El Plaer de Déu en l´elecció

De Gospel Translations Catalan

Deuteronomi 10:14-15

“Contempleu al Senyor, el vostre Déu pertanyent als cel i el cel dels cels, a la terra amb tot el que conté; el Senyor posa el seu cor en l´amor els pares i tots els seus descendents, vosaltres sobre tots els pobles, com fins ara”.

Contingut 1 Resumint la sèrie fins ara 2 Un poble per pregar i proclamar Déu 3 La Elecció d´Israel 4 La Llibertat completa de Déu. 5 La manera com Déu exerceix la seva llibertat 6 Per què Déu va estimar i escollir Israel? 7 Perquè Ell us estima 8 A causa del seu jurament cap els seus pares. 9 La pròpia glorificació divina en escollir Israel. 10 La elecció personal en la seva Església 11 L´alegria de la Trinitat 12 Els 2 objectius divins en la Elecció 13 L´Acte més preuat d´amor en l´Univers.

Resumint la sèrie fins ara

En el nostre estudi dels plaers divins hem vist que des de l´eternitat, Déu ha sigut molt feliç en compartir la Trinitat. S´ha delitat en posar l´ull, com si fos, sobre un panorama il·limitat de les seves pròpies perfeccions reflectides en el rostre del seu Fill. Entre Déu Pare, i Déu Fill ha aparegut un amor i una joia molt plena i completa, que porta molta de la seva essència divina, que es mantenen més enllà de la seva eternitat com a Persona en el seu dret-l´Esperit Sant en si mateix.

Si poguéssiu prendre tota la energia de bilions de galàxies de l´univers i mesurar-les, obtindríeu una lectura que és simplement un llamp de reverberació d´aquesta energia de joia i amor que s´infla, flueix i brolla al cor de la Trinitat de Déu. Abans hi ha alguna cosa proper a Déu, Déu era supremament feliç en si mateix.

Segon veiem que Déu, a més, absolutament auto-suficient. No té cap necessitat i per tant no pot ser subornat. No té defectes per tant, no pot ser xantat. No té deficiències, per tant no pot ser coartat ni forçat. En altres paraules, és absolutament lliure i, faci el que faci, pel seu propi plaer. “ El nostre Déu està als cels; fent el que l´agrada” (Psalm 115:3)

Tercer, veiem que la creació del seu espectacular univers és el desbordament de la seva alegria joiosa. No va crear el món amb cap deficiència en si mateix. Va crear perquè és la veritable natura de plenitud per desbordar-se . És la alegria de la joia estesa al seu voltant. I Déu es complau en fer l´univers com una mena de derivació del seu delit desbordant de la pròpia gloria.

Doncs, la darrera setmana veiem que en el seu món, creat per Déu, la gran passió del seu cor és estendre la seva reputació. Un cop i altre i un altre més en la Escriptura llegim que Ell actua pel bé del seu nom. El seu gran objectiu és engrandir la seva fama, del renom, i de l´honor del seu nom en tot el que Ell fa.

I quan ens aturem per pensar sobre això, és la cosa més estimada que Déu podria fer; a causa del gran benefici que mai els ésser humans mai han rebut és conèixer i compartir la glòria divina. Per tant, quan Déu ens anima per fer el seu nom gloriós més conegut, admirat i pregat, gaudit en cada poble, llengua, tribusi nació, Ell actua en una desbordant gràcia i amor perquè això i només això, satisfarà els anhels de cor humà.

Un poble per pregar i proclamar Déu

Avui fem un pas més enllà en el nostre estudi per descobrir cóm Déu intenta fer el seu nom per la seva gloriosa gràcia en tot el món és escollir un poble per Ell mateix. I, quan Jeremies diu: “Ell els fera agafar-se a Ell per a que sigui un poble, un nom, una lloança i una glòria” (Jeremies 13:11). En altres paraules, per estendre el plaer que Déu deposita en el seu propi nom, el crida per gaudir i pregar, i proclamar el poble “ escollit”. Això és el que ens cal observar aquest matí: el plaer diví en l´escollir.

La Elecció d´Israel

Agafarem el punt de partida de la elecció d´Israel de l´Antic Testament i tornem al Nou Testament per veure si la Església pensa en el mateix sentit.

Deuteronomi 10:14–15 descriu el delir diví en escollir Israel entre tots els pobles de la terra.

14) Contempleu al Senyor, el vostre Déu a que pertanyent el Cel dels cels i la terra amb tot els seus continguts. 15) Ell ha depositat el seu cor en l´amor per sobre dels pares [ literalment: “ el Senyor es delita en els vostres pares per estimar-los”] i escull després els seus descendents, a vosaltres per sobre de tots els pobles, com avui dia.

Anoteu 2 coses.

La Llibertat completa de Déu.

Primerament, el contrast entre els versicles 14è -15è. Per què Moisés descriu aquesta elecció d´Israel contra el teló de fons de la propietat divina de tot l univers? El versicle 14à ens diu: A Déu pertanyent totes les coses del Cel i de la Terra: i en el 15è versicle diu: tot el que escull pel seu poble.

No és aquest el punt allunyat de qualsevol idea que Déu estava envoltada en escollir el seu poble? No és aquest el punt per explorar el mite que cada poble té del seus déus i aquest déu té la potestat sobre la seva gent i només?

Per tant, el punt de Moisés en dir que “ Déu té tot el que existeix en el Cel i en la Terra- absolutament tot- tot i el que Ell escull “ és aclarir que els Israelites que Déu no estava decidit a triar-los. Tenia els drets i els privilegis d´escollir a qualsevol poble de la terra pels seus propòsits. I a més, quan Ell diu a si mateix “ el seu déu” no vol dir que estigui a l´alçada de les divinitats egípcies o de Canaan. Ell pertany als déus i els seus pobles. I si això l´agradés, podria haver escollit gent completament diferents per complir els seus objectius. El punt del versicles 14è – 15è, tots plegats, d´aquesta manera és insistir en la llibertat o els drets universals i l´autoritat divines.

La manera com Déu exerceix la seva llibertat

La segona cosa d´observar està en el versicle 15è: la forma que Déu exerceix la seva llibertat és “ depositar el seu amor per sobre dels pares”. Això vol dir que Déu escull lliurament Abraham, Isaac, i Jacob com objecte d´amor i delit. L´amor diví pels pares d´Israel era lliure i merescut i mai limitat per cap cosa que els pares fossin en el seu judaisme o en les seves virtuts.

Un dels detall que Déu aclareix és que, quan l´Abraham té 2 fils: l´Ismael i l´Isaac, Déu només escull un dels dos: l´ Isaac. I quan l´Isaac té els 2 fils: el Jacob i l´ Esaú, sempre abans de néixer, Déu escull només al Jacob, no pas a l´Esau per continuar la línia del seu poble escollit. I Pau insisteix en els Romans 9:10–13 i que la raó de fer-ho així és mostrar que la elecció de Déu és lliure i incondicional. No es basa en el seu judaisme, fe o virtut; és lliure i a més, absolutament misericordiós i amable.

Per què Déu va estimar i escollir Israel?

Un altra lloc del Deuteronomi s´insisteix en això és el 7:6–8, on Moisés desciu a elecció d´Israel així:

6) Per a Vos hi ha un poble religiós per el Senyor, el nostre Déu; el Senyor, el nostre Déu, us ha escollit per la seva única possessió, lluny d´ altres pobles que hi estan sobre la terra. 7) Això no va ser per que fóssiu nombrosos, sinó perquè Déu va establir el seu amor sobre vosaltres[ literalment: delitar-se en vosaltres] i va escollir-vos perquè no éreu molts entre tots els pobles; 8) sinó perquè Déu us estima i manté el jurament fet els vostres pares, que e Senyor us aporta amb la seva poderosa ma, i us redimeix de la esclavitud, de la ma del Faraó, el rei d´Egipte.

Aquest passatge ens mostra que la llibertat de la gràcia divina estimant-vos i escollint-vos. Adoneu-vos que la pregunta del versicle 7è prové de: Per què Déu va depositar el seu amor sobre vosaltres (i el delit) escollint-vos. El versicle 7è diu que això no a ser per la seva grandesa. Eren molts pocs, candidats per ser escollits per Déu. ¿Per què doncs Déu es delita en ells i els ha escollit?

Perquè Ell us estima

El Versicle 8è ens respon dues qüestions: La 1a “ és per què Déu us estima”; recordeu ara la qüestió prové del Versicle 7è. La pregunta era: “ Per què Déu deposita el seu amor sobre vosaltres? I la 1a resposta que dóna Moisés és: “ perquè ens estima”. Ell us estima perquè si. Això és el que significa per la llibertat divina i de la elecció. Ell no diposita el seu amor sobre ells perquè ells qualifiquen el seu amor. Ells estima per que sí.

A causa del seu jurament cap els seus pares.

Però el que Moisés dóna com segona raó es troba en el versicle 8è perquè Deu estima Israel i els escull i els porta fora d´Egipte. Déu contenta que:” és degut a que manté el jurament dels seus pares”. Vol dir això que la elecció divina d´estimar i salvar-los no era lliure de fer-ho? Estava obligat a salvar-los? No ho crec.

El jurament de beneir-los ( al·ludint al versicle 8è) va donar-se a Abraham el la divina llibertat. Es va confirmar amb l´Isaac i no a l´Ismael; va confirmar-se lliurament a Jacob i no a l´Esau. I de la mateixa manera, Déu era lliure en el Mar Roig per salvar la generació rebel ( Psalm 106:7) o ser justament destruïts pel Faraó. La elecció divina de rescatar Israel en el Mar Roig i assentar-los pel seu nom era lliure, misericordiós i amable!. Era simplement una expansió o un compliment parcial del primer jurament lliure que Déu feia a l´Abraham, a l´Isaac i a Jacob.

La pròpia glorificació divina en escollir Israel.

Així es conclou des del Deuteronomi 10:14–15 i 7:6–8 que la manera divina de decidir fer un nom per la seva gràcia en l´ Antic Testament era escollir un poble per a si mateix i permetre que aquesta gent fos la demostració de la seva tasca redemptora. Quan llegiu Isaïes que Déu va crear Israel “ per la seva glòria” (43:7) i que Ell els va formar “ que ells podien declarar [ la seva] lloança” (43:21). In En altres paraules, per estendre el plaer que Déu té en el seu propi nom, escull un poble per gaudir, pregar i proclamar aquest nom. I per això Déu trobà plaer en la elecció.

La elecció personal en la seva Església

Ara què va succeir en el Nou Testament amb l´arribada de Crist? El que passa és que Déu segueix celebrant la elecció, però ara ens movem en un període quan Israel, com a poble, no està en el centre dels problemes de Déu. Es dirigeix ara els Gentils i comença a replegar un nou poble per a Ell mateix, anomenat “Església”. Això no passa mb Israel! Però ara per ara el centre es troba en aplegar totes les nacions.

I des què la Església no és un grup ètic, com ho era Israel, Déu no escull una nació entera pels seus objectius terrenals, com a fer amb Israel en el Mar Roig. A canvi, el Nou Testament ens parla de la elecció, com la elecció divina de persones per creure i esdevenir part del poble redimit per Déu.

L´alegria de la Trinitat

Permeteu-me tornar a Lucas 10:21. La raó per escollir aquest versicle és perquè un dels dos llocs del Nou Testament on Jesús deia per alegrar-se i el meu tòpic actual és el plaer diví o la alegria en la elecció. Els 70 deixebles havien tornat de les seves predicacions i informaren a Jesús dels seus èxits. Lucas escriu en el Versicle 21è:

“ A la mateixa hora que Ell s´alegrava en l´Esperit Sant i deia: “ Gràcies, Pare, el Senyor del Cel i de la Terra, que ens ha amagat aquestes coses als savis, i l´enteniment i la revelació a les criatures: sí, Pare, va ser per la teva voluntat graciosa [literalment: perquè t´ha agradat molt]”

Fixeu-vos que els 3 membres de la Trinitat s´alegren aquí: Jesús, però diu que ho fa en l´Esperit Sant. Agafo això que vol dir que l´Esperit Sant és ple d´Ell i el mou cap a la alegria. Aleshores al final del Versicle descriu el plaer del Déu Pare. NIV: “Sí, Pare, això va ser pel vostre plaer”

Ara doncs què és el que agrada a tota la Trinitat en el seus lloc? És l´amor escollit de Déu per amagar-nos coses des de l´ elit intel·lectual per revelar-lo a les noies. I què és el que el Pare ens amaga a uns i ho revela al altres? En el Versicle 22 ens dóna la resposta: “ Ningú no sap qui és el Fill excepte el seu Pare”. Per tant, cal a Déu Pare revelar la veritable identitat espiritual del Fill.

Així, quan els 79 deixebles tornen de les seves missions evangelitzadores i informen a Jesús, Ell i l´Esperit Sant se n´alegra de la elecció del Pare, segons els seu propi plaer, els ulls del qual caldria obrir a la realitat espiritual del seu Fill (cf. v. 23). Ells estan encantats que Déu hagi pres la iniciativa d´escollir el poble per a Ell mateix, i que això depengui només del seu propi plaer.

Déu Fill i Déu l´Esperit Sant estan tan inclinats a exaltar al Déu Pare que se n´alegren quan estén la seva saviesa, poder, gràcia per escollir el poble per a Ell mateix de tal manera que confongui a tots els homes que es centren en les expectatives del món. La saviesa passen per sobre de les oracions i els nois, improbables o indefensos, per la Gràcia divina.

Les taules han canviat del que el món espera. La saviesa de l´home és injuriosa,. I la llibertat de la gràcia divina s´exalta quan el primer candidat del món superen i Déu sorprèn a cadascú per la elecció dels nois. Això ho fan Jesús l´Esperit Sant- la humilitat de la pregària humana i la exaltació de la llibertat divina i la seva Gràcia.

Els 2 objectius divins en la Elecció

Això és exactament el que Pau es centra quan descriu que la elecció divina en crear la Església en els 1 Corintis 1:26–31. Quan llegeixo això i escolto això: què s´oposa o què es promou en la elecció descrita en aquests versos?

Considereu la vostra crida, germans; molts no sou savis [!] segons els nivells normals del món, no éreu poderosos, no veniu d´un origen noble; però Déu escull [ la elecció] el que és una insensatesa en el món és avergonyir els savis, Déu escull el que és feble en el món per avergonyir els forts. Déu escull el que està per sota i menyspreat al món, sobre tot si les coses no existeixen, per portar cap a la nada el que existeix, i així cap ésser humà pugui enorgullir-se en la presència divina. Ell és la font de la vostra vida en Jesús Crist, a qui Déu va fer savi, just, sant i redemptor; a més, tal qual està escrit. “ Permeteu- li enaltir-se, enorgullir-se de Déu!”

El pensament ara és el mateix que el de Lucas 10-21. “Déu escull lliurament a qui vol que pertany al seu poble. I els esculla d´un amanera per complir 2 objectius que són dues cares de la mateixa moneda: En el vers 29 l´objectiu de la elecció és que: “cap ésser humà pugui enorgullir-se davant Déu”. L´objectiu diví en aquesta elecció és la eliminació de tot l´orgull humà, d´autosuficiència i orgull en l´home.

I el segon objectiu diví, l´altra cara de la moneda apareix en el Versicle 31: “ Permeteu que s´enorgulleixi en el Senyor”. En altres paraules, trèieu qualsevol orgull i fixeu en l´orgull diví. L´home humil i exaltar Crist. Fer veure l´home la seva íntima dependència en la gràcia divina, exalteu la glòria de la Gràcia lliure. Per això Déu troba plaer en la elecció- magnifiqueu el seu nom!.

L´Acte més preuat d´amor en l´Univers.

Però fixeu-vos bé! Qualsevol de vosaltres que conegui que som pecadors i no divins, febles i sense ajuda per salvar.-nos nosaltres mateixos i que hem trobat a Crist tot una poderosa saviesa, i per la Gràcia divina les seves vides han estat atretes per dedicar la seva vida i seguir-lo- contareu amb la elecció de la gràcia divina com l´acte més preuat d´amor en tot l´univers.

I podreu dir, com l´apòstol Pau en els Romans: 8: “Qui s´oposi contra la elecció divina, quedareu apartats de l´amor diví?”