Combatre la Incredulitat a Betlem

De Gospel Translations Catalan

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides:navegació, cerca
Pcain (Discussió | contribucions)
(Es crea la pàgina amb «{{info|Battling Unbelief at Bethlehem}}<br> <blockquote>'''Romans 4:20-21 '''<br><br>Abraham no va dubtar de les promeses divines però ve esdevenir més segur en la sev...».)

Revisió de 19:32, 3 set 2020

Related resources
More By John Piper
Author Index
More About Sanctification & Growth
Topic Index
About this resource
English: Battling Unbelief at Bethlehem

© Desiring God

Share this
Our Mission
This resource is published by Gospel Translations, an online ministry that exists to make gospel-centered books and articles available for free in every nation and language.

Learn more (English).
How You Can Help
If you speak English well, you can volunteer with us as a translator.

Learn more (English).

By John Piper About Sanctification & Growth
Part of the series Battling Unbelief

Translation by Caterina Aguilo

Review You can help us improve by reviewing this translation for accuracy. Learn more (English).



Romans 4:20-21

Abraham no va dubtar de les promeses divines però ve esdevenir més segur en la seva fe, glorificant a Déu, convençut plenament de que Déu li donaria el que li va prometre.

El que avui necessito és assentar les bases d´una sèrie de missatges anomenats “ Combatre la Incredulitat”. Tinc la esperança de clarificar-los perquè existim com a església i això vol dir a nivell més pràctic viure amb fe les promeses divines.

Contingut

Tots els pecats provenen de la Incredulitat en les promeses divines.

La convicció darrere aquesta sèrie és que tots els pecats provenen de la incredulitat en Déu. Tots els estats de pecat en els nostres cors provenen de la incredulitat en el desig nombrós de Déu i la capacitat de treballar per nosaltres en cada situació de la vida per que esdevingui bona. L´ ansietat, la vergonya, la indiferència, el remordiment, la cobdícia, la enveja, la luxúria, la amargura, la impaciència, la decepció, l´engany-totes provenen de la mateixa arrel de la incredulitat en les promeses divines. Permeteu-me il·lustrar-vos mitjançant un text conegut que tendeix a desorientar-vos.

L´amor als diners

Quan Pau deia en el 1r de Timoteu 6:10: “L´amor al diners és l´arrel de tots els dimonis”, què volia dir-nos Pau? Que allò no tenia cap relació entre l´actitud de pecar i els diners- que els diners són presents en els nostres cervells. Penso que això significa que tots els dimonis mundans provenen d´una certa mena de cor, anomenat, el tipus de cor que estima els diners.

Ara que vol dir: “ amor als diners?”. No vol dir admirar els bitllets o les monedes de coure. Per conèixer què vol dir “amor als diners” que em demaneu: Què vol dir “diners”? Us respondria aquesta qüestió així: “ Diners és simplement un símbol que representa els recursos humans. Els diners responen a tot el que voleu aconseguir d´una persona ( no de Déu). “ Qui tingui set que vingui a beure. Qui NO TINGUI diners que vingui a comprar i menjar (Isaïes 55:1). Els diners és el símbol dels recursos humans.

Per tant el cor que estimi els diners és un cor que basa les seves esperances, persegueix uns objectius i creuen què poden oferir els recursos humans. Per tant, l´amorr al diners és virtualment el mateix que la Fe en els diners- creure (confiança, seguretat i garanties) que els diners solucionaran les vostres necessitats i us aportaran felicitat.

Incredulitat en les promeses divines

A més l´amor als diners o creure en els diners és l´altra vesant de la INCREDULITAT en les promeses divines. Tal com deia Jesús en Mateu 6:24: “No es pot servir a dos senyors: a Déu i els diners!”. No podeu confiar o creure en Déu i els diners. Creure en un és la incredulitat dels altres. Un cor que estimi els diners- el banc de diners per la felicitat, creure en els diners- és alhora no creure en les promeses divines per la felicitat.

Per tant, quan Pau diu que l´amor als diners és l´arrel de tots els dimonis, implica que aquesta incredulitat en les promeses divines és l´arrel més important de cada actitud pecaminosa dels nostres cors.

L´objectiu d´aquesta sèrie

Cada missatge us il·lustrarà aquesta veritat, us ho confirmarà i uns proporcionarà ajuda pràctica per combatre l´arrel de la incredulitat que amenaça sovint cada dia els nostres cors. En aquet sentit el punt més important de cada missatge serà el mateix: Combateu contra el pecat combatent la incredulitat en les promeses divines. O per fer-ho més positiu: Lluitar per la justícia i l´amor en la nostra vida lluitant per mantenir la fe en les promeses de Déu

Aquest és el propòsit de la sèrie, Vaig dir que necessitava fer-ho cada dia és estendre els missatges i mostrar –vos cóm està relacionat amb la nostra existència com a església. Permeteu-me doncs intentar-ho en el temps restant.

Per què existim?

El Temple baptista a Betlem existeix per glorificar a Déu. Va crear-nos per glorificar-lo (Isaïes 43:7). Ell va predestinar-nos a ser infants per la seva glòria (Efesis 1:6). Ell va indicar-nos per viure per la seva glòria (Efesis 1:12). Si mengeu o beveu o feu qualsevol altra cosa, tot és per glorificar a Déu (1 Corintis 10:31).

Si comentem de l´adoració a Betlem, Betlem construeix el cos, Betlem evangelitzant els incrèduls, l´objectiu final és el mateix en cada punt: que Déu sigui glorificat. Betlem és la visió de un gran, sagrat, lliure i poderós Déu- la visió d´un DÉU tot poderós en l´adoració, la visió d´un DÉU que s´enforteix en nodrir-nos, i la visió d´un DÉU que s´estén en l´evangelisme i les missions. “Des de Ell, mitjançant Ell i envers d´Ell són totes les coses. Que Ell sigui sempre glorificat. Amen. (Romans 11:36).

Cóm complim les nostres raons de la existència

Anem al text d´aquest matí: Romans 4!. Si l´objectiu de tots nosaltres és glorificar Déu- magnificar el seu valor, clarificar la seva bellesa, exaltar la seva excel·lència, retratar les seves perfeccions- si aquest és el nostre objectiu, doncs, els Romans 4:19–21 ens dóna una veritable visió de com complir la nostra promesa.

La Fe d´Abraham en les Promeses de Déu

Abraham va obtenir la promesa divina de tenir un fill quan ell tenia els 100 anys i Sara era vella i estèril. La seva reacció, segons Pau, glorificà a Déu.

No li va defallir la fe quan considerava que el seu cos, que estava tant viu com a mort a causa de la seva edat, o quan va considerar l´ esterilitat de Sarah. No va dubtar [o creure] sinó que va reafirmar-se en la promesa de Déu, va créixer fort en la seva fe glorificant a Déu, i ben convençut estant que Déu era capaç de complir les promeses fetes.

Considerant Martin Luther

Espero que estareu d´acord en una cosa que mostra aquest text és que glorifiquem a Déu creient les seves promeses. Escolteu a M. Luter, que va mantenir la seva fe tan firmament.

La Fe... l´honora aquell que confia amb més respecte i alta consideració des de la més plena veritat i confiança. No existeix cap altre honor igual per estimar la veritat i la justícia amb la qual adorem en qui confiem. . . . Per altre costat no hi ha manera més gran per l´home de poder mostrar la mentida i la feblesa i sospitar d´ell, que la desconfiança en ell (Seleccions, p. 59)

Confiar en les promeses divines és la manera més important que existeix per glorificar conscientment a Déu. Quan creieu en una promesa divina, honoreu la capacitat de Déu de fer el que ens ha promès i els seus desigs de fer el que ha promès i la seva saviesa de conèixer cóm fer-ho.

Un exemple de combatre la incredulitat

La darrera nit va tenir que lluitar contra una ansietat increïble perquè no s´ acabava aquest sermó per el servei matinal, ja que l´havia començat molt tard. La manera de lluitar altre vegada contra aquesta ansietat erra creure en la promesa dels 2 Corintis 12:8 ("La meva gràcia és prou per vosaltres. El meu poder esdevé millor en la vostra feblesa!”) I quan creia en aquesta promesa, la capacitat de Déu per ajudar-me, la seva saviesa per ajudar-me i la seva voluntat per ajudar-me eren glorificades. Quan confieu en alguns, els honoreu al nivell més profund.

I a més si l´objectiu de la nostra Església és glorificar a Déu en tot el que fem, cal convertir-ho en el nostre objectiu per combatre la incredulitat. Com que res deshonora Déu més que no creure en el que Ell ens diu. O per expressar-ho positivament: si el nostre propòsit és honorar Déu en tit el que fem, cal convertir-ho en creure en les promeses divines. Perquè això va passar quan Abraham va creure en la primesa de Déu, que seria glorificat.

Per tant espero que pugeu veure per què penso que aquesta sèrie de missatges són tant important per vosaltres. Si no podem aprendre a viure per la fe en les promeses de Déu, fallarem en el nostre propòsit com a església. Si no podem combatre la incredulitat dels nostres cors diàriament, fallarem constantment en glorificat Déu. I les nostres raons per aconseguir-lo estan per arribar.

3 coses sobre la Fe que glorifiquen a Déu

Ara que establirem les bases per la resta dels missatges, permeteu dir-vos 3 coses sobre la Fe que glorifiquen a Déu. Si us sembla massa breu, si us plau, sabeu que cadascuna de les 3 coses s´adreçaran a cada sermó aquesta tardo. El que ara necessito per presentar-vos-els i donar-los formes en la nostra església en direcció bíblica. I amb la esperança, fent-ho així, per empènyer-vos cap a Déu amb maneres noves.

1. Està orientada cap al futur?

Lo primer que necessito dir-vos sobre la Fe és així: “creure que honra Déu vol dir reunir les nostres esperances en la felicitat de les promeses divines.

En altres paraules està orientada cap al futur. Confia en Déu per alguna cosa en el futur, siguin 8 hores o 8.000 anys. La funció dels fets passats ( per exemple: la mort i la resurrecció de Crist pel nostres pecats) en donar suport en les promeses, que caldrà fer en el nostre futur. Creient que Crist va morir pel nostres pecats una vegada en el passat per tots i que ressuscitarà és molt important per la nostra salvació. Però la raó de ser crucial és perquè la mort i la resurrecció de Crist són una garantia de les promeses divines. La gent que diu: “ Crec que Crist va morir pels nostres pecats i que apareixerà de nou desprès de mort” però no posa les seves esperances en aquestes promeses dia a dia- aquesta gent no te la fe que glorifica Déu i que justifica els pecadors.

Podeu observar això en el nostres tet. Just darrera la exaltació d´Abraham pe creure en les promeses divines en el versicles 19–21, Pau ens diu: "Això és el perquè la seva fe va ser reconeguda com justa!”. Per tant cóm va fer-ho Abraham per justificar-se davant Déu? Cóm va fer Déu davant les imperfeccions d´aquest home i va considerar-lo tan just davant seu? La resposta: “perquè creia en les promeses divines. Aquest és la fe orientada cap al futur que ho justifica.

Ara apliqueu-nos aquests ensenyaments. Els versicles 23è–24è.

Però les paraules: “ li va ser explicada quan era escrit no només per la seva salvació sinó també la de tothom també. Va ser escrit per aquells que creiem en Ell que apareixerà de la mort de Jesús, el nostre Senyor.

Adoneu-vos: no diu “ no es contarà la fe d´aquells que creguin el fet com històric del passat que Déu ressuscitarà a Jesús desprès de la seva mort!”. És tan crucial com això! Diu: creiem en la justícia si creiem en Déu! Tal com Abraham creia en Déu!. I si aquest Déu és qui ressuscitarà a Jesús d ela seva mort vol dir que vosaltres creieu en Ell!. Per tant, sabreu que el seu Fill sempre viu per intercedir per vosaltres! Per tant, sabreu que Ell regna sobre tots els seus enemics. Així sabreu, tal com diu el versicle 17è, que Ell ens dóna la vida des de la mort i crida a la existència de coses inexistents. Ell pot fer qualsevol cosa!. Res esdevé impossible per a Ell!. I a més és absolutament confiable.

No sereu justificats creien que Jesús va morir pels pecadors i apareixerà altre vegada. Estareu justificats depositant les vostres esperances en les promeses divines que Déu us garanteix i assegura mitjançant la mort i la resurrecció del seu Fill. La Fe mitjançant Déu us justifica, perdona els nostres pecats, ens garanteix la justícia, és la experiència de estar satisfets que Déu vindrà nosaltres seguint totes les promeses.

Aquesta és la primera cosa que vull dir-vos sobre la Fe: el seu futur orientat; vol dir depositar les nostres esperances en la felicitat de les promeses divines mitjançant la mort i la resurrecció de Jesús.

2. Dóna fruits

La segona cosa que vull explicar-vos sobre la Fe en les primeses divines es que aquestes donen el que Pau anomena “treballar per la Fe”. Dues vegades, una en els 1 Tessalònics 1:3 i l´altre en el 2 Tessalònics 1:11 Pau considera "el treball de la Fe". El què vol dir és que hi ha un moviment vers aquest tipus de fe que sempre ens canvia el cor (Fets 15:9) i produeix la tasca d´estimar.

La frase més clara d´ això està en els Gàlates 5:6:

En Crist Jesús cap circumcís o no vol dir res més que la Fe que treballa per l´amor

La Fe és una força. Mai deixa la vida invariable. No pot perquè qui deposita la seva esperança sempre controla la seva vida. Si la depositeu en els diners, en el prestigi en l´oci i les comoditats, en el poder o l´èxit, controla les opcions que feu i les actituds que desenvolupeu en les promeses divines dia darrera dia. Creure en les promeses de Déu és l´objectiu de la justícia i de l´amor.

En la primera dels Gàlates 2:20, Pau diu: ” Estic crucificat amb Crist. No trigaré en viure en Crist perquè Ell està a dintre de mi. I la vida que visc en la carn la visc en el Fill de Déu que m´estima i me la dóna.

Pau vivia la seva vida en la Fe a diari. Jesús l´estimà prou per morir per ell i ara Pau sap la veritat que pot confiar en Ell, tenir cura d´Ell i satisfer totes les seves necessitats (Filipenses 1:19). Quan depositeu les vostres esperances en les promeses divines i en la presència de Jesús, viviu d´una manera diferent. Manteniu el fruit de la justícia ( Filipenses 1:11).

Beneït sigui l´home que confia en el SENYOR,
del que confien és en el SENYOR.
És com un arbre plantat per l´ aigua,
que envia les seves arrels per la corrent,
que no té por de la calor,
perquè les seves fulles romanen verdes,
i no està ansiós l´any de la sequera,
i no para de produir fruits.

Aquesta és la segona cosa que vull dir-vos sobre la Fe: dóna fruits en les nostres vides. Creure en les promeses divines no és la mort ni coses estèrils. El que depositeu en la vostra felicitat controla les vostres vides.

3. Cal combatre la incredulitat cada dia

La darrera cosa que queda per dir-vos és una oració. Per mantenir la fe en les promeses divines i mantenir el fruit de la fe, cal combatre la incredulitat diàriament. Esdevenir cristià és el principi de la batalla sense fi. Pau diu a Timoteu en 1 Timoteu 6:12, "Lluiteu per la Fe; manteniu la vida eterna per la qual esteu cridats!”.

Per perseverar en la vida eterna, car lluitar la bona lluita de la Fe (1 Corintis 15:2; Colossencs 1:23; Hebreus 3:14). Aquesta és la lluita que anem a observar en les properes 14 setmanes.

I crec que Déu ens ha indicat aquest tema perquè ens estima i perquè vol aportar-nos algunes victòries grans a les nostres vides i a la nostra Església. La raó per la qual crec és perquè la promesa de 1 Joan 5:4: " Aquesta és la victòria que esdevindrà al món, la nostra Fe!”

Ajupiu-vos per pregar. Cadascú de nosaltres en aquesta habitació lluita contra algun pecat. Potser un nou pensament en el qual s´arrela la incredulitat. Però es així. I el que necessito fer és pregar en silenci que Déu ens ajudi a veure la connexió i desprès dediqueu-vos a unir-nos en les properes 14 setmanes per aprendre cóm combatre aquesta incredulitat i vèncer el pecat.