? Perquè Ell ha estimat el seu Fill, la seva imatge de la pròpia glòria, amb perfecta energia infinita des de tota la eternitat. Quant gloriosa i feliç ha sigut el Pare, el seu Fill i Esperit d´amor apareguin entre ells de tota la eternitat!.

Deixem-nos admirar per aquest Déu! I permeteu-nos allunyar-nos de tots els ressentiments fugitius, plaers carnals i bonics objectius de la vida, per uniu-vos a la joia que Déu té en la seva imatge de les seves perfeccions, anomenades, Fill. Permeteu-me pregar:

“Infinit, etern, i la justícia divina, confessem que sovint ens hem menyspreat i exaltem-nos nosaltres mateixos al centre de les vostres afeccions on només pertanyeu a la persona del vostre Fill. Penediu-vos de la vostra presumpció, i estimeu-vos de la vostra vida eterna, de la felicitat auto-suficient en la comunitat de la Trinitat. I la nostra oració, en paraules del vostre Fill ( Joan 17:26), és l´amor amb el qual vosaltres l´estimeu pot estar en nosaltres, que podríem pertànyer a la Comunitat de la joia i que l´oceà de l´amor sigui sempre i quedi per sempre. Amén”

El Plaer de Déu en tot el que Ell fa

Kathyyee — Tue, 12 Jan 2021 23:12:46 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|The Pleasure of God in All That He Does}}Psalm 135:6 <blockquote>Qualsevol cosa que faci el Senyor es complau en tot el que fa, tant en la...».

{{info|The Pleasure of God in All That He Does}}Psalm 135:6

<blockquote>Qualsevol cosa que faci el Senyor es complau en tot el que fa, tant en la terra com en el cel, en els mars o en les profunditats </blockquote>

2 supòsits destaquen aquest sèrie

Aquestes 2 assumpcions rauen en la creació d´aquesta nova sèrie de missatges sobre els palers de Déu

1.-Un supòsit sobre la dignitat de l´ànima

El primera supòsit és que “la dignitat i l´excel·lència de l´ ànima (Henry Scougal). Si l´apliquem a Déu, doncs una manera de mantenir la dignitat i l´excel·lència divina és meditar sobre el que Ell estima.

Una altra manera d´expressar-ho és dir que la mesura de la dignitat divina és determinar en què Ell es delita. O una tercera manera podria ser que l´excel·lència divina més gran està enregistrada per els seus gaudiments. El que li dóna plaer és la bellesa i el seu caràcter meravellós.

2. Un supòsit sobre en què ens transformem

Un 2nd supòsit és que, quan fixem l´atenció dels nostres cervells sobre la dignitat i excel·lència divina, és que, quan meditem sobre la seva glòria, canvien pas a pas a la seva semblança. 

<blockquote>“ I tots nosaltres desvelem el rostre, mantenint la glòria del Senyor, canviem a la seva semblança d´un grau de glòria a l´altre”. (2 Corintis 3:18)</blockquote>

Per tant, el meu objectiu en aquestes 12 setmanes és fixar directament la vostra atenció en els plaers divins, revelat en les Escriptures; i amb la esperança de trobar en els alguna de les infinites mesures de la dignitat de Déu i la seva excel·lència; i observant aquesta glòria podria esdevenir d´un moment a l´altre la seva excel·lència; per tant, tant a la feina com al treball, a l´escola veureu les bones tasques que lo donen glòria al nostre Pare en el Cel.

Retrateu els seus plaers en l´oració. Manteniu la seva glòria escoltant-lo. Apropeu-vos amb la meditació. Mostreu la seva dignitat al món. Potser Déu serà generós en beneir el ministre de la seva Paraula durant aquestes setmanes.

Déu ha estat exageradament feliç. 

La passada setmana ens varen centrar en el plaer que Déu Pare posa en el seu Fill. La lliçó més important d´ aprendre d´aquesta veritat que és: “ Déu és i sempre ha estat exageradament feliç. Mai ha estat sol. Sempre gaudint sobretot de la satisfacció de la glòria del seu Fill. Podríem dir que el Fill de Déu ha estat el terreny de les excel·lències o l´exemple de les perfeccions divines. I també tota la eternitat Déu ha mantingut el magnífic terreny del resplendor radiant en el seu Fill amb satisfacció desbordada.

Déu no està obligat a res fora de si mateix

Una 2na lliçó apresa d´aquesta veritat és que Déu no està obligat a res fora de si mateix per fer o no qualsevol cosa que vulgui. Si Déu fos infeliç, o deficient en certa manera, estaria obligat en certa manera des de fora per compensar les seves deficiències i finalment ser feliç.

Aquesta és la nostra manera de ser. Arribem al món sense conèixer res i perdent anys i anys en assistir a classe o aprendre a l´escola a base de cops. Els pares i mestres ens diuen cóm aprendre el que no es agrada fer perquè ho necessitem per superar algunes deficiències en nosaltres mateixos- augmentar els coneixements, reforçar el cos o refinar els nostres modals.

Però Déu no és així. Ha estat complet i desbordat per totes les satisfaccions tota la eternitat. No necessita educació. Res no podem oferir- l´hi que no vingui d´Ell. Ni ningú no pot subornar-lo ni coaccionar-lo de cap manera. No podeu omplir una muntanya amb cubells d´aigua de la vall. Així doncs, Déu no pot fer res a contracor ni sota cap suborn exterior com si Ell fos encaixat o atrapat en una situació invisible ni planificada.

Tot el contrari, perquè Ell està complet i exageradament feliç i superat per la satisfacció de la compartició de la Trinitat, tot el Ell fa és lliure i sense coaccions. Les seves accions són desbordades per la joia. Això és el que vol dir- nos quan les Escriptures diuen que Déu fa alguna cosa amb el “gran plaer” de la seva voluntat. Això vol dir que res fora del propi plaer de Déu- el plaer que posa en el que Ell és, res més que el plaer- ha restringit les seves opcions i actes. Déu fa el que li plau.

Això ens porta al centre del missatge d´avui-“El plaer de Déu en tot el que Ell fa”- i al text del Psalm 135.

Aquest Psalm comença per reunir-nos per pregar: Pregueu al Senyor. Reciteu el nom del Senyor”. Després, començant per 3r versicle, els psalmistes ens dinen els motius que cal sentir per pregar en els nostres cors cap a Déu. Ens diu, per exemple:” Pregueu al Senyor, perquè Ell és bo”. El llistat de motius per pregar arriba fins al 6è versicle, i en aquest vull centrar-me avui:

<blockquote>“Qualsevol cosa que faci el Senyor li complau, 
en el Cel i en la terra, 
en el mar i totes les profunditats”.</blockquote>

El Psalm 115:3 ens diu la mateixa cosa:

<blockquote>El nostre Déu està en el Cel 
Fa el que li plau</blockquote>

Aquest vers ens mostra que qualsevol acte diví, el fa de la manera que li complau. Deu no està limitat a fer una cosa que no l´agradi. Mai no es queda arraconat on l´únic recurs sigui fer algun acte indesitjable. Fa el qui l´agrada. I a més, en slagún sentit, troba el plaer en totes les que fa.

Isaïes les mateixes paraules dels Hebreus ( com a nom) que Isaïes 46:10 on el Senyor ens diu:

<blockquote>“ El meu consell romandrà, 
I el compliré amb plaer”</blockquote>

En la base d´aquests textos i en molts d´altres caldria postrar-nos davant de Déu i pregar la seva poderosa llibertat – que en algun sentit al menys Ell sempre actua amb llibertat, segons el seu “ bon plaer”, ajustant-se als seus propis delits. Mai esdevé la víctima de las circumstàncies. Mai es forçat a fer alguna cosa en qualsevol situació que no gaudeixi.

Realment Déu troba plaer en tot el que fa?

Aquesta és una gloriosa descripció de Déu de la seva poderós llibertat- fer el que li complau i complir tots els plaers. Però seria una descripció difosa o distorsionada, si ens aturem aquí. Per accedir aquest focus i configurar-la, cal fer.se aquesta pregunta: “ Cóm pot Déu dir en Ezequiel 18:23 i en el 32 que Ell no troba plaer enla mort de qualsevol pecador, si en el fet que faci troba plaers en qualsevol casa”?

La pregunta rau en Ezequiel 18

En Ezequiel 18:30 Déu aconsella la Casa d´Israel no jutjar, Oh, en la Casa d´Israel, cadascú a la seva manera, diu el Senyor: “El els urgeix a penedir-se: “ Penediu-vos i supereu totes les transgressions” I al final del versicle 33, Ell diu: “ perquè us morireu, oh, Casa d Israel? Com que no hi ha plaer en la mort de ningú, el Senyor ens diu: “doncs, torneu i viviu” 

Això sembla una descripció molt diferent que la que trobem en el Psalm 135, on Déu fa el que li plau. Aquí Ell sembla estar arraconat. Sembla ser forçat a jutjar-los quan realment no ho necessita. Sembla fer alguna cosa que no li plau,. Complirà tots els seus palers o no? És realment lliure de fer qualsevol cosa segons els seus plaers? O la seva poderosa llibertat està limitada? Pot fer el que li complagui fisn a cert punt, que li preocupa en fer-les només si li dol? 

No podem limitar la llibertat divina a la naturalesa 

Caldria resoldre aquesta qüestió tornant al Psalm 135, dient que Déu fa el que li plau en el món natural però no en l´ entorn personal: Després de tot, així s´expressa en el 7è vers.

<blockquote>“Ell és qui provoca que els núvols apareguin sobre la terra, els llamps per la pluja i porta el vent des dels seus orígens”</blockquote>

Però aquests esforços per limitar la llibertat divina a l´entorn natural no funcionarà per dues raons:

1.-Una és que Déu controla el vent i el fa bufar on vol i quan li plau- la qual cosa és certa ( recordeu a Jesús: “ La Pau hi serà) – doncs Déu és el responsable de la destrucció de milers de vides a causa dels huracans, tornados, monsons o tifons que Déu aporta des de les seus orígens durant segles. 

Doncs quan el Psalm 135 ens diu que el Senyor fa el qui li complau, incloent prendre la vida personal al mar mitjançant el vent que Ell controla personalment.

2.- Però el text no ens permet romandre en un silenci indiferent com aquest. El Psalmista incideix sobre els versos 8-11 on diu que la llibertat poderosa de Déu va mostrar-se en l´Èxode lluny d´Egipte:

<blockquote>8) Va ser Ell qui va assassinar el primer nadó d´Egipte, ambdós: humà i animal</blockquote>

10) que va ferir moltes nacions i matar molts reis .....

Aquesta és la 2na raó per la qual no podem limitar la llibertat divina al terreny animal en aquest Psalm. Quan el psalmista diu en el 6è vers que: “ Déu faci el que faci” no al·ludeix a la implicació d´aquestes tragèdies que pertanyen al vent; només es refereixen a la implicació en la destrucció de les rebel·lions egipcis, les nacions, i els reis. Aquest és el ventall del que Déus f quan fa el que li plau. 

Doncs en Ezequiel diu que: “ Déu no es complau en la mort del poble irreverent, i en el Psalm 135 diu que: “Déu fa el que li plau, incloent el poble irredempt. I el mateix verb hebreu s´utilitza en el Psalm 135:6 ( “Ell es complau”) i Ezequiel 18:32 ( “Ell era el plaer”)

El problema s´agreuja

Abans suggereixo una solució al problema, permeteu-me fer-ho pitjor

Molts cristians actualment tenen l´idea no és un obstacle per arraconar-lo en fer les coses que innecessàries. Fàcilment puc imaginar-me una resposta al que hem vist seria dir que hem creat una situació artificial perquè aquest Psalm 135 no diu que Déu es delités en destruir al poble egipci.

Potser algú diria que: “ fent el que i complau” del Psalm 135:6 és justament un número de discursos sense arrossegar el sentit del plaer o del delit. I per tant ella dirien que Déu només es dol quan Déu ha d jutjar els pecador impenitents, i no té cap sentit que faci el que li complau fer. 

En resposta això, repetiria altre vegada que la paraula utilitzada en el Psalm 135:6 per a Déu és “ un plaer” en Ezequiel 18:32 pot no ser “plaer”. Ara adreçaria la atenció al Deuteronomi 28:36 on Moisès adverteix d´un judici proper sobre l´Israel impenitent. Però en aquest moment alguna cosa destacadament diferent d´Ezequiel 18:32:

<blockquote>“ I com el Senyor es delita en fer-vos el be i multiplicar-vos, doncs el Senyor es delitarà en portar-vos la ruïna i destruir-vos (Cf. Proverbis 1:24–26; Revelació 18:20; Ezequiel 5:13.)</blockquote>

There appears to be something missing here...i en cert sentit Ell fa ( aquest és el missatge del Psalm 35:6-11 i del Deuteronomi 28:26)

Una Solució a la qüestió 

Us he recomanat una solució abans i ara us donaré una altre: dir que la mort i la misèria de l´impenitent està a dintre o afora no el delita. Déu no és un sàdic. Ni maliciós o sanguinari. Al contrari, quan es jutja un rebel, un dolent, un incrèdul, el que li agrada a Déu és la reivindicació de la veritat i la santedat del propi honor i glòria. 

Quan Moisés adverteix Israel que el Senyor els enviarà castics i la ruïna a tots i la destrucció si no se´n penedeixen, vol dir que qui es rebel·la contra el Senyor i es mouen més enllà del penediment no seran capaços d´haver fet miserable al Totpoderós. Quasi al contrari. Moisés diu que, quan siguin jutjats, no podran donar una oportunitat a Déu d´alegrar-se com a demostració de la justícia i del seu poder i de la seva infinitat dignitat de la seva glòria. 

Sigueu admirador de Déu

Permeteu-me que un consell aquest matí. Déu no es burlat. Tampoc es arraconat ni atrapat ni coaccionat. De camí al Calvari, tenia legions al seu voltant. “ Ningú no em traurà la vida; ho deixo al meu parer” al meu plaer, per la joia que he poso davant meu. En aquest punt de la història de l´univers on Déu semblava atrapat, era responsable precisament de fer el que li complaïa – morint per justificar l´ impiu com vostès o jo. 

Permeteu me admirar i preguntar-me aquest matí: “ El nostre Déu està en el cel; qualsevol acte que faci es complau”. Amén.

A Déu tot poderós i Pare: preguem per vostès i per la felicitat duradora en companyia de la Trinitat. Com que gaudiu d´ una glòria infinitament exuberant; satisfeta amb el panorama de les vostres perfeccions reflectides en el vostre Fill. I us preguem perquè sou lliure i poderós en la pròpia auto-suficiència o l´anhel en el vostre cor. Us preguem per a que el vostre pla i consell sigui controlat no només per la vostra voluntat si no pel gran plaer.

Combatre la incredulitat d´un esperit arrogant

Kathyyee — Tue, 12 Jan 2021 22:59:31 GMT

Kathyyee:

{{info|Battling the Unbelief of a Haughty Spirit}}1 Corintis 4:7

Definir la Fe i la Incredulitat

Permeteu-me començar per definir-vos la Fe i la Incredulitat. Jesús deia en Joan 6:35: “Sóc el pa de vida; tot el que s´apropi a Mi no passarà gana i els que creguin en Mi mai sentirà set".

Agafo això doncs que la incredulitat en Jesús ( no la Fe en Jesús) és una fugida de Jesús per cercar la satisfacció en altres coses. I CREURE en Jesús és apropar-se a Jesús per la satisfacció de les nostres necessitats i desitjos. 

La Fe no és principalment un acord amb els fets en el seu cervell; és sobre tot un desig en el cor que ens uneix satisfactòriament a Jesús. “Sóc el pa de vida; tot el que s´apropi a Mi no passarà gana i els que creguin en Mi mai sentirà set!". 

Tanmateix la vida eterna no es dona a la gent que simplement pensa que Jesús es el Fill de Déu. Es dóna a la persones que beuen de Jesús com el Fill de Déu.” L´aigua que us donaré esdevindrà com una font d´aigua que brolla cap a la vida eterna”. (Joan 4:14). “ Ell és el pa de la vida per aquells que el reben- els qui prenen el seu aliment i satisfacció d´Ell: Això és el que significa creure en l´únic Fill de Déu i salvar-se.

La manera profunda de la incredulitat

Una altra manera d´ incredulitat que cal comentar és sobre la incredulitat de l ´esperit arrogant o orgullós. Hi ha una relació molt estreta entre ambdues. Vet aquí cóm descriuria aquesta relació. La incredulitat és allunyar-se de Jesús o de Déu per cercar la satisfacció en altres coses. L´ORGULL és allunyar-se de Déu espacialment per auto-satisfer-se.

L´avarícia és allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en coses. L´ impaciència es allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en la vostre pla d´accions lleugeres. La luxúria és allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en el sexe. I la rancúnia és allunyar-se de Déu per cerca la satisfacció en la venjança.

Però més profund que totes aquestes maneres d´incredulitat és creure en l´orgull, perquè l´autodeterminació i auto-exaltació estan lligades a altres disposicions pecaminoses. Per tant la lluita que el darrer pecat comentem en les nostres sèries és la més profunda., l´orgull o un esperit arrogant. I especialment la lluita durant l´adveniment, perquè l´ arribada del Fill de Déu en forma humana és un fet extrem d´humilitat i auto-abnegació.

Quan dic “orgull” com a mena d´incredulitat, l´ implicació pràctica és aquesta: la lluita contra l´orgull és la lluita contra la incredulitat; o per posar-nos positius, la lluita de l´ humilitat és la lluita de la FE.

Diversos passatges bíblics sobre l´orgull.

Per tant, el que vull fer és començar per els Corintis 4:7 i després veure altres passatges sobre l orgull. Tots aquests passatges comparen l´orgull amb altres coses. Ells demostren que és contrari a l´orgull. Tot el que vull mostrar-vos en cada cas és que la essència de la Fe s´oposa a l´orgull. En altres paraules, vull veure en la Bíblia que és una forma d´incredulitat, que s´oposa a la Fe, i la manera de lluitar és creure en tot el que és Déu mitjançant Jesús Crist.

I la meva pregària en aquest punt és que el vostre desig per Déu sigui fortament insatisfactori.

1. 1 Corintis 4:7

<blockquote>Qui veu coses diferents en vostè? [ Millor: qui us da diferent d´altres? O: qui us dona les diferències?] Què us fa que no el rebeu? I si s´ha rebut això perquè us enorgulliu com si no fos un do?</blockquote>

Què s´oposa a l´orgull en aquest text? Oposar-se és reconèixer la veritat que les nostres habilitats diferents són dons divins. Els Corintis varen captar els punts forts d´una persona contra altre (1:12). Pau diu que aquest tipus d´orgull en l´home seria impossible si realment vosaltres coneguéssiu la veritat de que les habilitats són dons divins i no tenen fonaments en l´home.

Per tant, la primera cosa per lluitar contra la incredulitat de l´orgull és aconseguir la veritat bíblica i descansar en ella: que Déu ens dóna poders: per tant, permeteu-li que s´enorgulleixi de Déu i no de l´ home.

2. Jaume 4:6–8

<blockquote>[Déu] dóna més gràcies; tanmateix ens diu: “ Déu s´oposa a l´orgull, però ens dóna la gràcia de l´ humilitat”. Sotmeteu-vos dons a Déu. Resistiu al dimoni i ell us abandonarà. Esteu a prop d´Ell i Ell ho estarà”. </blockquote>

Oposar-se a l´orgull aquí és sotmetre a Déu i descansar a prop seu. L´oració vol ser independent, auto-controlar-se, autònoma. Per això inevitablement sorgeix un conflicte amb Déu. Això és la raó per la qual la gent no vol sotmetre a l´ ensenyances divines tant allunyades de Déu com és possible

Si assisteixen al temple per escoltar a Déu per contrastar els seus estils de vida, s´allunyaran i tornaran, perquè gaudiran trucant entre ells i tibant de les seves cordes.

Però Jaume diu que caldria aturar aquesta mena de gent i apropar-ser. Caldria aturar-se de rebel·lar-se per sotmetre´s. Perquè Déu s´oposa a l´orgull i us dóna la gràcia de la humilitat (v. 6).

Per tant, la manera de combatre la incredulitat de la oració aquí és aturar el desig d´autodeterminació i distància de Déu i delitar-se en la justícia divina per dir-vos el que és millor per vosaltres i ofereix a aquells en íntima amistat que volen estar a prop de la Fe (Hebreus 10:22; 11:6).

3. James 4:13–16

<blockquote>Veniu ara, qui digui: “ Avui o demà anirem a aquesta o aquella ciutat i estaré un any, farem negocis i obtindrem guanys”: si no coneixes el futur, què és la vostra vida? Per vosaltres una brum que us apareix un petit instant i llavors s´esvaeix. En comptes de dir: “ Si el Senyor vol, viurem i farem això o l´altre” Quan això ens passa, us enorgulliu de la vostra arrogància. Això és el dimoni.</blockquote>

La manera d´enorgullir-se mostrada en aquest text és mitjançant la incredulitat del poder diví sobre les coses normals. Un home simplement diu: “ Vaig cap a Duluth per Nadal” i Jaume contesta: No esteu tan segur”. A canvi diu (v.15). “ Si el Senyor ho vol, viureu i anireu a Duluth per Nadal”

Creieu que Déu és poderós sobre si arribareu a casa des de el temple avui? Ho creieu sobre els vostres negocis , viatges, or salut? Si Ell ho vol, nosaltres VIUREM “( v.15è)

Jaume diu que no creure en el poders divins per courer la vostra vida i prendre-la acaba en una vida d´arrogància. La manera de combatre aquest orgull és cedir el poder diví en aquests detalls de la vostra vida i descansar en la seva impressionant habilitat per treballar per aquests que l´esperen.

4. 1 Pere 5:5–7

<blockquote>Igualment que sou joves per sotmeteu-vos als més vells. Us vestiu vosaltres mateixos, tots vosaltres amb humilitat entre vosaltres, per “ Déu s´oposa a l´orgull i dóna la gràcia de la humilitat. Humilieu-vos vosaltres mateixos sota la poderosa mà de Déu, que en el seu moment adient Ell pot exaltar-vos. Depositeu totes la ansietat en Ell, ja que Ell es preocupa de vosaltres.</blockquote>

Aquí Pere diu que caldria que tots vosaltres estigueu revestits d´humilitat. I després Ell diu que una de les coses que fareu és depositar la vostra ansietat en el Senyor.

Per què aquest lliurament de l´ansietat en el Senyor s´oposa a l´orgull? Perquè l´orgull no admet que existeixis, i especialment no l´agrada admetre que necessita a algú més per controlar-la.

Per això tenim raó en destacar què es realment la Fe- La Fe admet la necessitat d´ajuda. L´orgull, no. La Fe s´acumula en Déu per ajudar-nos. L´orgull, no. La Fe deposita l´ansietat en Déu. L´orgull, no.

D´aquesta manera una manera de lluitar contra la incredulitat és admetre lliurement que patiu ansietat i estimar el privilegi d´invitar a lliurar-la sobre Déu.

Altre manera pràctica de conrear una ambient d´humilitat i fe en la família i en la Església és expressar la necessitat personal de Féu quan preguem.

Podeu dir que demaneu aquesta via en secret. I agraeixo a Déu si ho feu. Però reclamo a l´amor i la veritat que ho feu en les oracions amb altres, no amagueu el vostre cor a la Fe. Si no sentiu les oracions dels altres quan demanen personalment les necessitats personals i la desesperació, la nostra convivència serà superficial, la humilitat de la Fe s´ofegarà, l´orgull esdevindrà una església enganyada i malaltissa.

O quin ministeri pel meu esperit quan prego amb els sants que adreço a Déu amb paraules les necessitats més serioses i després el seu anhel en ajudar en les seves vides pròpies.

Quants hi han que estan convençuts que pregar en veu alta pel altres és estimar-los i pregar en veu alta és egoisme. Crec la veritat és justament oposar-se a l´orgull, no interessadament, qui extreu de les nostres reunions la flaire meravellosa dels qui tenen la Fe del cor trencat. Em complau en vosaltres si no hi ha cap més raó que el ministeri del meu cor, permeteu que els vostres desitjos per l´ajuda divina i per escoltar la plenitud quan preguem tots junts!

5. Jeremies 13:15–16

<blockquote>Escolteu i poseu l´orella; no sigueu orgullosos pel que a dit el Senyor. Adoreu al Senyor, el vostre Déu, abans que arribi l´obscuritat.</blockquote>

No sigueu orgullosos, honoreu al Senyor , el vostre Déu.” Oposar-se a l´orgull és donar Glòria a Déu!

Però què vol dir? No podeu honorar la glòria divina en el sentit de donar-li glòria. Ho podeu fer fent coses que demostrin la seva glòria. Cóm? Doncs, escoltant els Romans 4:20: ! Abraham va créixer fort en la seva Fe, donant glòria a Déu”. La Fe dóna glòria a Déu perquè mostra que Déu és veritablement gloriós.

La Fe vol mostrar la glòria de la gràcia divina i la glòria de la saviesa. La Fe busca maneres de maximitzar la glòria de la joia de veure Déu. El que simplement vol dir que la Fe estima Déu per ser-ho. 

I el que s´oposa veritablement a l´orgull. L´orgull vol ser fet molt per la pròpia glòria. I Jesús diu en Joan 5:44: “ Com podeu creure qui rep la glòria uns dels altres?. En altres paraules, no puc. No puc apropar-me a Jesús per satisfacció si això vol dir buscar la vostra satisfacció des de l´orgull dels homes.

6. Jeremies 9:23–24

<blockquote>Doncs, diu el Senyor: “ Que el savi no s´enorgulleixi de la seva saviesa; que l´home poderós no s´enorgulleixi de ser-ho; ni l´home ric de la seva riquesa; sinó que és la gloria de la glòria en això, que entén i sap que sóc el Senyor que practiquen l´amor, la justícia i la justícia sobre la terra; em delito per aquestes coses, diu el Senyor”.</blockquote>

El que tenim una lluita en les nostres mans. L´enemic de l´orgull ens arriba de tots els fronts:

*Ens encanta que ens facin servir els nostres pensaments: quines bones puntuacions, solucions brillants, intel·ligents en una direcció, guanyar en un joc de Scramble.
*Ens encanta que ens facin servir els nostres cos- que poden treballar molt i fort, or que som musculats i estan ben informats, que poden córrer ràpid i aixecar gran pes o anar ràpid.
*Ens encanta que facin servir les nostres possessions- on vivim o els veïns, o conduir un cotxe, o un estèreo, o mantenir un porta-foli.

Però Jeremies diu: “Derroteu l´enemic de l´orgull de formar part de Déu. Glorificar en això, que coneix a Déu. Voleu presumir d´intel·ligència? Presumiu de Déu. Voleu glorificar la força i la bellesa? Glòria en Déu. Voleu presumir d´una finca? Feu-ho en Déu.

Cóm lluitar contra l´orgull 

Quan és diu i es fa, quina és la resposta bíblica fonamental a la pregunta de cóm lluitar contra l´orgull?

El 6 de desembre vaig fer la següent entrada en la meva publicació. És la meva pròpia confessió de la necessitat i la meva resposta a aquesta qüestió.

<blockquote>No és la manera més eficaç de brollar el meu delit d´encantament, de centrar-se en fer més per Déu? L´auto-abnegació i la crucifixió de la carn és essencial però oh, què fàcil és formar part d´un acte d´auto-abnegació!. Quin motius més insidiosos de plaer de formar part de trencar-se excepte doblegar totes les meves facultats per delitar-se en el plaer de formar part de Déu!</blockquote>

L´hedonisme cristià és la solució final. És més profund que la mort en si mateixa. Cal aprofundir en la tomba de la carn per trobar realment la corrent de l´aigua miraculosa que t´enganxa amb el tast de la Glòria divina. Només aquesta expressió sense paraules, qualsevol admiració per satisfer és el final del joc.

Combatre la incredulitat d´un esperit arrogant

Kathyyee — Tue, 12 Jan 2021 22:58:42 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Battling the Unbelief of a Haughty Spirit}}1 Corintis 4:7 Definir la Fe i la Incredulitat Permeteu-me comença...».

{{info|Battling the Unbelief of a Haughty Spirit}}1 Corintis 4:7

Definir la Fe i la Incredulitat

Permeteu-me començar per definir-vos la Fe i la Incredulitat. Jesús deia en Joan 6:35: “Sóc el pa de vida; tot el que s´apropi a Mi no passarà gana i els que creguin en Mi mai sentirà set".

Agafo això doncs que la incredulitat en Jesús ( no la Fe en Jesús) és una fugida de Jesús per cercar la satisfacció en altres coses. I CREURE en Jesús és apropar-se a Jesús per la satisfacció de les nostres necessitats i desitjos. 

La Fe no és principalment un acord amb els fets en el seu cervell; és sobre tot un desig en el cor que ens uneix satisfactòriament a Jesús. “Sóc el pa de vida; tot el que s´apropi a Mi no passarà gana i els que creguin en Mi mai sentirà set!". 

Tanmateix la vida eterna no es dona a la gent que simplement pensa que Jesús es el Fill de Déu. Es dóna a la persones que beuen de Jesús com el Fill de Déu.” L´aigua que us donaré esdevindrà com una font d´aigua que brolla cap a la vida eterna”. (Joan 4:14). “ Ell és el pa de la vida per aquells que el reben- els qui prenen el seu aliment i satisfacció d´Ell: Això és el que significa creure en l´únic Fill de Déu i salvar-se.

La manera profunda de la incredulitat

Una altra manera d´ incredulitat que cal comentar és sobre la incredulitat de l ´esperit arrogant o orgullós. Hi ha una relació molt estreta entre ambdues. Vet aquí cóm descriuria aquesta relació. La incredulitat és allunyar-se de Jesús o de Déu per cercar la satisfacció en altres coses. L´ORGULL és allunyar-se de Déu espacialment per auto-satisfer-se.

L´avarícia és allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en coses. L´ impaciència es allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en la vostre pla d´accions lleugeres. La luxúria és allunyar-se de Déu per cercar la satisfacció en el sexe. I la rancúnia és allunyar-se de Déu per cerca la satisfacció en la venjança.

Però més profund que totes aquestes maneres d´incredulitat és creure en l´orgull, perquè l´autodeterminació i auto-exaltació estan lligades a altres disposicions pecaminoses. Per tant la lluita que el darrer pecat comentem en les nostres sèries és la més profunda., l´orgull o un esperit arrogant. I especialment la lluita durant l´adveniment, perquè l´ arribada del Fill de Déu en forma humana és un fet extrem d´humilitat i auto-abnegació.

Quan dic “orgull” com a mena d´incredulitat, l´ implicació pràctica és aquesta: la lluita contra l´orgull és la lluita contra la incredulitat; o per posar-nos positius, la lluita de l´ humilitat és la lluita de la FE.

Diversos passatges bíblics sobre l´orgull.

Per tant, el que vull fer és començar per els Corintis 4:7 i després veure altres passatges sobre l orgull. Tots aquests passatges comparen l´orgull amb altres coses. Ells demostren que és contrari a l´orgull. Tot el que vull mostrar-vos en cada cas és que la essència de la Fe s´oposa a l´orgull. En altres paraules, vull veure en la Bíblia que és una forma d´incredulitat, que s´oposa a la Fe, i la manera de lluitar és creure en tot el que és Déu mitjançant Jesús Crist.

I la meva pregària en aquest punt és que el vostre desig per Déu sigui fortament insatisfactori.

1. 1 Corintis 4:7

<blockquote>Qui veu coses diferents en vostè? [ Millor: qui us da diferent d´altres? O: qui us dona les diferències?] Què us fa que no el rebeu? I si s´ha rebut això perquè us enorgulliu com si no fos un do?</blockquote>

Què s´oposa a l´orgull en aquest text? Oposar-se és reconèixer la veritat que les nostres habilitats diferents són dons divins. Els Corintis varen captar els punts forts d´una persona contra altre (1:12). Pau diu que aquest tipus d´orgull en l´home seria impossible si realment vosaltres coneguéssiu la veritat de que les habilitats són dons divins i no tenen fonaments en l´home.

Per tant, la primera cosa per lluitar contra la incredulitat de l´orgull és aconseguir la veritat bíblica i descansar en ella: que Déu ens dóna poders: per tant, permeteu-li que s´enorgulleixi de Déu i no de l´ home.

2. Jaume 4:6–8

<blockquote>[Déu] dóna més gràcies; tanmateix ens diu: “ Déu s´oposa a l´orgull, però ens dóna la gràcia de l´ humilitat”. Sotmeteu-vos dons a Déu. Resistiu al dimoni i ell us abandonarà. Esteu a prop d´Ell i Ell ho estarà”. </blockquote>

Oposar-se a l´orgull aquí és sotmetre a Déu i descansar a prop seu. L´oració vol ser independent, auto-controlar-se, autònoma. Per això inevitablement sorgeix un conflicte amb Déu. Això és la raó per la qual la gent no vol sotmetre a l´ ensenyances divines tant allunyades de Déu com és possible

Si assisteixen al temple per escoltar a Déu per contrastar els seus estils de vida, s´allunyaran i tornaran, perquè gaudiran trucant entre ells i tibant de les seves cordes.

Però Jaume diu que caldria aturar aquesta mena de gent i apropar-ser. Caldria aturar-se de rebel·lar-se per sotmetre´s. Perquè Déu s´oposa a l´orgull i us dóna la gràcia de la humilitat (v. 6).

Per tant, la manera de combatre la incredulitat de la oració aquí és aturar el desig d´autodeterminació i distància de Déu i delitar-se en la justícia divina per dir-vos el que és millor per vosaltres i ofereix a aquells en íntima amistat que volen estar a prop de la Fe (Hebreus 10:22; 11:6).

3. James 4:13–16

<blockquote>Veniu ara, qui digui: “ Avui o demà anirem a aquesta o aquella ciutat i estaré un any, farem negocis i obtindrem guanys”: si no coneixes el futur, què és la vostra vida? Per vosaltres una brum que us apareix un petit instant i llavors s´esvaeix. En comptes de dir: “ Si el Senyor vol, viurem i farem això o l´altre” Quan això ens passa, us enorgulliu de la vostra arrogància. Això és el dimoni.</>blockquote

La manera d´enorgullir-se mostrada en aquest text és mitjançant la incredulitat del poder diví sobre les coses normals. Un home simplement diu: “ Vaig cap a Duluth per Nadal” i Jaume contesta: No esteu tan segur”. A canvi diu (v.15). “ Si el Senyor ho vol, viureu i anireu a Duluth per Nadal”

Creieu que Déu és poderós sobre si arribareu a casa des de el temple avui? Ho creieu sobre els vostres negocis , viatges, or salut? Si Ell ho vol, nosaltres VIUREM “( v.15è)

Jaume diu que no creure en el poders divins per courer la vostra vida i prendre-la acaba en una vida d´arrogància. La manera de combatre aquest orgull és cedir el poder diví en aquests detalls de la vostra vida i descansar en la seva impressionant habilitat per treballar per aquests que l´esperen.

4. 1 Pere 5:5–7

<blockquote>Igualment que sou joves per sotmeteu-vos als més vells. Us vestiu vosaltres mateixos, tots vosaltres amb humilitat entre vosaltres, per “ Déu s´oposa a l´orgull i dóna la gràcia de la humilitat. Humilieu-vos vosaltres mateixos sota la poderosa mà de Déu, que en el seu moment adient Ell pot exaltar-vos. Depositeu totes la ansietat en Ell, ja que Ell es preocupa de vosaltres.</blockquote>

Aquí Pere diu que caldria que tots vosaltres estigueu revestits d´humilitat. I després Ell diu que una de les coses que fareu és depositar la vostra ansietat en el Senyor.

Per què aquest lliurament de l´ansietat en el Senyor s´oposa a l´orgull? Perquè l´orgull no admet que existeixis, i especialment no l´agrada admetre que necessita a algú més per controlar-la.

Per això tenim raó en destacar què es realment la Fe- La Fe admet la necessitat d´ajuda. L´orgull, no. La Fe s´acumula en Déu per ajudar-nos. L´orgull, no. La Fe deposita l´ansietat en Déu. L´orgull, no.

D´aquesta manera una manera de lluitar contra la incredulitat és admetre lliurement que patiu ansietat i estimar el privilegi d´invitar a lliurar-la sobre Déu.

Altre manera pràctica de conrear una ambient d´humilitat i fe en la família i en la Església és expressar la necessitat personal de Féu quan preguem.

Podeu dir que demaneu aquesta via en secret. I agraeixo a Déu si ho feu. Però reclamo a l´amor i la veritat que ho feu en les oracions amb altres, no amagueu el vostre cor a la Fe. Si no sentiu les oracions dels altres quan demanen personalment les necessitats personals i la desesperació, la nostra convivència serà superficial, la humilitat de la Fe s´ofegarà, l´orgull esdevindrà una església enganyada i malaltissa.

O quin ministeri pel meu esperit quan prego amb els sants que adreço a Déu amb paraules les necessitats més serioses i després el seu anhel en ajudar en les seves vides pròpies.

Quants hi han que estan convençuts que pregar en veu alta pel altres és estimar-los i pregar en veu alta és egoisme. Crec la veritat és justament oposar-se a l´orgull, no interessadament, qui extreu de les nostres reunions la flaire meravellosa dels qui tenen la Fe del cor trencat. Em complau en vosaltres si no hi ha cap més raó que el ministeri del meu cor, permeteu que els vostres desitjos per l´ajuda divina i per escoltar la plenitud quan preguem tots junts!

5. Jeremies 13:15–16

<blockquote>Escolteu i poseu l´orella; no sigueu orgullosos pel que a dit el Senyor. Adoreu al Senyor, el vostre Déu, abans que arribi l´obscuritat.</blockquote>

No sigueu orgullosos, honoreu al Senyor , el vostre Déu.” Oposar-se a l´orgull és donar Glòria a Déu!

Però què vol dir? No podeu honorar la glòria divina en el sentit de donar-li glòria. Ho podeu fer fent coses que demostrin la seva glòria. Cóm? Doncs, escoltant els Romans 4:20: ! Abraham va créixer fort en la seva Fe, donant glòria a Déu”. La Fe dóna glòria a Déu perquè mostra que Déu és veritablement gloriós.

La Fe vol mostrar la glòria de la gràcia divina i la glòria de la saviesa. La Fe busca maneres de maximitzar la glòria de la joia de veure Déu. El que simplement vol dir que la Fe estima Déu per ser-ho. 

I el que s´oposa veritablement a l´orgull. L´orgull vol ser fet molt per la pròpia glòria. I Jesús diu en Joan 5:44: “ Com podeu creure qui rep la glòria uns dels altres?. En altres paraules, no puc. No puc apropar-me a Jesús per satisfacció si això vol dir buscar la vostra satisfacció des de l´orgull dels homes.

6. Jeremies 9:23–24

<blockquote>Doncs, diu el Senyor: “ Que el savi no s´enorgulleixi de la seva saviesa; que l´home poderós no s´enorgulleixi de ser-ho; ni l´home ric de la seva riquesa; sinó que és la gloria de la glòria en això, que entén i sap que sóc el Senyor que practiquen l´amor, la justícia i la justícia sobre la terra; em delito per aquestes coses, diu el Senyor”.</blockquote>

El que tenim una lluita en les nostres mans. L´enemic de l´orgull ens arriba de tots els fronts:

*Ens encanta que ens facin servir els nostres pensaments: quines bones puntuacions, solucions brillants, intel·ligents en una direcció, guanyar en un joc de Scramble.
*Ens encanta que ens facin servir els nostres cos- que poden treballar molt i fort, or que som musculats i estan ben informats, que poden córrer ràpid i aixecar gran pes o anar ràpid.
*Ens encanta que facin servir les nostres possessions- on vivim o els veïns, o conduir un cotxe, o un estèreo, o mantenir un porta-foli.

Però Jeremies diu: “Derroteu l´enemic de l´orgull de formar part de Déu. Glorificar en això, que coneix a Déu. Voleu presumir d´intel·ligència? Presumiu de Déu. Voleu glorificar la força i la bellesa? Glòria en Déu. Voleu presumir d´una finca? Feu-ho en Déu.

Cóm lluitar contra l´orgull 

Quan és diu i es fa, quina és la resposta bíblica fonamental a la pregunta de cóm lluitar contra l´orgull?

El 6 de desembre vaig fer la següent entrada en la meva publicació. És la meva pròpia confessió de la necessitat i la meva resposta a aquesta qüestió.

<blockquote>No és la manera més eficaç de brollar el meu delit d´encantament, de centrar-se en fer més per Déu? L´auto-abnegació i la crucifixió de la carn és essencial però oh, què fàcil és formar part d´un acte d´auto-abnegació!. Quin motius més insidiosos de plaer de formar part de trencar-se excepte doblegar totes les meves facultats per delitar-se en el plaer de formar part de Déu!</blockquote>

L´hedonisme cristià és la solució final. És més profund que la mort en si mateixa. Cal aprofundir en la tomba de la carn per trobar realment la corrent de l´aigua miraculosa que t´enganxa amb el tast de la Glòria divina. Només aquesta expressió sense paraules, qualsevol admiració per satisfer és el final del joc.

Combatre la Incredulitat del ressentiment

Kathyyee — Thu, 03 Sep 2020 03:29:49 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Battling the Unbelief of Bitterness}} <blockquote>Romans 12:17-21</blockquote> A cadascú li correspon controlar la ira. </...».

{{info|Battling the Unbelief of Bitterness}}

<blockquote>Romans 12:17-21</blockquote>

A cadascú li correspon controlar la ira. 

Mentre aquesta setmana estàvem a la meitat de la Conferència General a Madisson, un pastor va confessar-me que ell sovint s´ enfadava molt fàcilment i a vegades tenia molta ira al seu interior sobre tot quan la gent desconeix les causes. 

Ell parlava amb molts. Per alguns la ira roman sota una calma exterior. Ella fermenta quan ningú la pot veure. En altres explota instantàniament quan s´enfada. En altres la cara es torna vermella i tremola. En altres es tornen malhumorats i silenciosos. I en altres es torna càustica i la tallen amb la llengua. 

Però a cadascú cal controlar-la d´una manera i d´altra- la ira és una experiència general i la majoria de vegades no és beneficiosa. Me baso en Jaume 1:19–20 qui ens diu: "Aneu amb cura amb la ira, perquè la ira humana no funciona be amb la justícia divina!”. Cal aprendre perquè, quan ens arriba, es tenyeix d´ injustícia. Simplement és humana més que beneficiosa.

També saben que no tota la ira és dolenta. Jesús era un home sense pecats, ja ens ho diu en Marc 3:5, " Ell s´envoltava d´ells amb la ira enfadada en els seus cors endurits!” I en el Salm 7:11 ens diu: “ Déu s´enfada cada dia!”. I Paul ens diu en els Efesis 4:26, "Sigueu prudents i no pecar!”. No tota la ira és dolenta. Alguna és bona, correcta i necessària. 

Però sobretot la Bíblia ens adverteix del perill de la ira. “ Sigueu prudents amb la ira, perquè la ira humana no funciona amb la justícia divina!” (Jaume 1:19–20). "Defugiu de tota la ira, la ràbia i la malicia" (Colossencs 3:8). "Deixeu tots els ressentiments, les ràbies, la ira i el clamor... rebutgeu-les totes elles" (Efesis 4:31). " Ara les tasques de la carn són simples: el conflicte, els zels, la ira..." (Gàlates 5:20). " Cadascú que estigui enfadat amb els seus germans serà responsable d´un judici" (Mateu 5:22).

La ira és molt perillosa 

Podeu veure, des del darrer advertiment, que la ira és molt perillosa. S´arrela en els seus cors i es torna en rancúnia o en un esperit que no perdona, pot destruir-vos. Aquest és el punt en què la paràbola de Jesús en el 18 sobre el servent inoblidable, desprès del seu deute oblidable pel re, va rebutjar oblidar el petit deute del seu amic. I per això el rei va enviar-lo a presó per la seva decepció. Jesús conclou la seva paràbola amb el consell en el versicle 35: " Per tant, el meu Pare celestial fa el mateix que vosaltres si no perdoneu els vostres germans des del vostre cor”.

La ira és veritablement perillosa. Arriba als vostres cors, es torna rancúnia o un esperit que no oblida i el resultat serà un judici. Jesús va dir molt simplement a Mateu 6:15: Si no perdoneu els homes les seves culpes, el vostre Pare tampoc ho farà". Per mesurar el pes d´aquest consell, permeteu-me dividir-ho en 3 parts: 

#Ningú anirà al Cel si no és perdonat per Déu. El Cel és un lloc ofert només el pecadors perdonats.
#Ningú es perdonat si no ho desitja.
#Ningú no anirà al cel si no és perdonat.

Jesús tracta la ira igual que tracta la luxúria. Si no combateu la luxúria no anireu al Cel (Mateu 5:29). Si no perdoneu els altres, no guanyareu la Glòria. (Mateu 6:15).

Una batalla contra la incredulitat 

És aquesta salvació deguda a les obres? Això ens mostra que guanyarem la nostra via cap al Cel? No. La salvació arriba per la Gràcia mitjançant la Fe (Efesis 2:8). I el contrari a la salvació, el judici no és gràcies a la Fe, sinó a les obres (oposat a la Gràcia) mitjançant la incredulitat ( oposat a la Fe). Això és el que ens diu Jesús 

I a més, quan Jesús ens diu que l´ànima que no perdona el ressentiment ens porta a un judici i no a la salvació, vol dir que el ressentiment és una mena d´incredulitat. I la manera de lluitar en contra esdevé la lluita de la Fe. La baralla contra el ressentiment en els nostres cors no és un esforç en treballar els nostres camins cap el Cel. És una lluita per creure la Paraula divina i un depòsit de les promeses d´aquesta Gràcia.

Tornant al Seminari de Nadal i en un grup estan de 20:20 amb altres parelles. Una nit que estaven debatent el perdó i la ira, una de de les dones va dir que no podia perdonar la seva mare què va fer-li quan era petita. Varen comentar alguns dels manaments bíblics sobre el perdó i el perdó diví però ella era reticent.

Així que jo vaig dir: “com sabeu, esteu en un perill mortal d´acabar a l´Infern? Si no esteu disposada a perdonar el pecat de la vostra mare contra vostè, Déu no us perdonarà els vostres pecats. La gent que no perdona no arribarà al Cel”. Però aquesta persona no es sotmetia fàcilment a les Escriptures. La conduïa una emoció tal i es justificava per la força de la seva indignació simplement

La raó per la qual estava e sota aquell perill de perdre la seva ànima no era per a què no volia treballar prou dur per Déu sinó perquè no creia en el desig de treballar dur per ella mateixa.

La batalla contra el ressentiment és també contra la incredulitat. I la pau, el repòs i la joia que supleixen la ira i el ressentiment són la pau i la joia que els Romans 15:13 diuen explícitament ans arriba per creure en la esperança de Déu. 

4 maneres de combatre la ira per la baralla de la incredulitat

El que vaig a fer aquest mati és mostrar-vos 4 maneres de combatre la incredulitat lluitant contra la incredulitat. Si Déu reforça la seva paraula ara, hi haurà gran resultats: els vostres cors són lliures de la càrrega de la ira; al menys per part vostra les relacions poden ser guarides; un obstacle més pot ser estret de la autèntica visió de Crist i Déu serà glorificat gratament per la vostra confiança.

1. No ignoreu el consell diví del Doctor

La 1a forma de combatre la incredulitat del ressentiment és molt bàsica: anomenar, considereu que el doctor us dóna un bin consell. El Gran Metge ens diu: “ defugiu del ressentiment”. No l´ignoreu. Poseu en els vostres cervells i decidiu mantenir-lo. Això és el que cal fer si confieu en el Doctor.

Escolteu la història de la batalla de Leroy Eims contra la ira. Vet aquí un cristià líder que va descobrir que el secret estava en escoltar les ordres del Doctor.

<blockquote>“Poc temps després d´esdevenir cristià... vaig intentar fer aplicacions personals com a part del nostre estudi setmanal de la Bíblia. Una de les primeres obres que vaig agafar era la Carta de pau als Colossencs. I quan estava en el 3r capítol, l´Esperit Sant va atreure la meva atenció amb això: “ Cal controlar vosaltres mateixos coses com aquestes: la ràbia, la malicia, la còlera, la calumnia, les paraules grosses" (Col. 3:8). Vaig intentar passar per sobre d´aquest versicle, però l´Esperit me mantenia en les paraules “ rebutgeu la ira” ( KJV). I en aquell temps que tenia un temperament violent, i sempre que sorgia, copejava la propera porta amb els meus punys. Tot i que tan sovint m´havia ensangonat les meus artells i inclòs havia esclafat completament un esplèndid anell de diamants i ònix, lliurat per la meva dona, semblava no poder aturar-me. I fins i tot aquesta és la paraula divina: ”Rebutgeu la ira”. Estava clar per a mi que aquest no era pas una bon consell donat als Colossencs fa alguns segles. Era Déu que s´adreçava a mi en aquell moment!”. Així que vaig reunir-me amb Déu. M´havia parlat sobre el meu pecat de l aira i li vaig prometre que treballaria sobre això .... </blockquote>

<blockquote>El meu 1r pas era memoritzar el versicle i revisar-lo diàriament durant algunes setmanes. No s´ignorava el consell del doctor. Va posar-se ferm en arribar al vostre cervell i cor si confieu en Ell. I pregar i demanar Déu aportar aquest versicle al nostre cervell en qualsevol circumstància que fos temptat de perdre la calma. Vaig demanar la meva dona pregar per a mi i recordar-me aquest passatge i em veia fallar en la meva promesa al Senyor. Per això els Colossencs 3:8 forma part de la meva vida i gradualment Déu aixequi el pecat de mi. (L´art perdut dels deixebles, pp. 78f.)</blockquote>

Per tant la 1a manera de lluitar contra el ressentiment lluitant contra la incredulitat és creure que el consell del Doctor és bo. Si confieu en aquest consell, s´esforçarà per arribar als vostre cap i cor. Ni l´ignoreu ni el rebutgeu. 

2. Estimar ser perdonats per Déu 

La segona manera de lluitar contra el ressentiment és estimar realment i ser perdonats per Déu. Subratlleu la paraula “ estimar” 

Paul deia als Efesis 4:32: "Sigueu amables entre vosaltres, tendres, perdonant-vos uns els altres, com Déu amb Crist us perdonarà”. En altres paraules, ser perdonats per Déu us donarà un efecte poderós pel fet de perdonar la gent, sense mantenir cap rancúnia i ser ressentits. 

Cóm ser perdonat us fa esdevenir una persona que perdona? Us contesto: per la fe de ser perdonats. Sigueu creients d´ésser perdonats.

Però la dona que fa 18 anys sense perdonar la seva mare creia que seria perdonada. Ella nbo permetria que el seu pecat de rancúnia alterés la seva securetat.

Quin és l´error aquí? El que és un error és que no sabia quina la seva vertadera Fe. Salvar la Fe no és merament creure que sereu perdonats. Vol dir que creure que el perdó diví és una cosa impressionant!. Salvar la Fe sembla l´horror del pecat i llavors sembla la divinitat de Déu i creure que el perdó diví és una bellesa sorprenent i sense comentaris. La Fe en el perdó de Déu no vol dir simplement la confiança d´ésser és la mera confiança d´ésser boig. Si no la confiança que és la millor cosa del món. L´error és que no coneixia que és la veritable fe salvadora La fe salvadora no és simplement creure que serem perdonats. Vol dir que creient en el perdó diví que una cosa impressionant!. La fe salvadora sembla l´horror del pecat i llavors observa la divinitat de Déu i creure en aquets perdó és una bellesa meravellosa i glòria inexplicable. La Fe en el perdó diví ni significa simplement la confiança d´estar boig. Vol dir la confiança que és la millor cosa del món. És per això que faig servir la paraula “ estimar”. La fe salvadora estima ser perdonat per Déu. 

I aquest està l´ enllaç amb la batalla contra el ressentiment. Podeu continuar sentint la rancúnia si la vostra fe significa merament que esteu bojos. Però la Fe vol dir estar atemorits d´ésser perdonats per Déu, no podeu mantenir la rancúnia. Heu caigut en l´amor simplement. Aquesta és la vostra vida. Per tant lluiteu contra el ressentiment combatent la Fe que els vostres pecats serant perdonats per Déu. 

3. Confiar que la Justícia divina prevaldrà

La 3a manera de lluitar contra la incredulitat del ressentiment és confiar que la justícia divina prevaldrà.

Una causa del ressentiment és el sentiment que heu estat enganyat per algú. Us han enganyat, us han robat, no han estat creient en vostès, us han defraudat o rebutjat. I sentireu no només ser ferits, sinó també castigats. I podeu estar encertats.

I tenint la raó, parleu la injustícia d´això. Si torneu una vegada i una altra en els vostres cervells, rumieu-lo en el vostre interior. Penseu sobre les coses que podeu dir per posar-les en el lloc adient: Si penseu en això podeu demostrar als altres els seus veritables colors.

Ara Déu no està complagut amb el ressentiment. I la raó és així perquè prové d´un incrèdul en la certesa que la justícia divina prevaldrà.

Els Romans 12:19 diu: "Benvolguts, no us vengeu mai entre vosaltres, sinó deixeu-lo en mans de Déu; per això s´ha escrit: “ La venjança és meva; jo us compensaré”- diu el Senyor.

El que diu el text és que Déu ha fet una promesa que Ell mateix repararà tots els error en la mesura precisa. La seva justícia prevaldrà. Cap error ha esquivat aquesta noticia. Veure els seus dimonis més lluny que vosaltres. Ell odia més que ningú. Ell clama el dret de venjar-se.

Creieu em aquesta promesa? Confieu que Déu per liquidar els comptes més justament que mai? Si ho feu, aquest text us diu que us aturareu d´assaborir la venjança. Deixeu-lo en mans de Déu i us sentireu lliures de tornar el be pel mal i beneir aquests que us persegueixin. (Romans 12:14, 20).

La batalla contra el ressentiment i la venjança és una baralla contra la incredulitat en les promeses divines de reivindicar en el seu temps adient i de prevaldre la justícia (Salm 37:6). Si creieu que Ell ho voldrà i serà tant bé com podeu, llavors farem tal com 1 Pere ens diu al 2:23 què va fer Jesús.

Ningú estava més equivocat que Jesús. Ningú va fer un acord tan dolent com Ell. Ningú va abusar tan com Ell. Ningú va ser rebutjat tal com Ell. Només era tan innocent. Per tant va fer el que el seu cor va omplir-se d´indignació moral? 

<blockquote>Quan va ser insultat, no va respondre; quan va sofrir, no va amenaçar, però Ell confiava quer seria jutjat justament.</blockquote>

Això és, que el va superar el seu greuge en Déu, Per què ? Perquè havia esdevingut un de nosaltres i va mostrar-nos que la venjança és divina i que la seva justícia prevaldria. Amb aquesta confiança Jesús mai va permetre l´aparició de cap ressentiment del pecat en el seu cor. I nosaltres tampoc. 

La manera de combatre el ressentiment és creure que la venjança pertany al Senyor i que ens compensarà Si manteníeu la rancúnia, espereu al Jutge.

4. Confiar el vostre objectiu diví en tornar a Déu

La darrera manera de combatre la incredulitat en el ressentiment és confiar que l´objectiu diví és la causa de la vostra enveja pel vostre bé.

1 Pere 1:6–7 ens diu: "Per un moment breu mentre podeu assistir als diversos judicis, perquè la ingenuïtat de la vostra Fe, més preuat que l´or que sembla perible es prova al foc, pot redundar en lloar, glorificar i honorar la revelació de Jesucrist. En altres paraules, Déu permet les proves en les nostres vides que poden posar-nos molt enfadats. Si no és així, no són veritables proves. Però la raó que dóna és refinar la nostra fe de la mateixa manera que l´or ho és al foc.

Això vol dir que la batalla contra el ressentiment al bel mig de la prova no és altra cosa que una baralla contra la incredulitat. Volem observar la divinitat poderosa de Déu i creieu que Ell significa bé refinant-se al foc? O ens rendirem a la incredulitat i deixarem créixer el ressentiment?

 Resum 

Permeteu-me resumir-vos els 4 punts sobre cóm combatre la incredulitat del ressentiment:

#Creure que el que ens diu el Gran Doctor és un bon avis. Si Ell ens diu: “ Rebutgeu la enveja” no ignoreu aquest consell. Fixar-lo en el vostre cervell i resoldre com recordar-ho.
#Creure que sereu perdonats i que sereu per una infinita divinitat és una cosa impressionant.
#Pensat que la venjança pertany a Déu i que recompensarà a tots els que ho fessin malament.
#Creure que l´objectiu diví en totes les vostres proves és convertir la causa de la vostra enveja pel vostre bé.

Combatre la Incredulitat de la enveja

Kathyyee — Thu, 03 Sep 2020 03:18:36 GMT

Kathyyee:

{{info|Battling the Unbelief of Envy}}

<blockquote>'''Psalm 37:1-7''' 

No us irriteu pels dimonis; 
No sigueu envejosos/es dels malvats! 
Ells seran exterminats com la gespa 
i amb ells l´herba verda. 

Confieu en Déu i feu el bé; 
posseïu la terra i sigueu amics creients. 
Deliteu-vos en el Senyor, 
i Ell us enviarà els desigs als vostres cors. 

Seguiu cap a Déu; 
Confieu en Ell i Ell actuarà. 
Ell us aportarà la justícia com la llum, 
i la vostra justícia com el dia. 

Espereu-l´hi i espereu – l´hi pacientment; 
Preocupeu-vos no per qui prospera en el seu camí, 
sobre l´home que us intrigui!</blockquote>
(El següent és una transcripció de l´àudio)
Una definició d´Enveja
Un dels obstacles per preocupar-se pel demés és que els envegem. Aquesta nit parlarem de combatre la incredulitat de l´enveja.
Quan vaig analitzar la enveja per mi mateix aquesta tarda -i vaig revisar els meus pensaments en el diccionari Wenster, vaig detectar dues coses sobre ella:

1) La enveja conté un element de desig en ella mateixa. Algú ha experimentat un avantatge o benefici en la seva vida i també voleu que us passi. Que no us farà necessàriament envejosos, de totes maneres, perquè esteu d´acord amb aquest tipus de desig si heu intentat imitar a la gent en la santedat.
2) L´altre element- i aquest fa que la enveja sigui dolenta- és que el desig està lligat al ressentiment que és bo per altra gent però no per a vosaltres. Això és enveja.
Això doncs, en una frase breu, la enveja és una combinació de desig d´alguna cosa amb el ressentiment de que uns la gaudeixin i altres no. Les coses no seran tan bones per vosaltres, però sí per els altres; i a vegades justament us corromp. Per què això que serà bo per a vosaltres i no ho serà per a mi?
Les Oportunitats d´envejar abunden
La propera cosa que he fet aquesta tarda era intentar trobar alguns exemples d´enveja en la meva vida: en la meva imaginació i en la vida d´altres persones.
Quines són algunes mostres d´enveja? Mireu si podeu trobar- vos també en aquests escenaris:
He pensat en els Senyors Dukakis i Bush, i he pensat que això podia ser una oportunitat per envejar. Si un home dedica un any de la seva vida, molt diners i esforços per ser el proper president però perd la carrera- fins i tot quan pensa que és el millor candidat, té les millors polítiques i el millor opositor- penso que fàcilment pot vetllar i veure interiorment que els resultats no fórem tal com esperava. Podia sentir que ha dedicat massa temps i energia i no ha acabat en res.
O si el vostre amic es casa i vosaltres, encara no. Potser l´heu conegut des de fa temps i ara la persona es casa i vosaltres, no. Podeu començar a ressentir-vos una mica per el que l´ hi passa a ell/ella i a vosaltres no.
O dir que teniu un fill malalt crònic mentre altres famílies del vostre voltant semblen bé de salut. Podríeu pensar: “ el meu/va fill/a està sempre malalt/a. El meu/va fill/a està malalt/a aquesta setmana i no la propera i té nombrosos problemes més; però aquestes altres famílies, que no estan tan bé com vosaltres, estan sempre bé.
O que quedeu com suplent en l´equip esportiu de la Escola Superior. Tot el que feu és seure en el banc, mentre el company és a la primera posició, tot i essent un esportista brillant i aconsegueix jugar tot el temps.
O suposeu que teniu un amic que aposta en la loteria. És un boig però aconsegueix milions de dòlars. Podríeu pensar que us mereixeu aquests diners més que el vostre amic.
O sou un predicador i vegeu altres temples plens mentre les vostres fluctuen entre no omplir-se i fer-ho mínimament. Penseu que això és inútil.
O potser penseu que els altres tenen una aparença més bona o segueixen la moda més que vosaltres. Déu us ha donat aquesta aparença, però quan fàcil és recórrer la vida, veure els altres que semblen més guapos i sentiu enveja d´ells.
Una prohibició i un consell contra la enveja
Hi ha moltes ocasions d´ envejar. És un tret universal en la nostra joia i en les nostres preocupacions per altra gent. Per tant cal observar un text de les Escriptures on estigui prohibit, veure algunes conseqüències d´ella i després parlar sobre cóm combatre-la. I considerat el nostres temps, i per començar vaig a comentar al menys aquestes dues.
Nominalment, assumeixo que estareu d´acord amb mi en el que diu la Bíblia:” No ser envejosos/es”. Podem començar per aquesta? Tinc 4 textos aquí: el Salm 37:1, el Proverbis 23:17, Gàlates 5:26, i Pere 2:1. Tots diuen el mateix: “No ser envejosos/es”. Però no ser envejosos/es no és bíblic. Va contra el desig diví de no donar enveja.
I desprès podem comentar els avisos. Feu una mirada a aquest passatge. En els Gàlates 5:21 està el passatge sobre els desigs de la carn, els fruits de l´Esperit i un dels desigs de la carn és l´enveja.
Vaig intentar pensar: Caldria predicar un sermó sobre la gelosia? Ho pensava aquest darrer Agost. I, tal com ho vaig pensar, vaig concloure que la gelosia era una mena d´enveja. El que vol dir que la gelosia sigui una mena d´ enveja estretament relacionada amb altra persona quan comencen a estimar el que desitgem tenir. Esdeveniu gelós/a d´una persona quan mereixeu afectes d´ algú que podria ser proper.
Ara podria ser una cosa saludable. Déu està gelós de l´amor que podria rebre. Si un marit o la seva esposa estan gelosos d´una relació dolenta, mantinguda entre el seu marit i altra persona. Però existeix una gelosia malaltissa. La raó per la qual no ho comento és perquè penso que tot el que vull dir-vos implica també la gelosia, que la considero una subcategoria, per sota de l´ enveja.
" L´ ira, l´egoisme, la rivalitat, el sectarisme, l´enveja”- això es troba al començament del versicle 21 – “ embriaguesa, orgies i la mateixa. Us adverteixo, tal com ho vaig fer abans, que aquests que ho fan així no heretaran el Regne del Déu”.
Per tant aquest és el consell. És un tema seriós. Tot el que explico en aquests sermons és seriós. En altres paraules, si oferiu el Regne a aquest estat d´incredulitat de l´enveja podria controlar la seva vida i al final naufragar la fe i, com a resultat, perdre´t.
Combatre l´enveja com el Rei David va fer-ho
Tot bé. Ja vegem què és això. Hem vist com la Bíblia ho condemna; i que les conseqüències són negatives si no es controlen. Ara permeteu-me cóm combatre-la. Aquest és un bon exemple i el Salm 37 és el principi.
Aquest és un gran Salm per comentar la lluita de l´enveja perquè comença pel punt principal: “ No ser envejós/a”. Doncs, conto 6 punts forts per no esdevenir envejós/a en els primers 11 versicles. El que intento fer aquesta nit és donar-vos un exemple de cóm lluitar una batalla de fe en les vostres pregàries.
Quan us desperteu pel mati i noteu una sensació d´enveja cap algú de la feina, d´un parent de la família o algú i digueu: “ Això no pot passar d´aquí!” Què fer sobre això? Vet aquí el que cal fer: Agafeu la Bíblia, agenolleu-vos per pregar i comenceu a llegir. Mireu les promeses bíbliques que parlen de l´enveja. Però per adonar-vos, lo primer de tot, és que l´enveja és una mena d´incredulitat.
Per això, feu un cop d´ull al Salm 37:

<blockquote>“ No sigueu envejosos/es pel fracàs, no sigueu envejosos dels gorrers”
Vet aquí el que cal.</blockquote>
La frase bàsica: No sigueu envejós/a dels malvats o rebutgeu-los.

<blockquote>Ells aviat s´esvairan com la gespa i amb ella tota l´ herba!”.</blockquote>
I desprès penso en el versicle 3r que ens diu què fer per canviar. És el contrari de l´enveja:

<blockquote>“ Confieu en Déu, Ell ho fa bé!”</blockquote>
I la propera frase pot ser una ordre o una promesa. Penso que tot alhora. En la Versió Revisada diu:

<blockquote>“ Habitareu la terra i gaudireu de la seguretat!”</blockquote>
Podria ser “gaudir de la seguretat”, però literalment és: “nodriu-vos de la Fe!”. Cada mena d´ella que en penso vol dir la Fe en Déu i per tant la idea de seguretat és correcta i bona.

<blockquote>"Deliteu-vos en el Senyor i Ell us enviarà els desigs als vostres cors!”. Seguiu el camí del Senyor; confieu en Ell!”.</blockquote>
Noteu que aquestes coses positives podem substituir l´enveja entre les vostres emocions. “Confieu!” (versicle 3r), “deliteu-vos” ( versicle 4rt), “feu” (versicle 5è) i “confieu” novament en la segona meitat del versicle 5è. Per tant la raó per escollir el Salm 37è aquesta nit és per mostrar-vos que l´ enveja és incredulitat i que té les seves arrels en la incredulitat. I el contrari de l´enveja, com vegeu, és la Fe, o delitar-se en Déu, o desplaçar les vostres càrregues en Déu.
Per això espero que estigui clar que, quan us arribi l´enveja- quan comenceu a veure a qualsevol i ressentir-vos que té alguna cosa més o no- estem començant a perdre la pau i la satisfacció en Déu degut a ella, aquest exemple és la Fe, val? Aquest és el punt fins ara.
6 raons del Salm 37: Per què creure és millor
Ara l´altra raó per què aquest Salm sigui el més important és degut a que ens dóna moltes raons per no ser incrèduls. Ens diu que cal estar tranquils i confiar que Déu està totalment a prop de nosaltres Ens diu que Ell treballa d´una manera que, inclòs semblant que alguna cosa va millor per a ells, les coses esdevindran millors per a nosaltres. Mireu doncs aquests. He escrit 6 raons per veure en aquest capítol per no deixar-nos engolir a la incredulitat de l´enveja.
1) Versicle 2nd: " Ells seran exterminats prou ràpid com la gespa i desapareixerà l´herba verda”.
Per tant si us torneu envejosos/es d´un malvat, de com guanya els milions de dòlars, Déu ens diu: ” Espereu un minut. No voldrieu estar a dintre seu. Se exterminaran tal com han aparegut i aquests que fan la voluntat divina, la compliran sempre” (1 Joan 2:15). Aquest és el primer argument.
Es repeteix en el Versicle 9è: "Qui sigui malvat cal deixar-ho, però aquests que esperen al Senyor posseiran la Terra” i en el versicle 10è: “Un moment breu i el dolent no aguantarà massa!”. Per tant la 1a raó per no permetre la enveja és aixecar una mà quan teniu aquestes sensacions cap a l´incrèdul i qualsevol que no sigui honrat és el pensament. “Espereu un moment, Déu ens diu en aquestes paraules que aquesta persona desapareixerà com una flor- molt ràpidament. Marxaran i llavors tindran la seva prosperitat?
2) Versicle 3r: " Per tant, posseireu la Terra i gaudireu de la seguretat” o “ nodrireu ( els pastos) en la Fe”. En altres paraules aquesta serà la recompensa rebuda de Déu. Confieu en el Senyor i fer el bé i pasturareu en la Terra verda. Els vostres desigs es trobaran i arribareu al següent.
3) Versicle 4rt: " Deliteu-vos en el Senyor” ( aquesta és “la veritat en el Senyor” i Ell us enviarà els desigs als vostres cors. Ara que és una promesa meravellosa, perquè l´enveja normalment creix de no tenir desigs en el cors. Si vegeu qualsevol que tingui alguna cosa que desitgeu tenir, i vegeu que enyoreu aquest desig en aquesta vida. La millor manera de combatre és adreçar-se a aquesta promesa i dir: “
Ara, Senyor, n´ heu fet un pacte amb mi en el Versicle 4rt. Dieu que, si deposito el meu desig en Vos, enviareu els desigs en el meu cor. Per tant, vaig a delitar-me en Vos!”.
Ara aquest és el pas clau: Confiar prou en Déu per arribar a la resta tal com Ell ho està. Pot haver també un profund efecte sobre els tipus de desigs per sentir-vos feliços. Totes els desigs poden ser eventualment satisfets. Aquesta és la raó d´aquestes promeses meravellosas en els Romans 8:32 ("Si Ell no va eximir el seu propi Fill sinó que ens ho va enviar, no ens donarà més coses?”) o en 1 Corintis 3:21-23 (" Tot és nostre, si Pau o Apol·lo o Cefás, la vida i la mort o les coses presents o futures- tot és nostre, vos sou Crist i Crist és Déu”). La Bíblia ens ofereix promeses permanents per la gent que es delita més en Déu que en les coses.
4) Versicles 5 & 6. "Seguiu el camí cap al Senyor; confieu en Ell i Ell farà. Us solucionarà les vostres reivindicacions com la llum i la vostra justícia en un migdia”. Puc recordar anys enrere quan l´Estevan i la Susanna Roy vivien a prop nostre de l´Avinguda Elliot. L´Estevan acabava de jubilar-se d´ Inter-Vanitat. No tenia cap posició. Desconeixia si seria contractat a Betlem i pintava els caps de setmana. Per l´Estevan Roy, un teòleg cent per cent, no era el que calia fer.
Un dia, quan travessava el carrer, va dir-l´hi: “ Necessitem realment una mica de força”. No puc recordar al seu costat estant. Vaig dir: “ Aquesta és la promesa d´avui per a tu: Isaïes 64:4: 'Qui hagi vist a Déu com tu, qui treballa per aquells que l´esperen?” I ell em respongué moltes vegades en els anys successius que podien recordar aquella trobada d´aquella tarda. “Déu treballa per aquells que confien en Ell” Aquesta és la paraula. I la paraula “treball” (en els Hebreus) està en el Versicle 5è: “Ell treballarà per vosaltres. Ell us reivindicarà”. I la paraula “reivindicació” val molt també, perquè una de les coses que romanen sovint sota l´enveja és que les coses no transcorren tal com volem. Estem aconseguint un pacte temporal, per algú més que no s´ho mereixi, les coses van molt millor. Cal reivindicar i aquesta és exactament la promesa aquí. La reivindicació arribarà.
5) Versicles 9è & 11è: " Cal tallar amb els dolents, però aquests que esperen el Senyor posseiran la Terra” i “els mansos també”. Ara si dieu: “ Bé, esperem un minut. No sóc un jueu, i no espero heretar Palestina” aneu amb compte. Totes les promeses de l´Antic Testament seran satisfetes als jueus de la mateixa manera que es compleixen per a ells o millor.
En el Nou Testament hi ha una promesa millor amb les mateixes paraules que el Versicle 11è?: “ La santedat, nominalment dita amb les mateixes paraules: “ Beneits siguin els mansos perquè ells heretaran la Terra!” . D´acord. Si no aconsegueixo Palestina, només la terra”. De fet, en els Romans 4:13: “qui siguin creient com Abraham seran nomenats hereus del món.1 Corintis 6 diu que sereu considerat àngels. Als deixebles els hi va dir que podien seure en els trons per jutjar les 12 tribus d´Israel. La Bíblia està plena de moltes promeses meravelloses que poden canviar les sensacions de ressentiment que són sota l´enveja.
6) Versicle 11è: " Els dòcils que posseiran la terra i es deliten en l´arribada”. Aquesta paraula es tradueix com “prosperitat” aquí, que probablement té una relació que no és massa útil actualment. En els Hebreus al·ludeix a tots els que s´hi trobin bé, que són els qui confien.
Aquí hi ha un breu exemple de cóm lliurar la lluita de la Fe aquest matí, si l´enveja us apareix en els vostres cors. Si preneu un text com aquest on digui: “ No ser envejós/a” i desprès dieu: “ Senyor, cal superar aquesta enveja, necessito alguns arguments de pes per romandre a prop de Vos. Podeu donar-me alguns?”
I a continuació el llegiu pas a pas. I quan us pareu i pregueu:” Senyor, obriu els meus ulls per veure la pregunta d´aquesta promesa. I concediu-me mitjançant l´Esperit la capacitat de la saviesa. Descansaré en ella, creuré en ella, caminaré sobre ella, i actuaré avui segon ella, si us plau!”. I passeu al següent versicle per treballar-ho fins que busqueu al Senyor i el trobeu per allunyar aquesta cosa tant horrible com l´enveja fora de vosaltres.
Advertiments afegits contra la incredulitat
Bé, permeteu-me prendre alguns textos més per utilitzar en el vostra lluita contra l´enveja.
Proverbis 23:17: "No permetre el vostre cor envejar els pecador, si no que seguiu sota el temor de Déu tots els dies!”. Vet aquí la gran promesa: “Segurament aquí està el vostre futur i no trenqueu les vostres esperances”. Vet aquí una persona que mira els pecadors i veu que han progressat. Quan aquesta persona comença a sentir la seves esperances no vol dir que avenci. Tractun de viure per Crist, però les coses no semblen anar tant bé com als pecadors. La Bíblia està atenta a aquesta qüestió. El Salm 37è s´ha escrit per comentar això i per també el Salm 73.
A vegades les històries van més enllà dels textos, especialment les bíbliques. Hi ha una manera de veure-les quan la literatura no ho fa. Per tant aquí hi ha una història que he utilitzat sovint per superar la temptació d´envejar. Aquesta és la història d´un noi que tenia 5 barres de pa i 2 peixos, especialment tal com la conta Joan 6:
A Joan 6, Jesús va tenir compassió de la multitud i va dir els seus deixebles:” Tenen fam!”. I ells li digueren:” Envia´ls a cas!”. Necessitem 200 denaris de pa per nodrir aquesta gent i és massa tard. Ell respongué: “ Bé, doncs, què teniu?”. I ells li respongueren: “ Aquest petit noi té 5 barres de pa i 2 peixos. Però quant és això per tanta gent?”. Ara atureu-vos aquí mateix i podeu imaginar aquest noi mirant-vos per dir:” Això és tot el que tinc. No em feu sentir malament!”. I encara això és el que és. Som joves amb 5 barres de pa i 2 peixos que serveixen com regals, mireu, el diners- qui tendeixi a sentir-se inferior. Mireu al voltant de tota aquesta gent forta, guapa i rica a les quals tot el hi va bé i tot el que tenen son 5 barres de pa i 2 peixos en una tasca que necessita 200 denaris de pa? I Jesús digué:” Doneu-me-les”. Va agafar-les i- tal com vàreu aprendre a l´Escola dominical- correctament? És una història molt bonica- Ell va pregar i va nodrir 5.000 homes, amb les dones i els sues fills. Observeu això i diu: “ Potser hi ha esperances de les meves 5 barres i 2 peixos”
I quantes cistelles varen sobrar? 12, Per què? Una per cada deixeble que no creien que hi hagués prou. Això és exactament així: mostrar que, quan doneu el que no penseu, tindreu prou, podeu tornar més del que vàreu somiar que rebreu en un primer moment. Aqueta és una història que us copejarà l´enveja contra la boca cada vegada.
Si comenceu pensant que els vostres regals són massa petits, que no necessiteu viure a cada hora, Jesús ho fa. Ell pot prendre la cosa més mínima i multiplicar-la. Tinc una petita placa sobre la meva porta de casa que Virginia Maderis va donar-me a Maryland fa 15 anys. Diu així:” el món ha de veure que podia fer un home consagrat totalment a Déu. Mitjançant el poder diví, intento ser aquest home!”.- D. L. Moody.
"Estimar és deixar les comparacions"
Una darrera il·lustració: tornem a Joan 21:” Coneixeu aquesta història, però dubto haver pensat en ella en els termes d´envejar. Fa temps que no l´havia llegit abans. Per tant no és original per a mi, però m´agrada i la compartirem. La situació és que Pere va ser compensat per Jesús davant la seva negació, havent afirmat 3 vegades alhora que estimava a Déu. En el versicle 18è diu:” Veritablement, veritablement us dic que, quan éreu joves, us vestíeu per passejar per on volíeu, però ara que sou vells, cal allargar les mans i que altres us passegin i us portin on no voleu anar. Això és el que Jesús va dir-li a Pere: “ Això que digué per mostrar que la mort és per glorificar a Déu!”. En altres paraules ella seria un màrtir. Desprès d´això, Ell va dir-l´hi: “ Segueix-me!”.
Pere va donar la volta i veient que els seguien els deixebles a qui Jesús estimava- això que, Joan- que va romandre molt proper en el Sagrat Sopar l´havia dir:” Senyor qui us trairà?. Quan Pere el va veure, va respondre a Jesús: “Qui és aquest home?” És a prop aquí? Per a què dieu això?. Ell respongué: “Acabeu de dir que serè matat. Què sobre Joan? També ho serà? Tal com podeu veure, per sota de la superfície, l´enveja en el cor de Pere. “ Si això passarà, no està lluny!”. D´acord, quina relació guarda això amb Jesús?
I Jesús li digué: “ És la meva voluntat que romangui fins que jo surti, què passarà amb tu? Seguiu-me!”. Què els deia doncs? Que és realment perillós comparar les circumstàncies. És realment perillós comparar els regals. Recordeu que el dormitori del Col·legit Wheaton, Martin Noël, el meu companya en aquest moment tenia un tros de paper a la seva porta que deia:” Estimar és deixar de comparar”.. és aquesta una bona noticia. Aquí Jesús ens diu:” Mireu, no us impliqueu en comparar-vos amb altres deixebles. El que tinc per un, ho tinc per l´altre. Això és el que tinc per a tu: jo És suficient?
I aquesta és la solució de l´enveja. Tal com era justament la solució de la luxúria, sobre la qual hem parlat aquest mati. És Jesús. “ Seguiu-me. Si aneu al meu darrera, me´n tindreu, de què us preocupeu?”. I vet aquí la resposta: el que necessitem és més a Jesús. Necessitem adonar-nos quant increïble és el privilegi de conèixer a Jesús. I Ell deia en altre moment: “ No us alegreu d´això perquè el dimoni és a prop. Alegreu-vos què els vostres noms estan escrits en el Cel”. Ser deixeble de Jesús Crist és un privilegi constant tal que el que va esdevenir els altres deixebles no és important ni d´aquí ni d´allà. Per tant, defugiu de l´enveja.

Combatre la Incredulitat de la enveja

Kathyyee — Thu, 03 Sep 2020 03:17:15 GMT

Kathyyee:

{{info|Battling the Unbelief of Envy}}

<blockquote>No us irriteu pels dimonis; 
No sigueu envejosos/es dels malvats! 
Ells seran exterminats com la gespa 
i amb ells l´herba verda. 

Confieu en Déu i feu el bé; 
posseïu la terra i sigueu amics creients. 
Deliteu-vos en el Senyor, 
i Ell us enviarà els desigs als vostres cors. 

Seguiu cap a Déu; 
Confieu en Ell i Ell actuarà. 
Ell us aportarà la justícia com la llum, 
i la vostra justícia com el dia. 

Espereu-l´hi i espereu – l´hi pacientment; 
Preocupeu-vos no per qui prospera en el seu camí, 
sobre l´home que us intrigui!</blockquote>
(El següent és una transcripció de l´àudio)
Una definició d´Enveja
Un dels obstacles per preocupar-se pel demés és que els envegem. Aquesta nit parlarem de combatre la incredulitat de l´enveja.
Quan vaig analitzar la enveja per mi mateix aquesta tarda -i vaig revisar els meus pensaments en el diccionari Wenster, vaig detectar dues coses sobre ella:


1) La enveja conté un element de desig en ella mateixa. Algú ha experimentat un avantatge o benefici en la seva vida i també voleu que us passi. Que no us farà necessàriament envejosos, de totes maneres, perquè esteu d´acord amb aquest tipus de desig si heu intentat imitar a la gent en la santedat.

2) L´altre element- i aquest fa que la enveja sigui dolenta- és que el desig està lligat al ressentiment que és bo per altra gent però no per a vosaltres. Això és enveja.

Això doncs, en una frase breu, la enveja és una combinació de desig d´alguna cosa amb el ressentiment de que uns la gaudeixin i altres no. Les coses no seran tan bones per vosaltres, però sí per els altres; i a vegades justament us corromp. Per què això que serà bo per a vosaltres i no ho serà per a mi?

'''Les Oportunitats d´envejar abunden'''

La propera cosa que he fet aquesta tarda era intentar trobar alguns exemples d´enveja en la meva vida: en la meva imaginació i en la vida d´altres persones.

Quines són algunes mostres d´enveja? Mireu si podeu trobar- vos també en aquests escenaris:

He pensat en els Senyors Dukakis i Bush, i he pensat que això podia ser una oportunitat per envejar. Si un home dedica un any de la seva vida, molt diners i esforços per ser el proper president però perd la carrera- fins i tot quan pensa que és el millor candidat, té les millors polítiques i el millor opositor- penso que fàcilment pot vetllar i veure interiorment que els resultats no fórem tal com esperava. Podia sentir que ha dedicat massa temps i energia i no ha acabat en res.

O si el vostre amic es casa i vosaltres, encara no. Potser l´heu conegut des de fa temps i ara la persona es casa i vosaltres, no. Podeu començar a ressentir-vos una mica per el que l´ hi passa a ell/ella i a vosaltres no.

O dir que teniu un fill malalt crònic mentre altres famílies del vostre voltant semblen bé de salut. Podríeu pensar: “ el meu/va fill/a està sempre malalt/a. El meu/va fill/a està malalt/a aquesta setmana i no la propera i té nombrosos problemes més; però aquestes altres famílies, que no estan tan bé com vosaltres, estan sempre bé.

O que quedeu com suplent en l´equip esportiu de la Escola Superior. Tot el que feu és seure en el banc, mentre el company és a la primera posició, tot i essent un esportista brillant i aconsegueix jugar tot el temps.

O suposeu que teniu un amic que aposta en la loteria. És un boig però aconsegueix milions de dòlars. Podríeu pensar que us mereixeu aquests diners més que el vostre amic.

O sou un predicador i vegeu altres temples plens mentre les vostres fluctuen entre no omplir-se i fer-ho mínimament. Penseu que això és inútil.

O potser penseu que els altres tenen una aparença més bona o segueixen la moda més que vosaltres. Déu us ha donat aquesta aparença, però quan fàcil és recórrer la vida, veure els altres que semblen més guapos i sentiu enveja d´ells.

'''Una prohibició i un consell contra la enveja'''

Hi ha moltes ocasions d´ envejar. És un tret universal en la nostra joia i en les nostres preocupacions per altra gent. Per tant cal observar un text de les Escriptures on estigui prohibit, veure algunes conseqüències d´ella i després parlar sobre cóm combatre-la. I considerat el nostres temps, i per començar vaig a comentar al menys aquestes dues.

Nominalment, assumeixo que estareu d´acord amb mi en el que diu la Bíblia:” No ser envejosos/es”. Podem començar per aquesta? Tinc 4 textos aquí: el Salm 37:1, el Proverbis 23:17, Gàlates 5:26, i Pere 2:1. Tots diuen el mateix: “No ser envejosos/es”. Però no ser envejosos/es no és bíblic. Va contra el desig diví de no donar enveja.

I desprès podem comentar els avisos. Feu una mirada a aquest passatge. En els Gàlates 5:21 està el passatge sobre els desigs de la carn, els fruits de l´Esperit i un dels desigs de la carn és l´enveja.

Vaig intentar pensar: Caldria predicar un sermó sobre la gelosia? Ho pensava aquest darrer Agost. I, tal com ho vaig pensar, vaig concloure que la gelosia era una mena d´enveja. El que vol dir que la gelosia sigui una mena d´ enveja estretament relacionada amb altra persona quan comencen a estimar el que desitgem tenir. Esdeveniu gelós/a d´una persona quan mereixeu afectes d´ algú que podria ser proper.

Ara podria ser una cosa saludable. Déu està gelós de l´amor que podria rebre. Si un marit o la seva esposa estan gelosos d´una relació dolenta, mantinguda entre el seu marit i altra persona. Però existeix una gelosia malaltissa. La raó per la qual no ho comento és perquè penso que tot el que vull dir-vos implica també la gelosia, que la considero una subcategoria, per sota de l´ enveja.

" L´ ira, l´egoisme, la rivalitat, el sectarisme, l´enveja”- això es troba al començament del versicle 21 – “ embriaguesa, orgies i la mateixa. Us adverteixo, tal com ho vaig fer abans, que aquests que ho fan així no heretaran el Regne del Déu”.

Per tant aquest és el consell. És un tema seriós. Tot el que explico en aquests sermons és seriós. En altres paraules, si oferiu el Regne a aquest estat d´incredulitat de l´enveja podria controlar la seva vida i al final naufragar la fe i, com a resultat, perdre´t.

'''Combatre l´enveja com el Rei David va fer-ho'''

Tot bé. Ja vegem què és això. Hem vist com la Bíblia ho condemna; i que les conseqüències són negatives si no es controlen. Ara permeteu-me cóm combatre-la. Aquest és un bon exemple i el Salm 37 és el principi.

Aquest és un gran Salm per comentar la lluita de l´enveja perquè comença pel punt principal: “ No ser envejós/a”. Doncs, conto 6 punts forts per no esdevenir envejós/a en els primers 11 versicles. El que intento fer aquesta nit és donar-vos un exemple de cóm lluitar una batalla de fe en les vostres pregàries.

Quan us desperteu pel mati i noteu una sensació d´enveja cap algú de la feina, d´un parent de la família o algú i digueu: “ Això no pot passar d´aquí!” Què fer sobre això? Vet aquí el que cal fer: Agafeu la Bíblia, agenolleu-vos per pregar i comenceu a llegir. Mireu les promeses bíbliques que parlen de l´enveja. Però per adonar-vos, lo primer de tot, és que l´enveja és una mena d´incredulitat.

Per això, feu un cop d´ull al Salm 37:

<blockquote>“ No sigueu envejosos/es pel fracàs, no sigueu envejosos dels gorrers”
Vet aquí el que cal.</blockquote>

La frase bàsica: No sigueu envejós/a dels malvats o rebutgeu-los.

<blockquote>Ells aviat s´esvairan com la gespa i amb ella tota l´ herba!”.</blockquote>

I desprès penso en el versicle 3r que ens diu què fer per canviar. És el contrari de l´enveja:

<blockquote>“ Confieu en Déu, Ell ho fa bé!”</blockquote>

I la propera frase pot ser una ordre o una promesa. Penso que tot alhora. En la Versió Revisada diu:

<blockquote>“ Habitareu la terra i gaudireu de la seguretat!”</blockquote>

Podria ser “gaudir de la seguretat”, però literalment és: “nodriu-vos de la Fe!”. Cada mena d´ella que en penso vol dir la Fe en Déu i per tant la idea de seguretat és correcta i bona.

<blockquote>"Deliteu-vos en el Senyor i Ell us enviarà els desigs als vostres cors!”. Seguiu el camí del Senyor; confieu en Ell!”.</blockquote>

Noteu que aquestes coses positives podem substituir l´enveja entre les vostres emocions. “Confieu!” (versicle 3r), “deliteu-vos” ( versicle 4rt), “feu” (versicle 5è) i “confieu” novament en la segona meitat del versicle 5è. Per tant la raó per escollir el Salm 37è aquesta nit és per mostrar-vos que l´ enveja és incredulitat i que té les seves arrels en la incredulitat. I el contrari de l´enveja, com vegeu, és la Fe, o delitar-se en Déu, o desplaçar les vostres càrregues en Déu.

Per això espero que estigui clar que, quan us arribi l´enveja- quan comenceu a veure a qualsevol i ressentir-vos que té alguna cosa més o no- estem començant a perdre la pau i la satisfacció en Déu degut a ella, aquest exemple és la Fe, val? Aquest és el punt fins ara.

'''6 raons del Salm 37: Per què creure és millor'''

Ara l´altra raó per què aquest Salm sigui el més important és degut a que ens dóna moltes raons per no ser incrèduls. Ens diu que cal estar tranquils i confiar que Déu està totalment a prop de nosaltres Ens diu que Ell treballa d´una manera que, inclòs semblant que alguna cosa va millor per a ells, les coses esdevindran millors per a nosaltres. Mireu doncs aquests. He escrit 6 raons per veure en aquest capítol per no deixar-nos engolir a la incredulitat de l´enveja.

1) Versicle 2nd: " Ells seran exterminats prou ràpid com la gespa i desapareixerà l´herba verda”.
Per tant si us torneu envejosos/es d´un malvat, de com guanya els milions de dòlars, Déu ens diu: ” Espereu un minut. No voldrieu estar a dintre seu. Se exterminaran tal com han aparegut i aquests que fan la voluntat divina, la compliran sempre” (1 Joan 2:15). Aquest és el primer argument.

Es repeteix en el Versicle 9è: "Qui sigui malvat cal deixar-ho, però aquests que esperen al Senyor posseiran la Terra” i en el versicle 10è: “Un moment breu i el dolent no aguantarà massa!”. Per tant la 1a raó per no permetre la enveja és aixecar una mà quan teniu aquestes sensacions cap a l´incrèdul i qualsevol que no sigui honrat és el pensament. “Espereu un moment, Déu ens diu en aquestes paraules que aquesta persona desapareixerà com una flor- molt ràpidament. Marxaran i llavors tindran la seva prosperitat?

2) Versicle 3r: " Per tant, posseireu la Terra i gaudireu de la seguretat” o “ nodrireu ( els pastos) en la Fe”. En altres paraules aquesta serà la recompensa rebuda de Déu. Confieu en el Senyor i fer el bé i pasturareu en la Terra verda. Els vostres desigs es trobaran i arribareu al següent.

3) Versicle 4rt: " Deliteu-vos en el Senyor” ( aquesta és “la veritat en el Senyor” i Ell us enviarà els desigs als vostres cors. Ara que és una promesa meravellosa, perquè l´enveja normalment creix de no tenir desigs en el cors. Si vegeu qualsevol que tingui alguna cosa que desitgeu tenir, i vegeu que enyoreu aquest desig en aquesta vida. La millor manera de combatre és adreçar-se a aquesta promesa i dir: “

Ara, Senyor, n´ heu fet un pacte amb mi en el Versicle 4rt. Dieu que, si deposito el meu desig en Vos, enviareu els desigs en el meu cor. Per tant, vaig a delitar-me en Vos!”.

Ara aquest és el pas clau: Confiar prou en Déu per arribar a la resta tal com Ell ho està. Pot haver també un profund efecte sobre els tipus de desigs per sentir-vos feliços. Totes els desigs poden ser eventualment satisfets. Aquesta és la raó d´aquestes promeses meravellosas en els Romans 8:32 ("Si Ell no va eximir el seu propi Fill sinó que ens ho va enviar, no ens donarà més coses?”) o en 1 Corintis 3:21-23 (" Tot és nostre, si Pau o Apol·lo o Cefás, la vida i la mort o les coses presents o futures- tot és nostre, vos sou Crist i Crist és Déu”). La Bíblia ens ofereix promeses permanents per la gent que es delita més en Déu que en les coses.

4) Versicles 5 & 6. "Seguiu el camí cap al Senyor; confieu en Ell i Ell farà. Us solucionarà les vostres reivindicacions com la llum i la vostra justícia en un migdia”. Puc recordar anys enrere quan l´Estevan i la Susanna Roy vivien a prop nostre de l´Avinguda Elliot. L´Estevan acabava de jubilar-se d´ Inter-Vanitat. No tenia cap posició. Desconeixia si seria contractat a Betlem i pintava els caps de setmana. Per l´Estevan Roy, un teòleg cent per cent, no era el que calia fer.

Un dia, quan travessava el carrer, va dir-l´hi: “ Necessitem realment una mica de força”. No puc recordar al seu costat estant. Vaig dir: “ Aquesta és la promesa d´avui per a tu: Isaïes 64:4: 'Qui hagi vist a Déu com tu, qui treballa per aquells que l´esperen?” I ell em respongué moltes vegades en els anys successius que podien recordar aquella trobada d´aquella tarda. “Déu treballa per aquells que confien en Ell” Aquesta és la paraula. I la paraula “treball” (en els Hebreus) està en el Versicle 5è: “Ell treballarà per vosaltres. Ell us reivindicarà”. I la paraula “reivindicació” val molt també, perquè una de les coses que romanen sovint sota l´enveja és que les coses no transcorren tal com volem. Estem aconseguint un pacte temporal, per algú més que no s´ho mereixi, les coses van molt millor. Cal reivindicar i aquesta és exactament la promesa aquí. La reivindicació arribarà.

5) Versicles 9è & 11è: " Cal tallar amb els dolents, però aquests que esperen el Senyor posseiran la Terra” i “els mansos també”. Ara si dieu: “ Bé, esperem un minut. No sóc un jueu, i no espero heretar Palestina” aneu amb compte. Totes les promeses de l´Antic Testament seran satisfetes als jueus de la mateixa manera que es compleixen per a ells o millor.

En el Nou Testament hi ha una promesa millor amb les mateixes paraules que el Versicle 11è?: “ La santedat, nominalment dita amb les mateixes paraules: “ Beneits siguin els mansos perquè ells heretaran la Terra!” . D´acord. Si no aconsegueixo Palestina, només la terra”. De fet, en els Romans 4:13: “qui siguin creient com Abraham seran nomenats hereus del món.1 Corintis 6 diu que sereu considerat àngels. Als deixebles els hi va dir que podien seure en els trons per jutjar les 12 tribus d´Israel. La Bíblia està plena de moltes promeses meravelloses que poden canviar les sensacions de ressentiment que són sota l´enveja.

6) Versicle 11è: " Els dòcils que posseiran la terra i es deliten en l´arribada”. Aquesta paraula es tradueix com “prosperitat” aquí, que probablement té una relació que no és massa útil actualment. En els Hebreus al·ludeix a tots els que s´hi trobin bé, que són els qui confien.

Aquí hi ha un breu exemple de cóm lliurar la lluita de la Fe aquest matí, si l´enveja us apareix en els vostres cors. Si preneu un text com aquest on digui: “ No ser envejós/a” i desprès dieu: “ Senyor, cal superar aquesta enveja, necessito alguns arguments de pes per romandre a prop de Vos. Podeu donar-me alguns?”

I a continuació el llegiu pas a pas. I quan us pareu i pregueu:” Senyor, obriu els meus ulls per veure la pregunta d´aquesta promesa. I concediu-me mitjançant l´Esperit la capacitat de la saviesa. Descansaré en ella, creuré en ella, caminaré sobre ella, i actuaré avui segon ella, si us plau!”. I passeu al següent versicle per treballar-ho fins que busqueu al Senyor i el trobeu per allunyar aquesta cosa tant horrible com l´enveja fora de vosaltres.

'''Advertiments afegits contra la incredulitat'''

Bé, permeteu-me prendre alguns textos més per utilitzar en el vostra lluita contra l´enveja.

Proverbis 23:17: "No permetre el vostre cor envejar els pecador, si no que seguiu sota el temor de Déu tots els dies!”. Vet aquí la gran promesa: “Segurament aquí està el vostre futur i no trenqueu les vostres esperances”. Vet aquí una persona que mira els pecadors i veu que han progressat. Quan aquesta persona comença a sentir la seves esperances no vol dir que avenci. Tractun de viure per Crist, però les coses no semblen anar tant bé com als pecadors. La Bíblia està atenta a aquesta qüestió. El Salm 37è s´ha escrit per comentar això i per també el Salm 73.

A vegades les històries van més enllà dels textos, especialment les bíbliques. Hi ha una manera de veure-les quan la literatura no ho fa. Per tant aquí hi ha una història que he utilitzat sovint per superar la temptació d´envejar. Aquesta és la història d´un noi que tenia 5 barres de pa i 2 peixos, especialment tal com la conta Joan 6:

A Joan 6, Jesús va tenir compassió de la multitud i va dir els seus deixebles:” Tenen fam!”. I ells li digueren:” Envia´ls a cas!”. Necessitem 200 denaris de pa per nodrir aquesta gent i és massa tard. Ell respongué: “ Bé, doncs, què teniu?”. I ells li respongueren: “ Aquest petit noi té 5 barres de pa i 2 peixos. Però quant és això per tanta gent?”. Ara atureu-vos aquí mateix i podeu imaginar aquest noi mirant-vos per dir:” Això és tot el que tinc. No em feu sentir malament!”. I encara això és el que és. Som joves amb 5 barres de pa i 2 peixos que serveixen com regals, mireu, el diners- qui tendeixi a sentir-se inferior. Mireu al voltant de tota aquesta gent forta, guapa i rica a les quals tot el hi va bé i tot el que tenen son 5 barres de pa i 2 peixos en una tasca que necessita 200 denaris de pa? I Jesús digué:” Doneu-me-les”. Va agafar-les i- tal com vàreu aprendre a l´Escola dominical- correctament? És una història molt bonica- Ell va pregar i va nodrir 5.000 homes, amb les dones i els sues fills. Observeu això i diu: “ Potser hi ha esperances de les meves 5 barres i 2 peixos”

I quantes cistelles varen sobrar? 12, Per què? Una per cada deixeble que no creien que hi hagués prou. Això és exactament així: mostrar que, quan doneu el que no penseu, tindreu prou, podeu tornar més del que vàreu somiar que rebreu en un primer moment. Aqueta és una història que us copejarà l´enveja contra la boca cada vegada.

Si comenceu pensant que els vostres regals són massa petits, que no necessiteu viure a cada hora, Jesús ho fa. Ell pot prendre la cosa més mínima i multiplicar-la. Tinc una petita placa sobre la meva porta de casa que Virginia Maderis va donar-me a Maryland fa 15 anys. Diu així:” el món ha de veure que podia fer un home consagrat totalment a Déu. Mitjançant el poder diví, intento ser aquest home!”.- D. L. Moody.

'''"Estimar és deixar les comparacions"'''

Una darrera il·lustració: tornem a Joan 21:” Coneixeu aquesta història, però dubto haver pensat en ella en els termes d´envejar. Fa temps que no l´havia llegit abans. Per tant no és original per a mi, però m´agrada i la compartirem. La situació és que Pere va ser compensat per Jesús davant la seva negació, havent afirmat 3 vegades alhora que estimava a Déu. En el versicle 18è diu:” Veritablement, veritablement us dic que, quan éreu joves, us vestíeu per passejar per on volíeu, però ara que sou vells, cal allargar les mans i que altres us passegin i us portin on no voleu anar. Això és el que Jesús va dir-li a Pere: “ Això que digué per mostrar que la mort és per glorificar a Déu!”. En altres paraules ella seria un màrtir. Desprès d´això, Ell va dir-l´hi: “ Segueix-me!”.

Pere va donar la volta i veient que els seguien els deixebles a qui Jesús estimava- això que, Joan- que va romandre molt proper en el Sagrat Sopar l´havia dir:” Senyor qui us trairà?. Quan Pere el va veure, va respondre a Jesús: “Qui és aquest home?” És a prop aquí? Per a què dieu això?. Ell respongué: “Acabeu de dir que serè matat. Què sobre Joan? També ho serà? Tal com podeu veure, per sota de la superfície, l´enveja en el cor de Pere. “ Si això passarà, no està lluny!”. D´acord, quina relació guarda això amb Jesús?

I Jesús li digué: “ És la meva voluntat que romangui fins que jo surti, què passarà amb tu? Seguiu-me!”. Què els deia doncs? Que és realment perillós comparar les circumstàncies. És realment perillós comparar els regals. Recordeu que el dormitori del Col·legit Wheaton, Martin Noël, el meu companya en aquest moment tenia un tros de paper a la seva porta que deia:” Estimar és deixar de comparar”.. és aquesta una bona noticia. Aquí Jesús ens diu:” Mireu, no us impliqueu en comparar-vos amb altres deixebles. El que tinc per un, ho tinc per l´altre. Això és el que tinc per a tu: jo És suficient?

I aquesta és la solució de l´enveja. Tal com era justament la solució de la luxúria, sobre la qual hem parlat aquest mati. És Jesús. “ Seguiu-me. Si aneu al meu darrera, me´n tindreu, de què us preocupeu?”. I vet aquí la resposta: el que necessitem és més a Jesús. Necessitem adonar-nos quant increïble és el privilegi de conèixer a Jesús. I Ell deia en altre moment: “ No us alegreu d´això perquè el dimoni és a prop. Alegreu-vos què els vostres noms estan escrits en el Cel”. Ser deixeble de Jesús Crist és un privilegi constant tal que el que va esdevenir els altres deixebles no és important ni d´aquí ni d´allà. Per tant, defugiu de l´enveja.

Combatre la Incredulitat de la enveja

Kathyyee — Thu, 03 Sep 2020 02:47:57 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Battling the Unbelief of Envy}} '''Psalm 37:1-7''' <blockquote>No us irriteu pels dimonis; No sigueu envejosos/es dels malvats! Ells seran exterminats co...».

{{info|Battling the Unbelief of Envy}}

'''Psalm 37:1-7'''

<blockquote>No us irriteu pels dimonis; 
No sigueu envejosos/es dels malvats! 
Ells seran exterminats com la gespa 
i amb ells l´herba verda. 

Confieu en Déu i feu el bé; 
posseïu la terra i sigueu amics creients. 
Deliteu-vos en el Senyor, 
i Ell us enviarà els desigs als vostres cors. 

Seguiu cap a Déu; 
Confieu en Ell i Ell actuarà. 
Ell us aportarà la justícia com la llum, 
i la vostra justícia com el dia. 

Espereu-l´hi i espereu – l´hi pacientment; 
Preocupeu-vos no per qui prospera en el seu camí, 
sobre l´home que us intrigui!</blockquote>

''(El següent és una transcripció de l´àudio)''

'''Una definició d´Enveja'''

Un dels obstacles per preocupar-se pel demés és que els envegem. Aquesta nit parlarem de combatre la incredulitat de l´enveja.

Quan vaig analitzar la enveja per mi mateix aquesta tarda -i vaig revisar els meus pensaments en el diccionari Wenster, vaig detectar dues coses sobre ella:

Combatent l´ increïble cobdícia

Kathyyee — Tue, 28 Jul 2020 14:34:33 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Battling the Unbelief of Covetousness}} <blockquote>1 Timotеus 6:6-12</blockquote> L´objectiu que em proposo per vosaltres en aqueta sèrie...».

{{info|Battling the Unbelief of Covetousness}}

<blockquote>1 Timotеus 6:6-12</blockquote>

L´objectiu que em proposo per vosaltres en aqueta sèrie de missatges és fixar permanentment en el vostres cervells la veritat. El camí per lluitar contra el pecat en les nostres vides és combatre la incredulitat; i la manera per aconseguir la justícia, la santedat i l´amor és participar en la lluita de la Fe. 

3 Les raons dels objectius d ´aquesta sèrie

Existeixen al menys 3 raons per tenir aquests objectius

1. La necessitat de perseverar en la Salvació

Primer: (segons els Hebreus 12:14) i ha la santedat sense la qual no podem veure Déu. Hi han cristians professos que porten una vida tan desobedient que escolten a Jesús (segons Mateu 7:23), "Mai et vaig conèixer; per la meva part, vosaltres els malvats”; Hi han temples esperant gent creient que es salvin perquè preguen pe rebre a Jesús una vegada, sense adonar-se que la prova de la autenticitat de la oració és perseverar. Tal com deia Jesús en Mateu 24:13, "Qui afronti el dimoni, es salvarà!”. Pau diu els creient professos” Si viviu segons la carn, morireu (Romans 8:13). No es necessari arribar a Betlem per 10 o 20 o 30 anys i després perdre la eternitat en a l´infern perquè mai heu aprés a lluitar el combat de la Fe i a perseverar en la santedat. Aquesta és la primera raó per explicar aquesta sèrie. 

2. El Camí equivocat per aconseguir la Santedat.

La 2a raó és que existeix un camí contraproduent per aconseguir la santedat i porta a la mort. Quina tragèdia si pogués persuadir-vos amb les Escriptures que existeix una santedat sense la qual no veureu Déu, només cal començar a lluitar per això d´una manera que expressat en les Escriptures i condemnat al fracàs! Romans 9:31 diu: "Israel, sempre que persegueix la llei de la justícia, no la compleix, Per què? Perquè no ho fa a través de la Fe, sinó mitjançant es obres” Quina és? La justícia diària, pràctica s´aconsegueix quan es busca la llei per la Fe , no per les obres. “Obres“ vol dir que la batalla de la justícia, sense a autorització de la Fe en les promeses que satisfan i s´alliberen de Déu. Per tant, la segona raó de predicar aqueta sèrie és que estic preocupat en aprendre la lluita de la Fe per la Fe i no per les obres.

3. La Glòria divina en la nostra perseverança

El tercer motiu d´aquesta sèrie és que necessito la glorificació de Déu en el nostre objectiu de santedat, de la justícia, i l´ amor. Però Déu no ho serà al menys que nosaltres tinguem força per la Fe en les seves promeses. Ni tampoc sense aprendre a combatre la lluita de la Fe en les seves promeses, ni podríem arribar a un pes notable en la religiositat o moral, però no pe la Glòria divina. És glorificat quan es confia (Romans 4:20). Es glorificat quan la forà per ser sant prové del nostre delit en les seves promeses. Des del Diumenge de la Reforma, és adient que permeten M. Luter parla de la seva gran veritat: 

<blockquote>“ La Fe l´adora a qui confia amb la consideració més reverent i alta des què el considerem vertader i de confiança. No existeix cap altre honor igual a estimar la veritat i la justícia amb que l´adorem.... Quan l´ànima confia firmament en les promeses divines, se´l considera veritable i just, i qualsevol cosa pot ser adscrita a Déu. L´oració més alta de Déu és aquesta, que l´adjudiquem confiança, la justícia i qualsevol cosa que es pugui adscriure a aquest en qui es confia. (''La Llibertat d´un cristià'', a la Col·lecció de Dillenberger p. 52)”. </blockquote>

Per tant, el desig més gran d´aquesta sèrie és aprendre cóm viure en la oració a Déu, això vol dir que vivim creient en les promeses divines, i que combatem la incredulitat de totes les maneres possibles que conservem en el cap dels nostres cors, inclosa la cobdícia.

Definició de Cobdícia

Avui ens centrem en combatre la incredulitat de la cobdícia. Pensant en el nostre 1r text, Timoteu deixa ben clar què és la cobdícia i que combatre-la és lluitar contra la incredulitat o la fe en les seves promeses.

La paraula “cobdícia” no la faig servir aquí si no que la realitat és el que és aquest text. Quan diu en el versicle 5è que algunes tracten de la pietat com un mitjà de benefici, Pau respon en el versicle 6è que “hi ha un benefici satisfactori en la pietat”. Això us dóna la clau per definir la cobdícia. La cobdícia és desitjar tant alguna cosa que perdem la satisfacció en Déu. L´oposició a la cobdícia és la satisfacció en Déu. Quan la satisfacció en Déu disminueix, la cobdícia en beneficis augmenta. Per això Pau diu en els Colossencs 3:5 que la cobdícia és idolatria. "Mateu el que és terrenal en vosaltres: la immoralitat, la impuresa, la passió, el desig demoníac i la cobdícia que és idolatria;”. És idolatria perquè cal rebre la satisfacció de Déu que el nostre cor comença per desitjar alguna altra cosa. Per tant, la cobdícia és desitjar alguna cosa més que perdre la satisfacció en Déu. O perdent la satisfacció en Déu quan comencem a cercar més coses.

Heu considerat alguna vegada que els 10 Manaments comencen i acaben en el mateix manament virtual?: “ No tindreu cap altre Déu que jo" (Èxode 20:3) i “ no tindreu cobdícia" (Èxode 20:17) són manament equivalents. La cobdícia és desitjar qualsevol altra cosa que no sigui Déu d´una manera que suposi una pèrdua de satisfacció o de plenitud en Ell. La cobdícia és un cor dividit entre dos benefici, per això Pau la considera idolatria.

"Rebutjar la cobdícia— Combatre la lluita de la Fe "

Ara el que Pau està fent a 1 Timoteu 6:6–12 és intentar persuadir la gent de no esdevenir cobdiciosos. Però permeteu-me assegurar-vos que, quan veiem cóm Pau entén aquesta baralla contra la cobdícia. Ens dóna les seves raons per no ser-ho en els versicles 6-10 (al que tornarem) i en el 11 diu a Timoteu destruir o defugir de tot això- de l´amor al diners, o del desig d´esser ric, és a dir, cobdiciós. 

I el que Ell diu en el versicle 11, a canvi de caure en la cobdícia, “animar a la justícia, a la pietat, la fe, l amor, la fermesa i la gentilesa”. Doncs, lluny d´aquesta llista el recull la Fe per prestar una atenció especial, i diu (en el versicle 12è), " Combateu en la bona lluita de la Fe”. Essencialment, doncs, ell diu: “Defugiu de la cobdícia ... lluiteu per la bona lluita de la Fe!”.

En altres paraules, la lluita contra la cobdícia no és res més que la lluita per la Fe. Aquesta és una de les provés més fefaent de cóm obeir els 10 Manaments (un d´ells diu: “ no ser cobdiciós!”) és la Fe. És també la prova de que la cobdícia és un estat d´ incredulitat.

Quan medito sobre això, això és justament el què implica la definició de cobdícia. Quan diem que és el desig d´ alguna cosa més que la pèrdua de la vostra satisfacció en Déu. O: “ és perdre la satisfacció en Déu per començar a buscar altra cosa més. Però ara per ara la satisfacció en Déu és justament la Fe. 

Jesús va dir en Joan 6:35, "Sóc el pa de la vida; qui estigui al meu costat, no sentirà mai la fam; i els qui creguin en Mi no patiran la set. “ En altres paraules que signifiquin creure en Jesús és experimentar Ell la satisfacció de la set de la meva ànima i del meu cor afamat. La Fe és sentir la satisfacció en Jesús. La lluita de la Fe és mantenir el nostre cor satisfet en Crist- per creure realment, i mantenir la Fe que Ell trobarà en cada necessitat i satisfer cada anhel. 

Bé, la cobdícia doncs, és exactament l´oposat de la Fe. És la pèrdua de la satisfacció en Crist per començar a anhelar altres coses més satisfactòries en el nostre cor. No hi ha confusions, doncs, que la batalla contra la cobdícia és una lluita contra la incredulitat i contra la batalla de la Fe. Sigui on sigui que sentim la més lleugera aparició de la cobdícia en els nostres cors, cal tornar a això i lluitar amb tots els mitjans de la Fe. 

La millor arma de la Fe és la paraula divina. Quan la cobdícia comença a treure el seu cap avariciós, el que cal fer és pregar amb nosaltres mateixos la Paraula divina. Necessitem sentir què ens diu Déu. Necessitem sentir els seus consells sobre el que passarà amb la cobdícia i quant seriosa és la cobdícia. I necessiten sentir les seves promeses que ens donen gran satisfacció a l´ànima i supera tots els desigs cobdiciosos.

Consells contra la Cobdícia

Primerament, alguns consells.

1. La cobdícia mai aporta satisfacció

En l´ Ecclesiastés 5:11, "Qui estima els diners no serà satisfet amb els diners, ni estimarà la riquesa amb beneficis: això és una vanitat!”

Aquesta és la Paraula divina sobre els diners: no satisfà a qui els posseeix. Si creiem en Ell, nosaltres ens allunyarem de l´amor als diners. És un carrer sense sortida.

Jesús va expressar això en Lucas 12:15, " Atenció a totes les cobdícies; en la vida de l´home no consisteix en la abundància dels bens. “ Si la paraula del Senyor necessita confirmació, hi ha gent molt rica miserable en el món que intenta demostrar que una vida satisfeta no prové de tenir coses.

2. La vida espiritual ofega la cobdícia

Jesús expressava la Paràbola de les terres (Marc 4:1–20) explicant que, quan algunes sements queien al terra entre espines, aquestes varen créixer i la varen ofegar. Doncs, Ell interpretava aquesta Paràbola dient que les sement eren la Paraula divina. S´interpreta que les sements creixen entre les espines així: ”Les atencions mundanes i el delit en les riqueses i desitjar altres coses provoca l´ofegament de la Paraula i esdevé infructuós!”.

Una baralla greu apareix quan es predica la Paraula divina. El desig d´ altres coses pot esdevenir tan fort que els inicis de la via espiritual pot ofegar-ho tot. És tracta d´un advertiment tan espantós que tothom hauríem d´estar atents cada vegada que la escoltem per rebre-la amb Fe i no sufocar-la amb la cobdícia. 

3. La Cobdícia provoca l´aparició molts altres pecats.

1 Timoteu 6:10 diu: “ l´amor als diners és la causa de molts dimonis”. I Jacob 4:2 deia:” vostè cobdícia el que no podem obtenir, de manera que es lluiti per fer la guerra!”. La cobdícia és el terreny d´un centenar d´altres pecats. I el que augmenta l'avís de defugir d'ell i lluitar amb tota la nostra força

4. la Cobdícia ofega quan necessiteu més ajuda

Ella ofega a l´hora de la mort. 1 Timoteu 6:7 diu: “no portem res al món ni podem portar-nos res d´ell!”. En la gran crisi de la vostra vida, quan necessiteu més que mai satisfacció, esperança i seguretat, els vostres diners, i tots els bens volen i desapareixen. Ells us ofeguen. Són amics en els millor moments. Vosaltres entreu a l´eternitat sense res més que la mesura de la satisfacció dipositada en Déu. 

Si ara us arribés la mort, què us emportaríeu una càrrega útil de plaer en Déu o us estaríeu davant seu amb un forat espiritual, abans ple de cobdícia per omplir? La cobdícia us ofega justament quan més necessiteu ajuda.

5. La cobdícia destrueix l´ànima

1 Timothy 6:9 diu: “Tothom que desitja ser ric caurà en la temptació, dintre

d´una trampa, dintre molts desitjos insensibles i perjudicials que portent els homes a la ruïna i la destrucció!”.

Al final de la cobdícia destrueix l´ànima a l´infern. La raó pel qual estic segur que la destrucció no és un fiasco financer temporal, sinó que la destrucció final a l´infern és que Pau diu en el Versicle 12 que la cobdícia es resisteix amb la lluita per la Fe; i després afegeix: “agafeu la vida eterna a la que us cridaren quan vàreu fer una bona confessió!”. El que està en joc és la vida eterna per lluitar contra la cobdícia i la Fe. (Veure 6:19.)

Per tant en el versicle 9 no es diu que la cobdícia pot destruir el vostre matrimoni o els vostres negocis ( certament pot !) però es diu que la cobdícia pot destruir la vostra eternitat amb la ruïna i la destrucció. O en el versicle 10 diu al final: “ A través d´aquest anhel, alguns s´han allunyat de la Fe i perdut els seus cors amb molts de malts!” (Literalment: " patint molt dels mals!")

Déu ha recorregut milles de la Bíblia per advertir-nos que la idolatria de la cobdícia no és una situació beneficiosa. És un carrer sense sortida en el pitjor sentit de la paraula. És una trampa i un truc. Per això la meva paraula a vosaltres és la paraula de 1 Timoteu 6:11: “Defugiu d´allà!”. Quan la vegeu arribar ( en la Tv o en un catàleg nadalenc o a la butxaca del veí) defugiu d´ella com correria un lleó escapat d´una gàbia del zoo tot roent, mort de fam. 

Però cap a on anar?

Córrer cap a l´arsenal de la Fe, i ràpidament preneu el martell de la oració del Psalm 119:36 i llenceu-lo al voltant: “ Oh, Senyor, inclineu el meu cor cap els vostres testimonis i no cap els beneficis mundans!”. I tot seguit agafeu dos trossos: un més llarg que l´ altre, especialment fet per l´Esperit Sant per defugir de la cobdícia. I atureu-vos a la porta. Quan mostra la seva cara mortal, li mostreu el tros més curt. 

1 Timoteu 6:6: “Aquí hi ha un gran benefici en la pietat amb satisfacció!” GRAN BENEFICI, GRAN BENEFICI!. Quedeu-vos on estigueu. El lleó de la cobdícia. Teniu una gran benefici en Déu. Aquesta és la meva Fe!.

Doncs, abans de tenir temps per atacar-vos, agafeu un llarg tros (Hebreus 13:5–6), " Mantingueu la vostra vida lluny de l´amor als diners, i esteu contents amb el que teniu; Déu havia dit: “ Mai us fallaré ni us abandonaré!”. Aquí podem dir confiadament: “El Senyor és la meva ajuda, no tinc por, què més et pot fer?“ Porteu-me a casa. Què diu Pau exactament en els Colossencs 3:5, " Mateu la cobdícia!."

Germans i germanes, tota la cobdícia és incrèdula. Apreneu amb Mi: Apreneu de Mi, cóm utilitzar la espasa de l´Esperit Sant per lluitar per la bona Fe i manteniu ferma la vida eterna!”.

Combatre la incredulitat de la vergonya indeguda

Kathyyee — Tue, 28 Jul 2020 14:26:38 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Battling the Unbelief of Misplaced Shame}} <blockquote>2 Timoteu 1:6-12</blockquote> <blockquote>Aquí us recordo recuperar el do diví que és ...».

{{info|Battling the Unbelief of Misplaced Shame}}

<blockquote>2 Timoteu 1:6-12</blockquote>

<blockquote>Aquí us recordo recuperar el do diví que és al vostre interior posant les mans a sobre. Déu no ens va donar un esperit de timidesa sinó un esperit de força, amor i auto-control. No tingueu vergonya en el moment de testificar el nostre Senyor, ni jo el seu presoner, sinó compartiu el patiment de l´Evangeli amb el poder diví qui ens salvarà i ens cridarà amb una crit sant, no d´acord amb les nostres obres sinó en virtut de seu propi objectiu i la Gràcia que ens dóna en Jesús Crist des de fa anys i ara ha aparegut mitjançant Jesús Crist, el Nostre Salvador, que va abolir la mort, per il·luminar la vida i la immortalitat mitjançant l´Evangeli. Per l´Evangeli predico, faig apostolat i de mestre I a més, pateixo com vosaltres, perquè conec al que crec i estic segur que és capaç de mantenir-se fins el Dia que confiarà en mi.</blockquote>

Les definicions i causes de la Vergonya 

Permeteu-me definir mitjançant el diccionari aquesta paraula. “Vergonya” és la emoció perjudicial per la culpa conscient, per la seva absència o deficiència.

Permeteu-me il·lustrar-vos cadascuna d´aquestes causes:

#Primera: La causa de culpa. Suposem que actueu en contra de la vostra consciència i reteniu informació en la declaració d´impostos. Un parell d´anys no sentiu res perquè l´heu oblidat i no us descobreixen. Després us crida la IRS i es publica que heu mentit i robat. Es coneguda la vostra culpabilitat. Ara sentiu el dolor de la vergonya sota el control de la censura pública.
#O mirem la causa de la deficiència. Durant els Jocs Olímpics suposem que proveniu d´un petit país on sou gaire be bo en la cursa dels 3.000 m. llisos. Competiu davant centenars de persones a Seul, però la competició és tan dura que durant la darrera volta segueixen corrent darrera la resta mentre has de continuar la cursa tot sol mentre tothom et mira. Però aquí no hi ha culpabilitat. La vergonya i la humiliació poden ser greus.
#O en el cas de la indecència. Us inviten a una reunió i l´accepteu. Quan arribeu allà, els vostres vestits no són adequats. No existeix la malicia ni la culpabilitat. Només una incomoditat que us fa sentir ximple i avergonyit.

La humiliació ben entesa vs mal

Una de les coses que queda lluny d´aquesta definició de culpabilitat és que existeixen unes justificables i altres, no. Hi ha situacions on cal sentir la culpabilitat exactament tal qual. I en altres situacions, no. Molta gent diria que caldria el mentider sentir-la. I la majoria d´ells probablement diuen que el corredor de llarga distància que donarà el millor que sap no caldrà sentir-se culpable. Seria adient la decepció, però no la culpa.

Permeteu-me il·lustrar 2 tipus de vergonya amb les Escriptures. La Bíblia deixa ben clar quan caldria sentir la culpabilitat i altres, no. Vaig a explicar-vos un tipus, “la culpabilitat indeguda” i altre tipus d´adient.

La culpabilitat indeguda ( la que no caldria sentir) és la que sentim quan no hi ha prou raons per sentir-la. Bíblicament vol dir que la que sent vergonya no deshonra Déu; o que el deshonra però sense tenir cap relació. En altres paraules, la culpabilitat mal entesa prové d´alguna cosa bona- alguna cosa que no deshonra Déu-. Sentir la culpabilitat per alguna cosa dolenta però sense tenir cap relació. Aquesta mena de vergonya és innecessària.

La culpabilitat ben entesa (cal sentir aquesta) és la que sentiu quan hi ha una bona raó per sentir-la. Bíblicament vol dir que la sentim quan la nostra participació en ella deshonrava Déu. Cal sentir-la quan Déu es deshonrat degut a les nostres actituds o accions. 

Vull assegurar-me de què veieu la importància de Déu en aquesta distinció entre la vergonya adient i la mal entesa. Fer la diferència entre honrar Déu o no, si està al nostre abast. Cal combatre-la d´arrel. Si necessiteu combatre-la d´arrel, cal conèixer la seva relació amb Déu. I cal lluitar contra la culpabilitat des de les seves arrels- tota la vergonya. Perquè ambdues poden desconcertar-nos si no sabem quina relació tenen amb les arrels. 

Permeteu-me mirar alguns passatges de les Escriptures que il·lustren ambdues

La humiliació mal entesa

2 Timoteu 1:8

<blockquote>No us sentiu culpables del testimoni del vostre Senyor, ni de mi, el seu presoner, però compartiu el patiment per l´Evangeli segons el poder de Déu.</blockquote>

El que diuen els textos és que si sentiu vergonya en testimoniar sobre Jesús, sentiu una vergonya indeguda. No podem sentir-la per això. Quan parlem bé de Crist, Ell és honrat. I és deshonrat quan mantenim un terrible silenci per por. Si no hi ha cap raó d´avergonyir-se per testimoniar, però és una cosa culpable no fer-ho.

Segon: el text ens diu que si sentiu vergonya perquè el vostre amic té problemes ( en aquest cas, és a la presó) per bé de Jesús, doncs la vostra vergonya està mal entesa. Déu és honrat per la força dels seus servidors que van a la presó en nom seu. No cal sentir-la quan ens impliquem en alguna cosa que honra a Déu d´aquesta manera, sense importar el menyspreu del món.

Marc 8:38

<blockquote>“Qualsevol que s´ avergonyeixi de mi o de les meves paraules entre aquesta generació de pecadors i adúlters, també ho farà del meu Fill, quan arribi a la glòria del seu Pare amb els sants àngels.</blockquote>

La humiliació no té lloc quan la sentim a causa de la persona o de les paraules del Senyor. Si Jesús diu:” Estimeu els vostres enemics”, i la rest es mofen i pensen que és irrealitat, no podem sentir-nos avergonyits. Si Jesús diu: “ La formicació és el dimoni” i ens allibera de la etiqueta desfasada de “yuppis”, no cal sentir-se avergonyits d´estar amb Jesús. Caldria perdre la vergonya perquè les paraules de Jesús són vertaderes i la Glòria divina, per molt que els bojos ens ho facin veure. 

1 Peter 4:16

<blockquote>Si algú pateix com a cristià, permeteu no avergonyir-se, si no que sota aquest nom permeti glorificar Déu. </blockquote>

Sofrir i sentir-se reprovats com a cristians no és una ocasió per avergonyir-se, sinó de glorificar Déu. En altres paraules, en la Bíblia els criteris per definir-la en el lloc adient o perdre-la no és la bogeria dels homes, si no, si de fet honreu a Déu. 

Això és molt important per comprendre! Perquè moltes de les coses fetes en fan sentir la vergonya no és que no haguem glorificat a Déu amb les nostres accions, sinó haver fallat en donar les aparences a altre gent que l´admira. Molta part de la vergonya no es centra en Déu si no en si mateixa. Fins que no la controlem prou, no serem capaços de combatre el problema de la vergonya des de les pròpies arrels.

Romans 1:16

<blockquote>No m´avergonyeixo dels Evangelis, perquè així és el poder diví per la salvació de qualsevol creient.</blockquote>

La raó de perdre la vergonya en l´Evangeli seria sentir-la amb la veritable força divina en la salvació. L´Evangeli magnifica Déu i als humils. I per això l´ Evangeli vers el món no sembla el poder en absolut. Més aviat la feblesa (demanar la gent ésser com infants, depenent de Jesús, en comptes de mantenir-se en els seus propis peus). Però pels creients aquesta és la força de Déu poderós per salvar els pecadors. 

2 Corintis 12:9–10

Jesús deia (a Paul),

<blockquote>"La meva Gràcia és suficient per a tu, el meu poder es perfecte en la feblesa”. " Estaré tant exultant en la meva feblesa per a que la força divina de Crist pugui romandre dintre meu. Per la salvació de Crist, doncs, estic conforme amb la feblesa, els insults, les penúries, les persecucions i les calamitats; abans quan sóc feble, ara sóc fort. </blockquote>

Ara be, normalment la feblesa i els insults són ocasions d´avergonyir-se. Per a Pau, aquestes són ocasions per exultar. Pau pensa que la humiliació en la feblesa, en els insults, les persecucions esdevindrien vergonyós. Per què? Perquè el poder de Crist és manifesta en la feblesa de Pau. 

Concloc que en tots aquests textos el criteri bíblic per perdre la vergonya rau en Déu. El criteri bíblic ens diu que: “no sentiu vergonya per alguna cosa que glorifiqui a Déu, sigui quina sigui la feblesa o bogeria apareguda als ulls dels incrèduls. 

Col·locar adientment la vergonya

Es veurà la mateixa centrada en Déu si observem els mateixos textos que il·lustren la humiliació

1 Corintis 15:34

<blockquote>“Sigueu sobris sense pecar més. Per aquells que desconeixen a Déu. Us dic això per la vostra vergonya. </blockquote>

Aquí Pau diu que caldria aquesta gent sentir-se avergonyits. “ Us dic això per la vostra vergonya”. Caldria col·locar adientment la vergonya si ells consideressin deplorable la ignorància de Déu i cóm els portà a falses doctrines ( no la resurrecció) i el pecat en l´Església. Dit d´altra manera: col·locar adientment la vergonya és la vergonya que deshonra Déu: la ignorància de Déu, pecar contra Ell, les falses creences en Déu.

1 Corintis 6:5

<blockquote>Els cristians anaren als tribunal seculars per debatre disputes entre ells mateixos. Pau els reprengué.</blockquote>

“Us dic això per la vostra vergonya”. Potser que cap home prou savi pugui jutjar entre els seus membres germans?

Per contra ell diu que caldria sentir vergonya. “Us ho dic per la vostra vergonya”. Caldria posar-la adientment la seva vergonya per a què el seu comportament acredita a Déu que ells lluiten entre si cercant ajuda de la divinitat per resoldre les seves disputes. La vergonya ben considerada és la vergonya sentida perquè us impliqueu en deshonrar Déu.

I no permeteu observar aquesta implicació: aquesta gent intentaven tot el possible per aparentar fortalesa i correctes. Necessitaven vindicar-se pels homes. Necessitaven guanyar els judicis. No volien la persecució de ningú quan no tenien drets. Això semblava feblesa i vergonya. Per tant, en un veritable acte de necessitat d´evitar la vergonya tal com el món la considera, van caure en el veritable comportament que Déu considerava vergonyós.

La conclusió és: quan deshonreu a Déu, cal sentir vergonya, sense importar la seva força o saviesa que sembli als ulls humans.

Ezequiel 43:10

<blockquote>I vosaltres, fill de l´home, descriviu la casa d´Israel com el temple i la seva semblança i plans, per tal d´avergonyir dels seus pecats. </blockquote>

Déu diu que caldria Israel sentir-se avergonyits dels seus pecats. El pecat és sempre una causa per avergonyir-se perquè és un comportament que deshonra Déu.

(Veure els Romans 6:21; 2 Tessalonicencs 3:14 per més exemples de vergonya adient.)

Podem concloure d´aquests textos que el criteri bíblic per considerar la vergonya adientment rau en Déu.

Els criteris bíblics per la vergonya adient diu: “ No us sentiu avergonyits per tenir a l´abast qualsevol cosa que deshonri Déu, sense tenir en compte la seva debilitat, ni saviesa, ni justícia que sembli els ulls dels homes,

Ara cóm combatre aquesta emoció tant desagradable dita “vergonya”? La resposta és que la combatem mitjançant la incredulitat que nodreix la seva vida. I lluiten amb la fe en les promeses que Déu que supera la vergonya i ens alliberar del seu dolor.

Tres exemples per combatre la vergonya indeguda.

Permeteu-me il·lustrar-la amb tres exemples. 

1. Quan la vergonya adient perdura massa temps.

En el cas que la vergonya adient del pecat, el dolor seria present sense romandre. Si es dóna el cas es degut a la incredulitat en les promeses divines. 

Per exemple, una dona s´apropa a Jesús en la Casa del Fariseu tota avergonyida i renta els seus peus. Sense dubte sent la vergonya dels ulls de Simon que explicava a qualsevol present que aquella dona era una pecadora i que Jesús no tenia cap inconvenient per deixar-se tocar. En aquest moment hi havia un lloc adient per la veritable vergonya. Però no perdurar molt de temps. I Jesús digué:” S´han perdonats els teus pecats" (Lucas 7:48). I quan els invitats ho varen comentar, Ell els va ajudar a creure novament dient-los: “ La teva Fer us ha salvat, aneu en pau” (v. 50).

Com va ajudar Jesús els efectes aclaparadors de la vergonya? Ell va fer-la una promesa: “ Els vostres pecats són perdonats, la vostra Fe us ha salvat, en el futur aneu en pau”. Per tant el seu exemple va ser creure. Creuria ella en la condemnes dels convidats? O creuria en les paraules tranquil·litzadores de Jesús que la seva vergonya ja era prou suficient? Estava salvada i podria marxar en pau

<blockquote>I aquest és el camí de cadascú de nosaltres per combatre els efectes de la vergonya adient que intenta perdurar massa temps i aclaparar-nos. Hem de combatre la vergonya agafant les seves promeses com a tals. En tu hi ha perdó per a que siguis temut (Psalm 130:4)</blockquote>

<blockquote>Busca el Senyor per trobar-lo, crida´l quan sigui a prop. Abandona el camí de la incredulitat i l´home innocu en els seus pensaments i retorneu al Senyor que tindrà es compassió, Déu el nostre Senyor. I us perdonarà. (Isaïes 55:6)</blockquote>

<blockquote>Si confessem els nostres pecats, Ell us és fidel per perdonar els pecats i rentar els nostres pecats (1 John 1:9)</blockquote>

<blockquote>Crist va venir al món per salvar els pecadors, entre els qual em trobo (1 Timoteus) 1:15)</blockquote>

<blockquote>Tothom que creu en Ell rep el perdó dels seus pecats en el seu Nom (Fets 10:43; 13:39)</blockquote>

2. Sentir vergonya per alguna cosa que glorifica Déu

El segon exemple de combatre la vergonya és l´exemple de sentir la vergonya per alguna cosa que no és realment dolenta sinó que de fet glorifica Déu- com Jesús o els Evangelis.

El nostre text mostra com Pau lluitava contra la vergonya indeguda. En el versicle 12è diu: “Per aquesta causa pateixo el que faig, sense avergonyir-me, perquè sé crec en qui he cregut, n´ estic segur que és capaç de guardar fins el Dia que confiï en mi!”

Pau deixa ben clar aquí que la batalla contra la vergonya indeguda és un a lluita contra la incredulitat. “ No estoc avergonyit perquè conec en qui crec i estoc segur que mantindrà la seva força. Lluiten contra els sentiments de la vergonya en Crist, els Evangelis i la ètica cristiana lluitant contra la incredulitat en les promeses divines. Creieu que els Evangelis són el poder de Déu en la salvació? Creieu que la força de Crist prové de la nostra feblesa? La lluita contra la vergonya indeguda és la lluita contra la incredulitat en les promeses divines. 

3. Sentim vergonya per alguna cosa que no vàreu fer 

Finalment, el darrer exemple en lluitar contra la vergonya és l´exemple on els altres intenten lloar-nos per la vergonya de circumstàncies demoníaques pel fet de no prendre part en deshonrar Déu. 

Això va succeir a Jesús. Varen anomenar-lo bevedor i glotó. Destructor del Temple. Varen considerar-lo hipòcrita: ha ajudar els altres, sense fer-ho a si mateix. I totes aquestes fotes eren per lloar a Jesús amb vergonya indeguda. 

El mateix amb Pau. El digueren boig quan es defensava en el tribunal. Enemic dels costums jueus i trencador de la llei mosaica. Ells deien que ensenyava a pecar perquè la Gràcia podia tot. Tot això per carregar-lo amb la vergonya que no es podia mantenir. 

I us va passar el mateix. I us succeirà novament. Cóm lluiteu contra la vergonya? Creient en les promeses divines que al final de l´esforç us fallarà. Podem lluitar ara per conèixer quan sentir la nostra vergonya i quan no. Però Déu té una promesa per a nosaltres en cada cas:

<blockquote>“Israel va salvar-se pel Senyor amb una salvació duradora; no sereu avergonyits ni humiliats eternament!”. (Isaïes 45:17; 49:23)</blockquote>

<blockquote>“Cap creient en el Senyor serà avergonyit” (Romans 10:11; 9:33)</blockquote>

En altres paraules, per qualsevol judici i crítiques que altres puguin fer servir per carregar-nos amb una vergonya que no sigui la nostra, i per tota l´angoixa espiritual i malestar que porta, la promesa no tindrà èxit. Venceran tots els fills del Senyor. Es coneixerà la veritat. La veritat sortirà a la llum. I ningú que depositi la seva confiança en les promeses divines serà avergonyit.

Combatre la incredulitat de l´ Anxietat

Kathyyee — Tue, 28 Jul 2020 14:17:04 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Battling the Unbelief of Anxiety}}La incredulitat com arrel i essència de tots els pecats. Permeteu-me estendre un pont entre el text ...».

{{info|Battling the Unbelief of Anxiety}}La incredulitat com arrel i essència de tots els pecats.

Permeteu-me estendre un pont entre el text del passat diumenge i el nostre tema d´avui amb la incredulitat de l´ ansietat. A Hebreus 3:12 diu:“ tingueu cura, germans, de què no hagi en cap de vosaltres un cor dolent de incredulitat, que us aparti de la vida divina!”. I en el versicle 14è diu:” Per la salvació de Crist, mantenim tota nostra confiança fins al final!”

En altres paraules, la evidència que compartim en Crist- a la que estem units per la salvació de la Fe- és que manteniu la confiança ferma fins al final. Perseverar en la fe és necessari per la salvació. Quan una persona està realment convertida, el seu cor canvia perquè visqui ara en la fe (Gàlates 2:20).

El nou naixement presenta la persona en una vida de benestar. Aquest benestar es diu: “ lluitar per la Fe" a 2 Timoteu 4:7; 1 Timoteu 6:12. I aquí en Hebreus 3:12 es diu “ la batalla contra la incredulitat”. Tingueu cura [aquest és el control de la lluita], germans, de què no hagi en cap de vosaltres un cor dolent de incredulitat, que us aparti de la vida divina [aquest és el consell contra no prendre seriosament el benestar]”.

Dit d´altra manera la lluita més bàsica de les nostres vides és creure en la vida divina i que no es permeti el nostre cor esdevenir un cor dolent de la incredulitat. Perquè si la incredulitat en la vida divina agafa la davantera en la nostra vida, el resultat pot ser un enduriment que ens faci impossible penedir-se i ens talli la Gràcia de Déu.

Ara no passarà això en aquests que realment confiïn en Crist. Aquests que hagin nascut realment en Déu lluitaran seriosament i trauran força de Déu per lluitar i guanyaran en la perseverança de la Fe. Això és que Déu ens promet. “Ell que us crida és la Fe i ho farà!”. (1 Thessalonicencs 5:23).

La incredulitat com a arrel de la ansietat .

Ara el text ens il·lustra això amb una condició específicament dolenta del cor, dita, ansietat.

Pareu un moment per pensar cóm molts dels actes pecaminosos i actituds provenen de la ansietat. La ansietat en les finances poden provocar cobdícia, avarícia i corrupció. La ansietat sobre l´èxit en algunes tasques poden provocar-vos irritabilitat, brusquedats i tosquedat. La ansietat en les relacions poden fer-vos indiferents i desinteressats d´altres persones. La ansietat sobre cóm algú pot reaccionar pot fer-vos sincers o mentiders sobre alguns temes. Per tant, si la ansietat us conquesta, podeu cometre molts pecats. 

Però quina és la arrel de la ansietat? I cóm pot esdevenir greu? Per respondre, anem al text de Mateu 6è. 4 vegades en aquest text, Jesús us diu que no cal ser ansiosos.

#Versicle 25è: " I també us dic “ no esteu ansiosos sobre la vida“
#Versicle 27è: "I qui entre vosaltres pot afegir un colze a la vostra talla ? "
#Versicle 31è: "I a més us dic no esteu ansiosos”.
#Versicle 34è: "I no estigueu ansiosos sobre demà."

El versicle on rau l´ansietat explícitament és el versicle 30è: “ Però si Déu cobreix la gespa del camp, que avui està viva i demà llençada al foc, què no farà per vosaltres, homes de poca fe?” Dit d´altra manera, Jesús ens diu que l´arrel de la ansietat és la manca de Fe en el seu Pare celestial. I la incredulitat controla els nostres cors, un del resultats és l´ansietat. 

Així diu en els Hebreus: “ Observeu en vosaltres que no hagi cap cor dolent per la incredulitat” inclou el significat de “ Eviteu que hagi en vosaltres un cor dolent d´ANSIETAT”. La ansietat és una situació dolenta en el cor que rau en la incredulitat. Molta ansietat, Jesús ens diu prové de la poca Fe.

2 tipus de reaccions incorrectes a aquesta veritat 

Ara puc pensar en 2 tipus de reaccions incorrectes a aquesta veritat. Permeteu-me dir-vos quines són i donar-vos una resposta bíblica abans d´acabar amb la lluita per la incredulitat per la ansietat. 

1. "Això no són bones noticies!"

Una semblaria aquesta: “ no són bones noticies!”. De fet, desanima bastant saber que el que considerava ser una simple batalleta amb una disposició ansiosa consisteix en una profunda lluita sobre creure en Déu o no.

Ara la meva resposta a això és estar d´acord o no. Suposem que patiu un dolor a l´estomac i batalleu amb els medicaments i dietes de tota mena. .I després el metge us diu que després d´una visita rutinària patiu un càncer al budell estret. Seria una bona noticia? Dieu emfàticament que no!... I n´estic d´acord.

Però permeteu-me fer-vos una pregunta. Esteu contents que el doctor us descobreixi el càncer durant el tractament o per descomptat essent el millor tractament? Vostè dirà: ”si!”. Estic satisfet que el doctor m´hagi trobat el problema real. Novament estic d´acord.

Doncs la noticia del vostre càncer no és bona tot i que patir-lo, sí. És una bona noticia perquè conèixer el què esta passant és bona noticia, especialment quan es tracta amb èxit.

Això és el que cal aprendre que el problema real darrera la ansietat és la incredulitat en les promeses divines. No són bones noticies perquè el càncer de un incrèdul és bo. És bona perquè CONÈIXER QUE EL QUE ESTA PASSANT ÉS REALMENT DOLENT és bo, especialment perquè l´incrèdul es tractat correctament per un metge molt bo.

Per tant, necessiti insistir que trobar la connexió entre la nostra ansietat i la nostra incredulitat és de fet bona noticia, perquè és l´única via de començar la batalla per una causa real del nostre pecat i arribar a la victòria que Déu pot donar-nos mitjançant el tractament de la seva Paraula i el seu Esperit.

2. "Cóm puc tenir una garantia de tot això? "

Hi existeix una al resposta a la veritat que la nostra ansietat s´arrela en la nostra incredulitat en les promeses divines. Això va així: “He de tractar els sentiments de l´ansietat al menys cada dia; i sento com la meva Fe en Déu és totalment indeguda. Per tant, en demano si puc tenir cap garantia de salvar-me.

Ser incrèdul Vs. Patir atacs de Fe

La meva pregunta a aquesta preocupació és la següent: suposant que us trobeu en una cursa de cotxes i el vostre enemic no vol que l´acabeu, us llença fang a sobre. De fet, perdeu temporalment la visió de la meta i sortiu de l´espai no vol dir que la perdràs. I per suposat no vol dir que esteu en una pista equivocada. I el vostre enemic res no l´importa. El que vol dir és que caldria engegar els netejadors del parabrises i repassar per sobre. 

El Testimoni de l´Escriptura

El Salm 56:3 diu: “ Quan tinc por, no dubto de la meva FE”.

Adoneu-vos que això no vol dir que lluiteu contra la por. La por ens ataca i comença la lluita. Per tant la Bíblia no assumeix que els veritables creients patiran l´ansietat. A canvi, la Bíblia ens diu cóm lluitar quan aparegui.

Per exemple, 1 Pere ens diu:” defugiu de tota ansietat sobre Ell per Ell té cura de nosaltres. No ens diu que mai patirem cap ansietat, si no que Ell ens ajudarà. Ens diu que: quan caigui el fang sobre els vidre, perdrem la visibilitat, cal doncs endegar els netejadors del parabrises i passar-los 

A Aquell que lluita diàriament contra la ansietat.

Per tant la meva resposta a aquesta persona que lluita diàriament contra la ansietat és dir: “ més o menys normal!”. El més important és cóm manegar-te

I la resposta és aquesta: per lluitar contra la ansietat, cal començar a lluitar contra la incredulitat. I la lluita comença meditant sobre la Paraula de Déu i demanar ajuda al seu Esperit. Els netejadors són les promeses divines que allunyen el fang de la incredulitat. I els netejadors d´aigua és l´ajuda de l´Esperit Sant.

Sense l´ajuda de l´Esperit Sant, els netejadors d ela Paraula només freguen els trossos de la incredulitat. Ambdós són necessaris- l´Esperit i la Paraula. Llegim les promeses divines i demanen l´ajuda del seu Esperit. I tal com els netejadors ho fan nosaltres podem veure els plans bons que Déu disposa per nosaltres benestar (Jeremies 29:11), la nostra Fe augmenta i l´ansietat desapareix.

Superant la ansietat lluitant contra la incredulitat

Deixeu-me concloure utilitzant diverses il·lustracions de cóm lluitant contra la incredulitat superarem l´ansietat

L´exemple de Jesús i Pau

Aquí, en el nostre texts, tenim la il·lustració de l´ ansietat sobre el menjar o la roba. Si en els nostre país amb un bon sistema de benestar, l´ansietat sobre les finances i el lloguer poden ser fortes. Però Jesús en diu en el versicle 30 que aiò pertany a la incredulitat: “ Oh, si sou de poca fe!” I aquest petit paràgraf conté al menys mitja dotzena de promeses per combatre la incredulitat. 

Per exemple, al final del versicle 32 Ell ens diu:” El vostre Pare celestial sap que els necessiteu. Però busqueu primerament el regne i la justícia, i rebreu totes aquestes coses!”. Aquesta és una promesa espectacular. Cada tasca que deu a cas o a la feina, proposeu primer les promeses de Déu i Ell us proveirà de la resta per viure en la seva Glòria. Creieu en la seva promesa i la ansietat financera desapareixerà en l´atenció amable de Déu.

Pau va aplicar la promesa de la ansietat entre els Filipenses així. En el 4:6 diu com va fer-ho Jesús:” No patiu ansietat per res, però feu conèixer a Déu mitjançant la oració i la súplica us permetrà ser reconegut per Déu. I més tar a 4:19 ell ens fa una promesa com Jesús: “ El meu Déu us suplirà tot el que necessiteu d´acord amb la seva riquesa per la Glòria de Jesús Crist”.

Ansietat que cal afrontar

I així continuem avui amb l´exemple de Jesús i Pau. Lluitem contra la incredulitat de la ansietat amb les promeses divines.

*Quan estic ansiós sobre els riscos de noves aventures o trobades, lluito contra la incredulitat amb la promesa: “No tingueu por que estic al vostre costat, no us desanimeu perquè sóc el vostre Déu; us ajudaré i us manegaré amb la mà dreta de la victòria" (Isaïes 41:10).
*Quan estic ansiós sobre el meu el ministeri que no esdevingui inútil o buit, lluito contra la incredulitat amb la promesa: “ La meva paraula us enfortirà i mai retornarà buida, si no que faré el que vull i prosperarà en allò que vulgui (Isaïes 55:11).
*Quan estic ansiós per ser massa feble en fer les meves tasques, lluito contra la incredulitat amb la promesa de Crist: “ La meva gràcia és prou per vosaltres, la meva força es perfecta en la feblesa" (2 Corintis 12:9), i "Com els vostres seran la vostra força" (Deuteronomi 33:25).
*Quan estic ansiós sobre algunes decisions a prendre en el futur, lluito contra la incredulitat amb la promesa: “Us instruiré i ensenyaré el camí per recórrer; us aconsello amb el meus ull sobre vosaltres" (Salm 32:8).
*Quan estic ansiós per afrontar els meus opositors, lluito contra la incredulitat amb aquesta promesa: Si Déu està amb nosaltres, qui pot oposar-se!" (Romans 8:31).
*Quan estic ansiós per alguna malaltia, lluito contra la incredulitat amb la següent promesa: “ la tribulació treballa pacientment, i la paciència proba, i aporta esperança, i la esperança no ens fa avergonyir-nos” (Romans 5:3–5).
*Quan estic ansiós per envellir, lluito contra la incredulitat amb aquesta promesa:” Si sou vell, ho sóc, amb els cabells grisos, els portaré. He fet i els suportaré; els portaré i ens salvaré" (Isaïes 46:4).
*Quan estoc ansiós per la mort, lluito contra la incredulitat amb aquests promesa: “ cap de nosaltres viu ni morirà per si sol; si vivim ho fem pel Senyor i si morir també. Si vivim o morim és per el Senyor. Per tant Crist va morir i ressuscitar per aquet fina; perquè Ell pot ser el Senyor de la vida i de la mort" (Romans 14:9–11).
*Quan estic ansiós per si perdré la Fe i defalliré en Déu, lluito contra la incredulitat amb la promesa: “El que va començar una bona tasca en vosaltres la completarà el dia de Crist" (Filipenses 1:6). "Ell que us crida és un creient. Ell ho farà". (1 Tessalonicencs 5:23). "Ell ´ñes capaç de salvar a tots aquells que s´apropen a Déu a través d´Ell, des què Ell sempre viu per intercedir" (Hebreus 7:25).

I ahir, quan en Rob i la Gail varen casar-se, ells varen imprimir les promeses de Déu en el llibre dels matrimonis. Amb elles les tindran i lluitaran contra la ansietat de tots els desconeguts: “ I el Senyor és un del que s´adreça directament a vosaltres; romandrà amb vosaltres i no us defallirà per la salvar-vos. No temeu ni us desanimeu" (Deuteronomi 31:8).

Així us exigeixo pel vostre benestar, prendre el Llibre diví, demanar ajuda a l´Esperit Sant, mantindré les promeses en el vostre cor i lluitar. I recordeu la promesa dels Proverbis 21.31: “el cavall està llest pel dia de la lluita, però la victòria pertany al Senyor”.

La Bíblia: Llumetes per l´Hedonisme cristià

Kathyyee — Tue, 23 Jun 2020 15:45:04 GMT

Kathyyee:

{{info|The Bible: Kindling for Christian Hedonism}}Need Scripture - Psalm 19:7-11

L´hedonisme cristià és més conscient que cada dia amb Jesús no “ es més dolç que l´anterior”. Alguns dies amb Jesús la nostra disposició és tan agra com una tira de nespres. Altres són tan tristes que sentim els nostres cors que es trencaran. Altres dies amb Jesús es tornen un grapat de nervis. I altres estem tan deprimits i desanimats que entre la nostra llar i el garatge hem de seure sobre la gespa per cridar: 

Cada dia amb Jesús no és tan dolç com el dia d´abans. Sabem això a partir de la experiència i de les Escriptures. El text diu: “ (Salm 19:7): “La llei del Senyor és perfecte, revivint l´ànima”. Si cada dia amb Jesús és més dolc que l´ anterior, no necessitarem reviure.

La Bíblia porta la joia

La raó que David prediqués a Déu amb aquestes paraules. “ Ell em porta aprop de les aigües. Ell recupera la meva ànima” es degut a que patia dies dolents. Hi ha dies que la seva ànima necessitava recuperar-se. És la mateixa frase que l´ utilitzada en el Salm:” La vida normal des cristians es un procés repetitiu de recuperació i renovació. La nostra alegria no es pas estàtica. Ella fluctua amb el decurs de la vida real. És tan vulnerable als atacs del dimoni como un compost marí libanès a una bomba suïcida. Quan Pau dieu en el 2 Corintis 1:24 “ No és que dominem la vostra Fe, sinó que som treballadors amb vostès per la vostra joia”. Hem de destacar d´aquesta manera: “Som treballadors amb vostès i la vostra joia”. La preservació de la nostra joia en Déu porta feina. És una lluita. El nostre adversari, el dimoni, protesta al voltant com el rugeix del lleó i té unes ganes insaciables de destruir una cosa: la joia de la Fe.

Però l´Esperit Sant ens ha concedit un escut anomenat Fe, una espasa dita paraula divina, i un poder dit oració per defensat i estendre la nostra joia. O, per canviar la imatge, quan Satan fa uís i ais i remuga intentant apagar la flama de la nostra joia, tenim una infinita oferta de veure amb bons ulls la paraula divina. I amés hi ha dies que sentim que cada cendra de les nostres ànimes és freda, i encara si enfilem la paraula divina i cridem per a que les nostres orelles sentin, les cendres apagades s´il·luminaran i prendran certes espurnes de la vida, perquè “ a Llei del Senyor és perfecta, revifar l´ànima” la Bíblia és la espurna de l´hedonisme cristià. 

El meu objectiu d´ aquest matí és motivar-lo a utilitzar la espasa de L´Esperit, la paraula divina, per mantenir la preservació de la seva joia en Déu. Hi ha 3 passos per aconseguir-ho: Primer, necessitem conèixer perquè acceptem la Bíblia com a paraula divina. Al menys cadascú en el món estarà d´acord que si l´única i el veritable Déu han parlat, no haurà doncs felicitat duradora per la gent que ignori aquesta paraula. Però si poca gent realment creu que la Bíblia és la paraula d´un Déu vívid. No cal creure això sense prou raons. Segon: necessiten veure alguns exemple coratjosos de com la Bíblia encén i preserva la nostra joia. Tercer: necessiten escoltar un repte pràctic per renovar la nostra meditació diària en la paraula divina, i portar aquesta espasa tan estretament en les nostres cintures que mai pugem prescindir d´ella. 

Jesús — El Fonament de la confiança en la Bíblia

Primer: en els límits del temps que tenim, la millor manera per a mi és potser fer un primer pas per comentar-vos perquè accepto al Bíblia com la paraula divina. El fonament de la meva confiança està en Jesús Crist. No necessiteu creure que la Bíblia és infal·lible per saber que se us presenta amb una persona històrica de incomparables qualitats. “ Quan el dimoni intenta apaivagar la flama de la vostra joia, la vostre interminable aportació d´amabilitat és la paraula divina”. La possibilitat que aquest històric Jesús sigui un artista o un llunàtic per a mi és tan remota que m´atreu confessar que és veritat. Els seus clams no són la propaganda de un decebedor no la presumpció d´una esquizofrènia. Ell parla amb tanta autoritat, perdona els pecats, cura les malalties, llença els dimonis, penetra els cors del opositors, estima els enemics, mort pel pecadors, i surt darrera un buit, greu no perquè llencés la llana als ulls del món sinó perquè és el Fill etern de Déu que va venir per salvar el món. S´ha guanyat la meva confiança a través de les paraules i dels actes.

Des de Jesús, retrocedeixo a l´Antic Testament i des d´ell avenço cap al Nou Testament. Els 4 Evangelis presenten diferents evidències que Jesús considerava l´Antic Testament ser la paraula divina. A Mateu 5:17, Jesús deia que no havà arribat per abolir sinó per complir la llei i els profetes, i a Mateu 22:29, diu que: els Saduceu s´equivoquen perquè no coneixen les Escriptures. A Marc 7:8–9, Jesús contrasta l´home que fa les tradicions amb les ordres de Déu en l´Antic Testament. A Lucas 24:44, diu que: “Cal que els deixebles que han escrit coses sobre Ell en la Llei de Moisés i els profetes, i el psalms s´han de complir. I en Joan 10:35, Ell diu simplement: “Les Escriptures no poden trencar-se” Per tant, llegeixo l´Antic Testament com la paraula divina perquè Jesús ho va fer”.

Sis Observacions sobre el Nou Testament com la Paraula divina.

Però Jesús no va arribar a la terra per reforçar el Nous Testament. La meva confiança en el Nous Testament com a paraula divina queda sobre un grup de observacions, que totes juntes proporcionen un raonable nivell de confiança:

#Jesús escull 12 deixebles per representar la seva autoritat en la fundació dels temples. Els promet al final de la seva vida: “ L´Esperit Sant ... us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el us he dit “(Jua 14:26; 16:13).
#Després l´apòstol Pau, qui va convertit la seva vida impressionant d´assassinar cristians a convertir-los mereix una especial explicació, explica que Ell ( i els altres) havien estat enviats per ressuscitar Crist “ en paraules no ensenyades per la saviesa humana, sinó per l´Esperit”(1 Corintis 2:13). La predicció de Crist és ser complit mitjançant la seva inspiració.
#Pere confirma això en 2 Pere 3:16 donant les obres de Pau a la mateixa categoria que els escrits de l´Antic Testament (2 Pere 1:21).
#Tots els escrits de l´Antic Testament procedeixen dels primers dies de la revelació especial promesa i varen ser escrites pels apòstols i els seus estrets amics.
#El missatge d´ aquest llibres porten l´anell de la veritat perquè té sentit lluny d´aquesta veritat. El missatge de la divinitat de Déu i la nostra culpa per un costat, i la mort de Crist i la seva resurrecció com l´única esperança per l´altre costat- aquest missatge encaixa la realitat que observem i la esperança que desitgem i no veiem.
#Finalment, com diu el Catecisme Baptista: La Bíblia fa palesa ser la paraula divina per ... el seu poder de convertir els pecador i santificar els sants!”

Per aquestes raons, quan llegeixo els Antic i Nou Testaments, els llegeixo com la paraula divina. Déu no calla en la meva vida. És una veu incòmoda i necessita de totes les coses amables. Considero això com una acta singular de gràcia per part seva que m´ha tocat a mi que la meva vida de treball és entendre la seva paraula i ensenyar-la al temple. Quan parla la Bíblia, Déu parla. Què vol dir que les coses esmentades sobre la paraula divina a la Bíblia apel·li a la Bíblia. I he estat simplement desbordat per preparar aquest missatge mitjançant la quantitat que ha dit la Bíblia sobre el valor de la seva paraula divina. 

Tenim un tresor en les veritables paraules divines!: “ Són més el que desitgem l´or que l´or més fi, més dolç que la mel i el degoteig de la bresca”. (Salm 19:10).

La Paraula divina es la vostra vida

Segon: permeteu-me donar-vos alguns exemples de cóm la Bíblia té tant valor per a nosaltres. Perquè una voda de meditació sobre les Sagrades Escriptures és una vida de joia? La majoria dels específics que vull donar-vos podrien oblidar-se ràpidament, però espero que l´impacte total de la Bíblia us farà llegir-la més regularment, més profundament, més alegrement. Considereu aquests beneficis. 

Al Deuteronomi 32:46–47, Moisés diu: “Tingueu en compte totes les paraules que us produeixen alegria aquest dia, que heu aconsellat els vostres fills que compleixin acuradament totes les paraules de la llei. Això no és cap molèstia per a vosaltres, sinó que és la vostra vida”. La vida no és una molèstia, és un tema de vida i de mort. Si considereu la paraula divina una molèstia, la perdreu. 

“La Bíblia no és una molèstia; és un tema de vida o mort.”

La nostra vida física depèn de la paraula divina, perquè varen ser creats per la seva paraula (Salm 33:9; Hebreus 11:3), i “Ell manté l´univers per la paraula dels seu poder” (Hebreus 1:3). La nostra vida espiritual comença en la Paraula de Déu: Jaume 1:18: “Per la seva pròpia voluntat, Ell us aportarà la seva paraula de veritat”. “Heu nascut novament. . . mitjançant la seva paraula viva i respectuosa de Déu” (1 Pere 1:23).

I només comencem per viure en la paraula divina, sinó que vivim en ella: ”L´home no viurà respirant tot sol, sinó de cada paraula que prové de la boca de Déu” (Mateu 4:4; Deuteronomi 8:3). La nostra vida física va ser creada i mantinguda per la paraula divina, i la nostra vida espiritual especial ha nascut i viu per la paraula divina. Per tant, la Bíblia “ no és una molèstia per vostès, sinó la vida mateixa!”.

La Paraula de Déu general vida i esperança

La paraula divina genera i manté la vida per què ella produeix i manté la fe. “Aquestes coses s´han escrit”- diu Joan- “que podeu creure que Jesús és Crist, el Fill de Déu i aquesta creences us dóna la vida en el seu nom” (Joan 20:31). “La Fe arriba per l´orella”- escriu l´apòstol Pau, “ i sentint la paraula divina” (Romans 10:17). La Fe que comença la nostra vida en Crist o la Fe que seguirem vivint prové de sentir la paraula de Déu. Si la Fe te importància per la vida diària, també la té la Bíblia.

A vegades la Fe i la Esperança són virtualment sinònimes en les Escriptures. “La Fe és la garantia de esperar coses” (Hebreus 11:1). Sense esperança en el futur ens desanimem i la nostra alegria fuig. La Esperança és absolutament essencial per la joia cristiana (Romans 15:13). I com fer per mantenir la Esperança ? El salmista ho explica així: “ (78:5–7): Ell va establir un testimoni a Jacob i indicava la llei d´Israel que va ordenar els nostre pares per ensenyar els nostres fills..... així ells poden depositar la seva esperança en Déu”. Pau ho explica obertament: “ Qualsevol escrit els primers dies es a fer per instruir-nos, que per la fermesa i el coratge de les Escriptures puguem tenir la Esperança (Romans 15:4). Tota la Bíblia té el seu objectiu i força en els cors de la gent de Déu

La Paraula divina dóna llibertat i Saviesa

Un element essencial de la via és la llibertat. Ningú de nosaltres serà feliç si no som lliures del que rebutgem i del que estimem. On podem trobar la veritable llibertat?

Salm 119:45 diu: “passejaré en llibertat, he de conrear aquests preceptes”. I Jesús diu: “ Coneixereu la veritat i aquesta veritat us farà lliures” (Joan 8:32). I no podem oblidar aquest punt, es diu més tard a Joan 17:17, “Santifiqueu-los en la veritat la paraula és veritat”. La paraula divina és la veritat divina que ens allibera de la decepció. Trenca el poder dels falsos plaers i ens manté lliures de caure en la estupidesa del pecat”. Per tant, l paraula és la llum per els meus peus i il·lumina el meu camí” (Salm 119:105). “He depositat la meva paraula sobre el meu cor per evitar pecar contra vosaltres” (Salm 119:11; veure també el 9è versicle). Les promeses divines d´alliberar-nos, de guiar la nostra força divina: “ Mitjançant aquestes grans promeses precioses escapem de la corrupció del món... i ens tornarem a compartir la naturalesa divina” (2 Peter 1:4; veure també a Joan 15:3). La Llibertat, la guia la semblança amb Déu- totes elles les rebeu quan meditem i confiem en la paraula divina, que és la Bíblia.

Per suposat que la Bíblia no respon tots les preguntes de la vida. Tota bifurcació en la carretera no té un arc diví. Tenim necessitat de saviesa en nosaltres mateixos. Però això, també, és un regal de les Escriptures. Tal com dieu el text: “ El testimoni del Senyor és segur, fent savi el simple... la llei del Senyor és pura, il·lumina els ulls” (Salm 19:7–8; veure també 119:98). La gent que té la ment saturada de la Paraula divina i sotmet els seus pensaments té una saviesa que la eternitat li donarà ser superior sobre tota la saviesa secular del món. 

La paraula de Déu restaura i conforta

Malgrat tot, el nostre desig doblegat i les percepcions i defectuoses ens porten temps i cap a actes insensibles i situacions nocives. El dia no és tan dolc com l´anterior, i necessiten recompondre´ns i confort. On podem trobar el confort? Podem seguir el salmista de nou: “ Aquest és el meu confort de la meva aflicció, que ha promès donar-me la vida... quan penso en les teves lleis antigues, m´arriba el confort, oh, Senyor” (Salm 119:50, 52). Sí la Fe té una importància eterna per la nostra vida diària, la Bíblia també ho és.” I quan els nostres errors o afliccions amenacen la nostra confiança en la Fe, tornem a restablir le nostra confiança? Joan ens invita a tornar a la Paraula divina “ He escrit això pels creients en nom del Fill de Déu, que podríeu saber que teniu la vida eterna” (1 Joan 5:13). La Bíblia està escrita per garantir-vos la vida eterna.

El primer objectiu del dimoni és destruir la nostra joia de la Fe. Teniu un arma defensiva: la promesa de l´Esperit, la Paraula divina” (Efesis 6:17). Però molt cristians fallen en adonar-se que no poden obtenir aquesta arma de cap altre lloc. Si no l´utilitzeu, la paraula divina no us esdevé útil (Joan 15:7), la trobareu en va. Si no l´utilitzeu, no podeu fer-la servir. Però en cas positiu, quina mena de defensa voleu ser!. “ Us escric, joves, per a què sigueu forts i la Paraula divina al vostre interior, i vosaltres esteu per sobre del dimoni (1 Joan 2:14).

Dediqueu-vos a la Paraula de Déu.

Tercer: Per tant, si la Bíblia és la Paraula divina i aquesta Paraula no és una molèstia. És la Font de vida, de Fe, d´Esperança, de la Llibertat, la Guia, la Saviesa, del Confort i la garantia, victòria davant els nostres grans enemics. És una sorpresa, doncs, perquè ho deixen aquells que ho sabien millor: “ Els preceptes del Senyor són correctes, alegren el cor (Salm 19:8)? “ Em delitaré amb aquests estatuts, no oblidaré doncs aquesta paraula” (Salm 119:16). “Oh, quant estimo aquesta llei, és la meva meditació de tots els dies” (Salm 119:97). “ Aquest és el meu testimoni de sempre, doncs, la alegria del meu cor” (Salm 119:111). “ Així varen trobar-se les paraules i les odio, i aquestes paraules esdevingueren una joia per a mi i un delit per al meu cor; per això em crideu per el meu nom (Jeremies 15:16). Però buscarem aquest joia com el hedonistes cristians? Llençarem les espurnes de la Paraules divines al foc de la joia? Trobarem el nostre plaer sagrat meditant sobre la Paraula de Crist? Per suposat, sí. Per el Senyor va dir: “Us dic aquestes coses que la meva joia pot estar en vosaltres i aquesta joia pot ser completa” (Joan 15:11).

El Diumenge de la Reforma, us prego que la sang dels màrtirs no sigui derramada inútilment. No permeteu menysprear que les tasques de Luter, de Melanton, Calvin, i Zwingli en va. Déu va crear-los per lliurar-nos les Sagrades Escriptures per nosaltres. Nosaltres menyspreem a Déu i els sants si tractem la Bíblia com una molèstia en les nostres vides. Martin Luther sabia com els homes que havien estat alguna vegada amb Jesús que no era un dia més feliços que els altres. I segons Roland Bainton, va escriure aquests paraules un dia molt deprimit:

<blockquote>I malgrat aquest món està ple de dimonis 
Haurien d´amenaçar-nos amb atacar-nos 
No tenim por, Déu ha volgut la seva veritat 
La seva veritat per triomfar a través de nosaltres 
El prínceps de la foscor 
No el tenim por 
Podem suportar la seva ràbia 
Ara doncs, la seva condemna està garantida 
Una sola paraula pot destruir-lo</blockquote>

La Bíblia: Llumetes per l´Hedonisme cristià

Kathyyee — Tue, 23 Jun 2020 15:39:24 GMT

Kathyyee:

{{info|The Bible: Kindling for Christian Hedonism}}Need Scripture - Psalm 19:7-11

L´hedonisme cristià és més conscient que cada dia amb Jesús no “ es més dolç que l´anterior”. Alguns dies amb Jesús la nostra disposició és tan agra com una tira de nespres. Altres són tan tristes que sentim els nostres cors que es trencaran. Altres dies amb Jesús es tornen un grapat de nervis. I altres estem tan deprimits i desanimats que entre la nostra llar i el garatge hem de seure sobre la gespa per cridar: 

Cada dia amb Jesús no és tan dolç com el dia d´abans. Sabem això a partir de la experiència i de les Escriptures. El text diu: “ (Salm 19:7): “La llei del Senyor és perfecte, revivint l´ànima”. Si cada dia amb Jesús és més dolc que l´ anterior, no necessitarem reviure.

La Bíblia porta la joia

La raó que David prediqués a Déu amb aquestes paraules. “ Ell em porta aprop de les aigües. Ell recupera la meva ànima” es degut a que patia dies dolents. Hi ha dies que la seva ànima necessitava recuperar-se. És la mateixa frase que l´ utilitzada en el Salm:” La vida normal des cristians es un procés repetitiu de recuperació i renovació. La nostra alegria no es pas estàtica. Ella fluctua amb el decurs de la vida real. És tan vulnerable als atacs del dimoni como un compost marí libanès a una bomba suïcida. Quan Pau dieu en el 2 Corintis 1:24 “ No és que dominem la vostra Fe, sinó que som treballadors amb vostès per la vostra joia”. Hem de destacar d´aquesta manera: “Som treballadors amb vostès i la vostra joia”. La preservació de la nostra joia en Déu porta feina. És una lluita. El nostre adversari, el dimoni, protesta al voltant com el rugeix del lleó i té unes ganes insaciables de destruir una cosa: la joia de la Fe.

Però l´Esperit Sant ens ha concedit un escut anomenat Fe, una espasa dita paraula divina, i un poder dit oració per defensat i estendre la nostra joia. O, per canviar la imatge, quan Satan fa uís i ais i remuga intentant apagar la flama de la nostra joia, tenim una infinita oferta de veure amb bons ulls la paraula divina. I amés hi ha dies que sentim que cada cendra de les nostres ànimes és freda, i encara si enfilem la paraula divina i cridem per a que les nostres orelles sentin, les cendres apagades s´il·luminaran i prendran certes espurnes de la vida, perquè “ a Llei del Senyor és perfecta, revifar l´ànima” la Bíblia és la espurna de l´hedonisme cristià. 

El meu objectiu d´ aquest matí és motivar-lo a utilitzar la espasa de L´Esperit, la paraula divina, per mantenir la preservació de la seva joia en Déu. Hi ha 3 passos per aconseguir-ho: Primer, necessitem conèixer perquè acceptem la Bíblia com a paraula divina. Al menys cadascú en el món estarà d´acord que si l´única i el veritable Déu han parlat, no haurà doncs felicitat duradora per la gent que ignori aquesta paraula. Però si poca gent realment creu que la Bíblia és la paraula d´un Déu vívid. No cal creure això sense prou raons. Segon: necessiten veure alguns exemple coratjosos de com la Bíblia encén i preserva la nostra joia. Tercer: necessiten escoltar un repte pràctic per renovar la nostra meditació diària en la paraula divina, i portar aquesta espasa tan estretament en les nostres cintures que mai pugem prescindir d´ella. 

Jesús — El Fonament de la confiança en la Bíblia

Primer: en els límits del temps que tenim, la millor manera per a mi és potser fer un primer pas per comentar-vos perquè accepto al Bíblia com la paraula divina. El fonament de la meva confiança està en Jesús Crist. No necessiteu creure que la Bíblia és infal·lible per saber que se us presenta amb una persona històrica de incomparables qualitats. “ Quan el dimoni intenta apaivagar la flama de la vostra joia, la vostre interminable aportació d´amabilitat és la paraula divina”. La possibilitat que aquest històric Jesús sigui un artista o un llunàtic per a mi és tan remota que m´atreu confessar que és veritat. Els seus clams no són la propaganda de un decebedor no la presumpció d´una esquizofrènia. Ell parla amb tanta autoritat, perdona els pecats, cura les malalties, llença els dimonis, penetra els cors del opositors, estima els enemics, mort pel pecadors, i surt darrera un buit, greu no perquè llencés la llana als ulls del món sinó perquè és el Fill etern de Déu que va venir per salvar el món. S´ha guanyat la meva confiança a través de les paraules i dels actes.

Des de Jesús, retrocedeixo a l´Antic Testament i des d´ell avenço cap al Nou Testament. Els 4 Evangelis presenten diferents evidències que Jesús considerava l´Antic Testament ser la paraula divina. A Mateu 5:17, Jesús deia que no havà arribat per abolir sinó per complir la llei i els profetes, i a Mateu 22:29, diu que: els Saduceu s´equivoquen perquè no coneixen les Escriptures. A Marc 7:8–9, Jesús contrasta l´home que fa les tradicions amb les ordres de Déu en l´Antic Testament. A Lucas 24:44, diu que: “Cal que els deixebles que han escrit coses sobre Ell en la Llei de Moisés i els profetes, i el psalms s´han de complir. I en Joan 10:35, Ell diu simplement: “Les Escriptures no poden trencar-se” Per tant, llegeixo l´Antic Testament com la paraula divina perquè Jesús ho va fer”.

Sis Observacions sobre el Nou Testament com la Paraula divina.

Però Jesús no va arribar a la terra per reforçar el Nous Testament. La meva confiança en el Nous Testament com a paraula divina queda sobre un grup de observacions, que totes juntes proporcionen un raonable nivell de confiança:

#Jesús escull 12 deixebles per representar la seva autoritat en la fundació dels temples. Els promet al final de la seva vida: “ L´Esperit Sant ... us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el us he dit “(Jua 14:26; 16:13).
#Després l´apòstol Pau, qui va convertit la seva vida impressionant d´assassinar cristians a convertir-los mereix una especial explicació, explica que Ell ( i els altres) havien estat enviats per ressuscitar Crist “ en paraules no ensenyades per la saviesa humana, sinó per l´Esperit”(1 Corintis 2:13). La predicció de Crist és ser complit mitjançant la seva inspiració.
#Pere confirma això en 2 Pere 3:16 donant les obres de Pau a la mateixa categoria que els escrits de l´Antic Testament (2 Pere 1:21).
#Tots els escrits de l´Antic Testament procedeixen dels primers dies de la revelació especial promesa i varen ser escrites pels apòstols i els seus estrets amics.
#El missatge d´ aquest llibres porten l´anell de la veritat perquè té sentit lluny d´aquesta veritat. El missatge de la divinitat de Déu i la nostra culpa per un costat, i la mort de Crist i la seva resurrecció com l´única esperança per l´altre costat- aquest missatge encaixa la realitat que observem i la esperança que desitgem i no veiem.
#Finalment, com diu el Catecisme Baptista: La Bíblia fa palesa ser la paraula divina per ... el seu poder de convertir els pecador i santificar els sants!”

Per aquestes raons, quan llegeixo els Antic i Nou Testaments, els llegeixo com la paraula divina. Déu no calla en la meva vida. És una veu incòmoda i necessita de totes les coses amables. Considero això com una acta singular de gràcia per part seva que m´ha tocat a mi que la meva vida de treball és entendre la seva paraula i ensenyar-la al temple. Quan parla la Bíblia, Déu parla. Què vol dir que les coses esmentades sobre la paraula divina a la Bíblia apel·li a la Bíblia. I he estat simplement desbordat per preparar aquest missatge mitjançant la quantitat que ha dit la Bíblia sobre el valor de la seva paraula divina. 

Tenim un tresor en les veritables paraules divines!: “ Són més el que desitgem l´or que l´or més fi, més dolç que la mel i el degoteig de la bresca”. (Salm 19:10).

La Paraula divina es la vostra vida

Segon: permeteu-me donar-vos alguns exemples de cóm la Bíblia té tant valor per a nosaltres. Perquè una voda de meditació sobre les Sagrades Escriptures és una vida de joia? La majoria dels específics que vull donar-vos podrien oblidar-se ràpidament, però espero que l´impacte total de la Bíblia us farà llegir-la més regularment, més profundament, més alegrement. Considereu aquests beneficis. 

Al Deuteronomi 32:46–47, Moisés diu: “Tingueu en compte totes les paraules que us produeixen alegria aquest dia, que heu aconsellat els vostres fills que compleixin acuradament totes les paraules de la llei. Això no és cap molèstia per a vosaltres, sinó que és la vostra vida”. La vida no és una molèstia, és un tema de vida i de mort. Si considereu la paraula divina una molèstia, la perdreu. 

“La Bíblia no és una molèstia; és un tema de vida o mort.”

La nostra vida física depèn de la paraula divina, perquè varen ser creats per la seva paraula (Salm 33:9; Hebreus 11:3), i “Ell manté l´univers per la paraula dels seu poder” (Hebreus 1:3). La nostra vida espiritual comença en la Paraula de Déu: Jaume 1:18: “Per la seva pròpia voluntat, Ell us aportarà la seva paraula de veritat”. “Heu nascut novament. . . mitjançant la seva paraula viva i respectuosa de Déu” (1 Pere 1:23).

I només comencem per viure en la paraula divina, sinó que vivim en ella: ”L´home no viurà respirant tot sol, sinó de cada paraula que prové de la boca de Déu” (Mateu 4:4; Deuteronomi 8:3). La nostra vida física va ser creada i mantinguda per la paraula divina, i la nostra vida espiritual especial ha nascut i viu per la paraula divina. Per tant, la Bíblia “ no és una molèstia per vostès, sinó la vida mateixa!”.

La Paraula de Déu general vida i esperança

La paraula divina genera i manté la vida per què ella produeix i manté la fe. “Aquestes coses s´han escrit”- diu Joan- “que podeu creure que Jesús és Crist, el Fill de Déu i aquesta creences us dóna la vida en el seu nom” (Joan 20:31). “La Fe arriba per l´orella”- escriu l´apòstol Pau, “ i sentint la paraula divina” (Romans 10:17). La Fe que comença la nostra vida en Crist o la Fe que seguirem vivint prové de sentir la paraula de Déu. Si la Fe te importància per la vida diària, també la té la Bíblia.

A vegades la Fe i la Esperança són virtualment sinònimes en les Escriptures. “La Fe és la garantia de esperar coses” (Hebreus 11:1). Sense esperança en el futur ens desanimem i la nostra alegria fuig. La Esperança és absolutament essencial per la joia cristiana (Romans 15:13). I com fer per mantenir la Esperança ? El salmista ho explica així: “ (78:5–7): Ell va establir un testimoni a Jacob i indicava la llei d´Israel que va ordenar els nostre pares per ensenyar els nostres fills..... així ells poden depositar la seva esperança en Déu”. Pau ho explica obertament: “ Qualsevol escrit els primers dies es a fer per instruir-nos, que per la fermesa i el coratge de les Escriptures puguem tenir la Esperança (Romans 15:4). Tota la Bíblia té el seu objectiu i força en els cors de la gent de Déu

La Paraula divina dóna llibertat i Saviesa

Un element essencial de la via és la llibertat. Ningú de nosaltres serà feliç si no som lliures del que rebutgem i del que estimem. On podem trobar la veritable llibertat?

Salm 119:45 diu: “passejaré en llibertat, he de conrear aquests preceptes”. I Jesús diu: “ Coneixereu la veritat i aquesta veritat us farà lliures” (Joan 8:32). I no podem oblidar aquest punt, es diu més tard a Joan 17:17, “Santifiqueu-los en la veritat la paraula és veritat”. La paraula divina és la veritat divina que ens allibera de la decepció. Trenca el poder dels falsos plaers i ens manté lliures de caure en la estupidesa del pecat”. Per tant, l paraula és la llum per els meus peus i il·lumina el meu camí” (Salm 119:105). “He depositat la meva paraula sobre el meu cor per evitar pecar contra vosaltres” (Salm 119:11; veure també el 9è versicle). Les promeses divines d´alliberar-nos, de guiar la nostra força divina: “ Mitjançant aquestes grans promeses precioses escapem de la corrupció del món... i ens tornarem a compartir la naturalesa divina” (2 Peter 1:4; veure també a Joan 15:3). La Llibertat, la guia la semblança amb Déu- totes elles les rebeu quan meditem i confiem en la paraula divina, que és la Bíblia.

Per suposat que la Bíblia no respon tots les preguntes de la vida. Tota bifurcació en la carretera no té un arc diví. Tenim necessitat de saviesa en nosaltres mateixos. Però això, també, és un regal de les Escriptures. Tal com dieu el text: “ El testimoni del Senyor és segur, fent savi el simple... la llei del Senyor és pura, il·lumina els ulls” (Salm 19:7–8; veure també 119:98). La gent que té la ment saturada de la Paraula divina i sotmet els seus pensaments té una saviesa que la eternitat li donarà ser superior sobre tota la saviesa secular del món. 

La paraula de Déu restaura i conforta

Malgrat tot, el nostre desig doblegat i les percepcions i defectuoses ens porten temps i cap a actes insensibles i situacions nocives. El dia no és tan dolc com l´anterior, i necessiten recompondre´ns i confort. On podem trobar el confort? Podem seguir el salmista de nou: “ Aquest és el meu confort de la meva aflicció, que ha promès donar-me la vida... quan penso en les teves lleis antigues, m´arriba el confort, oh, Senyor” (Salm 119:50, 52).

“Sí la Fe té una importància eterna per

la nostra vida diària, la Bíblia també ho és.”

I quan els nostres errors o afliccions amenacen la nostra confiança en la Fe, tornem a restablir le nostra confiança? Joan ens invita a tornar a la Paraula divina “ He escrit això

pels creients en nom del Fill de Déu, que podríeu saber que teniu la vida eterna” (1 Joan 5:13). La Bíblia està escrita per garantir-vos la vida eterna.

El primer objectiu del dimoni és destruir la nostra joia de la Fe. Teniu un arma defensiva: la promesa de l´Esperit, la Paraula divina” (Efesis 6:17). Però molt cristians fallen en adonar-se que no poden obtenir aquesta arma de cap altre lloc. Si no l´utilitzeu, la paraula divina no us esdevé útil (Joan 15:7), la trobareu en va. Si no l´utilitzeu, no podeu fer-la servir. Però en cas positiu, quina mena de defensa voleu ser!. “ Us escric, joves, per a què sigueu forts i la Paraula divina al vostre interior, i vosaltres esteu per sobre del dimoni (1 Joan 2:14).

Dediqueu-vos a la Paraula de Déu.

Tercer: Per tant, si la Bíblia és la Paraula divina i aquesta Paraula no és una molèstia. És la Font de vida, de Fe, d´Esperança, de la Llibertat, la Guia, la Saviesa, del Confort i la garantia, victòria davant els nostres grans enemics. És una sorpresa, doncs, perquè ho deixen aquells que ho sabien millor: “ Els preceptes del Senyor són correctes, alegren el cor (Salm 19:8)? “ Em delitaré amb aquests estatuts, no oblidaré doncs aquesta paraula” (Salm 119:16). “Oh, quant estimo aquesta llei, és la meva meditació de tots els dies” (Salm 119:97). “ Aquest és el meu testimoni de sempre, doncs, la alegria del meu cor” (Salm 119:111). “ Així varen trobar-se les paraules i les odio, i aquestes paraules esdevingueren una joia per a mi i un delit per al meu cor; per això em crideu per el meu nom (Jeremies 15:16). Però buscarem aquest joia com el hedonistes cristians? Llençarem les espurnes de la Paraules divines al foc de la joia? Trobarem el nostre plaer sagrat meditant sobre la Paraula de Crist? Per suposat, sí. Per el Senyor va dir: “Us dic aquestes coses que la meva joia pot estar en vosaltres i aquesta joia pot ser completa” (Joan 15:11).

El Diumenge de la Reforma, us prego que la sang dels màrtirs no sigui derramada inútilment. No permeteu menysprear que les tasques de Luter, de Melanton, Calvin, i Zwingli en va. Déu va crear-los per lliurar-nos les Sagrades Escriptures per nosaltres. Nosaltres menyspreem a Déu i els sants si tractem la Bíblia com una molèstia en les nostres vides. Martin Luther sabia com els homes que havien estat alguna vegada amb Jesús que no era un dia més feliços que els altres. I segons Roland Bainton, va escriure aquests paraules un dia molt deprimit:

<blockquote>I malgrat aquest món està ple de dimonis 
Haurien d´amenaçar-nos amb atacar-nos 
No tenim por, Déu ha volgut la seva veritat 
La seva veritat per triomfar a través de nosaltres 
El prínceps de la foscor 
No el tenim por 
Podem suportar la seva ràbia 
Ara doncs, la seva condemna està garantida 
Una sola paraula pot destruir-lo</blockquote>

La Bíblia: Llumetes per l´Hedonisme cristià

Kathyyee — Tue, 23 Jun 2020 15:34:40 GMT

Kathyyee:

{{info|The Bible: Kindling for Christian Hedonism}}Need Scripture - Psalm 19:7-11

L´hedonisme cristià és més conscient que cada dia amb Jesús no “ es més dolç que l´anterior”. Alguns dies amb Jesús la nostra disposició és tan agra com una tira de nespres. Altres són tan tristes que sentim els nostres cors que es trencaran. Altres dies amb Jesús es tornen un grapat de nervis. I altres estem tan deprimits i desanimats que entre la nostra llar i el garatge hem de seure sobre la gespa per cridar: 
Cada dia amb Jesús no és tan dolç com el dia d´abans. Sabem això a partir de la experiència i de les Escriptures. El text diu: “ (Salm 19:7): “La llei del Senyor és perfecte, revivint l´ànima”. Si cada dia amb Jesús és més dolc que l´ anterior, no necessitarem reviure.
La Bíblia porta la joia
La raó que David prediqués a Déu amb aquestes paraules. “ Ell em porta aprop de les aigües. Ell recupera la meva ànima” es degut a que patia dies dolents. Hi ha dies que la seva ànima necessitava recuperar-se. És la mateixa frase que l´ utilitzada en el Salm:” La vida normal des cristians es un procés repetitiu de recuperació i renovació. La nostra alegria no es pas estàtica. Ella fluctua amb el decurs de la vida real. És tan vulnerable als atacs del dimoni como un compost marí libanès a una bomba suïcida. Quan Pau dieu en el 2 Corintis 1:24 “ No és que dominem la vostra Fe, sinó que som treballadors amb vostès per la vostra joia”. Hem de destacar d´aquesta manera: “Som treballadors amb vostès i la vostra joia”. La preservació de la nostra joia en Déu porta feina. És una lluita. El nostre adversari, el dimoni, protesta al voltant com el rugeix del lleó i té unes ganes insaciables de destruir una cosa: la joia de la Fe.
Però l´Esperit Sant ens ha concedit un escut anomenat Fe, una espasa dita paraula divina, i un poder dit oració per defensat i estendre la nostra joia. O, per canviar la imatge, quan Satan fa uís i ais i remuga intentant apagar la flama de la nostra joia, tenim una infinita oferta de veure amb bons ulls la paraula divina. I amés hi ha dies que sentim que cada cendra de les nostres ànimes és freda, i encara si enfilem la paraula divina i cridem per a que les nostres orelles sentin, les cendres apagades s´il·luminaran i prendran certes espurnes de la vida, perquè “ a Llei del Senyor és perfecta, revifar l´ànima” la Bíblia és la espurna de l´hedonisme cristià. 
El meu objectiu d´ aquest matí és motivar-lo a utilitzar la espasa de L´Esperit, la paraula divina, per mantenir la preservació de la seva joia en Déu. Hi ha 3 passos per aconseguir-ho: Primer, necessitem conèixer perquè acceptem la Bíblia com a paraula divina. Al menys cadascú en el món estarà d´acord que si l´única i el veritable Déu han parlat, no haurà doncs felicitat duradora per la gent que ignori aquesta paraula. Però si poca gent realment creu que la Bíblia és la paraula d´un Déu vívid. No cal creure això sense prou raons. Segon: necessiten veure alguns exemple coratjosos de com la Bíblia encén i preserva la nostra joia. Tercer: necessiten escoltar un repte pràctic per renovar la nostra meditació diària en la paraula divina, i portar aquesta espasa tan estretament en les nostres cintures que mai pugem prescindir d´ella. 
Jesús — El Fonament de la confiança en la Bíblia
Primer: en els límits del temps que tenim, la millor manera per a mi és potser fer un primer pas per comentar-vos perquè accepto al Bíblia com la paraula divina. El fonament de la meva confiança està en Jesús Crist. No necessiteu creure que la Bíblia és infal·lible
per saber que se us presenta amb una persona històrica de incomparables qualitats. “ Quan el dimoni intenta apaivagar la flama de la vostra joia, la vostre interminable aportació d´amabilitat és la paraula divina”
La possibilitat que aquest històric Jesús sigui un artista o un llunàtic per a mi és tan remota que m´atreu confessar que és veritat. Els seus clams no són la propaganda de un decebedor no la presumpció d´una esquizofrènia. Ell parla amb tanta autoritat, perdona els pecats, cura les malalties, llença els dimonis, penetra els cors del opositors, estima els enemics, mort pel pecadors, i surt darrera un buit, greu no perquè llencés la llana als ulls del món sinó perquè és el Fill etern de Déu que va venir per salvar el món. S´ha guanyat la meva confiança a través de les paraules i dels actes.
Des de Jesús, retrocedeixo a l´Antic Testament i des d´ell avenço cap al Nou Testament. Els 4 Evangelis presenten diferents evidències que Jesús considerava l´Antic Testament ser la paraula divina. A Mateu 5:17, Jesús deia que no havà arribat per abolir sinó per complir la llei i els profetes, i a Mateu 22:29, diu que: els Saduceu s´equivoquen perquè no coneixen les Escriptures. A Marc 7:8–9, Jesús contrasta l´home que fa les tradicions amb les ordres de Déu en l´Antic Testament. A Lucas 24:44, diu que: “Cal que els deixebles que han escrit coses sobre Ell en la Llei de Moisés i els profetes, i el psalms s´han de complir. I en Joan 10:35, Ell diu simplement: “Les Escriptures no poden trencar-se” Per tant, llegeixo l´Antic Testament com la paraula divina perquè Jesús ho va fer”.
Sis Observacions sobre el Nou Testament com la Paraula divina.
Però Jesús no va arribar a la terra per reforçar el Nous Testament. La meva confiança en el Nous Testament com a paraula divina queda sobre un grup de observacions, que totes juntes proporcionen un raonable nivell de confiança:
<ol><li>Jesús escull 12 deixebles per representar la seva autoritat en la fundació dels temples. Els promet al final de la seva vida: “ L´Esperit Sant ... us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el us he dit “(Jua 14:26; 16:13).
</li><li>Després l´apòstol Pau, qui va convertit la seva vida impressionant d´assassinar cristians a convertir-los mereix una especial explicació, explica que Ell ( i els altres) havien estat enviats per ressuscitar Crist “ en paraules no ensenyades per la saviesa humana, sinó per l´Esperit”(1 Corintis 2:13). La predicció de Crist és ser complit mitjançant la seva inspiració.
</li><li>Pere confirma això en 2 Pere 3:16 donant les obres de Pau a la mateixa categoria que els escrits de l´Antic Testament (2 Pere 1:21).
</li><li>Tots els escrits de l´Antic Testament procedeixen dels primers dies de la revelació especial promesa i varen ser escrites pels apòstols i els seus estrets amics.
</li><li>El missatge d´ aquest llibres porten l´anell de la veritat perquè té sentit lluny d´aquesta veritat. El missatge de la divinitat de Déu i la nostra culpa per un costat, i la mort de Crist i la seva resurrecció com l´única esperança per l´altre costat- aquest missatge encaixa la realitat que observem i la esperança que desitgem i no veiem.
</li><li>Finalment, com diu el Catecisme Baptista: La Bíblia fa palesa ser la paraula divina per ... el seu poder de convertir els pecador i santificar els sants!”
</li></ol>
Per aquestes raons, quan llegeixo els Antic i Nou Testaments, els llegeixo com la paraula divina. Déu no calla en la meva vida. És una veu incòmoda i necessita de totes les coses amables. Considero això com una acta singular de gràcia per part seva que m´ha tocat a mi que la meva vida de treball és entendre la seva paraula i ensenyar-la al temple. Quan parla la Bíblia, Déu parla. Què vol dir que les coses esmentades sobre la paraula divina a la Bíblia apel·li a la Bíblia. I he estat simplement desbordat per preparar aquest missatge mitjançant la quantitat que ha dit la Bíblia sobre el valor de la seva paraula divina. 
Tenim un tresor en les veritables paraules divines!: “ Són més el que desitgem l´or que l´or més fi, més dolç que la mel i el degoteig de la bresca”. (Salm 19:10).
La Paraula divina es la vostra vida
Segon: permeteu-me donar-vos alguns exemples de cóm la Bíblia té tant valor per a nosaltres. Perquè una voda de meditació sobre les Sagrades Escriptures és una vida de joia? La majoria dels específics que vull donar-vos podrien oblidar-se ràpidament, però espero que l´impacte total de la Bíblia us farà llegir-la més regularment, més profundament, més alegrement. Considereu aquests beneficis. 
Al Deuteronomi 32:46–47, Moisés diu: “Tingueu en compte totes les paraules que us produeixen alegria aquest dia, que heu aconsellat els vostres fills que compleixin acuradament totes les paraules de la llei. Això no és cap molèstia per a vosaltres, sinó que és la vostra vida”. La vida no és una molèstia, és un tema de vida i de mort. Si considereu la paraula divina una molèstia, la perdreu. 
“La Bíblia no és una molèstia; és un tema de vida o mort.”
La nostra vida física depèn de la paraula divina, perquè varen ser creats per la seva paraula (Salm 33:9; Hebreus 11:3), i “Ell manté l´univers per la paraula dels seu poder” (Hebreus 1:3). La nostra vida espiritual comença en la Paraula de Déu: Jaume 1:18: “Per la seva pròpia voluntat, Ell us aportarà la seva paraula de veritat”. “Heu nascut novament. . . mitjançant la seva paraula viva i respectuosa de Déu” (1 Pere 1:23).
I només comencem per viure en la paraula divina, sinó que vivim en ella: ”L´home no viurà respirant tot sol, sinó de cada paraula que prové de la boca de Déu” (Mateu 4:4; Deuteronomi 8:3). La nostra vida física va ser creada i mantinguda per la paraula divina, i la nostra vida espiritual especial ha nascut i viu per la paraula divina. Per tant, la Bíblia “ no és una molèstia per vostès, sinó la vida mateixa!”.
La Paraula de Déu general vida i esperança
La paraula divina genera i manté la vida per què ella produeix i manté la fe. “Aquestes coses s´han escrit”- diu Joan- “que podeu creure que Jesús és Crist, el Fill de Déu i aquesta creences us dóna la vida en el seu nom” (Joan 20:31). “La Fe arriba per l´orella”- escriu l´apòstol Pau, “ i sentint la paraula divina” (Romans 10:17). La Fe que comença la nostra vida en Crist o la Fe que seguirem vivint prové de sentir la paraula de Déu. Si la Fe te importància per la vida diària, també la té la Bíblia.
A vegades la Fe i la Esperança són virtualment sinònimes en les Escriptures. “La Fe és la garantia de esperar coses” (Hebreus 11:1). Sense esperança en el futur ens desanimem i la nostra alegria fuig. La Esperança és absolutament essencial per la joia cristiana (Romans 15:13). I com fer per mantenir la Esperança ? El salmista ho explica així: “ (78:5–7): Ell va establir un testimoni a Jacob i indicava la llei d´Israel que va ordenar els nostre pares per ensenyar els nostres fills..... així ells poden depositar la seva esperança en Déu”. Pau ho explica obertament: “ Qualsevol escrit els primers dies es a fer per instruir-nos, que per la fermesa i el coratge de les Escriptures puguem tenir la Esperança (Romans 15:4). Tota la Bíblia té el seu objectiu i força en els cors de la gent de Déu
La Paraula divina dóna llibertat i Saviesa
Un element essencial de la via és la llibertat. Ningú de nosaltres serà feliç si no som lliures del que rebutgem i del que estimem. On podem trobar la veritable llibertat?
Salm 119:45 diu: “passejaré en llibertat, he de conrear aquests preceptes”. I Jesús diu: “ Coneixereu la veritat i aquesta veritat us farà lliures” (Joan 8:32). I no podem oblidar aquest punt, es diu més tard a Joan 17:17, “Santifiqueu-los en la veritat la paraula és veritat”. La paraula divina és la veritat divina que ens allibera de la decepció. Trenca el poder dels falsos plaers i ens manté lliures de caure en la estupidesa del pecat”. Per tant, l paraula és la llum per els meus peus i il·lumina el meu camí” (Salm 119:105). “He depositat la meva paraula sobre el meu cor per evitar pecar contra vosaltres” (Salm 119:11; veure també el 9è versicle). Les promeses divines d´alliberar-nos, de guiar la nostra força divina: “ Mitjançant aquestes grans promeses precioses escapem de la corrupció del món... i ens tornarem a compartir la naturalesa divina” (2 Peter 1:4; veure també a Joan 15:3). La Llibertat, la guia la semblança amb Déu- totes elles les rebeu quan meditem i confiem en la paraula divina, que és la Bíblia.
Per suposat que la Bíblia no respon tots les preguntes de la vida. Tota bifurcació en la carretera no té un arc diví. Tenim necessitat de saviesa en nosaltres mateixos. Però això, també, és un regal de les Escriptures. Tal com dieu el text: “ El testimoni del Senyor és segur, fent savi el simple... la llei del Senyor és pura, il·lumina els ulls” (Salm 19:7–8; veure també 119:98). La gent que té la ment saturada de la Paraula divina i sotmet els seus pensaments té una saviesa que la eternitat li donarà ser superior sobre tota la saviesa secular del món. 
La paraula de Déu restaura i conforta
Malgrat tot, el nostre desig doblegat i les percepcions i defectuoses ens porten temps i cap a actes insensibles i situacions nocives. El dia no és tan dolc com l´anterior, i necessiten recompondre´ns i confort. On podem trobar el confort? Podem seguir el salmista de nou: “ Aquest és el meu confort de la meva aflicció, que ha promès donar-me la vida... quan penso en les teves lleis antigues, m´arriba el confort, oh, Senyor” (Salm 119:50, 52).
“Sí la Fe té una importància eterna per
la nostra vida diària, la Bíblia també ho és.”
I quan els nostres errors o afliccions amenacen la nostra confiança en la Fe, tornem a restablir le nostra confiança? Joan ens invita a tornar a la Paraula divina “ He escrit això
pels creients en nom del Fill de Déu, que podríeu saber que teniu la vida eterna” (1 Joan 5:13). La Bíblia està escrita per garantir-vos la vida eterna.
El primer objectiu del dimoni és destruir la nostra joia de la Fe. Teniu un arma defensiva: la promesa de l´Esperit, la Paraula divina” (Efesis 6:17). Però molt cristians fallen en adonar-se que no poden obtenir aquesta arma de cap altre lloc. Si no l´utilitzeu, la paraula divina no us esdevé útil (Joan 15:7), la trobareu en va. Si no l´utilitzeu, no podeu fer-la servir. Però en cas positiu, quina mena de defensa voleu ser!. “ Us escric, joves, per a què sigueu forts i la Paraula divina al vostre interior, i vosaltres esteu per sobre del dimoni (1 Joan 2:14).
Dediqueu-vos a la Paraula de Déu.
Tercer: Per tant, si la Bíblia és la Paraula divina i aquesta Paraula no és una molèstia. És la Font de vida, de Fe, d´Esperança, de la Llibertat, la Guia, la Saviesa, del Confort i la garantia, victòria davant els nostres grans enemics. És una sorpresa, doncs, perquè ho deixen aquells que ho sabien millor: “ Els preceptes del Senyor són correctes, alegren el cor (Salm 19:8)? “ Em delitaré amb aquests estatuts, no oblidaré doncs aquesta paraula” (Salm 119:16). “Oh, quant estimo aquesta llei, és la meva meditació de tots els dies” (Salm 119:97). “ Aquest és el meu testimoni de sempre, doncs, la alegria del meu cor” (Salm 119:111). “ Així varen trobar-se les paraules i les odio, i aquestes paraules esdevingueren una joia per a mi i un delit per al meu cor; per això em crideu per el meu nom (Jeremies 15:16). Però buscarem aquest joia com el hedonistes cristians? Llençarem les espurnes de la Paraules divines al foc de la joia? Trobarem el nostre plaer sagrat meditant sobre la Paraula de Crist? Per suposat, sí. Per el Senyor va dir: “Us dic aquestes coses que la meva joia pot estar en vosaltres i aquesta joia pot ser completa” (Joan 15:11).
El Diumenge de la Reforma, us prego que la sang dels màrtirs no sigui derramada inútilment. No permeteu menysprear que les tasques de Luter, de Melanton, Calvin, i Zwingli en va. Déu va crear-los per lliurar-nos les Sagrades Escriptures per nosaltres. Nosaltres menyspreem a Déu i els sants si tractem la Bíblia com una molèstia en les nostres vides. Martin Luther sabia com els homes que havien estat alguna vegada amb Jesús que no era un dia més feliços que els altres. I segons Roland Bainton, va escriure aquests paraules un dia molt deprimit:
<blockquote>I malgrat aquest món està ple de dimonis 
Haurien d´amenaçar-nos amb atacar-nos 
No tenim por, Déu ha volgut la seva veritat 
La seva veritat per triomfar a través de nosaltres 
El prínceps de la foscor 
No el tenim por 
Podem suportar la seva ràbia 
Ara doncs, la seva condemna està garantida 
Una sola paraula pot destruir-lo</blockquote>

La Bíblia: Llumetes per l´Hedonisme cristià

Kathyyee — Tue, 23 Jun 2020 15:33:27 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|The Bible: Kindling for Christian Hedonism}Need Scripture - Psalm 19:7-11 L´hedonisme cristià és més conscient que cada dia amb Jesús no “ es més dolç...».

{{info|The Bible: Kindling for Christian Hedonism}Need Scripture - Psalm 19:7-11

L´hedonisme cristià és més conscient que cada dia amb Jesús no “ es més dolç que l´anterior”. Alguns dies amb Jesús la nostra disposició és tan agra com una tira de nespres. Altres són tan tristes que sentim els nostres cors que es trencaran. Altres dies amb Jesús es tornen un grapat de nervis. I altres estem tan deprimits i desanimats que entre la nostra llar i el garatge hem de seure sobre la gespa per cridar: 

Cada dia amb Jesús no és tan dolç com el dia d´abans. Sabem això a partir de la experiència i de les Escriptures. El text diu: “ (Salm 19:7): “La llei del Senyor és perfecte, revivint l´ànima”. Si cada dia amb Jesús és més dolc que l´ anterior, no necessitarem reviure.

La Bíblia porta la joia

La raó que David prediqués a Déu amb aquestes paraules. “ Ell em porta aprop de les aigües. Ell recupera la meva ànima” es degut a que patia dies dolents. Hi ha dies que la seva ànima necessitava recuperar-se. És la mateixa frase que l´ utilitzada en el Salm:” La vida normal des cristians es un procés repetitiu de recuperació i renovació. La nostra alegria no es pas estàtica. Ella fluctua amb el decurs de la vida real. És tan vulnerable als atacs del dimoni como un compost marí libanès a una bomba suïcida. Quan Pau dieu en el 2 Corintis 1:24 “ No és que dominem la vostra Fe, sinó que som treballadors amb vostès per la vostra joia”. Hem de destacar d´aquesta manera: “Som treballadors amb vostès i la vostra joia”. La preservació de la nostra joia en Déu porta feina. És una lluita. El nostre adversari, el dimoni, protesta al voltant com el rugeix del lleó i té unes ganes insaciables de destruir una cosa: la joia de la Fe.

Però l´Esperit Sant ens ha concedit un escut anomenat Fe, una espasa dita paraula divina, i un poder dit oració per defensat i estendre la nostra joia. O, per canviar la imatge, quan Satan fa uís i ais i remuga intentant apagar la flama de la nostra joia, tenim una infinita oferta de veure amb bons ulls la paraula divina. I amés hi ha dies que sentim que cada cendra de les nostres ànimes és freda, i encara si enfilem la paraula divina i cridem per a que les nostres orelles sentin, les cendres apagades s´il·luminaran i prendran certes espurnes de la vida, perquè “ a Llei del Senyor és perfecta, revifar l´ànima” la Bíblia és la espurna de l´hedonisme cristià. 

El meu objectiu d´ aquest matí és motivar-lo a utilitzar la espasa de L´Esperit, la paraula divina, per mantenir la preservació de la seva joia en Déu. Hi ha 3 passos per aconseguir-ho: Primer, necessitem conèixer perquè acceptem la Bíblia com a paraula divina. Al menys cadascú en el món estarà d´acord que si l´única i el veritable Déu han parlat, no haurà doncs felicitat duradora per la gent que ignori aquesta paraula. Però si poca gent realment creu que la Bíblia és la paraula d´un Déu vívid. No cal creure això sense prou raons. Segon: necessiten veure alguns exemple coratjosos de com la Bíblia encén i preserva la nostra joia. Tercer: necessiten escoltar un repte pràctic per renovar la nostra meditació diària en la paraula divina, i portar aquesta espasa tan estretament en les nostres cintures que mai pugem prescindir d´ella. 

Jesús — El Fonament de la confiança en la Bíblia

Primer: en els límits del temps que tenim, la millor manera per a mi és potser fer un primer pas per comentar-vos perquè accepto al Bíblia com la paraula divina. El fonament de la meva confiança està en Jesús Crist. No necessiteu creure que la Bíblia és infal·lible

per saber que se us presenta amb una persona històrica de incomparables qualitats. “ Quan el dimoni intenta apaivagar la flama de la vostra joia, la vostre interminable aportació d´amabilitat és la paraula divina”

La possibilitat que aquest històric Jesús sigui un artista o un llunàtic per a mi és tan remota que m´atreu confessar que és veritat. Els seus clams no són la propaganda de un decebedor no la presumpció d´una esquizofrènia. Ell parla amb tanta autoritat, perdona els pecats, cura les malalties, llença els dimonis, penetra els cors del opositors, estima els enemics, mort pel pecadors, i surt darrera un buit, greu no perquè llencés la llana als ulls del món sinó perquè és el Fill etern de Déu que va venir per salvar el món. S´ha guanyat la meva confiança a través de les paraules i dels actes.

Des de Jesús, retrocedeixo a l´Antic Testament i des d´ell avenço cap al Nou Testament. Els 4 Evangelis presenten diferents evidències que Jesús considerava l´Antic Testament ser la paraula divina. A Mateu 5:17, Jesús deia que no havà arribat per abolir sinó per complir la llei i els profetes, i a Mateu 22:29, diu que: els Saduceu s´equivoquen perquè no coneixen les Escriptures. A Marc 7:8–9, Jesús contrasta l´home que fa les tradicions amb les ordres de Déu en l´Antic Testament. A Lucas 24:44, diu que: “Cal que els deixebles que han escrit coses sobre Ell en la Llei de Moisés i els profetes, i el psalms s´han de complir. I en Joan 10:35, Ell diu simplement: “Les Escriptures no poden trencar-se” Per tant, llegeixo l´Antic Testament com la paraula divina perquè Jesús ho va fer”.

Sis Observacions sobre el Nou Testament com la Paraula divina.

Però Jesús no va arribar a la terra per reforçar el Nous Testament. La meva confiança en el Nous Testament com a paraula divina queda sobre un grup de observacions, que totes juntes proporcionen un raonable nivell de confiança:

#Jesús escull 12 deixebles per representar la seva autoritat en la fundació dels temples. Els promet al final de la seva vida: “ L´Esperit Sant ... us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el us he dit “(Jua 14:26; 16:13).
#Després l´apòstol Pau, qui va convertit la seva vida impressionant d´assassinar cristians a convertir-los mereix una especial explicació, explica que Ell ( i els altres) havien estat enviats per ressuscitar Crist “ en paraules no ensenyades per la saviesa humana, sinó per l´Esperit”(1 Corintis 2:13). La predicció de Crist és ser complit mitjançant la seva inspiració.
#Pere confirma això en 2 Pere 3:16 donant les obres de Pau a la mateixa categoria que els escrits de l´Antic Testament (2 Pere 1:21).
#Tots els escrits de l´Antic Testament procedeixen dels primers dies de la revelació especial promesa i varen ser escrites pels apòstols i els seus estrets amics.
#El missatge d´ aquest llibres porten l´anell de la veritat perquè té sentit lluny d´aquesta veritat. El missatge de la divinitat de Déu i la nostra culpa per un costat, i la mort de Crist i la seva resurrecció com l´única esperança per l´altre costat- aquest missatge encaixa la realitat que observem i la esperança que desitgem i no veiem.
#Finalment, com diu el Catecisme Baptista: La Bíblia fa palesa ser la paraula divina per ... el seu poder de convertir els pecador i santificar els sants!”

· Per aquestes raons, quan llegeixo els Antic i Nou Testaments, els llegeixo com la paraula divina. Déu no calla en la meva vida. És una veu incòmoda i necessita de totes les coses amables. Considero això com una acta singular de gràcia per part seva que m´ha tocat a mi que la meva vida de treball és entendre la seva paraula i ensenyar-la al temple. Quan parla la Bíblia, Déu parla. Què vol dir que les coses esmentades sobre la paraula divina a la Bíblia apel·li a la Bíblia. I he estat simplement desbordat per preparar aquest missatge mitjançant la quantitat que ha dit la Bíblia sobre el valor de la seva paraula divina. 

Tenim un tresor en les veritables paraules divines!: “ Són més el que desitgem l´or que l´or més fi, més dolç que la mel i el degoteig de la bresca”. (Salm 19:10).

La Paraula divina es la vostra vida

Segon: permeteu-me donar-vos alguns exemples de cóm la Bíblia té tant valor per a nosaltres. Perquè una voda de meditació sobre les Sagrades Escriptures és una vida de joia? La majoria dels específics que vull donar-vos podrien oblidar-se ràpidament, però espero que l´impacte total de la Bíblia us farà llegir-la més regularment, més profundament, més alegrement. Considereu aquests beneficis. 

Al Deuteronomi 32:46–47, Moisés diu: “Tingueu en compte totes les paraules que us produeixen alegria aquest dia, que heu aconsellat els vostres fills que compleixin acuradament totes les paraules de la llei. Això no és cap molèstia per a vosaltres, sinó que és la vostra vida”. La vida no és una molèstia, és un tema de vida i de mort. Si considereu la paraula divina una molèstia, la perdreu. 

“La Bíblia no és una molèstia; és un tema de vida o mort.”

La nostra vida física depèn de la paraula divina, perquè varen ser creats per la seva paraula (Salm 33:9; Hebreus 11:3), i “Ell manté l´univers per la paraula dels seu poder” (Hebreus 1:3). La nostra vida espiritual comença en la Paraula de Déu: Jaume 1:18: “Per la seva pròpia voluntat, Ell us aportarà la seva paraula de veritat”. “Heu nascut novament. . . mitjançant la seva paraula viva i respectuosa de Déu” (1 Pere 1:23).

I només comencem per viure en la paraula divina, sinó que vivim en ella: ”L´home no viurà respirant tot sol, sinó de cada paraula que prové de la boca de Déu” (Mateu 4:4; Deuteronomi 8:3). La nostra vida física va ser creada i mantinguda per la paraula divina, i la nostra vida espiritual especial ha nascut i viu per la paraula divina. Per tant, la Bíblia “ no és una molèstia per vostès, sinó la vida mateixa!”.

La Paraula de Déu general vida i esperança

La paraula divina genera i manté la vida per què ella produeix i manté la fe. “Aquestes coses s´han escrit”- diu Joan- “que podeu creure que Jesús és Crist, el Fill de Déu i aquesta creences us dóna la vida en el seu nom” (Joan 20:31). “La Fe arriba per l´orella”- escriu l´apòstol Pau, “ i sentint la paraula divina” (Romans 10:17). La Fe que comença la nostra vida en Crist o la Fe que seguirem vivint prové de sentir la paraula de Déu. Si la Fe te importància per la vida diària, també la té la Bíblia.

A vegades la Fe i la Esperança són virtualment sinònimes en les Escriptures. “La Fe és la garantia de esperar coses” (Hebreus 11:1). Sense esperança en el futur ens desanimem i la nostra alegria fuig. La Esperança és absolutament essencial per la joia cristiana (Romans 15:13). I com fer per mantenir la Esperança ? El salmista ho explica així: “ (78:5–7): Ell va establir un testimoni a Jacob i indicava la llei d´Israel que va ordenar els nostre pares per ensenyar els nostres fills..... així ells poden depositar la seva esperança en Déu”. Pau ho explica obertament: “ Qualsevol escrit els primers dies es a fer per instruir-nos, que per la fermesa i el coratge de les Escriptures puguem tenir la Esperança (Romans 15:4). Tota la Bíblia té el seu objectiu i força en els cors de la gent de Déu

La Paraula divina dóna llibertat i Saviesa

Un element essencial de la via és la llibertat. Ningú de nosaltres serà feliç si no som lliures del que rebutgem i del que estimem. On podem trobar la veritable llibertat?

Salm 119:45 diu: “passejaré en llibertat, he de conrear aquests preceptes”. I Jesús diu: “ Coneixereu la veritat i aquesta veritat us farà lliures” (Joan 8:32). I no podem oblidar aquest punt, es diu més tard a Joan 17:17, “Santifiqueu-los en la veritat la paraula és veritat”. La paraula divina és la veritat divina que ens allibera de la decepció. Trenca el poder dels falsos plaers i ens manté lliures de caure en la estupidesa del pecat”. Per tant, l paraula és la llum per els meus peus i il·lumina el meu camí” (Salm 119:105). “He depositat la meva paraula sobre el meu cor per evitar pecar contra vosaltres” (Salm 119:11; veure també el 9è versicle). Les promeses divines d´alliberar-nos, de guiar la nostra força divina: “ Mitjançant aquestes grans promeses precioses escapem de la corrupció del món... i ens tornarem a compartir la naturalesa divina” (2 Peter 1:4; veure també a Joan 15:3). La Llibertat, la guia la semblança amb Déu- totes elles les rebeu quan meditem i confiem en la paraula divina, que és la Bíblia.

Per suposat que la Bíblia no respon tots les preguntes de la vida. Tota bifurcació en la carretera no té un arc diví. Tenim necessitat de saviesa en nosaltres mateixos. Però això, també, és un regal de les Escriptures. Tal com dieu el text: “ El testimoni del Senyor és segur, fent savi el simple... la llei del Senyor és pura, il·lumina els ulls” (Salm 19:7–8; veure també 119:98). La gent que té la ment saturada de la Paraula divina i sotmet els seus pensaments té una saviesa que la eternitat li donarà ser superior sobre tota la saviesa secular del món. 

La paraula de Déu restaura i conforta

Malgrat tot, el nostre desig doblegat i les percepcions i defectuoses ens porten temps i cap a actes insensibles i situacions nocives. El dia no és tan dolc com l´anterior, i necessiten recompondre´ns i confort. On podem trobar el confort? Podem seguir el salmista de nou: “ Aquest és el meu confort de la meva aflicció, que ha promès donar-me la vida... quan penso en les teves lleis antigues, m´arriba el confort, oh, Senyor” (Salm 119:50, 52).

“Sí la Fe té una importància eterna per

la nostra vida diària, la Bíblia també ho és.”

I quan els nostres errors o afliccions amenacen la nostra confiança en la Fe, tornem a restablir le nostra confiança? Joan ens invita a tornar a la Paraula divina “ He escrit això

pels creients en nom del Fill de Déu, que podríeu saber que teniu la vida eterna” (1 Joan 5:13). La Bíblia està escrita per garantir-vos la vida eterna.

El primer objectiu del dimoni és destruir la nostra joia de la Fe. Teniu un arma defensiva: la promesa de l´Esperit, la Paraula divina” (Efesis 6:17). Però molt cristians fallen en adonar-se que no poden obtenir aquesta arma de cap altre lloc. Si no l´utilitzeu, la paraula divina no us esdevé útil (Joan 15:7), la trobareu en va. Si no l´utilitzeu, no podeu fer-la servir. Però en cas positiu, quina mena de defensa voleu ser!. “ Us escric, joves, per a què sigueu forts i la Paraula divina al vostre interior, i vosaltres esteu per sobre del dimoni (1 Joan 2:14).

Dediqueu-vos a la Paraula de Déu.

Tercer: Per tant, si la Bíblia és la Paraula divina i aquesta Paraula no és una molèstia. És la Font de vida, de Fe, d´Esperança, de la Llibertat, la Guia, la Saviesa, del Confort i la garantia, victòria davant els nostres grans enemics. És una sorpresa, doncs, perquè ho deixen aquells que ho sabien millor: “ Els preceptes del Senyor són correctes, alegren el cor (Salm 19:8)? “ Em delitaré amb aquests estatuts, no oblidaré doncs aquesta paraula” (Salm 119:16). “Oh, quant estimo aquesta llei, és la meva meditació de tots els dies” (Salm 119:97). “ Aquest és el meu testimoni de sempre, doncs, la alegria del meu cor” (Salm 119:111). “ Així varen trobar-se les paraules i les odio, i aquestes paraules esdevingueren una joia per a mi i un delit per al meu cor; per això em crideu per el meu nom (Jeremies 15:16). Però buscarem aquest joia com el hedonistes cristians? Llençarem les espurnes de la Paraules divines al foc de la joia? Trobarem el nostre plaer sagrat meditant sobre la Paraula de Crist? Per suposat, sí. Per el Senyor va dir: “Us dic aquestes coses que la meva joia pot estar en vosaltres i aquesta joia pot ser completa” (Joan 15:11).

El Diumenge de la Reforma, us prego que la sang dels màrtirs no sigui derramada inútilment. No permeteu menysprear que les tasques de Luter, de Melanton, Calvin, i Zwingli en va. Déu va crear-los per lliurar-nos les Sagrades Escriptures per nosaltres. Nosaltres menyspreem a Déu i els sants si tractem la Bíblia com una molèstia en les nostres vides. Martin Luther sabia com els homes que havien estat alguna vegada amb Jesús que no era un dia més feliços que els altres. I segons Roland Bainton, va escriure aquests paraules un dia molt deprimit:

<blockquote>I malgrat aquest món està ple de dimonis 
Haurien d´amenaçar-nos amb atacar-nos 
No tenim por, Déu ha volgut la seva veritat 
La seva veritat per triomfar a través de nosaltres 
El prínceps de la foscor 
No el tenim por 
Podem suportar la seva ràbia 
Ara doncs, la seva condemna està garantida 
Una sola paraula pot destruir-lo</blockquote>

Matrimoni: La Matriu de l´Hedonsime cristià

Kathyyee — Thu, 18 Jun 2020 18:31:51 GMT

Kathyyee:

{{info|Marriage: A Matrix of Christian Hedonism}}Scripture needed - Ephesians 5:21-33

La Teologia de Pau sobre el matrimoni comença amb la paraula divina: La Paraula de Déu que és Jesús Crist; i una paraula de Déu, la inspiració de la qual es troba a l´Antic testament. I des què Déu no és un a paraula confusa, és coherent. Té unitat. Per tant , quan Pau necessita entendre el matrimoni, mira la paraula de Déu- a Jesús en les Escriptures. Quan ell porta Crist i el matrimoni, tot plegats per escoltar la Paraula divina sobre el matrimoni, el que escolta és una profund misteri amb implicacions intensivament pràctiques. I el que m´ agradaria fer aquest matí és explorar que el misteri i la aplicació de les seves implicacions pràctiques a les nostres vides. 

El Matrimoni en el Gènesi

En l´Efesis 5:31 trobem una referència del Gènesi 2:24: “Per aquesta raó un home abandonarà el seu pare i la seva mare per viure amb la seva esposa i ambdós seran una sola carn”. Quan Pau afegeix en el versicle 32, “Això és un gran misteri, i parlem respecte a Crist i la seva Església”. Pau coneixia alguna cosa sobre Crist i la Església que trobem al Gènesi 2:24. Tornem al Gènesi 2:24 i observen més estretament al context d´aquest versicle i les connexions amb la creació.

“ Déu ens va crear no per ser els últims de la seva creació, sinó ser conduïts.”

Segon el Gènesi 2, Déu creà Adam i va deixar-lo sol en el Paradís. Després en el 18è versicle, Déu digué “ no és bo que l´home estigui sol; li donaré una companya per ajudar-lo.” Penso que no és una crítica sobre la relació d´Adam amb Déu; tampoc és la idea que el jardí fos difícil de cuidar. El punt és que Déu a crear l´home per compartir. Déu ens va crear no per ser els darrers, sinó ser guia. L´home està complert, excepte per guiar la Gràcia, ( com la llum) entre Déu i qualsevol persona. ( No cal que cap persona conclogui que això només passa amb el matrimoni).

Cal que sigui una altra persona no un animal. Així en el Gènesi 2:19–20. Déu va crear primerament els animals abans que Adam per mostrar-nos que els animal mai ho faran “ per ajudaran els homes”. Oh, els animals ajuden plenament!”. Però només una persona pot esdevenir hereu de la Gràcia de la vida 1 Pere 1:4–7). Només la persona pot rebre, apreciar i gaudir de la Gràcia. El que necessita un home és una persona amb qui podem compartir l´amor de Déu. Els animals no ho fan!. Aquí hi ha una infinita diferència entre compartir els llums del nord amb l´ésser i el vostre gos. A més, segons el 21è versicle. 

El Senyor Déu va provocar un somni profund sobre l´home, i mentre dormia, va agafar un de les seves costelles i la va envoltar-la amb carn; i la costella que Déu havia agafat la va treure de l´home i la va introduir en la dona per aportar-la a l´home

Havent mostrat l´home que els animals no li servirien com ajudant, Déu va crear altra home de la pròpia carn i ossos humans semblants a Ell- però diferents. No va crear altre home. Creà una dona. I Adam la va reconèixer com una perfecta part per a Ell- molt diferents dels animals. “ Al final, aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn; se´n dirà Gona perquè esdevé d´un Home!” 

Creant una persona semblant a Adams però molt diferent a Adam, Déu proveirà ´una la profunda unitat impossible que en qualsevol altre cas esdevindria diferent. És una mena d´ unitat diferent gaudint de lligar diverses parts del que es gaudeix ajuntant 2 coses semblants. Quan cantem la mateixa melodia, és diu: “uníson” la qual cosa vol dir “ un so”. Però quan lliguem diverses lies de sopranos, alts, tenors i baixos, li diem” harmonia, u cadascú té una oïda per tocar una cosa a dintre nostra més profunda en contacte per una gran harmonia que per l´uníson. Per això Déu va crear la dona i no altre home.. Va crear-lo heterosexual, no homosexual. La primera institució era el matrimoni, no la fraternitat.

Noteu la connexió entre els versicles 23è i 24è, indicats amb la paraula “a més” en el vers 24è. En el versicle 23è el centre està en dos coses: objectivament, el fet que la dona sigui part de la car i dels ossos; subjectivament, la joia que Adam sigui presentat amb la dona. En altres paraules, al començament, Déu va extraure la dona com la carn i els ossos, i Déu presentar-la a l´home per descobrir a la comunitat què vol dir una carn. En el versicle 24è s´extreu la lliçó que el matrimoni és justament això: un home abandona el seu pare i la seva mare perquè Déu els hi dóna un objectiu a la dóna i no cap altre , descobrint la experiència d´esdevenir una carn. Això és el que Pau veu quan observa la Paraula divina en les Escriptures. 

El Misteri del Matrimoni

Però Pau coneix altre Paraula de Déu — Jesús Crist. Ell coneixia profundament i íntimament Havia après de Jesús que la Església es el cos de Crist Per la Fe, una persona s´uneix a Jesús Crist o i altres creients per “esdevenir un sol en Jesús Crist” Els creient en Crit són el cos de Crist — som l´organisme mitjançant el qual Ell manifesta la seva vida i en la qual viu l´Esperit. Coneixent això sobre la relació entre Crist i la Església, Pau veu un paral·lelisme amb el matrimoni. Veu que el marit i la dona esdevenen una sola carn (segon el) i que Crist i la Església esdevenen un sol cos.

Per tant ell desitja dir a l´Església, per exemple, en el 2 dels Corintis 11:2, “ Sento una gelosia divina per vosaltres, però us he compromès amb Crist per presentar-vos coma una núvia pura al seu marit”. Descriu Crist com el marit, i l´Església com la novia, i la seva conversió com un acte de fe que l´havia ajudat. La presentació de la novia al seu marit esdevindrà probablement amb la segona arribada del Senyor. Això es descriu en els Efesis 5:27</a> també. Per tant, sembla que Pau utilitza les relacions del matrimoni humà, après del Gènesi 2, per descriure i explicar la relació entre Crist i la Església.
Però quan parla així, esdevé alguna cosa molt important. Això ens retrotrau al començament del Efesis 5:32. Desprès de la cita del Gènesi 2:24 sobre que l´home i la dona esdevinguin una sola carn, Pau ens diu: “Aquest és un gran misteri, i parlo en relació a Crist i la seva Església”. El Matrimoni és una gran misteri. Aquí hi trobem més del que pot veure la vista. I què és? Penso que és això: Déu no va crear la unió del Crist i la seva Església després del matrimoni; justament al contrari, Ell va crear el matrimoni humà com a mostra de les relacions entre Crist i la Església.

“Cal que els marits i les dones copiïn conscientment les relacions que Déu intentà entre Crist i la seva Església.”

El misteri del Gènesi 2:24 és que el matrimoni descrit és un paral·lelisme o símbol de les relaciones entre Crist y la gent. Déu no fa les coses per res. Cada cosa té un sentit i objectiu. Quan Crist es va comprometre´s a crear un home i una dona i organitzar aquesta unió del matrimoni, sense llençar daus, ni córrer riscos, ni muntava monedes. Modelava el matrimoni intencionadament darrera les relacions entre el seu Fill i la Església que va plantejar com eterna. 

I per tant el matrimoni és un misteri- conté i amaga un sentit més enllà del que veiem exteriorment. El que Déu ha lligat en matrimoni és fer una reflexió de la unió entre el Fill de Déu i la seva novia, la església. Alguns de nosaltres casat necessitem ponderar diverses vegades quan misteriós i meravellós és que Déu ens concedeixi el privilegi d´imaginar estupendes realitats divines infinitament més i més grans i gratificants que nosaltres mateixos.

Imaginem Crist i la Església

Ara, què són algunes de les implicacions pràctiques del misteri del matrimoni? Mencionaré dues que semblen dominar els passatge dels Efesis. Una és que cal que els marits i les novies conscientment repeteixin les relacions que Déu va intentar de Crist i la seva Església. L´altra és que en el matrimoni cal que cada part busqui la seva pròpia joia en la joia dels altres; és a dir, que el matrimoni sigui una matriu de l´hedonisme cristià.

Primer, doncs, quin model havia establert Déu per els marits i les dones en organitzar el matrimoni com una paràbola i imatge de la relació entre Crist i la Església? Pau menciona dues coses: una per la esposa i altre per el marit. Per la dona diu en els versicles 22-24:

<blockquote>“Les dones, subjectes als seus marits, com el Senyor”. El marit és el cap de la dona com Crist ho és de l´Església, el seu cos, i és el mateix el seu Salvador. Com l´ Església és el subjecte de Crist, permeteu les sones també ser-ho en cada cosa per els seus marits.</blockquote>

Segons el model diví, les dones estan per prendre el mateix objectiu únic del propòsit de la Església. Con la Església està sotmeses a Crist, les dones han d´estar als seus marits. La Església considera a Crist el seu Cap. El versicle 23. “ El marit és el cap de la esposa com Crist ho és de la Església. Ser lieder implica al menys dues coses: Crist és el proveïdor i el Salvador, Crist és la autoritat o el líder. S´utilitza el “Cap” altres dues vegades en els Efesis. Els Efesis 4:15, 16 il·lustra el cap com a proveïdor i el Efesis 1:20 -23 il·lustra el cap de la autoritat.

<blockquote>Dient la veritat en l´amor, hem de créixer en cada moment en Ell com a cap, en Crist, des de qui el cos sense lligams i units tots plegats per cada articulació que existent, quan cada part treballa adientment, fent que el cos creixi i construeixi el mateix en l´amor. (4:15, 16)</blockquote>

El cap és l´objectiu a partir del qual creixem i ens proveïm per ser capaços de créixer. Llavors considerem els Efesis 1: 20-23:

<blockquote>“Déu el va crear de la mort i el va fer seure a la seva ma dreta en el cel, lluny de cap regla, de l´autoritat, del poder i del domini i sobre el mateix nom que es diu no només a la seva època si no en l´època futura i ho controla tot i escull el cap de totes les coses de l´Església, que és el cos, la plenitud d´Ell que l´omple tot. </blockquote>

Quan Déu va crear Crist de la mort, va constituir-lo en el Cap en el sentit de donar-li poder i autoritat per sobre de tota regla, autoritat, poder i domini. A més, des del context dels Efesis, el liderat del marit implica tan com sigui possible que cal acceptar la gran responsabilitat de proveir les necessitats de la seva esposa (tant les materials com la protecció i cura) i sobre tot la gran responsabilitat de l´autoritat, del lideratge en la família.

Doncs, quan diu en el versicle 24: “ Tal com la Església està sotmesa a Crist, permeteu que les dones estiguin en cada cosa amb els seus marits” és el significat bàsic de submissió que cal tenir: reconèixer i honorar la gran responsabilitat del marit per proveir la protecció i el manteniment; restar dispostos a cedir la seva responsabilitat en Crist i favorables a seguir el seu lideratge. La raó exposada sobre la submissió vol dir una disposició per cedir i una inclinació per seguir és en aquesta breu frase “com el Senyor “ en el versicle 22è que limita el ventall de la submissió. No cal que cap dona substitueixi l´autoritat de Crist per l´ autoritat del seu marit. Ella no pot cedir o seguir al seu marit en el pecat.

Però fins i tot a una dona cristiana li cal estar en Crist contra els pecats del seu marit, cal que mantingui l´esperit de submissió. mitjançant la seva actitud o comportament Pot mostrar que no vol resistir-se al seu desig i que per ella abandoni el seu pecat i recuperar la seva rectitud a fi que la seva predisposició per honorar-lo com a cap acabi en l´harmonia. Doncs, en aquest misteriosa paràbola del matrimoni, la dona obté una idea especial del l´objectiu diví respecte la Església de Crist.

Ara, vers els marits, Pau diu que pren un objectiu especial de Crist. Versicle 25è: “ Els marits estimaven les seves esposes, com Crist ho fa respecte la Església i la donava a Ella. “ Si el marit esdevé cap de la seva esposa, el versicle 23è diu: “que quedi ben clar a tots ells que aquest significat primerament porta al tipus d´amor que desitja morir per donar-li la seva vida. Tal com Jesús diu en Lucas 22-26: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor”. El marit que s´aïlla davant la TV i ordena la seva esposa com una esclava ha abandonat a Crist en favor d´un antic refugi. Crist va recollir una tovallola per rentar els peus del seus apòstols; si voleu ser marits en Crist, copieu de Jesús i no d´ Habba, el caçador.

És veritat que el versicle 21è es centra en la secció complerta sota el signe de la mútua submissió: “ Mantingueu-vos subjectes l´un a l´altre sota el respecte a Crist. Però és absolutament injustificat deduir d´aquest versicle que la manera com Crit està sotmès Ell mateix a la seva Església, és la mateixa que la Església ho està a Crist. La Església se sotmet a Crist per una disposició a seguir el seu lideratge. Crist sotmet la seva Església per una disposició a exercir el seu lideratge humilment. 

 “Un marit i la seva esposa els calen seguir la seva joia en la joia de l´altre.”

Quan Crist deia: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor” no vol dir que el líder deixi de ser-ho. Mentre estava agenollat rentant els peus, ningú no dubtava del seu lideratge. Cap marit cristià pot rebutjar la seva responsabilitat sota Déu per proveir la visió moral i espiritual del seu lideratge com un humil servidor de la seva esposa i de la seva família. 

Per tant, la primera reflexió del misteri del matrimoni sobre la relació de Crist amb la seva Església és que les esposes tinguin un objectiu especial en la Església i també els marits. I sigui quan sigui que trobeu un matrimoni com aquest, trobareu en el món dues persones felices perquè les seves vides conformen el món de Déu en la Escriptura i en la Paraula de Déu en Jesús Crist.

Buscant la joia en la joia de l´altre.

Un final, implicació pràctica del misteri del matrimoni: cal que el marit i la seva esposa persegueixen la mateixa joia en la joia de l´altre. Existeix escassament un passatge més hedonista en la Bíblia que en Efesis 5:25-30: Aquest text indica clarament que la raó existent en els matrimonis no és la misèria dels marits i les dones que no busquin els plaers de les sones, sinó que busquin els seus propis. Però el text ens exigeix fer justament el mateix que fa Crist. Primer, assabentar-nos de l´exemple de Crist en els versicles 25-27:

<blockquote>“ Marits: estimeu les seves dones com Crist i la Església i es va lliurar per Ella [Per què ho va fer?] que pot santificar-se per Ella, després d´haver-la netejat amb la paraula [ Per què</blockquote>

Ell la va rentar?] que podria presentar la Església amb esplendor, sense taques ni senyals ni cap altre cosa, que Ella podria ser feliç sense mancances. Crist va morir per Ella per que pogués presentar-se com una bonica novia. Va suportar la creu per la joia del matrimoni, establert davant d´Ell. Però quina és la joia recent de la Església? No és ser present com una novia davant del poder de Crist? Doncs, Crist basa la pròpia joia en la de la Església. Tanmateix, l´exemple de Crist establert per els marits consisteix en cercar la joia per a les seves dones.

El Versicle 28è ho aplica explícitament. “ Inclús si, cal que els marits estimin les seves esposes com els seus cossos. Qui estima la seva dona s´estima així mateix. Cap persona rebutja el seu cos sinó que el nodreix i l´agraeix”. Pau coneixia una de les primeres pedres de l´hedonisme cristià: “Cap home odia el seu cos” Ni els suïcides que volen escapar de les misèries 

Naturalment, ens estimen nosaltres a nosaltres mateixos, fem el que creiem en els moments que volem ser feliços. Pau no construeix una presa contra el riu de l´hedonisme, sinó un canal. Ell diu: “ Marits i Dones, reconegueu que en el matrimoni esdeveniu una sola carn;

Per tan, si viviu per els vostres propis plaers, a expenses de les vostres esposes, viviu en contra vostra, i destruïu la vostra joia més gran. Però si uns dediqueu de tot cor a la joia de la vostres esposes, sentireu la joia i fareu el matrimoni a la imatge de Crist i de la Església”.

No és que el meu testimoni pugui afegir cap cosa de pes a la Paraula de Déu, sinó que necessito donar aquest testimoni. Vaig descobrir l´hedonisme cristià el mateix any de casament, a 1968. Els 15 anys Noël i jo, seguint a Jesús Crist, havien perseguit tan apassionadament com eren capaços la joia més gran i profunda possible. Tot massa imperfectament, tot massa pesat a la vegada, hem encarnat al nostra pròpia joia com un caçador, en la joia de l´altre. I ho podem testimonis junts; aquest és el preu que ham trobat. I creiem que fent del matrimoni la matriu de l´hedonisme cristià, complint cadascú el seu paper establert, el misteri del matrimoni com a paràbola de Crist i la església serà una manifestació de la glòria més gran. Amen.

Matrimoni: La Matriu de l´Hedonsime cristià

Kathyyee — Thu, 18 Jun 2020 18:28:30 GMT

Kathyyee:

{{info|Marriage: A Matrix of Christian Hedonism}}Scripture needed - Ephesians 5:21-33

La Teologia de Pau sobre el matrimoni comença amb la paraula divina: La Paraula de Déu que és Jesús Crist; i una paraula de Déu, la inspiració de la qual es troba a l´Antic testament. I des què Déu no és un a paraula confusa, és coherent. Té unitat. Per tant , quan Pau necessita entendre el matrimoni, mira la paraula de Déu- a Jesús en les Escriptures. Quan ell porta Crist i el matrimoni, tot plegats per escoltar la Paraula divina sobre el matrimoni, el que escolta és una profund misteri amb implicacions intensivament pràctiques. I el que m´ agradaria fer aquest matí és explorar que el misteri i la aplicació de les seves implicacions pràctiques a les nostres vides. 

El Matrimoni en el Gènesi

En l´Efesis 5:31</a> trobem una referència del Gènesi 2:24: “Per aquesta raó un home abandonarà el seu pare i la seva mare per viure amb la seva esposa i ambdós seran una sola carn”. Quan Pau afegeix en el versicle 32, “Això és un gran misteri, i parlem respecte a Crist i la seva Església”. Pau coneixia alguna cosa sobre Crist i la Església que trobem al Gènesi 2:24. Tornem al Gènesi 2:24 i observen més estretament al context d´aquest versicle i les connexions amb la creació.

“ Déu ens va crear no per ser els últims de la seva creació, sinó ser conduïts.”

Segon el Gènesi 2, Déu creà Adam i va deixar-lo sol en el Paradís. Després en el 18è versicle, Déu digué “ no és bo que l´home estigui sol; li donaré una companya per ajudar-lo.” Penso que no és una crítica sobre la relació d´Adam amb Déu; tampoc és la idea que el jardí fos difícil de cuidar. El punt és que Déu a crear l´home per compartir. Déu ens va crear no per ser els darrers, sinó ser guia. L´home està complert, excepte per guiar la Gràcia, ( com la llum) entre Déu i qualsevol persona. ( No cal que cap persona conclogui que això només passa amb el matrimoni).

Cal que sigui una altra persona no un animal. Així en el Gènesi 2:19–20. Déu va crear primerament els animals abans que Adam per mostrar-nos que els animal mai ho faran “ per ajudaran els homes”. Oh, els animals ajuden plenament!”. Però només una persona pot esdevenir hereu de la Gràcia de la vida 1 Pere 1:4–7</a>). Només la persona pot rebre, apreciar i gaudir de la Gràcia. El que necessita un home és una persona amb qui podem compartir l´amor de Déu. Els animals no ho fan!. Aquí hi ha una infinita diferència entre compartir els llums del nord amb l´ésser i el vostre gos. A més, segons el 21è versicle. 

El Senyor Déu va provocar un somni profund sobre l´home, i mentre dormia, va agafar un de les seves costelles i la va envoltar-la amb carn; i la costella que Déu havia agafat la va treure de l´home i la va introduir en la dona per aportar-la a l´home

Havent mostrat l´home que els animals no li servirien com ajudant, Déu va crear altra home de la pròpia carn i ossos humans semblants a Ell- però diferents. No va crear altre home. Creà una dona. I Adam la va reconèixer com una perfecta part per a Ell- molt diferents dels animals. “ Al final, aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn; se´n dirà Gona perquè esdevé d´un Home!” 

Creant una persona semblant a Adams però molt diferent a Adam, Déu proveirà ´una la profunda unitat impossible que en qualsevol altre cas esdevindria diferent. És una mena d´ unitat diferent gaudint de lligar diverses parts del que es gaudeix ajuntant 2 coses semblants. Quan cantem la mateixa melodia, és diu: “uníson” la qual cosa vol dir “ un so”. Però quan lliguem diverses lies de sopranos, alts, tenors i baixos, li diem” harmonia, u cadascú té una oïda per tocar una cosa a dintre nostra més profunda en contacte per una gran harmonia que per l´uníson. Per això Déu va crear la dona i no altre home.. Va crear-lo heterosexual, no homosexual. La primera institució era el matrimoni, no la fraternitat.

Noteu la connexió entre els versicles 23è i 24è, indicats amb la paraula “a més” en el vers 24è. En el versicle 23è el centre està en dos coses: objectivament, el fet que la dona sigui part de la car i dels ossos; subjectivament, la joia que Adam sigui presentat amb la dona. En altres paraules, al començament, Déu va extraure la dona com la carn i els ossos, i Déu presentar-la a l´home per descobrir a la comunitat què vol dir una carn. En el versicle 24è s´extreu la lliçó que el matrimoni és justament això: un home abandona el seu pare i la seva mare perquè Déu els hi dóna un objectiu a la dóna i no cap altre , descobrint la experiència d´esdevenir una carn. Això és el que Pau veu quan observa la Paraula divina en les Escriptures. 

El Misteri del Matrimoni

Però Pau coneix altre Paraula de Déu — Jesús Crist. Ell coneixia profundament i íntimament Havia après de Jesús que la Església es el cos de Crist Per la Fe, una persona s´uneix a Jesús Crist o i altres creients per “esdevenir un sol en Jesús Crist” Els creient en Crit són el cos de Crist — som l´organisme mitjançant el qual Ell manifesta la seva vida i en la qual viu l´Esperit. Coneixent això sobre la relació entre Crist i la Església, Pau veu un paral·lelisme amb el matrimoni. Veu que el marit i la dona esdevenen una sola carn (segon el) i que Crist i la Església esdevenen un sol cos.

Per tant ell desitja dir a l´Església, per exemple, en el 2 dels Corintis 11:2</a>, “ Sento una gelosia divina per vosaltres, però us he compromès amb Crist per presentar-vos coma una núvia pura al seu marit”. Descriu Crist com el marit, i l´Església com la novia, i la seva conversió com un acte de fe que l´havia ajudat. La presentació de la novia al seu marit esdevindrà probablement amb la segona arribada del Senyor. Això es descriu en els Efesis 5:27</a> també. Per tant, sembla que Pau utilitza les relacions del matrimoni humà, après del Gènesi 2, per descriure i explicar la relació entre Crist i la Església.
Però quan parla així, esdevé alguna cosa molt important. Això ens retrotrau al començament del Efesis 5:32. Desprès de la cita del Gènesi 2:24</a> sobre que l´home i la dona esdevinguin una sola carn, Pau ens diu: “Aquest és un gran misteri, i parlo en relació a Crist i la seva Església”. El Matrimoni és una gran misteri. Aquí hi trobem més del que pot veure la vista. I què és? Penso que és això: Déu no va crear la unió del Crist i la seva Església després del matrimoni; justament al contrari, Ell va crear el matrimoni humà com a mostra de les relacions entre Crist i la Església.

“Cal que els marits i les dones copiïn conscientment les relacions que Déu intentà entre Crist i la seva Església.”

El misteri del Gènesi 2:24</a> és que el matrimoni descrit és un paral·lelisme o símbol de les relaciones entre Crist y la gent. Déu no fa les coses per res. Cada cosa té un sentit i objectiu. Quan Crist es va comprometre´s a crear un home i una dona i organitzar aquesta unió del matrimoni, sense llençar daus, ni córrer riscos, ni muntava monedes. Modelava el matrimoni intencionadament darrera les relacions entre el seu Fill i la Església que va plantejar com eterna. 

I per tant el matrimoni és un misteri- conté i amaga un sentit més enllà del que veiem exteriorment. El que Déu ha lligat en matrimoni és fer una reflexió de la unió entre el Fill de Déu i la seva novia, la església. Alguns de nosaltres casat necessitem ponderar diverses vegades quan misteriós i meravellós és que Déu ens concedeixi el privilegi d´imaginar estupendes realitats divines infinitament més i més grans i gratificants que nosaltres mateixos.

Imaginem Crist i la Església

Ara, què són algunes de les implicacions pràctiques del misteri del matrimoni? Mencionaré dues que semblen dominar els passatge dels Efesis. Una és que cal que els marits i les novies conscientment repeteixin les relacions que Déu va intentar de Crist i la seva Església. L´altra és que en el matrimoni cal que cada part busqui la seva pròpia joia en la joia dels altres; és a dir, que el matrimoni sigui una matriu de l´hedonisme cristià.

Primer, doncs, quin model havia establert Déu per els marits i les dones en organitzar el matrimoni com una paràbola i imatge de la relació entre Crist i la Església? Pau menciona dues coses: una per la esposa i altre per el marit. Per la dona diu en els versicles 22-24:

<blockquote>“Les dones, subjectes als seus marits, com el Senyor”. El marit és el cap de la dona com Crist ho és de l´Església, el seu cos, i és el mateix el seu Salvador. Com l´ Església és el subjecte de Crist, permeteu les sones també ser-ho en cada cosa per els seus marits.</blockquote>

Segons el model diví, les dones estan per prendre el mateix objectiu únic del propòsit de la Església. Con la Església està sotmeses a Crist, les dones han d´estar als seus marits. La Església considera a Crist el seu Cap. El versicle 23. “ El marit és el cap de la esposa com Crist ho és de la Església. Ser lieder implica al menys dues coses: Crist és el proveïdor i el Salvador, Crist és la autoritat o el líder. S´utilitza el “Cap” altres dues vegades en els Efesis. Els Efesis 4:15, 16 il·lustra el cap com a proveïdor i el Efesis 1:20 -23 il·lustra el cap de la autoritat.

<blockquote>Dient la veritat en l´amor, hem de créixer en cada moment en Ell com a cap, en Crist, des de qui el cos sense lligams i units tots plegats per cada articulació que existent, quan cada part treballa adientment, fent que el cos creixi i construeixi el mateix en l´amor. (4:15, 16)</blockquote>

El cap és l´objectiu a partir del qual creixem i ens proveïm per ser capaços de créixer. Llavors considerem els Efesis 1: 20-23:

<blockquote>“Déu el va crear de la mort i el va fer seure a la seva ma dreta en el cel, lluny de cap regla, de l´autoritat, del poder i del domini i sobre el mateix nom que es diu no només a la seva època si no en l´època futura i ho controla tot i escull el cap de totes les coses de l´Església, que és el cos, la plenitud d´Ell que l´omple tot. </blockquote>

Quan Déu va crear Crist de la mort, va constituir-lo en el Cap en el sentit de donar-li poder i autoritat per sobre de tota regla, autoritat, poder i domini. A més, des del context dels Efesis, el liderat del marit implica tan com sigui possible que cal acceptar la gran responsabilitat de proveir les necessitats de la seva esposa (tant les materials com la protecció i cura) i sobre tot la gran responsabilitat de l´autoritat, del lideratge en la família.

Doncs, quan diu en el versicle 24: “ Tal com la Església està sotmesa a Crist, permeteu que les dones estiguin en cada cosa amb els seus marits” és el significat bàsic de submissió que cal tenir: reconèixer i honorar la gran responsabilitat del marit per proveir la protecció i el manteniment; restar dispostos a cedir la seva responsabilitat en Crist i favorables a seguir el seu lideratge. La raó exposada sobre la submissió vol dir una disposició per cedir i una inclinació per seguir és en aquesta breu frase “com el Senyor “ en el versicle 22è que limita el ventall de la submissió. No cal que cap dona substitueixi l´autoritat de Crist per l´ autoritat del seu marit. Ella no pot cedir o seguir al seu marit en el pecat.

Però fins i tot a una dona cristiana li cal estar en Crist contra els pecats del seu marit, cal que mantingui l´esperit de submissió. mitjançant la seva actitud o comportament Pot mostrar que no vol resistir-se al seu desig i que per ella abandoni el seu pecat i recuperar la seva rectitud a fi que la seva predisposició per honorar-lo com a cap acabi en l´harmonia. Doncs, en aquest misteriosa paràbola del matrimoni, la dona obté una idea especial del l´objectiu diví respecte la Església de Crist.

Ara, vers els marits, Pau diu que pren un objectiu especial de Crist. Versicle 25è: “ Els marits estimaven les seves esposes, com Crist ho fa respecte la Església i la donava a Ella. “ Si el marit esdevé cap de la seva esposa, el versicle 23è diu: “que quedi ben clar a tots ells que aquest significat primerament porta al tipus d´amor que desitja morir per donar-li la seva vida. Tal com Jesús diu en Lucas 22-26: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor”. El marit que s´aïlla davant la TV i ordena la seva esposa com una esclava ha abandonat a Crist en favor d´un antic refugi. Crist va recollir una tovallola per rentar els peus del seus apòstols; si voleu ser marits en Crist, copieu de Jesús i no d´ Habba, el caçador.

És veritat que el versicle 21è es centra en la secció complerta sota el signe de la mútua submissió: “ Mantingueu-vos subjectes l´un a l´altre sota el respecte a Crist. Però és absolutament injustificat deduir d´aquest versicle que la manera com Crit està sotmès Ell mateix a la seva Església, és la mateixa que la Església ho està a Crist. La Església se sotmet a Crist per una disposició a seguir el seu lideratge. Crist sotmet la seva Església per una disposició a exercir el seu lideratge humilment. 

 “Un marit i la seva esposa els calen seguir la seva joia en la joia de l´altre.”

Quan Crist deia: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor” no vol dir que el líder deixi de ser-ho. Mentre estava agenollat rentant els peus, ningú no dubtava del seu lideratge. Cap marit cristià pot rebutjar la seva responsabilitat sota Déu per proveir la visió moral i espiritual del seu lideratge com un humil servidor de la seva esposa i de la seva família. 

Per tant, la primera reflexió del misteri del matrimoni sobre la relació de Crist amb la seva Església és que les esposes tinguin un objectiu especial en la Església i també els marits. I sigui quan sigui que trobeu un matrimoni com aquest, trobareu en el món dues persones felices perquè les seves vides conformen el món de Déu en la Escriptura i en la Paraula de Déu en Jesús Crist.

Buscant la joia en la joia de l´altre.

Un final, implicació pràctica del misteri del matrimoni: cal que el marit i la seva esposa persegueixen la mateixa joia en la joia de l´altre. Existeix escassament un passatge més hedonista en la Bíblia que en Efesis 5:25-30: Aquest text indica clarament que la raó existent en els matrimonis no és la misèria dels marits i les dones que no busquin els plaers de les sones, sinó que busquin els seus propis. Però el text ens exigeix fer justament el mateix que fa Crist. Primer, assabentar-nos de l´exemple de Crist en els versicles 25-27:

<blockquote>“ Marits: estimeu les seves dones com Crist i la Església i es va lliurar per Ella [Per què ho va fer?] que pot santificar-se per Ella, després d´haver-la netejat amb la paraula [ Per què</blockquote>

Ell la va rentar?] que podria presentar la Església amb esplendor, sense taques ni senyals ni cap altre cosa, que Ella podria ser feliç sense mancances. Crist va morir per Ella per que pogués presentar-se com una bonica novia. Va suportar la creu per la joia del matrimoni, establert davant d´Ell. Però quina és la joia recent de la Església? No és ser present com una novia davant del poder de Crist? Doncs, Crist basa la pròpia joia en la de la Església. Tanmateix, l´exemple de Crist establert per els marits consisteix en cercar la joia per a les seves dones.

El Versicle 28è ho aplica explícitament. “ Inclús si, cal que els marits estimin les seves esposes com els seus cossos. Qui estima la seva dona s´estima així mateix. Cap persona rebutja el seu cos sinó que el nodreix i l´agraeix”. Pau coneixia una de les primeres pedres de l´hedonisme cristià: “Cap home odia el seu cos” Ni els suïcides que volen escapar de les misèries 

Naturalment, ens estimen nosaltres a nosaltres mateixos, fem el que creiem en els moments que volem ser feliços. Pau no construeix una presa contra el riu de l´hedonisme, sinó un canal. Ell diu: “ Marits i Dones, reconegueu que en el matrimoni esdeveniu una sola carn;

Per tan, si viviu per els vostres propis plaers, a expenses de les vostres esposes, viviu en contra vostra, i destruïu la vostra joia més gran. Però si uns dediqueu de tot cor a la joia de la vostres esposes, sentireu la joia i fareu el matrimoni a la imatge de Crist i de la Església”.

No és que el meu testimoni pugui afegir cap cosa de pes a la Paraula de Déu, sinó que necessito donar aquest testimoni. Vaig descobrir l´hedonisme cristià el mateix any de casament, a 1968. Els 15 anys Noël i jo, seguint a Jesús Crist, havien perseguit tan apassionadament com eren capaços la joia més gran i profunda possible. Tot massa imperfectament, tot massa pesat a la vegada, hem encarnat al nostra pròpia joia com un caçador, en la joia de l´altre. I ho podem testimonis junts; aquest és el preu que ham trobat. I creiem que fent del matrimoni la matriu de l´hedonisme cristià, complint cadascú el seu paper establert, el misteri del matrimoni com a paràbola de Crist i la església serà una manifestació de la glòria més gran. Amen.

Matrimoni: La Matriu de l´Hedonsime cristià

Kathyyee — Thu, 18 Jun 2020 18:23:47 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Marriage: A Matrix of Christian Hedonism}}Scripture needed - Ephesians 5:21-33 La Teologia de Pau sobre el matrimoni comença amb la paraula divina: La Paraula...».

{{info|Marriage: A Matrix of Christian Hedonism}}Scripture needed - Ephesians 5:21-33

La Teologia de Pau sobre el matrimoni comença amb la paraula divina: La Paraula de Déu que és Jesús Crist; i una paraula de Déu, la inspiració de la qual es troba a l´Antic testament. I des què Déu no és un a paraula confusa, és coherent. Té unitat. Per tant , quan Pau necessita entendre el matrimoni, mira la paraula de Déu- a Jesús en les Escriptures. Quan ell porta Crist i el matrimoni, tot plegats per escoltar la Paraula divina sobre el matrimoni, el que escolta és una profund misteri amb implicacions intensivament pràctiques. I el que m´ agradaria fer aquest matí és explorar que el misteri i la aplicació de les seves implicacions pràctiques a les nostres vides. 

El Matrimoni en el Gènesi

En l´ <a href="https://biblia.com/bible/esv/Eph%205.31" target="_blank">Efesis 5:31</a> trobem una referència del <a href="https://biblia.com/bible/esv/Gen%202.24" target="_blank">Gènesi 2:24</a>: “Per aquesta raó un home abandonarà el seu pare i la seva mare per viure amb la seva esposa i ambdós seran una sola carn”. Quan Pau afegeix en el versicle 32, “Això és un gran misteri, i parlem respecte a Crist i la seva Església”. Pau coneixia alguna cosa sobre Crist i la Església que trobem al Gènesi 2:24. Tornem al <a href="https://biblia.com/bible/esv/Gen%202.24" target="_blank">Gènesi 2:24</a> i observen més estretament al context d´aquest versicle i les connexions amb la creació.

“ Déu ens va crear no per ser els últims de la seva creació, sinó ser conduïts.”

Segon el Gènesi 2, Déu creà Adam i va deixar-lo sol en el Paradís. Després en el 18è versicle, Déu digué “ no és bo que l´home estigui sol; li donaré una companya per ajudar-lo.” Penso que no és una crítica sobre la relació d´Adam amb Déu; tampoc és la idea que el jardí fos difícil de cuidar. El punt és que Déu a crear l´home per compartir. Déu ens va crear no per ser els darrers, sinó ser guia. L´home està complert, excepte per guiar la Gràcia, ( com la llum) entre Déu i qualsevol persona. ( No cal que cap persona conclogui que això només passa amb el matrimoni).

Cal que sigui una altra persona no un animal. Així en el <a href="https://biblia.com/bible/esv/Gen%202.19%E2%80%9320" target="_blank">Gènesi 2:19–20</a> Déu va crear primerament els animals abans que Adam per mostrar-nos que els animal mai ho faran “ per ajudaran els homes”. Oh, els animals ajuden plenament!”. Però només una persona pot esdevenir hereu de la Gràcia de la vida (<a href="https://biblia.com/bible/esv/1%20Pet%201.4%E2%80%937" target="_blank">1 Pere 1:4–7</a>). Només la persona pot rebre, apreciar i gaudir de la Gràcia. El que necessita un home és una persona amb qui podem compartir l´amor de Déu. Els animals no ho fan!. Aquí hi ha una infinita diferència entre compartir els llums del nord amb l´ésser i el vostre gos. A més, segons el 21è versicle. 

El Senyor Déu va provocar un somni profund sobre l´home, i mentre dormia, va agafar un de les seves costelles i la va envoltar-la amb carn; i la costella que Déu havia agafat la va treure de l´home i la va introduir en la dona per aportar-la a l´home

Havent mostrat l´home que els animals no li servirien com ajudant, Déu va crear altra home de la pròpia carn i ossos humans semblants a Ell- però diferents. No va crear altre home. Creà una dona. I Adam la va reconèixer com una perfecta part per a Ell- molt diferents dels animals. “ Al final, aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn; se´n dirà Gona perquè esdevé d´un Home!” 

Creant una persona semblant a Adams però molt diferent a Adam, Déu proveirà ´una la profunda unitat impossible que en qualsevol altre cas esdevindria diferent. És una mena d´ unitat diferent gaudint de lligar diverses parts del que es gaudeix ajuntant 2 coses semblants. Quan cantem la mateixa melodia, és diu: “uníson” la qual cosa vol dir “ un so”. Però quan lliguem diverses lies de sopranos, alts, tenors i baixos, li diem” harmonia, u cadascú té una oïda per tocar una cosa a dintre nostra més profunda en contacte per una gran harmonia que per l´uníson. Per això Déu va crear la dona i no altre home.. Va crear-lo heterosexual, no homosexual. La primera institució era el matrimoni, no la fraternitat.

Noteu la connexió entre els versicles 23è i 24è, indicats amb la paraula “a més” en el vers 24è. En el versicle 23è el centre està en dos coses: objectivament, el fet que la dona sigui part de la car i dels ossos; subjectivament, la joia que Adam sigui presentat amb la dona. En altres paraules, al començament, Déu va extraure la dona com la carn i els ossos, i Déu presentar-la a l´home per descobrir a la comunitat què vol dir una carn. En el versicle 24è s´extreu la lliçó que el matrimoni és justament això: un home abandona el seu pare i la seva mare perquè Déu els hi dóna un objectiu a la dóna i no cap altre , descobrint la experiència d´esdevenir una carn. Això és el que Pau veu quan observa la Paraula divina en les Escriptures. 

El Misteri del Matrimoni

Però Pau coneix altre Paraula de Déu — Jesús Crist. Ell coneixia profundament i íntimament Havia après de Jesús que la Església es el cos de Crist (<a href="https://biblia.com/bible/esv/Eph%201.23" target="_blank">Efesis 1:23</a>). Per la Fe, una persona s´uneix a Jesús Crist o i altres creients per “esdevenir un sol en Jesús Crist” (<a href="https://biblia.com/bible/esv/Gal%203.28" target="_blank">Gàlates 3:28</a>). Els creient en Crit són el cos de Crist — som l´organisme mitjançant el qual Ell manifesta la seva vida i en la qual viu l´Esperit. Coneixent això sobre la relació entre Crist i la Església, Pau veu un paral·lelisme amb el matrimoni. Veu que el marit i la dona esdevenen una sola carn (segon el <a href="https://biblia.com/bible/esv/Gen%202.24" target="_blank">Gènesi 2:24</a>) i que Crist i la Església esdevenen un sol cos.

Per tant ell desitja dir a l´Església, per exemple, en el <a href="https://biblia.com/bible/esv/2%20Cor%2011.2" target="_blank">2 dels Corintis 11:2</a>, “ Sento una gelosia divina per vosaltres, però us he compromès amb Crist per presentar-vos coma una núvia pura al seu marit”. Descriu Crist com el marit, i l´Església com la novia, i la seva conversió com un acte de fe que l´havia ajudat. La presentació de la novia al seu marit esdevindrà probablement amb la segona arribada del Senyor. Això es descriu en els <a href="https://biblia.com/bible/esv/Eph%205.27" target="_blank">Efesis 5:27</a> també. Per tant, sembla que Pau utilitza les relacions del matrimoni humà, après del Gènesi 2, per descriure i explicar la relació entre Crist i la Església.

Però quan parla així, esdevé alguna cosa molt important. Això ens retrotrau al començament del Efesis 5:32. Desprès de la cita del <a href="https://biblia.com/bible/esv/Gen%202.24" target="_blank">Gènesi 2:24</a> sobre que l´home i la dona esdevinguin una sola carn, Pau ens diu: “Aquest és un gran misteri, i parlo en relació a Crist i la seva Església”. El Matrimoni és una gran misteri. Aquí hi trobem més del que pot veure la vista. I què és? Penso que és això: Déu no va crear la unió del Crist i la seva Església després del matrimoni; justament al contrari, Ell va crear el matrimoni humà com a mostra de les relacions entre Crist i la Església.

“Cal que els marits i les dones copiïn conscientment les relacions que Déu intentà entre Crist i la seva Església.”

El misteri del <a href="https://biblia.com/bible/esv/Gen%202.24" target="_blank">Gènesi 2:24</a> és que el matrimoni descrit és un paral·lelisme o símbol de les relaciones entre Crist y la gent. Déu no fa les coses per res. Cada cosa té un sentit i objectiu. Quan Crist es va comprometre´s a crear un home i una dona i organitzar aquesta unió del matrimoni, sense llençar daus, ni córrer riscos, ni muntava monedes. Modelava el matrimoni intencionadament darrera les relacions entre el seu Fill i la Església que va plantejar com eterna. 

I per tant el matrimoni és un misteri- conté i amaga un sentit més enllà del que veiem exteriorment. El que Déu ha lligat en matrimoni és fer una reflexió de la unió entre el Fill de Déu i la seva novia, la església. Alguns de nosaltres casat necessitem ponderar diverses vegades quan misteriós i meravellós és que Déu ens concedeixi el privilegi d´imaginar estupendes realitats divines infinitament més i més grans i gratificants que nosaltres mateixos.

Imaginem Crist i la Església

Ara, què són algunes de les implicacions pràctiques del misteri del matrimoni? Mencionaré dues que semblen dominar els passatge dels Efesis. Una és que cal que els marits i les novies conscientment repeteixin les relacions que Déu va intentar de Crist i la seva Església. L´altra és que en el matrimoni cal que cada part busqui la seva pròpia joia en la joia dels altres; és a dir, que el matrimoni sigui una matriu de l´hedonisme cristià.

Primer, doncs, quin model havia establert Déu per els marits i les dones en organitzar el matrimoni com una paràbola i imatge de la relació entre Crist i la Església? Pau menciona dues coses: una per la esposa i altre per el marit. Per la dona diu en els versicles 22-24:

<blockquote>“Les dones, subjectes als seus marits, com el Senyor”. El marit és el cap de la dona com Crist ho és de l´Església, el seu cos, i és el mateix el seu Salvador. Com l´ Església és el subjecte de Crist, permeteu les sones també ser-ho en cada cosa per els seus marits.</blockquote>

Segons el model diví, les dones estan per prendre el mateix objectiu únic del propòsit de la Església. Con la Església està sotmeses a Crist, les dones han d´estar als seus marits. La Església considera a Crist el seu Cap. El versicle 23. “ El marit és el cap de la esposa com Crist ho és de la Església. Ser lieder implica al menys dues coses: Crist és el proveïdor i el Salvador, Crist és la autoritat o el líder. S´utilitza el “Cap” altres dues vegades en els Efesis. Els Efesis 4:15, 16 il·lustra el cap com a proveïdor i el Efesis 1:20 -23 il·lustra el cap de la autoritat.

<blockquote>Dient la veritat en l´amor, hem de créixer en cada moment en Ell com a cap, en Crist, des de qui el cos sense lligams i units tots plegats per cada articulació que existent, quan cada part treballa adientment, fent que el cos creixi i construeixi el mateix en l´amor. (4:15, 16)</blockquote>

El cap és l´objectiu a partir del qual creixem i ens proveïm per ser capaços de créixer. Llavors considerem els Efesis 1: 20-23:

<blockquote>“Déu el va crear de la mort i el va fer seure a la seva ma dreta en el cel, lluny de cap regla, de l´autoritat, del poder i del domini i sobre el mateix nom que es diu no només a la seva època si no en l´època futura i ho controla tot i escull el cap de totes les coses de l´Església, que és el cos, la plenitud d´Ell que l´omple tot. </blockquote>

Quan Déu va crear Crist de la mort, va constituir-lo en el Cap en el sentit de donar-li poder i autoritat per sobre de tota regla, autoritat, poder i domini. A més, des del context dels Efesis, el liderat del marit implica tan com sigui possible que cal acceptar la gran responsabilitat de proveir les necessitats de la seva esposa (tant les materials com la protecció i cura) i sobre tot la gran responsabilitat de l´autoritat, del lideratge en la família.

Doncs, quan diu en el versicle 24: “ Tal com la Església està sotmesa a Crist, permeteu que les dones estiguin en cada cosa amb els seus marits” és el significat bàsic de submissió que cal tenir: reconèixer i honorar la gran responsabilitat del marit per proveir la protecció i el manteniment; restar dispostos a cedir la seva responsabilitat en Crist i favorables a seguir el seu lideratge. La raó exposada sobre la submissió vol dir una disposició per cedir i una inclinació per seguir és en aquesta breu frase “com el Senyor “ en el versicle 22è que limita el ventall de la submissió. No cal que cap dona substitueixi l´autoritat de Crist per l´ autoritat del seu marit. Ella no pot cedir o seguir al seu marit en el pecat.

Però fins i tot a una dona cristiana li cal estar en Crist contra els pecats del seu marit, cal que mantingui l´esperit de submissió. mitjançant la seva actitud o comportament Pot mostrar que no vol resistir-se al seu desig i que per ella abandoni el seu pecat i recuperar la seva rectitud a fi que la seva predisposició per honorar-lo com a cap acabi en l´harmonia. Doncs, en aquest misteriosa paràbola del matrimoni, la dona obté una idea especial del l´objectiu diví respecte la Església de Crist.

Ara, vers els marits, Pau diu que pren un objectiu especial de Crist. Versicle 25è: “ Els marits estimaven les seves esposes, com Crist ho fa respecte la Església i la donava a Ella. “ Si el marit esdevé cap de la seva esposa, el versicle 23è diu: “que quedi ben clar a tots ells que aquest significat primerament porta al tipus d´amor que desitja morir per donar-li la seva vida. Tal com Jesús diu en Lucas 22-26: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor”. El marit que s´aïlla davant la TV i ordena la seva esposa com una esclava ha abandonat a Crist en favor d´un antic refugi. Crist va recollir una tovallola per rentar els peus del seus apòstols; si voleu ser marits en Crist, copieu de Jesús i no d´ Habba, el caçador.

És veritat que el versicle 21è es centra en la secció complerta sota el signe de la mútua submissió: “ Mantingueu-vos subjectes l´un a l´altre sota el respecte a Crist. Però és absolutament injustificat deduir d´aquest versicle que la manera com Crit està sotmès Ell mateix a la seva Església, és la mateixa que la Església ho està a Crist. La Església se sotmet a Crist per una disposició a seguir el seu lideratge. Crist sotmet la seva Església per una disposició a exercir el seu lideratge humilment. 

 “Un marit i la seva esposa els calen seguir la seva joia en la joia de l´altre.”

Quan Crist deia: “Permeteu que el líder esdevingui un servidor” no vol dir que el líder deixi de ser-ho. Mentre estava agenollat rentant els peus, ningú no dubtava del seu lideratge. Cap marit cristià pot rebutjar la seva responsabilitat sota Déu per proveir la visió moral i espiritual del seu lideratge com un humil servidor de la seva esposa i de la seva família. 

Per tant, la primera reflexió del misteri del matrimoni sobre la relació de Crist amb la seva Església és que les esposes tinguin un objectiu especial en la Església i també els marits. I sigui quan sigui que trobeu un matrimoni com aquest, trobareu en el món dues persones felices perquè les seves vides conformen el món de Déu en la Escriptura i en la Paraula de Déu en Jesús Crist.

Buscant la joia en la joia de l´altre.

Un final, implicació pràctica del misteri del matrimoni: cal que el marit i la seva esposa persegueixen la mateixa joia en la joia de l´altre. Existeix escassament un passatge més hedonista en la Bíblia que en Efesis 5:25-30: Aquest text indica clarament que la raó existent en els matrimonis no és la misèria dels marits i les dones que no busquin els plaers de les sones, sinó que busquin els seus propis. Però el text ens exigeix fer justament el mateix que fa Crist. Primer, assabentar-nos de l´exemple de Crist en els versicles 25-27:

<blockquote>“ Marits: estimeu les seves dones com Crist i la Església i es va lliurar per Ella [Per què ho va fer?] que pot santificar-se per Ella, després d´haver-la netejat amb la paraula [ Per què</blockquote>

Ell la va rentar?] que podria presentar la Església amb esplendor, sense taques ni senyals ni cap altre cosa, que Ella podria ser feliç sense mancances. Crist va morir per Ella per que pogués presentar-se com una bonica novia. Va suportar la creu per la joia del matrimoni, establert davant d´Ell. Però quina és la joia recent de la Església? No és ser present com una novia davant del poder de Crist? Doncs, Crist basa la pròpia joia en la de la Església. Tanmateix, l´exemple de Crist establert per els marits consisteix en cercar la joia per a les seves dones.

El Versicle 28è ho aplica explícitament. “ Inclús si, cal que els marits estimin les seves esposes com els seus cossos. Qui estima la seva dona s´estima així mateix. Cap persona rebutja el seu cos sinó que el nodreix i l´agraeix”. Pau coneixia una de les primeres pedres de l´hedonisme cristià: “Cap home odia el seu cos” Ni els suïcides que volen escapar de les misèries 

Naturalment, ens estimen nosaltres a nosaltres mateixos, fem el que creiem en els moments que volem ser feliços. Pau no construeix una presa contra el riu de l´hedonisme, sinó un canal. Ell diu: “ Marits i Dones, reconegueu que en el matrimoni esdeveniu una sola carn;

Per tan, si viviu per els vostres propis plaers, a expenses de les vostres esposes, viviu en contra vostra, i destruïu la vostra joia més gran. Però si uns dediqueu de tot cor a la joia de la vostres esposes, sentireu la joia i fareu el matrimoni a la imatge de Crist i de la Església”.

No és que el meu testimoni pugui afegir cap cosa de pes a la Paraula de Déu, sinó que necessito donar aquest testimoni. Vaig descobrir l´hedonisme cristià el mateix any de casament, a 1968. Els 15 anys Noël i jo, seguint a Jesús Crist, havien perseguit tan apassionadament com eren capaços la joia més gran i profunda possible. Tot massa imperfectament, tot massa pesat a la vegada, hem encarnat al nostra pròpia joia com un caçador, en la joia de l´altre. I ho podem testimonis junts; aquest és el preu que ham trobat. I creiem que fent del matrimoni la matriu de l´hedonisme cristià, complint cadascú el seu paper establert, el misteri del matrimoni com a paràbola de Crist i la església serà una manifestació de la glòria més gran. Amen.

Pregar: El poder de l´Hedonisme Cristià

Kathyyee — Thu, 18 Jun 2020 02:46:14 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Prayer: The Power of Christian Hedonism}} <blockquote>Joan 16:24</blockquote> <blockquote>“ Fins ara no m´heu demanat el meu nom; f...».

{{info|Prayer: The Power of Christian Hedonism}}

<blockquote>Joan 16:24</blockquote>

<blockquote>“ Fins ara no m´heu demanat el meu nom; fer-ho-lo i rebreu perquè la vostra joia sigui completa”. </blockquote>

Es demana els hedonistes cristians: “desitgeu ser condemnats per la Glòria divina? Això vol dir: si esteu desitjant aconseguir tota la joia per a que Déu sigui glorificat? Des d´ el punt de vista aquesta pregunta és penjar els hedonistes d´una banya o un altre dilema. Si diem: no, no ho desitgem per la Glòria divina, sembla que depositem la nostra felicitat en la Glòria divina. Si diem: estem desitjant ser condemnats per la Glòria divina, doncs, presumiblement deixem d´ésser hedonistes cristians, perquè no busquem la joia.

Supòsits no bíblics sobre l´Infern i Déu.

Però aquest atac sobre l´hedonisme cristià fracassa perquè la qüestió proposada assumeix dues falsedats: una sobre l´infern i l´altre sobre Déu. Quan la crítica demana: “ Desitgeu ser condemnats per la Glòria de Déu per acabar a l´infern?". Ell no veu que si responem aquesta qüestió afirmativament, significa que el nostre desig més profund és veure a Déu glorificat a través de la nostra vida i de la mort. Així doncs, si hem d´acabar a l´infern per glorificar Déu, l´Infern esdevindrà el mitjà de satisfer el nostre desig més profund. Doncs no, l´Infern ja no és un infern. Bíblicament, l´infern vol dir el supòsit total, misèria irreversible sense cap satisfacció. I la qüestió més crítica és construeix sobre el supòsit no sagrat de l´infern.

I també sobre la assumpció no bíblica de Deu. La pregunta assumeix que Déu podria condemnar una persona neguitosa d´esser condemnada per glorificar Déu. Però això esdevé un supòsit absolutament no bíblic. El compromís diví per valorar la seva glòria vol dir desitjar mantenir-la per sobre de totes les coses. El Déu de la Bíblia no pot condemnar una persona que estimi prou la seva glòria per acabar condemnat i també la sincera qüestió: “voleu ser condemnats per la Glòria divina?” esdevé una ofensa contra la justícia divina. Ens obliga a mantenir la possibilitat que Déu vulgui ser just per actuar. No gosaria demanar perquè la visió de l´infern i de Déu són contràries a la Revelació bíblica.

El nostre interès i la Glòria divina esdevenen únics

I a banda d´això, l´hedonisme cristià no és realment l´enemic darrera del qual s´amaga el crític. Està darrera la gent que estableix els seus interessos per davant dels divins, i la seva felicitat per sobre de la Glòria divina. Però l´hedonisme cristià no fa això emfàticament. Per estar segur, nosaltres els hedonistes cristians busquem el nostre interès i la nostra felicitat amb tot el cor; però hem aprés de la Bíblia que l´interès diví no és magnificar la glòria a base de vessar –nos. També, l´objectiu del nostre interès real i de la veritable felicitat no està mai per sobre de Déu sinó en Ell. La veritat més premuda en la Bíblia és que el major interès diví és glorificar la riquesa de la gràcia fent feliços els pecador en Ell. Quan es humiliem com a nens sense tenir aires de auto-suficiència, però corrent feliçment cap a la joia del nostre Pare, la glòria de la seva gràcia és magnificada i l´enyorança de la nostra ànima esta satisfeta. La saviesa de Déu i, mitjançant la seva glòria, s´unifiquen els nostres interessos i la seva glòria. Els cristians hedonistes no son idòlatres quan ho persegueixen tots alhora. 

Una de les demostracions més clares que la persecució de la nostra joia i la gloria divina signifiquen que siguin únics i el mateix objectiu és ensenyament de Crist pregant en l´Evangeli de Joan. Les dues claus es comenten a Joan 14:13 i 16:24. En una se´ns mostra que l´oració és l´objectiu de la Glòria divina. I l´altre que l´oració és en benefici de la nostra joia. En Joan 14:13, Jesús ens diu: “Qualsevol cosa que demaneu en nom meu, us ho concediré, que el Pare sigui glorificat en el seu Fill. I en Joan 16:24, Ell diu: “Sense paraules, jo ho rebré per a que la vostra joia sigui plena”. El fi de l´home és glorificar Déu, i gaudir d´Ell per sempre. I l´acte principal de l´home mitjançant el qual la unitat d´aquests dos propòsits és preservar l´oració. A més, els cristians hedonistes que busquen la gloria divina, estarà la plenitud del seu goig per sobre de tota la gent d´oració. Com els cérvols assedegats s´apropen per beure del rierol, la postura característica del cristià hedonista és la d´humiliar-se.

Si vostès fan com jo, el canvi de ritme i l´esclat sobtat d´activitats han afectat greument la vostra vida d´oració. Probablement el que necessiteu és que algú us recordi la seva importància per tornar a recuperar la primera hora de la meditació o en la darrera. Necessiten un moment a l´any on reprenem la actitud i reajustarem el nostre curs. Espero que avui sigui un d´aquests punts en la vostra vida d´oració. 

Pregar per obtenir la Glòria divina.

Permeteu-me observar més estretament quan l´objectiu de la glòria divina i de l´oració, l´objectiu de la nostra joia en aquest ordre. En Joan 14:13 Jesús ens diu: “ Qualsevol cosa que demaneu en el meu nom, ho faré i el Pare serà glorificat en el seu Fill”. Suposo que esteu totalment paralitzat i sense poder fer res més que enraonar. I suposeu que un bon amic us promet compartir la vida tots plegats i us concedeix tot el que necessiteu. Cóm podreu glorificar el vostre amic si qualsevol estrany s´apropa, per visitar-vos? Podeu dir: ajudeu-me a aixecar-me i a posar-me el coixí sota el meu cap com si fos un invitat. I podeu posar-me les ulleres a sobre? I el visitant us fa preguntes considerades inútils malgrat el vostre amic sigui proper i amable. Vosaltres glorifiqueu el vostre amic necessitant-lo i demanant-li ajuda, contant amb ell. 

A Joan 15:5 Jesús ens diu: "Sóc la vinya i vosaltres les branques. Qui roman en mi, Jo en ell, us donarà fruits, i sense Mi no podeu aconseguir res”. Per tant estareu paralitzats. Sense Crist no som capaços de fer-ne res (Romans 7:18). Però Déu vol que donin fruits – nosaltres estimem la gent en el Regne. Ell ens promet fer per nosaltres ( com un amic íntim i responsable) tot el que nosaltres no podem fer. Cóm el glorificaríeu? Jesús respon en Joan 15:7, " Si em seguiu i les meves paraules estan en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us ho concediré“. Nosaltres demanem a Déu que ho faci mitjançant Crist el que no podem aconseguir per nosaltres mateixos- fructificar”. En el versicle 8è ens donen els resultats que busquem: “Aquest és el meu Pare glorificat, que fructifica. Per tan cóm glorifiquen a Déu els que preguem? Pregar és el supòsit obert que sense el qual Crist no pot donar-nos res. I l´oració surt de Déu cap a nosaltres amb la confiança que ens proporcionarà l´ajuda necessària. L´oració ens fa humils com a pobres i exalta Déu com a ric. 

En altre text de Joan que mostra cóm la oració glorifica Déu és Joan 4:9-10.

<blockquote>Jesús ha demanat aigua a una dona. La samaritana li diu: “ Com és que vos, un jueu, demaneu aigua a una dona de Samaria?. Els Samaritans no tracten amb els Jueus. I Jesús li va respondre: “ Si coneixeu el do de Déu, qui és aquest que us demana aigua per beure” caldria que li contestéssiu i us hauria donat l´aigua de la vida”.</blockquote>

Si fóssiu un mariner severament afectat per l´escorbut o un home molt generós puja al vostre vaixell amb les seves butxaques plenes de Vit. C demanant-vos un suc de taronja, potser li donaríeu. Però sabent que era generós i que porta totes les coses necessàries per curar-se, reverbereu la situació per ajudar-lo a ell. 

Jesús va dir a la dona: “ Si coneixeu el do de Déu i qui sóc us pregaria: Existeix una correlació directe entre conèixer bé a Jesús sense demanar molt sobre Ell. Un error en la nostra vida d´oració es considera un error per conèixer a Crist. “Si coneguéssiu qui era qui us parlava, li podríeu demanar!. Un cristià que no prega és com el conductor d´un bus que l´intenta sortir fora del camí empenyent-lo tot sol perquè no saps que viatja C. Kent a dintre. “Si ho sabíeu, podeu demanar”. Un cristià que no prega és com tenir una habitació empaperada de certificats de Dayton però sempre comprant a Rag Stock perquè no saber llegir: “Si coneixíeu el do diví qui us parla, podeu demanar-li-. ”US AGRADARIA DEMANAR!” 

I la implicació és per aquells que desitgin demanar-la. Els cristians que perden el temps pregant per fer-ho perquè consideren que Déu que és el gran donador que Crist és savi, poderós i misericordiós en certa mesura. I també, la seva oració honora Crist i el seu Pare també. L´objectiu final de l´home és glorificar Déu. A més, quan esdevenim el que Déu ha creat ens convertim en gent d´oració. 

Pregar per aconseguir la nostra joia

Però l´objectiu final de l´home es també gaudir de Déu eternament. I això ens remet a Joan 16:24 “ Fins i tot sense demanar res en el meu nom, feu-lo i la rebreu perquè sigui completa!”. Això no és una invitació a l´hedonisme cristià? Perseguir la vostra joia complerta!... PREGUEU! Des d´aquesta paraula sagrada i des de l´experiència podem extraure una norma simple: Entre els cristians que preguen sempre produeix joia, per què? Perquè una vida profunda d´oració ens porta a una joia completa i una vida superficial no produeix joia: Jesús ens dóna dues raons:

Una la trobem a Joan 16:20-21. Jesús alerta els seus deixebles de la tristor de la seva mort, però després s´alegraran de la resurrecció; “estareu tristos però de seguida us tornarà la joia”: Quan una dona infanta un nadó, s´entristeix, perquè passen les hores, i quan el té a les mans, ja no recorda l´angoixa, degut a la joia del naixement del seu fill arribat al món. Nosaltres sentim ara la tristor però ens trobarem i els nostres cors s´alegraran i ningú ens la traurà. Quina és la font de l´alegria dels deixebles? La resposta és la presència de Jesús. “ Ens retrobarem i els vostres cors gaudiran de la joia sense perdre-la. “Cap cristià pot tenir la plenitud de la joia sense una comunió vital amb Jesús Crist. Conèixer-lo no ho aconseguirà i la seva tasca no es farà. Cal mantenir una comunió vital, personal amb Ell; d´altra forma, el Cristianisme esdevé una càrrega sense joia. En la seva primera carta Joan va escriure:” La nostra comunió està amb el Pare i el seu Fill, Jesús Crist. I estem escrivint això per a que la nostra joia sigui complerta. (1 John 1:4). La comunió amb Jesús, compartida amb els altres, és essencial per la plenitud de la joia.

La primera raó, doncs, de que pregar porta a la plenitud de l´alegria és degut a que fer-ho és l´activitat central de la nostra comunió amb Jesús. Ell no és aquí per veure´l. Però pregant nosaltres parlem amb Ell justament pensant que seria aquí. I durant aquests sagrats moments d´espera escoltem els seus pensaments i podem expressar els nostres desitjos. Potser Joan 15:7 és el millor resum d´ambdós visions de la comunió: “Si esteu amb Mi i rebeu les meves paraules, demaneu el que vulgueu i se us concedirà”. Quan les paraules de Jesús queden en la meva ment, escoltem els veritables pensaments de Crist viu, perquè és el mateix d´ahir, d´avui i de sempre. I el llenguatge de l´oració prové d´aquella escolta profunda com un dolç encens davant el tro de Déu. 

L´altre motiu de pregar que produeix la plenitud de la joia és que pregar atorga poder per fer el que volem fer, però mai sense l´ajuda de Déu. El text ens diu: “Demaneu i rebreu per a que la vostra joia sigui complerta. La comunió amb Jesús és essencial per gaudir, però hi ha alguna cosa que ens empeny a compartir les nostres vides amb els altres. Un Cristià pot ser feliç i tossut, perquè és millor donar que rebre. Per tant, la segona raó per la qual la vida d´oració ens porta a la plenitud de la joia és que aquesta ens dóna el poder d´amar. Si la bomba de la oració s´asseca vol dir que el tub no és prou profund. 

En resum: La Bíblia ens ensenya que la meta de tot el que cal fer és glorificar Déu. Però també afegeix que cal buscar la plenitud de la joia en tot el que fem. Alguns teòlegs han intentat forçar aquests dos punts a banda, plantejant qüestions com aquesta: “Desitgeu ser condemnats per la Glòria divina”? Però la Bíblia nos ens obligar a escollir entre la Glòria divina o la nostra joia. De fet, oblidem escollir això. I el que hem extret de l´Evangeli de Joan és que pregar, potser més clarament que cap altre cosa, implica la unitat d´ambdós objectius.

Pregar busca la joia en la comunió amb Jesús i el poder per compartir la vida amb altres. I pregar persegueix la Glòria divina tractant-lo com un reservori d´esperança. En la oració admetem la nostra pobresa i la prosperitat de Déu, els nostres fracassos i la seva recompensa, les nostres misèries i la seva misericòrdia. A més, pregar exalta i glorifica Déu precisament buscant tot el que desitgem en Ell i no en nosaltres mateixos. “Demaneu i rebreu, que el Pare pot ser glorificat en el seu Fill i la vostra joia podria ser completa”. 

Pla per pregar

Concloc amb una primera exhortació. Excepte un error, una de les principals raons per la qual molts dels fills de Déu no porten una vida important d´oració no és que no la necessitin sinó que no ho han planificat. Si no agafeu unes setmanes de vacances, no un aixecareu un estiu pel matí dient: ” ay, anem!”. No tindreu res preparat. No sabreu on anar. Res ha estat preparat. Però així és com molt de vosaltres intenteu pregar. Us aixecareu un dia darrera l´altre i us adonareu que els moments importants per pregar ha de formar part de la vostra vida. Sense temps. Sense preparació. I coneixeu també com jo que la oposició a planificar no és un flux contagiós d´experiències profundes i espontànies en la oració. El contrari de planificar és la rutina. Si no planifiqueu unes vacances, estareu a casa veient la TV. El flux natural, sense planificar una vida d´oració, s´enfonsarà fins a nivells molt baixos. Hi ha una carrera per recórrer i una lluita per fer-la. Si voleu renovar la vostra vida d´oració, cal planificar-la. 

Per tant, una simple exhortació és aquesta: us demano prendre 10 minuts d´aquesta tarda per repensar les vostres prioritats i cóm encaixar les oracions. Resoleu algunes coses. Intenteu alguns riscos amb Déu. Establiu el temps. Establiu el lloc. Escolliu els paràgrafs de la Escriptura per guiar-vos. He hagut de fer-ho per mi mateix perquè vaig quedar atrapat per l´ estres d´alguns dies molt ocupats. Tots necessitem corregir a mig curs. Feu d´aquest gran dia d´oració – per la Glòria divina i la plenitud de la vostra joia.

L´amor: La tasca de l´hedonisme cristià

Kathyyee — Thu, 04 Jun 2020 03:52:11 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Love: The Labor of Christian Hedonism}}La benevolència desinteressada vers Déu és una blasfèmia. Si camineu cap a Déu obedientment, oferint la recompensa d...».

{{info|Love: The Labor of Christian Hedonism}}La benevolència desinteressada vers Déu és una blasfèmia. Si camineu cap a Déu obedientment, oferint la recompensa de la vostra amistat en comptes de la set després d´ agrair la seva amistat, per tant exaltar Déu com a benefactor i minimitzar-lo com a necessitat – això és blasfèmia. L´ única manera d´ honorar i glorificar tot el poder de Déu és apropar-se pel plaer de conèixer ´l i rebre el seu amor. Aquest va ser el darrer punt més important de la darrera setmana i poder anomenar-lo directament l´hedonisme cristià vertical. L´eix vertical de la vida entre Déu i l´ home per aconseguir plaer no és admissible, sinó obligatori : “Deliteu-vos en el Senyor”. L´objectiu final de l´home és glorificar Déu, gaudint d´Ell mateix eternament.

Però què és l´hedonisme cristià horitzontal ? Què passa amb les relacions entre altres persones? És ideal aquesta benevolència desinteressada entre els homes? O és l´objectiu del plaer un motiu obligatori a nivell horitzontal? La resposta a l´hedonisme cristià és que l´objectiu del plaer sigui un motiu essencial en cada bona obra, o dient- ho d´altra forma: si abandoneu el darrer plaer complert no podeu estimar la gent ni el plaer de Déu. M´agradaria intentar mostrar-vos perquè crec això mitjançant les Escriptures, i després lidiar amb alguns passatges complicats, i concloure en el desafiament de gaudir d´ una llarga història de l´ Hedonisme cristià en la seva tasca d´amor a l´església i al món. 

L´Amor dels Macedonis

Primerament feu una ullada al Corintis 2-8. Quina mena d´acció interior i exterior Pau l´anomena “ amor”?

<blockquote>Volem que conegui la fraternitat entre la Gràcia divina que es mostrava en els temples de Macedònia, en una dura prova d´ aflicció, de la abundància de joia o l´extrema pobresa seves que havia superat generosament la riquesa per la seva part ....això no és una ordre, sinó demostrar la serietat dels altres que vostè estima és original(8:1, 2, 8)</blockquote>

Pau ens posa els Macedonis com un exemple d´amor seriós si els Corintis l´imitessin.. Ara què és amor segons els versicles 1-2? Primerament, prové de la acció de la Gràcia divina: “Necessitem conèixer l´acció de la Gràcia mostrat en els temples macedonis. Segon: Aquesta experiència de Déu va omplir de joia als Macedonis (v. 2nd). Destaquem que la joia no es devia a que Déu els havia fet matemàticament rics. De fet, eren “extremadament pobres” ( v. 2) Així, la seva joia no estava en les coses, sinó en Déu. Tercer: la seva joia superava la generositat abundantment quan Pau va agafar una col·lecta pel sants pobres de Jerusalem. Què és doncs l´amor que Pau veia allà? Que l´amor és un desbordament d´alegria en Déu, que descobreix les necessitats dels altres. Noteu el v. 4: “Demanaven (a Pau) insistentment l´oportunitat per participar del consol de Déu més proper als sants: “No hem de pensar que, quan ells oferiren generosament la seva relació amb Déu, els obligava a oposar-se als seus desigs principals. Quan els nens demanen passar més temps a la muntanya russa (Podem, papà?... podem, oi?) no es degut a que són portats per un ideal moral contrari als seus desigs. Quan els Macedonis – afectats per la pobresa- demanaren a Pau el privilegi de donar diners a una fundació de beneficència, podem deduir que ho volien fer. Per estar segur, renunciaven a qualsevol menjar o roba excepte els diners que haguessin rebut, però aquesta auto- renuncia no és pel be d´alguna acció estèril, sense alegria, de deute. Ens donen el plaer de menjar extra per la joia de compartir la Gràcia divina amb altres. Aquesta gent estan tan plenes de joia que no és cap enuig –malgrat la pobresa- sinó una benedicció. Estan descobrint la tasca de l´hedonisme cristià: l´ AMOR! L´amor supera la joia de Déu que vol dir trobar les necessitats dels altres. 

L´amor és més que actuar

He sentit, molt sovint, ( de José Fletcher “La situació dels Ètics”- conferenciant de la Capella del Col·legi de Betlem) que l´ amor no és el que sentiu; és com actueu. És una super -simplificació dràstica! ( i té les seves arrels en una teologia que creu en les possibilitats de la ètica sense nous naixements espirituals). Per què Pau diu en l´1 del Corintis 13-:3 “ desprendre´s de tot el que tinc si lliuro el meu cos al foc però sense amor, què guanyo? Perquè l´amor original sempre és més que l´acció. Pau no dóna suport als Macedonis com exemples d´amor perquè fossin generosos. Ho fa perquè la seva generositat mantenia la joia, superant de goig en la Gràcia divina. L´acció voluntària que no provingui de la nostra joia en Déu no és amor. L´única cosa que l´apòstol anomena amor és la tasca de l´hedonisme cristià- dit: l´ acció voluntària de les persones que han trobat la seva satisfacció en Déu i que ara cerquen compartint-la amb els altres.

Per això, podeu veure, espero, perquè vaig dir que l´objectiu del plaer és un motiu essencial per cada obra bona, i si abandoneu aquest objectiu del últim plaer complert, no podeu estimar la gent ni satisfer a Déu. 

Déu ama els generosos

Permeteu-me veure si això es confirma en altres passatges. Pau continua la seva demanda de fons a 2 Corintis 9. Els hi dóna una instrucció general en el v. 7è:

<blockquote>Cadascú ha de fer el que li diu la seva ment, sense rebutjar sota cap impuls. Perquè Déu estima els generosos. </blockquote>

Penso que significa que Déu no està satisfet quan la gent actua voluntàriament, per no ho fa amb gust. Quan la gent no troba plaer en els seus actes de servei, Déu no el troba en ells. Es delita en els generosos, en els servents alegres. Per això vaig dir que si abandonem l´objectiu del plaer no podem satisfer a Déu. Que està satisfet amb els generosos. Si som indiferents a fer obres bones no fem el que agrada a Déu. I el que l´agrada és ser generosos. Per tant, és essencial que siguem hedonistes cristians a nivell horitzontal. En les nostres relacions amb qualsevol i sempre buscant la joia de donar

Déu estima els pastor alegres

Considerem 1 Pere 5 quan indica els més grans de cóm desenvolupar el seu ministeri pastoral sobre el ramat de Déu. Pere reclama al ministeri pastoral el mateix principi que Pau va aplicar al sistema financer en 2 Corintis 8-9. V 2nd 

<blockquote>“Fes-te´n responsable del ramat de Déu, no sota limitacions sinó de bon grat, no per obtenir guanys vergonyosos, sinó amb entusiasme”.</blockquote>

El que pot resumir-se: Déu estima el pastor generós. L´ordre de Déu no és no fer la

nostra tasca sinó que trobem en ella. Si no aconseguim aquest ministeri perquè espereu

trobar una gran joia en ell, no seguiu l´ ordre diví. P. Brooks, un pastor episcopalià de Boston de

fa 100 anys i autor de “Una petita Ciutat a Betlem” escrivia sobre la missió pastoral:

<blockquote>“ Penso novament que és essencial per l´èxit del predicador que gaudeixi fent la seva feina, Això vol dir en el seu desenvolupament si no també en les seves idees. Cap home els detalls de les tasques odiï pot fer-les be constantment, malgrat estigui ple del seu esperit. Pot reaccionar audaçment i superar els disgustos, però no pot treballar anys i anys, ni dia darrera dia. Per tant, no ho considereu això merescudament un plaer legítim, contar-ho és un element essencial del seu poder si podeu sentir un simple delit respecte al que cal fer com a ministre, en la passió d´escriure, de parlar, d´estar davant la gent i moure´s, en contacte amb els joves. Quant més gaudiu, millor fareu les tasques”.</blockquote>

En el sentit ministerial en el temple o en el món de la manera que complagui Déu, hem de creure i buscar la paraula de Jesús que Pau fa servir en “ Actes 20:35” per inspirar altres grups de gent gran:

“ Recordeu les paraules del Senyor Jesús, cóm diu: “ És millor donar que rebre”. Quan Pau diu:” Recordeu aquesta promesa! Hem de dir que és un gran valor com incentiu conscient pel nostre ministeri. Vol dir que el valor moral de la nostra generositat no és arruïnar-nos quan ho cerquem amb hedonisme. No és una errada desitjar i cercar la felicitat que Jesús ens va prometre, dient-nos:” És millor donar que rebre!” 

No us conformeu amb plaers menors

L´obstacle per amar els altres és el mateix que fer-ho amb Déu. L´ obstacle d´obeir la 1a ordre (vertical) és el mateix que ens manté obeint l´ordre següent (horitzontal). L´obstacle no és que estem intentant complaure´ns a nosaltres mateixos, sinó que ho estiguem fent massa fàcilment. No creiem en Déu quan ens diu que hi ha més benediccions, joia, més plaers plens, duradors en una vida dedicada a ajudar els altres que en un vida dedicada al confort material. I per tant el mateix anhel de satisfacció, (d´acord amb Jesús) cal que sigui de portar-nos a simplificar la vida i treballar per l´amor en comptes de trencar els pous de prosperitat americana i la comoditat El missatge que necessita arribar-nos des de la Torre d´ IDS i des del Centre de la Ciutat vers els buscador de plaers americans és: “ Americans, no romangueu prou propers a l´hedonisme! 

<blockquote>“No acumuleu els vostres tresors propis sobre la terra, on hi han pols i arnes, on els lladres entren i roben sinó fer-lo en el cel on cap d´aquets hi accedeixen. (Mateu 6:19, 20)</blockquote>

No us quedeu satisfets amb els petits rendiments de plaer de 5,25% consumits per les arnes de la inflació ni el rovell de la mort. Invertiu en els valors de primera línia, en l´alt rendiment, meravellosament garantits en el cel”. Una vida dedicada al confort material i les emocions es com llençar monedes a un forat de ratolins. Però la vida simplificada per amor produeix insuperables i infinits dividends de joia. Escolteu la Paraula de Déu”. 

Veneu totes les possessions, feu caritat (i a més) proveir-vos d´objectes que no envelleixin, amb

<blockquote>tresors en el cel que no us fallin (Luca 12:33).</blockquote>

Germans i germanes el missatge que tinc pel món és els Evangelis! És una bona noticia” Deixeu els pous dels plaers temporals i insatisfactoris. Apropeu-vos a Crist la presencia del qual és plena de joia i palers eterns. Afegiu-vos a la tasca de l´hedonisme cristià. El Senyor ha parlat: “és millor amar que viure luxuriosament “ 

El missatge hedonista del Hebreus

Tornem als Hebreus 10:32–34. Necessito que vegeu com la joia abundant en els tresors celestials produeix amor entre el primers cristians quan eren severament perseguits:

<blockquote>“Recordeu els primers dies quan, abans de delitar-vos, vàreu patir una greu batalla amb sofriments, a vegades públicament exposats als abusos i afliccions, a vegades compatits amb aquests més amenaçats. Si teniu compassiu pels presoners i accepteu amb joia el saqueig de les vostres pertinences, des què coneixia vostès mateixos gaudir d´una posició millor i permanent”. </blockquote>

Aquests cristians estaven motivats per la presó del ministre de la mateixa manera que els Macedonis (del 2nd Corintis 8:1–8) ho estaven per la pobresa. La seva joia en Déu superava l´amor als altres. Miraven les seves pròpies vides, dient " L´amor constant de Déu és millor que la vida (Salm 63:3). Miraven totes les seves possessions, dient Tenim un lloc al cel que és millor i que durarà més que qualsevol cosa." En aquells moments ens miraven uns al altres, dient:

<blockquote>Deixeu els guanys i coses afins, 
Aquesta vida mortal també; 
El cos que ells podem matar, 
La veritat divina pot romandre encara, 
El seu regne és etern.</blockquote>

I amb la joia ells renunciaren al que tenien per seguir a Crist en la presó per visitar els seus germans o germanes (Lucas 14:33). L´amor és aquesta joia abundant en Déu que troba les necessitats dels altres.

Doncs, per arribar al punt, l´autor dels Hebreus donà a Moisès com exemple de l´hedonisme cristià a 11:24–26. Anoteu quan semblant la motivació esdevé pels primers cristians el 10è capítol, i pels macedonis el 2 Corintis 8.

<blockquote>Per la fe, Moisés, quan era gran, rebutjar se considerat el fill de la filla del Faraó, escollint més els maltractaments amb el poble de Déu que gaudir dels plaers passatgers del pecat. Considerava abusiu patir per Crist la gran riquesa que els tresors d´Egipte, esperant una recompensa. </blockquote>

L´autor d´aquesta obra és destacadament consistent en l´hedonisme cristià. A 10:34 ell diu que els desigs dels cristians per una possessió millor i última va desbordar-se en un amor alegre que va costar-li la seva possessió. A 11:6 ell diu que no pot agradar Déu excepte que arribeu a Ell per la recompensa de la seva amistat. In 11:16 Ell prega al patriarca perquè “desitgen un país millor”. Per tant, Déu no es quedà aturat de ser considerat el seu Déu, pels qui ha preparat una ciutat. I a 11:24–26 Moisés és un heroi perquè el seu amor pels cel va desbordar-se en una joia tal que va comptar amb els plaers de la brutícia però va mantenir-se fidel al seu poble en l´amor. I després en el 12:2 l´escriptor ens donava l´exemple més gran de tot:

“Mireu a Crist, el pioner i perfecte per la nostra fe, que per la joia establerta davant d´ell va suportar la creu”. La tasca més gran d´amor mai esdevinguda era possible per que Jesús perseguia la joia imaginable més gran: anomenada, la joia de ser exaltat per la mà dreta de Déu en la assemblea d´un poble redimit”

Què hi ha sobre l´auto negació?

Ara l´exemple de Jesús do nant uan gran oportunitat respecte als textos aparentment contradictoris, sovint aportats en resposta a l´hedonisme cristià. Per exemple: al 1r Corintis 13:5 diu: “ L´amor no busca lo propi”. I 1 Corintis 10:24 diu: “ permeteu s que ningú no cerqui lo propi si no el d´altres (interpretació literal) i els Romans 15:1–3 diu:

“ Nosaltres que som fort hem de suportar els defectes dels dèbils i no complaure´ns. Permeteu a cadascú de nosaltres complagui els seus veïns per reconstruir-se. Crist no es complau en si mateix, però tal com està escrit:” els retrets que us farem, cauen sobre mi” 

Aquests passatges contradiuen l´hedonisme cristià? No ho crec així. Quan Pau ens diu: “ L´amor no cerca la propi” segurament no vol dir que l´amor no trobi plaer en els actes de serveis (Veure els Romans 12:8.) Segurament que això no vol dir que predicar les bones noticies sobre Déu pugui ser un acte d´amor. I continua dient:” L´amo espera totes les coses” (1r Corintis 13:7). Però què és l´esperança sinó l´expectativa de que alguna cosa bona succeirà? Si concedim a Pau el benefici del dubte en comptes d´assumir que es contradiu ell mateix, el significat propi de tots aquets textos problemes és que cal als cristians no buscar els seus beneficis, els plaers limitats, que no s´han de complaure els mateixos amb les comoditats materials a costa de l´amor. Hem d´unir-nos a Jesús en la creu del sofriment, la vergonya i la simplicitat. Però sense mala gana o rebuigs. No, hem de unir-nos al Senyor en el camí de l´amor perquè és la joia preestablerta a nosaltres. Perquè Déu estima els generosos; perquè Déu estima els pastors ansiosos, perquè és millor donar que rebre; perquè patint amb Crist és la riquesa més gran que els plaers superflus d´Egipte; perquè si perdem les nostres vides pel seu bé, les guanyarem per sempre”. 

Sí, existeix una doctrina bíblica sobre l´auto negació. Hem de negar la sorra i construir sobre la roca; hem de rebutjar les lloances humanes, i així podrem gaudir de l´ aprovació de Déu; hem de rebutjar nosaltres mateixos els tresors engolits per les arnes per guanyar la riquesa eterna; hem de rebutjar la seguretat humana per ser salvats per la seguretat divina; hem de rebutjat la golafreria i les borratxeres per ser invitats a la taula més llarga de l´univers; hem de rebutjar l´auto- suficiència per poder dir “ El Senyor és el nostre pastor, no necessiten res”. Mai, MAI facis que Déu et demani rebutjar un valor més gran per un de menor: Això és el pecat. Tot el contrari, sempre, SEMPRE Déu ens demana lliurar-nos del plaer menys importants, fugaços i insatisfactoris per obtenir un de primera classe, etern i satisfactori pels plaers. Després d´aquesta summa vertical cap a l´hedonisme cristià en el treball, arriba la convocatòria horitzontal de l´hedonisme cristià en l´amor. I l´ ordre és important per l´amor és la joia abundant en Déu que troba les necessitats dels altres, 

" Si podem estimar algú, serem feliços"

Molts sants a través dels segles havia descobert que l´objectiu del plaer és un motiu essencial per les bones obres i que si l´abandonem no podrem estimar la gent o complaure Déu. G. Muller de rístol escrivia: “ Veig més clarament que mai que el meu primer i més gran tema que he d´atendre aquets duies era mantenir la meva ànima en Déu” (Autobiografia p. 52). I la Glòria de Déu supera en aquesta vida d´amor els orfenats d´Anglaterra.

El fill de Hudson Taylor es recordava a Ell dient els darrers anys “Mai he fet un sacrifici”, i el seu fill afegia: "Quan deia que era cert, les compensacions eren reals i duraven fins que Ell arribava a veure que donar és rebre inevitablement quan un tracta sincerament amb Déu”. (Hudson Taylor.- El secret espiritual Secret, p. 30). I sobre aquesta joia del cor en Déu va aixecar-se una Església de milions de xinesos actualment

J. Edwards la predicació del qual va provocar el primer despertar a l´Amèrica de 1740 decidí en els seus anys escolar, “ Dedicar-se a obtenir per mi mateix la major felicitat possible en el món, amb tot el poder,

la força, la vehemència, la violència, sóc capaç de, o puc dedicar-e a exercir, de qualsevol manera possible de pensar (Obres, vol. 1, p. xxi).

I a 1980 vaig escoltar un jove pastor lligat a la Església Baptista de Sió fent una conferència a la Casa- Hospital on havia acudit a trobar al Senyor con un nen de la ciutat. Ara, després de graduar-se en el Seminari de Califòrnia, a tornar a treballar a Minneapolis. I l´única frase que recordo era aquesta: “ Si puc estimar a qualsevol, seré feliç”. És aquesta una bona conclusió en paraules de Jesús: “ És millor donar que rebre”. Permeteu -me aconseguir-ho a Betlem amb tot el nostre cor.

La felicitat en Déu: Fonaments de l´Hedonista Cristià

Kathyyee — Thu, 04 Jun 2020 03:35:28 GMT

Kathyyee:

{{info|The Happiness of God: Foundation for Christian Hedonism}}

<blockquote>Jeremies 32:36-41</blockquote>

<blockquote>Ara, per això es diu que el Senyor, Déu d´Israel, sobre el que diu d´aquesta ciutat: “ es lliura a les mans del rei de Babilònia sota jurament, sota la fam i les epidèmies!”: 37. M´agradaria reunir–los de tots els països que vaig dirigir amb angoixa, ira, misèria i indignació. Els tornaré a aquest lloc i fer-ho amb seguretat. 38 seré els seu Déu i ells el meu poble. 39 Els hi donaré un cor i un camí, que podrien témer per sempre, pel seu propi bé i el dels seus descendents. 40 Els faré un pacte etern, no els abandonaré per fer-los el bé. I depositaré el temor en el seus cors que podrien tornar-me´l. 41 Puc gaudir de fer-los el bé i portar-los en aquesta terra de fe fidelment, amb el meu cor i la meva ànima. </blockquote>

Vaig al·ludit a l´idea de l´hedonisme cristià un cop en el servei dominical, i un pare va apropar-se més tard, dient-me que:” Sap vostè que la nostre filla va pensar que vostè estava parlant del ateisme cristià?” I sé que un cop vaig pronunciar més clarament (l´Hedonisme cristià) alguns de vostès encara haurà pensat sobre “l´ateisme” perquè vostès pensen que l´hedonisme és una mena de filosofia pagana de vida. I probablement tingueu raó perquè el significat popular de l´hedonisme és la recerca del plaer i una indiferència moral. A Timoteu 2 3:4 Pau ens adverteix de què en aquests darrers dies els homes “estimem” el plaer més que a Déu”. Potser estem en aquests dies .

L´Ateisme cristià?

Fa 2 anys Daniel Yankelovitch va publicar una obra anomenada “Noves regles: buscant l´auto compliment en un món que no canvia”. Argumenta en la base d´extenses entrevistes i enquestes mundials que les corrents massives han arribat a la nostra cultura i que la extensa recerca personal per l´auto-compliment ha creat un nou grup que controlen de la nostra forma de pensar i senten com americans. Ell diu:” en la forma exagerada les noves regles simplement tornen a les antigues en els seus caps i en comptes de l´antiga ètica d´abnegació, troben gent que rebutja negar qualsevol aspecte d´ells mateixos – no per unes ganes sense límits, sinó pel principi moral estrany que “ estic en deute amb mi mateix” (p. xviii). Ell deia d´una noia en la seva trentena d´anys que es queixava del seu psicoanalista perquè es posava nerviosa i displicent a causa de que la seva vida s´havia desenvolupat massa agitada . masses caps de setmana, massa discoteques, masses hores tars, masses converses, massa beguda i copes, massa sexe. Per què no s´atura?- va demanar-la el psicoterapeuta tèbiament. La pacient va emblanqui momentàniament i la després el seu rostre va il·luminar-se alegrement: “Vol dir-me que no faci el que m´agrada fer?- va respondre ella astorada.

Les marques enregistrades dels nous buscadors de l´auto-compliment és que “ ells treballen amb la premissa que els anhels emocionals són coses sagrades i que és un crim contra la natura mantenir una necessitat emocional buida (pg. 59): “ és la nostra era la primera per oferir a 10 milions de persones com a justificació moral per els seus actes la idea que un jo intern i presumiblement “real” no encaixa amb el rol social assignat”

Probablement la relació que els buscadors de l´auto-compliment i els seus nous directors han provocat el lligam més indesitjable. Yankelovitch té bon ull quan ens diu: 2 Els lligams exitosos es teixien a partir de molt fils de desitjos inhibits: accessos als desitjos dels altres; acceptacions de errors als desitjos propis, decepcions assumides; confrontacions evitades, oportunitats d´enuig passades pel alt, oportunitats d´auto- expressions mudes. Per presentar la intensa forma de l´auto-compliment exigeix dintre d´aquest procés portar una escombra fins a una web delicada. Sovint tot el que queda adherit a l´escombra són coses enganxoses; la estructura es destrueix ( pg.76) 

Per tant, tinc una profunda empatia amb vosaltres que esteu alliberats de la nostra cultura per reaccionar davant la paraula “hedonisme” dient: Prou!.

Nostres cases, escoles, els negocis, la societat es destrueixen pels buscadors de l´auto-compliment hedonista que no tenen cap força moral i l´auto-negació, un compromís ferm i una lleialtat al sacrifici que manté les estructures de la vida millors i ens aporta la noblesa a la nostra cultura. No necessiten l´hedonisme; necessitem tornar a la rectitud, a la integritat, a la prudència, a la justícia, a la temprança, a la fortalesa i l´auto-control”. Creuem -me , estem més propers del que penseu. Tot el que us demano és em presteu una orella oberta i discernidora durant 9 setmanes abans de arribar al darrer judici de l´hedonisme cristià.

Exemple Bíblics de l´hedonisme cristià

A vegades una imatge val més que mil paraules d´una definició abstracta. Per tant, en comptes de donar-vos una definició de l´hedonisme cristià, permeteu-me oferir-vos alguns exemples bíblics. d´ això. David aconsella l´hedonisme cristià quan diu: “Gaudiu vostès mateix en Déu; i Ell os donarà els desig al vostres cors (Salm 37:4). I Ell demostra el gra de l´hedonisme cristià quan crida: “ Com un cérvol esbufega per els brolladors d´aigua, la nostra ànima també, per Déu. La meva ànima esta sedent de Déu, de viure en Déu (Psalm 42:1–2). Moisès va ser un cristià hedonista (d´acord amb els Hebreus 11:24–27) perquè ell rebutjava els “plaers fugaços” del pecat, però “ considerava un abús patir per la riquesa divina més gran que tots els tresor d´Egipte, perquè buscava la recompensa “. Els Sants en els Hebreus 10:34 eren cristians hedonistes perquè arriscaven les seves vides per visitar els presoners cristians i alegrement acceptaren el saqueig de les propietats des què conegueren ells mateixos tenir una millor possessió permanent. L´apòstol Pau condemnava l´hedonisme cristià quan deia en els Romans 12:8, " Permeteu-li que faci actes de gràcia amb tendresa” . I Jesús Crist, el pioner o el prefecte de la nostra fe, va posar els nivells més alts de l´hedonisme cristià perquè “el seu delit estava en el temor de Déu” (Isaïes 11:3), i per la joia que va posar- se abans d´estar a la creu, patint el rebuig, i assegut a la dreta del tro diví (Hebreus 12:2).

L´hedonisme cristià ens ensenya que el desig de felicitat és donar-lo a Déu, sense negar-se ni resistir però directament per satisfer a Déu. L´Hedonisme cristià vol dir que qualsevol cosa que gaudiu sigui bona. Diu que Déu ens mostra el que és bo i fent-lo ens ha d´aportar alegria (Micah 6:8). Des què fem el desig de Déu ha d´aportar-vos la joia, perseguir-la és una part essencial de tot l´esforç moral. Si abandoneu aquet objectiu de joia ( i per tant abandoneu ser uns hedonistes, en aquest sentit de la paraula) no podeu està plens del desig diví. L´hedonisme cristià afirma que els sants més pietosos a cada edat no han descobert cap contradicció en dir-nos, per un costat:” Ens mataran; ens consideraran ovelles per burlar-se´n" (Romans 8:36), i per l´altre costat: “Gaudiu sempre en el Senyor i novament us dirà “Gaudiu!” (Filipencs 4:4). L´hedonista cristià no s´uneix a la cultura de l´auto-gratificació que us fa esclaus del impulsos dels pecats. El cristià hedonista ens ordena no estar conformes amb la edat però ens transformarem en renovar els nostres cervells (Romans 12:2) per tant podem delitar -nos de fer el desig diví en el Cel. D´acord amb l´hedonisme cristià la joia en Déu no és un gelat opcional en el pastis del cristianisme. Quan penseu això, la joia en Déu és una part essencial de la fe salvadora.

Avui necessito descobrir-vos el fonament de l´hedonisme cristià: la felicita en Déu. Intentaré basar-me en 3 observacions de les Escriptures: 1) Déu és feliç perquè es delita en si mateix; 2) Déu és feliç perquè és poderós; 3) La felicitat divina es la fonament de l´hedonisme cristià perquè derrama sobre nosaltres la Gràcia.

Déu es delita en si mateix

Primer: Déu és feliç perquè es delita en si mateix. Déu voldria ser injust si avalués qualsevol cosa més del que és el valor suprem. I Ell és supremament valuós. Si no agafés l´ infinit delit és la seva pròpia glòria, esdevindria injust perquè és directe prendre delit en una persona en proporcions excel·lents de la seva glòria. Les Escriptures estan plenes de textos mostrant-nos cóm Déu actua incessantment per amor a la seva glòria. “Ho faig pel meu propi bé, pel meu bé per có el meu nom es profanat? La meva Glòria no es donarà a ningú” (Isaïes 48:11).

La mateixa cosa apareix quan mesurem les relacions amb Déu Pare i amb Déu Fill. Hi ha un misteri aquí sota la comprensió humana. I admeto que el nostres esforços humans per descriure l´auto- consciència de Déu i les seves relacions vers la Trinitat se semblen al quequeig d´un fill vers el seu pare. Però de la boca dels nens podem aparèixer saviesa si seguim les Escriptures. Les Escriptures ens mostrem com Jesús Crist, el Fill de Déu, és Déu (Joan 1:1). I en els Hebreus 1:3 diu que "Ell reflecteix la Glòria de Déu i porta el segell de la imatge de Déu. Des d´aquests passatges aprenem que l´eternitat divina del Pare manté la imatge de la seva pròpia Glòria perfectament representada en la persona del seu Fill. A més, un dels millors camins sobre l ´immensa felicitat en la pròpia Glòria és pensar en Ell com el delit que té en el seu Fill, que és la imatge de la Glòria. Quan Jesús arribà al món, el Déu Pere digué: “ Aquest és el meu Fill amb qui me complau” (Mateu 3:17). Quan el Déu Pare manté la Glòria de la seva pròpia essència en la persona del seu Fill, és infinitament feliç Vet aquí el meu servent a qui mantinc, el meu escollit, sobre qui la meva ànima es delita” (Isaïes 42:1). Per tant la primera observació es que Déu és feliç perquè es delita en si mateix, especialment quan seva naturalesa es reflecteix en el seu propi Fill

Déu és poderós

Segon, Déu és feliç perquè és poderós. El Salm 115:3 diu: “ El nostre Déu està en el Cel; fent el que l´agrada” El que vol dir aquest versicle és que el poder de Déu és un dret i poder perquè fer el més el faci feliç sobre totes les coses, sense subjecció a ningú. Per tant, fa el que més li complau- el actua per preservar la màxima felicitat”. Déu és feliç perquè els seus actes justos, el qual són realitzats per a la seva Glòria, mai poden frustrar-se sota el seu desig. Isaïes 43:13, "Sóc Déu, i sóc Ell; cap cosa pot succeir sense la meva mà; treballo i qui pot impedir-ho?. Isaïes 46:10 " Es mantindrà el meu consell i compliré amb tots els meus compromisos”. Daniel 4:35, "Ell actua d´acord amb els la seva voluntat en el si del Cel i entre els habitants de la terra; ningú no pot detenir la seva mà i dir-li: “Què fa?”. Estem segur que, per tant, Déu és infinitament feliç perquè es just i poderós com a Creador de supera els obstacles de la seva joia.

Val la pena demanar- com a parèntesis cóm el bon Déu pot ser feliç quan en el món es mata, amb dimonis i patiments, és una qüestió profunda i difícil. 2 coses m´ajuden: una és que això no ajuda massa a mantenir la bona reputació de Déu dient que no és realment responsable. Si qualsevol ha intentat de reconfortar-me al desembre de 1974 quan la meva mare va morir en un accident d´ autobús, dient-me: “Déu no ho hagués permès, encara podeu confiar en Ell. És bo!”, m´hauria agradat respondre´l: el meu consol no prové de pensar que Déu és tan dèbil que no pot desviar la fusta fins a dalt d´una furgoneta VV”. El meu Déu és poderós. Se la va emportar en el moment adient; i ho crec ara i un dia ho consideraré com a bo. He après de Jesús Crist que Déu és bo. La solució bíblica al problema del dimoni no consisteix en treure poder a Déu.

Un altra observació que m´ajuda en aquesta qüestió es que l´actitud de Déu en veure esdeveniments tràgics dependent de punt de vista. Déu no es delita en el dolor i els dimonis. Quan la lent es estreta i se centra en això, Ell pot estar ple d´ avorriment i de dolor. Però quan aquesta lent s´obre per incloure totes les connexions i efectes de l´esdeveniment fins i tot de la eternitat, les parts d´aquest esdeveniment formen part d´una mostra o mosaic en la qual delitar-se que Ell ho desitja. Per exemple, la mort de Crist va ser obra de Déu –Pare. “ Ho considerem afectat, ferit per Déu i afligit... Era la voluntat del Senyor per afligir-lo i fer-li mal” (Isaïes 53:4, 10). Encara veient el Pare l´agonia del seu ben estimar Fill i la feblesa que sentien en la creu, no es delitava en aquestes coses en si mateixes. El pecat en si mateix i el patiment d´un innocent en si mateix és abominable per Déu. Però, d´acord amb els Hebreus 2:10, el Déu Pare pensava que era adient per perfeccionar el Pioner de la nostra salvació mitjançant el patiment. Déu estimava el que es rebutjava amb l´ull estret perquè 

amb la mirada ample de la eternitat era la forma adient de demostrar la seva justícia (Romans 3: 25f.) i aportar a la gent la seva Glòria (Hebreus 2:10). Quan Déu en la seva omnisciència vigila la història de la redempció des del principi fins a final gaudeix del que veu. Per tant, concloc que res de món pot frustrar la darrera felicitat de Déu. Es delita infinitament en la seva Glòri; i en el seu poder, on fa qualsevol cos que el complau.

La Glòria de Déu recau sobre nosaltres amb misericòrdia

La observació final que us porto ara: la felicitat divina és el fonament de l´hedonisme cristià perquè la seva felicitat ens arriba amb misericòrdia. Podem imaginar que us semblaria si Déu dirigeix el món no fos feliç? El que (passaria) si Déu protestés i fes plors, es deprimís com algun “gegant i els seus pèsols màgics” en el cel? El que (passaria) en cas que Déu estigués abatut, trist, ensopegat, descontent, insatisfet, frustrat? Podríem unir-nos a David i dir: “ Oh, Senyor, sou el meu Déu, us busco, la meva ànima té set; els meus forces decauen, com en una terra sense humitat i fatigada, sense aigua (Salm 63:1)? De cap manera. Ens relacionaríem amb Déu com nens petits amb un pare frustrat, trist, decebut. Sense poder gaudir d´ell. Intentarien abandonar-lo i potser intentarien treballar per millorar els seus sentiments. Per tant, el fonament de l´hedonisme cristià es que Déu és infinitament feliç, perquè l´objectiu de l´hedonisme cristià es esdevenir feliços en Déu, delitar-se en Déu, felicitar-lo i gaudir de la seva amistat en Déu. Però els nens no podem gaudir de la companyia paterna si ell està trist i decebut. I així, la base i el fonament de l´hedonisme cristià es que Déu es la felicitat de tots els essers.

Vet aquí un altra manera de dir-ho. Respecte al pecador per aconseguir la joia de Déu, cal confiar que Déu no l´expulsarà quan cerquem el perdó i l´amistat. Cóm podem animar-nos per a que Déu ens tracti amb misericòrdia quan estem penedits dels nostres pecats i busquem la joia en Ell. Veiem el coratge de Jeremies 9:24, "'Sóc el Senyor que reparteix la misericòrdia, la justícia i la pietat sobre la terra, perquè en aquestes coses em delito, diu el Senyor: “ Déu ens mostra la misericòrdia perquè es delita en ella. Déu no s´adapta a salvar-se per qualsevol principi formal o norma. Està tan ple de vida i d´ alegria en la seva Glòria que el clímax del seu plaer és d´enviar-nos la misericòrdia sobre nosaltres. La base de la nostra confiança en la misericòrdia divina és que aquest sigui un perfecte hedonista cristià. Es delita sobre totes les coses, en la seva divina excel·lència, la seva felicitat és tan plena que s´ expressa en el plaer compartit amb altres. 

Escolteu els batecs del cor del perfecte hedonista celestial a Jeremies 32:40–41: “Per què Déu fa el bé? Cóm funciona el negoci de l´amor? Escolteu: 

<blockquote>“Faré un tracte etern amb ells de fer el bé constantment; i dipositaré en ells el temor en mi que mai el puguin revertir. Gaudiré fent-los el bé i els posaré en aquesta terra de fe , amb tot e meu cor i la meva ànima.</blockquote>

Déu us fa el bé perquè l´agrada molt! Persegueix l´objectiu de l´amor de tots els cors i ànimes. La felicitat de Déu que ens arriba a tots en la joia de l´amor es el fonament i l exemple de l´hedonisme cristià. 

Tanco amb aquesta invitació. Aquestes precioses i promeses increïbles de la misericòrdia divina no pertanyen a ningú. Hi ha una situació. No és qüestió de pagament o de feina. L´infinit poder feliç no necessita del vostre treball i pertany exclusivament als recursos. La condició és que us torneu cristià hedonista- és a dir- que us atureu de treballar o de pagar per Ell, córrer darrera d´Ell, i en comptes de començar per buscar en tots els vostres cors l´incomparable joia de l´amistat amb Déu.

<blockquote>El seu delit no és la força del cavall 
Ni el paler en les cames de l´home,; 
Si no que el Senyor té paler en aquests que el temen 
En aquests que esperen en el seu gran amor. (Salm 147:10–11)</blockquote>

La condició d´ heretar totes les promeses divines és que tota l´esperança que teniu fixada en vosaltres mateixos, en les vostres famílies, en el plaer que es desprèn sobre Ell “ El Senyor troba el paler en aquests que esperen la seva força del l´amor” Deliteu-vos en el Senyor, i Ell us enviarà els desitjos als vostres cors (Psalm 37:4).

La felicitat en Déu: Fonaments de l´Hedonista Cristià

Kathyyee — Thu, 04 Jun 2020 03:33:11 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|The Happiness of God: Foundation for Christian Hedonism}} <blockquote>Jeremies 32:36-41</blockquote> <blockquote>Ara, per això es diu que el Senyor, D...».

Conversió a Crist: Fent un hedonista cristià

Kathyyee — Mon, 01 Jun 2020 04:05:50 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Conversion to Christ: The Making of a Christian Hedonist}} <blockquote>Mateo 13:44-46</blockquote> <blockquote>El Regne del Cel és co...».

{{info|Conversion to Christ: The Making of a Christian Hedonist}}

<blockquote>Mateo 13:44-46</blockquote>

<blockquote>El Regne del Cel és com un tresor amagat en un camp, que un home va descobrir i cobrir. Per tant, en la seva joia. Ell ven tot el que té i compra aquest camp 45. “Novament el Regne del Cel és com un mercader buscant fines perles, 46 qui trobant una perla de més valor, ho va vendre tot el que tenia per comprar-la. </blockquote>

La setmana passada vaig veure que la infinita i abundant Gràcia de Déu era el fonament de l´hedonisme cristià. Déu és feliç perquè pren el plaer perfecte en la excel·lència de la seva Glòria, especialment quan aquest es reflecteix en el seu Fill diví. Déu és feliç perquè és fort, per tant pot superar qualsevol obstacle vers la seva Glòria I la Glòria divina és el fonament de l´ hedonisme cristià perquè derrama la seva Gràcia sobre nosaltres. Quan Déu crida els homes i les dones cap al Ell no és degut a una deficiència que necessita omplir sinó que està ple de l´amor que vol compartir. Varen concloure la passada setmana dient que ningú no té una participació eterna en la alegria de Déu perquè hi ha una condició que cal trobar. La condició és que necessitem obeir una ordre: “Deliteu- vos vosaltres mateixos en Déu” (Salm 37:4). Però molta gent gaudeix del delit en els rics, la venjança i la recreació més que en Déu. I no comparteixen la divina Gràcia salvadora; estan desorientats. El que necessiten és la conversió en Crist. – que no és cap altra cosa que fer–se un hedonista cristià. Això és el que vull comentar-vos aquest matí.

Qualsevol podria demanar-me: “Si la nostra ànima es converteix, perquè no podem dir: “ Creient en el Senyor Jesús ens salvarem? Perquè introduir aquesta nova terminologia de l´hedonisme cristià? Bona pregunta. Vet aquí la meva resposta. Vivim en una societat superficialment cristiana on centenars de persones diuen creure en Jesús. En la majoria dels testimonis dels incrèduls o anomenats cristians, el tema és: “Creure en Jesús i us salvareu” no té sentit. Els bevedors del carrer diuen fer-ho. Les parelles no casades dormen juntes i diuen això. La gent gran que no ha buscat el company o l´amistat durant 40 anys diuen que ho fan. Cada grup d´assistents al temple ho afirmen. La meva responsabilitat com a predicador dels Evangelis o com a professor de la Església no és repetir les meravelloses frases bíbliques, sinó parlar de la veritat d´aquestes frases d´una manera que ajudi a la vostra consciència de l´assistent i fer sentir la necessitat de Crist. El que intento fer és prendre l´ensenyament poc acurat o essencial de les Escriptures i destacar tant com pugui amb l´esperança de despertar alguns cors. I per tant dic, quan una persona es converteix a Jesús Crist és a l´hedonisme cristià. Si un home ha nascut en contra de l´hedonista cristià, no pot veure el regne de Déu. Això és el que intentaré mostrar-vos en les Escriptures. 

Creats per Déu 

Abans de centrar-nos en la conversió, necessitem revisar les grans veritats que fan necessàries les conversions. La primera veritat que hem d´afrontar com a éssers humans és que Déu és el nostre Creador a qui hem d´agrair sincerament tot el que tenim. La millor evidència per això és el nostre cor i la pròpia vida. Per què el nostre sentiment judicial del nostre cor jutja automàticament un persona que us rebutja quan abans l´hem fet un favor?. Automàticament culpabilitzem una persona ingrata qui no ha demostrat cap amabilitat vers la persona amable? Per què? Esdevindria una resposta completament insatisfactòria dient: “Em sento d´ aquesta manera perquè simplement vaig guanyar-me una garrotada quan era infant per ser desagraït. No permetem que la gent se n´ alliberi tan ràpidament. La velocitat amb que els nostres cors jutgen la gent desconsiderades dóna testimoni de la nostra vertadera creença: els ingrats són culpables!.

La veritable raó perquè els nostres cors responen d´aquesta manera és que som creat a imatge de Déu. El vostre sentiment de jutjar que automàticament em considera culpable si us ignoro després d´haver-me ajudat a salvar la meva nena d´ofegar-se, és la veu de Déu amb tu. Un aspecte de la imatge de Déu en tu és que responsabilitzes involuntàriament la gent per la seva ingratitud. Per tant, reconeixeu en el vostre cor l´existència d´un Déu a qui heu de retre gratitud. Seria absolutament hipòcrita pensar que Déu espera menys gratitud pels seus dons que vostès pels seus propis ”. “Agrair a Déu, perquè és bo: per que la seva Gràcia romangui eternament (Salm 107:1). I per tant, si simplement manteniu les regles morals establertes automàticament sobre el vostre veí, no escapareu del fet que la llei divina romangui escrita en els vostres cors i que digui així: “una criatura ha de retre afecció i gratitud al seu Creador en proporció de la seva dependència i bondat divina. 

Caure en el pecat

I el que ens porta a la segona gran veritat que ha d´afrontar l´ésser humà: no poden fallar en fer-ho ara, o sentirem demà la profunditat, la intensitat o la consistència de la gratitud a Déu, a qui pertanyem com a Creador. I no necessitem que la Bíblia ens consideri culpables. Sabem que no hem de retre a Déu el que demanem per nosaltres dels nostres veïns. Sabem que el sentiment judicial en el nostres cors pel qual considerem els altres culpables per la seva ingratitud, també mantenim el testimoni vívid de que Déu ens considera culpables per la nostra exagerada ingratitud. I si sorprenem aquest testimoni en els nostres cors, la Escriptura ho explica molt bé: Romans 1:18–21:

<blockquote>“La ira de Déu es demostra des del cel contra tota impietat i malicia dels homes qui per la seva feblesa ignoren la veritat...perquè, tot i que varen conèixer Déu, no el varen glorificar com a tal, ni el varen agrair, però varen esdevenir inútils en els seus pensaments i les seves ments varen enfosquir-se”.</blockquote>

Quan cada ésser humà es presenta davant Déu per retre´l comptes, Déu no utilitzarà cap frase de les Escriptures per mostrar la gent la seva culpa ni la condemna. Només fa 3 preguntes: 1) No està prou clar en la naturalesa que cada cosa que teniu fos un don, que com a criatures meva depenguéssim tota la seva vida, el seu alè i cada cosa? 2) El sentiment de jutjament en el vostre cos no responsabilitzà els altres com a culpables quan els hi manca la gratitud que caldria tenir com a resposta a una gran amabilitat?. 3) La vostra vida s´ha omplert de gratitud vers mi respecte de la seva amabilitat? El cas ha conclòs.

Sota la ira divina.

La 3a gran veritat que hem d´afrontar a la ira de Déu està per sobre de nosaltres a causa de la nostra ingratitud. El nostre sentiment de jutjament exigeix resoldre els comptes morals de l´univers.

No permetrem que els desagraïments contra el nostre caràcter quedin ocults sota una catifa. Ni molt menys Déu. La justícia divina significa que cal defensar el valor de la seva Glòria. Quan nosaltres menyspreen el valor de la Glòria divina per la nostra ingratitud, cal resoldre les comptes amb la justícia. Un home val més que un gat. I per tant pot anar a la presó per difamar el caràcter de l´home, però ningú ha estat mai acusat de difamació contra un gat. I Déu val més que un home-infinitament més- i per tant la difamació del seu caràcter mitjançant els indicacions de la nostra ingratitud provoca una sentència de destrucció eterna. El càstig del pecat és la mort (eterna) (Romans 6:23).

Crist: L´absorció de la ira.

Les noticies més terribles del món és que ens hem equivocat sota la condemna del nostre Creador i que està obligat justament pel seu caràcter a preservar el valor de la seva Glòria, derramant la seva ira sobre el pecat de la ingratitud. Però hi ha una 4t gran veritat que ningú no ha après de la naturalesa encara o de la pròpia consciència, una veritat que no s´ha explicat entre els veïns ni predicat en els temples ni portada a les missions: és a dir:” les bones noticies que Déu ha indicat el camí per satisfer les demandes de la justícia sense condemnar la resta de la raça humana. Ha agafat sobre si mateix qualsevol mèrit per realitzar la nostra salvació. La saviesa de Déu està encaminada a amar Déu i lliurar-nos de la ira divina sense compromís amb la justícia divina. En què consisteix aquesta saviesa?

<blockquote>Preguem a Crist crucificat, un enuig per els jueus o ximpleria per els gentils, però aquests, els Grecs i els Jueus, que són cridats tots plegats, Crist, el poder de Déu i la saviesa de Déu. (1 Corintis 1:23, 24) </blockquote>

Jesús Crist, el Fill de Déu crucificat, és la saviesa de Déu, per la qual l´amor de Déu pot salvar els pecadors de la ira divina, i en tot moment defensa i demostra la justícia i divina. 

Romans 3:25, 26,

<blockquote>Déu ens presenta a Crist com la propiciació per la seva sang, per ser rebuda per la fe. Això servia per demostrar la justícia divina, perquè en la seva tolerància divina havia passat per sobre dels nostres primers pecats; era per provar en els temps actuals que Ell mateix és just i justifica els creients en Jesús.</blockquote>

<blockquote>Cóm pot Déu exonerar els pecadors que han estat ingrats per la seva Glòria i encara han demostrat la seva justícia i compromís fidel amb la seva Glòria? La resposta és: “Déu va crear a Crist per ser pecador, coneixedor dels no pecats perquè en Ell poguéssim trobar la justícia divina. (2 Corintis 5:21)”</blockquote>

<blockquote>Enviant-nos al seu propi Fill com a semblança del pecat de la carn. Ell condemnava els pecats de la carn. (Romans 8:3)</blockquote>

<blockquote>Ell mateix va portar els pecats fins a la Creu (1 Peter 2:24). Crist va morir també pels pecats una vegada per totes, els justos pels injustos, que podia portar-nos a Déu (1 Peter 3:18)
</blockquote>

Les noticies més terribles del món és que hem caigut en la condemna del nostre Creador i que pel seu caràcter està obligat justament a preservar el valor de la seva Glòria, derramant la seva ira sobre el pecat de la ingratitud; lo millor de tot el món (els Evangelis) és que Déu està desitjant condemnar el seu propi Fill per substituir-nos (Gàlates 3:13) i a més per demostrar la justícia lligada a la seva Glòria i encara salvar els pecador com vostè o jo. 

Què cal fer per salvar-nos?

Però no per tots els pecadors. Ningú no es salvarà per la ira de Déu, sinó per la mort de Crist pels pecadors.

Aquesta és la 5a gran veritat que hem d´escoltar: hi ha una condició que hem de trobar per salvar-nos. I intentaré mostrar-vos-la com el meu darrer punt que tornar-se hedonista cristià és la part essencial d´aquesta condició.

“Què cal fer per salvar-se?” Probablement és la qüestió més important que qualsevol humà pot fer-se. Fem una breu ullada a les diferents formes que Déu fa servir per respondre-la la seva Paraula. La resposta es troba en els “Fets” 16:31 és: " Crec en Jesús Crist i vull salvar-me!”. La resposta és a Joan 1:12 que hem de rebre a Crist: "A tothom que el rebi . . . Ell us donarà el poder per convertir-vos en " Infants de Déu”. La resposta en els “Fets” 3:19 és: de cop!. Això vol dir: allunyeu el pecat. Per tant, penediu-vos dels vostres pecats i torna novament per a que puguin esborrar-se". La resposta en el Hebreus 5:9 és la obediència a Crist". Crits esdevé la font de la salvació eterna per a tothom que l´obeeixi." Jesús mateix va respondre la pregunta de maneres diferents, per exemple, deia en Mateu 18:3 que la infància és la condició per salvar-se: ”Veritablement- us dic que si no us torneu infants, no entrareu en el meu Regne del Cel!”

En Marc 8:34, 35 la condició és l´auto negació, el desig de perdre la vostra vida terrenal per Crist. Si qualsevol home que vulgui seguir-me, permeteu-li negar-se a si mateix, agafar la creu per seguir-me. Qualsevol que voldria salvar la seva vida, la perdrà; però qualsevol que perdi la seva vida per mi i els Evangelis, es salvarà!”

En Mateu 10:37 Jesús diu: la condició és estimar-lo més que a cap altre.

Qui estimi al seu pare o la seva mare més que a mi, no em mereix; qui me estimi el seu germà o germana més que a mi, no em mereix (Veure 1 Corintis 16:22; 2 Timoteu 4:8.)

I en Lucas 14:33 la condició per salvar-se es que sigui lliure de l´ amor a les seves pertinences: "Qualsevol que no renunciï a tot no podrà ser el meu deixeble."

Aquestes són algunes de les condicions que diu el Nou Testament i que hem de trobar per beneficiar-nos de la mort de Crist i salvar-nos. Hem de creure en Ell, rebre´l, defugir els nostres pecats, obeir-lo, humils com a nens i amar-lo per sobre de les nostres famílies, de les nostres pertinences, i de la nostra pròpia vida. Això és el que significa convertir-se a Déu. I és l´únic camí per la vida eterna. 

Una Condició per la Salvació

Però què mantenen totes aquestes condicions plegades? Què les uneix? Què impulsa una persona a fer-les? Crec que la resposta s´ expressa en el breu paràgraf de Mateu 13:44:

“ El Regne del Cel és justament com un tresor amagat en un camp, que un home troba i descobreix; doncs amb aquesta joia va a vendre tot el que té per comprar aquest camp”. 

Aquest paràgraf descriu cóm una persona es converteix i entra en el Regne del Cel. Descobreix un tresor i la joia l´impulsa a vendre tots els seus bens per obtenir-la. Us convertiu en Crist quan Crist esdevé un tresor de la sagrada joia. El nou naixement d´aquesta sagrada afecció és l´arrel comúde totes les condicions per salvar-se.Quan tornem a néixer altre vegada -convertits – quan Crist esdevé un tresor en qui nosaltres troben més delit que confiança en Ell, l´obeïm i allunyem tot el que Ell menysprea per convertir-nos en un hàbit normal. 

Qualsevol podria dir en contra de l´hedonisme cristià: “És possible prendre una decisió per Crist sense l´incentiu de la Glòria”. Dubto molt això. Però aquest no és el tema d´aquest matí. Podeu prendre una decisió per Crist sense l´incentiu de la joia? Més aviat el tema és: “Heu de...?” Us faria algun bé si pogués? Hi ha alguna evidència en les Escriptures que Déu acceptarà la gent qui se l´apropa sense cap altre motiu que desitjar la joia en Ell? . Algú dirà:” El nostre objectiu en la vida caldria ser complaure a Déu i no a nosaltres mateixos?” Però què complau a Déu”? Hebreus 11:6:

“Sense fe és impossible complaure a Déu. Per que qualsevol que s´apropia a Ell ha de creure enla seva existència i que recompensarà a qui el cerqui”. 

No podeu complaure a Déu sense apropar-vos tot buscant una recompensa

El què diu Jesús a Pere quan ell es centra en el sacrifici de l´auto-negació és:” Senyor hem deixat tot per seguir-vos (Mateu 19:27)? Jesús veu la sement de la oració: Hem pres una decisió heroica de sacrificar-vos per Jesús”. I cóm va allunyar aquest orgull del cor de Pere? Dient: “ Ningú no ha deixat res pel meu bé que no rebrà cent vegades.... ara, i en el futur, la vida eterna.

Pere, si no vens darrera de mi perquè sóc un gran tresor més que altres coses que has deixat, es que no t´apropes. Encara estimes la teva autosuficiència. No t´has tornat infant gaudint del benefici del seu Pare. Es demana ser alguna cosa més que un noi, assumint la justícia, la pau, la joia, i la vit de Crist. La condició de la salvació és que t´apropis a Crist buscant una recompensa i que trobis en Ell el tresor de la joia sagrada. 

Resumint: hi ha 5 grans veritats que cada ésser humà necessita fer-se seva. El 1r Déu és el Creador a qui hem de retre gratitud per tot el que tenim. 2n: cap de nosaltres sent la profunditat, la intensitat i la consistència de la gratitud que retrem al Creador. 3r: per tant, estem condemnats per la justícia divina. El nostre sentiment judicial mostra que som culpables. 4t: Amb la mort de Jesús Crist pel nostres pecats Déu ha obert un camí per satisfer les demandes de la justícia i per aconseguir la salvació de la gent. Finalment, la condició que hem de trobar per beneficiar-nos de la salvació de Crist és que hem de convertir-nos a Crist- i aquesta conversió és l´esperada quan Crist esdevé un tresor de santa joia. Cada invitació bíblica dels Evangelis té l´arrel en la promesa d´un tresor diví. Crist mateix és una gran recompensa per cada sacrifici. La invitació dels Evangelis és d´un hedonisme inequívoc:

“Veniu, el que tingueu set, apropeu-vos a l´aigua; i aquests que no tenen diners, apropeu-vos, compreu i mengeu!. Veniu i compreu vi i llet sense diners ni preus. Per què gasteu diners per tot això que no és pa, si la vostra feina no us satisfà? Escolteu diligentment per menjar el que és bo, i deliteu-vos en la abundància. Inclineu la vostra orella i apropeu-vos a mi; escolteu el que la vostra ànima pugui viure” . (Isaïes 55:1–3)

Pregar: El delit de l´hedonisme cristià

Kathyyee — Mon, 01 Jun 2020 03:49:24 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Worship: The Feast of Christian Hedonism}} <blockquote>Salm 63:5-6</blockquote> La revolta contra l´hedonisme ha matat l´esperit d´...».

{{info|Worship: The Feast of Christian Hedonism}}

<blockquote>Salm 63:5-6</blockquote>

La revolta contra l´hedonisme ha matat l´esperit d´adoració en moltes esglésies. Quan teniu la idea que els actes morals més importants han d´ésser lliures de propi interès, la oració que és un dels actes més elevats que el humà pot realitzar s´ha concebut com un simple deure. I quan aquesta oració es redueix a un deure, deixa d´existir. Un dels enemics més grans de la oració en els nostres temples és la nostra virtut errada. Tenim la vaga noció que buscar els nostres propis plaers i per tant, la virtut en si mateixa encercla els anhels dels nostres cors i ofega l´esperit de la oració. Per a què orar si no per celebrar la nostra joia en el banquet de la Glòria de Déu?

Orar és un sentiment interior i una acció exterior que reflecteix el valor de Déu. I els sentiments interiors és la essència, tal com Jesús diu:”

<blockquote>”Aquest poble m´adora amb els seus llavis, però els seus cors són lluny de me, m´adoren en va”.</blockquote>

3 formes del cor en respondre a la oració

Adora en va, buit, res quan el cor no està immòbil. I penso que és possible descriure en general la experiència del cor en la oració. Hi han 3 formes del cor per respondre a Déu en la oració, que normalment se superposen i coexisteixen.

1) El cor pot delitar-se en la riquesa de la Glòria divina,

<blockquote>La meva ànima es delita com el greix i el moll de l´os, la meva boca us lloa amb els llavis alegres, quan penso amb tu des del llit i medito durant les vigílies de la nit (Salm 63:5, 6)</blockquote>

2) El cor pot durar perquè el delit sigui profund, més intens i consistent

<blockquote>Com un cérvol cerca les corrents d´aigua, la meva ànima us desitja, Oh Senyor. La meva ànima té set de Déu, el Déu viu. Quan vindré i veuré el rostre diví? (Psalm 42:1, 2)</blockquote>

3) El cor pot penedir-se quan no sent el delit en Déu ni l´anhel de delitar-se en Déu

<blockquote>“Quan la meva ànima estava amargada, quan el cor s´irritava, era estúpid i ignorant, era com una bestiola cap a Ell”. (Salms 73:21, 22)</blockquote>

El Gran obstacle de la oració

Per tant si no sentiu el delit de la riquesa de la Glòria divina, ni el sentiment d´apropar-se i conèixer millor a Déu, ni el sentiment de tristor que aquest anhel siguin tan breus, doncs no l´adoreu. No està gens clar, doncs, que la persona que pensa en la virtut com un auto-interès sobrevingut, que pensa en el vici per cercar el propi plaer, escassament serà capaç de pregar. La oració és el millor assumpte hedonista de la vida i no pot arruïnar-se pel darrer pensament de desinterès.

El gran obstacle per pregar no és que sigui un plaer per la gent que El busqui, sinó que nosaltres estem desitjant conformar-nos amb aquest plaers tan lamentables. Jeremies diu el següent: 

<blockquote>“ El meu poble ha canviat la seva Glòria per alguna cosa inútil. Horror. O Cels, en això estem atordits, profundament desolats- diu el Senyor- perquè el meu poble ha comès 2 errors: m´han abandonat, i les fonts de l´aigua de la vida, han tallat les nostres fonts i ja no vesen aigües”. (Jeremies 2:11–13)</blockquote>

El gran obstacle per pregar entre el poble de Déu no és que sempre busca la pròpia satisfacció si no que la nostra recerca és tan feble i poc entusiasta que ens conformem amb petits glops de les fonts trencades quan la font de la vida està justament sobre la colina més propera.

Un dels mentors més importants de l´ hedonisme cristià ha estat C. S. Lewis. Recordo que el gran descobriment va ser a 1968 que vaig llegir la primera pàgina del seu sermó: “El pes de la Glòria” que no és res més que el que deia Jeremies, però actualitzat 

<blockquote>“Si vostè demana a 20 homes bons avui què en pensen de la virtut més gran, 19 d´ells li respondrien: “Generositat”. Però si ho demaneu al menys a qualsevol cristià més vell si us voldria respondre: “ Amor”. Vegeu què passa? Un terme negatiu s´ha substituït per un de positiu. L´ ideal negatiu de la “Generositat” porta a ell el suggeriment no principalment de garantir coses bones, sinó d ´anar nosaltres mateixos sense elles, com si l´abstinència i no la felicitat esdevingués el punt més important. No crec que és aquesta la virtut cristiana de l´Amor. El Nou Testament té molt a dir sobre l´auto-negació però no com l´auto-negació com un fi en si mateix. Se´n parla de negar-nos nosaltres mateixos i prendre la creu per poder seguir a Crist; i sobre aquesta descripció del què trobarem finalment si fent-lo compte una apel·lació al desig. Si en la major part dels nostres cervells moderns ens aguaita la noció de que desitjar en nostre propi i esperar sincerament a gaudir és dolent, assumeixo que aquest idea ha estat present des de Kant fins als Estoics i no forma part de la Fe cristiana. De veritat, si considerem que les promeses de recompensa i el tipus de recompenses promeses en els Evangelis, semblaria que el nostre Senyor troba els nostres desigs,. No massa pesats, sinó molt febles. Som criatures a mitges, bojos per la beguda, el sexe i l´ambició quan se´n ofereixen la glòria infinita, como un nen ignorant que vol seguir fent pastissos de fang en els seu barri, sense imaginar que significa l´ofrena d´unes vacances en el mar. Som fàcilment massa satisfets”. </blockquote>

És així, oi? Els nostres desigs de felicitat no són febles. Tenim una casa, una família, pocs amics, una feina, la TV i el micro-ones, un mòbil II, una nit ocasionalment fora, unes vacances anuals. Estem avesats nosaltres mateixos a un tal plaer tan petit, poc excitant, breu, inadequat que la nostra capacitat per la Glòria s´ha reduït. 

La Oració dels cristians hedonistes

Però he tingut un somni per Betlem i el servei de la oració seria possible si cadascú fos un cristià hedonista. Somio una hora a la setmana completament diferent de qualsevol altre moment; una cita de grup amb la Vida divina setmanalment. Una cambra amb gent que des de el fons del seus cors diu:

<blockquote>“ Oh, Déu, ets el meu Déu, et busco, la meva ànima té set; la meva carn es desfà per a Tu, i, com en una terra seca i cansada on ho existeix l´aigua” (Salm 63:1).</blockquote>

Somio en reunir la gent que l´agrada la conversa de l´amistat cristiana, però al qui, per la profunditat d´aquesta conversació, dóna per un hora i durant el preludi de l´òrgan, s´inclinessin amb seriosa sinceritat de la oració per a que l´Esperit de Déu pogués baixar sobre la nostra oració i sacsegés aquest lloc amb el seu poder. Somio en reunir una família de creients un matí de diumenge com la felicitat original en Déu como famílies el primer dia de vacances, o al voltant d´un gran gall d´indi d´acció de gràcies, o, al costat de 3 arbres de Nadal els regals del qual pengen.

Cors sense dificultats per la joia, lliures per dir: “ Amen” quan el chorus ens porta a Déu o quan la lloança de l´òrgan entronitza el rei de Reis, o quan el predicador explica alguna veritat evangèlica. Somio amb una hora tots plegats on les rancúnies es desfan i les antigues ferides es curen amb l´escalfor de la joia del Senyor. Una ora amb Déu on els sants maltractats absorbeixen la força i el poder del Senyor per tornar a treballar el dilluns, més vius i forts. Somio amb unes persones reunits, afamegats per sentir la Paraula divina i fer soroll alegre a Déu de la seva salvació amb cants i òrgan, el piano i la trompeta, les flautes i els violins, els timbals o els crits, Somio amb una hora setmanal amb aquets que trobem junts en Déu d´una manera tan real i sense mancances que els estrangers puguin accedir, diguin: “ Déu segurament és aquí!” 

Realment no és simplement un somni. És el desig diví per a nosaltres i succeirà. Un home va apropar-se la setmana passada per visitar-me una matinada per pregar dos cops. Va dir-me que necessitava animar-me a seguir i de cop i volta varen aparèixer les llàgrimes als seus ulls, dient-me: “Vaig tornar a casa i cridar perquè no preguem a la meva església com ho fan vostès a la seva. Va sorprendre´m saber quan lluny hem d´arribar. Havia estat criat com un nou creient que té la església a casa molt informal. Per així vaig dir: “ Cal doncs considerar el nostre serveu realment rígid per vostès, des que tot és més bonic si es planifica abans”. Però va respondre: “ No...no, no és qüestió d´estructura o del formulari. És si hi ha vida. Si hi ha lideratge i gent són realment troben a Déu!”. Així és correcte. Hi ha esglésies carismàtiques mortes o existeixen litúrgicament vives. La formulari es només una signe per mantenir-nos en la mateixa direcció; si la màquina de les oracions en el decurs d´aquesta pista o si es refreda en la estació dependrà de si som cristians hedonistes o no. 

4 Objeccions a l´ hedonisme cristià

Doncs què cal fer per convertit aquest somni en la veritat a Betlem? Dues coses: una d´intel·lectual, l´altre d´emocional. Ens convencerem intel·lectualment que les objeccions al l´Hedonisme cristià no són vàlides i romandrem atents a les noves emocions poderoses en els nostres cors vers Déu. Permeteu-me adreçar-vos 4 objeccions de l´Hedonisme cristià relacionades amb l´oració.

1) Primera, l´Hedonisme cristià no vol dir que Déu no es torni un mitjà per ajudar-nos a aconseguir plaers valuosos. El plaer que l´hedonisme cristià busca és el plaer està en Déu mateix. És el final de la nostra recerca per la joia, el mitjà per arribar més lluny. Arribaré a l´altar de Déu, a Déu la meva major alegria “ (Psalm 43:4). Ell és la nostra major alegria, no els carrers d´or, o la reunió amb els parents ni cap benedicció de la terra o del cel. La setmana passada argumentava des del Hebreus 11:6 que no podeu complaure Déu si no el cerquem per buscar una recompensa, i actualment insisteixo novament , la recompensa és l´amistat amb Déu mateix.

2) Segon: L´Hedonisme cristià està atent a l´auto-consciencia mata la alegria i a més la oració. Tan bon punt els vostres ulls mireu a vosaltres mateixos i es tornen conscients d´experimentar la joia, ha fugit. L´Hedonisme cristià sap que el secret de l´alegria és auto- oblit d´un mateix. Sí, anem a l´Institut d´Art de Minneapolis per gaudir de les pintures. Però el consell de l´Hedonisme cristià és ”poseu atenció a les pintures i no en les vostres emocions o arruïnareu tota aquesta experiència. A més, en la oració cal que hagi una orientació radical a Déu, no a vosaltres mateixos.

3) Tercer: L´Hedonisme cristià no fa un deu per plaer. Es diu que heu fet un deu de qualsevol cosa que trobeu plaer.

4) Quart: L´Hedonisme cristià no ens col·loca a nosaltres per sobre de Déu quan e busquem per damunt del nostre propi interès. Un pacient no és més agraït que el seu doctor perquè faci el bé. Un noi no és més gran que el seu pare quan es diverteixen jugant tots plegats.

Suposeu que el 21 de desembre ens porten a casa un gran ram de flors de roses roges per celebrar un aniversari. I quan ella diu: ! que boniques, Joan, gràcies” Jo li responc: “ No té importància, és el meu deure. Amb aquest paraula, tots els valors morals s´esvaeixen. Sí, és el meu deure, però si en moc per una afecció espontània en la nostra oració per ella c om a persona, el veritable exercici del meu deure li plau. Això és el que ha canviat en la nostra oració. Menyspreem a Déu quan realitzem els moviments externs de les nostres emocions i no tronem el plaer en la seva persona. La meva esposa s´exalta sense delitar-se quan li dic:” La raó per la qual m´agradaria passar una nit sol amb tu és perquè trobo molt plaer estant amb tu!”. La finalitat principal de l´home no és glorificar Déu i gaudir d´Ell per sempre. És glorificar a Déu gaudint d´Ell per sempre. I no gaudirem d´Ell sense glorificar-lo. I també, repeteixo novament que el meu somni a Betlem per tornar les persones pregadores només arribarà a ser veritat si ens tornem hedonistes cristians que no estan satisfets amb els castell de sorra. 

Obrir els vostres ulls a la Glòria divina

Espero que abans d´acabar aquestes sèries estareu persuadits d´això en els vostres cervells. Però això no serà prou. Per convertir les persones en oradors les emocions noves i fortes vers Déu han de despertar-se en els nostres cors. Si cultivem els nostres poders emocionals forts i d´ imaginació, elles fugiran i moriran, i també la nostra adoració. No permeteu que us arribi el que va succeir a Ch. Darwin qui, a la fi de la seva vida va escriure la seva autobiografia pels infants expressant una queixa. Va escriure:

<blockquote>“Cap als 30 anys o quasi, un poeta de molts infants.... van donar-me un gran gust... Primerament les dibuixos varen donar-me un plaer considerable i la música un més gran, Però ara però molt d´anys no puc llegir ni una línia de la poesia... he perdut el gust per la pintura i la música... gaudeixo dels paisatge bonics, però ja no em provoquen el delit com abans.... el meu cap sembla tornar-se un tipus de màquina per polir lleis d´una llarga col·lecció de fets”. </blockquote>

Germans i germanes, no permeteu que us passi això! No permeteu que el vostre cristianisme sigui polit de les lleis generals des de les col·leccions de fets bíblics. No permeteu que el vostre amor es refredi. No permeteu morir la fantasia i l´astorament. Tampoc que el camp, la poesia i la música de les vostres relacions amb Déu trontollin i perdin el sentit. Teniu capacitats per la joia de la qual coneixeu poc. Déu les cridarà. Obriu els ulls ver la seva Glòria. Està al vostre voltant”. “Els cels declaren la Glòria divina i el firmament proclama la seva obra".

Déu despertarà els vostres cors i el demaneu per buscar-lo com un tresor amagat. El darrer diumenge per la nit volava tornant de Chicago. Quasi bé anava tot sol en l´avió, pèr tant vaig seure en la finestra oriental. El pilot va dir-nos que hi hauria una turmenta sobre el Llac Michigan i sobre Wisconsi per tant ell tombaria cap a l´oest. Seia allà mirant la foscor total, quan de cop el cel brillava amb una llum i una gram massa de núvols blancs va caure a una, dos, tres i quatre milles sota l´avió fins desaparèixer. Un segon després, un gran túnel blanc de llum va explotar de nord a sud travessant l´horitzó i novament va desaparèixer sota la foscor. De seguida els llamps eren constants com talls i els volcans de llum esclataven distants de les muntanyes blanques. Seia allà movent el meu cap quasi incrèdul. “ Crist, si aquestes no són més que les guspires de la teva afilada espasa, què passarà el dia que apareguis!” I recordava les paraules del nostre Senyor:

<blockquote>“Tal com passem els llamps des de l´est i brillen fins a l´oest, així arribarà el Fill de l´Home. (Mateu 24:27)</blockquote>

I també ara, com recollim el signe, la paraula “ Glòria” està ple de sensacions per a mi i agraeixo a Déu que novament i novament Ell desperti el meu cor per desitjar-lo, per pregar. I voldria fer això per vosaltres si realment ho necessiteu.

Tots els herois tenen entrebancs

Kathyyee — Fri, 10 Apr 2020 18:29:05 GMT

Kathyyee:

{{info|Every Hero Gets Hiccups}}Recordo la primera vegada, a 1967, que vaig conèixer el meu col·lega, professor de Filosofia tallant la gespa amb roba molt bruta, Semblava en aquests moments un tio entre tallar la gespa i metafísic amb qui vaig ficar-.me sorprenentment. En el darrer Tribuna del Dimarts hi havia un reportatge de la Conferència de J. R. R. Tolkien a la Universitat de Marquette a Milwaukee. El mey antic professor d´anglès, Clyde Kilby, qui treballà amb Tolkien en Simarillion a 1966, va ser informat d´haver dit que Tolkien (l´autor de l´espectacular èxit El Senyor del Anells) “era un simple home normal que portava una mena determinada de vida. Va tenir uns problemes sobre l´ésser humà normal, algun marcat detall a través de la seva ànima i esperit”. Vaig tenir certes dificultats en llegir-lo. Per tant, vaig intentar imaginar-me les de Tolkien. La millor manera de portar un heroi a la terra és imaginar-lo fins amb dificultats. Varen fer v om tothom.
Què cal fer, doncs? No tenir heroi? Aquesta és una conclusió molt moderna: R. Reagan i Ted Kennedy els varen tenir. Conclusió: No feu herois de qualsevol persona. Mireu les tele-novel·les. Apareixen herois? No hi ha “ en elles”. No és democràtic. Els herois impliquen discriminació. Havent herois no destaca la vostra imatge. Els herois os protegeixen del vostre propi sentit de inadaptació. Al marge d´això, no hi ha herois reals. Tots tenen entrebancs 
he’ ro (hērˊō), n. pl. -ROES (-ōz). El personatge central pren part d´una acció destacada o esdeveniment; vet aquí una persona relacionada amb un model. Vale, creiem en els herois. Sí, Senyor. Penso en una causa per que una “telenovel·la” normal existeixi i és per què no té cap heroi. Ningú no es penjat de les nostres parets pel impulsar la grandesa. La Bíblia ens mostra que els herois hebreus tenen 11 significats? Pengeu un heroi! “ Considereu el benefici de la seva vida i imiteu-la!” (Hebreus 13:7).
Qui és el vostre heroi? O, perquè necessitem extraure herois de la inèrcia o de la normal. Agafeu ú. No ser capaç de trobar un és admetre que la vida és banal i sempre ho ha estat. Però la vida en Crist no pot ser-ho- no pot ser banal. Mireu-la biografia cristiana! Parlo a Donna Rasmussen sobre el seu assaig i repte de “La mera història de Henrietta! Parleu a Tom Steller sobre la “Dallimore” de George Whitefield! Parleu-me de Jonathan Edwards i C. S. Lewis o Daniel Fuller!
Mai sentireu la vida sense esperança o banal si busqueu un heroi cristi. Per suposat, tots varen tenir ensurts- Però això forma part de la emoció: són com nosaltres i veureu que Déu va fer mitjançant ells!
Desitjant-vos el millor,
Pastor John

Tots els herois tenen entrebancs

Kathyyee — Thu, 09 Apr 2020 14:02:56 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Every Hero Gets Hiccups}}Recordo la primera vegada, a 1967, que vaig conèixer el meu col·lega, professor de Filosofia tallant la gespa amb roba molt bruta, Se...».

{{info|Every Hero Gets Hiccups}}Recordo la primera vegada, a 1967, que vaig conèixer el meu col·lega, professor de Filosofia tallant la gespa amb roba molt bruta, Semblava en aquests moments un tio entre tallar la gespa i metafísic amb qui vaig ficar-.me sorprenentment. En el darrer Tribuna del Dimarts hi havia un reportatge de la Conferència de J. R. R. Tolkien a la Universitat de Marquette a Milwaukee. El mey antic professor d´anglès, Clyde Kilby, qui treballà amb Tolkien en Simarillion a 1966, va ser informat d´haver dit que Tolkien (l´autor de l´espectacular èxit El Senyor del Anells) “era un simple home normal que portava una mena determinada de vida. Va tenir uns problemes sobre l´ésser humà normal, algun marcat detall a través de la seva ànima i esperit”. Vaig tenir certes dificultats en llegir-lo. Per tant, vaig intentar imaginar-me les de Tolkien. La millor manera de portar un heroi a la terra és imaginar-lo fins amb dificultats. 

Varen fer v om tothom. Conclusió: No feu herois de qualsevol persona. Mireu les tele-novel·les. Apareixen herois? No hi ha “ en elles”. No és democràtic. Els herois impliquen discriminació. Havent herois no destaca la vostra imatge. Els herois os protegeixen del vostre propi sentit de inadaptació. Al marge d´això, no hi ha herois reals. Tots tenen entrebancs 

he’ ro (hērˊō), n. pl. -ROES (-ōz). El personatge central pren part d´una acció destacada o esdeveniment; vet aquí una persona relacionada amb un model. Vale, creiem en els herois. Sí, Senyor. Penso en una causa per que una “telenovel·la” normal existeixi i és per què no té cap heroi. Ningú no es penjat de les nostres parets pel impulsar la grandesa. La Bíblia ens mostra que els herois hebreus tenen 11 significats? Pengeu un heroi! “ Considereu el benefici de la seva vida i imiteu-la!” (Hebreus 13:7).

Qui és el vostre heroi? O, perquè necessitem extraure herois de la inèrcia o de la normal. Agafeu ú. No ser capaç de trobar un és admetre que la vida és banal i sempre ho ha estat. Però la vida en Crist no pot ser-ho- no pot ser banal. Mireu-la biografia cristiana! Parlo a Donna Rasmussen sobre el seu assaig i repte de “La mera història de Henrietta! Parleu a Tom Steller sobre la “Dallimore” de George Whitefield! Parleu-me de Jonathan Edwards i C. S. Lewis o Daniel Fuller!

Mai sentireu la vida sense esperança o banal si busqueu un heroi cristi. Per suposat, tots varen tenir ensurts- Però això forma part de la emoció: són com nosaltres i veureu que Déu va fer mitjançant ells!

Desitjant-vos el millor,

Pastor John

Una Conversa amb John Piper i John MacArthur

Kathyyee — Thu, 09 Apr 2020 13:53:58 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|A Conversation with John Piper and John MacArthur}}''La Conferència Nacional de 2007'' Piper i MacArthur responen preguntes de Justin Taylor sobre les seves vide...».

{{info|A Conversation with John Piper and John MacArthur}}''La Conferència Nacional de 2007''

Piper i MacArthur responen preguntes de Justin Taylor sobre les seves vides i sacerdocis. Les preguntes inclouen:

*Quan varen prestat atenció al altres ministres?
*Cóm va el vostre pare sentir la influència dels ministres ? (3:56)
*Voleu ser pastors ? (9:38)
*Si voleu explicar els vostres joves una cosa, conèixer el què vosaltres sabeu, o què voldria ser ? (16:52)
*Cóm manegeu l´oració i el criticisme? (23:38)
*Cóm aconselleu els vostres joves ministres i missioners per que els trobin fructífers? (32:11)
*Cóm esteu decebuts on aneu per trobar el coratge? (39:15)
*Quan la vostra vida acabi, què fareu per ser recordats? (49:35)

Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

Kathyyee — Tue, 03 Mar 2020 02:42:17 GMT

Kathyyee:

{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.

El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." <ref> William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.</ref>

Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." <ref> John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223.</ref> James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." <ref>Ibid.</ref> "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir?<ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] </ref> En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).

Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres.<ref>"The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.</ref>

Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre”<ref> His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] </ref> dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:

<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</ref></blockquote>

Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." <ref> Ibid. p. 70.</ref>

Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida<ref> Ibid. p. 81.</ref>. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.

Prendrem l´exemple de cóm la gent defineix el pecat. Quan considerem la naturalesa del pecat, Wilberforce deia” el gruix dels cristians a Anglaterra estimaven la culpa de un fet “ no per la seva proporció en què, segons la Escriptura, [accions] són ofensives a Déu, sinó també a la societat" <ref> Ibid. p. 147.</ref>. Ara, davant això ens sembla noble, càlid i pràctic. El pecat fereix la gent, per tant no pequeu.

Seria adient aqueta definició per la societat? Però Wilberforce diu: ” les nocions superficials- diu Wildeforce- de la culpa i del pecat ens revelen una mancança de tota l´adoració de la Divina Majestat. Aquest principi [ d´adoració de la Divina Majestat] és justament el terme de les Escriptures. “El començament de la saviesa [Psalm 111:10]”<ref> Ibid. p. 149.</ref>. I sense ella, res no estarà ben fet per l´home, espiritualment o políticament. A més, la supremacia de la glòria divina són totes les coses que nosaltres diem “ el nostre màxim governador” de tota la vida.<ref> Ibid. p. 81.</ref> El be de la societat mai s´ha de posar per davant. El be de la societat no l´ha de sobrepassar. No és noble i falla el be de la societat. El be de la societat no ha d´esser el be primari.

Un exemple pràctic de cóm treballa el nostre cervell podria ser una pràctica del enfrontament. Wilberforce odiava la pràctica de la confrontació – una pràctica que demandava un home honorable acceptar el repte del duel quan altre se sent insultat. Un amic íntim de Wilberforce i Primer Ministre, William Pitt, va mantenir un enfrontament contra George Tierney a 1798, i Wilberforce estava esgarrifat de veure cóm arriscava la seva vida d´aquesta manera i el de la nació<ref> Pollock, Wilberforce, p. 162.</ref>. Va haver molta oposició davant aquestes irracionalitats. Però Wilberforce va escriure:

<blockquote>Sembla dur explicar en què consisteix essencialment la culpa; és una preferència deliberada del favor humà, abans d´aquest favor i aprovació de Déu “in articulo mortis “ [a punt de morir], d´un instant durant la vida i la d´ una criatura estan en joc, i mentre nosaltres correm el risc de veure un veritable acte ofensiu" ] en presència del nostre executor.<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 115- 116. [El veritable cristianisme]</ref></blockquote>

En altres paraules, ofendre Déu té una consideració important, sense matar un home ni perillar la nació. Això és un punt important a Wilberforce. No era un polític pragmàtic. Més bé era un cristià radical centrat en Déu que un polític. Haurem de retrocedir sobre cóm va treballar la fe cristiana en la seva vida i entre els polítics, però per començar fem un repàs de la seva vida.

Els seus primers anys 

Wilberforce va néixer el 24-agost-1759, a Hull ( Anglaterra). El seu pare va morir just abans del seu 9è aniversari. Va ser enviat a viure amb els seus tiets, William i Hannah, on va rebre les influències evangèliques. La seva mare pertanyia al nivell més alt de la església i volia convertir el seu fill en “Metodista". El va treure de l´internat de l`escola i portar-lo a una altre.<ref> Pollock, Wilberforce, p. 5.</ref> Admirava Whitefield, Wesley i John Newton quan era nen. Però en aquesta nova escola, deia “no aprofitava res d´allà”. I així va passar al Col·legi de St. John a Cambridge. Era ric i podria independitzar-se dels seus pares i sobreviure pel seu treball. Va perdre l´interès per la religió bíblica i l´agradava moure´s entre l`elit social.

Va fer amistat amb el seu contemporani William Pitt, qui justament en pocs anys, al 24 anys va arribar a ser Primer Ministre d´Anglaterra a 1783. En els primer anys va córrer per ocupar un lloc en la Cambra dels Comuns per la seva ciutat de Hull a 1780 als 21 anys. Va invertit £8,000 en l´elecció. Els seus diners i el seu increïble do per parlar varen triomfar sobre els opositors. Desprès d´això Wilberforce mai va perdre una elecció fins al dia de la seva mort, just abans dels 74 anys. A 1784 va intentar l´elecció més influent de Yorkshire i ho va aconseguir.

A les hores, va iniciar els 15 anys en la política anglesa. Va començar la vida nocturna com un infidel de la classe alta, amant de les festes. Era solter fins els 37 anys. En aquells moments va trobar la Bàrbara el 15-abril-1797. Va enamorar-se de seguida- Els següents 8 anys es varen comprometre i casar-se el 30-maig. Només 2 setmanes desprès de la mort de William als 36 anys. Durant els primers 8 anys de matrimoni varen arribar 4 fills i 2 filles. Podem retrocedir a la vida d´en William com a pare de família perquè això va influir en el seu caràcter i mantenir discussions polítiques diàries.

He obviat el detall més important: la seva conversió en un profund cristià, de fe evangèlica. És una gran història de la providència divina, buscant una persona aparentment d´opcions oportunistes. Durant les llargues vacances del Parlament Wilberforce viatjava sovint amb els seus amics o la família. Durant l´hivern de 1784, quan els 25 anys, en un impuls, va invitar Isaac Milner, un amic de l´escola primària i tutor al Queens College, Cambridge, per anar amb ell, la seva mare i la germana a la Rivera Francesa. Per sorpresa va convertir-se en un cristià sense esdevenir cap estereotip que Wilberforce tenia dels evangelistes. Varen passar-se hores parlant sobre la fe cristiana.

En altre moment semblant, Wilberforce veia, descansant a casa, on hi havia una còpia de “l´Aparició i progrés de la religió en el meu esperit” de Philip Doddridge (1745). Va comentar-la amb Millner i el va respondre que “ era una de les millors obres mai escrites, va suggerir emportar-se-la i llegir-la en tornar a casa.<ref> Ibid, p. 34.</ref> Posteriorment Wilberforce va sentir-se fortament influenciat per aquesta obra sobre la pròpia conversió. En arribar a casa, al febrer de 1785, havia aconseguit " el sentiment intel·lectual del punt de vista humà bíblic, de Déu i de Crist” . Però no reclamaria el que més tard descrivia com un autèntic cristià. Tot era intel·lectual. El va remetre al seu pensament, sobre la seva vida política i social.

Aquell estiu, Wilberforce i Millner varen viatjar i debatre llargament sobre el Nou Testament grec. Lentament la seva “assumpció” intel·lectual va esdevenir una profunda convicció"<ref> Ibid, p. 37.</ref>. Una de les primeres manifestacions del que ell anomenava “ el gran canvi” – la conversió- era el menyspreu que sentia per la riquesa i la luxúria en que vivia, sobretot en els seus viatges entre les sessions parlamentàries. Els resultats varen ser evidents des del començament de la seva vida cristiana, i semblava la seva darrera passió per canviar la pobresa i les seves conseqüències de la seva posició en mitjans de benedicció dels oprimits.

La simplicitat i la generositat eren signes de la seva vida. Va escriure molt desprès del seu matrimoni: ”Fet correctament, he de ser capaç de donar ¼ dels meus ingressos els pobres”<ref> Betty Steele Everett, Freedom Fighter: The Story of William Wilberforce. [Un lluitador lliure: La Història de Wilbeforce] (Fort Washington, PA: Christian Literature Crusade, 1994), p. 68.</ref>. El seu fill informava que després de casar-se, havia donat ¼ dels seus ingressos, però un any més tard es va desprendre de £ 3000 més dels que posseïa. Escrivia que “ els rics es consideraven ells mateixos, com acceptables, però, des de la feblesa de [la seva] naturalesa, com altament perillosos; i [els hem de valorar] sobretot no com instrument de luxe o esplendor, sinó com a mitjans d´honorar el seu Benefactor menysprear les misèries de la humanitat<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 113. [El veritable cristianisme]</ref>.
Aquesta era la manera de treballar el seu cervell: qualsevol tasca dels polítics està dirigida a alleugerir la pobresa i augmentar la felicitat.

Cap l´octubre se lamentava sentir-se molt avergonyit “de la seva terrible ociositat”. Estava tan decebut de la vida anterior que va escriure amb aparent exageració: “Estava completament afligit. Estic segur que cap ésser humà pot patir més que jo durant mesos. Sembla que afectava la meva causa”<ref> Pollock, Wilberforce, p. 37</ref>. Estava turmentat pel nou significat del seu cristianisme sobre la seva vida pública. W. Pitt va intentar comentar-li sobre què era un evangèlic i argumentava que oferiria els seus talents d´aquest canvi tant per ell mateix com per la humanitat”<ref> Ibid, p. 38.</ref>.

Per resoldre aquesta angoixa que sentia amb la seva nova vida com a cristià va arriscar-se a visitar John Newton el 7-Desembre-1785; era arriscat per que Newton era un evangèlic ni admirat ni estimat en absolut pel seus col·legues parlamentaris. Deia “ patir centenars de dubtes” sobre com considerar-se i va envoltava l´edifici abans d´animar-se a trucar a la porta”. En mig d´aquesta sorpresa el sexagenària Newton va aconsellar-l´hi no apartar-se de la vida pública i li va escriure 2 anys després: “Esperem i creiem que el Senyor ha crescut al vostre interior per benefici de l´Església i del la nació!”<ref> Ibid.</ref>. Imagineu què penjava a la balança en aquells moments del consell davant el que Wilbeforce compliria.
La baralla i les incerteses varen romandre fins el proper any, però finalment va arribar la calma en ell i el Dia de Pasqua de 1786, el polític per Yorkshire va tocar tots els temes per pregar i agrair, tal com ho explicava a la serva germana Sally: " al ben mig del conjunt general en sembla un dia de sol per ser engolit d´oració i d´ agraïments." <ref> Ibid. p. 39.</ref>

Amb aquell canvi li va arribar un nou regim per aplicar al Parlament durant aquests primers mesos. Començant la seva conversió un temps més tard i va durar els 11 anys després de casar-se en què invertia tot el dia en estudiar (9 o 10 hores) i “típicament el dejuni sol, caminar sol, dinar amb la família d´acollida o altres invitats però no per les tardes sense passar ¾ hora abans d´anar a jeure preparant el sopar<ref> Ibid. p. 43.</ref> La Bíblia va esdevenir el millor llibre i es va aprendre paràgrafs de memòria"<ref> Ibid. p. 44.</ref>.

Volia recuperar el temps perdut a causa de la seva vagància escolar.
Ara retrocedim al que Wildeforce va fer més important en ser designat per aquesta “Conferència de Pastors”: la seva vida dedicada a la causa de l´abolició del mercat d´esclaus africans. I sobre la pròpia abolició mateixa.

A 1787 Wilberforce va escriure una carta en la que estimava que l´exportació anual d´esclaus des de l´oest de la costa africana de totes les nacions superava 100,000. <ref> Ibid. p. 72</ref> 70 anys més tard, a 1804, estimava que 12.000-15.000 éssers humans varen ser esclavitzats cada any que el mercat continuava.<ref> Ibid. p. 191.</ref>

Al dia següent de la seva conversió va sentir-se cridat per Déu i la seva vida va esdevenir més sincera. El 28-octubre de 1787, escrivia en el seu diari: “ Déu tot poderós ha depositat 2 coses sobre mi: la supressió de l´esclavatge i la Reforma dels costums [=morals]"<ref> Ibid. p. 69.</ref>.

Després del Nadal de 1787, poc dies abans del seu recés, Wilberforce va notificar a la Cambra dels Comuns que aviat en la nova sessió es tractaria l´abolició del mercat de l´esclavatge. Havien passat 20 anys abans que ell pogués portar aquesta abolició sota la llei a les Cambres dels Comuns i dels Lords. Però per més que ell estudiava el tema i escoltés les atrocitats, més decidit estava. Pel maig de 1789 va parlar amb la Cambra sobre aquesta convicció: "Li confesso quan gran, temible, i irremeiable me sembla la seva maldat que el meu cervell està absolutament decidit a combatre-la. . . . Permetin que les conseqüències siguin les desitjables i no descansaré fins abolir-la." <ref> Ibid. p. 56.</ref>

Ell assolia la seva culpa quan deia: “ No vull acusar ningú però em fa vergonya com a realitat en tot el Parlament de la Gran Bretanya, per haver realitzat aquest horrible mercat sostingut sota la seva autoritat”. Tots nosaltres – hem de sentir-nos culpables tots plegats sense culpabilitzar els altres.”<ref> Ibid. p. 89.</ref>

A 1793 un soci va pensar que ell estava creixent fluix i prudent en aquesta causa i va escriure: "Si pensa que l´abolició immediata del mercat de l´esclavatge provocaria una insurrecció en totes les illes, no hauria d´ estalviar ni per un instant els meus esforços. Desprès de deixar-me persuadir doncs, faré d´aquesta gran causa una activitat a caprici o un sacrifici que provoqui un sentiment polític a convenir o sentiments personals" <ref> Ibid. p. 123.</ref>.

3 anys més tard, al menys 10 anys després que la batalla estava començant, va escriure:

<blockquote>“L´objectiu de la meva existència parlamentària [ és l´abolició del mercat de l´esclavatge ]..... Abans d´aquesta gran causa la resta disminueix als meus ulls i he de dir amb tot el dret que certament afegeixo la complaença posada per afirmar-lo. Si a Déu l´agradés glorificar-me, seria el seu instrument per aturar tal debilitat i crueltat més que mai exercida en cap país cristià.<ref> Ibid. p. 143.</ref></blockquote>

Per suposat l´oposició que l´enfurismava aquests 20 anys i sota els beneficis obtinguts dels mercaders i a la Gran Bretanya en general semblava molts grans en les plantacions de les Índies Occidentals. Això volia dir que la vida de Wilberforce va suportar més d´una vegada amenaces. Quan va criticar la credibilitat del capità del vaixell d´esclaus, Robert Norris, aquest home el va amenaçar i Wilbeforce temia per la seva vida. A banda d´aquest mal físic quedava la dolorosa pèrdua d´alguns amics. Alguns el varen fer suport i altres no. Existia una gran pressió política per retrocedir degut a les ramificacions polítiques internacionals. Per exemple, si Bretanya abolís l´esclavatge realment, les assembles colonials de les Índies Occidentals amenaçaven amb declarar la independència de la Gran Bretanya i afegir-se els EE. UU. El Parlament va mantenir aquesta mena de discussions financeres i polítiques durant dècades.

Però la nit – he de dir a l´alba– de la victòria va arribar a 1807. La causa moral i el moment polític per l´abolició va esdevenir finalment irreprimible. En aquest punt: “La Cambra va aixecar-se cap un home i adreçar-se cap a Wilbeforce en un esclat d´aplaudiments”. De cop i volta perdent l´ordre, sobre els rumors d´” escolteu, escolteu”, varen ressonar 3 ecos mentre ell s´asseia, es treia el barret i plorava."<ref> Ibid. p. 211.</ref> A les 4:00 am, el 24-febrer- 1807, la Cambra va dividir-se: Sís- 283, Noes-16, i la Majoria per l´abolició sumaven 267. I pel 25-march-1807 es va acceptar el consens reial. Un dels amics de Wilberforce va escriure: "[Wilberforce] atribuïa això a la intervenció de la Providència"<ref> Ibid. p. 212.</ref>. Aquell matí, molt d´hora va adreçar-se al seu millor amic i col·lega Henry Thornton, i dient-li: " I bé, Henry, què abolirem després?".

Per suposat que la baralla no havia finalitzat. I Wilberforce va lluitar<ref> In 1823 Wilberforce wrote a 56-page booklet, " Appeal to the Religion, Justice and Humanity of the Inhabitants of the British Empire in Behalf of the Negro Slaves in the West Indies." Ibid. p. 285. [ A 1823 Wilbeforce va escriure en la pàgina 56è del llibret: “Apel·lació vers la Religió, la Justicia i la Humanitat dels habitants de l´Imperi Britànic en nom dels esclaus negres de les índies Occidentals” ] </ref> fins la seva mort, 26 anys més tard, a 1833. No només va ser controvertida i difícil la implantació de la llei de l´abolició, sinó que el que només va abolir-se era el mercat de l´esclavatge, però no l´esclavatge en si mateix. Aquesta va ser la propera causa, el vot decisiu va arribar el 26-juliol-1833, només 3 dies abans de la mort de Wilberforce. L´esclavatge en si mateix va abolir-ser en les colònies britàniques.

William Cowper va escriure un sonet per celebrar la tasca de Wilberforce pels esclaus que començava amb aquestes paraules.<ref> Thy country, Wilberforce, with just disdain, hears thee by cruel men and impious call Fanatic, for thy zeal to loose the enthall From exile, public sale, and slavery's chain. Friend of the poor, the wrong, the fetter-gall. Fear not lest labor such as thine be vain. Thou hast achieved a part: hast gained the ear of Britain's senate to thy glorious cause; Hope smiles, joy springs; and though cold Caution pause, and weave delay, the better hour is near that shall remunerate thy toils severe. By peace for Afric, fenced with British laws. Enjoy what thou has won, esteem and Love from all the Just on earth, and all the Blest above. [ Aquest país doncs Wilbeforce, amb gran menyspreus, escoltat per homes impius i cruels, dits “fanàtics”, pel vostre zel en perdre l´encís. Des d´exili, de la venda pública, la cadena de l´esclavatge. Amic de la pobresa, de l´error- No tingueu por de no poder superar tasques com les vostres: heu aconseguir l´atenció del Senat britànic per una causa lloable, somriures d´esperança, brots d´alegria i tot el que la precaució atura i el retard de teixir, s´apropa el millor moment per retribuir els treballs més durs. Amb la pau a l´Àfrica, tanquem les lleis britàniques. Gaudir del que hem aconseguit, respecte i amor per tots els justos de la terra i benediccions per cel] </ref>

<blockquote>Aquest país, Wilberforce, amb menyspreu, escoltat pels homes i els impius, anomenats “ fanàtics”, pel zel de perdre´s a l´exili, la venda pública, i ´encadenament de l´esclavatge. Amic dels pobres, des desgraciats, del fet que va provocar la causa, no tingueu por de les vostres obres que van ser inútils.</blockquote>

I els amic de Wilberforce i a vegades el Pastor, William Jay, va escriure un rendit homenatge amb una profecia molt acurada: "els seus esforços desinteressats, abnegats, laboriosos, sense defallir en la causa de justícia i humanitat . . . atrauran les benediccions de milions; i durant segles la seva memòria serà honorada." <ref> William Jay, The Autobiography of William [ L´autobiografia de William] Jay, edited by George Redford and John Angell James (Edinburgh: The Banner of Truth Trust, 1974, original, 1854), p. 315.</ref>

La seva Perseverança

Considerant la destacada perseverança d´aquest home en favor de la justícia. Això és el que em va comprometre´m i demanar-me molt de temps tenir una gran dosi del que ell tenia.

Hi havia un raig d´esperança a 1804 que les coses podrien avençar cap a l´èxit (va esdevenir 3 anys enrere ) i Wilberforce va escriure: "Estic tant decebut que tremolo i gairebé no gosaré confiar fins que vegi l´ordre publicada al butlletí<ref> Pollock, Wilberforce, p. 189.</ref>. Però el fracàs del seus plans no el van fer defallir. Els seus adversaris es queixaven de què “Wilberforce va superar-se cada vegada que ells l´atacaven"<ref> Ibid. p. 123.</ref>. Un d´ells en particular va comentar el següent: ”És necessari observar-lo com està beneït per una quantitat prou suficient d´un esperit entusiasmat, que lluny de cedir a cops el reforçaven." <ref> Ibid. p. 105.</ref>

Quan John Wesley tenia 87 anys (a 1790) va escriure a Wilberforce per dir-li: “ A no ser que Déu us hagi creat per fer això, sereu derrotat per l´oposició humana i pels dimonis<ref> Ibid.</ref> 2 anys més tard Wilberforce va expressar en una carta: " Cada dia confio que la meva obra esdevingui més influenciada pels esforços constants i regulars que pels espontanis i violents”<ref> Ibid. p. 116.</ref> En altres paraules: en 15 anys estem a la primera fase de la baralla que ell considerava una marató mental més que un esforç mental que prevaldria en aquesta causa” .

6 anys més tard, cap el seu 41 aniversari va dedicar-se encara més a 1800 i prega: "Oh Senyor, purifiqueu la meva ànima de totes les faltes. Escalfeu el meu cor amb el vostre amor, animeu la meva naturalesa lenta i endreceu la volatilitat i inconstància que podria cansar-me de fer-ho be”<ref> Ibid. p. 179.</ref>. Déu li va respondre a aquesta oració i tot el món occidental podria estar satisfet que Wilberforce va conservar les seves constàncies i perseverança en fer-ho be.

Obstacles

El que mantenia Wilberforce perseverant durant dècades en aquesta causa única de justícia tan destacada no és només la seva durada sinó els obstacles que va superar en la batalla per l´abolició, primer del mercat d´esclaus i després l´esclavatge mateix. He esmentat els massius interessos financers d´ altres costats, personal i nacional. Semblava impensable que el Parlament pogués prescindir de les plantacions proveïdores de les colònies de les Índies Occidentals. En aquells temps hi havia polítics internacionals i la posició de la Gran Bretanya respecte la nova nació, com el EE. UU. d´Amèrica, França, Portugal i Brasil. Si una nació, com la britànica, va trencar unilateralment aquest mercat, però les altres- la qual cosa volia dir simplement que- a mesura que es mantenia el debat- el poder i la riquesa es desplaçarien cap altres nacions i que la Gran Bretanya es debilitaria internacionalment.

Havia doncs una crítica pública i una calumnia viciosa. És veritat que, quan Wilberforce va guanyar la primera victòria sobre el mercat de l´esclavatge, al febrer de 1807, a l´edat de 47 anys, tal com s´expressava John Pollock: "Aquesta experiència va aportar-lo una autoritat moral personal amb la gent i el Parlament per sobre de qualsevol humà” <ref> Ibid. p. 215. Wilberforce's own assessment of the resulting moral authority was this (written in a letter March 3, 1807): "The authority which the great principles of justice and humanity have received will be productive of benefit in all shapes and directions." [La seva valoració de Wilberforce com a autoritat moral era aquesta ( escrita en la carta del 3-mars-1807)” L´autoritat rebuda dels grans principis de la justícia i la humanitat produiran gran beneficis en totes les seves formes i direccions] </ref> Però, tal com es coneixia cada persona pública, i com Jesús prometi: <ref> Matthew 10:25, "If they have called the master of the house Beelzebul, how much more will they malign those of his household." [Mateu 10:25: Si ells han cridat al senyor Belzebut, quines coses més faran aquests maliciosos hostatges.] </ref> el millor de la humanitat pot esdevenir el pitjor de les bones obres”.

En una ocasió a 1820, 13 anys després de la 1a victòria, va adoptar una posició molt controvertida davant el cas de la fidelitat marital de la Regna Carolina i va experimentar una dramàtica oposició en contra d´ella. Va escriure en el seu diari el 20-juliol-1820. "Quina lliçó per un home que no basa el seu cor en la baixa popularitat desprès de 40 anys d´un generós servei públic, vaig ser considerat el centre per un hipòcrita entremaliat. O quin consol és volar i refugiar-se en Déu amb un amor i veritat inamovibles"<ref> Pollock, Wilberforce, p. 276.</ref>

Probablement el criticisme més greu mai rebut provenia de l´ adversari defensor anomenat William Cobett, a l´agost de 1823, que va convertit la proposta de Wilberforce de l´abolició en una qüestió moral al reclamar que Wilberforce pretenia cuidar-se dels esclaus d´Àfrica però descuidava “l´onatge de l´esclavatge” – del pobre desgraciat d´Anglaterra.

<blockquote>“ Sembla que hi teniu una gran afecte pels els negres, gruixuts o indolents i riure, cantar i ballar. . . [Però] mai heu fet cap acte en favor dels treballadors d´aquest país [frase que Cobett coneixia ser falsa]. . . . Feu una crida a Picadilly, Londres, entre aquells que viuen de la luxúria, que provenen del treball de la gent. Haurieu de visitar les fosses i cridar les desgraciades criatures envoltades de sacs pesats i les cames envoltades de fang; arribar fins les carreteres i apel·lar la seva emancipació i coses mig-mortes que estant picant pedra per construir-les fins a la mort per a que els administradors d´impostos puguin seguir. Quin insult és aquest i quin indesitjable i hipòcrita de sang freda podria enviar allà; quin insult és cridar la gent sota el nom de treballadors anglesos lliures; apel·lar aquests esclaus negres per substituir els treballadors britànics lliures; aquests pobres, desgraciats i deshonrats que estarien feliços de llepar els plats i els bols on els esclaus negres han esmorzat, menjat i sopat”<ref> Ibid. p. 287.</ref>.</blockquote>

Però més dolorosa que qualsevol crítica eren els mals en la seva vida familiar. Tothom coneix que qualsevol dificultat és superable si la família és feliç i completa. Però quan aquesta sofreix, totes les dificultats es multipliquen. Wilberforce i la seva esposa Bàrbara eren diferents: “Mentre ell era tendre, la Bàrbara estava normalment depressiva i pessimista. Ella estava preocupada per la seva mala salut que va durar tota la seva vida". I altres dones conegudes li deien: " que es queixava quan William no estava al seu costat" <ref> Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

Quan el vell William era al Trinity College, d´Oxford, va apartar-se de la fe cristiana sense donar cap mostra, com va escriure en el seu diari “ un gran canvi". Va escriure el 10-gener-1819: "Oh el meu pobre William podria ser portat per la Gràcia divina, Oh, Senyor." L´11-març la seva pena va esclatar.
Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

<blockquote>Oh pobre William. Quina estranyesa poden fer-lo tan miserable aquests que l´estimen molt i a qui ell estima. La seva naturalesa feble li fa la pràctica del seus companys i la seva feblesa i indolència natural l´ataquen com la pols o l´embruten com una espina. Pregaré per ell. Alah! podria estimar el meu Senyor i servir-lo. Déu escoltarà la meva oració i canviarà el seu cor." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref> </blockquote>

Ell va agafar la paraula de Henry Venn que en William no llegia les seves classes, però gastava el subsidi patern insensatament, comprant un cavall extra. Wilberforce agonitzava i va decidí tallar aquest subsidi, essent suspès de l´ escola i enviant-lo a altre família, sense permetre´l tornar a casa. "Ay el meu pobre William! Quina tristesa expulsar el meu fill gran!” <ref> Ibid. p. 268. From the diary, April 11, 1819. [ Del Diari....</ref>I al final William finalment va tornar a la fe, va lamentar-se a Wilberforce que 3 dels seus fills esdevinguessin autoritats anglicanes important amb poc respecte per l´església que dissentia que Wilberforce, sempre un anglicà, estimava la veritat i la vida evangèlica <ref> The official biography written by his sons is defective in portraying Wilberforce in a false light as opposed to dissenters, when in fact some of his best friends and spiritual counselors were among their number. After Wilberforce's death three of his sons became Roman Catholic. [ La biografia oficial escrita pel seu fill sobre una descripció de Wilbeforce en una falsa llum oposada als disidents, quan de fet alguns dels seus millors amics i consellers espirituals eren entre ells. Després del decès de Wilbeforce 3 dels seus fills varen ser catòlics romans]</ref>
La seva màxima dificultat va arribar de la mort de la seva filla Bàrbara. La tardor de 1821, als 32, va ser diagnosticada de consumpció (tuberculosis). Va morir 5 dies després de Nadal. Wilberforce va escriure el seu amic: "Oh, estimat amic, és en moments com aquests què es constaten les promeses de la Paraula divina tant per la mort dels familiars com pels assistents. . . . la persuasió garantida de la felicitat de Bàrbara ha tret l´atac de la seva mort<ref> Ibid. p. 280.</ref>. Sonava fort, però aquest cop va romandre llargament, i pel març de 1822, va escriure el seu fill: " estic confinat per una nova malaltia, la gota." <ref> Ibid.</ref>

La paraula “novetat” en aquella carta indica que Wilberforce treballava sota algunes discapacitat físiques que influïen en la seva vida política perseverant per sobre de tot. Va escriure a 1788 que la seva vista era dolenta [ gaire bé ] puc veure directament el meu bolígraf. “ La versió humorística d´això era que “ sovint vestia pobrament- segons un amic seu- i la seva roba algunes vegades era ridícula perquè no es mirava en un mirall. Des que els ull eren tan dolents que no el permetien veure la pròpia imatge clarament, sense preocupar-li veure alguna cosa!<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 69. [ Un lliure lluitador]</ref>. Però de fet, havia una mica d´humor en la seva malaltia ocular. Anys després ell sovint mencionava: “ la seva queixa dels meus ulls" de no poder veure prou be per llegir o escriure les primeres hores del dia”. "Això demostrava un símptoma del seu enverinament per la morfina”<ref> Ibid. p. 81.</ref>

Aquesta nefasta avaluació pertanyia al fet que des de 1788 la prescripció mèdica diària de pastilles d´opi a Wilberforce per controlar la debilitat de la seva colitis ulcerosa. Aquest medicament va considerar-se una “pura droga” i cap enemic li va retreure la seva dependència de l´opi per controlar la seva malaltia. <ref> Ibid. See pp. 79-81 for a full discussion of the place of opium in his life and culture. "Wilberforce resisted the craving and only raised his dosage suddenly when there were severe bowel complaints. In April 1818, 30 years after the first prescription, Wilberforce noted in his diary that his do this 'it's still as it has long been', a pill three times a day (after breakfast, after tea, and bedtime) each of four grains. Twelve grains daily is a good but not outstanding dose and very far from addiction after such a length of time." [ Vegeu la pp. 79-81 per situar el lloc de l´opi en la seva vida i cultura. “Wilberforce va resistir l´anhel i només va augmentar la dosi de cop després de greus sofriments intestinals. A l´abril de 1818, 30 anys després de la primera receta, Wilberforce va anotar en el seu Diari que ho va fer durar”: una pastilla 3 vegades al dia (després d´esmorzar, del berenar i anar a dormir) cada vegada 4 grans. 12 grans diaris és bo però no una dosis destacadai molt llunyana de l´addicció durant tant d temps]</ref>

Els efectes ja eren manifests"- segons lese observacions de Pollock. Wilberforce certament el feia més desorganitzat, més indolent (com manifestava sovint ) i despistat quan els anys l´envellien; aquesta és la prova de la seva força de voluntat que va aconseguir tant sota la seva càrrega que ni els metges ni ells comprenien." <ref> Ibid. p. 81.</ref>

A 1812 Wilberforce va decidir abandonar la seva plaça a Yorkshire – no els polítics però recollia menys demandes de seients des del petit comptat. Ho va justificar com el desig de dedicar més temps a la seva família. El temps era bo, perquè els 2 anys següents en el màxim del problema intestinal, d´un ull i d´una emergent problema pulmonar, va experimentar la deformació de la seva columna. "L´espatlla va començar a doblar-se i el seu cervell a defallir, cada any més fins que va quedar doblegat sobre el pit excepte aixecar-se pels moviments conscients: podia oferir una grotesca aparença però per la seva cara afable o el somriure que acompanyaven la seva boca<ref> Ibid. p. 234.</ref>. La resta de la seva vida utilitzava un braçalet que la majoria de la gent desconeixia<ref>"He was obliged to wear 'a steel girdle cased in leather and an additional part to support the arms. It must be handled carefully, the steel being so elastic as to be easily broken.' He took a spare one ('wrapped up for decency's sake in a towel') wherever he stayed; the fact that he lived in a steel frame for his last 15 or 18 years might have remained unknown had he not left behind at the Lord Calthorpe's Suffolk home, Ampton Hall, the more comfortable of the two. 'How gracious is God,' Wilberforce remarked in the letter asking for its return, 'in giving us such mitigations is and helps for our infirmities. [ Estava obligat a utilitzar una armilla metàl·lica en pell i una part afegida per portar armes. Devia manipular-la acuradament, i el metall era prou elàstica, fàcilment feble. Va adquirir una de recanvi ( constantment envoltat per una tovallola) on s´allotjava; de fet va viure en una franja metàl·lica el 15-18 anys podria haver viscut desconegut si no l´hagués deixat enrere en la casa de Calthorpe a Suffolk, Ampton, la més confortable de les dues. Què generós és Déu” insistia Wilberforce en una carta pel seu retorn” en proporcionar-nos consol i ajuda per les nostres malalties] </ref>

La clau de la seva perseverança 
Quina era la clau de la perseverança de Wilberforce sota aquests ensurts i problemes? Una de les principals eren la seva semblança infantil, el seu amor infantil i el propi amor inoblidable a Crist. Les demostracions i testimonis d´això eren nombrosos.

Una certa Miss Sullivan va escriure un amic sobre Willberforce a 1815: “ Mitjançant els tons de veu i expressions del seu control ens mostrava que la seva alegria era la seva característica més destacada del seu pensament, la joia sorgida de la plena confiança en els mèrits del Salvador i des de l´amor a Déu i a l´home. . . . La seva alegria era contagiosa <ref> Ibid. pp. 233-234.</ref>

El poeta Robert Southey va dir: “Mai he vist un home com aquest gaudint d´una serenitat perpetua, de la llum de l´esperit. Parlant amb ell, pot sentir-te segur que no existeixen artificis, que en cas d´haver un home bon i feliç seria ell<ref> Ibid. p. 152.</ref>. A 1881 Dorothy Wordsworth escrivia: Tot i la seva constitució i feblesa física està tan animat i viu com els dies de la seva joventut"<ref> Jay, The Autobiography of William Jay, p. 317. [ L´autografia de William]</ref> El seu sentit de l´humor i delit en tot el que era bo era força i impecable. A 1824 John Russell va fer un discurs als Comuns amb tanta picardia que Wilberforce no podia reprimir-se de riure."<ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>

Aquest costat lúdic el feia ser el preferit dels nens tal com ells ho eren d´ell. L´ amiga preferida de la seva filla, Marianne Thornton, deia sovint que "Wilberforce voldria tallar les converses serioses amb el seu pare i esclatar de riure sobre la gespa”. Eren destacables els seus afectes i gaudiments amb els nens<ref> Ibid. p. 289</ref>.

Una vegada que els seus fills jugaven a dalt de l´ escala se sentia frustrat per haver perdut una carta, sentia un gran soroll dels crits infantils. Aquest pensament sobtat el pertorbaria. En comptes d´un gran somriure en la seva cara, va dir: “ Quina benedicció és tenir aquests nens tant estimats. L´única cosa destacable, enmig de tan alleugerir, enmig de tantes presses, sentir les seves veus i saber que estan be” .<ref> Ibid. p. 183.</ref>

Era una pare diferent aquells dies. Pocs pares, gaudint de la seva riquesa i posició es dediquen als seus fills. Els criats i el majordom es cuidaven dels nens i eren allunyats de la seva vista la majoria de vegades. A canvi, William insistia en menjar la majoria de vegades amb els seus fills i se sumava als jocs. Jugava amb la pilota i a amagar-se i feia carreres amb ells. Durant els jocs els fills el tractaven com un més<ref> Ibid. p. 232.</ref>.

Robert Southey va visitar la casa quan tots els nens eren a dintre i va escriure meravellat "aquell desordre i caòtica confusió en l´habitatge de Willberfore en el qual la seva dona seia com la Paciència a dalt del seu monument mentre el seu marit “ com si cada vena del seu cos s´omplís de volum”<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 70. [ Un Lliure lluitador]. </ref>

Altre visitant a 1816, Joseph John Gurney, un quàquer, va passar una setmana amb Wilberforce i comentava més tard: ” Mentre caminava per aquella casa ell imitava el ton d´un himne o Psalm com si no pogués refrenar els seus complaents sentiments d´agraïments i devoció." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>

Havia doncs un amor infantil dels nens i una joiosa llibertat de l´atenció a un oblit personal saludable. Richard Wellesley, Duc de Wellington, escrivia després d´una trobada amb ell: “Vostè ha fet oblidar-me que és un gran home semblant oblidar-se tot el temps de vostè mateix."<ref> Ibid. p. 261.</ref>. L´efecte d´aquesta oblidada alegria era un altre signe de la seva salut mental i espiritual, anomenada una joiosa habilitat de veure tot lo bo d´aquest món en comptes de consumir-se pels propis problemes ( i mes quan aquests eren grans). James Stephen va senyalar a la mort de Wilberforce:” divertint-se i interessant-se per tantes coses, qualsevol cosa que deia era divertit i interessant... la seva presència era tan dolenta fins la somnolència com ho es la immortalitat” ..... el seva diversió era tan irresistible com la primera rialla d´infantessa"<ref> Ibid. p. 236.</ref>

Vet aquí la clau de la seva perseverança i efectivitat. La seva presència era fatal “per la somnolència i la immoralitat". En altres paraules, la seva indòmita alegria movia la resta a ser bons i feliços. Es mantenia a si mateix i influïa en els altres amb la seva joia. Si cap home us pot robar la vostra alegria, us pot robar el seu ús. L´alegria de Wilberforce era indomable i a més empenyia els cristians i els polítics durant tota la seva vida.

Hannah More, el seu ric amic i patró en moltes dels seus esquemes per fer el be, li deia: " Declaro que penso que esteu servint a Déu essent vos mateix agradable. . . la gent mundana i ben disposada, la que mai se sentirà atreta per la religió mitjançant els clergues rectes i severs, i menys si es trobessin en el seu camí" <ref> Ibid. p. 185.</ref>. De fet, penso que una de les raons de que Wilberforce no li agradés la paraula "Calvinista" encara que les seves doctrines semblessin alineades amb les que Whitefield i Newton predicaven ho semblessin realment: els Calvinistes tenen la reputació de ser alegres.

Pel que sembla un cert Lord Carrington expressava a Wilberforce la seva desconfiança de l´alegria. Wilberforce el va respondre:

<blockquote>La meva gran objecció al sistema religiós mantingut per molts que es declaren homes de l´església ortodoxa. . . és que així s´intenta creure com un sistema de prohibicions més que de privilegis i d´esperances, i més que l´ordre d´ alegrar-se, tan intensament reforçat en el Nou Testament, és pràcticament rebutjable i la Religió té un aspecte de prohibicions i tenebres i no com una de pau, d´ esperança i de joia” <ref> Ibid. p. 119.</ref> </blockquote>

Vet aquí una clara expressió de convicció d´en Wilberforce que la joia no és opcional. És una "ordre” . . . força insistent en el Nou Testament". O, com diuen altres: “ Podem aprofundir en qualsevol part del volum sagrat sense trobar abundants proves que aquesta és la religió dels afectes exigits particularment per Déu. . . . Joia . . . y que forma part dels nostres límits inexorables i compromet la nostra tasca acceptable. . . . Un cor fred . . . insensible és força representat com a crim" <ref> Ibid. p. 46.</ref>.

Per això l´alegria de Wilberforce era ambdues coses: un mitjà de supervivència i de perseverança d´un costat i un profund acte de submissió, obediència i tasca per l´altra. La joia en Crist era obligatòria. I aquesta joia era l´única manera de superar exitosament el fracàs temporal a través de dècades: “ Mai és el moment....- va escriure- d´inculcar amb més força que en aquests que vivim, la saviesa de cercar la riquesa més enllà de les vicissituds humanes"<ref> Ibid. pp. 45-46.</ref>.

La paraula "cercar” és important. Aquesta no és com Wilberforce va superar perfectament "assolint la plena mesura de l´alegria”. Havia gran baralles en el seu esperit i en el Parlament. Per exemple, al Mars de 1788, després de greus problemes de colitis, semblava patir una “nit obscura en la seva ànima". " Les imaginacions corruptes apareixen constantment en el meu cervell i nombrosos temors m´envolten a cada costat”. . . " <ref> Ibid. p. 239.</ref>. Podem fer una ullada de com va lluitar per l´alegria en aquells moments que va escriure en el seu quadern d´oracions:

<blockquote>Senyor, com sabeu que cap força, saviesa ni poder humà poden significar ni alleugerir-se. Només aquest poder pot alliberar-me. Vaig ràpid cap a vos per ajuda i auxili, oh, Senyor, permeteu-me arribar ràpidament, doneu-me moltes proves del vostre poder diví; tinc moltes dificultats, insuperables per a mi; però inconsiderables i lleugeres, mireu-me, oh Senyor, amb compassió i favor per restablir-me, amb tranquil·litat i comoditat en el món, o en l´altre, traslladar-me a un estat de pau i felicitat. Amén”<ref> Ibid. p. 82.</ref></blockquote>

Menys destructors que “ una nit obscura” eren els desànims recurrents amb els seus propis errors. Però cada vegada que llegim les seves auto-inculpacions, escoltem l´esperança de la victòria que el mantenien i restablien l´alegria un cop i altre. Per exemple el 13 febrer de 1798 escrivia en el seu Diari: tres o quatre vegades havia trencat les meves decisions des que vaig usar el meu llapis i ay, quin desgraciat que sóc!... Quina mort, com matar aquests sentiments cada vegada millors... encara no... no... podria, oh Senyor, ser capaç de penedir-me i tornar cap a vos amb tot el meu cor, estic volant cap a Vos. Això ha estat per sobre de totes les mesures, mercès i agraïments" <ref> Ibid. pp. 81-82.</ref>.

A més, quan diem que aquesta felicitat era insuperable i invencible a causa de estar lluny de les vicissituds humanes, no volem dir que fos més enllà de les lluites; volem dir que va reafirmar això i després de cada manifestació social i del seu esperit..

La base se la seva alegria 

Doncs la darrera pregunta que ens fem és: en què es basava? D´on provenia ? si de la seva infantessa, del seu amor infantil, de l´oblit de si mateix, indomable joia era una clau important per la seva perseverança en la llarga durada del tema de l´abolició, en què es basava una joia com aquesta? Cóm podem associar-nos en tal mena de joia i tal mena de perseverar implacablement en el sentit de la justícia?

La càrrega principal en l´obra de Wilberforce, “Una visió pràctica del Cristianisme” és mostrar-nos que el vertader Cristianisme, que consisteix en aquests nous afectes espirituals, indomables estan arrelats en les grans doctrines de la Bíblia sobre el pecat i la fe. "Deixeu-li doncs qui aprofundiria i creixeria en aquest principi cristià, predicar més sobre les grans doctrines de l´Evangeli<ref> Ibid. p. 150. He confesses again after a sarcastic rejoinder in the Commons, "In what a fermentation of spirits was I on the night of answering Courtenay. How jealous of character and greedy of applause. Alas, alas! Create in me a clean heat O God and renew our right spirit within me" (p. 167). [ Ell confessava novament contra una rèplica sarcástica en el Comuns: “ en una producción dels esperits que vaig fer a Courtenay aquella nit. Quin carácter més gelòs i necessitat d´aplaudiments.. ala…ala! Crear una escalfor neta en mi, Oh, Déu i un esperit correcte adintre de mi ( pp.167)</ref>. Ell deia més específicament:

<blockquote>Si gaudíssim... [en Crist] tant del triomf com varen fer els cristians; hem d´aprendre, com ells, a basar la nostra veritat en Ell i adoptar el llenguatge dels Apòstols: “Déu prohibeix la gloria que l´hauria de glorificar, salvar-se en la creu de Jesús Crist” [Gàlates 6:14], "Qui de Déu ens ha fet saviesa, rectitud, sacrifici i redempció" [1 Corintis 1:30]. <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 170. [ Una visió pràctica del Cristianisme]</ref></blockquote>

En altres paraules, la joia que triomfa per sobre de tots els obstacles i persevera fins al final de la baralla per la justícia està arrelada sobre tot en la Doctrina de la Justificació per la Fe. Wilberforce diu que tots les faltes espirituals i pràctiques dels cristians nominals en aquesta edat – la manca de afectes religiosos i la moral reformada- prové de la errònia concepció dels principis fonamentals del Cristianisme. Ells consideren no que el Cristianisme té un esquema “per justificar els impius” [Romans 4:5], morint Crist per ells “en cas dels pecadors "[Romans 5:6-8], un esquema “ per reconciliar-se amb Déu – en cas dels enemics [Romans 5:10]; i per fruir dels efectes de la felicitat, no de la causa de ser justificats o reconciliats. <ref> Ibid. p. 66.</ref>

Des del principi de la seva vida cristiana a 1785 fins la seva mort 1833, Wilberforce va viure allunyat de les “grans doctrines de l´Evangeli” especialment de la doctrina de la Justificació per la Fe només basada en la sang i rectitud de Jesús Crist. Això alimentava la seva joia i la joia de Crist es va convertir en la seva força (Nehemiah 8:10). I aquesta força va dedicar-la a la causa de l´abolició del mercat de l´esclavatge fins a triomfar.

A més en qualsevol zel per l´equilibri racial i reconstruir la cultura evangèlica dels blancs i dels negres que no ens permeti oblidar aquestes lliçons: Mai menysprear el lloc principal de Déu, la doctrina de la seva exaltació, treballar per ser indomablement alegres en tot allò que Déu és en Crist per tot nosaltres, confiant en la seva tasca infinita; sense ser mai mandrosos per fer el bé- que aquests homes vegin el bé i glorifiquin al Pare que està en el cel (Matthew 5:16).
<references/>

Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

Kathyyee — Tue, 03 Mar 2020 02:28:48 GMT

Kathyyee:

{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.

El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." <ref> William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.</ref>

Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." <ref> John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223.</ref> James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." <ref>Ibid.</ref> "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir?<ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] </ref> En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).

Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres.<ref>"The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.</ref>

Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre”<ref> His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] </ref> dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:

<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</ref></blockquote>

Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." <ref> Ibid. p. 70.</ref>

Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida<ref> Ibid. p. 81.</ref>. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.

Prendrem l´exemple de cóm la gent defineix el pecat. Quan considerem la naturalesa del pecat, Wilberforce deia” el gruix dels cristians a Anglaterra estimaven la culpa de un fet “ no per la seva proporció en què, segons la Escriptura, [accions] són ofensives a Déu, sinó també a la societat" <ref> Ibid. p. 147.</ref>. Ara, davant això ens sembla noble, càlid i pràctic. El pecat fereix la gent, per tant no pequeu.

Seria adient aqueta definició per la societat? Però Wilberforce diu: ” les nocions superficials- diu Wildeforce- de la culpa i del pecat ens revelen una mancança de tota l´adoració de la Divina Majestat. Aquest principi [ d´adoració de la Divina Majestat] és justament el terme de les Escriptures. “El començament de la saviesa [Psalm 111:10]”<ref> Ibid. p. 149.</ref>. I sense ella, res no estarà ben fet per l´home, espiritualment o políticament. A més, la supremacia de la glòria divina són totes les coses que nosaltres diem “ el nostre màxim governador” de tota la vida.<ref> Ibid. p. 81.</ref> El be de la societat mai s´ha de posar per davant. El be de la societat no l´ha de sobrepassar. No és noble i falla el be de la societat. El be de la societat no ha d´esser el be primari.

Un exemple pràctic de cóm treballa el nostre cervell podria ser una pràctica del enfrontament. Wilberforce odiava la pràctica de la confrontació – una pràctica que demandava un home honorable acceptar el repte del duel quan altre se sent insultat. Un amic íntim de Wilberforce i Primer Ministre, William Pitt, va mantenir un enfrontament contra George Tierney a 1798, i Wilberforce estava esgarrifat de veure cóm arriscava la seva vida d´aquesta manera i el de la nació<ref> Pollock, Wilberforce, p. 162.</ref>. Va haver molta oposició davant aquestes irracionalitats. Però Wilberforce va escriure:

<blockquote>Sembla dur explicar en què consisteix essencialment la culpa; és una preferència deliberada del favor humà, abans d´aquest favor i aprovació de Déu “in articulo mortis “ [a punt de morir], d´un instant durant la vida i la d´ una criatura estan en joc, i mentre nosaltres correm el risc de veure un veritable acte ofensiu" ] en presència del nostre executor.<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 115- 116. [El veritable cristianisme]</ref></blockquote>

En altres paraules, ofendre Déu té una consideració important, sense matar un home ni perillar la nació. Això és un punt important a Wilberforce. No era un polític pragmàtic. Més bé era un cristià radical centrat en Déu que un polític. Haurem de retrocedir sobre cóm va treballar la fe cristiana en la seva vida i entre els polítics, però per començar fem un repàs de la seva vida.
Els seus primers anys 
Wilberforce va néixer el 24-agost-1759, a Hull ( Anglaterra). El seu pare va morir just abans del seu 9è aniversari. Va ser enviat a viure amb els seus tiets, William i Hannah, on va rebre les influències evangèliques. La seva mare pertanyia al nivell més alt de la església i volia convertir el seu fill en “Metodista". El va treure de l´internat de l`escola i portar-lo a una altre.<ref> Pollock, Wilberforce, p. 5.</ref> Admirava Whitefield, Wesley i John Newton quan era nen. Però en aquesta nova escola, deia “no aprofitava res d´allà”. I així va passar al Col·legi de St. John a Cambridge. Era ric i podria independitzar-se dels seus pares i sobreviure pel seu treball. Va perdre l´interès per la religió bíblica i l´agradava moure´s entre l`elit social.
Va fer amistat amb el seu contemporani William Pitt, qui justament en pocs anys, al 24 anys va arribar a ser Primer Ministre d´Anglaterra a 1783. En els primer anys va córrer per ocupar un lloc en la Cambra dels Comuns per la seva ciutat de Hull a 1780 als 21 anys. Va invertit £8,000 en l´elecció. Els seus diners i el seu increïble do per parlar varen triomfar sobre els opositors. Desprès d´això Wilberforce mai va perdre una elecció fins al dia de la seva mort, just abans dels 74 anys. A 1784 va intentar l´elecció més influent de Yorkshire i ho va aconseguir. A les hores, va iniciar els 15 anys en la política anglesa. Va començar la vida nocturna com un infidel de la classe alta, amant de les festes. Era solter fins els 37 anys. En aquells moments va trobar la Bàrbara el 15-abril-1797. Va enamorar-se de seguida- Els següents 8 anys es varen comprometre i casar-se el 30-maig. Només 2 setmanes desprès de la mort de William als 36 anys. Durant els primers 8 anys de matrimoni varen arribar 4 fills i 2 filles. Podem retrocedir a la vida d´en William com a pare de família perquè això va influir en el seu caràcter i mantenir discussions polítiques diàries.

He obviat el detall més important: la seva conversió en un profund cristià, de fe evangèlica. És una gran història de la providència divina, buscant una persona aparentment d´opcions oportunistes. Durant les llargues vacances del Parlament Wilberforce viatjava sovint amb els seus amics o la família. Durant l´hivern de 1784, quan els 25 anys, en un impuls, va invitar Isaac Milner, un amic de l´escola primària i tutor al Queens College, Cambridge, per anar amb ell, la seva mare i la germana a la Rivera Francesa. Per sorpresa va convertir-se en un cristià sense esdevenir cap estereotip que Wilberforce tenia dels evangelistes. Varen passar-se hores parlant sobre la fe cristiana.

En altre moment semblant, Wilberforce veia, descansant a casa, on hi havia una còpia de “l´Aparició i progrés de la religió en el meu esperit” de Philip Doddridge (1745). Va comentar-la amb Millner i el va respondre que “ era una de les millors obres mai escrites, va suggerir emportar-se-la i llegir-la en tornar a casa.<ref> Ibid, p. 34.</ref> Posteriorment Wilberforce va sentir-se fortament influenciat per aquesta obra sobre la pròpia conversió. En arribar a casa, al febrer de 1785, havia aconseguit " el sentiment intel·lectual del punt de vista humà bíblic, de Déu i de Crist” . Però no reclamaria el que més tard descrivia com un autèntic cristià. Tot era intel·lectual. El va remetre al seu pensament, sobre la seva vida política i social.

Aquell estiu, Wilberforce i Millner varen viatjar i debatre llargament sobre el Nou Testament grec. Lentament la seva “assumpció” intel·lectual va esdevenir una profunda convicció"<ref> Ibid, p. 37.</ref>. Una de les primeres manifestacions del que ell anomenava “ el gran canvi” – la conversió- era el menyspreu que sentia per la riquesa i la luxúria en que vivia, sobretot en els seus viatges entre les sessions parlamentàries. Els resultats varen ser evidents des del començament de la seva vida cristiana, i semblava la seva darrera passió per canviar la pobresa i les seves conseqüències de la seva posició en mitjans de benedicció dels oprimits.
La simplicitat i la generositat eren signes de la seva vida. Va escriure molt desprès del seu matrimoni: ”Fet correctament, he de ser capaç de donar ¼ dels meus ingressos els pobres”<ref> Betty Steele Everett, Freedom Fighter: The Story of William Wilberforce. [Un lluitador lliure: La Història de Wilbeforce] (Fort Washington, PA: Christian Literature Crusade, 1994), p. 68.</ref>. El seu fill informava que després de casar-se, havia donat ¼ dels seus ingressos, però un any més tard es va desprendre de £ 3000 més dels que posseïa. Escrivia que “ els rics es consideraven ells mateixos, com acceptables, però, des de la feblesa de [la seva] naturalesa, com altament perillosos; i [els hem de valorar] sobretot no com instrument de luxe o esplendor, sinó com a mitjans d´honorar el seu Benefactor menysprear les misèries de la humanitat<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 113. [El veritable cristianisme]</ref>.
Aquesta era la manera de treballar el seu cervell: qualsevol tasca dels polítics està dirigida a alleugerir la pobresa i augmentar la felicitat.
Cap l´octubre se lamentava sentir-se molt avergonyit “de la seva terrible ociositat”. Estava tan decebut de la vida anterior que va escriure amb aparent exageració: “Estava completament afligit. Estic segur que cap ésser humà pot patir més que jo durant mesos. Sembla que afectava la meva causa”<ref> Pollock, Wilberforce, p. 37</ref>. Estava turmentat pel nou significat del seu cristianisme sobre la seva vida pública. W. Pitt va intentar comentar-li sobre què era un evangèlic i argumentava que oferiria els seus talents d´aquest canvi tant per ell mateix com per la humanitat”<ref> Ibid, p. 38.</ref>.
Per resoldre aquesta angoixa que sentia amb la seva nova vida com a cristià va arriscar-se a visitar John Newton el 7-Desembre-1785; era arriscat per que Newton era un evangèlic ni admirat ni estimat en absolut pel seus col·legues parlamentaris. Deia “ patir centenars de dubtes” sobre com considerar-se i va envoltava l´edifici abans d´animar-se a trucar a la porta”. En mig d´aquesta sorpresa el sexagenària Newton va aconsellar-l´hi no apartar-se de la vida pública i li va escriure 2 anys després: “Esperem i creiem que el Senyor ha crescut al vostre interior per benefici de l´Església i del la nació!”<ref> Ibid.</ref>. Imagineu què penjava a la balança en aquells moments del consell davant el que Wilbeforce compliria.
La baralla i les incerteses varen romandre fins el proper any, però finalment va arribar la calma en ell i el Dia de Pasqua de 1786, el polític per Yorkshire va tocar tots els temes per pregar i agrair, tal com ho explicava a la serva germana Sally: " al ben mig del conjunt general en sembla un dia de sol per ser engolit d´oració i d´ agraïments." <ref> Ibid. p. 39.</ref>
Amb aquell canvi li va arribar un nou regim per aplicar al Parlament durant aquests primers mesos. Començant la seva conversió un temps més tard i va durar els 11 anys després de casar-se en què invertia tot el dia en estudiar (9 o 10 hores) i “típicament el dejuni sol, caminar sol, dinar amb la família d´acollida o altres invitats però no per les tardes sense passar ¾ hora abans d´anar a jeure preparant el sopar<ref> Ibid. p. 43.</ref> La Bíblia va esdevenir el millor llibre i es va aprendre paràgrafs de memòria"<ref> Ibid. p. 44.</ref>.
Volia recuperar el temps perdut a causa de la seva vagància escolar.
Ara retrocedim al que Wildeforce va fer més important en ser designat per aquesta “Conferència de Pastors”: la seva vida dedicada a la causa de l´abolició del mercat d´esclaus africans. I sobre la pròpia abolició mateixa.
A 1787 Wilberforce va escriure una carta en la que estimava que l´exportació anual d´esclaus des de l´oest de la costa africana de totes les nacions superava 100,000. <ref> Ibid. p. 72</ref> 70 anys més tard, a 1804, estimava que 12.000-15.000 éssers humans varen ser esclavitzats cada any que el mercat continuava.<ref> Ibid. p. 191.</ref>
Al dia següent de la seva conversió va sentir-se cridat per Déu i la seva vida va esdevenir més sincera. El 28-octubre de 1787, escrivia en el seu diari: “ Déu tot poderós ha depositat 2 coses sobre mi: la supressió de l´esclavatge i la Reforma dels costums [=morals]"<ref> Ibid. p. 69.</ref>.
Després del Nadal de 1787, poc dies abans del seu recés, Wilberforce va notificar a la Cambra dels Comuns que aviat en la nova sessió es tractaria l´abolició del mercat de l´esclavatge. Havien passat 20 anys abans que ell pogués portar aquesta abolició sota la llei a les Cambres dels Comuns i dels Lords. Però per més que ell estudiava el tema i escoltés les atrocitats, més decidit estava. Pel maig de 1789 va parlar amb la Cambra sobre aquesta convicció: "Li confesso quan gran, temible, i irremeiable me sembla la seva maldat que el meu cervell està absolutament decidit a combatre-la. . . . Permetin que les conseqüències siguin les desitjables i no descansaré fins abolir-la." <ref> Ibid. p. 56.</ref>

Ell assolia la seva culpa quan deia: “ No vull acusar ningú però em fa vergonya com a realitat en tot el Parlament de la Gran Bretanya, per haver realitzat aquest horrible mercat sostingut sota la seva autoritat”. Tots nosaltres – hem de sentir-nos culpables tots plegats sense culpabilitzar els altres.”<ref> Ibid. p. 89.</ref>

A 1793 un soci va pensar que ell estava creixent fluix i prudent en aquesta causa i va escriure: "Si pensa que l´abolició immediata del mercat de l´esclavatge provocaria una insurrecció en totes les illes, no hauria d´ estalviar ni per un instant els meus esforços. Desprès de deixar-me persuadir doncs, faré d´aquesta gran causa una activitat a caprici o un sacrifici que provoqui un sentiment polític a convenir o sentiments personals" <ref> Ibid. p. 123.</ref>.
3 anys més tard, al menys 10 anys després que la batalla estava començant, va escriure:
<blockquote>“L´objectiu de la meva existència parlamentària [ és l´abolició del mercat de l´esclavatge ]..... Abans d´aquesta gran causa la resta disminueix als meus ulls i he de dir amb tot el dret que certament afegeixo la complaença posada per afirmar-lo. Si a Déu l´agradés glorificar-me, seria el seu instrument per aturar tal debilitat i crueltat més que mai exercida en cap país cristià.<ref> Ibid. p. 143.</ref></blockquote>
Per suposat l´oposició que l´enfurismava aquests 20 anys i sota els beneficis obtinguts dels mercaders i a la Gran Bretanya en general semblava molts grans en les plantacions de les Índies Occidentals. Això volia dir que la vida de Wilberforce va suportar més d´una vegada amenaces. Quan va criticar la credibilitat del capità del vaixell d´esclaus, Robert Norris, aquest home el va amenaçar i Wilbeforce temia per la seva vida. A banda d´aquest mal físic quedava la dolorosa pèrdua d´alguns amics. Alguns el varen fer suport i altres no. Existia una gran pressió política per retrocedir degut a les ramificacions polítiques internacionals. Per exemple, si Bretanya abolís l´esclavatge realment, les assembles colonials de les Índies Occidentals amenaçaven amb declarar la independència de la Gran Bretanya i afegir-se els EE. UU. El Parlament va mantenir aquesta mena de discussions financeres i polítiques durant dècades.

Però la nit – he de dir a l´alba– de la victòria va arribar a 1807. La causa moral i el moment polític per l´abolició va esdevenir finalment irreprimible. En aquest punt: “La Cambra va aixecar-se cap un home i adreçar-se cap a Wilbeforce en un esclat d´aplaudiments”. De cop i volta perdent l´ordre, sobre els rumors d´” escolteu, escolteu”, varen ressonar 3 ecos mentre ell s´asseia, es treia el barret i plorava."<ref> Ibid. p. 211.</ref> A les 4:00 am, el 24-febrer- 1807, la Cambra va dividir-se: Sís- 283, Noes-16, i la Majoria per l´abolició sumaven 267. I pel 25-march-1807 es va acceptar el consens reial. Un dels amics de Wilberforce va escriure: "[Wilberforce] atribuïa això a la intervenció de la Providència"<ref> Ibid. p. 212.</ref>. Aquell matí, molt d´hora va adreçar-se al seu millor amic i col·lega Henry Thornton, i dient-li: " I bé, Henry, què abolirem després?".

Per suposat que la baralla no havia finalitzat. I Wilberforce va lluitar<ref> In 1823 Wilberforce wrote a 56-page booklet, " Appeal to the Religion, Justice and Humanity of the Inhabitants of the British Empire in Behalf of the Negro Slaves in the West Indies." Ibid. p. 285. [ A 1823 Wilbeforce va escriure en la pàgina 56è del llibret: “Apel·lació vers la Religió, la Justicia i la Humanitat dels habitants de l´Imperi Britànic en nom dels esclaus negres de les índies Occidentals” ] </ref> fins la seva mort, 26 anys més tard, a 1833. No només va ser controvertida i difícil la implantació de la llei de l´abolició, sinó que el que només va abolir-se era el mercat de l´esclavatge, però no l´esclavatge en si mateix. Aquesta va ser la propera causa, el vot decisiu va arribar el 26-juliol-1833, només 3 dies abans de la mort de Wilberforce. L´esclavatge en si mateix va abolir-ser en les colònies britàniques.
William Cowper va escriure un sonet per celebrar la tasca de Wilberforce pels esclaus que començava amb aquestes paraules.<ref> Thy country, Wilberforce, with just disdain, hears thee by cruel men and impious call Fanatic, for thy zeal to loose the enthall From exile, public sale, and slavery's chain. Friend of the poor, the wrong, the fetter-gall. Fear not lest labor such as thine be vain. Thou hast achieved a part: hast gained the ear of Britain's senate to thy glorious cause; Hope smiles, joy springs; and though cold Caution pause, and weave delay, the better hour is near that shall remunerate thy toils severe. By peace for Afric, fenced with British laws. Enjoy what thou has won, esteem and Love from all the Just on earth, and all the Blest above. [ Aquest país doncs Wilbeforce, amb gran menyspreus, escoltat per homes impius i cruels, dits “fanàtics”, pel vostre zel en perdre l´encís. Des d´exili, de la venda pública, la cadena de l´esclavatge. Amic de la pobresa, de l´error- No tingueu por de no poder superar tasques com les vostres: heu aconseguir l´atenció del Senat britànic per una causa lloable, somriures d´esperança, brots d´alegria i tot el que la precaució atura i el retard de teixir, s´apropa el millor moment per retribuir els treballs més durs. Amb la pau a l´Àfrica, tanquem les lleis britàniques. Gaudir del que hem aconseguit, respecte i amor per tots els justos de la terra i benediccions per cel] </ref>

<blockquote>Aquest país, Wilberforce, amb menyspreu, escoltat pels homes i els impius, anomenats “ fanàtics”, pel zel de perdre´s a l´exili, la venda pública, i ´encadenament de l´esclavatge. Amic dels pobres, des desgraciats, del fet que va provocar la causa, no tingueu por de les vostres obres que van ser inútils.</blockquote>

I els amic de Wilberforce i a vegades el Pastor, William Jay, va escriure un rendit homenatge amb una profecia molt acurada: "els seus esforços desinteressats, abnegats, laboriosos, sense defallir en la causa de justícia i humanitat . . . atrauran les benediccions de milions; i durant segles la seva memòria serà honorada." <ref> William Jay, The Autobiography of William [ L´autobiografia de William] Jay, edited by George Redford and John Angell James (Edinburgh: The Banner of Truth Trust, 1974, original, 1854), p. 315.</ref>

La seva Perseverança

Considerant la destacada perseverança d´aquest home en favor de la justícia. Això és el que em va comprometre´m i demanar-me molt de temps tenir una gran dosi del que ell tenia.

Hi havia un raig d´esperança a 1804 que les coses podrien avençar cap a l´èxit (va esdevenir 3 anys enrere ) i Wilberforce va escriure: "Estic tant decebut que tremolo i gairebé no gosaré confiar fins que vegi l´ordre publicada al butlletí<ref> Pollock, Wilberforce, p. 189.</ref>. Però el fracàs del seus plans no el van fer defallir. Els seus adversaris es queixaven de què “Wilberforce va superar-se cada vegada que ells l´atacaven"<ref> Ibid. p. 123.</ref>. Un d´ells en particular va comentar el següent: ”És necessari observar-lo com està beneït per una quantitat prou suficient d´un esperit entusiasmat, que lluny de cedir a cops el reforçaven." <ref> Ibid. p. 105.</ref>

Quan John Wesley tenia 87 anys (a 1790) va escriure a Wilberforce per dir-li: “ A no ser que Déu us hagi creat per fer això, sereu derrotat per l´oposició humana i pels dimonis<ref> Ibid.</ref> 2 anys més tard Wilberforce va expressar en una carta: " Cada dia confio que la meva obra esdevingui més influenciada pels esforços constants i regulars que pels espontanis i violents”<ref> Ibid. p. 116.</ref> En altres paraules: en 15 anys estem a la primera fase de la baralla que ell considerava una marató mental més que un esforç mental que prevaldria en aquesta causa” .

6 anys més tard, cap el seu 41 aniversari va dedicar-se encara més a 1800 i prega: "Oh Senyor, purifiqueu la meva ànima de totes les faltes. Escalfeu el meu cor amb el vostre amor, animeu la meva naturalesa lenta i endreceu la volatilitat i inconstància que podria cansar-me de fer-ho be”<ref> Ibid. p. 179.</ref>. Déu li va respondre a aquesta oració i tot el món occidental podria estar satisfet que Wilberforce va conservar les seves constàncies i perseverança en fer-ho be.

Obstacles

El que mantenia Wilberforce perseverant durant dècades en aquesta causa única de justícia tan destacada no és només la seva durada sinó els obstacles que va superar en la batalla per l´abolició, primer del mercat d´esclaus i després l´esclavatge mateix. He esmentat els massius interessos financers d´ altres costats, personal i nacional. Semblava impensable que el Parlament pogués prescindir de les plantacions proveïdores de les colònies de les Índies Occidentals. En aquells temps hi havia polítics internacionals i la posició de la Gran Bretanya respecte la nova nació, com el EE. UU. d´Amèrica, França, Portugal i Brasil. Si una nació, com la britànica, va trencar unilateralment aquest mercat, però les altres- la qual cosa volia dir simplement que- a mesura que es mantenia el debat- el poder i la riquesa es desplaçarien cap altres nacions i que la Gran Bretanya es debilitaria internacionalment.

Havia doncs una crítica pública i una calumnia viciosa. És veritat que, quan Wilberforce va guanyar la primera victòria sobre el mercat de l´esclavatge, al febrer de 1807, a l´edat de 47 anys, tal com s´expressava John Pollock: "Aquesta experiència va aportar-lo una autoritat moral personal amb la gent i el Parlament per sobre de qualsevol humà” <ref> Ibid. p. 215. Wilberforce's own assessment of the resulting moral authority was this (written in a letter March 3, 1807): "The authority which the great principles of justice and humanity have received will be productive of benefit in all shapes and directions." [La seva valoració de Wilberforce com a autoritat moral era aquesta ( escrita en la carta del 3-mars-1807)” L´autoritat rebuda dels grans principis de la justícia i la humanitat produiran gran beneficis en totes les seves formes i direccions] </ref> Però, tal com es coneixia cada persona pública, i com Jesús prometi: <ref> Matthew 10:25, "If they have called the master of the house Beelzebul, how much more will they malign those of his household." [Mateu 10:25: Si ells han cridat al senyor Belzebut, quines coses més faran aquests maliciosos hostatges.] </ref> el millor de la humanitat pot esdevenir el pitjor de les bones obres”.

En una ocasió a 1820, 13 anys després de la 1a victòria, va adoptar una posició molt controvertida davant el cas de la fidelitat marital de la Regna Carolina i va experimentar una dramàtica oposició en contra d´ella. Va escriure en el seu diari el 20-juliol-1820. "Quina lliçó per un home que no basa el seu cor en la baixa popularitat desprès de 40 anys d´un generós servei públic, vaig ser considerat el centre per un hipòcrita entremaliat. O quin consol és volar i refugiar-se en Déu amb un amor i veritat inamovibles"<ref> Pollock, Wilberforce, p. 276.</ref>

Probablement el criticisme més greu mai rebut provenia de l´ adversari defensor anomenat William Cobett, a l´agost de 1823, que va convertit la proposta de Wilberforce de l´abolició en una qüestió moral al reclamar que Wilberforce pretenia cuidar-se dels esclaus d´Àfrica però descuidava “l´onatge de l´esclavatge” – del pobre desgraciat d´Anglaterra.

<blockquote>“ Sembla que hi teniu una gran afecte pels els negres, gruixuts o indolents i riure, cantar i ballar. . . [Però] mai heu fet cap acte en favor dels treballadors d´aquest país [frase que Cobett coneixia ser falsa]. . . . Feu una crida a Picadilly, Londres, entre aquells que viuen de la luxúria, que provenen del treball de la gent. Haurieu de visitar les fosses i cridar les desgraciades criatures envoltades de sacs pesats i les cames envoltades de fang; arribar fins les carreteres i apel·lar la seva emancipació i coses mig-mortes que estant picant pedra per construir-les fins a la mort per a que els administradors d´impostos puguin seguir. Quin insult és aquest i quin indesitjable i hipòcrita de sang freda podria enviar allà; quin insult és cridar la gent sota el nom de treballadors anglesos lliures; apel·lar aquests esclaus negres per substituir els treballadors britànics lliures; aquests pobres, desgraciats i deshonrats que estarien feliços de llepar els plats i els bols on els esclaus negres han esmorzat, menjat i sopat”<ref> Ibid. p. 287.</ref>.</blockquote>

Però més dolorosa que qualsevol crítica eren els mals en la seva vida familiar. Tothom coneix que qualsevol dificultat és superable si la família és feliç i completa. Però quan aquesta sofreix, totes les dificultats es multipliquen. Wilberforce i la seva esposa Bàrbara eren diferents: “Mentre ell era tendre, la Bàrbara estava normalment depressiva i pessimista. Ella estava preocupada per la seva mala salut que va durar tota la seva vida". I altres dones conegudes li deien: " que es queixava quan William no estava al seu costat" <ref> Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

Quan el vell William era al Trinity College, d´Oxford, va apartar-se de la fe cristiana sense donar cap mostra, com va escriure en el seu diari “ un gran canvi". Va escriure el 10-gener-1819: "Oh el meu pobre William podria ser portat per la Gràcia divina, Oh, Senyor." L´11-març la seva pena va esclatar.
Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

<blockquote>Oh pobre William. Quina estranyesa poden fer-lo tan miserable aquests que l´estimen molt i a qui ell estima. La seva naturalesa feble li fa la pràctica del seus companys i la seva feblesa i indolència natural l´ataquen com la pols o l´embruten com una espina. Pregaré per ell. Alah! podria estimar el meu Senyor i servir-lo. Déu escoltarà la meva oració i canviarà el seu cor." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref> </blockquote>

Ell va agafar la paraula de Henry Venn que en William no llegia les seves classes, però gastava el subsidi patern insensatament, comprant un cavall extra. Wilberforce agonitzava i va decidí tallar aquest subsidi, essent suspès de l´ escola i enviant-lo a altre família, sense permetre´l tornar a casa. "Ay el meu pobre William! Quina tristesa expulsar el meu fill gran!” <ref> Ibid. p. 268. From the diary, April 11, 1819. [ Del Diari....</ref>I al final William finalment va tornar a la fe, va lamentar-se a Wilberforce que 3 dels seus fills esdevinguessin autoritats anglicanes important amb poc respecte per l´església que dissentia que Wilberforce, sempre un anglicà, estimava la veritat i la vida evangèlica <ref> The official biography written by his sons is defective in portraying Wilberforce in a false light as opposed to dissenters, when in fact some of his best friends and spiritual counselors were among their number. After Wilberforce's death three of his sons became Roman Catholic. [ La biografia oficial escrita pel seu fill sobre una descripció de Wilbeforce en una falsa llum oposada als disidents, quan de fet alguns dels seus millors amics i consellers espirituals eren entre ells. Després del decès de Wilbeforce 3 dels seus fills varen ser catòlics romans]</ref>
La seva màxima dificultat va arribar de la mort de la seva filla Bàrbara. La tardor de 1821, als 32, va ser diagnosticada de consumpció (tuberculosis). Va morir 5 dies després de Nadal. Wilberforce va escriure el seu amic: "Oh, estimat amic, és en moments com aquests què es constaten les promeses de la Paraula divina tant per la mort dels familiars com pels assistents. . . . la persuasió garantida de la felicitat de Bàrbara ha tret l´atac de la seva mort<ref> Ibid. p. 280.</ref>. Sonava fort, però aquest cop va romandre llargament, i pel març de 1822, va escriure el seu fill: " estic confinat per una nova malaltia, la gota." <ref> Ibid.</ref>

La paraula “novetat” en aquella carta indica que Wilberforce treballava sota algunes discapacitat físiques que influïen en la seva vida política perseverant per sobre de tot. Va escriure a 1788 que la seva vista era dolenta [ gaire bé ] puc veure directament el meu bolígraf. “ La versió humorística d´això era que “ sovint vestia pobrament- segons un amic seu- i la seva roba algunes vegades era ridícula perquè no es mirava en un mirall. Des que els ull eren tan dolents que no el permetien veure la pròpia imatge clarament, sense preocupar-li veure alguna cosa!<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 69. [ Un lliure lluitador]</ref>. Però de fet, havia una mica d´humor en la seva malaltia ocular. Anys després ell sovint mencionava: “ la seva queixa dels meus ulls" de no poder veure prou be per llegir o escriure les primeres hores del dia”. "Això demostrava un símptoma del seu enverinament per la morfina”<ref> Ibid. p. 81.</ref>

Aquesta nefasta avaluació pertanyia al fet que des de 1788 la prescripció mèdica diària de pastilles d´opi a Wilberforce per controlar la debilitat de la seva colitis ulcerosa. Aquest medicament va considerar-se una “pura droga” i cap enemic li va retreure la seva dependència de l´opi per controlar la seva malaltia. <ref> Ibid. See pp. 79-81 for a full discussion of the place of opium in his life and culture. "Wilberforce resisted the craving and only raised his dosage suddenly when there were severe bowel complaints. In April 1818, 30 years after the first prescription, Wilberforce noted in his diary that his do this 'it's still as it has long been', a pill three times a day (after breakfast, after tea, and bedtime) each of four grains. Twelve grains daily is a good but not outstanding dose and very far from addiction after such a length of time." [ Vegeu la pp. 79-81 per situar el lloc de l´opi en la seva vida i cultura. “Wilberforce va resistir l´anhel i només va augmentar la dosi de cop després de greus sofriments intestinals. A l´abril de 1818, 30 anys després de la primera receta, Wilberforce va anotar en el seu Diari que ho va fer durar”: una pastilla 3 vegades al dia (després d´esmorzar, del berenar i anar a dormir) cada vegada 4 grans. 12 grans diaris és bo però no una dosis destacadai molt llunyana de l´addicció durant tant d temps]</ref>

Els efectes ja eren manifests"- segons lese observacions de Pollock. Wilberforce certament el feia més desorganitzat, més indolent (com manifestava sovint ) i despistat quan els anys l´envellien; aquesta és la prova de la seva força de voluntat que va aconseguir tant sota la seva càrrega que ni els metges ni ells comprenien." <ref> Ibid. p. 81.</ref>

A 1812 Wilberforce va decidir abandonar la seva plaça a Yorkshire – no els polítics però recollia menys demandes de seients des del petit comptat. Ho va justificar com el desig de dedicar més temps a la seva família. El temps era bo, perquè els 2 anys següents en el màxim del problema intestinal, d´un ull i d´una emergent problema pulmonar, va experimentar la deformació de la seva columna. "L´espatlla va començar a doblar-se i el seu cervell a defallir, cada any més fins que va quedar doblegat sobre el pit excepte aixecar-se pels moviments conscients: podia oferir una grotesca aparença però per la seva cara afable o el somriure que acompanyaven la seva boca<ref> Ibid. p. 234.</ref>. La resta de la seva vida utilitzava un braçalet que la majoria de la gent desconeixia<ref>"He was obliged to wear 'a steel girdle cased in leather and an additional part to support the arms. It must be handled carefully, the steel being so elastic as to be easily broken.' He took a spare one ('wrapped up for decency's sake in a towel') wherever he stayed; the fact that he lived in a steel frame for his last 15 or 18 years might have remained unknown had he not left behind at the Lord Calthorpe's Suffolk home, Ampton Hall, the more comfortable of the two. 'How gracious is God,' Wilberforce remarked in the letter asking for its return, 'in giving us such mitigations is and helps for our infirmities. [ Estava obligat a utilitzar una armilla metàl·lica en pell i una part afegida per portar armes. Devia manipular-la acuradament, i el metall era prou elàstica, fàcilment feble. Va adquirir una de recanvi ( constantment envoltat per una tovallola) on s´allotjava; de fet va viure en una franja metàl·lica el 15-18 anys podria haver viscut desconegut si no l´hagués deixat enrere en la casa de Calthorpe a Suffolk, Ampton, la més confortable de les dues. Què generós és Déu” insistia Wilberforce en una carta pel seu retorn” en proporcionar-nos consol i ajuda per les nostres malalties] </ref>

La clau de la seva perseverança 
Quina era la clau de la perseverança de Wilberforce sota aquests ensurts i problemes? Una de les principals eren la seva semblança infantil, el seu amor infantil i el propi amor inoblidable a Crist. Les demostracions i testimonis d´això eren nombrosos.

Una certa Miss Sullivan va escriure un amic sobre Willberforce a 1815: “ Mitjançant els tons de veu i expressions del seu control ens mostrava que la seva alegria era la seva característica més destacada del seu pensament, la joia sorgida de la plena confiança en els mèrits del Salvador i des de l´amor a Déu i a l´home. . . . La seva alegria era contagiosa <ref> Ibid. pp. 233-234.</ref>

El poeta Robert Southey va dir: “Mai he vist un home com aquest gaudint d´una serenitat perpetua, de la llum de l´esperit. Parlant amb ell, pot sentir-te segur que no existeixen artificis, que en cas d´haver un home bon i feliç seria ell<ref> Ibid. p. 152.</ref>. A 1881 Dorothy Wordsworth escrivia: Tot i la seva constitució i feblesa física està tan animat i viu com els dies de la seva joventut"<ref> Jay, The Autobiography of William Jay, p. 317. [ L´autografia de William]</ref> El seu sentit de l´humor i delit en tot el que era bo era força i impecable. A 1824 John Russell va fer un discurs als Comuns amb tanta picardia que Wilberforce no podia reprimir-se de riure."<ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>

Aquest costat lúdic el feia ser el preferit dels nens tal com ells ho eren d´ell. L´ amiga preferida de la seva filla, Marianne Thornton, deia sovint que "Wilberforce voldria tallar les converses serioses amb el seu pare i esclatar de riure sobre la gespa”. Eren destacables els seus afectes i gaudiments amb els nens<ref> Ibid. p. 289</ref>.

Una vegada que els seus fills jugaven a dalt de l´ escala se sentia frustrat per haver perdut una carta, sentia un gran soroll dels crits infantils. Aquest pensament sobtat el pertorbaria. En comptes d´un gran somriure en la seva cara, va dir: “ Quina benedicció és tenir aquests nens tant estimats. L´única cosa destacable, enmig de tan alleugerir, enmig de tantes presses, sentir les seves veus i saber que estan be” .<ref> Ibid. p. 183.</ref>

Era una pare diferent aquells dies. Pocs pares, gaudint de la seva riquesa i posició es dediquen als seus fills. Els criats i el majordom es cuidaven dels nens i eren allunyats de la seva vista la majoria de vegades. A canvi, William insistia en menjar la majoria de vegades amb els seus fills i se sumava als jocs. Jugava amb la pilota i a amagar-se i feia carreres amb ells. Durant els jocs els fills el tractaven com un més<ref> Ibid. p. 232.</ref>.

Robert Southey va visitar la casa quan tots els nens eren a dintre i va escriure meravellat "aquell desordre i caòtica confusió en l´habitatge de Willberfore en el qual la seva dona seia com la Paciència a dalt del seu monument mentre el seu marit “ com si cada vena del seu cos s´omplís de volum”<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 70. [ Un Lliure lluitador]. </ref>

Altre visitant a 1816, Joseph John Gurney, un quàquer, va passar una setmana amb Wilberforce i comentava més tard: ” Mentre caminava per aquella casa ell imitava el ton d´un himne o Psalm com si no pogués refrenar els seus complaents sentiments d´agraïments i devoció." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>

Havia doncs un amor infantil dels nens i una joiosa llibertat de l´atenció a un oblit personal saludable. Richard Wellesley, Duc de Wellington, escrivia després d´una trobada amb ell: “Vostè ha fet oblidar-me que és un gran home semblant oblidar-se tot el temps de vostè mateix."<ref> Ibid. p. 261.</ref>. L´efecte d´aquesta oblidada alegria era un altre signe de la seva salut mental i espiritual, anomenada una joiosa habilitat de veure tot lo bo d´aquest món en comptes de consumir-se pels propis problemes ( i mes quan aquests eren grans). James Stephen va senyalar a la mort de Wilberforce:” divertint-se i interessant-se per tantes coses, qualsevol cosa que deia era divertit i interessant... la seva presència era tan dolenta fins la somnolència com ho es la immortalitat” ..... el seva diversió era tan irresistible com la primera rialla d´infantessa"<ref> Ibid. p. 236.</ref>

Vet aquí la clau de la seva perseverança i efectivitat. La seva presència era fatal “per la somnolència i la immoralitat". En altres paraules, la seva indòmita alegria movia la resta a ser bons i feliços. Es mantenia a si mateix i influïa en els altres amb la seva joia. Si cap home us pot robar la vostra alegria, us pot robar el seu ús. L´alegria de Wilberforce era indomable i a més empenyia els cristians i els polítics durant tota la seva vida.

Hannah More, el seu ric amic i patró en moltes dels seus esquemes per fer el be, li deia: " Declaro que penso que esteu servint a Déu essent vos mateix agradable. . . la gent mundana i ben disposada, la que mai se sentirà atreta per la religió mitjançant els clergues rectes i severs, i menys si es trobessin en el seu camí" <ref> Ibid. p. 185.</ref>. De fet, penso que una de les raons de que Wilberforce no li agradés la paraula "Calvinista" encara que les seves doctrines semblessin alineades amb les que Whitefield i Newton predicaven ho semblessin realment: els Calvinistes tenen la reputació de ser alegres.

Pel que sembla un cert Lord Carrington expressava a Wilberforce la seva desconfiança de l´alegria. Wilberforce el va respondre:

<blockquote>La meva gran objecció al sistema religiós mantingut per molts que es declaren homes de l´església ortodoxa. . . és que així s´intenta creure com un sistema de prohibicions més que de privilegis i d´esperances, i més que l´ordre d´ alegrar-se, tan intensament reforçat en el Nou Testament, és pràcticament rebutjable i la Religió té un aspecte de prohibicions i tenebres i no com una de pau, d´ esperança i de joia” <ref> Ibid. p. 119.</ref> </blockquote>

Vet aquí una clara expressió de convicció d´en Wilberforce que la joia no és opcional. És una "ordre” . . . força insistent en el Nou Testament". O, com diuen altres: “ Podem aprofundir en qualsevol part del volum sagrat sense trobar abundants proves que aquesta és la religió dels afectes exigits particularment per Déu. . . . Joia . . . y que forma part dels nostres límits inexorables i compromet la nostra tasca acceptable. . . . Un cor fred . . . insensible és força representat com a crim" <ref> Ibid. p. 46.</ref>.

Per això l´alegria de Wilberforce era ambdues coses: un mitjà de supervivència i de perseverança d´un costat i un profund acte de submissió, obediència i tasca per l´altra. La joia en Crist era obligatòria. I aquesta joia era l´única manera de superar exitosament el fracàs temporal a través de dècades: “ Mai és el moment....- va escriure- d´inculcar amb més força que en aquests que vivim, la saviesa de cercar la riquesa més enllà de les vicissituds humanes"<ref> Ibid. pp. 45-46.</ref>.

La paraula "cercar” és important. Aquesta no és com Wilberforce va superar perfectament "assolint la plena mesura de l´alegria”. Havia gran baralles en el seu esperit i en el Parlament. Per exemple, al Mars de 1788, després de greus problemes de colitis, semblava patir una “nit obscura en la seva ànima". " Les imaginacions corruptes apareixen constantment en el meu cervell i nombrosos temors m´envolten a cada costat”. . . " <ref> Ibid. p. 239.</ref>. Podem fer una ullada de com va lluitar per l´alegria en aquells moments que va escriure en el seu quadern d´oracions:

<blockquote>Senyor, com sabeu que cap força, saviesa ni poder humà poden significar ni alleugerir-se. Només aquest poder pot alliberar-me. Vaig ràpid cap a vos per ajuda i auxili, oh, Senyor, permeteu-me arribar ràpidament, doneu-me moltes proves del vostre poder diví; tinc moltes dificultats, insuperables per a mi; però inconsiderables i lleugeres, mireu-me, oh Senyor, amb compassió i favor per restablir-me, amb tranquil·litat i comoditat en el món, o en l´altre, traslladar-me a un estat de pau i felicitat. Amén”<ref> Ibid. p. 82.</ref></blockquote>

Menys destructors que “ una nit obscura” eren els desànims recurrents amb els seus propis errors. Però cada vegada que llegim les seves auto-inculpacions, escoltem l´esperança de la victòria que el mantenien i restablien l´alegria un cop i altre. Per exemple el 13 febrer de 1798 escrivia en el seu Diari: tres o quatre vegades havia trencat les meves decisions des que vaig usar el meu llapis i ay, quin desgraciat que sóc!... Quina mort, com matar aquests sentiments cada vegada millors... encara no... no... podria, oh Senyor, ser capaç de penedir-me i tornar cap a vos amb tot el meu cor, estic volant cap a Vos. Això ha estat per sobre de totes les mesures, mercès i agraïments" <ref> Ibid. pp. 81-82.</ref>.

A més, quan diem que aquesta felicitat era insuperable i invencible a causa de estar lluny de les vicissituds humanes, no volem dir que fos més enllà de les lluites; volem dir que va reafirmar això i després de cada manifestació social i del seu esperit..

La base se la seva alegria 

Doncs la darrera pregunta que ens fem és: en què es basava? D´on provenia ? si de la seva infantessa, del seu amor infantil, de l´oblit de si mateix, indomable joia era una clau important per la seva perseverança en la llarga durada del tema de l´abolició, en què es basava una joia com aquesta? Cóm podem associar-nos en tal mena de joia i tal mena de perseverar implacablement en el sentit de la justícia?

La càrrega principal en l´obra de Wilberforce, “Una visió pràctica del Cristianisme” és mostrar-nos que el vertader Cristianisme, que consisteix en aquests nous afectes espirituals, indomables estan arrelats en les grans doctrines de la Bíblia sobre el pecat i la fe. "Deixeu-li doncs qui aprofundiria i creixeria en aquest principi cristià, predicar més sobre les grans doctrines de l´Evangeli<ref> Ibid. p. 150. He confesses again after a sarcastic rejoinder in the Commons, "In what a fermentation of spirits was I on the night of answering Courtenay. How jealous of character and greedy of applause. Alas, alas! Create in me a clean heat O God and renew our right spirit within me" (p. 167). [ Ell confessava novament contra una rèplica sarcástica en el Comuns: “ en una producción dels esperits que vaig fer a Courtenay aquella nit. Quin carácter més gelòs i necessitat d´aplaudiments.. ala…ala! Crear una escalfor neta en mi, Oh, Déu i un esperit correcte adintre de mi ( pp.167)</ref>. Ell deia més específicament:

<blockquote>Si gaudíssim... [en Crist] tant del triomf com varen fer els cristians; hem d´aprendre, com ells, a basar la nostra veritat en Ell i adoptar el llenguatge dels Apòstols: “Déu prohibeix la gloria que l´hauria de glorificar, salvar-se en la creu de Jesús Crist” [Gàlates 6:14], "Qui de Déu ens ha fet saviesa, rectitud, sacrifici i redempció" [1 Corintis 1:30]. <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 170. [ Una visió pràctica del Cristianisme]</ref></blockquote>

En altres paraules, la joia que triomfa per sobre de tots els obstacles i persevera fins al final de la baralla per la justícia està arrelada sobre tot en la Doctrina de la Justificació per la Fe. Wilberforce diu que tots les faltes espirituals i pràctiques dels cristians nominals en aquesta edat – la manca de afectes religiosos i la moral reformada- prové de la errònia concepció dels principis fonamentals del Cristianisme. Ells consideren no que el Cristianisme té un esquema “per justificar els impius” [Romans 4:5], morint Crist per ells “en cas dels pecadors "[Romans 5:6-8], un esquema “ per reconciliar-se amb Déu – en cas dels enemics [Romans 5:10]; i per fruir dels efectes de la felicitat, no de la causa de ser justificats o reconciliats. <ref> Ibid. p. 66.</ref>

Des del principi de la seva vida cristiana a 1785 fins la seva mort 1833, Wilberforce va viure allunyat de les “grans doctrines de l´Evangeli” especialment de la doctrina de la Justificació per la Fe només basada en la sang i rectitud de Jesús Crist. Això alimentava la seva joia i la joia de Crist es va convertir en la seva força (Nehemiah 8:10). I aquesta força va dedicar-la a la causa de l´abolició del mercat de l´esclavatge fins a triomfar.

A més en qualsevol zel per l´equilibri racial i reconstruir la cultura evangèlica dels blancs i dels negres que no ens permeti oblidar aquestes lliçons: Mai menysprear el lloc principal de Déu, la doctrina de la seva exaltació, treballar per ser indomablement alegres en tot allò que Déu és en Crist per tot nosaltres, confiant en la seva tasca infinita; sense ser mai mandrosos per fer el bé- que aquests homes vegin el bé i glorifiquin al Pare que està en el cel (Matthew 5:16).
<references/>

Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

Kathyyee — Tue, 03 Mar 2020 02:22:32 GMT

Kathyyee:

{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.
El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." <ref> William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.</ref>
Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." <ref> John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223.</ref> James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." <ref>Ibid.</ref> "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir?<ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] </ref> En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).
Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres.<ref>"The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.</ref>

Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre”<ref> His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] </ref> dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:
<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</ref></blockquote>
Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." <ref> Ibid. p. 70.</ref>

Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida<ref> Ibid. p. 81.</ref>. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.
Prendrem l´exemple de cóm la gent defineix el pecat. Quan considerem la naturalesa del pecat, Wilberforce deia” el gruix dels cristians a Anglaterra estimaven la culpa de un fet “ no per la seva proporció en què, segons la Escriptura, [accions] són ofensives a Déu, sinó també a la societat" <ref> Ibid. p. 147.</ref>. Ara, davant això ens sembla noble, càlid i pràctic. El pecat fereix la gent, per tant no pequeu.
Seria adient aqueta definició per la societat? Però Wilberforce diu: ” les nocions superficials- diu Wildeforce- de la culpa i del pecat ens revelen una mancança de tota l´adoració de la Divina Majestat. Aquest principi [ d´adoració de la Divina Majestat] és justament el terme de les Escriptures. “El començament de la saviesa [Psalm 111:10]”<ref> Ibid. p. 149.</ref>. I sense ella, res no estarà ben fet per l´home, espiritualment o políticament. A més, la supremacia de la glòria divina són totes les coses que nosaltres diem “ el nostre màxim governador” de tota la vida.<ref> Ibid. p. 81.</ref> El be de la societat mai s´ha de posar per davant. El be de la societat no l´ha de sobrepassar. No és noble i falla el be de la societat. El be de la societat no ha d´esser el be primari.
Un exemple pràctic de cóm treballa el nostre cervell podria ser una pràctica del enfrontament. Wilberforce odiava la pràctica de la confrontació – una pràctica que demandava un home honorable acceptar el repte del duel quan altre se sent insultat. Un amic íntim de Wilberforce i Primer Ministre, William Pitt, va mantenir un enfrontament contra George Tierney a 1798, i Wilberforce estava esgarrifat de veure cóm arriscava la seva vida d´aquesta manera i el de la nació<ref> Pollock, Wilberforce, p. 162.</ref>. Va haver molta oposició davant aquestes irracionalitats. Però Wilberforce va escriure:
<blockquote>Sembla dur explicar en què consisteix essencialment la culpa; és una preferència deliberada del favor humà, abans d´aquest favor i aprovació de Déu “in articulo mortis “ [a punt de morir], d´un instant durant la vida i la d´ una criatura estan en joc, i mentre nosaltres correm el risc de veure un veritable acte ofensiu" ] en presència del nostre executor.<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 115- 116. [El veritable cristianisme]</ref></blockquote>
En altres paraules, ofendre Déu té una consideració important, sense matar un home ni perillar la nació. Això és un punt important a Wilberforce. No era un polític pragmàtic. Més bé era un cristià radical centrat en Déu que un polític. Haurem de retrocedir sobre cóm va treballar la fe cristiana en la seva vida i entre els polítics, però per començar fem un repàs de la seva vida.
Els seus primers anys 
Wilberforce va néixer el 24-agost-1759, a Hull ( Anglaterra). El seu pare va morir just abans del seu 9è aniversari. Va ser enviat a viure amb els seus tiets, William i Hannah, on va rebre les influències evangèliques. La seva mare pertanyia al nivell més alt de la església i volia convertir el seu fill en “Metodista". El va treure de l´internat de l`escola i portar-lo a una altre.<ref> Pollock, Wilberforce, p. 5.</ref> Admirava Whitefield, Wesley i John Newton quan era nen. Però en aquesta nova escola, deia “no aprofitava res d´allà”. I així va passar al Col·legi de St. John a Cambridge. Era ric i podria independitzar-se dels seus pares i sobreviure pel seu treball. Va perdre l´interès per la religió bíblica i l´agradava moure´s entre l`elit social.
Va fer amistat amb el seu contemporani William Pitt, qui justament en pocs anys, al 24 anys va arribar a ser Primer Ministre d´Anglaterra a 1783. En els primer anys va córrer per ocupar un lloc en la Cambra dels Comuns per la seva ciutat de Hull a 1780 als 21 anys. Va invertit £8,000 en l´elecció. Els seus diners i el seu increïble do per parlar varen triomfar sobre els opositors. Desprès d´això Wilberforce mai va perdre una elecció fins al dia de la seva mort, just abans dels 74 anys. A 1784 va intentar l´elecció més influent de Yorkshire i ho va aconseguir. A les hores, va iniciar els 15 anys en la política anglesa. Va començar la vida nocturna com un infidel de la classe alta, amant de les festes. Era solter fins els 37 anys. En aquells moments va trobar la Bàrbara el 15-abril-1797. Va enamorar-se de seguida- Els següents 8 anys es varen comprometre i casar-se el 30-maig. Només 2 setmanes desprès de la mort de William als 36 anys. Durant els primers 8 anys de matrimoni varen arribar 4 fills i 2 filles. Podem retrocedir a la vida d´en William com a pare de família perquè això va influir en el seu caràcter i mantenir discussions polítiques diàries.
He obviat el detall més important: la seva conversió en un profund cristià, de fe evangèlica. És una gran història de la providència divina, buscant una persona aparentment d´opcions oportunistes. Durant les llargues vacances del Parlament Wilberforce viatjava sovint amb els seus amics o la família. Durant l´hivern de 1784, quan els 25 anys, en un impuls, va invitar Isaac Milner, un amic de l´escola primària i tutor al Queens College, Cambridge, per anar amb ell, la seva mare i la germana a la Rivera Francesa. Per sorpresa va convertir-se en un cristià sense esdevenir cap estereotip que Wilberforce tenia dels evangelistes. Varen passar-se hores parlant sobre la fe cristiana.
En altre moment semblant, Wilberforce veia, descansant a casa, on hi havia una còpia de “l´Aparició i progrés de la religió en el meu esperit” de Philip Doddridge (1745). Va comentar-la amb Millner i el va respondre que “ era una de les millors obres mai escrites, va suggerir emportar-se-la i llegir-la en tornar a casa.<ref> Ibid, p. 34.</ref> Posteriorment Wilberforce va sentir-se fortament influenciat per aquesta obra sobre la pròpia conversió. En arribar a casa, al febrer de 1785, havia aconseguit " el sentiment intel·lectual del punt de vista humà bíblic, de Déu i de Crist” . Però no reclamaria el que més tard descrivia com un autèntic cristià. Tot era intel·lectual. El va remetre al seu pensament, sobre la seva vida política i social.
Aquell estiu, Wilberforce i Millner varen viatjar i debatre llargament sobre el Nou Testament grec. Lentament la seva “assumpció” intel·lectual va esdevenir una profunda convicció"<ref> Ibid, p. 37.</ref>. Una de les primeres manifestacions del que ell anomenava “ el gran canvi” – la conversió- era el menyspreu que sentia per la riquesa i la luxúria en que vivia, sobretot en els seus viatges entre les sessions parlamentàries. Els resultats varen ser evidents des del començament de la seva vida cristiana, i semblava la seva darrera passió per canviar la pobresa i les seves conseqüències de la seva posició en mitjans de benedicció dels oprimits.
La simplicitat i la generositat eren signes de la seva vida. Va escriure molt desprès del seu matrimoni: ”Fet correctament, he de ser capaç de donar ¼ dels meus ingressos els pobres”<ref> Betty Steele Everett, Freedom Fighter: The Story of William Wilberforce. [Un lluitador lliure: La Història de Wilbeforce] (Fort Washington, PA: Christian Literature Crusade, 1994), p. 68.</ref>. El seu fill informava que després de casar-se, havia donat ¼ dels seus ingressos, però un any més tard es va desprendre de £ 3000 més dels que posseïa. Escrivia que “ els rics es consideraven ells mateixos, com acceptables, però, des de la feblesa de [la seva] naturalesa, com altament perillosos; i [els hem de valorar] sobretot no com instrument de luxe o esplendor, sinó com a mitjans d´honorar el seu Benefactor menysprear les misèries de la humanitat<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 113. [El veritable cristianisme]</ref>.
Aquesta era la manera de treballar el seu cervell: qualsevol tasca dels polítics està dirigida a alleugerir la pobresa i augmentar la felicitat.
Cap l´octubre se lamentava sentir-se molt avergonyit “de la seva terrible ociositat”. Estava tan decebut de la vida anterior que va escriure amb aparent exageració: “Estava completament afligit. Estic segur que cap ésser humà pot patir més que jo durant mesos. Sembla que afectava la meva causa”<ref> Pollock, Wilberforce, p. 37</ref>. Estava turmentat pel nou significat del seu cristianisme sobre la seva vida pública. W. Pitt va intentar comentar-li sobre què era un evangèlic i argumentava que oferiria els seus talents d´aquest canvi tant per ell mateix com per la humanitat”<ref> Ibid, p. 38.</ref>.
Per resoldre aquesta angoixa que sentia amb la seva nova vida com a cristià va arriscar-se a visitar John Newton el 7-Desembre-1785; era arriscat per que Newton era un evangèlic ni admirat ni estimat en absolut pel seus col·legues parlamentaris. Deia “ patir centenars de dubtes” sobre com considerar-se i va envoltava l´edifici abans d´animar-se a trucar a la porta”. En mig d´aquesta sorpresa el sexagenària Newton va aconsellar-l´hi no apartar-se de la vida pública i li va escriure 2 anys després: “Esperem i creiem que el Senyor ha crescut al vostre interior per benefici de l´Església i del la nació!”<ref> Ibid.</ref>. Imagineu què penjava a la balança en aquells moments del consell davant el que Wilbeforce compliria.
La baralla i les incerteses varen romandre fins el proper any, però finalment va arribar la calma en ell i el Dia de Pasqua de 1786, el polític per Yorkshire va tocar tots els temes per pregar i agrair, tal com ho explicava a la serva germana Sally: " al ben mig del conjunt general en sembla un dia de sol per ser engolit d´oració i d´ agraïments." <ref> Ibid. p. 39.</ref>
Amb aquell canvi li va arribar un nou regim per aplicar al Parlament durant aquests primers mesos. Començant la seva conversió un temps més tard i va durar els 11 anys després de casar-se en què invertia tot el dia en estudiar (9 o 10 hores) i “típicament el dejuni sol, caminar sol, dinar amb la família d´acollida o altres invitats però no per les tardes sense passar ¾ hora abans d´anar a jeure preparant el sopar<ref> Ibid. p. 43.</ref> La Bíblia va esdevenir el millor llibre i es va aprendre paràgrafs de memòria"<ref> Ibid. p. 44.</ref>.
Volia recuperar el temps perdut a causa de la seva vagància escolar.
Ara retrocedim al que Wildeforce va fer més important en ser designat per aquesta “Conferència de Pastors”: la seva vida dedicada a la causa de l´abolició del mercat d´esclaus africans. I sobre la pròpia abolició mateixa.
A 1787 Wilberforce va escriure una carta en la que estimava que l´exportació anual d´esclaus des de l´oest de la costa africana de totes les nacions superava 100,000. <ref> Ibid. p. 72</ref> 70 anys més tard, a 1804, estimava que 12.000-15.000 éssers humans varen ser esclavitzats cada any que el mercat continuava.<ref> Ibid. p. 191.</ref>
Al dia següent de la seva conversió va sentir-se cridat per Déu i la seva vida va esdevenir més sincera. El 28-octubre de 1787, escrivia en el seu diari: “ Déu tot poderós ha depositat 2 coses sobre mi: la supressió de l´esclavatge i la Reforma dels costums [=morals]"<ref> Ibid. p. 69.</ref>.
Després del Nadal de 1787, poc dies abans del seu recés, Wilberforce va notificar a la Cambra dels Comuns que aviat en la nova sessió es tractaria l´abolició del mercat de l´esclavatge. Havien passat 20 anys abans que ell pogués portar aquesta abolició sota la llei a les Cambres dels Comuns i dels Lords. Però per més que ell estudiava el tema i escoltés les atrocitats, més decidit estava. Pel maig de 1789 va parlar amb la Cambra sobre aquesta convicció: "Li confesso quan gran, temible, i irremeiable me sembla la seva maldat que el meu cervell està absolutament decidit a combatre-la. . . . Permetin que les conseqüències siguin les desitjables i no descansaré fins abolir-la." <ref> Ibid. p. 56.</ref>
Ell assolia la seva culpa quan deia: “ No vull acusar ningú però em fa vergonya com a realitat en tot el Parlament de la Gran Bretanya, per haver realitzat aquest horrible mercat sostingut sota la seva autoritat”. Tots nosaltres – hem de sentir-nos culpables tots plegats sense culpabilitzar els altres.”<ref> Ibid. p. 89.</ref>
A 1793 un soci va pensar que ell estava creixent fluix i prudent en aquesta causa i va escriure: "Si pensa que l´abolició immediata del mercat de l´esclavatge provocaria una insurrecció en totes les illes, no hauria d´ estalviar ni per un instant els meus esforços. Desprès de deixar-me persuadir doncs, faré d´aquesta gran causa una activitat a caprici o un sacrifici que provoqui un sentiment polític a convenir o sentiments personals" <ref> Ibid. p. 123.</ref>.
3 anys més tard, al menys 10 anys després que la batalla estava començant, va escriure:
<blockquote>“L´objectiu de la meva existència parlamentària [ és l´abolició del mercat de l´esclavatge ]..... Abans d´aquesta gran causa la resta disminueix als meus ulls i he de dir amb tot el dret que certament afegeixo la complaença posada per afirmar-lo. Si a Déu l´agradés glorificar-me, seria el seu instrument per aturar tal debilitat i crueltat més que mai exercida en cap país cristià.<ref> Ibid. p. 143.</ref></blockquote>
Per suposat l´oposició que l´enfurismava aquests 20 anys i sota els beneficis obtinguts dels mercaders i a la Gran Bretanya en general semblava molts grans en les plantacions de les Índies Occidentals. Això volia dir que la vida de Wilberforce va suportar més d´una vegada amenaces. Quan va criticar la credibilitat del capità del vaixell d´esclaus, Robert Norris, aquest home el va amenaçar i Wilbeforce temia per la seva vida. A banda d´aquest mal físic quedava la dolorosa pèrdua d´alguns amics. Alguns el varen fer suport i altres no. Existia una gran pressió política per retrocedir degut a les ramificacions polítiques internacionals. Per exemple, si Bretanya abolís l´esclavatge realment, les assembles colonials de les Índies Occidentals amenaçaven amb declarar la independència de la Gran Bretanya i afegir-se els EE. UU. El Parlament va mantenir aquesta mena de discussions financeres i polítiques durant dècades.
Però la nit – he de dir a l´alba– de la victòria va arribar a 1807. La causa moral i el moment polític per l´abolició va esdevenir finalment irreprimible. En aquest punt: “La Cambra va aixecar-se cap un home i adreçar-se cap a Wilbeforce en un esclat d´aplaudiments”. De cop i volta perdent l´ordre, sobre els rumors d´” escolteu, escolteu”, varen ressonar 3 ecos mentre ell s´asseia, es treia el barret i plorava."<ref> Ibid. p. 211.</ref> A les 4:00 am, el 24-febrer- 1807, la Cambra va dividir-se: Sís- 283, Noes-16, i la Majoria per l´abolició sumaven 267. I pel 25-march-1807 es va acceptar el consens reial. Un dels amics de Wilberforce va escriure: "[Wilberforce] atribuïa això a la intervenció de la Providència"<ref> Ibid. p. 212.</ref>. Aquell matí, molt d´hora va adreçar-se al seu millor amic i col·lega Henry Thornton, i dient-li: " I bé, Henry, què abolirem després?".
Per suposat que la baralla no havia finalitzat. I Wilberforce va lluitar<ref> In 1823 Wilberforce wrote a 56-page booklet, " Appeal to the Religion, Justice and Humanity of the Inhabitants of the British Empire in Behalf of the Negro Slaves in the West Indies." Ibid. p. 285. [ A 1823 Wilbeforce va escriure en la pàgina 56è del llibret: “Apel·lació vers la Religió, la Justicia i la Humanitat dels habitants de l´Imperi Britànic en nom dels esclaus negres de les índies Occidentals” ] </ref> fins la seva mort, 26 anys més tard, a 1833. No només va ser controvertida i difícil la implantació de la llei de l´abolició, sinó que el que només va abolir-se era el mercat de l´esclavatge, però no l´esclavatge en si mateix. Aquesta va ser la propera causa, el vot decisiu va arribar el 26-juliol-1833, només 3 dies abans de la mort de Wilberforce. L´esclavatge en si mateix va abolir-ser en les colònies britàniques.
William Cowper va escriure un sonet per celebrar la tasca de Wilberforce pels esclaus que començava amb aquestes paraules.<ref> Thy country, Wilberforce, with just disdain, hears thee by cruel men and impious call Fanatic, for thy zeal to loose the enthall From exile, public sale, and slavery's chain. Friend of the poor, the wrong, the fetter-gall. Fear not lest labor such as thine be vain. Thou hast achieved a part: hast gained the ear of Britain's senate to thy glorious cause; Hope smiles, joy springs; and though cold Caution pause, and weave delay, the better hour is near that shall remunerate thy toils severe. By peace for Afric, fenced with British laws. Enjoy what thou has won, esteem and Love from all the Just on earth, and all the Blest above. [ Aquest país doncs Wilbeforce, amb gran menyspreus, escoltat per homes impius i cruels, dits “fanàtics”, pel vostre zel en perdre l´encís. Des d´exili, de la venda pública, la cadena de l´esclavatge. Amic de la pobresa, de l´error- No tingueu por de no poder superar tasques com les vostres: heu aconseguir l´atenció del Senat britànic per una causa lloable, somriures d´esperança, brots d´alegria i tot el que la precaució atura i el retard de teixir, s´apropa el millor moment per retribuir els treballs més durs. Amb la pau a l´Àfrica, tanquem les lleis britàniques. Gaudir del que hem aconseguit, respecte i amor per tots els justos de la terra i benediccions per cel] </ref>
<blockquote>Aquest país, Wilberforce, amb menyspreu, escoltat pels homes i els impius, anomenats “ fanàtics”, pel zel de perdre´s a l´exili, la venda pública, i ´encadenament de l´esclavatge. Amic dels pobres, des desgraciats, del fet que va provocar la causa, no tingueu por de les vostres obres que van ser inútils.</blockquote>
I els amic de Wilberforce i a vegades el Pastor, William Jay, va escriure un rendit homenatge amb una profecia molt acurada: "els seus esforços desinteressats, abnegats, laboriosos, sense defallir en la causa de justícia i humanitat . . . atrauran les benediccions de milions; i durant segles la seva memòria serà honorada." <ref> William Jay, The Autobiography of William [ L´autobiografia de William] Jay, edited by George Redford and John Angell James (Edinburgh: The Banner of Truth Trust, 1974, original, 1854), p. 315.</ref>

La seva Perseverança

Considerant la destacada perseverança d´aquest home en favor de la justícia. Això és el que em va comprometre´m i demanar-me molt de temps tenir una gran dosi del que ell tenia.

Hi havia un raig d´esperança a 1804 que les coses podrien avençar cap a l´èxit (va esdevenir 3 anys enrere ) i Wilberforce va escriure: "Estic tant decebut que tremolo i gairebé no gosaré confiar fins que vegi l´ordre publicada al butlletí<ref> Pollock, Wilberforce, p. 189.</ref>. Però el fracàs del seus plans no el van fer defallir. Els seus adversaris es queixaven de què “Wilberforce va superar-se cada vegada que ells l´atacaven"<ref> Ibid. p. 123.</ref>. Un d´ells en particular va comentar el següent: ”És necessari observar-lo com està beneït per una quantitat prou suficient d´un esperit entusiasmat, que lluny de cedir a cops el reforçaven." <ref> Ibid. p. 105.</ref>

Quan John Wesley tenia 87 anys (a 1790) va escriure a Wilberforce per dir-li: “ A no ser que Déu us hagi creat per fer això, sereu derrotat per l´oposició humana i pels dimonis<ref> Ibid.</ref> 2 anys més tard Wilberforce va expressar en una carta: " Cada dia confio que la meva obra esdevingui més influenciada pels esforços constants i regulars que pels espontanis i violents”<ref> Ibid. p. 116.</ref> En altres paraules: en 15 anys estem a la primera fase de la baralla que ell considerava una marató mental més que un esforç mental que prevaldria en aquesta causa” .

6 anys més tard, cap el seu 41 aniversari va dedicar-se encara més a 1800 i prega: "Oh Senyor, purifiqueu la meva ànima de totes les faltes. Escalfeu el meu cor amb el vostre amor, animeu la meva naturalesa lenta i endreceu la volatilitat i inconstància que podria cansar-me de fer-ho be”<ref> Ibid. p. 179.</ref>. Déu li va respondre a aquesta oració i tot el món occidental podria estar satisfet que Wilberforce va conservar les seves constàncies i perseverança en fer-ho be.

Obstacles

El que mantenia Wilberforce perseverant durant dècades en aquesta causa única de justícia tan destacada no és només la seva durada sinó els obstacles que va superar en la batalla per l´abolició, primer del mercat d´esclaus i després l´esclavatge mateix. He esmentat els massius interessos financers d´ altres costats, personal i nacional. Semblava impensable que el Parlament pogués prescindir de les plantacions proveïdores de les colònies de les Índies Occidentals. En aquells temps hi havia polítics internacionals i la posició de la Gran Bretanya respecte la nova nació, com el EE. UU. d´Amèrica, França, Portugal i Brasil. Si una nació, com la britànica, va trencar unilateralment aquest mercat, però les altres- la qual cosa volia dir simplement que- a mesura que es mantenia el debat- el poder i la riquesa es desplaçarien cap altres nacions i que la Gran Bretanya es debilitaria internacionalment.

Havia doncs una crítica pública i una calumnia viciosa. És veritat que, quan Wilberforce va guanyar la primera victòria sobre el mercat de l´esclavatge, al febrer de 1807, a l´edat de 47 anys, tal com s´expressava John Pollock: "Aquesta experiència va aportar-lo una autoritat moral personal amb la gent i el Parlament per sobre de qualsevol humà” <ref> Ibid. p. 215. Wilberforce's own assessment of the resulting moral authority was this (written in a letter March 3, 1807): "The authority which the great principles of justice and humanity have received will be productive of benefit in all shapes and directions." [La seva valoració de Wilberforce com a autoritat moral era aquesta ( escrita en la carta del 3-mars-1807)” L´autoritat rebuda dels grans principis de la justícia i la humanitat produiran gran beneficis en totes les seves formes i direccions] </ref> Però, tal com es coneixia cada persona pública, i com Jesús prometi: <ref> Matthew 10:25, "If they have called the master of the house Beelzebul, how much more will they malign those of his household." [Mateu 10:25: Si ells han cridat al senyor Belzebut, quines coses més faran aquests maliciosos hostatges.] </ref> el millor de la humanitat pot esdevenir el pitjor de les bones obres”.

En una ocasió a 1820, 13 anys després de la 1a victòria, va adoptar una posició molt controvertida davant el cas de la fidelitat marital de la Regna Carolina i va experimentar una dramàtica oposició en contra d´ella. Va escriure en el seu diari el 20-juliol-1820. "Quina lliçó per un home que no basa el seu cor en la baixa popularitat desprès de 40 anys d´un generós servei públic, vaig ser considerat el centre per un hipòcrita entremaliat. O quin consol és volar i refugiar-se en Déu amb un amor i veritat inamovibles"<ref> Pollock, Wilberforce, p. 276.</ref>

Probablement el criticisme més greu mai rebut provenia de l´ adversari defensor anomenat William Cobett, a l´agost de 1823, que va convertit la proposta de Wilberforce de l´abolició en una qüestió moral al reclamar que Wilberforce pretenia cuidar-se dels esclaus d´Àfrica però descuidava “l´onatge de l´esclavatge” – del pobre desgraciat d´Anglaterra.

<blockquote>“ Sembla que hi teniu una gran afecte pels els negres, gruixuts o indolents i riure, cantar i ballar. . . [Però] mai heu fet cap acte en favor dels treballadors d´aquest país [frase que Cobett coneixia ser falsa]. . . . Feu una crida a Picadilly, Londres, entre aquells que viuen de la luxúria, que provenen del treball de la gent. Haurieu de visitar les fosses i cridar les desgraciades criatures envoltades de sacs pesats i les cames envoltades de fang; arribar fins les carreteres i apel·lar la seva emancipació i coses mig-mortes que estant picant pedra per construir-les fins a la mort per a que els administradors d´impostos puguin seguir. Quin insult és aquest i quin indesitjable i hipòcrita de sang freda podria enviar allà; quin insult és cridar la gent sota el nom de treballadors anglesos lliures; apel·lar aquests esclaus negres per substituir els treballadors britànics lliures; aquests pobres, desgraciats i deshonrats que estarien feliços de llepar els plats i els bols on els esclaus negres han esmorzat, menjat i sopat”<ref> Ibid. p. 287.</ref>.</blockquote>

Però més dolorosa que qualsevol crítica eren els mals en la seva vida familiar. Tothom coneix que qualsevol dificultat és superable si la família és feliç i completa. Però quan aquesta sofreix, totes les dificultats es multipliquen. Wilberforce i la seva esposa Bàrbara eren diferents: “Mentre ell era tendre, la Bàrbara estava normalment depressiva i pessimista. Ella estava preocupada per la seva mala salut que va durar tota la seva vida". I altres dones conegudes li deien: " que es queixava quan William no estava al seu costat" <ref> Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

Quan el vell William era al Trinity College, d´Oxford, va apartar-se de la fe cristiana sense donar cap mostra, com va escriure en el seu diari “ un gran canvi". Va escriure el 10-gener-1819: "Oh el meu pobre William podria ser portat per la Gràcia divina, Oh, Senyor." L´11-març la seva pena va esclatar.
Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

<blockquote>Oh pobre William. Quina estranyesa poden fer-lo tan miserable aquests que l´estimen molt i a qui ell estima. La seva naturalesa feble li fa la pràctica del seus companys i la seva feblesa i indolència natural l´ataquen com la pols o l´embruten com una espina. Pregaré per ell. Alah! podria estimar el meu Senyor i servir-lo. Déu escoltarà la meva oració i canviarà el seu cor." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref> </blockquote>
Ell va agafar la paraula de Henry Venn que en William no llegia les seves classes, però gastava el subsidi patern insensatament, comprant un cavall extra. Wilberforce agonitzava i va decidí tallar aquest subsidi, essent suspès de l´ escola i enviant-lo a altre família, sense permetre´l tornar a casa. "Ay el meu pobre William! Quina tristesa expulsar el meu fill gran!” <ref> Ibid. p. 268. From the diary, April 11, 1819. [ Del Diari....</ref>I al final William finalment va tornar a la fe, va lamentar-se a Wilberforce que 3 dels seus fills esdevinguessin autoritats anglicanes important amb poc respecte per l´església que dissentia que Wilberforce, sempre un anglicà, estimava la veritat i la vida evangèlica <ref> The official biography written by his sons is defective in portraying Wilberforce in a false light as opposed to dissenters, when in fact some of his best friends and spiritual counselors were among their number. After Wilberforce's death three of his sons became Roman Catholic. [ La biografia oficial escrita pel seu fill sobre una descripció de Wilbeforce en una falsa llum oposada als disidents, quan de fet alguns dels seus millors amics i consellers espirituals eren entre ells. Després del decès de Wilbeforce 3 dels seus fills varen ser catòlics romans]</ref>
La seva màxima dificultat va arribar de la mort de la seva filla Bàrbara. La tardor de 1821, als 32, va ser diagnosticada de consumpció (tuberculosis). Va morir 5 dies després de Nadal. Wilberforce va escriure el seu amic: "Oh, estimat amic, és en moments com aquests què es constaten les promeses de la Paraula divina tant per la mort dels familiars com pels assistents. . . . la persuasió garantida de la felicitat de Bàrbara ha tret l´atac de la seva mort<ref> Ibid. p. 280.</ref>. Sonava fort, però aquest cop va romandre llargament, i pel març de 1822, va escriure el seu fill: " estic confinat per una nova malaltia, la gota." <ref> Ibid.</ref>

La paraula “novetat” en aquella carta indica que Wilberforce treballava sota algunes discapacitat físiques que influïen en la seva vida política perseverant per sobre de tot. Va escriure a 1788 que la seva vista era dolenta [ gaire bé ] puc veure directament el meu bolígraf. “ La versió humorística d´això era que “ sovint vestia pobrament- segons un amic seu- i la seva roba algunes vegades era ridícula perquè no es mirava en un mirall. Des que els ull eren tan dolents que no el permetien veure la pròpia imatge clarament, sense preocupar-li veure alguna cosa!<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 69. [ Un lliure lluitador]</ref>. Però de fet, havia una mica d´humor en la seva malaltia ocular. Anys després ell sovint mencionava: “ la seva queixa dels meus ulls" de no poder veure prou be per llegir o escriure les primeres hores del dia”. "Això demostrava un símptoma del seu enverinament per la morfina”<ref> Ibid. p. 81.</ref>

Aquesta nefasta avaluació pertanyia al fet que des de 1788 la prescripció mèdica diària de pastilles d´opi a Wilberforce per controlar la debilitat de la seva colitis ulcerosa. Aquest medicament va considerar-se una “pura droga” i cap enemic li va retreure la seva dependència de l´opi per controlar la seva malaltia. <ref> Ibid. See pp. 79-81 for a full discussion of the place of opium in his life and culture. "Wilberforce resisted the craving and only raised his dosage suddenly when there were severe bowel complaints. In April 1818, 30 years after the first prescription, Wilberforce noted in his diary that his do this 'it's still as it has long been', a pill three times a day (after breakfast, after tea, and bedtime) each of four grains. Twelve grains daily is a good but not outstanding dose and very far from addiction after such a length of time." [ Vegeu la pp. 79-81 per situar el lloc de l´opi en la seva vida i cultura. “Wilberforce va resistir l´anhel i només va augmentar la dosi de cop després de greus sofriments intestinals. A l´abril de 1818, 30 anys després de la primera receta, Wilberforce va anotar en el seu Diari que ho va fer durar”: una pastilla 3 vegades al dia (després d´esmorzar, del berenar i anar a dormir) cada vegada 4 grans. 12 grans diaris és bo però no una dosis destacadai molt llunyana de l´addicció durant tant d temps]</ref>

Els efectes ja eren manifests"- segons lese observacions de Pollock. Wilberforce certament el feia més desorganitzat, més indolent (com manifestava sovint ) i despistat quan els anys l´envellien; aquesta és la prova de la seva força de voluntat que va aconseguir tant sota la seva càrrega que ni els metges ni ells comprenien." <ref> Ibid. p. 81.</ref>

A 1812 Wilberforce va decidir abandonar la seva plaça a Yorkshire – no els polítics però recollia menys demandes de seients des del petit comptat. Ho va justificar com el desig de dedicar més temps a la seva família. El temps era bo, perquè els 2 anys següents en el màxim del problema intestinal, d´un ull i d´una emergent problema pulmonar, va experimentar la deformació de la seva columna. "L´espatlla va començar a doblar-se i el seu cervell a defallir, cada any més fins que va quedar doblegat sobre el pit excepte aixecar-se pels moviments conscients: podia oferir una grotesca aparença però per la seva cara afable o el somriure que acompanyaven la seva boca<ref> Ibid. p. 234.</ref>. La resta de la seva vida utilitzava un braçalet que la majoria de la gent desconeixia<ref>"He was obliged to wear 'a steel girdle cased in leather and an additional part to support the arms. It must be handled carefully, the steel being so elastic as to be easily broken.' He took a spare one ('wrapped up for decency's sake in a towel') wherever he stayed; the fact that he lived in a steel frame for his last 15 or 18 years might have remained unknown had he not left behind at the Lord Calthorpe's Suffolk home, Ampton Hall, the more comfortable of the two. 'How gracious is God,' Wilberforce remarked in the letter asking for its return, 'in giving us such mitigations is and helps for our infirmities. [ Estava obligat a utilitzar una armilla metàl·lica en pell i una part afegida per portar armes. Devia manipular-la acuradament, i el metall era prou elàstica, fàcilment feble. Va adquirir una de recanvi ( constantment envoltat per una tovallola) on s´allotjava; de fet va viure en una franja metàl·lica el 15-18 anys podria haver viscut desconegut si no l´hagués deixat enrere en la casa de Calthorpe a Suffolk, Ampton, la més confortable de les dues. Què generós és Déu” insistia Wilberforce en una carta pel seu retorn” en proporcionar-nos consol i ajuda per les nostres malalties] </ref>

La clau de la seva perseverança 
Quina era la clau de la perseverança de Wilberforce sota aquests ensurts i problemes? Una de les principals eren la seva semblança infantil, el seu amor infantil i el propi amor inoblidable a Crist. Les demostracions i testimonis d´això eren nombrosos.

Una certa Miss Sullivan va escriure un amic sobre Willberforce a 1815: “ Mitjançant els tons de veu i expressions del seu control ens mostrava que la seva alegria era la seva característica més destacada del seu pensament, la joia sorgida de la plena confiança en els mèrits del Salvador i des de l´amor a Déu i a l´home. . . . La seva alegria era contagiosa <ref> Ibid. pp. 233-234.</ref>

El poeta Robert Southey va dir: “Mai he vist un home com aquest gaudint d´una serenitat perpetua, de la llum de l´esperit. Parlant amb ell, pot sentir-te segur que no existeixen artificis, que en cas d´haver un home bon i feliç seria ell<ref> Ibid. p. 152.</ref>. A 1881 Dorothy Wordsworth escrivia: Tot i la seva constitució i feblesa física està tan animat i viu com els dies de la seva joventut"<ref> Jay, The Autobiography of William Jay, p. 317. [ L´autografia de William]</ref> El seu sentit de l´humor i delit en tot el que era bo era força i impecable. A 1824 John Russell va fer un discurs als Comuns amb tanta picardia que Wilberforce no podia reprimir-se de riure."<ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>

Aquest costat lúdic el feia ser el preferit dels nens tal com ells ho eren d´ell. L´ amiga preferida de la seva filla, Marianne Thornton, deia sovint que "Wilberforce voldria tallar les converses serioses amb el seu pare i esclatar de riure sobre la gespa”. Eren destacables els seus afectes i gaudiments amb els nens<ref> Ibid. p. 289</ref>.

Una vegada que els seus fills jugaven a dalt de l´ escala se sentia frustrat per haver perdut una carta, sentia un gran soroll dels crits infantils. Aquest pensament sobtat el pertorbaria. En comptes d´un gran somriure en la seva cara, va dir: “ Quina benedicció és tenir aquests nens tant estimats. L´única cosa destacable, enmig de tan alleugerir, enmig de tantes presses, sentir les seves veus i saber que estan be” .<ref> Ibid. p. 183.</ref>

Era una pare diferent aquells dies. Pocs pares, gaudint de la seva riquesa i posició es dediquen als seus fills. Els criats i el majordom es cuidaven dels nens i eren allunyats de la seva vista la majoria de vegades. A canvi, William insistia en menjar la majoria de vegades amb els seus fills i se sumava als jocs. Jugava amb la pilota i a amagar-se i feia carreres amb ells. Durant els jocs els fills el tractaven com un més<ref> Ibid. p. 232.</ref>.

Robert Southey va visitar la casa quan tots els nens eren a dintre i va escriure meravellat "aquell desordre i caòtica confusió en l´habitatge de Willberfore en el qual la seva dona seia com la Paciència a dalt del seu monument mentre el seu marit “ com si cada vena del seu cos s´omplís de volum”<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 70. [ Un Lliure lluitador]. </ref>

Altre visitant a 1816, Joseph John Gurney, un quàquer, va passar una setmana amb Wilberforce i comentava més tard: ” Mentre caminava per aquella casa ell imitava el ton d´un himne o Psalm com si no pogués refrenar els seus complaents sentiments d´agraïments i devoció." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>

Havia doncs un amor infantil dels nens i una joiosa llibertat de l´atenció a un oblit personal saludable. Richard Wellesley, Duc de Wellington, escrivia després d´una trobada amb ell: “Vostè ha fet oblidar-me que és un gran home semblant oblidar-se tot el temps de vostè mateix."<ref> Ibid. p. 261.</ref>. L´efecte d´aquesta oblidada alegria era un altre signe de la seva salut mental i espiritual, anomenada una joiosa habilitat de veure tot lo bo d´aquest món en comptes de consumir-se pels propis problemes ( i mes quan aquests eren grans). James Stephen va senyalar a la mort de Wilberforce:” divertint-se i interessant-se per tantes coses, qualsevol cosa que deia era divertit i interessant... la seva presència era tan dolenta fins la somnolència com ho es la immortalitat” ..... el seva diversió era tan irresistible com la primera rialla d´infantessa"<ref> Ibid. p. 236.</ref>

Vet aquí la clau de la seva perseverança i efectivitat. La seva presència era fatal “per la somnolència i la immoralitat". En altres paraules, la seva indòmita alegria movia la resta a ser bons i feliços. Es mantenia a si mateix i influïa en els altres amb la seva joia. Si cap home us pot robar la vostra alegria, us pot robar el seu ús. L´alegria de Wilberforce era indomable i a més empenyia els cristians i els polítics durant tota la seva vida.

Hannah More, el seu ric amic i patró en moltes dels seus esquemes per fer el be, li deia: " Declaro que penso que esteu servint a Déu essent vos mateix agradable. . . la gent mundana i ben disposada, la que mai se sentirà atreta per la religió mitjançant els clergues rectes i severs, i menys si es trobessin en el seu camí" <ref> Ibid. p. 185.</ref>. De fet, penso que una de les raons de que Wilberforce no li agradés la paraula "Calvinista" encara que les seves doctrines semblessin alineades amb les que Whitefield i Newton predicaven ho semblessin realment: els Calvinistes tenen la reputació de ser alegres.

Pel que sembla un cert Lord Carrington expressava a Wilberforce la seva desconfiança de l´alegria. Wilberforce el va respondre:

<blockquote>La meva gran objecció al sistema religiós mantingut per molts que es declaren homes de l´església ortodoxa. . . és que així s´intenta creure com un sistema de prohibicions més que de privilegis i d´esperances, i més que l´ordre d´ alegrar-se, tan intensament reforçat en el Nou Testament, és pràcticament rebutjable i la Religió té un aspecte de prohibicions i tenebres i no com una de pau, d´ esperança i de joia” <ref> Ibid. p. 119.</ref> </blockquote>

Vet aquí una clara expressió de convicció d´en Wilberforce que la joia no és opcional. És una "ordre” . . . força insistent en el Nou Testament". O, com diuen altres: “ Podem aprofundir en qualsevol part del volum sagrat sense trobar abundants proves que aquesta és la religió dels afectes exigits particularment per Déu. . . . Joia . . . y que forma part dels nostres límits inexorables i compromet la nostra tasca acceptable. . . . Un cor fred . . . insensible és força representat com a crim" <ref> Ibid. p. 46.</ref>.
Per això l´alegria de Wilberforce era ambdues coses: un mitjà de supervivència i de perseverança d´un costat i un profund acte de submissió, obediència i tasca per l´altra. La joia en Crist era obligatòria. I aquesta joia era l´única manera de superar exitosament el fracàs temporal a través de dècades: “ Mai és el moment....- va escriure- d´inculcar amb més força que en aquests que vivim, la saviesa de cercar la riquesa més enllà de les vicissituds humanes"<ref> Ibid. pp. 45-46.</ref>.

La paraula "cercar” és important. Aquesta no és com Wilberforce va superar perfectament "assolint la plena mesura de l´alegria”. Havia gran baralles en el seu esperit i en el Parlament. Per exemple, al Mars de 1788, després de greus problemes de colitis, semblava patir una “nit obscura en la seva ànima". " Les imaginacions corruptes apareixen constantment en el meu cervell i nombrosos temors m´envolten a cada costat”. . . " <ref> Ibid. p. 239.</ref>. Podem fer una ullada de com va lluitar per l´alegria en aquells moments que va escriure en el seu quadern d´oracions:

<blockquote>Senyor, com sabeu que cap força, saviesa ni poder humà poden significar ni alleugerir-se. Només aquest poder pot alliberar-me. Vaig ràpid cap a vos per ajuda i auxili, oh, Senyor, permeteu-me arribar ràpidament, doneu-me moltes proves del vostre poder diví; tinc moltes dificultats, insuperables per a mi; però inconsiderables i lleugeres, mireu-me, oh Senyor, amb compassió i favor per restablir-me, amb tranquil·litat i comoditat en el món, o en l´altre, traslladar-me a un estat de pau i felicitat. Amén”<ref> Ibid. p. 82.</ref></blockquote>.
Menys destructors que “ una nit obscura” eren els desànims recurrents amb els seus propis errors. Però cada vegada que llegim les seves auto-inculpacions, escoltem l´esperança de la victòria que el mantenien i restablien l´alegria un cop i altre. Per exemple el 13 febrer de 1798 escrivia en el seu Diari: tres o quatre vegades havia trencat les meves decisions des que vaig usar el meu llapis i ay, quin desgraciat que sóc!... Quina mort, com matar aquests sentiments cada vegada millors... encara no... no... podria, oh Senyor, ser capaç de penedir-me i tornar cap a vos amb tot el meu cor, estic volant cap a Vos. Això ha estat per sobre de totes les mesures, mercès i agraïments" <ref> Ibid. pp. 81-82.</ref>.

A més, quan diem que aquesta felicitat era insuperable i invencible a causa de estar lluny de les vicissituds humanes, no volem dir que fos més enllà de les lluites; volem dir que va reafirmar això i després de cada manifestació social i del seu esperit..

La base se la seva alegria 

Doncs la darrera pregunta que ens fem és: en què es basava? D´on provenia ? si de la seva infantessa, del seu amor infantil, de l´oblit de si mateix, indomable joia era una clau important per la seva perseverança en la llarga durada del tema de l´abolició, en què es basava una joia com aquesta? Cóm podem associar-nos en tal mena de joia i tal mena de perseverar implacablement en el sentit de la justícia?

La càrrega principal en l´obra de Wilberforce, “Una visió pràctica del Cristianisme” és mostrar-nos que el vertader Cristianisme, que consisteix en aquests nous afectes espirituals, indomables estan arrelats en les grans doctrines de la Bíblia sobre el pecat i la fe. "Deixeu-li doncs qui aprofundiria i creixeria en aquest principi cristià, predicar més sobre les grans doctrines de l´Evangeli<ref> Ibid. p. 150. He confesses again after a sarcastic rejoinder in the Commons, "In what a fermentation of spirits was I on the night of answering Courtenay. How jealous of character and greedy of applause. Alas, alas! Create in me a clean heat O God and renew our right spirit within me" (p. 167). [ Ell confessava novament contra una rèplica sarcástica en el Comuns: “ en una producción dels esperits que vaig fer a Courtenay aquella nit. Quin carácter més gelòs i necessitat d´aplaudiments.. ala…ala! Crear una escalfor neta en mi, Oh, Déu i un esperit correcte adintre de mi ( pp.167)</ref>. Ell deia més específicament:
<blockquote>Si gaudíssim... [en Crist] tant del triomf com varen fer els cristians; hem d´aprendre, com ells, a basar la nostra veritat en Ell i adoptar el llenguatge dels Apòstols: “Déu prohibeix la gloria que l´hauria de glorificar, salvar-se en la creu de Jesús Crist” [Gàlates 6:14], "Qui de Déu ens ha fet saviesa, rectitud, sacrifici i redempció" [1 Corintis 1:30]. <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 170. [ Una visió pràctica del Cristianisme]</ref>
</blockquote>

En altres paraules, la joia que triomfa per sobre de tots els obstacles i persevera fins al final de la baralla per la justícia està arrelada sobre tot en la Doctrina de la Justificació per la Fe. Wilberforce diu que tots les faltes espirituals i pràctiques dels cristians nominals en aquesta edat – la manca de afectes religiosos i la moral reformada- prové de la errònia concepció dels principis fonamentals del Cristianisme. Ells consideren no que el Cristianisme té un esquema “per justificar els impius” [Romans 4:5], morint Crist per ells “en cas dels pecadors "[Romans 5:6-8], un esquema “ per reconciliar-se amb Déu – en cas dels enemics [Romans 5:10]; i per fruir dels efectes de la felicitat, no de la causa de ser justificats o reconciliats. <ref> Ibid. p. 66.</ref>

Des del principi de la seva vida cristiana a 1785 fins la seva mort 1833, Wilberforce va viure allunyat de les “grans doctrines de l´Evangeli” especialment de la doctrina de la Justificació per la Fe només basada en la sang i rectitud de Jesús Crist. Això alimentava la seva joia i la joia de Crist es va convertir en la seva força (Nehemiah 8:10). I aquesta força va dedicar-la a la causa de l´abolició del mercat de l´esclavatge fins a triomfar.

A més en qualsevol zel per l´equilibri racial i reconstruir la cultura evangèlica dels blancs i dels negres que no ens permeti oblidar aquestes lliçons: Mai menysprear el lloc principal de Déu, la doctrina de la seva exaltació, treballar per ser indomablement alegres en tot allò que Déu és en Crist per tot nosaltres, confiant en la seva tasca infinita; sense ser mai mandrosos per fer el bé- que aquests homes vegin el bé i glorifiquin al Pare que està en el cel (Matthew 5:16).

<reference/>

Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

Kathyyee — Tue, 03 Mar 2020 02:09:59 GMT

Kathyyee:

{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: “’’Una visió pràctica del Cristianisme’’” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.
El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." <ref> William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.</ref>
Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." <ref> John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223.</ref> James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." <ref>Ibid.</ref> "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir?<ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] </ref> En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).
Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres.<ref>"The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.</ref>

Va escriure la obra ”’’Una visió pràctica del Cristianisme’’“ on mostra que el “centre”<ref> His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] </ref> dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:
<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</ref></blockquote>
Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." <ref> Ibid. p. 70.</ref>

Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida<ref> Ibid. p. 81.</ref>. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.
Prendrem l´exemple de cóm la gent defineix el pecat. Quan considerem la naturalesa del pecat, Wilberforce deia” el gruix dels cristians a Anglaterra estimaven la culpa de un fet “ no per la seva proporció en què, segons la Escriptura, [accions] són ofensives a Déu, sinó també a la societat" <ref> Ibid. p. 147.</ref>. Ara, davant això ens sembla noble, càlid i pràctic. El pecat fereix la gent, per tant no pequeu.
Seria adient aqueta definició per la societat? Però Wilberforce diu: ” les nocions superficials- diu Wildeforce- de la culpa i del pecat ens revelen una mancança de tota l´adoració de la Divina Majestat. Aquest principi [ d´adoració de la Divina Majestat] és justament el terme de les Escriptures. “El començament de la saviesa [Psalm 111:10]”<ref> Ibid. p. 149.</ref>. I sense ella, res no estarà ben fet per l´home, espiritualment o políticament. A més, la supremacia de la glòria divina són totes les coses que nosaltres diem “ el nostre màxim governador” de tota la vida.<ref> Ibid. p. 81.</ref> El be de la societat mai s´ha de posar per davant. El be de la societat no l´ha de sobrepassar. No és noble i falla el be de la societat. El be de la societat no ha d´esser el be primari.
Un exemple pràctic de cóm treballa el nostre cervell podria ser una pràctica del enfrontament. Wilberforce odiava la pràctica de la confrontació – una pràctica que demandava un home honorable acceptar el repte del duel quan altre se sent insultat. Un amic íntim de Wilberforce i Primer Ministre, William Pitt, va mantenir un enfrontament contra George Tierney a 1798, i Wilberforce estava esgarrifat de veure cóm arriscava la seva vida d´aquesta manera i el de la nació<ref> Pollock, Wilberforce, p. 162.</ref>. Va haver molta oposició davant aquestes irracionalitats. Però Wilberforce va escriure:
<blockquote>Sembla dur explicar en què consisteix essencialment la culpa; és una preferència deliberada del favor humà, abans d´aquest favor i aprovació de Déu “in articulo mortis “ [a punt de morir], d´un instant durant la vida i la d´ una criatura estan en joc, i mentre nosaltres correm el risc de veure un veritable acte ofensiu" ] en presència del nostre executor.<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 115- 116. [El veritable cristianisme]</ref></blockquote>
En altres paraules, ofendre Déu té una consideració important, sense matar un home ni perillar la nació. Això és un punt important a Wilberforce. No era un polític pragmàtic. Més bé era un cristià radical centrat en Déu que un polític. Haurem de retrocedir sobre cóm va treballar la fe cristiana en la seva vida i entre els polítics, però per començar fem un repàs de la seva vida.
Els seus primers anys 
Wilberforce va néixer el 24-agost-1759, a Hull ( Anglaterra). El seu pare va morir just abans del seu 9è aniversari. Va ser enviat a viure amb els seus tiets, William i Hannah, on va rebre les influències evangèliques. La seva mare pertanyia al nivell més alt de la església i volia convertir el seu fill en “Metodista". El va treure de l´internat de l`escola i portar-lo a una altre.<ref> Pollock, Wilberforce, p. 5.</ref> Admirava Whitefield, Wesley i John Newton quan era nen. Però en aquesta nova escola, deia “no aprofitava res d´allà”. I així va passar al Col·legi de St. John a Cambridge. Era ric i podria independitzar-se dels seus pares i sobreviure pel seu treball. Va perdre l´interès per la religió bíblica i l´agradava moure´s entre l`elit social.
Va fer amistat amb el seu contemporani William Pitt, qui justament en pocs anys, al 24 anys va arribar a ser Primer Ministre d´Anglaterra a 1783. En els primer anys va córrer per ocupar un lloc en la Cambra dels Comuns per la seva ciutat de Hull a 1780 als 21 anys. Va invertit £8,000 en l´elecció. Els seus diners i el seu increïble do per parlar varen triomfar sobre els opositors. Desprès d´això Wilberforce mai va perdre una elecció fins al dia de la seva mort, just abans dels 74 anys. A 1784 va intentar l´elecció més influent de Yorkshire i ho va aconseguir. A les hores, va iniciar els 15 anys en la política anglesa. Va començar la vida nocturna com un infidel de la classe alta, amant de les festes. Era solter fins els 37 anys. En aquells moments va trobar la Bàrbara el 15-abril-1797. Va enamorar-se de seguida- Els següents 8 anys es varen comprometre i casar-se el 30-maig. Només 2 setmanes desprès de la mort de William als 36 anys. Durant els primers 8 anys de matrimoni varen arribar 4 fills i 2 filles. Podem retrocedir a la vida d´en William com a pare de família perquè això va influir en el seu caràcter i mantenir discussions polítiques diàries.
He obviat el detall més important: la seva conversió en un profund cristià, de fe evangèlica. És una gran història de la providència divina, buscant una persona aparentment d´opcions oportunistes. Durant les llargues vacances del Parlament Wilberforce viatjava sovint amb els seus amics o la família. Durant l´hivern de 1784, quan els 25 anys, en un impuls, va invitar Isaac Milner, un amic de l´escola primària i tutor al Queens College, Cambridge, per anar amb ell, la seva mare i la germana a la Rivera Francesa. Per sorpresa va convertir-se en un cristià sense esdevenir cap estereotip que Wilberforce tenia dels evangelistes. Varen passar-se hores parlant sobre la fe cristiana.
En altre moment semblant, Wilberforce veia, descansant a casa, on hi havia una còpia de “l´Aparició i progrés de la religió en el meu esperit” de Philip Doddridge (1745). Va comentar-la amb Millner i el va respondre que “ era una de les millors obres mai escrites, va suggerir emportar-se-la i llegir-la en tornar a casa.<ref> Ibid, p. 34.</ref> Posteriorment Wilberforce va sentir-se fortament influenciat per aquesta obra sobre la pròpia conversió. En arribar a casa, al febrer de 1785, havia aconseguit " el sentiment intel·lectual del punt de vista humà bíblic, de Déu i de Crist” . Però no reclamaria el que més tard descrivia com un autèntic cristià. Tot era intel·lectual. El va remetre al seu pensament, sobre la seva vida política i social.
Aquell estiu, Wilberforce i Millner varen viatjar i debatre llargament sobre el Nou Testament grec. Lentament la seva “assumpció” intel·lectual va esdevenir una profunda convicció"<ref> Ibid, p. 37.</ref>. Una de les primeres manifestacions del que ell anomenava “ el gran canvi” – la conversió- era el menyspreu que sentia per la riquesa i la luxúria en que vivia, sobretot en els seus viatges entre les sessions parlamentàries. Els resultats varen ser evidents des del començament de la seva vida cristiana, i semblava la seva darrera passió per canviar la pobresa i les seves conseqüències de la seva posició en mitjans de benedicció dels oprimits.
La simplicitat i la generositat eren signes de la seva vida. Va escriure molt desprès del seu matrimoni: ”Fet correctament, he de ser capaç de donar ¼ dels meus ingressos els pobres”<ref> Betty Steele Everett, Freedom Fighter: The Story of William Wilberforce. [Un lluitador lliure: La Història de Wilbeforce] (Fort Washington, PA: Christian Literature Crusade, 1994), p. 68.</ref>. El seu fill informava que després de casar-se, havia donat ¼ dels seus ingressos, però un any més tard es va desprendre de £ 3000 més dels que posseïa. Escrivia que “ els rics es consideraven ells mateixos, com acceptables, però, des de la feblesa de [la seva] naturalesa, com altament perillosos; i [els hem de valorar] sobretot no com instrument de luxe o esplendor, sinó com a mitjans d´honorar el seu Benefactor menysprear les misèries de la humanitat<ref> Wilberforce, Real Christianity, p. 113. [El veritable cristianisme]</ref>.
Aquesta era la manera de treballar el seu cervell: qualsevol tasca dels polítics està dirigida a alleugerir la pobresa i augmentar la felicitat.
Cap l´octubre se lamentava sentir-se molt avergonyit “de la seva terrible ociositat”. Estava tan decebut de la vida anterior que va escriure amb aparent exageració: “Estava completament afligit. Estic segur que cap ésser humà pot patir més que jo durant mesos. Sembla que afectava la meva causa”<ref> Pollock, Wilberforce, p. 37</ref>. Estava turmentat pel nou significat del seu cristianisme sobre la seva vida pública. W. Pitt va intentar comentar-li sobre què era un evangèlic i argumentava que oferiria els seus talents d´aquest canvi tant per ell mateix com per la humanitat”<ref> Ibid, p. 38.</ref>.
Per resoldre aquesta angoixa que sentia amb la seva nova vida com a cristià va arriscar-se a visitar John Newton el 7-Desembre-1785; era arriscat per que Newton era un evangèlic ni admirat ni estimat en absolut pel seus col·legues parlamentaris. Deia “ patir centenars de dubtes” sobre com considerar-se i va envoltava l´edifici abans d´animar-se a trucar a la porta”. En mig d´aquesta sorpresa el sexagenària Newton va aconsellar-l´hi no apartar-se de la vida pública i li va escriure 2 anys després: “Esperem i creiem que el Senyor ha crescut al vostre interior per benefici de l´Església i del la nació!”<ref> Ibid.</ref>. Imagineu què penjava a la balança en aquells moments del consell davant el que Wilbeforce compliria.
La baralla i les incerteses varen romandre fins el proper any, però finalment va arribar la calma en ell i el Dia de Pasqua de 1786, el polític per Yorkshire va tocar tots els temes per pregar i agrair, tal com ho explicava a la serva germana Sally: " al ben mig del conjunt general en sembla un dia de sol per ser engolit d´oració i d´ agraïments." <ref> Ibid. p. 39.</ref>
Amb aquell canvi li va arribar un nou regim per aplicar al Parlament durant aquests primers mesos. Començant la seva conversió un temps més tard i va durar els 11 anys després de casar-se en què invertia tot el dia en estudiar (9 o 10 hores) i “típicament el dejuni sol, caminar sol, dinar amb la família d´acollida o altres invitats però no per les tardes sense passar ¾ hora abans d´anar a jeure preparant el sopar<ref> Ibid. p. 43.</ref> La Bíblia va esdevenir el millor llibre i es va aprendre paràgrafs de memòria"<ref> Ibid. p. 44.</ref>.
Volia recuperar el temps perdut a causa de la seva vagància escolar.
Ara retrocedim al que Wildeforce va fer més important en ser designat per aquesta “Conferència de Pastors”: la seva vida dedicada a la causa de l´abolició del mercat d´esclaus africans. I sobre la pròpia abolició mateixa.
A 1787 Wilberforce va escriure una carta en la que estimava que l´exportació anual d´esclaus des de l´oest de la costa africana de totes les nacions superava 100,000. <ref> Ibid. p. 72</ref> 70 anys més tard, a 1804, estimava que 12.000-15.000 éssers humans varen ser esclavitzats cada any que el mercat continuava.<ref> Ibid. p. 191.</ref>
Al dia següent de la seva conversió va sentir-se cridat per Déu i la seva vida va esdevenir més sincera. El 28-octubre de 1787, escrivia en el seu diari: “ Déu tot poderós ha depositat 2 coses sobre mi: la supressió de l´esclavatge i la Reforma dels costums [=morals]"<ref> Ibid. p. 69.</ref>.
Després del Nadal de 1787, poc dies abans del seu recés, Wilberforce va notificar a la Cambra dels Comuns que aviat en la nova sessió es tractaria l´abolició del mercat de l´esclavatge. Havien passat 20 anys abans que ell pogués portar aquesta abolició sota la llei a les Cambres dels Comuns i dels Lords. Però per més que ell estudiava el tema i escoltés les atrocitats, més decidit estava. Pel maig de 1789 va parlar amb la Cambra sobre aquesta convicció: "Li confesso quan gran, temible, i irremeiable me sembla la seva maldat que el meu cervell està absolutament decidit a combatre-la. . . . Permetin que les conseqüències siguin les desitjables i no descansaré fins abolir-la." <ref> Ibid. p. 56.</ref>
Ell assolia la seva culpa quan deia: “ No vull acusar ningú però em fa vergonya com a realitat en tot el Parlament de la Gran Bretanya, per haver realitzat aquest horrible mercat sostingut sota la seva autoritat”. Tots nosaltres – hem de sentir-nos culpables tots plegats sense culpabilitzar els altres.”<ref> Ibid. p. 89.</ref>
A 1793 un soci va pensar que ell estava creixent fluix i prudent en aquesta causa i va escriure: "Si pensa que l´abolició immediata del mercat de l´esclavatge provocaria una insurrecció en totes les illes, no hauria d´ estalviar ni per un instant els meus esforços. Desprès de deixar-me persuadir doncs, faré d´aquesta gran causa una activitat a caprici o un sacrifici que provoqui un sentiment polític a convenir o sentiments personals" <ref> Ibid. p. 123.</ref>.
3 anys més tard, al menys 10 anys després que la batalla estava començant, va escriure:
<blockquote>“L´objectiu de la meva existència parlamentària [ és l´abolició del mercat de l´esclavatge ]..... Abans d´aquesta gran causa la resta disminueix als meus ulls i he de dir amb tot el dret que certament afegeixo la complaença posada per afirmar-lo. Si a Déu l´agradés glorificar-me, seria el seu instrument per aturar tal debilitat i crueltat més que mai exercida en cap país cristià.<ref> Ibid. p. 143.</ref><blockquote>
Per suposat l´oposició que l´enfurismava aquests 20 anys i sota els beneficis obtinguts dels mercaders i a la Gran Bretanya en general semblava molts grans en les plantacions de les Índies Occidentals. Això volia dir que la vida de Wilberforce va suportar més d´una vegada amenaces. Quan va criticar la credibilitat del capità del vaixell d´esclaus, Robert Norris, aquest home el va amenaçar i Wilbeforce temia per la seva vida. A banda d´aquest mal físic quedava la dolorosa pèrdua d´alguns amics. Alguns el varen fer suport i altres no. Existia una gran pressió política per retrocedir degut a les ramificacions polítiques internacionals. Per exemple, si Bretanya abolís l´esclavatge realment, les assembles colonials de les Índies Occidentals amenaçaven amb declarar la independència de la Gran Bretanya i afegir-se els EE. UU. El Parlament va mantenir aquesta mena de discussions financeres i polítiques durant dècades.
Però la nit – he de dir a l´alba– de la victòria va arribar a 1807. La causa moral i el moment polític per l´abolició va esdevenir finalment irreprimible. En aquest punt: “La Cambra va aixecar-se cap un home i adreçar-se cap a Wilbeforce en un esclat d´aplaudiments”. De cop i volta perdent l´ordre, sobre els rumors d´” escolteu, escolteu”, varen ressonar 3 ecos mentre ell s´asseia, es treia el barret i plorava."<ref> Ibid. p. 211.</ref> A les 4:00 am, el 24-febrer- 1807, la Cambra va dividir-se: Sís- 283, Noes-16, i la Majoria per l´abolició sumaven 267. I pel 25-march-1807 es va acceptar el consens reial. Un dels amics de Wilberforce va escriure: "[Wilberforce] atribuïa això a la intervenció de la Providència"<ref> Ibid. p. 212.</ref>. Aquell matí, molt d´hora va adreçar-se al seu millor amic i col·lega Henry Thornton, i dient-li: " I bé, Henry, què abolirem després?".
Per suposat que la baralla no havia finalitzat. I Wilberforce va lluitar<ref> In 1823 Wilberforce wrote a 56-page booklet, " Appeal to the Religion, Justice and Humanity of the Inhabitants of the British Empire in Behalf of the Negro Slaves in the West Indies." Ibid. p. 285. [ A 1823 Wilbeforce va escriure en la pàgina 56è del llibret: “Apel·lació vers la Religió, la Justicia i la Humanitat dels habitants de l´Imperi Britànic en nom dels esclaus negres de les índies Occidentals” ] </ref> fins la seva mort, 26 anys més tard, a 1833. No només va ser controvertida i difícil la implantació de la llei de l´abolició, sinó que el que només va abolir-se era el mercat de l´esclavatge, però no l´esclavatge en si mateix. Aquesta va ser la propera causa, el vot decisiu va arribar el 26-juliol-1833, només 3 dies abans de la mort de Wilberforce. L´esclavatge en si mateix va abolir-ser en les colònies britàniques.
William Cowper va escriure un sonet per celebrar la tasca de Wilberforce pels esclaus que començava amb aquestes paraules.<ref> Thy country, Wilberforce, with just disdain, hears thee by cruel men and impious call Fanatic, for thy zeal to loose the enthall From exile, public sale, and slavery's chain. Friend of the poor, the wrong, the fetter-gall. Fear not lest labor such as thine be vain. Thou hast achieved a part: hast gained the ear of Britain's senate to thy glorious cause; Hope smiles, joy springs; and though cold Caution pause, and weave delay, the better hour is near that shall remunerate thy toils severe. By peace for Afric, fenced with British laws. Enjoy what thou has won, esteem and Love from all the Just on earth, and all the Blest above. [ Aquest país doncs Wilbeforce, amb gran menyspreus, escoltat per homes impius i cruels, dits “fanàtics”, pel vostre zel en perdre l´encís. Des d´exili, de la venda pública, la cadena de l´esclavatge. Amic de la pobresa, de l´error- No tingueu por de no poder superar tasques com les vostres: heu aconseguir l´atenció del Senat britànic per una causa lloable, somriures d´esperança, brots d´alegria i tot el que la precaució atura i el retard de teixir, s´apropa el millor moment per retribuir els treballs més durs. Amb la pau a l´Àfrica, tanquem les lleis britàniques. Gaudir del que hem aconseguit, respecte i amor per tots els justos de la terra i benediccions per cel] </ref>
<blockquote>Aquest país, Wilberforce, amb menyspreu, escoltat pels homes i els impius, anomenats “ fanàtics”, pel zel de perdre´s a l´exili, la venda pública, i ´encadenament de l´esclavatge. Amic dels pobres, des desgraciats, del fet que va provocar la causa, no tingueu por de les vostres obres que van ser inútils.</blockquote>
I els amic de Wilberforce i a vegades el Pastor, William Jay, va escriure un rendit homenatge amb una profecia molt acurada: "els seus esforços desinteressats, abnegats, laboriosos, sense defallir en la causa de justícia i humanitat . . . atrauran les benediccions de milions; i durant segles la seva memòria serà honorada." <ref> William Jay, The Autobiography of William [ L´autobiografia de William] Jay, edited by George Redford and John Angell James (Edinburgh: The Banner of Truth Trust, 1974, original, 1854), p. 315.</ref>

La seva Perseverança
Considerant la destacada perseverança d´aquest home en favor de la justícia. Això és el que em va comprometre´m i demanar-me molt de temps tenir una gran dosi del que ell tenia.
Hi havia un raig d´esperança a 1804 que les coses podrien avençar cap a l´èxit (va esdevenir 3 anys enrere ) i Wilberforce va escriure: "Estic tant decebut que tremolo i gairebé no gosaré confiar fins que vegi l´ordre publicada al butlletí<ref> Pollock, Wilberforce, p. 189.</ref>. Però el fracàs del seus plans no el van fer defallir. Els seus adversaris es queixaven de què “Wilberforce va superar-se cada vegada que ells l´atacaven"<ref> Ibid. p. 123.</ref>. Un d´ells en particular va comentar el següent: ”És necessari observar-lo com està beneït per una quantitat prou suficient d´un esperit entusiasmat, que lluny de cedir a cops el reforçaven." <ref> Ibid. p. 105.</ref>
Quan John Wesley tenia 87 anys (a 1790) va escriure a Wilberforce per dir-li: “ A no ser que Déu us hagi creat per fer això, sereu derrotat per l´oposició humana i pels dimonis<ref> Ibid.</ref> 2 anys més tard Wilberforce va expressar en una carta: " Cada dia confio que la meva obra esdevingui més influenciada pels esforços constants i regulars que pels espontanis i violents”<ref> Ibid. p. 116.</ref> En altres paraules: en 15 anys estem a la primera fase de la baralla que ell considerava una marató mental més que un esforç mental que prevaldria en aquesta causa” .
6 anys més tard, cap el seu 41 aniversari va dedicar-se encara més a 1800 i prega: "Oh Senyor, purifiqueu la meva ànima de totes les faltes. Escalfeu el meu cor amb el vostre amor, animeu la meva naturalesa lenta i endreceu la volatilitat i inconstància que podria cansar-me de fer-ho be”<ref> Ibid. p. 179.</ref>. Déu li va respondre a aquesta oració i tot el món occidental podria estar satisfet que Wilberforce va conservar les seves constàncies i perseverança en fer-ho be.
Obstacles
El que mantenia Wilberforce perseverant durant dècades en aquesta causa única de justícia tan destacada no és només la seva durada sinó els obstacles que va superar en la batalla per l´abolició, primer del mercat d´esclaus i després l´esclavatge mateix. He esmentat els massius interessos financers d´ altres costats, personal i nacional. Semblava impensable que el Parlament pogués prescindir de les plantacions proveïdores de les colònies de les Índies Occidentals. En aquells temps hi havia polítics internacionals i la posició de la Gran Bretanya respecte la nova nació, com el EE. UU. d´Amèrica, França, Portugal i Brasil. Si una nació, com la britànica, va trencar unilateralment aquest mercat, però les altres- la qual cosa volia dir simplement que- a mesura que es mantenia el debat- el poder i la riquesa es desplaçarien cap altres nacions i que la Gran Bretanya es debilitaria internacionalment.
Havia doncs una crítica pública i una calumnia viciosa. És veritat que, quan Wilberforce va guanyar la primera victòria sobre el mercat de l´esclavatge, al febrer de 1807, a l´edat de 47 anys, tal com s´expressava John Pollock: "Aquesta experiència va aportar-lo una autoritat moral personal amb la gent i el Parlament per sobre de qualsevol humà” <ref> Ibid. p. 215. Wilberforce's own assessment of the resulting moral authority was this (written in a letter March 3, 1807): "The authority which the great principles of justice and humanity have received will be productive of benefit in all shapes and directions." [La seva valoració de Wilberforce com a autoritat moral era aquesta ( escrita en la carta del 3-mars-1807)” L´autoritat rebuda dels grans principis de la justícia i la humanitat produiran gran beneficis en totes les seves formes i direccions] </ref> Però, tal com es coneixia cada persona pública, i com Jesús prometi: <ref> Matthew 10:25, "If they have called the master of the house Beelzebul, how much more will they malign those of his household." [Mateu 10:25: Si ells han cridat al senyor Belzebut, quines coses més faran aquests maliciosos hostatges.] </ref> el millor de la humanitat pot esdevenir el pitjor de les bones obres”.
En una ocasió a 1820, 13 anys després de la 1a victòria, va adoptar una posició molt controvertida davant el cas de la fidelitat marital de la Regna Carolina i va experimentar una dramàtica oposició en contra d´ella. Va escriure en el seu diari el 20-juliol-1820. "Quina lliçó per un home que no basa el seu cor en la baixa popularitat desprès de 40 anys d´un generós servei públic, vaig ser considerat el centre per un hipòcrita entremaliat. O quin consol és volar i refugiar-se en Déu amb un amor i veritat inamovibles"<ref> Pollock, Wilberforce, p. 276.</ref>
Probablement el criticisme més greu mai rebut provenia de l´ adversari defensor anomenat William Cobett, a l´agost de 1823, que va convertit la proposta de Wilberforce de l´abolició en una qüestió moral al reclamar que Wilberforce pretenia cuidar-se dels esclaus d´Àfrica però descuidava “l´onatge de l´esclavatge” – del pobre desgraciat d´Anglaterra.
<blockquote>“ Sembla que hi teniu una gran afecte pels els negres, gruixuts o indolents i riure, cantar i ballar. . . [Però] mai heu fet cap acte en favor dels treballadors d´aquest país [frase que Cobett coneixia ser falsa]. . . . Feu una crida a Picadilly, Londres, entre aquells que viuen de la luxúria, que provenen del treball de la gent. Haurieu de visitar les fosses i cridar les desgraciades criatures envoltades de sacs pesats i les cames envoltades de fang; arribar fins les carreteres i apel·lar la seva emancipació i coses mig-mortes que estant picant pedra per construir-les fins a la mort per a que els administradors d´impostos puguin seguir. Quin insult és aquest i quin indesitjable i hipòcrita de sang freda podria enviar allà; quin insult és cridar la gent sota el nom de treballadors anglesos lliures; apel·lar aquests esclaus negres per substituir els treballadors britànics lliures; aquests pobres, desgraciats i deshonrats que estarien feliços de llepar els plats i els bols on els esclaus negres han esmorzat, menjat i sopat”<ref> Ibid. p. 287.</ref>.</blockquote>
Però més dolorosa que qualsevol crítica eren els mals en la seva vida familiar. Tothom coneix que qualsevol dificultat és superable si la família és feliç i completa. Però quan aquesta sofreix, totes les dificultats es multipliquen. Wilberforce i la seva esposa Bàrbara eren diferents: “Mentre ell era tendre, la Bàrbara estava normalment depressiva i pessimista. Ella estava preocupada per la seva mala salut que va durar tota la seva vida". I altres dones conegudes li deien: " que es queixava quan William no estava al seu costat" <ref> Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>
Quan el vell William era al Trinity College, d´Oxford, va apartar-se de la fe cristiana sense donar cap mostra, com va escriure en el seu diari “ un gran canvi". Va escriure el 10-gener-1819: "Oh el meu pobre William podria ser portat per la Gràcia divina, Oh, Senyor." L´11-març la seva pena va esclatar.
Everett, Freedom Fighter, pp. 64-65. [ Un lliure lluitador]</ref>

<blockquote>Oh pobre William. Quina estranyesa poden fer-lo tan miserable aquests que l´estimen molt i a qui ell estima. La seva naturalesa feble li fa la pràctica del seus companys i la seva feblesa i indolència natural l´ataquen com la pols o l´embruten com una espina. Pregaré per ell. Alah! podria estimar el meu Senyor i servir-lo. Déu escoltarà la meva oració i canviarà el seu cor." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref> </blockquote>
Ell va agafar la paraula de Henry Venn que en William no llegia les seves classes, però gastava el subsidi patern insensatament, comprant un cavall extra. Wilberforce agonitzava i va decidí tallar aquest subsidi, essent suspès de l´ escola i enviant-lo a altre família, sense permetre´l tornar a casa. "Ay el meu pobre William! Quina tristesa expulsar el meu fill gran!” <ref> Ibid. p. 268. From the diary, April 11, 1819. [ Del Diari....</ref>I al final William finalment va tornar a la fe, va lamentar-se a Wilberforce que 3 dels seus fills esdevinguessin autoritats anglicanes important amb poc respecte per l´església que dissentia que Wilberforce, sempre un anglicà, estimava la veritat i la vida evangèlica <ref> The official biography written by his sons is defective in portraying Wilberforce in a false light as opposed to dissenters, when in fact some of his best friends and spiritual counselors were among their number. After Wilberforce's death three of his sons became Roman Catholic. [ La biografia oficial escrita pel seu fill sobre una descripció de Wilbeforce en una falsa llum oposada als disidents, quan de fet alguns dels seus millors amics i consellers espirituals eren entre ells. Després del decès de Wilbeforce 3 dels seus fills varen ser catòlics romans]</ref>
La seva màxima dificultat va arribar de la mort de la seva filla Bàrbara. La tardor de 1821, als 32, va ser diagnosticada de consumpció (tuberculosis). Va morir 5 dies després de Nadal. Wilberforce va escriure el seu amic: "Oh, estimat amic, és en moments com aquests què es constaten les promeses de la Paraula divina tant per la mort dels familiars com pels assistents. . . . la persuasió garantida de la felicitat de Bàrbara ha tret l´atac de la seva mort<ref> Ibid. p. 280.</ref>. Sonava fort, però aquest cop va romandre llargament, i pel març de 1822, va escriure el seu fill: " estic confinat per una nova malaltia, la gota." <ref> Ibid.</ref>
La paraula “novetat” en aquella carta indica que Wilberforce treballava sota algunes discapacitat físiques que influïen en la seva vida política perseverant per sobre de tot. Va escriure a 1788 que la seva vista era dolenta [ gaire bé ] puc veure directament el meu bolígraf. “ La versió humorística d´això era que “ sovint vestia pobrament- segons un amic seu- i la seva roba algunes vegades era ridícula perquè no es mirava en un mirall. Des que els ull eren tan dolents que no el permetien veure la pròpia imatge clarament, sense preocupar-li veure alguna cosa!<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 69. [ Un lliure lluitador]</ref>. Però de fet, havia una mica d´humor en la seva malaltia ocular. Anys després ell sovint mencionava: “ la seva queixa dels meus ulls" de no poder veure prou be per llegir o escriure les primeres hores del dia”. "Això demostrava un símptoma del seu enverinament per la morfina”<ref> Ibid. p. 81.</ref>
Aquesta nefasta avaluació pertanyia al fet que des de 1788 la prescripció mèdica diària de pastilles d´opi a Wilberforce per controlar la debilitat de la seva colitis ulcerosa. Aquest medicament va considerar-se una “pura droga” i cap enemic li va retreure la seva dependència de l´opi per controlar la seva malaltia. <ref> Ibid. See pp. 79-81 for a full discussion of the place of opium in his life and culture. "Wilberforce resisted the craving and only raised his dosage suddenly when there were severe bowel complaints. In April 1818, 30 years after the first prescription, Wilberforce noted in his diary that his do this 'it's still as it has long been', a pill three times a day (after breakfast, after tea, and bedtime) each of four grains. Twelve grains daily is a good but not outstanding dose and very far from addiction after such a length of time." [ Vegeu la pp. 79-81 per situar el lloc de l´opi en la seva vida i cultura. “Wilberforce va resistir l´anhel i només va augmentar la dosi de cop després de greus sofriments intestinals. A l´abril de 1818, 30 anys després de la primera receta, Wilberforce va anotar en el seu Diari que ho va fer durar”: una pastilla 3 vegades al dia (després d´esmorzar, del berenar i anar a dormir) cada vegada 4 grans. 12 grans diaris és bo però no una dosis destacadai molt llunyana de l´addicció durant tant d temps]</ref>
"Els efectes ja eren manifests"- segons lese observacions de Pollock. "Wilberforce certament el feia més desorganitzat, més indolent (com manifestava sovint ) i despistat quan els anys l´envellien; aquesta és la prova de la seva força de voluntat que va aconseguir tant sota la seva càrrega que ni els metges ni ells comprenien." <ref> Ibid. p. 81.</ref>
A 1812 Wilberforce va decidir abandonar la seva plaça a Yorkshire – no els polítics però recollia menys demandes de seients des del petit comptat. Ho va justificar com el desig de dedicar més temps a la seva família. El temps era bo, perquè els 2 anys següents en el màxim del problema intestinal, d´un ull i d´una emergent problema pulmonar, va experimentar la deformació de la seva columna. "L´espatlla va començar a doblar-se i el seu cervell a defallir, cada any més fins que va quedar doblegat sobre el pit excepte aixecar-se pels moviments conscients: podia oferir una grotesca aparença però per la seva cara afable o el somriure que acompanyaven la seva boca<ref> Ibid. p. 234.</ref>. La resta de la seva vida utilitzava un braçalet que la majoria de la gent desconeixia<ref>"He was obliged to wear 'a steel girdle cased in leather and an additional part to support the arms. It must be handled carefully, the steel being so elastic as to be easily broken.' He took a spare one ('wrapped up for decency's sake in a towel') wherever he stayed; the fact that he lived in a steel frame for his last 15 or 18 years might have remained unknown had he not left behind at the Lord Calthorpe's Suffolk home, Ampton Hall, the more comfortable of the two. 'How gracious is God,' Wilberforce remarked in the letter asking for its return, 'in giving us such mitigations is and helps for our infirmities. [ Estava obligat a utilitzar una armilla metàl·lica en pell i una part afegida per portar armes. Devia manipular-la acuradament, i el metall era prou elàstica, fàcilment feble. Va adquirir una de recanvi ( constantment envoltat per una tovallola) on s´allotjava; de fet va viure en una franja metàl·lica el 15-18 anys podria haver viscut desconegut si no l´hagués deixat enrere en la casa de Calthorpe a Suffolk, Ampton, la més confortable de les dues. Què generós és Déu” insistia Wilberforce en una carta pel seu retorn” en proporcionar-nos consol i ajuda per les nostres malalties] </ref>
La clau de la seva perseverança 
Quina era la clau de la perseverança de Wilberforce sota aquests ensurts i problemes? Una de les principals eren la seva semblança infantil, el seu amor infantil i el propi amor inoblidable a Crist. Les demostracions i testimonis d´això eren nombrosos.
Una certa Miss Sullivan va escriure un amic sobre Willberforce a 1815: “ Mitjançant els tons de veu i expressions del seu control ens mostrava que la seva alegria era la seva característica més destacada del seu pensament, la joia sorgida de la plena confiança en els mèrits del Salvador i des de l´amor a Déu i a l´home. . . . La seva alegria era contagiosa <ref> Ibid. pp. 233-234.</ref>
El poeta Robert Southey va dir: “Mai he vist un home com aquest gaudint d´una serenitat perpetua, de la llum de l´esperit. Parlant amb ell, pot sentir-te segur que no existeixen artificis, que en cas d´haver un home bon i feliç seria ell<ref> Ibid. p. 152.</ref>. A 1881 Dorothy Wordsworth escrivia: Tot i la seva constitució i feblesa física està tan animat i viu com els dies de la seva joventut"<ref> Jay, The Autobiography of William Jay, p. 317. [ L´autografia de William]</ref> El seu sentit de l´humor i delit en tot el que era bo era força i impecable. A 1824 John Russell va fer un discurs als Comuns amb tanta picardia que Wilberforce no podia reprimir-se de riure."<ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>
Aquest costat lúdic el feia ser el preferit dels nens tal com ells ho eren d´ell. L´ amiga preferida de la seva filla, Marianne Thornton, deia sovint que "Wilberforce voldria tallar les converses serioses amb el seu pare i esclatar de riure sobre la gespa”. Eren destacables els seus afectes i gaudiments amb els nens<ref> Ibid. p. 289</ref>.
Una vegada que els seus fills jugaven a dalt de l´ escala se sentia frustrat per haver perdut una carta, sentia un gran soroll dels crits infantils. Aquest pensament sobtat el pertorbaria. En comptes d´un gran somriure en la seva cara, va dir: “ Quina benedicció és tenir aquests nens tant estimats. L´única cosa destacable, enmig de tan alleugerir, enmig de tantes presses, sentir les seves veus i saber que estan be” .<ref> Ibid. p. 183.</ref>
Era una pare diferent aquells dies. Pocs pares, gaudint de la seva riquesa i posició es dediquen als seus fills. Els criats i el majordom es cuidaven dels nens i eren allunyats de la seva vista la majoria de vegades. A canvi, William insistia en menjar la majoria de vegades amb els seus fills i se sumava als jocs. Jugava amb la pilota i a amagar-se i feia carreres amb ells. Durant els jocs els fills el tractaven com un més<ref> Ibid. p. 232.</ref>.
Robert Southey va visitar la casa quan tots els nens eren a dintre i va escriure meravellat "aquell desordre i caòtica confusió en l´habitatge de Willberfore en el qual la seva dona seia com la Paciència a dalt del seu monument mentre el seu marit “ com si cada vena del seu cos s´omplís de volum”<ref> Everett, Freedom Fighter, p. 70. [ Un Lliure lluitador]. </ref>
Altre visitant a 1816, Joseph John Gurney, un quàquer, va passar una setmana amb Wilberforce i comentava més tard: ” Mentre caminava per aquella casa ell imitava el ton d´un himne o Psalm com si no pogués refrenar els seus complaents sentiments d´agraïments i devoció." <ref> Pollock, Wilberforce, p. 267.</ref>
Havia doncs un amor infantil dels nens i una joiosa llibertat de l´atenció a un oblit personal saludable. Richard Wellesley, Duc de Wellington, escrivia després d´una trobada amb ell: “Vostè ha fet oblidar-me que és un gran home semblant oblidar-se tot el temps de vostè mateix."<ref> Ibid. p. 261.</ref>. L´efecte d´aquesta oblidada alegria era un altre signe de la seva salut mental i espiritual, anomenada una joiosa habilitat de veure tot lo bo d´aquest món en comptes de consumir-se pels propis problemes ( i mes quan aquests eren grans). James Stephen va senyalar a la mort de Wilberforce:” divertint-se i interessant-se per tantes coses, qualsevol cosa que deia era divertit i interessant... la seva presència era tan dolenta fins la somnolència com ho es la immortalitat” ..... el seva diversió era tan irresistible com la primera rialla d´infantessa"<ref> Ibid. p. 236.</ref>
Vet aquí la clau de la seva perseverança i efectivitat. La seva presència era fatal “per la somnolència i la immoralitat". En altres paraules, la seva indòmita alegria movia la resta a ser bons i feliços. Es mantenia a si mateix i influïa en els altres amb la seva joia. Si cap home us pot robar la vostra alegria, us pot robar el seu ús. L´alegria de Wilberforce era indomable i a més empenyia els cristians i els polítics durant tota la seva vida.
Hannah More, el seu ric amic i patró en moltes dels seus esquemes per fer el be, li deia: " Declaro que penso que esteu servint a Déu essent vos mateix agradable. . . la gent mundana i ben disposada, la que mai se sentirà atreta per la religió mitjançant els clergues rectes i severs, i menys si es trobessin en el seu camí" <ref> Ibid. p. 185.</ref>. De fet, penso que una de les raons de que Wilberforce no li agradés la paraula "Calvinista" encara que les seves doctrines semblessin alineades amb les que Whitefield i Newton predicaven ho semblessin realment: els Calvinistes tenen la reputació de ser alegres.
Pel que sembla un cert Lord Carrington expressava a Wilberforce la seva desconfiança de l´alegria. Wilberforce el va respondre:
<blockquote>La meva gran objecció al sistema religiós mantingut per molts que es declaren homes de l´església ortodoxa. . . és que així s´intenta creure com un sistema de prohibicions més que de privilegis i d´esperances, i més que l´ordre d´ alegrar-se, tan intensament reforçat en el Nou Testament, és pràcticament rebutjable i la Religió té un aspecte de prohibicions i tenebres i no com una de pau, d´ esperança i de joia” <ref> Ibid. p. 119.</ref> </blockquote>
Vet aquí una clara expressió de convicció d´en Wilberforce que la joia no és opcional. És una "ordre” . . . força insistent en el Nou Testament". O, com diuen altres: “ Podem aprofundir en qualsevol part del volum sagrat sense trobar abundants proves que aquesta és la religió dels afectes exigits particularment per Déu. . . . Joia . . . y que forma part dels nostres límits inexorables i compromet la nostra tasca acceptable. . . . Un cor fred . . . insensible és força representat com a crim" <ref> Ibid. p. 46.</ref>.
Per això l´alegria de Wilberforce era ambdues coses: un mitjà de supervivència i de perseverança d´un costat i un profund acte de submissió, obediència i tasca per l´altra. La joia en Crist era obligatòria. I aquesta joia era l´única manera de superar exitosament el fracàs temporal a través de dècades: “ Mai és el moment....- va escriure- d´inculcar amb més força que en aquests que vivim, la saviesa de cercar la riquesa més enllà de les vicissituds humanes"<ref> Ibid. pp. 45-46.</ref>.
La paraula "cercar” és important. Aquesta no és com Wilberforce va superar perfectament "assolint la plena mesura de l´alegria”. Havia gran baralles en el seu esperit i en el Parlament. Per exemple, al Mars de 1788, després de greus problemes de colitis, semblava patir una “nit obscura en la seva ànima". " Les imaginacions corruptes apareixen constantment en el meu cervell i nombrosos temors m´envolten a cada costat”. . . " <ref> Ibid. p. 239.</ref>. Podem fer una ullada de com va lluitar per l´alegria en aquells moments que va escriure en el seu quadern d´oracions:
<blockquote>Senyor, com sabeu que cap força, saviesa ni poder humà poden significar ni alleugerir-se. Només aquest poder pot alliberar-me. Vaig ràpid cap a vos per ajuda i auxili, oh, Senyor, permeteu-me arribar ràpidament, doneu-me moltes proves del vostre poder diví; tinc moltes dificultats, insuperables per a mi; però inconsiderables i lleugeres, mireu-me, oh Senyor, amb compassió i favor per restablir-me, amb tranquil·litat i comoditat en el món, o en l´altre, traslladar-me a un estat de pau i felicitat. Amén”<ref> Ibid. p. 82.</ref></blockquote>.
Menys destructors que “ una nit obscura” eren els desànims recurrents amb els seus propis errors. Però cada vegada que llegim les seves auto-inculpacions, escoltem l´esperança de la victòria que el mantenien i restablien l´alegria un cop i altre. Per exemple el 13 febrer de 1798 escrivia en el seu Diari: tres o quatre vegades havia trencat les meves decisions des que vaig usar el meu llapis i ay, quin desgraciat que sóc!... Quina mort, com matar aquests sentiments cada vegada millors... encara no... no... podria, oh Senyor, ser capaç de penedir-me i tornar cap a vos amb tot el meu cor, estic volant cap a Vos. Això ha estat per sobre de totes les mesures, mercès i agraïments" <ref> Ibid. pp. 81-82.</ref>.
A més, quan diem que aquesta felicitat era insuperable i invencible a causa de estar lluny de les vicissituds humanes, no volem dir que fos més enllà de les lluites; volem dir que va reafirmar això i després de cada manifestació social i del seu esperit..
La base se la seva alegria 
Doncs la darrera pregunta que ens fem és: en què es basava? D´on provenia ? si de la seva infantessa, del seu amor infantil, de l´oblit de si mateix, indomable joia era una clau important per la seva perseverança en la llarga durada del tema de l´abolició, en què es basava una joia com aquesta? Cóm podem associar-nos en tal mena de joia i tal mena de perseverar implacablement en el sentit de la justícia?
La càrrega principal en l´obra de Wilberforce, “Una visió pràctica del Cristianisme” és mostrar-nos que el vertader Cristianisme, que consisteix en aquests nous afectes espirituals, indomables estan arrelats en les grans doctrines de la Bíblia sobre el pecat i la fe. "Deixeu-li doncs qui aprofundiria i creixeria en aquest principi cristià, predicar més sobre les grans doctrines de l´Evangeli<ref> Ibid. p. 150. He confesses again after a sarcastic rejoinder in the Commons, "In what a fermentation of spirits was I on the night of answering Courtenay. How jealous of character and greedy of applause. Alas, alas! Create in me a clean heat O God and renew our right spirit within me" (p. 167). [ Ell confessava novament contra una rèplica sarcástica en el Comuns: “ en una producción dels esperits que vaig fer a Courtenay aquella nit. Quin carácter més gelòs i necessitat d´aplaudiments.. ala…ala! Crear una escalfor neta en mi, Oh, Déu i un esperit correcte adintre de mi ( pp.167)</ref>. Ell deia més específicament:
<blockquote>Si gaudíssim... [en Crist] tant del triomf com varen fer els cristians; hem d´aprendre, com ells, a basar la nostra veritat en Ell i adoptar el llenguatge dels Apòstols: “Déu prohibeix la gloria que l´hauria de glorificar, salvar-se en la creu de Jesús Crist” [Gàlates 6:14], "Qui de Déu ens ha fet saviesa, rectitud, sacrifici i redempció" [1 Corintis 1:30]. <ref> Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 170. [ Una visió pràctica del Cristianisme]</ref>
</blockquote>
En altres paraules, la joia que triomfa per sobre de tots els obstacles i persevera fins al final de la baralla per la justícia està arrelada sobre tot en la Doctrina de la Justificació per la Fe. Wilberforce diu que tots les faltes espirituals i pràctiques dels cristians nominals en aquesta edat – la manca de afectes religiosos i la moral reformada- prové de la errònia concepció dels principis fonamentals del Cristianisme. Ells consideren no que el Cristianisme té un esquema “per justificar els impius” [Romans 4:5], morint Crist per ells “en cas dels pecadors "[Romans 5:6-8], un esquema “ per reconciliar-se amb Déu – en cas dels enemics [Romans 5:10]; i per fruir dels efectes de la felicitat, no de la causa de ser justificats o reconciliats. <ref> Ibid. p. 66.</ref>
Des del principi de la seva vida cristiana a 1785 fins la seva mort 1833, Wilberforce va viure allunyat de les “grans doctrines de l´Evangeli” especialment de la doctrina de la Justificació per la Fe només basada en la sang i rectitud de Jesús Crist. Això alimentava la seva joia i la joia de Crist es va convertir en la seva força (Nehemiah 8:10). I aquesta força va dedicar-la a la causa de l´abolició del mercat de l´esclavatge fins a triomfar.
A més en qualsevol zel per l´equilibri racial i reconstruir la cultura evangèlica dels blancs i dels negres que no ens permeti oblidar aquestes lliçons: Mai menysprear el lloc principal de Déu, la doctrina de la seva exaltació, treballar per ser indomablement alegres en tot allò que Déu és en Crist per tot nosaltres, confiant en la seva tasca infinita; sense ser mai mandrosos per fer el bé- que aquests homes vegin el bé i glorifiquin al Pare que està en el cel (Matthew 5:16).
<reference/>

Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

Kathyyee — Fri, 28 Feb 2020 02:07:59 GMT

Kathyyee:

Doctrines Peculiar, Moral Pública, i Política del Benestar

Kathyyee — Fri, 14 Feb 2020 03:30:29 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wi...».

{{info|Peculiar Doctrines, Public Morals, and the Political Welfare}}Si vol comprendre i apreciar la vida i la tasca de William Wilberforce, una de les coses més profitoses per començar és la lectura de la seva obra: ”Una visió pràctica del Cristianisme” i desprès les biografies. Aquest llibre va publicar-se a 1797 quan Wilberforce tenia 37 anys i era membre del Parlament Britànic al voltant de 16 anys. Aquesta obra va esdevenir molt popular en aquella època. Va imprimir-se 5 vegades en 6 mesos i traduïda a 5 llengües estrangeres. El llibre demostrava clarament què guiava Wilberforce com a persona i com a polític. I si això no queda clar en el seu llibre, lo més probable és que no ho vegeu clarament en altres biografies.
El que cridava l´atenció de Wilberforce era la seva lleialtat al que ell anomenava “ les doctrines peculiars" del Cristianisme. Aquestes- deia, donaven peu a veritables afectes – el que podríem dir "passió" o "emocions" – per coses espirituals que, a la vegada, trencaven el poder de l´orgull, de la cobdícia i de la por i aleshores portava a transformar la moral i per tant acabava en la política del benestar de la nació. Deia: "Si . . . el principi de la veritable religió [com la cristiana] ha de guanyar terreny . . no estimem els efectes de la moral pública, i la conseqüent influència sobre la nostra política del benestar." William Wilberforce.- A Practical View of Christianity, [Una visió pràctica del Cristianisme] Ed. by Kevin Charles Belmonte (Peabody, MA: Hendrickson Publishers, 1996), p. 211.
Però no era un pragmàtic o usuari, sinó un dels homes més pràctic dels seus dies. Era un emprenedor. Un dels seu biògrafs deia: “ Li faltà temps en el seu cap per fer la meitat de la seva tasca." John Pollock, Wilberforce (London: Constable and Company, 1977), p. 223. James Stephen, que el coneixia molt bé, remarcava: "Les fàbriques no treballen més ràpidament a Leeds o Manchester que els esquemes de benevolència sota el seu taulat." Ibid. "Cap home- escrivia Wilberforce- té dret de romandre ociós". " En un món com aquest hom es trobi- demanava-, [què] la salut i l´oci i la seva afluència no puguin trobar tal ignorància per corregir, algun error per endreçar, res per suplir ni misèria per alleugerir? Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 90. [Una visió pràctica del Cristianisme] En altres paraules: vivia per fer el be o- com deia Jesús- “ que la seva llum llueixi abans que els homes puguin veure els seus fets i glorifiquin al Pare en el Cel (Matthew 5:16).
Però era una pràctica amb una diferència. Creia profundament que els nous afectes cap a Déu eren la clau de la nova moral (o de les maneres, com es deia a vegades) i desprès de la darrera reforma. I aquests nous afectes i reforma no provenien només dels sistemes ètics. Provenien del que ell anomenava "doctrines particulars" del Cristianisme. Per a Wilberforce, els actes naixien de “ les doctrines particulars.". Però en aquest terme distingia el centre de la doctrina de la depravació humana, el judici diví, i la feina substitutiva de Crist a la creu, només la justificació per la fe, la regeneració per l´Esperit Sant i la necessitat pràctica dels resultats en una vida dedicada a les bones obres. "The grand radical defect in the practical system of these nominal Christians, is their forgetfulness of all the peculiar doctrines of the Religion which they profess – the corruption of human nature – the atonement of the Savior – the sanctifying influence of the Holy Spirit. " [ Un gran defecte del sistema pràctic dels cristians de nom és el seu oblit de les doctrines particulars de la religió que professen: la corrupció de la naturalesa humana- l´expiació del Salvador- la influència santificadora de l´Esperit Sant-Ibid. pp. 162-163.
Va escriure la obra ”Una visió pràctica del Cristianisme“ on mostra que el “centre”His favorite word for the majority of nominal Christians in Britain in his day. [ La seva paraula favorita en el seu dia per la majoria dels cristians de nom a Gran Bretanya] dels Cristians a Anglaterra era merament nominal perquè havien abandonat aquestes doctrines en favor d´ uns mètodes ètics i havien perdut el sentit ètic de la vida i de la política del benestar. Ell escrivia:

<blockquote>El costum fatal de considerar la moral cristiana diferent de les doctrines guanyava força insensiblement. A les hores les doctrines peculiars de la Cristianisme cada vegada es quedaven més allunyades de la vista, i tal com s´esperava, el sistema moral va començar a decaure i encongir-se, essent tret allò que l´havia donat vida i nodrit." Wilberforce, A Practical View of Christianity, p. 198. [Una visió pràctica del Cristianisme]</blockquote>
Va comprometre´s amb els cristians anglesos nominals sense tornar els seus ulls cap” les grans particularitats del Cristianisme” [ sinó] tenint-los en compte, com els principals sentits deriven dels seus principis i reben els millors suports." Ibid. p. 70.
Sabent que Wilberforce va ser un polític durant la seva vida adulta, sense perdre mai una elecció des que tenia els 21 anys, podríem sentir-nos temptats de pensar que els seus motius eren purament pragmàtics – tal com deia sovint "si la Cristiandat treballa per produir el benestar polític, hem d´utilitzar-lo” però aquest no era el seu esperit mental ni la seva vida. De fet, pensava que aquest pragmatisme arruïnaria el que ell pensava, reformar la cultura.
Prendrem l´exemple de cóm la gent defineix el pecat. Quan considerem la naturalesa del pecat, Wilberforce deia” el gruix dels cristians a Anglaterra estimaven la culpa de un fet “ no per la seva proporció en què, segons la Escriptura, [accions] són ofensives a Déu, sinó també a la societat" Ibid. p. 147. Ara, davant això ens sembla noble, càlid i pràctic. El pecat fereix la gent, per tant no pequeu.
Seria adient aqueta definició per la societat? Però Wilberforce diu: ” les nocions superficials- diu Wildeforce- de la culpa i del pecat ens revelen una mancança de tota l´adoració de la Divina Majestat. Aquest principi [ d´adoració de la Divina Majestat] és justament el terme de les Escriptures. “El començament de la saviesa [Psalm 111:10]”Ibid. p. 149. I sense ella, res no estarà ben fet per l´home, espiritualment o políticament. A més, la supremacia de la glòria divina són totes les coses que nosaltres diem “ el nostre màxim governador” de tota la vida.Ibid. p. 81. El be de la societat mai s´ha de posar per davant. El be de la societat no l´ha de sobrepassar. No és noble i falla el be de la societat. El be de la societat no ha d´esser el be primari.
Un exemple pràctic de cóm treballa el nostre cervell podria ser una pràctica del enfrontament. Wilberforce odiava la pràctica de la confrontació – una pràctica que demandava un home honorable acceptar el repte del duel quan altre se sent insultat. Un amic íntim de Wilberforce i Primer Ministre, William Pitt, va mantenir un enfrontament contra George Tierney a 1798, i Wilberforce estava esgarrifat de veure cóm arriscava la seva vida d´aquesta manera i el de la nacióPollock, Wilberforce, p. 162.. Va haver molta oposició davant aquestes irracionalitats. Però Wilberforce va escriure:

<blockquote>Sembla dur explicar en què consisteix essencialment la culpa; és una preferència deliberada del favor humà, abans d´aquest favor i aprovació de Déu “in articulo mortis “ [a punt de morir], d´un instant durant la vida i la d´ una criatura estan en joc, i mentre nosaltres correm el risc de veure un veritable acte ofensiu"Wilberforce, Real Christianity, p. 115- 116. [El veritable cristianisme] en presència del nostre executor”. </blockquote>
En altres paraules, ofendre Déu té una consideració important, sense matar un home ni perillar la nació. Això és un punt important a Wilberforce. No era un polític pragmàtic. Més bé era un cristià radical centrat en Déu que un polític. Haurem de retrocedir sobre cóm va treballar la fe cristiana en la seva vida i entre els polítics, però per començar fem un repàs de la seva vida.
Els seus primers anys
Wilberforce va néixer el 24-agost-1759, a Hull ( Anglaterra). El seu pare va morir just abans del seu 9è aniversari. Va ser enviat a viure amb els seus tiets, William i Hannah, on va rebre les influències evangèliques. La seva mare pertanyia al nivell més alt de la església i volia convertir el seu fill en “Metodista". El va treure de l´internat de l`escola i portar-lo a una altre.Pollock, Wilberforce, p. 5. Admirava Whitefield, Wesley i John Newton quan era nen. Però en aquesta nova escola, deia “no aprofitava res d´allà”. I així va passar al Col·legi de St. John a Cambridge. Era ric i podria independitzar-se dels seus pares i sobreviure pel seu treball. Va perdre l´interès per la religió bíblica i l´agradava moure´s entre l`elit social.
Va fer amistat amb el seu contemporani William Pitt, qui justament en pocs anys, al 24 anys va arribar a ser Primer Ministre d´Anglaterra a 1783. En els primer anys va córrer per ocupar un lloc en la Cambra dels Comuns per la seva ciutat de Hull a 1780 als 21 anys. Va invertit £8,000 en l´elecció. Els seus diners i el seu increïble do per parlar varen triomfar sobre els opositors. Desprès d´això Wilberforce mai va perdre una elecció fins al dia de la seva mort, just abans dels 74 anys. A 1784 va intentar l´elecció més influent de Yorkshire i ho va aconseguir. A les hores, va iniciar els 15 anys en la política anglesa. Va començar la vida nocturna com un infidel de la classe alta, amant de les festes. Era solter fins els 37 anys. En aquells moments va trobar la Bàrbara el 15-abril-1797. Va enamorar-se de seguida- Els següents 8 anys es varen comprometre i casar-se el 30-maig. Només 2 setmanes desprès de la mort de William als 36 anys. Durant els primers 8 anys de matrimoni varen arribar 4 fills i 2 filles. Podem retrocedir a la vida d´en William com a pare de família perquè això va influir en el seu caràcter i mantenir discussions polítiques diàries.
He obviat el detall més important: la seva conversió en un profund cristià, de fe evangèlica. És una gran història de la providència divina, buscant una persona aparentment d´opcions oportunistes. Durant les llargues vacances del Parlament Wilberforce viatjava sovint amb els seus amics o la família. Durant l´hivern de 1784, quan els 25 anys, en un impuls, va invitar Isaac Milner, un amic de l´escola primària i tutor al Queens College, Cambridge, per anar amb ell, la seva mare i la germana a la Rivera Francesa. Per sorpresa va convertir-se en un cristià sense esdevenir cap estereotip que Wilberforce tenia dels evangelistes. Varen passar-se hores parlant sobre la fe cristiana.
En altre moment semblant, Wilberforce veia, descansant a casa, on hi havia una còpia de “l´Aparició i progrés de la religió en el meu esperit” de Philip Doddridge (1745). Va comentar-la amb Millner i el va respondre que “ era una de les millors obres mai escrites, va suggerir emportar-se-la i llegir-la en tornar a casa.Ibid, p. 34. Posteriorment Wilberforce va sentir-se fortament influenciat per aquesta obra sobre la pròpia conversió. En arribar a casa, al febrer de 1785, havia aconseguit " el sentiment intel·lectual del punt de vista humà bíblic, de Déu i de Crist” . Però no reclamaria el que més tard descrivia com un autèntic cristià. Tot era intel·lectual. El va remetre al seu pensament, sobre la seva vida política i social.
Aquell estiu, Wilberforce i Millner varen viatjar i debatre llargament sobre el Nou Testament grec. Lentament la seva “assumpció” intel·lectual va esdevenir una profunda convicció." Ibid, p. 37. Una de les primeres manifestacions del que ell anomenava “ el gran canvi” – la conversió- era el menyspreu que sentia per la riquesa i la luxúria en que vivia, sobretot en els seus viatges entre les sessions parlamentàries. Els resultats varen ser evidents des del començament de la seva vida cristiana, i semblava la seva darrera passió per canviar la pobresa i les seves conseqüències de la seva posició en mitjans de benedicció dels oprimits.
La simplicitat i la generositat eren signes de la seva vida. Va escriure molt desprès del seu matrimoni: ”Fet correctament, he de ser capaç de donar ¼ dels meus ingressos els pobres” Betty Steele Everett, Freedom Fighter: The Story of William Wilberforce. [Un lluitador lliure: La Història de Wilbeforce] (Fort Washington, PA: Christian Literature Crusade, 1994), p. 68.. El seu fill informava que després de casar-se, havia donat ¼ dels seus ingressos, però un any més tard es va desprendre de £ 3000 més dels que posseïa. Escrivia que “ els rics es consideraven ells mateixos, com acceptables, però, des de la feblesa de [la seva] naturalesa, com altament perillosos; i [els hem de valorar] sobretot no com instrument de luxe o esplendor, sinó com a mitjans d´honorar el seu Benefactor i menysprear les misèries de la humanitat Wilberforce, Real Christianity, p. 113. [El veritable cristianisme] . Aquesta era la manera de treballar el seu cervell: qualsevol tasca dels polítics està dirigida a alleugerir la pobresa i augmentar la felicitat.
Cap l´octubre se lamentava sentir-se molt avergonyit “de la seva terrible ociositat”. Estava tan decebut de la vida anterior que va escriure amb aparent exageració: “Estava completament afligit. Estic segur que cap ésser humà pot patir més que jo durant mesos. Sembla que afectava la meva causa” Pollock, Wilberforce, p. 37. Estava turmentat pel nou significat del seu cristianisme sobre la seva vida pública. W. Pitt va intentar comentar-li sobre què era un evangèlic i argumentava que oferiria els seus talents d´aquest canvi tant per ell mateix com per la humanitat”Ibid, p. 38..
 

<hr />
<hr />

Una passió per l´ Exaltació del Poder de Crist

Kathyyee — Thu, 09 Jan 2020 14:07:39 GMT

Kathyyee:

{{info|A Passion for Christ-Exalting Power}}Martyn Lloyd-Jones en la “Necessitat de Regenerar-se i el Baptisme amb el St. Esperit”. 
La Conferència pels Pastors a 1991 a Betlem.

Martyn Lloyd-Jones: el Predicador 
El juliol, 1959 Martyn Lloyd-Jones i la seva esposa, Betham, passaven les seves vacances a Gales. Ells assitien a una petita celebració matinal el diumenge i Lloyd-Jones els hi va demanar: “ Volen que us adreci algunes paraules aquest matí?”. Els assistents varen dubtar per que estàvem de vacances i no volien presumir de les seves energies. Però la seva esposa va dir: “ l´hi-ho permetin, predicar és la seva vida!” (veure la 1a nota). Era una frase vertadera, en el prefaci del seu llibre influent – “ Sermons i Predicadors- deia: “Predicar ha estat la meva vida laboral...per a mi, la tasca de predicar és la més alta i més gran i la crida més gloriosa per qualsevol que hagi estat cridat (veure la 2a nota)
Molts de nosaltres el consideraven el “darrer predicador del Calvinisme Metodista” perquè ell combinava l´amor de Calvin per la veritat i la doctrina reformada amb foc i passió de la regeneració metodista del segle XVIII (veure la 3a nota). Durant 30 anys va predicar des del púlpit de la Capella de Westminster a Londres. Això volia dir 3 sermons diferents cada cap de setmana normalment: el divendres a la tarda, el diumenge pel matí i per la tarda. Al final d´aquesta carrera, remarcava: “Puc dir honestament que no podria creuar el carrer per escoltar-me predicant!” (veure la 4a nota)
Però això no era el que sentien els demés. Quan J. I. Packer, de 22 anys, era estudiant va sentir el sermó d´en Lloyd-Jones cada diumenge per la tarda durant el seu any universitari entre 1948-49. Va comentar que “ell mai va escoltar un sermó com aquell”. El va sentir com la força del shock elèctric, portant al menys un del seus assistents el sentit de Déu més que cap altra persona que havia conegut (veure la 5a nota).
Molts de nosaltres hem sentit aquest shock mitjançant la forma escrita dels sermons de Lloyd-Jones. Recordo molt clarament haver sentit George Verwera a “Urbana 67” que els 2 volums de Lloyd-Jones sobre el Sermó de la Muntanya era el tema més important que mai havia llegit. Vaig comprar-me els seus llibres i llegir-los l´estiu de 1968 entre la Universitat i el Seminari. L´impacte va ser inoblidable. Mai abans vaig ser un petit noi, assegut a prop del sermó del meu pare, que estava commogut per el que J. I. Packer anomenava “ el pes i la grandesa de les qüestions espirituals” (veure la 6a nota). Aquest era l´efecte que ha tingut i continua tenint. Per alguns, era anomenat simplement el predicador més gran d´aquest segle” (veure la 7a nota)
Un exemple de la seva vida. 
El seu pas cap a Westminster era únic. Va néixer a Cardiff, Gales, el 20 de desembre de 1899. Va traslladar-se a Londres amb la seva família quan comptava els 14 per ingressar a la Escola de Medicina de l´Hospital St. Bartomeu (professor) on va rebre el seu títol M. D. al 1921 i arribà a ser assistent del Cap de Servei de Sir Thomas Horder. El famós Horder descrivia Lloyd-Jones com "el pensador més acurat que mai he conegut!” ( veure la 8a nota).
Entre 1921- 1923 va patir una profunda conversió. Va ser un canvi tant fort que es va dedicar a predicar amb tanta passió que sobrepassava la vocació de metge. Va sentir un anhel molt profund per retornar a la seva Gales nativa i predicar. El seu primer sermó va ser a l´abril de 1925 i la nota que va sentir-se va ser el tema recurrent de la seva vida”: Gales no necessita més converses sobre l´acció social, necessita “ un gran despertar espiritual!”. El tema de renaixement amb el poder i una vitalitat real va romandre com la passió en el decurs de la seva vida (veure la 9a nota).
Va ser anomenat com el Pastor de Betlem del Moviment Missioner de l´Església a Sandfields, Aberavon a 1926, i l´any següent va casar-se amb una de les seves primeres alumnes de Medicina, Betham Phillips al 8-gener. En el decurs de la seva vida junts varen tenir 2 filles: Elizabeth i Ann.
Els seus sermons varen recórrer Anglaterra i Amèrica. Eren populars, clars com el vidre, semblaven doctrinals, lògics i apassionats. A 1937 va predicar a Filadèlfia on G. Campbell Morgan pensava ser allà. Es va sentir tan impressionat que va sentir-se impulsat a unir-se amb Lloyd-Jones en la Capella de Westminster de Londres.
Era el moment que Lloyd-Jones va ser considerat president de la Universitat Calvinista Metodista a Bala, al Nord de Gales. Va rebutjar aquest nomenament de Westminster com a membre de l´equip. La Universitat va tornar-lo a rebutjar. El seu principal suport dins l´equip de la Universitat va perdre el tren i no va oferir el seu suport a la presidència. Per tant va acceptar la crida de Westminster i va romandre allà 29 anys fins la seva jubilació a 1968.
No puc evitar el silencia per agrair-vos les decepcions, els canvis i contratemps en les nostres vides que Déu acostuma a plantejar-nos justament quan Ell ens necessita. Quina evangelització moderna tan diferent hauria estat a Anglaterra sense els sermons de Martyn Lloyd-Jon a Londres durant 30 anys. Què diferent seria la meva vida sense llegir els seus sermons durant l´estiu de 1968! Pregar a Déu per la pèrdua de trens i altres incidents!
Lloyd-Jones i G. Campbell Morgan varen exercir junts els seus ministeris fins a la jubilació d´en Morgan a 1943. Quan Lloyd-Jones era l´únic pastor que predicava durant 30 anys. A 1947 l´assistència matinal al Diumenge era al voltant de 1.500 i per les tardes al voltant de 2.000 quan el fidel era atret per la llum, força i la profunditat doctrinal del sermó. Es vestia de negre obscur Ginebra, sense ironies ni acudits. Com Jonathan Edwards, 200 anys abans, mantenia audiències degut al pes i a l ´intensitat de la seva visió de la veritat.
Va caure malalt a 1968 i ho va interpretar com un signe de la seva jubilació per dedicar-se a escriure. Va exercir aquesta tasca durant 20 anys, i va morir tranquil·lament el 1r de març de 1981.
Renegerar-se és un bateig amb l´Esperit Sant.
Des del començament fins al final de la seva vida de Martyn Lloyd- Jones va ser un avís per aprofundir en 2 temes- la profunditat de la doctrina bíblica i la experiència espiritual vital. Llum i calor. Lògica i escalfor. Paraula i St. Esperit. Un cop i altre, hauria lluitat en 2 fronts: per un costat, contra la mort, l´intel·lectualisme formal i institucional, i per altre, contra l´emoció superficial, simple, orientat cap a l´entreteniment, centrat en l´home. Contemplava el món amb una situació desesperada sense Crist ni esperança; i a l´església sense poder canviar-ho. Una part de l´església patia enganys intel·lectuals i l´altra assumia les mentides del compromís evangèlic o l´ensenyament carismàtic desatès (veure la 10a nota). Per a Lloyd-Jones l´única esperança era històrica, el regeneració centrada en Déu.
El que m´hauria agradat fer amb vostè aquest matí és meditar el significat de la regeneració als sermons d´en Lloyd-Jones- especialment. Entendre quina mena de poder buscava i quina aparença tindria quan arribés, i cóm creia que l´hauríem de cercar (veure la 11a nota )
Lloyd-Jones va fer més que altres homes d´aquest segle- penso- per restablir el significat històric de la paraula regeneració.

<blockquote>Regeneració és un miracle d´alguna cosa que només pot explicar-se per la intervenció directa de Déu... Els homes poder fer campanyes evangèliques però mai han produït una regeneració (veure la 12a nota). </blockquote>
Però per a Lloyd-Jones era una gran tragèdia que la comprensió més profunda d´aquest renéixer, com a poderós fluxe del Sant Esperit, s´hauria perdut en el temps que ell va fer servir com a motiu del 100 aniversari del Regeneració gal·lesa: “ Durant els darrers 70- 80 anys”- deia- la noció d´una visita, el baptisme de l´Esperit diví ha caigut sobre l´Església!” (veure la 13a nota).
Ell ho justificava amb raons diferents ( veure la 14a nota). Però ell diu que la raó teològica més important per romandre indiferent davant el regeneració era que el Sant Esperit va arribar a tots el Dia de Pentecostes, per tant Ell no podia tornar de nou, i pregar per la seva regeneració era erroni i inútil (veure la 15a nota). Per aquesta raó, Lloyd- Jones va començar a separar certes maneres normals d´ interpretacions evangèliques del bateig del St. Esperit. El rebutjava força la visió normal que el compara el bateig espiritual dels Fets 2nd amb el 1r del Corintis 12:13. Descriu aquest punt de vista que rebutja així:

<blockquote>“Sí, [Fets 2nd] era el bateig del St. Esperit. Però tothom ho enten així i inconscientment no estem preocupats per això, ens ha arribat el moment de creure i regenerar-nos. En aquest acte Déu ens integra en el Cos de Crist. És el bateig del St. Esperit, per tant no demaneu cap altre bateig de l´Esperit Sant o a Déu que la llenci sobre la Església... no és sorprenent que ens arribi aquesta mena de sermó o que guany actualitat, que el fidel hagi aturat la regeneració (veure la 16a nota)</blockquote>
Quan un Reformador teològic com Klaas Runia s´oposava al Pentecostalisme, Lloyd-Jones estava d´acord amb la seva insistència en les llengües i que la “queixa” de dons era erroni però estava incòmode pel concepte de bateig del St. Esperit de Runia. Va escriure tot contestant-l´hi:

<blockquote>“Sento que vostè realment no permeti la regeneració”. I ho demostra quan diu: “Llegeixi tots els passatges que parlen sobre l´Esperit Sant i l´Església. Com sempre: Arriba a ser el que vostè és, TOTS VOSTÈS. Esdevé simplement una qüestió: “SIGUI qui és i prou!”, i llavors, com pot demanar la regeneració, i sobretot, cóm s´expliquen els regeneracionistes en la història de l´església (veure la 17a nota)? Renéixer és quan l´Esperit Sant baixa i la derrama. Lloyd-Jones és sincer quan relaciona el bateig del St. Esperit amb la regeneració.</blockquote>
<blockquote>Aqui està el 1r principi: Estic d´acord que vostè sigui un creient, que l´Esperit Sant està amb vostè, inclòs sense estar batejat amb el St. Esperit... Aquest bateig en el St. Esperit és alguna cosa concedida per Crits, no pel St. Esperit... El nostre bateig en el Cos de Crist és una tasca de l´Esperit Sant [aquest és el 1r punt del Corintis 12:13] quan la regeneració és la seva tasca, però aquesta és completament diferent: és el bateig de Crist en el St. Esperit. I us suggereixo que sigui alguna cosa òbviament diferent de ser cristià, de ser regenerat, de relacionar-se amb el St. Esperit (veure la 18a nota)<blockquote>

Lamentava que, identificant el bateig del St. Esperit amb la regeneració, es fet inconscientment i sense sentit. Aquesta no és el mètode experimentat en el “Llibre del Fets” (veure la 19a nota). Deia paraules gruixudes sobre aquesta idea:

<blockquote>“ El fidel que considera [el bateig de l´Esperit Sant] espera que en regenerar-se sembli no només que rebutgi el Nou Testament si no que està apaivagant l´Esperit!” (veure la 20a nota).</blockquote>
El Bateig de l´Esperit Sant dóna una seguretat excepcional i joia.... 

Ell creia que aquest ta opinió ens decebria al buscar les necessitats actuals de la Església: “ El que més necessita en els moments presents- ens diu ell - és garantir la salvació als cristians!” – que ens arriba d´una manera especial mitjançant el baptisme de l´Esperit Sant (veure la 21a nota). Ell distingia entre la “ habitual seguretat” del Nen Jesús i el que ell anomenava “seguretat inhabitual” (veure la nota 22a) or la “seguretat total” (veure la 23a nota) que rebem amb el bateig de l´Esperit Sant.
Quan els cristians es bategen de l´Esperit Sant, tenen una sensació de força i de la presència de Déu mai abans coneguda- i això és la forma d´ assegurança més gran possible (veure la 24a nota)
El baptisme de l´Esperit Sant es una recent manifestació de Déu cap la nostra ànima. Vostès tenen un coneixement excessiu de l´amor diví en el Senyor i en Jesús Crist, el Salvador... aquesta és la característica més gran i important del bateig de l´Esperit Sant (veure la 25a nota). És experimental. És innegable. Existeix una immediatesa que arriba més enllà de la experiència normal. Ens omple d´una excessiva alegria (veure la 26a nota). Aquesta converteix els seus testimonis del què han vist i sentit en els defensors de Crist en (veure la 27a nota)
Ell il·lustra les diferències entre l´estat estable, l´experiència cristiana habitual i la experiència del bateig de l´E. Sant explicant-nos la història de Thomas Goodwin.
“ Un home amb el seu fill petit passejaven pel carrer agafats de la mà; el noi sabia qui era el seu pare i perquè l´estimava i això el complaïa molt i el feia feliç. Cap dubte sobre aquest sentiment, però de sobta, mogut pel impulsos, va agafar-lo, i estrenyent-lo amb els seus braços, el petonejava, l´ abraçava mostrant-li el seu amor per sobre de tot i desprès el va deixar a terra novament i continuarem caminant....”
Així era tot!. El noi coneixia per avançat quant l´estimava el seu pare i que era el seu fill. Però, oh! La seva tendra abraçada, la seva expressió extra d´amor, aquesta manifestació inusual d´això- és una mena de cosa. L´Esperit garanteix el testimoni del nostre esperit que som fills de Déu (veure la 28a nota).
Quan Jesús bateja una persona amb l´ Esperit Sant- Lloyd-Jones deia- “ la persona no només surt del dubte de creure sinó la certesa, l´atenció a la seva presència i la glòria de Déu” (veure la 29a nota)
Això és el que Lloyd-Jones vol dir amb la regeneració:
La diferència entre el baptisme de l´Esperit Sant i una regeneració significa simplement que un de cada persona està compromesa. Definiria la regeneració com un llarg nombre, com un grup de persones batejades per l´E. Sant totes juntes, o que l´Esperit Sant arriba sobre d´elles, totes plegades. Això pot passar en un districte, en un país (veure la 30a nota)
El Baptisme amb l´E. Sant es una validació de l´Evangeli. I quan això passa, és evident. No és una experiència subjectiva de la Església. Això esdevé per assentar el món i assabentar-se. Això era important per a Lloyd-Jones. Va sentir-se sobrepassat per la corrupció en el món i la feblesa de la Església. I creia que l´única esperança era alguna cosa impressionant.
L´Església cristiana actual cau i decau lamentablement. Això no és suficient per ser ortodox/e. Vostè ha de ser ortodox/e, per suposat, d´altra manera no arribarà el missatge. Necessitem de l´autoritat i de la validació.... no està gens clar que visquem en una edat que necessiten un valor especial ... en altres paraules, necessitem regenerar-nos (veure la 31a nota)
Per això la regeneració per Lloyd-Jones era una mena de demostració poderosa que verificava la veritat de l´Evangeli cap el món desesperadament endurit. Aquesta descripció d´aquest món de fa 25 anys sembla notablement actual:
No només afrontem el materialisme, la indiferència, la duresa, la sofisticació, la insensibilitat- escotem més i més..... sobre certes manifestacions dels poders del dimoni i dels esperits demoníacs. No és merament un error constitutiu d´un problema avui en el nostre país. Hi ha un recrudescència de la màgia negra, de la feina demoníaca i de les forces fosques al igual que les drogues i altres coses que ens porten. Per això crec que poble té una necessitat d´alguna manifestació, d´alguna demostració de la força de l´ Esperit Sant. (veure la 32a nota).

<pre class="_fck_mw_lspace">Ell adverteix que no hem de pensar només en la regeneració. Ens aconsella no estar sobrer interessat en lo excepcional i inusual. Sense menysprear el temps en petits detalls - deia -ni el treball regular de l´Església ni de l´Esperit Sant ( veure la 33a nota)
</pre>
Però sento la impressió diferent que Lloyd-Jones estava constantment decebut amb el “ regular”, ”l´habitual” i “normal” quan el seu ministeri era a punt d ´acabar a Westminster. Això no sembla el que volia explicar-nos
Podem produir un gran nombre de conversions, agrair-ho a Déu per aquesta raó, dels que assisteixen regularment als temples evangèlics cada diumenge. Però la necessitat actual és massa gran per aquesta raó. La necessitat d´avui és per verificar Déu, de sobrenatural, de espiritual i etern, i això només ho pot respondre Déu gratuïtament, escoltant els nostre clams, enviar-nos novament el seu esperit sobre nosaltres i continuar omplint la església primerenca (veure la 34a nota)
El que és necessita és demostrar la força divina, alguna exaltació del Totpoderós, que empeny el fidel a parar l´atenció, a observar-ho i escoltar-ho. I la història de totes les regeneracions del passat ens indiquen molt clarament que aquest és invariablement l´efecte de la regeneració sense excepció. És per aquesta causa que us cridem la atenció cap a la regeneració. És per això que us exigim doncs pregar. Quan Déu actua, Ell pot fer més en un minut que l´home organitzant-se durant 50 anys (veure la 35a nota)
El que roman molt insistentment en el cor d´en Lloyd-Jones és la reivindicació del nom de Déu i que la seva Glòria es manifesti en el món. “Hem de estar neguitosos- diu- per veure què succeirà que aturarà les nacions, els pobles provocarà la seva aturada per pensar-hi (veure la 36a nota). Això és sobretot el que significa el bateig de l´Esperit Sant....
L´objectiu de la veritable acció del bateig de l´Esperit Sant és ..... el poble de Déu doni testimoni en certa manera esdevingui un fenomen i que els pobles s´aturin i pensin novament (veure la 37a nota).
Aquí mateix és on hi apareixen els dons espirituals- coses importants i miracles, profecies i llengües, una àrea complerta de signes i de qüestions. Lloyd-Jones s´adreça al poder de l´evangelització molt abans que John Wimber.
Ell diu que els dons espirituals formen part de la tasca de validació de la regeneració i del bateig de l´Esperit Sant. Dons extraordinàriament espirituals- diu- resultat del bateig de l´Esperit Sant. Aleshores, diu que per aquesta raó és molt important aquesta qüestió en els moments actuals:” necessiten una validació sobrenatural del nostre missatge" (veure la 38a nota).
Joel i altres profetes que també parlaven d´ això, indicaven que en l´ època que arribarà i que ho faria amb el Senyor Jesús Crist i el bateig de l´E. Sant el dia de Pentecostes hi hauria una verificació inusual del missatge (veure la 39a nota).
En aquest moment el poble reformat se sentirà neguitós perquè la força de la paraula de Déu s´està comprometent. No és l´Evangeli el poder diví sobre la salvació? No és prou la paraula dita, animada pel l´E. Sant? “Els jueus demanen signes, el Grecs la saviesa però nosaltres pregarem al Crist crucificat...la força divina...” (1 Cor. 1:22-23).
Les coses no són tan simples. I la qüestió no és un clam actual. La qüestió és que les Escriptures mostren signes i prodigis que actuen al costat del Nou Testament amb sermons que sempre seran presents. I evidentment ni Pere ni Pau, ni Estevan ni Felip pensen en aquesta demostració de signes i prodigis que comprometen la integritat i la força de la paraula divina (Mark 16:20; Acts 14:3; Heb. 2:4).
Lloyd-Jones està profundament impressionat pel fet, i diu: “ Si els apòstols foren incapaços de ser veritables testimonis amb la força inusual, qui som nosaltres per poder ser testimonis sense aquesta força? (veure la 40a nota). I quan ell deia que aquet no significa la força de la paraula. Ell vol dir el poder manifestat en els dons extraordinaris espirituals. Vet aquí la demostració:
“[Abans de Pentecostes els Apòstols no eren el testimonis].... (Ells) ho havien estat amb el Senyor durant els 3 anys del seu ministeri. Havien escoltat els seus sermons, vits els seus miracles, la seva crucifixió en la creu, la seva mort i enterro i la seva resurrecció del cos en la cova. Eren homes que l´havien acompanyat en la sala a Jerusalem després de la resurrecció i els qui havien explicat les Escriptures, i sobre tot, aquests homes, a qui obliga a romandre a Jerusalem fins que rebin el poder del Cel. L´objectiu específic del bateig de l´E. Sant és permetre´ls ser testimonis, mantenir-se i una de les formes en que això podria succeir era mitjançant dons espirituals (veure la 41a nota).”
La meva resposta a la qüestió de cóm la força de la paraula o la verificació dels signes i prodigis que caben totes plegades en aquesta és: “La Bíblia ens mostra que el sermó de l´Evangeli es la força divina de la salvació”(Rom. 1:16; 1 Cor. 1:23). I també ensenya que la demanda de signes en presència de la paraula divina és senyal d´un dimoni o d´una generació adúltera (Matt. 16:4; 1 Cor. 1:22). Però la Bíblia també diu que Pau i Bernabé “romangueren molt de temps [en Icomium] parlant sobre el Senyor que donava testimoni de la seva gràcia, agraint els signes i els prodigis fetes amb les seves mans” (Fets 14:3; cf. Hebreus 2:4; Marc 16:20). Per això els signes i els prodigis eren testimonis de Déu i de la paraula de l´Evangeli.
No podríem dir doncs que els signes i els miracles tot plegat, funcionen en relació amb la paraula divina, impactats, i despertant-nos, canals de l´autentica verificació de la Glòria de Déu en l´Evangeli? Ni els signes ni els prodigis ens salven. No canvien el cor. Només la Glòria de Crist en l´Evangeli té el poder de fer això (2 Cor. 3:18-4:6). Però evidentment, Déu escull els moments d´utilitzar aquets signes i prodigis a la vegada que la paraula regenerativa per aconseguir una audiència, i fer trontollar la closca del desinterès, del cinisme i falsa religió i ajudar al cor defallit a fixar els seus punts en l´Evangeli (veure la 42a nota).
Martyn Lloyd-Jones no va ser un cessionista de Warfield
Molt clar, pel que hem vist, Lloys-Jones no va ser el que nosaltres considerem un “ cessionista”. Per exemple, va lluitar amb força contra una mena de cessionisme de Warfield. A 1969 va escriure en contra del “ Un Memorandum contra la Fe en el procés Curatiu” exposat per l´alumnat mèdic cristià a Anglaterra relacionava explícitament els argument de Warfield amb el signe dels dons ( com la curació) anaven acompanyats de l´apostolat per tant no vàlid actualment, ja que els Apòstols ho eren per sempre.
Penso que és sense cap mena de garantia bíblica dir que tots aquests dons acaben amb l´apostolat o amb l´època apostòlica. Crec que han existit els prodigis des de llavors (veure la 43a nota) 43).
Quan parlem de la necessitat de la força regenerativa i per tant de l´E. Sant i per una possible verificació de la paraula divina avui, està clar que ell tenia al cap el mateix tipus de cosa que podria succeir a la vida dels Apòstols.
És clar que en el temps del Nou Testament, l´Evangeli era verificat d´aquesta manera pel signes, els miracles i els prodigis amb diversos caràcters i descripcions... Què volia dir ser veritat en l´Església primerenca? Les Escriptures mai deien coses que fossin temporals com aquestes.... mai! No apareixen frases com aquests enlloc (veure la 44a nota ).
Tractava amb els argument cessionistes i concloïa que es basava en conjectures i arguments del silenci per justificar els prejudicis particulars (veure la 45a nota) " mantenir aquest punt de vista- deia- es simplement apagar l´Esperit (veure la 46a nota).
A banda d´això, deia que hi ha una històrica evidència divina que molts d´aquest dons persisteixen durant diversos segles i que s´han manifestat de temps en temps des de la Reforma. Per exemple, creia que el recordatori de John Welsh, el gendre de John Knox, per haver fet coses meravelloses i actualment haver ressuscitat algú de la mort. I existeix l´evidència dels Reformadors Protestants que algú posseïa el don de la profecia. Per exemple, deia que Peter Peden, un de la Convenció Escocesa, varen profetitzar coses que desprès succeïren (veure la 47a nota).
La Experiència personal de Martin Lloyd-Jones sobre els poders inusuals
Lloyd-Jones va tenir experiències extraordinàries de conèixer per si mateix que era millor estar obert a les obres divines. Per exemple, Stacy Wood descriu l´efecte físic d´un dels sermons de Lloyd-Jones.
D´una manera extraordinària, la presència de Déu era en aquella església. Personalment vaig sentir com si una mà extraordinària m´empenyés al banc. Al final d´aquest sermó per una o diverses raons l´òrgan no tocava, el Doctor va sortir afora i tothom va seure sense moure´s. Van passar al menys 10´ abans que el fidel trobés la força per aixecar-se, sense dir-se res entre ells, i tranquil·lament abandonaren el temple. Mai havia vist ni experimentat un sermó amb una reacció tan fantàstica per part dels assistents (veure la 48a nota).
Altra mostra va succeir en els primers dies a Sandfields. Una dona que havia estat vident entrava al temple aquella tarda. Ella mateixa va testificar desprès de la seva conversió:
“El moment que vaig accedir a la capella i vaig seure entre la gent, era conscient d´un poder sobrenatural. I també del mateix tipus de força que trobava entre els meus esperits, però alguna cosa era diferent; vaig tenir la sensació que la força en aquella capella era una força total” (veure la 49a nota). Diverses vegades en la seva vida va tenir una mena de premonició profètica que estava fora de lo normal.
El 19-gener-1940, escrivia a la dona d´un amic, Douglas Johson, que havia patit una oclusió coronària.
“Vaig tenir una determinada consciència del fet que [Douglas] s´havia recuperat totalment. Aquest tipus de coses, ell coneixerà, no són normals en mi. Ho comento perquè és veritablement determinant (veure la 50a nota). Això demostra el punt de comunicació personal de Déu amb els seus fills. Donat que Felip va ser portat al carro en el “Fets 8è” i Pau i Bernabé enviat lluny, segons els Fets 13è, com exemples vius d´aquest contacte directe de Déu- deia- sense dubtes però el poble de Déu pot cercar-ho, tot esperant “directrius”, “indicacions” del seu significat.... L´E. Sant ha dit els homes alguna cosa; ells saben que l´E. Sant els hi parla; i revela que òbviament era el seu líder. Me sembla clar que si algú nega aquesta possibilitat tornem a ser culpables d´extingir l´Esperit. (veure la 51a nota).
Lloyd-Jones sabia, a partir de la Bíblia, de la Història i per pròpia experiència que la tasca extraordinària de l´Esperit desafiaven la categorització. Deia: “ les maneres que reben les benediccions són interminables. Hem de ser curosos de no limitar-les, restringir-les o sistematitzar-les, o el que és pitjor, mecanitzar-les (veure la 52a nota).
Les crítiques al Pentecostalisme coneguts per Martin Lloyd-Jones
Aquetes són les ensenyances més importants provinents de l´home per la causa reformista a Anglaterra en la segona generació. Va ajudar a la fundació de una editorial (Banner of Truth Trust) que va lluitar contra el cessionisme, Warfield- com pensar sobre els dons espirituals. I per no considerar que Lloyd-Jones fos un absolut carismàtic desconegut de gran volada, deixeu mencionar algunes coses que varen compensar i fer-l´hi decebre amb el Pentecostalistes i carismàtics quan els va conèixer.
1. Insistia que la regeneració tenia bases doctrinals. I del que ell considerava era minimitzar la doctrina, al menys on es demanava unitat i la renovació ( veure la 53a nota). L´E. Sant és l´Esperit de la veritat i la resurrecció serà superficial i breu sense arrels doctrinals més que l´arbre carismàtic sembla posseir.
2. Els Carismàtics posen massa força en el que han de fer, sense gaire èmfasi en la llibertat i força de l´Esperit, per citar en els seus propis termes” Els dons espirituals –deia- estan sempre controlats per l´E. Sant. Ells ens són donats i un ha de saber quan els rebrà" (veure la 54a nota ) Podeu pregar pel baptisme de l´E. però no hi ha garanties d´arribar; està sota el seu control. És el Senyor. É es Senyor poderós que ens els dóna a la seva manera i en el seu moment (veure la 55a nota).
3. Els Carismàtics a vegades insisteixen en les llengües com a signe del baptisme de l´E. Sant que ell tan rebutja. Sembla ser que l´ensenyament de les Escriptures en si mateix, més que l´evidència de la Hª de la Església, estableix que el Baptisme amb L´E. Sant no sempre va acompanyat de dons particulars (veure la 56a nota).
4. Però cada vegada més el Carismàtica demanen ser capaços de parlar les llengües quan ho necessitin. Això, discutia, va clarament en contra del que deia Pau en el 1 Corintis 14:18: “ si Ells o els altres poden parlar llengües en qualsevol moment que vulguin, no seria important agrair a Déu que la benedicció de les llengües escollides li sigui donada a Ell més que els altres. (veure la 57a nota).
5. Molt sovint les experiències es busquen per si mateix més que pels la força dels testimonis i de la Glòria de Déu (veure la 58a nota).
L´objectiu no és tenir experiències per si mateix sinó per animar la recerca i coneixement de Crist. (veure la 59a nota)...
Hem d´examinar qualsevol cosa que demani ser un moviment espiritual en termes del poder dels Evangelis (veure la 60 nota ) ...
La prova suprema de qualsevol cosa que demani ser la tasca de l´E. Sant és Joan 16:14—"Ell em glorificarà" (veure la 61a nota).

6. Els Carismàtics sovint poden caure en l´error d´assumir que si una persona amb dons poderosos vol dir que és bona, que pot liderar i ensenyar. Això no és veritat. Lloyd-Jones adverteix que l´E. Sant i la possessió de dons no vol dir que sigui adient pel ministeri o per parlar de Déu. La condició espiritual als Corintis , en termes de santificació, era baixa i no hi havia prou evidència del poder diví. El baptisme de l´E. Sant és primàriament i essencialment un baptisme amb força.... (Però) no existeix un connexió directa entre el baptisme amb l´E. Sant i la santificació (veure la 62a nota)... Hi ha alguna cosa que ha d´aïllar-se, mentre que la santificació es constant i un procés continu (veure la 63a nota).
7. Els Carismàtics tendeixen per característica les impressions més subjectives i els dons més estranys més que l´exposició de les Escriptures. Sospiteu -deia- de qualsevol reclamació d´ una recent revelació de la veritat” (veure la 64a nota). (Davant del que ell deia sobre que l´E. Sant parla sempre com a guia, no vol dir aquí que descarti la comunicació directe amb Déu)
8. Els Carismàtics sovint animen els demés a renunciar al control de la seva raó i permetre´l abandonar. Lloyd-Jones no acceptava: "No podem marxar mai sols" (veure la 65a nota). Un pensament dolent no es defensat en les Escriptures (veure la 66a nota). La Glòria del Cristianisme és que no podem “sol i al mateix temps” ... ser captivats i aixecats pel l´E. Sant ni estar sota el seu control" (veure 1r Corintis. 14:32) (veure la 67a nota). Hem d´estar en condicions d´examinar totes les coses, des que el dimoni i l´hipnotisme puguin ressaltar totes les coses més importants (veure la 68a nota).
Els advertiments de Martin Lloyd-Jones vers els Formalistes de l´Esperit. 
Desprès d´haver dit tot això, d´una demostració sobrenatural i equilibrada, Lloyd-Jones torna cap la afirmació del poder que el món necessita tan malament. D´aquests que seuen i indiquen amb els dits les bonances dels Carismàtics, ell els hi diu; “ Déu mereix estar amb ells!”...és millor ser massa crèdul que carnal, ser contrabandista i morir" (veure la 69a nota).
Sovint descriu quanta gent apaga l´Esperit per por o per inusual o sobre natural.
Això ha passat sovint: en una trobada comenceu per la por del que vindrà i dieu: “ Si no faig això, què passarà?”. Això és apagar l´Esperit. És resistir-se al moviment general sobre l´esperit. Sentiu la seva graciosa influència, dubteu i esteu en l´ incertesa i por. Això és apagar l´Esperit. (veure la 70a nota).
Certs fidels pateixen un temor sobrenatural, inusual i la malaltia. Podeu témer la malaltia, està massa preocupats per la disciplina, la dignitat i el control que us sentiu culpables del que les Escriptures anomenen “ apagar l´Esperit” (veure la 71a nota).
Cóm Lloyd-Jones ens aconsella buscar el Baptisme de l´Esperit?
Me sembla molt important. La visió de l´Esperit sobre el Bateig de Lloyd-Jones és un asíntesi bíblica diferent de la que existeix en l´Església Evangelista o en el Moviment Carismàtic. Un es demana si ell no sent ganes d´articular una agenda per l´anomenada 3a Ona de l´Esperit.
Per això en el meu cervell existeix una veritable d´urgència en demanar: “Quin és el seu consell quan ens trobem entre per un costat una incredulitat bíblica i per l´altre costat la resistència dels altres a apagar l´Esperit?"
El seu consell elemental és: “ No podeu fer res sobre el baptisme amb l´ Esperit, excepte demanar-lo. No podeu fer-ne res per produir-lo" (veure la 72a nota). De totes maneres heu de pregar per rebre´l (veure la 73a nota. Hem de ser pacients (veure la 74a nota) i no posar límits a Déu. Ell cita Dwight L. Moody, R. A. Torrey, A. J. Gordon i A. T. Pierson com els que varen buscar el baptisme de l´Esperit demanant-lo molt de temps (veure la 75a nota). De fet, Lloyd-Jones tenia relacions especials amb l´oració d´en Moody: "Oh, Senyor, prepareu el meu cor i batieu-me amb la força de Déu" (veure la 76a nota).
Però sembla se que podem fer més coses que pregar. És important que el cor estigui disposat, en aquests moments hi ha mitjans de gràcia al costat de l´ oració que neteja el cor i l´adapta a Crist. Un pensa en la meditació de les Escriptures i l´exhortació dels fidels cristians i de la mortificació del pecat, seguint les indicacions dels Romans (6) i següents.
Però no només Lloyd-Jones ens mostra que l´Esperit pot apagar-se per certes formes d´institucionalització. Preocupació per la mort de les Esglésies formals- deia. No és que Déu es retiri, es que l´Església s´institueixi en la seva “saviesa” i intel·ligència, s´apagui l´Esperit i faci una manifestació del poder de l´Esperit aparentment impossible. (veure la 77a nota).

<pre class="_fck_mw_lspace">Ara que hi ha una poderosa afirmació del creient en el poder de l´Esperit- certes formes d´institucionalització poden fer una demostració de la força de l´Esperit “ ben a prop.” Si l´Esperit en la seva força pateix en si mateix de ser obstaculitzat i aturat, tal com comentava Lloyd-Jones (i l´Apòstol Paul!) no és adient dir que res no podem fer per obrir aqueta forma d´arribar. És només que nosaltres no podem exigir-l que arribi. O posar d´altre manera, mentre sembla que no podem fer que l´Esperit arribi al poder, només podem esperar-lo.
</pre>
Ell practicava el que predicava?
Això ens porta cap una pregunta molt important que arriba al centre de la demanda.” És que Lloyd- Jones practicava el que predicava? O dit d´altra manera: “ Feia camí a l´Esperit o va fer apagar l´Esperit possiblement o parcialment en la seva pròpia Església? (veure la 78a nota )?
Vist el que opinava sobre certes formes d´institucionalització que manifestaven la força de l´Esperit · gaire be impossible”, ens hem de demanar quines eren les seves formes d´institucionalització de la Capella de Westmister com a manifestació de l´Esperit? I si aquestes “ formes d´institucionalització” poden apagar l´Esperit, un es demana si cert us de la música o de serveis o d´actituds, de personalitat podem apagar l´Esperit també.
Hi han 5 aspectes de la Capella de Wesmister que em fan plantejar si Lloyd-Jones pràcticament seguia els seus principis de regeneració.
1. El seu biògraf, Iain Murray, diu que “ les experiències de les audiències" del segle 18è han desaparegut dels temples d´Anglaterra i que es necessitem canvis (veure la 79a nota). Però Lloyd-Jones va aportar canvis importants que trobessin un context d´obertura per exercir els dons espirituals? Iain Murray ens diu que l´audiència a la Capella de Westminster eren un grup anònim d´oients: “Eren dies en que el poble no es saludava dintre del temple" (veure la 80a nota).
Un es demana si Lloyd-Jones donava passos importants per canviar aquest corrent. La seva tasca, per exemple, per crear una xarxa de grups reduïts en el seu temple on el poble podia administrar els oficis als altres en un context potser menys restrictiu institucionalment sobre l´Esperit (veure la 81a nota).
2. Deia : “Mai he intentat una sola conversió de com apropar els demés, però ho vaig aconseguir ... (veure la 82a nota)." És típica la distància fins a cert nivell a partir de les pràctiques entre els fidels què la seva participació podria animar-se ?
Realment va cercar Lloyd-Jones la implicació dels fidels en les manifestacions rebudes dels apòstols? Els apòstols tenen importància en el ministeri. Sense la implicació del pastor i algun risc que pateixin difícilment pot esperar-se que el fidel faci passos per d´apagar l´Esperit, especialment quan ells solen escoltar advertiments normalment aclaparadors o austers sobre els excessos carismàtics. Normalment el fidel interpreta els advertiments molt llargs i complicats com una llum vermella sobre noves experiències.
3. El seu net, Christopher Catherwood, deia: “ se sentia disgustat amb certs tipus de música emotiva" (veure la 83a nota ). I ell mateix explicava: [ L´Esperit] no necessita .... la ajuda de les nostres cançons, ... Si l´Esperit és el Senyor- i ho és- no necessita d´aquesta ajuda, i qualsevol cosa que necessiti ajudar l´Esperit a obtenir resultats és una contradicció amb l´ensenyament del Nou Testament (veure la 84a nota)
Aquesta disconformitat amb la música emotiva, i també anomenada” preliminars” en el servei religiós mostra una actitud austera i sospitosa vers la emoció i la música que pugui evocar-la el fidel normal. Poden actuar inhibint-se de la llibertat de la comunitat per expressar la joia de l´E. Sant. ¿Pot tenir aquesta música la mateixa categoria que la lectura d´ un bon llibre, sobre el que Lloyd-Jones opinava que era una ajuda perfectament adient per remoure les emocions per exigir més de l´E. Sant (veure la 85a nota)? Només la música podria aparèixer més adient, no només com ajuda, sinó també per remoure les emocions divines i desprendre expressions de desig i d´amor. No només això, la música podria semblar tenir més significar bíblic com a col·laboració en la recerca de la plenitud de Déu en l´oració (cf. Eph. 5:19) (veure la 86a nota).
4.Sembla que ell no volia implicar-se en el gran valor de promoure un moviment d´oració. No n´estic segura sobre això, però Murray va enregistrar una observació sorprenent a 1959: " Alguns aquest any de 1959 estaven tan absorbits per la regeneració que varen organitzar algunes reunions per pregar tots els vespres i cercaren la col·laboració de M. Ll-J. No ho varen aconseguir" (veure la 87a nota). Se sabia inclús que ho feia amb alguns durant un temps (veure la 88a nota). Ell realment va viure el principi de que una cosa a fer es buscar la regeneració amb interès i treball i pregar per aconseguir-ho?
5. Va arribar a un acord alguna vegada amb 1r Cor. 14:1? "Feu que l´amor sigui el vostre objectiu i demaneu els dons espirituals, especialment aquells que profetitzin". Cóm pot quadrar-se això amb la frase següent?
És correcte buscar la plenitud de l ´Esperit – us animem a fer-ho. Però els dons de l´Esperit es troben a les seves mans de l´Esperit (veure la 89 nota). 1r Corintis 14:1 dei específicament buscar no només la plenitud en general si no també els dons de l´Esperit en particular. Sembla que Lloyd-Jones digui el contrari? Era la seva actitud vers els dons, una mena d´apagar les manifestacions de la seva força? Ho repeteix novament:
“ No hem de cercar fenòmens i experiències estranyes. El que hem de fer és buscar la manifestació de la Glòria divina, de la seva poderosa saviesa, del seu poder ... ho hem de deixar a Déu, en els seu poder, abans de decidir si coincideixen aquestes concomitàncies puntuals o no (veure la 90a nota). Segurament té raó quan diu que no cal preocupar-se per les aparences de les coses – com per exemple- la curació física en comptes de la vida espiritual. Però poden els apòstols haver pregat sense interpretar força els senyals i els prodigis que varen esdevenir tan útils per testimoniar la paraula de la Gràcia (Fets 14:3; Hebreus. 2:4; Marc 16:20)?” . De fet no deia en el Fets 4:34: Pot Déu fer els senyals o els prodigis i concretament allargar la mà per curar-los. I Lloyd-Jones diu que “ els fenòmens són extremadament vàlids i necessaris”.
"No sembla clar que, Déu li atreia l´atenció d´aquesta manera i la seva feina per un fenomen inusual? No hi ha res més atractiu que aquesta mena de coses per atraure a Déu i el seu regne cap les persones (veure la 91a nota).
Segurament que l´opinió del 1r dels Corintis 14:1 i els Fets 4:30 i la pròpia estimació de Lloyd-Jones sobre els dons i els fenòmens de l´Esperit, la resposta no és pregar per cercar els senyals i els prodigis si nó fer una causa real (veure la 92a nota) i un bon equilibri amb altres temes importants de les Escriptures. L´equilibri i les raons s´expressen millor en una de les breus exhortacions que faig servir per concloure aquest missatge

Permeteu-nos decidir tots plegats beneir-lo, pregar per a que ho repeteixi novament. No tothom té experiències o ànim, però això es podria conèixer el seu nom, glorificar-lo i magnificar-lo entre els fidels ( veure la 93a nota)</blockquote>
</blockquote>

Una passió per l´ Exaltació del Poder de Crist

Kathyyee — Thu, 09 Jan 2020 14:05:04 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|A Passion for Christ-Exalting Power}}</s...».

{{info|A Passion for Christ-Exalting Power}}Martyn Lloyd-Jones en la “Necessitat de Regenerar-se i el Baptisme amb el St. Esperit”. 
La Conferència pels Pastors a 1991 a Betlem.

Martyn Lloyd-Jones: el Predicador 
El juliol, 1959 Martyn Lloyd-Jones i la seva esposa, Betham, passaven les seves vacances a Gales. Ells assitien a una petita celebració matinal el diumenge i Lloyd-Jones els hi va demanar: “ Volen que us adreci algunes paraules aquest matí?”. Els assistents varen dubtar per que estàvem de vacances i no volien presumir de les seves energies. Però la seva esposa va dir: “ l´hi-ho permetin, predicar és la seva vida!” (veure la 1a nota). Era una frase vertadera, en el prefaci del seu llibre influent – “ Sermons i Predicadors- deia: “Predicar ha estat la meva vida laboral...per a mi, la tasca de predicar és la més alta i més gran i la crida més gloriosa per qualsevol que hagi estat cridat (veure la 2a nota)
Molts de nosaltres el consideraven el “darrer predicador del Calvinisme Metodista” perquè ell combinava l´amor de Calvin per la veritat i la doctrina reformada amb foc i passió de la regeneració metodista del segle XVIII (veure la 3a nota). Durant 30 anys va predicar des del púlpit de la Capella de Westminster a Londres. Això volia dir 3 sermons diferents cada cap de setmana normalment: el divendres a la tarda, el diumenge pel matí i per la tarda. Al final d´aquesta carrera, remarcava: “Puc dir honestament que no podria creuar el carrer per escoltar-me predicant!” (veure la 4a nota)
Però això no era el que sentien els demés. Quan J. I. Packer, de 22 anys, era estudiant va sentir el sermó d´en Lloyd-Jones cada diumenge per la tarda durant el seu any universitari entre 1948-49. Va comentar que “ell mai va escoltar un sermó com aquell”. El va sentir com la força del shock elèctric, portant al menys un del seus assistents el sentit de Déu més que cap altra persona que havia conegut (veure la 5a nota).
Molts de nosaltres hem sentit aquest shock mitjançant la forma escrita dels sermons de Lloyd-Jones. Recordo molt clarament haver sentit George Verwera a “Urbana 67” que els 2 volums de Lloyd-Jones sobre el Sermó de la Muntanya era el tema més important que mai havia llegit. Vaig comprar-me els seus llibres i llegir-los l´estiu de 1968 entre la Universitat i el Seminari. L´impacte va ser inoblidable. Mai abans vaig ser un petit noi, assegut a prop del sermó del meu pare, que estava commogut per el que J. I. Packer anomenava “ el pes i la grandesa de les qüestions espirituals” (veure la 6a nota). Aquest era l´efecte que ha tingut i continua tenint. Per alguns, era anomenat simplement el predicador més gran d´aquest segle” (veure la 7a nota)
Un exemple de la seva vida. 
El seu pas cap a Westminster era únic. Va néixer a Cardiff, Gales, el 20 de desembre de 1899. Va traslladar-se a Londres amb la seva família quan comptava els 14 per ingressar a la Escola de Medicina de l´Hospital St. Bartomeu (professor) on va rebre el seu títol M. D. al 1921 i arribà a ser assistent del Cap de Servei de Sir Thomas Horder. El famós Horder descrivia Lloyd-Jones com "el pensador més acurat que mai he conegut!” ( veure la 8a nota).
Entre 1921- 1923 va patir una profunda conversió. Va ser un canvi tant fort que es va dedicar a predicar amb tanta passió que sobrepassava la vocació de metge. Va sentir un anhel molt profund per retornar a la seva Gales nativa i predicar. El seu primer sermó va ser a l´abril de 1925 i la nota que va sentir-se va ser el tema recurrent de la seva vida”: Gales no necessita més converses sobre l´acció social, necessita “ un gran despertar espiritual!”. El tema de renaixement amb el poder i una vitalitat real va romandre com la passió en el decurs de la seva vida (veure la 9a nota).
Va ser anomenat com el Pastor de Betlem del Moviment Missioner de l´Església a Sandfields, Aberavon a 1926, i l´any següent va casar-se amb una de les seves primeres alumnes de Medicina, Betham Phillips al 8-gener. En el decurs de la seva vida junts varen tenir 2 filles: Elizabeth i Ann.
Els seus sermons varen recórrer Anglaterra i Amèrica. Eren populars, clars com el vidre, semblaven doctrinals, lògics i apassionats. A 1937 va predicar a Filadèlfia on G. Campbell Morgan pensava ser allà. Es va sentir tan impressionat que va sentir-se impulsat a unir-se amb Lloyd-Jones en la Capella de Westminster de Londres.
Era el moment que Lloyd-Jones va ser considerat president de la Universitat Calvinista Metodista a Bala, al Nord de Gales. Va rebutjar aquest nomenament de Westminster com a membre de l´equip. La Universitat va tornar-lo a rebutjar. El seu principal suport dins l´equip de la Universitat va perdre el tren i no va oferir el seu suport a la presidència. Per tant va acceptar la crida de Westminster i va romandre allà 29 anys fins la seva jubilació a 1968.
No puc evitar el silencia per agrair-vos les decepcions, els canvis i contratemps en les nostres vides que Déu acostuma a plantejar-nos justament quan Ell ens necessita. Quina evangelització moderna tan diferent hauria estat a Anglaterra sense els sermons de Martyn Lloyd-Jon a Londres durant 30 anys. Què diferent seria la meva vida sense llegir els seus sermons durant l´estiu de 1968! Pregar a Déu per la pèrdua de trens i altres incidents!
Lloyd-Jones i G. Campbell Morgan varen exercir junts els seus ministeris fins a la jubilació d´en Morgan a 1943. Quan Lloyd-Jones era l´únic pastor que predicava durant 30 anys. A 1947 l´assistència matinal al Diumenge era al voltant de 1.500 i per les tardes al voltant de 2.000 quan el fidel era atret per la llum, força i la profunditat doctrinal del sermó. Es vestia de negre obscur Ginebra, sense ironies ni acudits. Com Jonathan Edwards, 200 anys abans, mantenia audiències degut al pes i a l ´intensitat de la seva visió de la veritat.
Va caure malalt a 1968 i ho va interpretar com un signe de la seva jubilació per dedicar-se a escriure. Va exercir aquesta tasca durant 20 anys, i va morir tranquil·lament el 1r de març de 1981.
Renegerar-se és un bateig amb l´Esperit Sant.
Des del començament fins al final de la seva vida de Martyn Lloyd- Jones va ser un avís per aprofundir en 2 temes- la profunditat de la doctrina bíblica i la experiència espiritual vital. Llum i calor. Lògica i escalfor. Paraula i St. Esperit. Un cop i altre, hauria lluitat en 2 fronts: per un costat, contra la mort, l´intel·lectualisme formal i institucional, i per altre, contra l´emoció superficial, simple, orientat cap a l´entreteniment, centrat en l´home. Contemplava el món amb una situació desesperada sense Crist ni esperança; i a l´església sense poder canviar-ho. Una part de l´església patia enganys intel·lectuals i l´altra assumia les mentides del compromís evangèlic o l´ensenyament carismàtic desatès (veure la 10a nota). Per a Lloyd-Jones l´única esperança era històrica, el regeneració centrada en Déu.
El que m´hauria agradat fer amb vostè aquest matí és meditar el significat de la regeneració als sermons d´en Lloyd-Jones- especialment. Entendre quina mena de poder buscava i quina aparença tindria quan arribés, i cóm creia que l´hauríem de cercar (veure la 11a nota )
Lloyd-Jones va fer més que altres homes d´aquest segle- penso- per restablir el significat històric de la paraula regeneració.

<blockquote>Regeneració és un miracle d´alguna cosa que només pot explicar-se per la intervenció directa de Déu... Els homes poder fer campanyes evangèliques però mai han produït una regeneració (veure la 12a nota). </blockquote>
Però per a Lloyd-Jones era una gran tragèdia que la comprensió més profunda d´aquest renéixer, com a poderós fluxe del Sant Esperit, s´hauria perdut en el temps que ell va fer servir com a motiu del 100 aniversari del Regeneració gal·lesa: “ Durant els darrers 70- 80 anys”- deia- la noció d´una visita, el baptisme de l´Esperit diví ha caigut sobre l´Església!” (veure la 13a nota).
Ell ho justificava amb raons diferents ( veure la 14a nota). Però ell diu que la raó teològica més important per romandre indiferent davant el regeneració era que el Sant Esperit va arribar a tots el Dia de Pentecostes, per tant Ell no podia tornar de nou, i pregar per la seva regeneració era erroni i inútil (veure la 15a nota). Per aquesta raó, Lloyd- Jones va començar a separar certes maneres normals d´ interpretacions evangèliques del bateig del St. Esperit. El rebutjava força la visió normal que el compara el bateig espiritual dels Fets 2nd amb el 1r del Corintis 12:13. Descriu aquest punt de vista que rebutja així:

<blockquote>“Sí, [Fets 2nd] era el bateig del St. Esperit. Però tothom ho enten així i inconscientment no estem preocupats per això, ens ha arribat el moment de creure i regenerar-nos. En aquest acte Déu ens integra en el Cos de Crist. És el bateig del St. Esperit, per tant no demaneu cap altre bateig de l´Esperit Sant o a Déu que la llenci sobre la Església... no és sorprenent que ens arribi aquesta mena de sermó o que guany actualitat, que el fidel hagi aturat la regeneració (veure la 16a nota)</blockquote>
Quan un Reformador teològic com Klaas Runia s´oposava al Pentecostalisme, Lloyd-Jones estava d´acord amb la seva insistència en les llengües i que la “queixa” de dons era erroni però estava incòmode pel concepte de bateig del St. Esperit de Runia. Va escriure tot contestant-l´hi:

<blockquote>“Sento que vostè realment no permeti la regeneració”. I ho demostra quan diu: “Llegeixi tots els passatges que parlen sobre l´Esperit Sant i l´Església. Com sempre: Arriba a ser el que vostè és, TOTS VOSTÈS. Esdevé simplement una qüestió: “SIGUI qui és i prou!”, i llavors, com pot demanar la regeneració, i sobretot, cóm s´expliquen els regeneracionistes en la història de l´església (veure la 17a nota)? Renéixer és quan l´Esperit Sant baixa i la derrama. Lloyd-Jones és sincer quan relaciona el bateig del St. Esperit amb la regeneració.</blockquote>
<blockquote>Aqui està el 1r principi: Estic d´acord que vostè sigui un creient, que l´Esperit Sant està amb vostè, inclòs sense estar batejat amb el St. Esperit... Aquest bateig en el St. Esperit és alguna cosa concedida per Crits, no pel St. Esperit... El nostre bateig en el Cos de Crist és una tasca de l´Esperit Sant [aquest és el 1r punt del Corintis 12:13] quan la regeneració és la seva tasca, però aquesta és completament diferent: és el bateig de Crist en el St. Esperit. I us suggereixo que sigui alguna cosa òbviament diferent de ser cristià, de ser regenerat, de relacionar-se amb el St. Esperit (veure la 18a nota)<blockquote>

Lamentava que, identificant el bateig del St. Esperit amb la regeneració, es fet inconscientment i sense sentit. Aquesta no és el mètode experimentat en el “Llibre del Fets” (veure la 19a nota). Deia paraules gruixudes sobre aquesta idea:

<blockquote>“ El fidel que considera [el bateig de l´Esperit Sant] espera que en regenerar-se sembli no només que rebutgi el Nou Testament si no que està apaivagant l´Esperit!” (veure la 20a nota).</blockquote>
El Bateig de l´Esperit Sant dóna una seguretat excepcional i joia.... 

Ell creia que aquest ta opinió ens decebria al buscar les necessitats actuals de la Església: “ El que més necessita en els moments presents- ens diu ell - és garantir la salvació als cristians!” – que ens arriba d´una manera especial mitjançant el baptisme de l´Esperit Sant (veure la 21a nota). Ell distingia entre la “ habitual seguretat” del Nen Jesús i el que ell anomenava “seguretat inhabitual” (veure la nota 22a) or la “seguretat total” (veure la 23a nota) que rebem amb el bateig de l´Esperit Sant.
Quan els cristians es bategen de l´Esperit Sant, tenen una sensació de força i de la presència de Déu mai abans coneguda- i això és la forma d´ assegurança més gran possible (veure la 24a nota)
El baptisme de l´Esperit Sant es una recent manifestació de Déu cap la nostra ànima. Vostès tenen un coneixement excessiu de l´amor diví en el Senyor i en Jesús Crist, el Salvador... aquesta és la característica més gran i important del bateig de l´Esperit Sant (veure la 25a nota). És experimental. És innegable. Existeix una immediatesa que arriba més enllà de la experiència normal. Ens omple d´una excessiva alegria (veure la 26a nota). Aquesta converteix els seus testimonis del què han vist i sentit en els defensors de Crist en (veure la 27a nota)
Ell il·lustra les diferències entre l´estat estable, l´experiència cristiana habitual i la experiència del bateig de l´E. Sant explicant-nos la història de Thomas Goodwin.
“ Un home amb el seu fill petit passejaven pel carrer agafats de la mà; el noi sabia qui era el seu pare i perquè l´estimava i això el complaïa molt i el feia feliç. Cap dubte sobre aquest sentiment, però de sobta, mogut pel impulsos, va agafar-lo, i estrenyent-lo amb els seus braços, el petonejava, l´ abraçava mostrant-li el seu amor per sobre de tot i desprès el va deixar a terra novament i continuarem caminant....”
Així era tot!. El noi coneixia per avançat quant l´estimava el seu pare i que era el seu fill. Però, oh! La seva tendra abraçada, la seva expressió extra d´amor, aquesta manifestació inusual d´això- és una mena de cosa. L´Esperit garanteix el testimoni del nostre esperit que som fills de Déu (veure la 28a nota).
Quan Jesús bateja una persona amb l´ Esperit Sant- Lloyd-Jones deia- “ la persona no només surt del dubte de creure sinó la certesa, l´atenció a la seva presència i la glòria de Déu” (veure la 29a nota)
Això és el que Lloyd-Jones vol dir amb la regeneració:
La diferència entre el baptisme de l´Esperit Sant i una regeneració significa simplement que un de cada persona està compromesa. Definiria la regeneració com un llarg nombre, com un grup de persones batejades per l´E. Sant totes juntes, o que l´Esperit Sant arriba sobre d´elles, totes plegades. Això pot passar en un districte, en un país (veure la 30a nota)
El Baptisme amb l´E. Sant es una validació de l´Evangeli. I quan això passa, és evident. No és una experiència subjectiva de la Església. Això esdevé per assentar el món i assabentar-se. Això era important per a Lloyd-Jones. Va sentir-se sobrepassat per la corrupció en el món i la feblesa de la Església. I creia que l´única esperança era alguna cosa impressionant.
L´Església cristiana actual cau i decau lamentablement. Això no és suficient per ser ortodox/e. Vostè ha de ser ortodox/e, per suposat, d´altra manera no arribarà el missatge. Necessitem de l´autoritat i de la validació.... no està gens clar que visquem en una edat que necessiten un valor especial ... en altres paraules, necessitem regenerar-nos (veure la 31a nota)
Per això la regeneració per Lloyd-Jones era una mena de demostració poderosa que verificava la veritat de l´Evangeli cap el món desesperadament endurit. Aquesta descripció d´aquest món de fa 25 anys sembla notablement actual:
No només afrontem el materialisme, la indiferència, la duresa, la sofisticació, la insensibilitat- escotem més i més..... sobre certes manifestacions dels poders del dimoni i dels esperits demoníacs. No és merament un error constitutiu d´un problema avui en el nostre país. Hi ha un recrudescència de la màgia negra, de la feina demoníaca i de les forces fosques al igual que les drogues i altres coses que ens porten. Per això crec que poble té una necessitat d´alguna manifestació, d´alguna demostració de la força de l´ Esperit Sant. (veure la 32a nota).

<pre class="_fck_mw_lspace">Ell adverteix que no hem de pensar només en la regeneració. Ens aconsella no estar sobrer interessat en lo excepcional i inusual. Sense menysprear el temps en petits detalls - deia -ni el treball regular de l´Església ni de l´Esperit Sant ( veure la 33a nota)
</pre>
Però sento la impressió diferent que Lloyd-Jones estava constantment decebut amb el “ regular”, ”l´habitual” i “normal” quan el seu ministeri era a punt d ´acabar a Westminster. Això no sembla el que volia explicar-nos
Podem produir un gran nombre de conversions, agrair-ho a Déu per aquesta raó, dels que assisteixen regularment als temples evangèlics cada diumenge. Però la necessitat actual és massa gran per aquesta raó. La necessitat d´avui és per verificar Déu, de sobrenatural, de espiritual i etern, i això només ho pot respondre Déu gratuïtament, escoltant els nostre clams, enviar-nos novament el seu esperit sobre nosaltres i continuar omplint la església primerenca (veure la 34a nota)
El que és necessita és demostrar la força divina, alguna exaltació del Totpoderós, que empeny el fidel a parar l´atenció, a observar-ho i escoltar-ho. I la història de totes les regeneracions del passat ens indiquen molt clarament que aquest és invariablement l´efecte de la regeneració sense excepció. És per aquesta causa que us cridem la atenció cap a la regeneració. És per això que us exigim doncs pregar. Quan Déu actua, Ell pot fer més en un minut que l´home organitzant-se durant 50 anys (veure la 35a nota)
El que roman molt insistentment en el cor d´en Lloyd-Jones és la reivindicació del nom de Déu i que la seva Glòria es manifesti en el món. “Hem de estar neguitosos- diu- per veure què succeirà que aturarà les nacions, els pobles provocarà la seva aturada per pensar-hi (veure la 36a nota). Això és sobretot el que significa el bateig de l´Esperit Sant....
L´objectiu de la veritable acció del bateig de l´Esperit Sant és ..... el poble de Déu doni testimoni en certa manera esdevingui un fenomen i que els pobles s´aturin i pensin novament (veure la 37a nota).
Aquí mateix és on hi apareixen els dons espirituals- coses importants i miracles, profecies i llengües, una àrea complerta de signes i de qüestions. Lloyd-Jones s´adreça al poder de l´evangelització molt abans que John Wimber.
Ell diu que els dons espirituals formen part de la tasca de validació de la regeneració i del bateig de l´Esperit Sant. Dons extraordinàriament espirituals- diu- resultat del bateig de l´Esperit Sant. Aleshores, diu que per aquesta raó és molt important aquesta qüestió en els moments actuals:” necessiten una validació sobrenatural del nostre missatge" (veure la 38a nota).
Joel i altres profetes que també parlaven d´ això, indicaven que en l´ època que arribarà i que ho faria amb el Senyor Jesús Crist i el bateig de l´E. Sant el dia de Pentecostes hi hauria una verificació inusual del missatge (veure la 39a nota).
En aquest moment el poble reformat se sentirà neguitós perquè la força de la paraula de Déu s´està comprometent. No és l´Evangeli el poder diví sobre la salvació? No és prou la paraula dita, animada pel l´E. Sant? “Els jueus demanen signes, el Grecs la saviesa però nosaltres pregarem al Crist crucificat...la força divina...” (1 Cor. 1:22-23).
Les coses no són tan simples. I la qüestió no és un clam actual. La qüestió és que les Escriptures mostren signes i prodigis que actuen al costat del Nou Testament amb sermons que sempre seran presents. I evidentment ni Pere ni Pau, ni Estevan ni Felip pensen en aquesta demostració de signes i prodigis que comprometen la integritat i la força de la paraula divina (Mark 16:20; Acts 14:3; Heb. 2:4).
Lloyd-Jones està profundament impressionat pel fet, i diu: “ Si els apòstols foren incapaços de ser veritables testimonis amb la força inusual, qui som nosaltres per poder ser testimonis sense aquesta força? (veure la 40a nota). I quan ell deia que aquet no significa la força de la paraula. Ell vol dir el poder manifestat en els dons extraordinaris espirituals. Vet aquí la demostració:
“[Abans de Pentecostes els Apòstols no eren el testimonis].... (Ells) ho havien estat amb el Senyor durant els 3 anys del seu ministeri. Havien escoltat els seus sermons, vits els seus miracles, la seva crucifixió en la creu, la seva mort i enterro i la seva resurrecció del cos en la cova. Eren homes que l´havien acompanyat en la sala a Jerusalem després de la resurrecció i els qui havien explicat les Escriptures, i sobre tot, aquests homes, a qui obliga a romandre a Jerusalem fins que rebin el poder del Cel. L´objectiu específic del bateig de l´E. Sant és permetre´ls ser testimonis, mantenir-se i una de les formes en que això podria succeir era mitjançant dons espirituals (veure la 41a nota).”
La meva resposta a la qüestió de cóm la força de la paraula o la verificació dels signes i prodigis que caben totes plegades en aquesta és: “La Bíblia ens mostra que el sermó de l´Evangeli es la força divina de la salvació”(Rom. 1:16; 1 Cor. 1:23). I també ensenya que la demanda de signes en presència de la paraula divina és senyal d´un dimoni o d´una generació adúltera (Matt. 16:4; 1 Cor. 1:22). Però la Bíblia també diu que Pau i Bernabé “romangueren molt de temps [en Icomium] parlant sobre el Senyor que donava testimoni de la seva gràcia, agraint els signes i els prodigis fetes amb les seves mans” (Fets 14:3; cf. Hebreus 2:4; Marc 16:20). Per això els signes i els prodigis eren testimonis de Déu i de la paraula de l´Evangeli.
No podríem dir doncs que els signes i els miracles tot plegat, funcionen en relació amb la paraula divina, impactats, i despertant-nos, canals de l´autentica verificació de la Glòria de Déu en l´Evangeli? Ni els signes ni els prodigis ens salven. No canvien el cor. Només la Glòria de Crist en l´Evangeli té el poder de fer això (2 Cor. 3:18-4:6). Però evidentment, Déu escull els moments d´utilitzar aquets signes i prodigis a la vegada que la paraula regenerativa per aconseguir una audiència, i fer trontollar la closca del desinterès, del cinisme i falsa religió i ajudar al cor defallit a fixar els seus punts en l´Evangeli (veure la 42a nota).
Martyn Lloyd-Jones no va ser un cessionista de Warfield
Molt clar, pel que hem vist, Lloys-Jones no va ser el que nosaltres considerem un “ cessionista”. Per exemple, va lluitar amb força contra una mena de cessionisme de Warfield. A 1969 va escriure en contra del “ Un Memorandum contra la Fe en el procés Curatiu” exposat per l´alumnat mèdic cristià a Anglaterra relacionava explícitament els argument de Warfield amb el signe dels dons ( com la curació) anaven acompanyats de l´apostolat per tant no vàlid actualment, ja que els Apòstols ho eren per sempre.
Penso que és sense cap mena de garantia bíblica dir que tots aquests dons acaben amb l´apostolat o amb l´època apostòlica. Crec que han existit els prodigis des de llavors (veure la 43a nota) 43).
Quan parlem de la necessitat de la força regenerativa i per tant de l´E. Sant i per una possible verificació de la paraula divina avui, està clar que ell tenia al cap el mateix tipus de cosa que podria succeir a la vida dels Apòstols.
És clar que en el temps del Nou Testament, l´Evangeli era verificat d´aquesta manera pel signes, els miracles i els prodigis amb diversos caràcters i descripcions... Què volia dir ser veritat en l´Església primerenca? Les Escriptures mai deien coses que fossin temporals com aquestes.... mai! No apareixen frases com aquests enlloc (veure la 44a nota ).
Tractava amb els argument cessionistes i concloïa que es basava en conjectures i arguments del silenci per justificar els prejudicis particulars (veure la 45a nota) " mantenir aquest punt de vista- deia- es simplement apagar l´Esperit (veure la 46a nota).
A banda d´això, deia que hi ha una històrica evidència divina que molts d´aquest dons persisteixen durant diversos segles i que s´han manifestat de temps en temps des de la Reforma. Per exemple, creia que el recordatori de John Welsh, el gendre de John Knox, per haver fet coses meravelloses i actualment haver ressuscitat algú de la mort. I existeix l´evidència dels Reformadors Protestants que algú posseïa el don de la profecia. Per exemple, deia que Peter Peden, un de la Convenció Escocesa, varen profetitzar coses que desprès succeïren (veure la 47a nota).
La Experiència personal de Martin Lloyd-Jones sobre els poders inusuals
Lloyd-Jones va tenir experiències extraordinàries de conèixer per si mateix que era millor estar obert a les obres divines. Per exemple, Stacy Wood descriu l´efecte físic d´un dels sermons de Lloyd-Jones.
D´una manera extraordinària, la presència de Déu era en aquella església. Personalment vaig sentir com si una mà extraordinària m´empenyés al banc. Al final d´aquest sermó per una o diverses raons l´òrgan no tocava, el Doctor va sortir afora i tothom va seure sense moure´s. Van passar al menys 10´ abans que el fidel trobés la força per aixecar-se, sense dir-se res entre ells, i tranquil·lament abandonaren el temple. Mai havia vist ni experimentat un sermó amb una reacció tan fantàstica per part dels assistents (veure la 48a nota).
Altra mostra va succeir en els primers dies a Sandfields. Una dona que havia estat vident entrava al temple aquella tarda. Ella mateixa va testificar desprès de la seva conversió:
“El moment que vaig accedir a la capella i vaig seure entre la gent, era conscient d´un poder sobrenatural. I també del mateix tipus de força que trobava entre els meus esperits, però alguna cosa era diferent; vaig tenir la sensació que la força en aquella capella era una força total” (veure la 49a nota). Diverses vegades en la seva vida va tenir una mena de premonició profètica que estava fora de lo normal.
El 19-gener-1940, escrivia a la dona d´un amic, Douglas Johson, que havia patit una oclusió coronària.
“Vaig tenir una determinada consciència del fet que [Douglas] s´havia recuperat totalment. Aquest tipus de coses, ell coneixerà, no són normals en mi. Ho comento perquè és veritablement determinant (veure la 50a nota). Això demostra el punt de comunicació personal de Déu amb els seus fills. Donat que Felip va ser portat al carro en el “Fets 8è” i Pau i Bernabé enviat lluny, segons els Fets 13è, com exemples vius d´aquest contacte directe de Déu- deia- sense dubtes però el poble de Déu pot cercar-ho, tot esperant “directrius”, “indicacions” del seu significat.... L´E. Sant ha dit els homes alguna cosa; ells saben que l´E. Sant els hi parla; i revela que òbviament era el seu líder. Me sembla clar que si algú nega aquesta possibilitat tornem a ser culpables d´extingir l´Esperit. (veure la 51a nota).
Lloyd-Jones sabia, a partir de la Bíblia, de la Història i per pròpia experiència que la tasca extraordinària de l´Esperit desafiaven la categorització. Deia: “ les maneres que reben les benediccions són interminables. Hem de ser curosos de no limitar-les, restringir-les o sistematitzar-les, o el que és pitjor, mecanitzar-les (veure la 52a nota).
Les crítiques al Pentecostalisme coneguts per Martin Lloyd-Jones
Aquetes són les ensenyances més importants provinents de l´home per la causa reformista a Anglaterra en la segona generació. Va ajudar a la fundació de una editorial (Banner of Truth Trust) que va lluitar contra el cessionisme, Warfield- com pensar sobre els dons espirituals. I per no considerar que Lloyd-Jones fos un absolut carismàtic desconegut de gran volada, deixeu mencionar algunes coses que varen compensar i fer-l´hi decebre amb el Pentecostalistes i carismàtics quan els va conèixer.
1. Insistia que la regeneració tenia bases doctrinals. I del que ell considerava era minimitzar la doctrina, al menys on es demanava unitat i la renovació ( veure la 53a nota). L´E. Sant és l´Esperit de la veritat i la resurrecció serà superficial i breu sense arrels doctrinals més que l´arbre carismàtic sembla posseir.
2. Els Carismàtics posen massa força en el que han de fer, sense gaire èmfasi en la llibertat i força de l´Esperit, per citar en els seus propis termes” Els dons espirituals –deia- estan sempre controlats per l´E. Sant. Ells ens són donats i un ha de saber quan els rebrà" (veure la 54a nota ) Podeu pregar pel baptisme de l´E. però no hi ha garanties d´arribar; està sota el seu control. És el Senyor. É es Senyor poderós que ens els dóna a la seva manera i en el seu moment (veure la 55a nota).
3. Els Carismàtics a vegades insisteixen en les llengües com a signe del baptisme de l´E. Sant que ell tan rebutja. Sembla ser que l´ensenyament de les Escriptures en si mateix, més que l´evidència de la Hª de la Església, estableix que el Baptisme amb L´E. Sant no sempre va acompanyat de dons particulars (veure la 56a nota).
4. Però cada vegada més el Carismàtica demanen ser capaços de parlar les llengües quan ho necessitin. Això, discutia, va clarament en contra del que deia Pau en el 1 Corintis 14:18: “ si Ells o els altres poden parlar llengües en qualsevol moment que vulguin, no seria important agrair a Déu que la benedicció de les llengües escollides li sigui donada a Ell més que els altres. (veure la 57a nota).
5. Molt sovint les experiències es busquen per si mateix més que pels la força dels testimonis i de la Glòria de Déu (veure la 58a nota).
L´objectiu no és tenir experiències per si mateix sinó per animar la recerca i coneixement de Crist. (veure la 59a nota)...
Hem d´examinar qualsevol cosa que demani ser un moviment espiritual en termes del poder dels Evangelis (veure la 60 nota ) ...
La prova suprema de qualsevol cosa que demani ser la tasca de l´E. Sant és Joan 16:14—"Ell em glorificarà" (veure la 61a nota).
6. Els Carismàtics sovint poden caure en l´error d´assumir que si una persona amb dons poderosos vol dir que és bona, que pot liderar i ensenyar. Això no és veritat. Lloyd-Jones adverteix que l´E. Sant i la possessió de dons no vol dir que sigui adient pel ministeri o per parlar de Déu. La condició espiritual als Corintis , en termes de santificació, era baixa i no hi havia prou evidència del poder diví. El baptisme de l´E. Sant és primàriament i essencialment un baptisme amb força.... (Però) no existeix un connexió directa entre el baptisme amb l´E. Sant i la santificació (veure la 62a nota)... Hi ha alguna cosa que ha d´aïllar-se, mentre que la santificació es constant i un procés continu (veure la 63a nota).
7. Els Carismàtics tendeixen per característica les impressions més subjectives i els dons més estranys més que l´exposició de les Escriptures. Sospiteu -deia- de qualsevol reclamació d´ una recent revelació de la veritat” (veure la 64a nota). (Davant del que ell deia sobre que l´E. Sant parla sempre com a guia, no vol dir aquí que descarti la comunicació directe amb Déu)
8. Els Carismàtics sovint animen els demés a renunciar al control de la seva raó i permetre´l abandonar. Lloyd-Jones no acceptava: "No podem marxar mai sols" (veure la 65a nota). Un pensament dolent no es defensat en les Escriptures (veure la 66a nota). La Glòria del Cristianisme és que no podem “sol i al mateix temps” ... ser captivats i aixecats pel l´E. Sant ni estar sota el seu control" (veure 1r Corintis. 14:32) (veure la 67a nota). Hem d´estar en condicions d´examinar totes les coses, des que el dimoni i l´hipnotisme puguin ressaltar totes les coses més importants (veure la 68a nota).
Els advertiments de Martin Lloyd-Jones vers els Formalistes de l´Esperit. 
Desprès d´haver dit tot això, d´una demostració sobrenatural i equilibrada, Lloyd-Jones torna cap la afirmació del poder que el món necessita tan malament. D´aquests que seuen i indiquen amb els dits les bonances dels Carismàtics, ell els hi diu; “ Déu mereix estar amb ells!”...és millor ser massa crèdul que carnal, ser contrabandista i morir" (veure la 69a nota).
Sovint descriu quanta gent apaga l´Esperit per por o per inusual o sobre natural.
Això ha passat sovint: en una trobada comenceu per la por del que vindrà i dieu: “ Si no faig això, què passarà?”. Això és apagar l´Esperit. És resistir-se al moviment general sobre l´esperit. Sentiu la seva graciosa influència, dubteu i esteu en l´ incertesa i por. Això és apagar l´Esperit. (veure la 70a nota).
Certs fidels pateixen un temor sobrenatural, inusual i la malaltia. Podeu témer la malaltia, està massa preocupats per la disciplina, la dignitat i el control que us sentiu culpables del que les Escriptures anomenen “ apagar l´Esperit” (veure la 71a nota).
Cóm Lloyd-Jones ens aconsella buscar el Baptisme de l´Esperit?
Me sembla molt important. La visió de l´Esperit sobre el Bateig de Lloyd-Jones és un asíntesi bíblica diferent de la que existeix en l´Església Evangelista o en el Moviment Carismàtic. Un es demana si ell no sent ganes d´articular una agenda per l´anomenada 3a Ona de l´Esperit.
Per això en el meu cervell existeix una veritable d´urgència en demanar: “Quin és el seu consell quan ens trobem entre per un costat una incredulitat bíblica i per l´altre costat la resistència dels altres a apagar l´Esperit?"
El seu consell elemental és: “ No podeu fer res sobre el baptisme amb l´ Esperit, excepte demanar-lo. No podeu fer-ne res per produir-lo" (veure la 72a nota). De totes maneres heu de pregar per rebre´l (veure la 73a nota. Hem de ser pacients (veure la 74a nota) i no posar límits a Déu. Ell cita Dwight L. Moody, R. A. Torrey, A. J. Gordon i A. T. Pierson com els que varen buscar el baptisme de l´Esperit demanant-lo molt de temps (veure la 75a nota). De fet, Lloyd-Jones tenia relacions especials amb l´oració d´en Moody: "Oh, Senyor, prepareu el meu cor i batieu-me amb la força de Déu" (veure la 76a nota).
Però sembla se que podem fer més coses que pregar. És important que el cor estigui disposat, en aquests moments hi ha mitjans de gràcia al costat de l´ oració que neteja el cor i l´adapta a Crist. Un pensa en la meditació de les Escriptures i l´exhortació dels fidels cristians i de la mortificació del pecat, seguint les indicacions dels Romans (6) i següents.
Però no només Lloyd-Jones ens mostra que l´Esperit pot apagar-se per certes formes d´institucionalització. Preocupació per la mort de les Esglésies formals- deia. No és que Déu es retiri, es que l´Església s´institueixi en la seva “saviesa” i intel·ligència, s´apagui l´Esperit i faci una manifestació del poder de l´Esperit aparentment impossible. (veure la 77a nota).

<pre class="_fck_mw_lspace">Ara que hi ha una poderosa afirmació del creient en el poder de l´Esperit- certes formes d´institucionalització poden fer una demostració de la força de l´Esperit “ ben a prop.” Si l´Esperit en la seva força pateix en si mateix de ser obstaculitzat i aturat, tal com comentava Lloyd-Jones (i l´Apòstol Paul!) no és adient dir que res no podem fer per obrir aqueta forma d´arribar. És només que nosaltres no podem exigir-l que arribi. O posar d´altre manera, mentre sembla que no podem fer que l´Esperit arribi al poder, només podem esperar-lo.
</pre>
Ell practicava el que predicava?
Això ens porta cap una pregunta molt important que arriba al centre de la demanda.” És que Lloyd- Jones practicava el que predicava? O dit d´altra manera: “ Feia camí a l´Esperit o va fer apagar l´Esperit possiblement o parcialment en la seva pròpia Església? (veure la 78a nota )?
Vist el que opinava sobre certes formes d´institucionalització que manifestaven la força de l´Esperit · gaire be impossible”, ens hem de demanar quines eren les seves formes d´institucionalització de la Capella de Westmister com a manifestació de l´Esperit? I si aquestes “ formes d´institucionalització” poden apagar l´Esperit, un es demana si cert us de la música o de serveis o d´actituds, de personalitat podem apagar l´Esperit també.
Hi han 5 aspectes de la Capella de Wesmister que em fan plantejar si Lloyd-Jones pràcticament seguia els seus principis de regeneració.
1. El seu biògraf, Iain Murray, diu que “ les experiències de les audiències" del segle 18è han desaparegut dels temples d´Anglaterra i que es necessitem canvis (veure la 79a nota). Però Lloyd-Jones va aportar canvis importants que trobessin un context d´obertura per exercir els dons espirituals? Iain Murray ens diu que l´audiència a la Capella de Westminster eren un grup anònim d´oients: “Eren dies en que el poble no es saludava dintre del temple" (veure la 80a nota).
Un es demana si Lloyd-Jones donava passos importants per canviar aquest corrent. La seva tasca, per exemple, per crear una xarxa de grups reduïts en el seu temple on el poble podia administrar els oficis als altres en un context potser menys restrictiu institucionalment sobre l´Esperit (veure la 81a nota).
2. Deia : “Mai he intentat una sola conversió de com apropar els demés, però ho vaig aconseguir ... (veure la 82a nota)." És típica la distància fins a cert nivell a partir de les pràctiques entre els fidels què la seva participació podria animar-se ?
Realment va cercar Lloyd-Jones la implicació dels fidels en les manifestacions rebudes dels apòstols? Els apòstols tenen importància en el ministeri. Sense la implicació del pastor i algun risc que pateixin difícilment pot esperar-se que el fidel faci passos per d´apagar l´Esperit, especialment quan ells solen escoltar advertiments normalment aclaparadors o austers sobre els excessos carismàtics. Normalment el fidel interpreta els advertiments molt llargs i complicats com una llum vermella sobre noves experiències.
3. El seu net, Christopher Catherwood, deia: “ se sentia disgustat amb certs tipus de música emotiva" (veure la 83a nota ). I ell mateix explicava: [ L´Esperit] no necessita .... la ajuda de les nostres cançons, ... Si l´Esperit és el Senyor- i ho és- no necessita d´aquesta ajuda, i qualsevol cosa que necessiti ajudar l´Esperit a obtenir resultats és una contradicció amb l´ensenyament del Nou Testament (veure la 84a nota)
Aquesta disconformitat amb la música emotiva, i també anomenada” preliminars” en el servei religiós mostra una actitud austera i sospitosa vers la emoció i la música que pugui evocar-la el fidel normal. Poden actuar inhibint-se de la llibertat de la comunitat per expressar la joia de l´E. Sant. ¿Pot tenir aquesta música la mateixa categoria que la lectura d´ un bon llibre, sobre el que Lloyd-Jones opinava que era una ajuda perfectament adient per remoure les emocions per exigir més de l´E. Sant (veure la 85a nota)? Només la música podria aparèixer més adient, no només com ajuda, sinó també per remoure les emocions divines i desprendre expressions de desig i d´amor. No només això, la música podria semblar tenir més significar bíblic com a col·laboració en la recerca de la plenitud de Déu en l´oració (cf. Eph. 5:19) (veure la 86a nota).
4.Sembla que ell no volia implicar-se en el gran valor de promoure un moviment d´oració. No n´estic segura sobre això, però Murray va enregistrar una observació sorprenent a 1959: " Alguns aquest any de 1959 estaven tan absorbits per la regeneració que varen organitzar algunes reunions per pregar tots els vespres i cercaren la col·laboració de M. Ll-J. No ho varen aconseguir" (veure la 87a nota). Se sabia inclús que ho feia amb alguns durant un temps (veure la 88a nota). Ell realment va viure el principi de que una cosa a fer es buscar la regeneració amb interès i treball i pregar per aconseguir-ho?
5. Va arribar a un acord alguna vegada amb 1r Cor. 14:1? "Feu que l´amor sigui el vostre objectiu i demaneu els dons espirituals, especialment aquells que profetitzin". Cóm pot quadrar-se això amb la frase següent?
És correcte buscar la plenitud de l ´Esperit – us animem a fer-ho. Però els dons de l´Esperit es troben a les seves mans de l´Esperit (veure la 89 nota). 1r Corintis 14:1 dei específicament buscar no només la plenitud en general si no també els dons de l´Esperit en particular. Sembla que Lloyd-Jones digui el contrari? Era la seva actitud vers els dons, una mena d´apagar les manifestacions de la seva força? Ho repeteix novament:
“ No hem de cercar fenòmens i experiències estranyes. El que hem de fer és buscar la manifestació de la Glòria divina, de la seva poderosa saviesa, del seu poder ... ho hem de deixar a Déu, en els seu poder, abans de decidir si coincideixen aquestes concomitàncies puntuals o no (veure la 90a nota). Segurament té raó quan diu que no cal preocupar-se per les aparences de les coses – com per exemple- la curació física en comptes de la vida espiritual. Però poden els apòstols haver pregat sense interpretar força els senyals i els prodigis que varen esdevenir tan útils per testimoniar la paraula de la Gràcia (Fets 14:3; Hebreus. 2:4; Marc 16:20)?” . De fet no deia en el Fets 4:34: Pot Déu fer els senyals o els prodigis i concretament allargar la mà per curar-los. I Lloyd-Jones diu que “ els fenòmens són extremadament vàlids i necessaris”.
"No sembla clar que, Déu li atreia l´atenció d´aquesta manera i la seva feina per un fenomen inusual? No hi ha res més atractiu que aquesta mena de coses per atraure a Déu i el seu regne cap les persones (veure la 91a nota).
Segurament que l´opinió del 1r dels Corintis 14:1 i els Fets 4:30 i la pròpia estimació de Lloyd-Jones sobre els dons i els fenòmens de l´Esperit, la resposta no és pregar per cercar els senyals i els prodigis si nó fer una causa real (veure la 92a nota) i un bon equilibri amb altres temes importants de les Escriptures. L´equilibri i les raons s´expressen millor en una de les breus exhortacions que faig servir per concloure aquest missatge

Permeteu-nos decidir tots plegats beneir-lo, pregar per a que ho repeteixi novament. No tothom té experiències o ànim, però això es podria conèixer el seu nom, glorificar-lo i magnificar-lo entre els fidels ( veure la 93a nota)</blockquote>
</blockquote>

Lo bo, no concorda bé

Kathyyee — Wed, 08 Jan 2020 22:39:44 GMT

Kathyyee: Es crea la pàgina amb «{{info|The Good, Insane Concordance Maker}}Vet aquí un boci de la història que es va publicar després. Tinc la esperança que l...».

{{info|The Good, Insane Concordance Maker}}Vet aquí un boci de la història que es va publicar després. Tinc la esperança que llegiràs fins el final i t´animaràs. Era... He llegit recentment un resum de “ Els llibres i la cultura, una revisió (de Timothy Larsen) d´una nova biografia d´ A. Cruden qui va escriure individualment una de les primeres Bíblies del rei Jaume ( Alexander, el corrector: l´home turmentat que va escriure la Bíblia oral per Julia Keay). Això vol dir que va gravar cadascuna de les 777.746 paraules en la Bíblia i una nota en cada lloc que apareixis. Per exemple la paraula “a ell” (6.667 aparicions), “a ella “ (1.994 aparicions), Déu ( 4.444 aparicions), etc... .

<blockquote>A meitat de 1720, A. Cruden va imposar-e una tasca de proporcions hercúlies, tediosa i d´una minuciositat inhumana: va decidir replegar totes les aparicions més complertes de la Bíblia del rei Jaume fins ara. La 1a edició de Cruden va publicar-se a 1737. Cóm va poder concloure aquest projecte? Cada tasca feta abans o desprès va ser obra d´un ample equip humà- actualment feta pels ordinadors incomparablement més fàcil- Cruden treballava tot sol en el seu apartaments i escrivia tot manualment. Sempre introduïa paraules explicatives - incloent un diccionari com a regal. La paraula “ Sinagoga” per exemple, va provocar un assaig de 4.000 paraules. </blockquote>
<blockquote>A més, el dia de treball d´en Cruden era la de “ corrector de premsa ( corrector de proves). L´hauria agradat fer un cop d´ull a la prosa en el decurs del dia. Hauria tornat a casa per la nit, no per descansar els seu ulls i gaudir del descans, sinó que llegir la Bíblia- aturant-se en cada paraula per garantir la pàgina correcta a partir de les desenes de papers que l´ envoltaven i gravar adientment el significat de les referències en el seu lloc adequat. No tenia mecenes ni editor, ni cap suport financer: l´única comissió era divina.</blockquote>
<blockquote>“La Concòrdia d´en Cruden” mai no s´ha esgotat. S´han publicat alguns centenar d´edicions, la majoria de les quals s´han reimprès multitud de vegades; els venedors poden escollir entre 18 reimpressions de Crudens entre els seus magatzem popular digitals.</blockquote>
Per això, milers d´amants de la Bíblia ho agraeixen a Déu. Han estudiat la Bíblia seriosament durant 300 anys al menys amb l´ajuda d´en Cruden. I si això és tot el que coneixem, estaríem divertits amb la producció i donaríem les gràcies. Però vet aquí el truc. Era, si no un boig, al menys inadaptat.
Cruden va ser considerat boig 4 vegades en la seva vida. El seu comportament sovint era estrany.

<blockquote>En una ocasió, Cruden havia intervingut en una baralla però al final va acabar perdent la millor part del seu temps advertint els soldats de no perjurar mentre els colpejava amb una pala. Ell també va proposar les dones amb qui no portava relacions precisament romàntiques ( una de les intencions desconegudes per a ell). Sense trobar resposta, aviat esdevindria una molèstia constant, si més no un assetjador. </blockquote>
Eventualment va decidir que la crida divina en la seva vida era reformar la moral del britànics. “ Va començar per una campanya individual per a que el rei el concedís una posició fins aleshores desconeguda en el govern britànic: El “ Corregidor del poble”. Va recorre el país amonestant els estrangers a observar el Sàbat”.
Possiblement no podia distingir el que era adient i probable. Això volia dir que va fer bogeries. Però no totes aquestes bogeries eren dolentes- No coneixia – el que era normal en la gent – que quan un home se li fan propostes pot sentir-se trist per la gravetat de la prostituta, però sense poder fer-ne res per ajudar-li Cruden, al contrari va contractar-la per fer una tasca legítima i va portar una vida respectuosa i agraïda”.
En altra ocasió “Cruden no coneixia quin era el cas d´un presoner el cas del qual mai havia estat reconsiderat fins que faltaven pocs dies per la seva execució. Va anar al camp a la seva manera obsessiva habitual i afortunadament va fer un miracle polític: reduir la sentència de l´home en una deportació”
El que més m´anima sobre això es adonar-me de les estranyes maneres divines existents: “´Que confusos són els seus judicis i inescrutables les seves maneres!” (Romans 11:33). I en aquesta raresa, els pecadors, els malats i gent trencada hi caben els seus designis divins. Ha tingut propostes per els malalts mentals, socialment inestables i socialment inadaptats. I els té per vostès.
Tal com observa T. Larsen, Crudens no tenia el sentit de saber que“ la feina humana individual en la seva habitació no pot establir concordances amb la Bíblia”. I d´aquesta bogeria s´han beneficiat milions. Pareu atenció a deixar els pals divins. Amb ells pot enviar-vos un missatge que faci feliç a molta gent.
Cercant els merescuts dissenys a tot arreu.
Pastor John