Déu rep les vostres restes?

De Gospel Translations Catalan

---

Revisió de 14:22, 29 des 2022

Contingut 1 Aprendre a pregar en un món de distraccions 2 Els pobres en pregar no son feliços 3 Déu rep les nostres restes? 4 Què no es pregar 5 Què es la pregar 6 Senyor, ensenyeu-nos a pregar

Aprendre a pregar en un món de distraccions

Pregar es dur. Sempre ha estat una disciplina espiritual que lluito molt. Me culpo per sobre de moltes coses- la vida professional, la ment fàcilment distreta, el soroll dels infants, la meva personalitat, per tant esdevé més fàcil comunicar-me escrivint que verbalment- i el llistat segueix. “ No es el meu regal”- em dic. Altres persones estan dotats de lluitadors de la pregària, quan jo realment prefereixo llegir i estudiar la paraula divina, per tant Déu ens ha creat per servir per diferents objectius i això es correcte, no?

No!

Un centenar de vegades, no. Vaig pensar així molt de temps i creient que aquesta mentida era una tragèdia. Ignorem el millor regal que mai hem rebut.

Pregar es reconèixer de i la participació de Déu en les nostres vides. Les nostres deficiències en la pregària no poden compensar-se augmentant la lectura de la Bíblia, del ministeri, de la comunitat o escoltant sermons. Res no té un sol lloc de la pregària en la vida cristiana.

Puc dir, degut a la pregària, que l`anima que no prega es una ànima morta.

Els pobres en pregar no son feliços

Adonant-me de les meves lluites amb la pregària, ho vaig estudiar. Parlava amb la gent sobre això, llegia sermons i comentaris d´altres generacions, intentant esbrinar-ho. I fent-ho així, vaig adonar-me no només de la meva força pregant, sinó en la profunditat d´aquestes deficiències en la majoria de temples- i en particular de la meva generació.

No es cap secret que les nostres cultures occidentals no proveeixen d´una vida d´oració minsa. Els nostres horaris estan plens a vessar. Els mòbils i les tecnologies en mantenen connectats amb tothom, excepte amb Déu. Dediquem les nostres vides i emocions a les nombroses plataformes socials, deixant a Déu poc abans de pregar

Quan invertia comentaris o sermons sobre la pregària anys enrere, estava sorprès no només per la seriositat amb la que prenien la oració, sinó també en quant discutien la atenció que calia ficar en les nostres pregàries per a que no fos desatenta ni ineficaç. Ells realment entraven en com pregar o no fer-ho.

Déu rep les nostres restes?

En la nostra cultura que “ tot s´hi val”, no ens agrada pensar que hi ha alguna cosa correcta o errònia, que sentim tan personal. De totes maneres, si permetem que les nostres preferències dictin les nostres pregàries, esdevindran febles i ineficaces, malgrat la força de les pregàries dels justos. (Jaume 5:16). En benefici propi, i de les nostres famílies, temples, i països, no podem garantir “alguna cosa es millor que res”. Com deia C. Spurgeons: “

“ Hi ha una idea molt comuna que pregar es realment fàcil, un amena de negoci comú que pot fer-se on sigui, sense atenció no esforç.... cal concentrar-se acuradament i pregar atentament. La millor tasca necessita la millor atenció. Estar ansiós en una tenda o sense idees es menys evident que la blasfèmia per tant qualsevol insinuació que féssim a Déu, el món seria millor”.

La pregària exigeix tan poc de nosaltres que estem satisfets de deixar a Déu les restes menys valuoses, quan no existeix res més estressant en la feina o interessant a Facebkk? Si necessitem reviure la nostra família i la nostra Església o país, doncs necessitem reviure la pregària- i això començarà per nosaltres

Un bon moment per arrencar a mi es entendre què es la pregària i què no es.

Què no es pregar

Pregar no es una arrel o un ritual buit. Quantes vegades es mouen els nostres llavis, i fins i tot els nostres cors continuen? Diem que sovintegem les nostres oracions i quan sovint preguem realment? Si tots nosaltres oferim son paraules, ho podem fer també a un ídol de pedra. Les nostres oracions podrien ser menys fervorosos que les nostres opinions i emocions i anuncis de les xarxes socials.

Pregar no es simplement ua conversa amb Déu.” Pregar sense final” (1 Tessalònics 5:17) no vol dir que constantment estiguem conversant amb Déu sobre qualsevol cosa o res mentre rebutgem l´acte intencional que ve abans del tro diví per una pregària centrada en el cor, en l´ànima i la honestedat cap a la pregària divina. Es com un matrimoni consistent només en textos- M´agrada quan el meus pensament s´inclinen cap a Déu i l´ofereixo breus oracions o pregàries durant el dia. Cal esperar això, però no pot ser-ho- cal aprofundir.

L´accés lliure a Crist que va adquirir no es una llibertat per desconfiar de Déu- es una invitació per apropar-nos al tro del Déu tot poderós. La llibertat que ve amb coratge davant el ro diví de la gràcia no canvia pel qui es Déu (Hebreus 4:16). Es el nostre estat que canvia, mai el del Rei inamovible.

Pregar no es sobre nosaltres; es sobre Déu. Es allò que allunya els nostres ulls de nosaltres mateixos i els deposita en la bondat i poder diví. La recepta per les oracions febles i estèrils son: l´auto-suficiència, pensant que realment no necessitem la pregària en primer lloc; l´auto- arrogància, pensant molt sobre la divinitat o menys sobre el pecat; i l´auto-egoisme, penant primàriament sobre les nostres pròpies necessitats i voluntat de les pregàries. Adorar a Déu per qui es, no pel que pot concedir-nos. Cal que Déu sigui l´objecte, Crist el mediador i L´Esperit ens ajudi.

Què es la pregar

Pregar es tornar les nostres ànimes a Déu. Es comunicar-se amb el nostra Pare celestial i la poderosa força que uneix l´infant amb el Pare, la terra amb el cel, la impotència humana i la omnipotència amb Déu. El contacte directe esdevé possible a través de Crist, la justícia del qual ens protegeix, i ens proveeix d´un accés il·limitat per apropar-nos confidencialment a un Déu perfecte. Això es complementa amb el gemec de l´Esperit i en nom nostre. (Romans 8:26–27).

Pregar no es una tasca unificada del trio diví per connectar amb nosaltres -L´Esperit Sant amb nosaltres, comunicant-se amb Crist, el Fill, amb Déu, el Pare. Quan Déu se sent distant, sovint no es degut a que rebutgem la cosa vertadera que estableix la distància entre el Creador i la criatura. Som nosaltres que ho estem, rebutjant l´aire vital de les nostres ànimes, sense que cap vida espiritual pugui sobreviure.

Senyor, ensenyeu-nos a pregar

Les nostres pregàries poden no ser acurades o febles, sinó poderosos estris de canvia a través del qual mou l´Esperiti respira i impacta la eternitat. El nostre Pare es diví, bo i mereixedor de les nostres pregàries l´encanta concedir-nos coses bones als seus fills:

Senyor, ensenyeu-nos a pregar! En contra de les incomoditats, ens tornem lluitadors d ela pregària per ensenyar les futures generacions, perquè no tenim esperances de canvi, a banda de vosaltres- en el nom del vostre Fill, de la vostra Església i de gaudir de la glòria. Amén