Breu Apreciació de la Vida i Serveis de Leon Morris

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 19:42, 4 juny 2019; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By D.A. Carson
Author Index
More About Christian Biography
Topic Index
About this resource
English: Brief Appreciation of the Life and Service of Leon Morris

© The Gospel Coalition

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By D.A. Carson About Christian Biography
Part of the series Reformation21

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Nascut a 1914, Leon Morris va morir el dilluns- 25-juliol-2006. Els anys de serveis varen ser diversos: va ser un pastor eficient, a les afores d´Austràlia ( aquest dies estan descrit memorablement en la Biografia de Brush Parsan de 1995) va servir les Esglésies de Melbourne, de Sydney, i va esdevenir vigilant de la Casa de Tyndale a Bretanya, i durant 29 anys va ensenyar al Col·legit de Ridley, Melbourne, des d´on es va retirar a començament de 1979. Darrera d´aquestes escenes, va donar suport tranquil·lament a nombroses causes estratègiques fins al final, a la Església d´Ajuda Social Bush. La seva dona Mildred i ell, qui el va precedir en la mort al 2003, desprès de 62 anys de matrimoni, varen ser ben acollits a UK i el EE.UU. on les conferències den preparades del Dr. Morris, plenes de continguts, respecte, enginy i provada intel·ligència, varen ser estimades tant per les Universitats com pels estudiants.

Aquests de nosaltres que l´hem conegut be tenim les històries del Leo reunides. Desprès d´escriure el seu comentari magistral sobre Juan, el Dr. Morris va celebrar una conferència a l´Escola Evangèlica de la Divina Trinitat. Un estudiant se li a acostar desprès de la classe, mostrant-l´hi la dificultat del text en grec i li va demanar el conferenciant què volia dir. El Dr. Morris es va mirar el text alguns moments i li digué: “sense més atenció, m´inclino per dir-li que vol dir “tal i tal”. L´estudiant, més i més imprudentment li respongué: “ aleshores, perquè en el seu comentari va argumentar que significava alguna cosa més?”. Però aquest fet remarcable en la seva compte és perquè Leon mateix qui em va contestar. Va pensar que era divertit – una mesura, sens dubte, que demostrava la seva manca de pretensions.

El Dr. Morris a escriure més de 50 llibre, a diferents nivells. Alguns sobre la Creu, un dels qual es “ La pregària apostòlica de la Creu”, considerat fins avui imprescindible en el seu llistat. Però, a banda d´un don per escriure professional sobre els comentaris dels llibres de Nou Testament (va controlar també comentaris sobre l´Antic Testament) on el Dr. Morris va demostrar en diferents ocasions la seva vàlua per dirigir la moda passatgera que ell considerava inútil. Per exemple, en el moment d´un augment petit però constant d´alumnes que discutien que l´estructura i el fonament des Evangelis canònics podrien explicar-se mostrant com 2 estaven en la mateixa concordança que les lliçons explicades en les sinagogues. El Dr. Morris va publicar un petit llibret, intitulat ” El Nou Testament i les lliçons jueves”- la millor obra, per suposat, una peça útil que ajudava les generacions de estudiants a comprendre una de les confusions del dia. Quan Ernst Käsemann feia ”apocalíptic” l´origen de la Teologia Cristiana, el petita obra de Leon sobre “Apocalíptic” novament va ajudar els estudiants a trobar el camí en mig d´una marea de competidors.

El seu escrit sobre la Creu, a qui ja he fet al·lusions, contribuïa a restaurar la confiança en el conjunt acuradament articulat de substitució de penes, d´una manera adequada de comprendre la conciliació.

Leon y Mildred no varen tenir cap fill però varen ser pares de molts. La seva extensa família i els seus amics reclamaven l´home més poderós que els seus estudiants: no podem pensar d´ell sense somriure, reclamant la seva humilitat combinada amb l´humor enginyós. Confiant que els Cristians mai diuen el darrer comiat, quan tenen ganes de renovar els vincles amb ell.