Cóm Déu porta les nostres decisions diàries?

De Gospel Translations Catalan

Revisió de 18:54, 1 juny 2023; Pcain (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: How Does God Lead Us in Daily Decisions?

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Sanctification & Growth
Part of the series Ask Pastor John

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Transcripció de l’àudio

Cóm seguir el lideratge de Déu en les meves decisions diàries? Sé que és el meu pastor, que em condueix; ho penso així, però no sé si el segueixo?

Aquesta és una qüestió important que ens cal respondre-la nosaltres mateixos i que va ser presa per un jove pastor John Piper, en el primer estiu com a pastor; de fet just unes poques setmanes de la seva missió, el pastor J. Piper recitava alguns dels seus psalms favorits. Un d´ells, per suposat era el Psalm 23 “ El Senyor és el meu pastor. No ho vull; el em fa estirar-me en els seus camps, em condueix fins a les aigües; reconforta la meva ànima, em porta pels camins rectes en nom seu” (Psalm 23:1–3).

Jo tenia 22 abans de veure una d´aquestes línies del psalm; ara les he vist, però cal veure´l i ara s´hi veu, d´acord? El 3r versicle:” porteu-me pels camins del bé en el nostre nom”; mai havia vist “en el seu nom” abans d´entrar en el Seminari; bé, val, ja ho he vist , el llegit les seves paraules, però no puc llegir per sobre aquestes frases en la Bíblia un centenar de vegades i mai em ressento pel seu significat.

Contingut

Obriu els meus ulls per veure

Vaig anar a visitar Mrs. Bromgren abans de la seva operació el dimecres. S´havia operat el seu ull i el portava encara embenat i vaig llegir-la aquest versicle del Psalm 119:18:

“ Tracta generosament el teu servent que visqui i observi aquesta paraula, obre els meus ulls per a què pugui contemplar les coses meravelloses de la teva llei”

I vaig dir:” no ´`es veritat que una de les millors coses sobre tenir els 2 ulls és la Bíblia i llegir-la? Però no és veritat, tampoc, perquè hi ha 2 ulls que Déu ens ha donat? L´apòstol Pau els anomena “els ulls del cor” i un destaca en els Efesis 1 que cal obrir els ulls del cor: Així ho penso sobre el Psalm 119: “ Cal mantenir els ulls oberts per contemplar les coses meravelloses de la llei?

Bé. No he vist que aquesta frase del Psalm 23 com meravellosa. He roman tant sord a aquest frase com us podeu imaginar, però estava: “ Ell em porta pels camins del bé en el seu nom”. El pensament que Déu pogués portar-me a fer el bé des que era un noi petit en el seu nom mai vaig adonar-me; i ara llegeixo correctament aquesta frase. Mai m´havia sorprès, malgrat llegir-ho cent vegades.

Ara vull començar aquesta frase des de zero uns minuts, però abans de començar vull mirar-me aquesta frase, dita “ Ell em porta pel camí del bé” i demanar com ho fa Déu.

Cóm Déu il·lumina els nostres camins?

La descripció, per suposat, que hi ha un pastor que porta el seu ramat a través de les collites, potser amb la seva crida. El pastor coneix el meu nom i ells el segueixen”; però quan sortim de la metàfora i la portem a ala nostra experiència en els nostres dies, ens demanem: “ Cóm Déu ens porta pels camins del bé”? necessitem ponderar una mica més i fixar-nos en les Escriptures per saber com ho fa.

Ara, en la meva experiència , mai no he vist una manifestació divina davant meu en una diversificació del camí. Mai no he vist un núvol de foc o una pila de núvols com en la natura. Aquesta no forma part de3 la meva experiència, ni mai no ho havia sentit cap paraula que diu Déu. Molta gent parla en aquest llenguatge i potser sigui insensible, però mai he estat part d´aquesta experiència de veure a Déu en una manifestació tan clara mostrant-me que aquest és el seu camí i no l´altre, o sentir la veu del meu mestre a Wheaton dient que l´havia sentit mentre es mirava en el mirall: “ Anar de Wheaton fins a Boston”. Ell era a Boston: “Anar a Wheaton”

Déu pot fer el que calgui. Mai ho ha fet per a mi ni per molta gent ni molt de temps. La manera de portar-nos és aparentment diferent i penso que podríem obtenir una clau del que deia David en el Psalm 119:105. Aquí, Ell diu: “Aquest paraula és com una llum pel meus peus i pel meu camí” i en el mateix Psalm versicle 9è: “ Cóm pot un/a jove mantenir aquest camí pur? A través de conservar-lo segons la paraula”

Per tant, una resposta a la pregunta: Cóm Déu pot portar el seu poble pels camins del be”? És : “ Ell ens ha revelat quantitat de camins pels bé. Ell descriu quin tipus de camins són bons i de recórrer-les; segurament que David sovint ho va fer així perquè parlava meditant la paraula dia i nit.

Per què la Bíblia no basta

Però ara la resposta és a mitges, correcte? Per si mateixa, la Bíblia no ens manté en el camí. Res a veure en com és la Bíblia o com ens podríem perdre sense ella, ja que no és suficient per si mateixa ni per 2 raons:

Una: prenem moltes decisions durant la nostra vida que no estan prescrites en a nosaltres en la Bíblia- centenars de petites decisions diàriament i algunes més grans que reflecteixen la Bíblia, sense frases sobre elles. Quant infants, quan assisteixen a la escola, aneu a la feina, aquestes o aquelles, decidim diàriament i sense necessitat de trencar-les i dir: “ Bé, això no forma part de la cristiandat, són solament decisions que em plauen, però la Cristiandat és altra cosa més.” Cal a Déu té a veure amb aquestes decisions, però la Bíblia no explicita cap guia per cap d´aquestes petites decisions i, a més, s´ha dit alguna cosa més si marxessin pel camins del be en aquestes decisions, a banda de les dites quan la Bíblia les explicita perfectament.

La 2na raó d´ aquesta: que la Bíblia no esdevingui prou, per si mateixa, per portar-nos pels aquests camins del bé és que el camí del bé porta a coses correctes amb actituds i motivacions correctes. Això no és una acció corporal, sinó tenir una actitud correcte cap la vostra esposa també; però llegir aquestes frases no sempre acaba per canviar les actituds

Podeu llegir sobre què cal sentir davant la Bíblia moltes vegades i potser la vostra actitud sigui la mateixa. Alguna cosa més entra en joc i penso que és per això que David digué això: “ Déu ens porta pels camins dels bé”, i Pau digué: “ Tots els que són portats pel l´Esperit són fill de Déu”. Necessiten no només la revelació que ens arriba des de lluny, anomenada Bíblia, necessitem transformar-nos dintre de l´Esperit Sant. La Paraula i l´Esperit totes plegades són el lideratge que necessitem.

Renovats en el pensament de Crist

Pau diu els Romans 12:2 aquesta paraula tan coneguda: “ No us conformeu amb el món, sini esdeveniu transformats per la renovació del vostre pensament”- per què? “ podeu provar – o millor aprovar- “ la voluntat divina, que és bona, acceptable, perfecte”. En altres paraules, cal passar alguns canvis per aquí a dintre, canvis d´algunes actituds i de sentiments, o quan les petites decisions presenten alternatives, sabreu com provar quina d´aquestes és la voluntat divina.

Per tant, la Bíblia és un benefici en el nostre cervell, i l Esperit agafa la paraula i comença a transformar els nostres pensaments, a modular les emocions i, quan no es troben manaments explícits en les Escriptures per la decisió que afrontem, ponderem totes les opcions i sospesen aquestes alternatives en la ment de Crist. Pau ens diu: “ teniu la ment de Crist” i després, quan prengueu la decisió, mireu enrere sense dir: “ Jo, quin tio més meravellós soc”, però poques vegades dieu: “ Gràcies per les vostres paraules que han informat els meus principis i gràcies a l´Esperit que ha modulat les meves emocions i prioritats perquè segueixi aquest camí” i Déu agafa el crèdit del lideratge, el qual significa personalment, per a mi, que estat bàsicament portat tota la meva vida a la meditació de dia i de nit per la paraula i que prego contínuament que l´E. Sant treballi sobre mi

Podeu sobre- intel·lectualitzar la Bíblia, sobre-espiritualitzar la vostra experiència privada amb Déu. Això és ambdues/cap, cap/o. Ha estat la meva experiència i es troben tots 2 conflictes, però extremadament complementaris per guiar la vida